En el post d’avui analitzem la funció de la teràpia ocupacional en les residències per a gent gran, la labor dels professionals que treballen a El Cel Rubí i la seva importància per a cobrir les necessitats específiques de tots els nostres i les nostres residents.

Dins del procés d’ingrés i permanència en una residència de persones grans, l’acompanyament d’experts és fonamental en cadascuna de les fases. Un dels professionals que juguen un paper determinant en el benestar de les persones que ingressen i resideixen a El Cel Rubí, així com en qualsevol residència d’ancians, és el terapeuta ocupacional.

Què és un terapeuta ocupacional?

Aquesta professió soci-sanitària té com a principal funció dotar a la persona de més autonomia i qualitat de vida. Per això, i partint d’una valoració especialitzada i individualitzada, així com implementant un pla de tractament pautat, empra l’ocupació com a mitjà. És a dir: el/la terapeuta ocupacional, mitjançant l’activitat com a forma terapèutica, ajuda a la prevenció de malalties i discapacitats, a tractar-les, a mantenir una bona salut i a la rehabilitació de la funcionalitat perduda en les àrees d’autocura, educació, etc. quan existeix algun problema físic, cognitiu i/o sensorial.

Regulació i rol de la teràpia ocupacional

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la teràpia ocupacional es defineix com el conjunt de tècniques, mètodes i actuacions que, a través d’activitats aplicades amb finalitats terapèutica, prevé i manté la salut, “afavoreix la restauració de la funció, supleix els dèficits invalidants i valora els supòsits comportamentals i la seva significació, aconseguint la major independència de l’individu en tots els seus aspectes: mental, físic i social”.

A Espanya, la teràpia ocupacional és una professió regulada per la Llei d’Ordenació de Professions Sanitàries (LOPS). La funció principal és l’aplicació de tècniques i la realització d’activitats de caràcter ocupacional que tendeixin a potenciar o suplir funcions físiques o psíquiques disminuïdes o perdudes, i a orientar i estimular el desenvolupament de tals funcions.

Els terapeutes ocupacionals tenen coneixements sobre rehabilitació en l’àmbit soci-sanitari, i al nostre país 1 de cada 3 professionals treballa amb persones d’edat avançada. El paper dels terapeutes ocupacionals és determinant en les cures sanitàries i socials per a millorar la qualitat de vida de les persones.

La formació que tenen aquests professionals els acredita per a:

  • Valorar les capacitats i limitacions de la persona.
  • Prevenir discapacitats.
  • Valorar les capacitats sensorials, superiors, socials i psicològiques.
  • Elaborar i avaluar programes de tractament de rehabilitació individualitzats.
  • Entrenar i reeducar en les activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària.
  • Adaptar l’entorn i assessorar famílies.
  • Ajudar l’individu a reajustar els seus hàbits diaris i capacitar-lo per a obtenir el major grau de reinserció com a membre actiu dins de la seva comunitat.

Com treballa el terapeuta ocupacional a El Cel Rubí?

En una residència de persones grans, aquest professional realitza primer una valoració inicial per a analitzar el nivell d’autonomia de la persona i donar pautes a tot l’equip auxiliar de com cal tractar-la. D’aquesta manera, avalua les condicions contextuals que afecten directament o indirectament la participació de la persona en les seves activitats de la vida diària, com per exemple les barreres arquitectòniques, condicions d’accessibilitat, exclusió social… Tot, amb l’objectiu d’adaptar o modificar l’entorn de cara a aconseguir la major independència possible.

Es tracta, per tant, d’un treball fonamental. En la nostra residència, el terapeuta ocupacional confecciona la valoració Barthel, que dona les pautes a seguir per cada persona. I segons l’autonomia de cada persona, sabem fins a quin punt pot valer-se per si mateixa, i on no pot arribar nosaltres fem l’atenció directa.

Es crea un pla d’atenció, amb unes pautes especifiques a realitzar per l’usuari i fomentar la seva autonomia a través d’activitats bàsiques, per exemple, vestir-se la part superior, o raspallar-se les dents, per a no perdre la capacitat del moviment que ens permet fer-lo.

Mitjançant el pla d’activitats del centre, recerquem també el foment de la psicomotricitat gruixuda i fina amb activitats rellevants, útils i del grat per a la persona, que la motivin a realitzar aquests exercicis i de manera indirecta exercitar el cos i la ment per a mantenir l’autonomia. Cosir un botó, doblegar tovalloles, preparar les disfresses de carnestoltes, un torneig de bitlles, ajudar amb la preparació de plats culinaris, cuidar les plantes… Activitats de tota mena que ens agradin i ens facin sentir útils i felices i sobretot que exercitin el nostre cos.

Àrees de treball i intervencions

Les àrees que treballa el terapeuta ocupacional són:

  • Activitats bàsiques de la vida diària, especialment de l’autocura, com banyar-se, vestir-se o endreçar-se.
  • Activitats instrumentals de la vida diària més relacionades amb l’entorn com les compres, l’ús del telèfon, cuidar d’altres persones, mobilitat en la comunitat…
  • Oci i temps lliure, per a proporcionar llibertat i auto desenvolupament mitjançant jocs de taula, cinema, teatre, passejos…
  • Estimulació cognitiva, per a capacitats de llenguatge, memòria, atenció, càlcul, concentració, etc. i estimulació funcional.
  • Entrenament de pròtesi i ajudes tècniques.
  • Realitzar un seguiment i avaluació de l’aplicació del tractament de Teràpia Ocupacional.

Al capdavall, els professionals de la teràpia ocupacional en les residències per a persones gran són professionals sanitaris dedicats a la rehabilitació física, neurològica, geriàtrica, salut mental o psicosocial, així com la discapacitat psíquica, traumatologia o adaptació de l’entorn, entre altres.

Objectius i beneficis

En geriatria, la Teràpia Ocupacional té com a principal objectiu augmentar la qualitat de vida de les persones de la tercera edat mitjançant eines que milloren la seva salut. A més a més, aquest professional persegueix fomentar un major grau d’independència i integració social de la persona, així com estimular i mantenir les capacitats cognitives que es veuen afectades per l’envelliment.

Quelcom crucial per a la salut, autoestima i qualitat de vida dels residents.

D’altra banda, cal assenyalar que el terapeuta ocupacional a El Cel Rubí no treballa només amb l’usuari, sinó també amb la família, amb la finalitat d’ajustar-se millor a les seves necessitats, habilitats i entorn. Una vegada detectades aquestes necessitats, treballa amb la persona de manera individual.

El terapeuta ocupacional estudia què és el que necessita la persona per a garantir la seva autonomia. Al mateix temps, ensenya a practicar una varietat d’exercicis que permetin millorar el moviment de les articulacions, com asseure’s, aixecar-se del llit… A l’una, ajuda a millorar l’atenció, la memòria i les habilitats socials mitjançant activitats físiques, lúdiques, d’entreteniment…

Així, entre els beneficis de la teràpia ocupacional en residències podem destacar:

  • La prevenció de discapacitats, lesions i disfuncions ocupacionals.
  • Millora de la capacitat física i el to muscular de les persones.
  • Foment de la seva autonomia, individualitat, autoestima i confiança, interacció i la socialització.
  • Potenciació de les capacitats de cada persona.

El principal objectiu és trobar activitats de rellevància per a cada persona, perquè no sigui una obligació fer un exercici rehabilitador, sinó que, mitjançant una activitat amb un sentit per a l’usuari, indirectament puguem treballar totes les capacitats i detenir o alentir així el seu deteriorament. Per aquest motiu en el nostre centre, conèixer bé als nostres usuaris ens permet desenvolupar un pla d’activitats viu, que es modifica segons els gustos dels usuaris, que garanteixi la seva participació i que puguin compartir en grup per a fomentar els llaços socials.

Des del servei de Teràpia Ocupacional del Centre Residencial El Cel Rubí, realitzem una labor directa i diària amb el resident i els seus familiars des de l’ingrés. Sempre de manera individualitzada, expliquem els tipus de programes que desenvolupem i la seva finalitat, així com el procediment que seguim per a motivar-los al fet que participin en aquests.