El paper de la dona com a mare i cuidadora a l’àmbit familiar, ha evolucionat al llarg de dècades, a centenars de dones amb molta iniciativa, formades i excel·lentment preparades que han vist en l’àmbit assistencial un lloc on poder oferir a les persones ateses uns serveis de qualitat. Centrats no només en les cures purament mèdiques sinó amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la gent gran i d’oferir una sèrie de serveis i atencions dirigits a garantir el seu benestar i el més important, la seva felicitat.

Davant d’una realitat eminentment masculina on diàriament hem de lluitar per la igualtat creiem que és fonamental aturar-nos per valorar les nostres habilitats i capacitats i la nostra excel·lent preparació. Deixar de banda els prejudicis de gènere i per una vegada donar rellevància al paper de la dona com a pionera i com a base d’un sector en auge donant rellevància a d’altres dones sobradament preparades per seguir avançant i reivindicant el nostre lloc. Ignacio Fernández-Cid, nou president de la FED (Federació Empresarial de la Dependència) diu, ” Tenemos que poner en valor el sector. Somos de los que más empleo está creando y el que más está invirtiendo ” (aquí)

El sector en números, se sap que el sector assistencial i de la cura a persones dependents és majoritàriament femení, com a exemple hem recollit les dades de residències de la tercera edat en el municipi de Rubí (veure, Taula 1). El 83,33% càrrecs directius són dones, el 79,54% personal tècnic (llicenciatura / diplomatura) són dones i més del 75% de l’equip d’atenció directa / indirecta són dones. Com a dada rellevant, l’associació catalana de residències ACRA, té presidenta.

Contrastem amb les dades generals en sectors fora de la salut on només un 11% dels càrrecs directius són dones i, el 28% dels investigadors en tot el món són dones.

Segons el Consell Interuniversitari de Catalunya el passat 2018 a les Proves d’Acces a la Universitat (PAU), 12.096 estudiants van ser homes, 16.686 van ser dones amb millors notes en selectivitat i batxillerat, on el 60% dels 523 excel·lents van ser per a dones. D’aquest nombre el 73% de les inscripcions a la universitat van ser en ciències de la salut i només un 24,5% es va decidir per carreres STEAM -Science Technology Enginyering Arts Maths – (dada preocupant tenint en compte que la demanda en empreses tecnològiques i TIC s’incrementa un 4% anualment)

Això reflecteix un futur de dones prometedor en el sector assistencial, on tenen millors expedients acadèmics i el 73% opten per carreres vinculades al sector de la salut

CENTRO Places

m2/per

Dones/Total plantilla

dirección Equip técnic

(Dones/total)

Equip gerocultor

(Homes/total)

Atención indirecta

(total Homes)

Hostelería

(total Homes)

El Cel de Rubí (GRUP Rubí   Social)
54

25 m2

34/40

  Dona          7/8          1/20        3          1
Conxita Valls

(GRUP Rubí Social)

52

28,8m2

34/38

Dona         7/8         1/19        2         0
Amanecer 60

25 m2

34/40

Dona           6/7         2/?         1          2
Assistida MUTUAM

(Rubí)

90

 

Dona           6/7          5/36        0          1
Els Avets 38

 

 

Home          4/7         50%        0          0
Sant Jaume 30

 

 

Dona            5/7           1/?        0         0

A través d’aquests números ens agradaria donar visibilitat a un sector assistencial, moltes vegades desprestigiat i oblidat, on en moltes ocasions ni nosaltres som capaços de valorar uns excel·lents números i unes fantàstiques dones. Un model molt professional i expert, sector liderat per dones al que és té socialment i culturalment per un sector amb mala fama i poc professional, on en els discursos mai apareix l’envelliment amb qualitat de vida, que és la realitat del model assistencial actual.

Estigmes que ens persegueixen, com la figura del “cuidador no professional”, principalment dones, on les persones que cotitzin sota aquest paper, ho fan sota la mínima cotització i tindran un accés al sistema de pensions precari, derivant en dos problemes principals:

1) No permetent la progressió laboral, converteix les dones a ‘assistents’ que veuen la seva vida condemnada igual que la de la persona dependent. Així, després d’anys de cures d’una familiar dependent, no s’aconsegueix cap qualificació per tornar al mercat de treball. Ningú té cura al seu pare, mare, marit o dona per 200 o 300 euros al mes, sinó per amor i afecte, sense pensar en el sobre cost que té això per a ell o ella.

On a més les cures no professionals molt sovint no són suficients, derivant en una precarietat en l’envelliment i una falta a la qualitat de vida dels nostres majors.

2) Així, després d’anys de cures d’una familiar dependent, no s’ha cotitzat prou per generar una pensió cosa que per descomptat fa que el dia de demà se sol·licitin les cures sota un cost purament públic. Per tant, l’atenció a majors i dependents és una obligació que han d’assumir les administracions i és un dret de totes les persones tenir una assistència de qualitat amb un model professional.

Empoderem al sector, fem visible aquests números i les grans capacitats de gerència i direcció de les dones, a través de nous models d’atenció i assistència oferint estratègies que permeten una implicació bio psicosocial des d’un abordatge interdisciplinari.

Dones innovadores i lluitadores que han fet sobreviure el sector serveis a la tercera edat en l’enorme crisi, crisi econòmica amb conseqüències socials devastadores, on l’esperança de vida des del 2010 ha decrescut un any de vida per any, que amb els recursos congelats i retards en els pagaments han seguit apostant per la qualitat en l’etapa final de vida en una població d’envelliment creixent. Si en aquest sector ha estat possible, ho és en tots, donem poder a la societat femenina donant exemples reals de dones reals i sectors reals on la dona va sens dubte al capdavant.