EMPODEREM AL SECTOR ASSISTENCIAL - 8 Març dia de la dona treballadora

El paper de la dona com a mare i cuidadora a l'àmbit familiar, ha evolucionat al llarg de dècades, a centenars de dones amb molta iniciativa, formades i excel·lentment preparades que han vist en l'àmbit assistencial un lloc on poder oferir a les persones ateses uns serveis de qualitat. Centrats no només en les cures purament mèdiques sinó amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de la gent gran i d'oferir una sèrie de serveis i atencions dirigits a garantir el seu benestar i el més important, la seva felicitat.

Davant d'una realitat eminentment masculina on diàriament hem de lluitar per la igualtat creiem que és fonamental aturar-nos per valorar les nostres habilitats i capacitats i la nostra excel·lent preparació. Deixar de banda els prejudicis de gènere i per una vegada donar rellevància al paper de la dona com a pionera i com a base d'un sector en auge donant rellevància a d’altres dones sobradament preparades per seguir avançant i reivindicant el nostre lloc. Ignacio Fernández-Cid, nou president de la FED (Federació Empresarial de la Dependència) diu, " Tenemos que poner en valor el sector. Somos de los que más empleo está creando y el que más está invirtiendo " (aquí)

El sector en números, se sap que el sector assistencial i de la cura a persones dependents és majoritàriament femení, com a exemple hem recollit les dades de residències de la tercera edat en el municipi de Rubí (veure, Taula 1). El 83,33% càrrecs directius són dones, el 79,54% personal tècnic (llicenciatura / diplomatura) són dones i més del 75% de l'equip d'atenció directa / indirecta són dones. Com a dada rellevant, l'associació catalana de residències ACRA, té presidenta.

Contrastem amb les dades generals en sectors fora de la salut on només un 11% dels càrrecs directius són dones i, el 28% dels investigadors en tot el món són dones.

Segons el Consell Interuniversitari de Catalunya el passat 2018 a les Proves d'Acces a la Universitat (PAU), 12.096 estudiants van ser homes, 16.686 van ser dones amb millors notes en selectivitat i batxillerat, on el 60% dels 523 excel·lents van ser per a dones. D'aquest nombre el 73% de les inscripcions a la universitat van ser en ciències de la salut i només un 24,5% es va decidir per carreres STEAM -Science Technology Enginyering Arts Maths - (dada preocupant tenint en compte que la demanda en empreses tecnològiques i TIC s'incrementa un 4% anualment)

Això reflecteix un futur de dones prometedor en el sector assistencial, on tenen millors expedients acadèmics i el 73% opten per carreres vinculades al sector de la salut

CENTRO Places

m2/per

Dones/Total plantilla

dirección Equip técnic

(Dones/total)

Equip gerocultor

(Homes/total)

Atención indirecta

(total Homes)

Hostelería

(total Homes)

El Cel de Rubí (GRUP Rubí   Social)
54

25 m2

34/40

  Dona          7/8          1/20        3          1
Conxita Valls

(GRUP Rubí Social)

52

28,8m2

34/38

Dona         7/8         1/19        2         0
Amanecer 60

25 m2

34/40

Dona           6/7         2/?         1          2
Assistida MUTUAM

(Rubí)

90

 

Dona           6/7          5/36        0          1
Els Avets 38

 

 

Home          4/7         50%        0          0
Sant Jaume 30

 

 

Dona            5/7           1/?        0         0

A través d'aquests números ens agradaria donar visibilitat a un sector assistencial, moltes vegades desprestigiat i oblidat, on en moltes ocasions ni nosaltres som capaços de valorar uns excel·lents números i unes fantàstiques dones. Un model molt professional i expert, sector liderat per dones al que és té socialment i culturalment per un sector amb mala fama i poc professional, on en els discursos mai apareix l'envelliment amb qualitat de vida, que és la realitat del model assistencial actual.

Estigmes que ens persegueixen, com la figura del "cuidador no professional", principalment dones, on les persones que cotitzin sota aquest paper, ho fan sota la mínima cotització i tindran un accés al sistema de pensions precari, derivant en dos problemes principals:

1) No permetent la progressió laboral, converteix les dones a 'assistents' que veuen la seva vida condemnada igual que la de la persona dependent. Així, després d'anys de cures d'una familiar dependent, no s'aconsegueix cap qualificació per tornar al mercat de treball. Ningú té cura al seu pare, mare, marit o dona per 200 o 300 euros al mes, sinó per amor i afecte, sense pensar en el sobre cost que té això per a ell o ella.

On a més les cures no professionals molt sovint no són suficients, derivant en una precarietat en l'envelliment i una falta a la qualitat de vida dels nostres majors.

2) Així, després d'anys de cures d'una familiar dependent, no s'ha cotitzat prou per generar una pensió cosa que per descomptat fa que el dia de demà se sol·licitin les cures sota un cost purament públic. Per tant, l'atenció a majors i dependents és una obligació que han d'assumir les administracions i és un dret de totes les persones tenir una assistència de qualitat amb un model professional.

Empoderem al sector, fem visible aquests números i les grans capacitats de gerència i direcció de les dones, a través de nous models d'atenció i assistència oferint estratègies que permeten una implicació bio psicosocial des d'un abordatge interdisciplinari.

Dones innovadores i lluitadores que han fet sobreviure el sector serveis a la tercera edat en l'enorme crisi, crisi econòmica amb conseqüències socials devastadores, on l'esperança de vida des del 2010 ha decrescut un any de vida per any, que amb els recursos congelats i retards en els pagaments han seguit apostant per la qualitat en l'etapa final de vida en una població d'envelliment creixent. Si en aquest sector ha estat possible, ho és en tots, donem poder a la societat femenina donant exemples reals de dones reals i sectors reals on la dona va sens dubte al capdavant.


Industria 4.0. al camp assistencial

Ens trobem front la 4rta revolució industrial, la comunment anomenada indústria 4.0. hem de preguntar-nos què significa això, com hem arribat fins a aquí? I com ho vivim al sector assistencial.

A finals del segle XVII parlem de la primera revolució industrial, iniciada al Regne Unit, per l'arribada de la mecanització, després de l'aparició de la màquina de vapor de Watt, el primer pas cap a les comunicacions modernes amb el telègraf de Morse, els primers telers i el naixement de la indústria tèxtil. Un temps ple de nous invents i avanços tecnològics que van propiciar el canvi soci-econòmic, el naixement de la classe burgesa i el primer moviment de la vida rural a una vida urbana i industrialitzada.

En la segona revolució industrial, gràcies al bombeta incandescent de Edison, arriba l'electricitat a les ciutats, la populització de la premsa escrita, la revolució en les comunicacions amb la ràdio i telèfon, la gran expansió de les línies ferroviàries per al tren de vapor, el vaixell de vapor i la globalització del comerç. Les fabriques passen a la industrialització en línies de producció massiva, com l'automòbil de la mà d'Henry Ford, revolucionant el transport. Tots aquests fets van canviar el curs de la vida com es coneixia fins llavors, donant-se un altre canvi soci-econòmic a nivell mundial: l'abandó del camp per treballar en fabriques, amb un salari fix setmanal, provocant el creixement desmesurat de ciutats.

La vida es localitzava en suburbis no preparats per a la massificació on se sofrien grans epidèmies, obligant a un canvi en els governants per adaptar-se als nous temps. Es van instaurar normatives relacionades amb la construcció, i la salut pública, sistema de neteja per controlar malalties contagioses, millores sanitàries, les vacunes, una major preocupació per la salut, millor nutrició i per primera vegada en la història augment de l'esperança de vida. Apareix la nova classe treballadora capaç d'agrupar-se, i les dones, comencen a reivindicar el seu paper igualitari, defensant els seus drets. Aquest punt és essencial, mirant a la classe treballadora. La dona realitza el mateix treball per menys retribució i menys drets, mirant a la classe burgesa, la dona té menys educació i és forçada a la vida a la 'llar', aquest punt és fonamental ja que determina com davant el canvi soci-econòmic on es fuig del camp i la vida rural, la dona se segueix fent-se càrrec de la cura del nens i la llar.

Arribem a la tercera revolució industrial a principis dels anys 60 amb el desenvolupament de l'electrònica i les TIC's (Sistemes electrònics i tecnologies de la informació), sistemes amb control numèric, sistemes embeguts, PIDs, la revolució dels ordinadors, fabriques amb robots en línia, l'era d'Internet, les xarxes socials, i els Smartphone's. La preocupació pel medi ambient, l'ús de les energies renovables, cotxes híbrids i elèctrics. L'era de la professionalitat, la necessitat de nous perfils professionals, els estàndards i la protocolització.

Les millores sanitàries i l'alimentació, provoquen un increment en la longevitat superant-se els 70 anys de vida. Culturalment el paper de la dona segueix sent secundari, on s'ocupa de les labors de la llar, la cura d'infants i gràcies a l'increment de l'esperança de vida, ara també dels seus majors. Al segle XXI la dona segueix lluitant pels seus drets, ja consolidada al món laboral, la dona que treballa ja no pot cuidar dels seus ancians, l'esperança de vida és major, apareixen malalties neurodegeneratives que necessiten unes majors cures i atencions més professionals. Tot això repercuteix directament en el camp assistencial, es protocolitza i professionalitza el món de l'atenció a les persones majors: Metge, infermera, psicòloga, treballadora social, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional i educadora social de la mà de l'equip gerocultor.

I ara emergeix una nova revolució, la Indústria 4.0, s'obre un nou concepte de producció, donem veu al consumidor, volem ser únics i diferents, estem en constant canvi. En la jornada en HP3D a la qual vaig assistir a través de la Xarxa Rubí Empresa (aqui), Jaume Homs va donar un exemple senzill i molt comprensible del canvi de model a nivell mundial davant el qual ens enfrontem,- en els 80's-90's fèiem fotos, analògiques - càmera i rodet-, les portàvem a revelar i compràvem un bonic àlbum exposat a la botiga de revelat, i d'aquí creàvem el nostre propi àlbum. A dia d'avui, fem les nostres fotos -amb nostre Smartphone- a través d'una APP i asseguts al sofà de casa creem el nostre àlbum digital, amb les nostres fotos, sortint nosaltres mateixos en la portada, una cosa única i diferent, li 'donem a comprar' on paguem directament amb el mòbil - amb les nostres contrasenyes guardades al 'núvol'- i llavors ens arriba el nostre propi àlbum a casa. Això és la transformació digital. Smart factories, IoT i la possibilitat de connectar qualsevol cosa a Internet, la informatització i digitalització de tots els processos, la combinació de maquinària física amb processos digitals, conegut com a sistemes ciberfísics, i el cloud computing, la flexibilitat i personalització de la producció. El treball en una xarxa interna, capaç de la presa automàtica de decisions evitant fallades, contribuint a una millora de la producció. Fabriques lligades a l'exterior, on consultar i accedir des del nostre Smartphone.

Però i al camp assistencial?

Ja veiem la punta de l'iceberg, en Hospitals i especialistes mèdics, on tant proves com a informes i receptes, tot va informatitzat, ja es treballa en un 'història clínica compartida' on cada persona té totes les seves dades mèdiques, sent possible la consulta per diferents especialistes, Centres d'Atenció Primària (CAP) i/o Hospital. En les residències ja disposem de programari de gestió on cada usuari ja disposa del seu espai per a la seva història clínica i el seguiment dels diferents professionals, test validats i plans d'atenció, però com vam presentar a l'article La innovació i la importància de la inclusió dels centres residencials per la gent gran de mitja i alta dependència a la xarxa sanitària per millorar l'ACP, en inlcusio.cat 2017 (aquí) hi ha una falta de comunicació i informació entre el sistema sanitari i l'assistencial, tota la informació dels usuaris de residència no és visible per als especialistes mèdics, perdent d'aquesta forma molta informació, social i sanitària, personal i valuosa dels pacients, en aquest article posem l'accent en la importància del clouding per a totes les parts implicades a tenir cura de la persona. A més ressaltàvem que les visites a especialistes, en persones grans d'alta i mitja dependència amb gran fragilitat, creen una gran desorientació, esgotament, incomoditat i malestar. Per a una visita de 15 minuts necessiten transport en ambulància, amb un cost de 282,29€ (visita especialista + transport en ambulància) i remarquem l'ús de la tecnologia ja existent per realitzar visites on-line amb especialistes. O, pensant simplement en el sistema de 'sintrom' on des del CAP de referència una infermera va a prendre la mostra sanguínia a la residència, aquesta s'envia al laboratori, del laboratori el resultat va al CAP i novament del CAP a la residència. En el cas de l'optimització de recursos sanitaris és on més veiem la problemàtica de l'actual model assistencial, la tecnologia li porta la davantera a la normativa.
Des de la Generalita de Catalunya dins del Pla Interdepartamental d'Atenció i Interacció Social i Sanitària ja treballen en un "Model d’atenció sanitària integrada a les persones que viuen en centres residencials", ja ha llançat una prova pilot amb 2 Residències i Hospitals Catalans. Presentació del nou model aquí.

El model assistencial tal com ho coneixem està en extinció ens trobem davant un nou paradigma assistencial, no únicament amb la integració sanitària sinó amb la transformació digital dins dels centres residencials. Una atenció i cura bio-psico-social, no es tracta de comprar un aparell 'molon' i modern, es tracta de l'ús de la tecnologia com facilitadora del canvi de paradigma, un model centrat en la persona, els seus gustos i aptituds, i si no és capaç de manifestar els seus desitjos la cerca del seu benestar sota el coneixement de la seva història de vida.
El professional com a dissenyador de programes d'activitats únics i específics per a cada persona i on ells mateixos puguin triar l'activitat en cada moment, l'ús de tablets i suport digital, si no poden sostenir un llapis per pintar, poder pintar amb el dit, si no poden llegir la lletra petita d'un llibre poder ampliar-la en llibres digitals, disposar d'un ventall d'activitats cognitives. Activitats amb alt impacte sensorial per crear un vincle entre l'usuari i el seu cuidador per estimular a aquelles persones que han perdut aquesta capacitat. Amb l'ús de sales multisensorials, la realitat virtual ens permet 'portar' a usuaris a la platja o a la seva ciutat natal o realitzar vídeo trucades amb familiars llunyans. El monitoratge on-line de la persona, sent capaços de detectar canvis físics i sistemes d'actuació preventius. El control del somni, per dissenyar millor la atenció i cura nocturna. Millorar la qualitat de vida dels nostres usuaris alhora incorporant tecnologies que millorin el treball del personal assistencial, l'optimització de processos, l'ús de sistemes intel·ligents i robòtics que ens ajudin amb els esforços físics diaris, deixant temps per centrar-nos en el veritablement important la part social, el contacte humà i l'afecte.