Millorant la capacitat cognitiva amb activitats a la sala multisensorial
Al Cel de Rubí venim reforçant un nou projecte d'activitat a la sala multisensorial per a millorar la capacitat cognitiva.
Es tracta d'un joc d'allò més entretingut per als nostres residents: el treball de construcció amb LEGO, és a dir, treballar a nivell psicològic l'elaboració de figures 3D de construcció a partir d'imatges 2D.
Tot això forma part, a més, del programa d'activitats del Cel de Rubí.
Com veurem en aquest article, aquests exercicis funcionen molt bé per a estimular la capacitat cognitiva.
Treballant les capacitats cognitives
Les capacitats cognitives són funcions mentals i habilitats que permeten a una persona processar, entendre, recordar i utilitzar la informació que rep de l'entorn.
Aquestes capacitats juguen un paper fonamental en el pensament, l'aprenentatge, la resolució de problemes i la presa de decisions. Abasten una àmplia gamma de funcions mentals que treballen juntes per a processar la informació i exercir diverses tasques cognitives.
Concretament, a través d'aquests exercicis amb LEGO i d'estimulació sensorial, es treballen diverses capacitats cognitives com són:
- La capacitat atencional i de concentració. L'estar pendents de quina peça es correspon amb la figura o el fet de ser conscients que peces ja han estat seleccionades estimula la capacitat de focalització en un estímul.
- La memòria recent i immediata. Ens permet saber quines peces hem col·locat ja i quines són les següents a triar.
- La socialització i l'oci. Com treballem de manera grupal, afavorim els llaços relacionals entre els i les diferents usuaris/as. Durant la construcció, sorgeixen converses sobre el que s'està duent a terme o sobre altres aspectes que recorden. La socialització i l'espai d'oci són components molt importants per a dur a terme un envelliment actiu.
I és que amb el treball de la capacitat cognitiva, es progressa en el treball sobre l'atenció, la concentració, la memòria, el raonament lògic, resoldre problemes i a major velocitat, la percepció visual i espacial i les habilitats motores, la creativitat o les habilitats socials, entre altres elements.
Aquestes capacitats cognitives treballen juntes i es complementen per a permetre un funcionament mental eficient i adaptatiu en diverses situacions i contextos. Per això, mantenir-les al llarg de la vida és essencial per a un envelliment saludable i per a mantenir una ment activa i compromesa.
En això també són determinants les pràxies.
Què són les pràxies?
Les pràxies fan referència a un procés neurològic on es duen a terme una sèrie d'accions de moviments de manera voluntària per a dur a terme una fi.
És a dir, són habilitats motores i cognitives que permeten planificar, organitzar i executar accions i moviments precisos i coordinats per a fer tasques específiques. Aquestes habilitats estan relacionades amb la capacitat del cervell per a planificar i dur a terme accions motrius complexes, com vestir-se, menjar, raspallar-se les dents, escriure, manipular objectes, entre altres.
En el cas que ens ocupa, la construcció de figures, estem treballant les pràxies visuoconstructives o visuoespacials. Aquestes es corresponen amb la capacitat d'executar una sèrie de moviments en específic per a organitzar uns certs elements en un espai concret (Maragall, s.f.).
Existeixen altres tipus de pràxies, cadascuna enfocada en una funció particular:
- Ideomotores: Impliquen la capacitat de realitzar moviments en resposta a una ordre verbal o mental.
- Ideatòries: Involucren la planificació i execució de seqüències de moviments.
- Oromotores: Són habilitats relacionades amb la coordinació dels músculs orals i facials per a realitzar moviments com parlar, mastegar, empassar, etc.
Com estimular la capacitat cognitiva?
Comptem amb nombroses eines per a estimular la capacitat cognitiva dels nostres residents a El Cel de Rubí, amb l'objectiu de mantenir la seva ment activa i millorar la seva qualitat de vida.
Són activitats que a més són extrapolables més enllà dels nostres centres.
Tot comença amb les activitats cognitives pròpiament, és a dir, accions que desafiïn i estimulin el cervell, com a trencaclosques, mots encreuats, sudokus, jocs de memòria, jocs de paraules i jocs d'estratègia.
A això podem afegir activitats creatives i d'expressió artística, com la pintura, l'escultura, l'escriptura, la música i la dansa.
Amb classes i tallers també es manté la ment activa, igual que amb l'exercici físic regular – millor encara si són a l'aire lliure-.
I cal destacar especialment la teràpia ocupacional. A la nostra residència comptem amb terapeutes ocupacionals per a dissenyar activitats personalitzades que abordin les necessitats individuals dels residents, incloses les activitats que mantinguin les seves habilitats motores i cognitives.
Per descomptat, els jocs de taula i grups socials, la reminiscència (compartir les seves històries de vida, records i experiències), i comptar sempre amb una òptima alimentació, és fonamental.
Com també ho és l'estimulació multisensorial, de la qual ja us hem parlat llargament.
Bàsicament consisteix a dissenyar espais que estimulin els sentits a través de colors, textures, aromes i sons agradables. I és que l'estimulació multisensorial pot millorar l'estat d'ànim i la cognició.
En aquest cas, és necessari aprofundir en les virtuts de la intervenció mitjançant l'estimulació multisensorial o Snoezelen. Aquests espais són sales adaptades amb material ja preparat per a proporcionar experiències sensorials diverses.
El que perseguim és aconseguir un ambient d'estimulació facilitant l'exploració, el descobriment i el gaudi de diferents experiències sensorials. Un “despertar sensorial”.
Beneficis de l'estimulació cognitiva
L'estimulació cognitiva en els ancians ofereix una sèrie d'avantatges i beneficis que contribueixen a millorar la seva qualitat de vida i el seu funcionament mental.
Alguns d'aquests beneficis (NeuronUP, 2022) al·ludeixen a la promoció de l'autonomia i l'autoestima, alentir la deterioració cognitiva… Vegem quins són els més destacats:
- Mantenir les habilitats cognitives i enfortir les habilitats mentals com la memòria, l'atenció, el raonament i la resolució de problemes. Això ajuda a retardar el declivi cognitiu associat amb l'envelliment.
- Prevenir la deterioració cognitiva, reduint el risc de desenvolupar trastorns neurodegeneratius com la malaltia d'Alzheimer i la demència.
- Millorar la concentració i l'atenció i una major estimulació neuronal i plasticitat cerebral.
- Millorar l'estat d'ànim i reduir els sentiments d'ansietat i depressió.
- Fomentar la socialització, la interacció social i el compromís emocional per a prevenir l'aïllament social i augmentar l'autoestima.
- Retardar l'avanç de malalties neurodegeneratives i promoure la seva independència.
En resum, l'estimulació cognitiva en les persones grans suposa una sèrie de beneficis que abasten des del manteniment d'habilitats mentals fins a la promoció de la salut emocional i el benestar general. Per això, per a maximitzar aquests beneficis, en el Cel de Rubí dissenyem programes d'estimulació cognitiva adequats a les necessitats individuals i preferències de cada persona.
Referències
- Maragall, F. P. (s. f.). Pràxies: Què són i com estimular aquestes capacitats cognitives?
- (2022, 13 setembre). Beneficis de l'estimulació cognitiva en persones majors.
Una alimentació i hidratació adequada per a persones grans durant l'estiu: consells i recomanacions
Amb l'arribada de l'època de major calor de l'any, és important fer esment a l'alimentació de les persones grans a l'estiu.
L'augment de les temperatures i l'exposició al sol poden afectar la seva salut i benestar, per la qual cosa és crucial prendre mesures per a mantenir una dieta equilibrada i nutritiva.
Sofrir cops de calor o deshidratar-se per la pèrdua de líquids són alguns dels principals problemes causats en èpoques d'altes temperatures. Quan parlem dels nostres avis, com a població vulnerable, les probabilitats de patir algun d'aquests mals a l'estiu es multipliquen.
Per això, una alimentació equilibrada, saludable i amb alt contingut de líquids, ajudarà a combatre la calor en aquest sector de la població.
En aquest article explorarem quins aliments han de consumir, quines begudes han de prendre i què han d'evitar menjar les persones grans durant els mesos més calorosos de l'any.
El consum d'aigua, la hidratació i les millors begudes per a l'estiu
A mesura que envellim, el nostre sentit de la set pot disminuir, la qual cosa augmenta el risc de deshidratació. Per això, és primordial mantenir els nivells d'hidratació adequats.
Bàsicament, es tracta de consumir molt de líquid en diferents formes.
A més a més d'aigua i/o aigües amb fruites de temporada, parlem de sucs, llet semi o desnatada, orxata baixa en sucre, infusions fredes o la gelatina sense sucre, que s'utilitza molt especialment en usuaris amb disfàgia.
Les llets fermentades com el iogurt també posseeixen un alt valor nutritiu, són de molt fàcil ingesta i digestió, i aporten calci per a combatre el seu desgast ossi.
Concretament, la quantitat d'aigua diària ha de ser de 8 gots o més o el seu equivalent en menjars i begudes líquides, com a sopes lleugeres, gaspatxos, sucs... I és més que recomanable beure un got d'aigua almenys cada dues hores, encara que la persona afirmi que no té set.
Hem d'insistir que, per a evitar la deshidratació, l'equilibri hídric ha d'aproximar-se als 2-2,5 litres per dia d'aigua.
La importància d'una alimentació nutritiva i completa
Una alimentació equilibrada i nutritiva és essencial per a les persones grans durant l'estiu.
Tot part de la base de consumir aliments hidratants, especialment fruites i verdures amb alt contingut d'aigua, com a síndria, meló, cogombre i enciam. Però hi ha molt més a tenir en compte.
Pel que fa a hortalisses i verdures fresques es refereix, parlem d'una excel·lent font de vitamines, minerals i antioxidants. Aquí, és important, tal com fem a El Cel de Rubí, seguir les recomanacions de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, que convida a donar més hortalisses i verdures refrescants com a amanides de tomàquet, espinacs, cogombre, pastanaga, carxofes, remolatxa, escarola, col, brots, pebrot, etc.
Sobre les fruites està ‘tot’ escrit, sent la síndria, el meló i el préssec els reis de l'estiu, als quals afegir, per exemple, kiwi, poma, maduixes i nabius.
També són recomanables les proteïnes magres, és a dir, optar per carns magres, peix, ous, llegums i lactis baixos en greix proporciona a les persones grans els nutrients necessaris per a mantenir la massa muscular i l'energia.
Tanmateix, el consum moderat de greixos saludables com a alvocats, nous i oli d'oliva, ajuda a mantenir una bona salut cardiovascular. I els greixos bufó i poli-insaturades, com les que contenen l'oli d'oliva i de llavors, a més de la fruita seca oleaginosa, han d'incloure's més en els adreços, menjars i berenars.
És a dir: els aliments amb Àcids grassos omega-3, com l'oli d'oliva, el peix blau, el marisc, fruita seca i l'enciam o espinacs, són essencials per a l'enfortiment de la massa muscular i retarda la deterioració cognitiva, i especialment el control de la pressió arterial.
També hem de fer un consum habitual de cereals, sent els més beneficiosos els integrals, com l'ordi o el blat de moro, que no aporten greixos.
En aquest sentit, cal tenir molt present la necessitat de prendre fibra per a evitar restrenyiments, que és un dels problemes més habituals en les persones grans, i preparar llegums o menjar habitualment fruita seca.
En definitiva, i sempre segons els experts, la dieta d'una persona anciana a l'estiu ha de ser rica en fibra, aigua i baixa en calories.
Quins aliments i begudes s'han d'evitar?
Hi ha alguns aliments que han d'evitar-se o consumir-se amb moderació durant l'estiu.
En general, parlem de plats de gran aportació calòrica, com a embotits, carns grasses, formatges massa curats o llet sencera, així com un excés d'aliments rics en sucres (uns certs gelats, granissats o begudes gasoses), ja que lluny de calmar la set, augmentaran la sensació d'ella.
Més concretament, els aliments fregits i grasosos poden ser pesats per a la digestió i augmentar la sensació de calor corporal.
Al seu torn, els aliments processats i ensucrats poden causar fluctuacions en els nivells de sucre en la sang i contribuir a l'augment de pes.
En suma, hem d'evitar preparacions contundents en forma de guisats, olles, fregits o rostits i les sopes calentes.
I molt de compte també amb l'augment del risc d'intoxicacions alimentàries: hem de consumir aliments segurs, ben conservats, envasats o cuinats, utilitzar ou pasteuritzat i anar amb compte amb les salses i maioneses.
I finalment, el quid de la qüestió: l'alcohol. Al costat de la cafeïna, l'alcohol pot augmentar el risc de deshidratació i afectar el somni, per la qual cosa no es recomana l'alcohol per a la gent d'edat avançada. Ara bé: el millor és limitar el seu consum, ja que si no està contraindicat, es pot donar una copa de vi en el menjar i/o en el sopar, o fins i tot una cervesa sense alcohol, però sense excedir els 25 grams al dia.
Idees de receptes per a l’estiu
Com dèiem, durant l'estiu són ideals els menjars més lleugers, com a cremes, brous i sopes fredes en esmorzars i sopars. Entre elles destaquem la vichyssoise, gaspatxo, ajoblanco i altres receptes estiuenques.
Com a segons plats, el peix blau i les cuixes de pollastre són ideals, i d'acompanyants les amanides, arròs integral o cuscús, entre altres.
Els ous farcits, el gaspatxo de síndria o maduixes, timbala de tonyina i alvocat o l'amanida de llenties són plats molt suggeridors i ideals perquè els nostres grans passin els dies més calorosos de l'any sadollats, feliços i sans.
Receptes estiuenques en El Cel de Rubí
En la nostra residència sempre realitzem plats especials segons l'època de l'any. En aquest cas, tres de les més demandades són el gaspatxo, l'ensalada russa i l'amanida d'estiu. Aquí us deixem els ingredients i la recepta tal com les preparem per als nostres residents.
Gaspatxo
- Ingredients: Tomàquets pera, pebrot verd, ceba, pa, vinagre, aigua freda, oli i sal.
- Manera de preparació: Primer es pelen els tomàquets i es trossegen tots els ingredients, es posa tot en la trituradora i quan aquesta es fica en la nevera per a refredar.
Ensalada russa
- Ingredients: patates, fesols tendres, tonyina, ous, maionesa, olives sense os i pebrots vermells.
- Manera de preparació: Primer es couen les patates i els fesols tendres. Es posen els ous en una cassola amb aigua per a fer ous durs. Es rosteixen els pebrots vermells en el forn. Una vegada està tot fet es talla en trossos i es barreja amb la tonyina i les olives. Quan ho tenim tot ben barrejat s'afegeix la maionesa i es barreja bé. I a la nevera a refredar-se.
Amanida d'estiu
- Ingredients: pebrots verds i vermells, tomàquets, ceba dolça, sal, oli i vinagre.
- Manera de preparació: Es rosteixen els tomàquets i els pebrots, una vegada rostits es pelen i es tallen a trossos, es talla la ceba bé *picadita, es barreja i es feta l'oli, la sal i el vinagre al gust. I a la nevera a refredar.
Alimentació fresca i nutritiva
L'alimentació és important tots els dies de l'any però els mesos d'estiu, l'increment de la temperatura fa que necessitem consumir menys aliments per al manteniment i estabilització de la temperatura corporal.
No obstant això, les persones grans no poden descurar la seva dieta.
Necessiten una aportació energètica i de nutrients adequat a les seves necessitats, basat en aliments amb menor aportació energètica (fruites, verdures i hortalisses), però més rics en vitamines, sals minerals, fibra, i especialment en líquids (aigua).
Com gaudir de les vacances viatjant amb persones grans
Viatjar en vacances amb persones grans és una experiència meravellosa i enriquidora. Però per a assegurar-nos de què gaudeixin plenament de les vacances, tant si viatgen en grup com si viatgen en família, és essencial considerar diversos aspectes pràctics.
Per això, des del Cel de Rubí us explicarem alguns consells i recomanacions per a viatjar amb persones grans, amb l'objectiu d'assegurar-nos que les vacances siguin segures, còmodes i agradables per a tots.
Recomanacions bàsiques per a viatjar amb persones grans
Abans de començar a planejar les vacances amb els nostres avis, hem de ser conscients de les seves capacitats.
Si la persona no sofreix de cap problema de mobilitat, en general no hi haurà cap obstacle per a visitar qualsevol ciutat, destí de platja, zona rural, ... No obstant això, és vital tenir en compte si cal caminar molt, hi ha un gran desnivell, etc.
En aquest sentit, sempre és necessari i imprescindible considerar els dos següents suposats abans d'organitzar qualsevol escapada familiar i vacacional:
- Que l'adult ha de comptar amb el seu propi espai, perquè se senti part de la família, i que disposi de la privacitat que necessita.
- Intentar que mantingui la seva rutina, independència i autonomia en la mesura del que sigui possible.
El repte és buscar una sintonia entre tots per a usar el viatge amb la família com el millor antídot per a combatre la seva nova vida, i aquesta solitud que sovint poden sentir, així com les seves conseqüències en la tercera edat. I per a aconseguir-ho, hem elaborat una sèrie de recomanacions i consells.
Triar bé el destí
Quin tipus de destins busquem quan ens fem grans?
Lògicament, amb l'edat, la manera de viatjar canvia. Quan s'és ancià, no val “qualsevol cosa”. Ha de prevaler la comoditat i el confort en els destins, així com la seguretat, la facilitat d'accés, el clima, la qualitat dels serveis… A això cal afegir possibles inconvenients com l'idioma, si anem a un país estranger, el sistema de transports en el destí o l'accessibilitat de les infraestructures.
Què hem d'evitar?
Climes molt extrems, llocs amb terrenys accidentats o condicions extremes, carrers mal pavimentats, etc. Amb això, ens assegurarem que la destinació triada és òptim per a passar unes vacances fantàstiques.
Per a tot això, podem informar-nos en la Plataforma Representativa Estatal de Persones amb Discapacitat Física (PREDIF).
Planificació anticipada
Abans d'embarcar-se en un viatge amb persones grans, cal realitzar una planificació prèvia, assegurant-nos de tenir en compte les seves necessitats i preferències.
Cal consultar amb ells sobre les seves condicions de salut, medicaments que hagin de prendre regularment i les limitacions físiques que puguin tenir.
També és més que recomanable saber quins serveis d'atenció mèdica estan disponibles en el destí i anotar els números de contacte d'hospitals, clíniques i metges locals, amén de portar suficient medicació i documents mèdics importants.
Triar bé les activitats
A l'hora de triar activitats durant el viatge, primer cal considerar les preferències i necessitats de les persones grans. En aquest sentit, hem d'optar per activitats de baix impacte físic, però sense caure en el sedentarisme en persones grans, com a passejos tranquils per la platja / naturalesa, visites a museus, jardins botànics, espectacles culturals, etc.
És una recomanació més que lògica però que convé recordar: s'han d'evitar activitats que requereixin molt esforç físic o siguin massa extenuants per als adults veterans, especialment en les hores de més xafugor.
Màxima cura de la pell
Gorres, barrets, protector solar de màxima eficàcia, ulleres de sol… Tota protecció és poca quan el sol estreny per a cuidar la pell dels nostres avis.
Roba i calçat adequats
La comoditat a la roba i el calçat no es poden negociar.
Si es planegen excursions o caminades, tria roba lleugera però protectora, com a camises de teixits naturals i fines, així com pantalons lleugers per a protegir-se del sol. En suma, no portar roba ajustada o que restringeixi el moviment. Així mateix, assegura't que tots portin sabates còmodes, transpirables i resistents per a evitar rascades o lesions als peus.
Confort en l'allotjament
Altre factor diferencial: la selecció d'allotjament.
És necessari triar hotels, resorts o apartaments que ofereixin comoditats adequades per a la seva estada, com el fet que hi hagi ascensors o habitacions en la planta baixa disponibles, instal·lacions accessibles per a persones amb discapacitats o fins i tot serveis addicionals com a assistència mèdica d'emergència.
El que volem és saber que no existeixen les barreres arquitectòniques, o que si n'hi ha se salven amb rampes i altres elements, tal com fem en la nostra residència del *Cel de Rubí.
Reservar allotjament en una ubicació cèntrica o a pocs passos del lloc habitual d'oci, com la platja, i sense importants costes, també és un altre punt a favor.
Itinerari flexible i una logística òptima
També és essencial planificar un itinerari que no inclogui un programa massa atapeït, sense temps suficient per a descansar i relaxar-se. Busquem fomentar el seu envelliment actiu, no sobrecarregar-ho.
És obligatori afegir parades freqüents durant les visites turístiques i assegurar-se d'incloure activitats que siguin d'interès per a tots els membres del grup, adaptant-les als gustos i capacitats de les persones grans.
Al mateix temps, el transport és un altre factor a tenir molt en compte.
En la mesura que sigui possible, hem de prioritzar opcions que siguin còmodes i segures per a les persones grans. Per exemple, si viatjaran amb avió, considerar sol·licitar assistència en l'aeroport per a evitar llargues caminades o temps d'espera extensos.
En altres mitjans com a autobusos o trens, verificar si ofereixen serveis especials per a persones amb discapacitats o si compten amb accés fàcil i segur per als adults.
En aquest sentit, és crucial, en trajectes llargs, programar parades freqüents perquè les persones grans descansin i estirin les cames. Això ajuda a reduir el cansament i el malestar.
Carnet de jubilat i descomptes
Com a consell, en multitud de llocs d'interès en Espanya i d'Europa, així com en transports, restaurants, llocs culturals, etc. realitzen descomptes a persones jubilades i persones amb discapacitat.
Aprofita aquestes ofertes per a la tercera edat i estalvia diners en les teves activitats i compres portant el carnet de jubilat.
La importància de la hidratació
Un dels principals factors que poden alterar el benestar i cura dels avis durant les vacances és el viatjar a zones molt caloroses. No en va, una de les afeccions més perilloses en la tercera edat a l'estiu són els cops de calor i les deshidratacions.
Per això, mantenir-se hidratat és fonamental, especialment durant els viatges i les activitats a l'aire lliure. És important portar ampolles d'aigua i animar als nostres avis a beure líquids regularment.
Farmaciola de primers auxilis
Preparar una farmaciola de primers auxilis és una precaució intel·ligent en viatjar amb persones grans.
Aquí incloem medicaments bàsics, embenatges, desinfectants, analgèsics i qualsevol altre element necessari per a fer front a lesions menors o malestars.
Paciència i comunicació
Viatjar amb persones grans en vacances requereix a vegades una mica més de paciència i comprensió. Però no hi ha res que no es remeï parant esment a les seves necessitats i escoltant els seus suggeriments, és a dir, mantenint una comunicació oberta i assegurant-nos que se sentin còmodes i secundats durant tot el viatge.
En definitiva, passar les vacances amb persones grans pot ser una experiència d'allò més gratificant i enriquidora sempre que es prenguin les precaucions adequades i es planifiqui de manera responsable, triant destins accessibles, allotjaments confortables, les activitats adequades i tenint en compte les seves necessitats mèdiques i preferències d'oci i gaudiment.
Consells per a la cura de persones majors a l'hivern
En aquest blog ja hem detallat alguns dels millors consells per a protegir les persones majors a l'estiu. I tan obvi és que l'estiu és una època de l'any on s'ha de redoblar la cura i atenció dels majors i persones dependents, com que a l'hivern succeeix exactament el mateix. Per això, avui volem parlar-vos sobre els principals consells de cura de persones majors a l'hivern.
El fred: majors riscos per als nostres majors
Durant l'hivern baixen considerablement les temperatures. Això suposa un greu risc per a la salut de les persones majors. Tant cuidadors com familiars, quan arriba aquesta època, ens trobem davant situacions que requereixen prestar més atenció si cap, vetllar per la cura dels ancians i prevenir els riscos associats a la seva salut durant els mesos de major fred de l'any.
De fet, al costat de la calor extrema, el fred pot ser el pitjor enemic per als ancians. Començant pel risc de caigudes o lesions per l'augment dels dies de pluja i de neu, seguint per la seva major susceptibilitat de sofrir els efectes de les baixes temperatures en forma de catarros, refredats i grip, així com hipotèrmia, dolors d'ossos i articulacions, etc. tal com recull la guia de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia sobre les persones majors més vulnerables davant el fred.
Com podem cuidar a les persones majors a l'hivern?
Com tots sabem, en aquesta estació el risc de sofrir malalties cardiorespiratòries, com a grips, catarros o pneumònies, augmenta considerablement, i es poden agreujar els símptomes de patologies articulars molt freqüents en les persones majors, com l'artrosi o el reuma. A això hem de sumar els canvis en l'estat d'ànim.
D'aquesta manera, per a poder cuidar als majors durant l'hivern, des d'El Cel de Rubí apostem per les recomanacions que us oferim a continuació.
Rentar-se les mans amb regularitat
També hem de citar els hàbits d'higiene saludables a l'hivern, entre ells i de forma destacada rentar-se les mans amb regularitat. Això impedeix la proliferació de gèrmens que poden desencadenar i propagar multitud de patologies, evitant agafar la grip, el refredat i altres infeccions. És molt important rentar-se les mans sempre que estiguin brutes, després de sonar-se el nas o anar al bany, així com abans de menjar i preparar aliments. En aquest sentit, és vital també usar mocadors d'un sol ús.
Condicionar la temperatura i els dispositius adequats en la llar
Crear un espai ben climatitzat per a impedir que els majors se sentin incòmodes és la base del seu benestar a l'hivern. D'entrada, cal mantenir un aïllament tèrmic adequat de la seva residència i que permeti tant l'estalvi energètic com que el sistema de calor sigui eficaç. Així, la temperatura ideal per a la seva llar se situa entorn dels 21 °C. Per a això, cal evitar tenir les finestres obertes durant massa temps i comptar amb bon sistema de calefacció. I aparellat amb aquest últim, molt de compte amb les estufes elèctriques i calefaccions de gas: poden ocasionar greus accidents domèstics per incendi o inhalació especialment en habitatges amb persones ancianes. La calefacció de gas o els radiadors elèctrics són més recomanables.
A més d'una bona climatització, cal proporcionar també una bona il·luminació, especialment a l'habitació on la persona major passa la major part del temps, ja que ajuda a estimular els mecanismes hormonals que estimulen el bon humor.
I com a consell, els humidificadors són una excel·lent eina per a mantenir l'aire hidratat i consumir aire net, així com mantenir a ratlla les esquerdes i l'enrogiment de la pell.
Cuidar la salut emocional mitjançant la socialització i les visites
La socialització dels nostres majors, amb tallers (aquí us deixem un exemple del nostre taller de roboterapia), els jocs, grups de debat i lectura, etc. són fonamentals. És a dir: ajudar-los a exercitar la ment amb bones lectures, converses, jocs de taula… Al mateix temps, és crucial que mantinguin un contacte freqüent amb els familiars, que sentin aquest suport en la seva estada en una residència o en la seva pròpia llar, complementant la labor dels cuidadors.
Tot això evitarà que aparegui la nostàlgia, l'aïllament, insomni, tristesa, solitud o irritabilitat característiques d'èpoques amb baixes temperatures.
En definitiva, hem de procurar que el fred pugui incidir en la salut mental de les persones majors, alguna cosa que pot arribar a deteriorar la seva capacitat cognitiva.
Activitats i oci a l'aire lliure
Les probabilitats de sortir a fer activitats a l'aire lliure, fonamentals per a mantenir el cos actiu, es redueixen considerablement a l'hivern. Però l'activitat física no desapareix del tot. Un ancià necessita continuar exercitant-se en l'època més freda de l'any, com a mínim durant uns 10 - 20 minutos una o dues vegades a la setmana. En qualsevol cas, és important mantenir activa a la persona major de manera diària. De fet, a la nostra residència durant l'hivern mantenim la mateixa rutina d'exercicis diaris ja que la temperatura del centre sempre és una temperatura de confort per als nostres majors.
Evidentment, cal ser més prudent els dies de pluja, neu o vent, en els quals hi ha més risc de caigudes. Fer passejos, especialment al migdia amb les hores de menys fred i més llum, i respirar aire pur, redueix el risc de contagi de grip o catarro i millora la circulació de la sang.
Portar la roba adequada
Cal tenir en compte que conforme s'arriba a la tercera edat se suporta menys el fred. Així, resistir a les baixes temperatures també passa per comptar amb el vestuari adequat. Diverses capes de roba càlida i lleugera quan sortim al carrer, teixit transpirable per a les peces en contacte amb la pell, i en definitiva la recomanació de portar 3 capes:
- una primera en contacte amb la pell per a evacuar la humitat i mantenir la temperatura corporal,
- una segona que estabilitza la temperatura
- i una tercera (jaqueta) que impedeix que es perdi calor.
Recordem que on es produeix major pèrdua de calor és al cap, mans i peus, per al que s'ha d'usar capell, guants i mitjons apropiats. A més, usar pijama gruixut i, si és necessari, també roba interior llarga.
Vacunar-se contra la grip
L'hivern porta amb si una major probabilitat de contreure un refredat o grip. Per tant, una de les primeres accions que ha de fer una persona major davant l'arribada del fred és vacunar-se contra la grip estacional. La vacuna contra la grip redueix fins a un 75% la seva aparició i disminueix un 70% les possibilitats d'hospitalització. I també optar, després dels 65 anys, per la vacuna de la pneumònia.
Això es recomana especialment en el cas dels ancians que sofreixen algun tipus de patologia, ja que són més vulnerables a sofrir algun tipus de complicació o de tenir un alt risc de complicacions en el cas de patir catarros o refredats.
Alimentació equilibrada i cura de la nutrició
Durant l'hivern, els majors necessiten incrementar l'aportació calòrica de la seva dieta. D'aquesta manera, es lluita contra la pèrdua de calories que provoca el fred. Per això, a l'hivern és necessari oferir-la una dieta rica en fruites i verdures de temporada, així com augmentar la ingesta de cítrics (rics en Vitamina C) i hidrats de carboni com a arròs, pasta o llegums. És preferible fer menjars lleugers, riques i equilibrades, a més d'ingerir begudes calentes com a sopes de verdures, una bona font de vitamines, i productes baixos en greix (peix i carns magres), que contribueixen al benestar de l'organisme.
La importància de la hidratació
A més d'una adequada alimentació, és obligatori mantenir també una hidratació adequada. Com? D'entrada, els majors han de prendre almenys dos litres de líquids diaris (entre 8 i 10 gots al dia) i beure abundants líquids, ja sigui aigua, infusions, brous o sucs, fins i tot quan no es tingui sensació de set. Millor evitar les begudes amb cafeïna i alcohol.
El cos continua necessitant hidratar-se i beure, ja que el clima pot ressecar la pell, generar l'aparició de faves, escates i esquerdes…
Cuidar de les persones majors a l'hivern és més important fins i tot que en altres períodes de l'any, ja que necessiten sentir-se volguts, estar sota les millors cures en un ambient de benestar, mantenir-se actius, assegurances, amb una dieta equilibrada i sense veure alterades les seves relacions socials. Tot, per a garantir la seva salut i evitar complicacions amb l'arribada del fred.
El maltractament en persones grans
Segons l'OMS, el maltractament a una persona gran és “un acte únic o repetit que causa mal o sofriment a una persona d'edat avançada, o la falta de mesures apropiades per a evitar-ho, que es produeix en una relació basada en la confiança”. Segons la Declaració de Toronto (2002), la definició de maltractament a la gent gran és tota “acció única o repetida, o manca de resposta adequada, que es produeix en qualsevol relació en què hi hagi una expectativa de confiança i que provoca danys o angoixa en una persona major".
En aquest nou post, volem parlar de tot allò relacionat amb el maltractament a persones grans, quins tipus de maltractaments existeixen, com prevenir-los i com abordar-los.
Compromís amb les persones grans
El Grup Rubí Social defensa diàriament el seu compromís amb la cura de les persones grans. A més de la labor 24/7/365 com a residència, continuem desenvolupant i participem en altres accions per a combatre aquest problema. Una de les més importants és la col·laboració amb l'Ajuntament de Rubí i la Diputació de Barcelona en l'elaboració de la “Guia Local per a fer front als maltractaments de les persones grans”.
Els objectius d'aquesta guia són:
- Impulsar la recerca del maltractament als ancians.
- Sensibilització dels equips professionals que treballen amb gent gran sobre el fenomen del maltractament.
- Aprofundir en el coneixement dels maltractaments a persones grans.
- Proporcionar criteris per a prevenir, detectar i intervenir en els maltractaments.
- Facilitar una eina per a orientar les actuacions dels equips professionals.
- Destacar la importància de l'abordatge multidisciplinari i que la manca de resposta adequada també és una forma de maltractament.
En aquest sentit, és fonamental la comunicació i l'abordatge multidisciplinari per a detectar les situacions de risc. Per això, col·laborem activament tant amb els Serveis socials de l'Ajuntament de Rubí com amb altres entitats locals, com per exemple els Centres d'Atenció primària, Centres de Salut Mental d'Adults, etc.
Una ‘pandèmia’ silenciada i subestimada
El maltractament als majors és una realitat silenciosa i d'escassíssim debat públic. Una de les raons és que els ancians gairebé mai notifiquen casos de maltractament.
Per què? Segons el citat informe de l'OMS, es deu al temor a les represàlies, no voler causar problemes al seu maltractador -especialment si és un familiar-, manca de les facultats mentals necessàries –deterioració cognitiva-, la falta de consciència i sentir vergonya. I és que sovint els maltractadors gaudeixen d'una relació de proximitat i confiança amb els majors.
A aquest problema invisible se li uneix el fet que no interessa massa estudiar-lo, a jutjar per les poques recerques que s'han dut a terme per a analitzar detalladament aquest tema. I a major dependència, major possibilitat de maltractament.
Les estadístiques també revelen que són més les dones grans que sofreixen maltractaments respecte als homes, si bé això també pot explicar-se perquè elles tenen una major esperança de vida i més risc de patir deterioració cognitiva.
Imatge d'Alexandra_Koch a Pixabay
Tipus de maltractament en persones grans
Segons l'estudi Prevalença de maltractaments cap a persones majors que viuen en la comunitat a Espanya, publicat al 2012 en la revista científica Medicina Clínica, el tipus més freqüent de maltractaments és el psicològic (11,5%), seguit del maltractament físic i sexual (2,95%). La negligència (2,07%) i l'abús econòmic (1,11%) són menys freqüents.
Vegem a continuació més detalls sobre els tipus de maltractament més habituals cap a persones grans:
- Maltractament psicològic: Aïllament, coacció, insults, menyspreu, crits, burles, amenaces, falta de respecte, domini, imposició…
- Abús econòmic: És l'ús il·legal o impropi de tots o alguns dels fons econòmics, béns, propietats o possessions de la persona major. Igual que el maltractament psicològic, es dona majoritàriament en l'entorn familiar.
- Negligència: Parlem de casos com no tenir cura de la medicació, alimentació o higiene de la persona gran.
- Maltractament físic: Usar la força física per a causar danys corporals en forma de cops, empentes, puntades, bufetades, cremades, etc.
- Agressions sexuals: Des de nuesa forçada a violació, tocaments…
- Abandó: Deixar desemparada a una persona i ometre la nostra responsabilitat també és una forma de maltractament.
Hi ha altres maltractaments que es coneixen com a ‘subtils’. Es donen quan, per exemple, s'administren fàrmacs de manera abusiva perquè l'ancià es mogui menys o per a estimular-li si està endormiscat. Infantilitzar el tracte, o manipular constantment, també són formes de maltractament subtil.
Solucions i alternatives per a afrontar aquest problema
Per a donar resposta a semblant desafiament, i amb motiu del Dia Mundial de Presa de Consciència d'Abús i Maltractament en la Vellesa, l'OMS i els seus associats van publicar el document “Tackling abuse of older people: five priorities for the UN Decade of Healthy Ageing (2021–2030)”, en el qual van presentar 6 prioritats per al Decenni de les Nacions Unides de l'Envelliment Saludable (2021-2030). Són:
- Combatre “l’edadisme”, una de les principals raons per les quals el maltractament a les persones majors rep tan poca atenció. L’edadisme és la discriminació per edat, és a dir, els estereotips (com pensem), prejudicis (com ens sentim) i discriminació (com actuem) amb les persones en funció de la seva edat.
- Generar més dades i de millor qualitat per a conscienciar sobre aquest problema.
- Concebre solucions rendibles per a posar fi a aquesta mena de maltractament i ampliar el seu ús.
- Elaborar un argumentari a favor de la inversió en aquest assumpte per a convèncer que és uns diners ben emprats.
- Recaptar fons, ja que es necessiten més recursos per a solucionar el problema.
Aquestes mesures parlen a les clares d'una altra mena de maltractament, l'institucional, que és el que exerceixen les administracions quan no aporten els recursos necessaris perquè les persones majors tinguin una vida digna.
Per això, també és fonamental fomentar el bon tracte cap a ells mitjançant campanyes de sensibilització dirigides a la societat, les administracions públiques i empreses.
Pistes i consells per a detectar el maltractament a temps
Igual que succeeix amb els nens, els ancians, en molts casos, especialment si no són autònoms i independents, estan en situació de vulnerabilitat. Per tant, hem d'estar molt alerta per a detectar qualsevol signe que indiqui que alguna cosa no va bé.
És imprescindible actuar abans que aquestes situacions puguin generar lesions físiques, agreujament de malalties o incapacitat permanent, d'una banda, i ansietat, solitud i pèrdua de l'esperança i la confiança d'altra banda.
D'entrada, cal tenir en compte que el perfil del maltractador sol respondre a algú que consumeixi drogues o alcohol, que abusi de l'ús de fàrmacs, amb elevats nivell d'estrès, falta de suport social, sense formació en atenció a les persones majors, en situació de dependència afectiva o econòmica de la persona…
En el cas dels cuidadors o el personal sanitari, la falta de formació, l'estrès laboral i un escàs control per la seva labor són les principals raons.
Sobre aquest tema, les persones grans que són proclius a ser víctimes de maltractament físic o psicològic solen presentar alguna deterioració cognitiva o trastorn psicològic, estar en situació de dependència, ser d'edat molt avançada, o sofrir demència amb conductes molt alterades vivint amb cuidadors familiars.
Senyals d'alerta
El primer que cal considerar és que tots (família, residència, professionals, amics, etc.) han d'exercir la vigilància. A partir d'aquí, és fonamental que els nostres majors no es vegin o sentin aïllats, que tinguin un interlocutor vàlid i de confiança perquè expressin el que els passa o asseguin.
Precisament això ajudarà a detectar els senyals d'alarma que ens indiquen que pot haver-hi maltractaments, com són:
- No poder dur a terme les seves activitats de la vida quotidiana i estar en situació d'aïllament.
- No poder rebre visites ni comunicar-se amb els seus afins perquè els familiars o altres persones li ho impedeixen.
- Moviments estranys en els seus comptes bancaris, signatures en contractes que no tenen sentit…
- Una aparença molt descurada.
- Trobar signes de desnutrició o deshidratació.
- Que mostrin una actitud de por, retraïment o inquietud, i amb l'estat d'ànim alterat (insomni, ansietat, confusió, etc.)
- Manifesta un desig manifest i reiterat de morir-se.
Enfront d'això, hem d'actuar amb la màxima rapidesa i celeritat, informant els Serveis Socials, al Imserso, a la residència o a alguna de les Associacions que vetllen pel benestar de les persones majors, com CEOMA o EIMA.
Prevenció del maltractament a persones majors
A l'hora de prevenir el maltractament en majors, hi ha multitud d'accions que podem dur a terme, entre elles:
- Evitar l'aïllament social.
- Campanyes de conscienciació pública i professional.
- Adequar l'habitatge de les persones majors a les seves necessitats.
- No sobrecarregar als cuidadors principals i afavorir i facilitar el suport social, institucional i familiar.
- Programes intergeneracionals des de l'escola.
- Buscar suport psicoterapèutic.
- Que disposin d'un quadern on puguin escriure les seves vivències, sentiments, temors, etc.
- Línies telefòniques d'ajuda, cases d'acolliment i allotjaments d'emergència.
- Polítiques relatives a l'atenció en residències per a definir i millorar els estàndards d'atenció.
- No qualificar a la persona i no usar llenguatge que li estigmatitzi.
En general, la millor prevenció són les intervencions que realitzen els cuidadors, alleujant la càrrega que suporten els afins a la persona major, a més d'un millor finançament dels diners per als qui tinguin major risc de patir explotació econòmica.
En aquest sentit, és clau que tant el sector de la salut com les administracions es responsabilitzin de sensibilitzar a l'opinió pública sobre aquest problema.
Punts bàsics de la intervenció en casos de maltractament
- Prevenir: Observar i detectar aquelles situacions de risc que poden ser causa d'un maltractament ja sigui per acció o per omissió.
- Protegir però sense ser extremadament invasius, respectant en tot cas la capacitat de decidir de la persona: Qualsevol intervenció ha de comptar amb la persona implicada. No comptar amb la víctima en cas de maltractament ens converteix en part del problema, perquè estem anul·lant la seva capacitat de decisió. Per a garantir que es respecta la voluntat de la persona quan aquesta no estigui capacitada per a decidir, és crucial comptar amb un document de voluntats anticipades que actua com a mecanisme d'autoprotecció de la persona dependent.
Centres de dia: prestacions i ajudes econòmiques en la Llei de Dependència
La dependència és aquell estat en el qual una persona, per diverses situacions relacionades amb l'edat, malaltia o alguna discapacitat, requereix de l'atenció d'altres persones que l'ajudin a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. En els majors, aquesta pèrdua d'autonomia física, psíquica o intel·lectual comporta una necessitat d'assistència o ajudes per a desenvolupar els actes elementals del dia a dia.
A Espanya, amb l'aprovació de la Llei de Dependència en 2006, qualsevol persona que estigui en situació de dependència pot accedir a les prestacions que contempla la Llei, sempre que tingui reconeguda la situació de dependència en algun dels graus establerts en la pròpia Llei.
La informació sobre aquests graus, així com tot el relacionat amb el funcionament i característiques de la Llei de Dependència al nostre país, la trobareu en aquest post.
Avui, volem centrar-nos en els serveis dels centres de dia i les prestacions assistencials i econòmiques que es poden sol·licitar.
Dependència y PIA com primer pas
El primer és haver realitzat els tràmits i tenir reconeguda la situació de dependència en qualsevol dels graus establerts. Just després, els Serveis Socials realitzen el Pla Individual d'Atenció (PIA), que és l'instrument per a determinar les necessitats i els recursos més adequats segons cada cas i situació.
Les prestacions d'atenció a la dependència contemplen tant prestacions econòmiques com serveis, aquests últims amb caràcter prioritari.
Graus de dependència a Catalunya
Cada comunitat autònoma és la que s'encarrega de valorar el grau de dependència. En el cas de Catalunya, on es troben els nostres centres del *Cel de Rubí i Residència *Conxita Valls, parlem de tres graus de dependència:
- Dependència moderada (Grau I): La persona només té necessitats intermitents d'ajuda, com a mínim una vegada al dia.
- Dependència severa (Grau II): La persona no necessita la presència permanent per a ser ajudada, però sí que la necessita per a realitzar diverses activitats bàsiques.
- Gran dependència (Grau III): Es dona quan hi ha una pèrdua total de l'autonomia física o mental, i precisa de la presència continuada d'una altra persona.
Els centres de dia: què són i què ofereixen
Els centres de dia són instal·lacions especialitzades en la tercera edat on un grup de professionals es dedica a atendre les necessitats específiques de les persones majors únicament durant unes hores determinades del dia.
Aquest tipus de centres són sovint el pas previ a una residència per a persones majors, sent la primera fase de l'aclimatació a la residència.
Per tant, i en línies generals, els centres de dia a Catalunya ofereixen un servei d'acolliment residencial diürn i momentani dirigit a persones de 65 anys i més en situació de dependència i que necessiten organització, supervisió i assistència en les activitats de la vida diària.
Aquests centres complementen l'atenció pròpia de l'entorn familiar, amb els objectius d'afavorir la recuperació i el manteniment de l'autonomia personal i social, mantenir a la persona en el seu entorn personal i familiar en les millors condicions i proporcionar suport a les famílies en l'atenció a les persones majors dependents.
Com s'assignen els centres de dia?
L'assignació d'un centre de dia es duu a terme a través del Programa individual d'atenció (PIA), que realitzen els serveis socials públics i que determina les modalitats d'intervenció més adequades a les necessitats de les persones en situació de dependència quant als serveis i prestacions econòmiques previstes en la resolució pel seu grau i nivell.
La sol·licitud per a aquest estudi pot realitzar-se en el Centre d'Atenció Primària a través del treballador social, o en la seu dels Serveis Socials del municipi.
Quines ajudes ofereix la Llei de Dependència?
Les ajudes a la dependència poden ser de dos tipus: de serveis o econòmiques. Entre els serveis que contempla la llei, trobem:
- Serveis de prevenció de la dependència i promoció de l'autonomia: programes preventius i de rehabilitació duts a terme pels serveis socials i sanitaris.
- Servei de teleassistència: dirigit a persones majors o amb discapacitat que viuen soles i que els permet demanar ajuda en el propi domicili en cas de necessitat.
- Servei d'ajuda a domicili: atenen les necessitats de la persona en el seu propi habitatge, tant les cures personals com les cures de la llar.
- Centres de dia i centres de nit, que representen una alternativa a l'ingrés residencial
- Serveis d'atenció residencial ja sigui en centres privats acreditats o públics.
D'altra banda, estan les prestacions econòmiques, l'objectiu de les quals és cobrir els costos dels serveis del programa individual d'atenció (PIA) quan no es pot ser atès per un servei públic o concertat. Es tracta, doncs, de les ajudes econòmiques que contempla la Llei buscant alleujar les despeses derivades de la dependència.
Entre aquestes ajudes per a centres de dia i residències destaquen les que esmentem a continuació.
Prestació econòmica vinculada al Servei (PEVS) o xec servei
Aquesta ajuda econòmica, recollida dins del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), va destinada al pagament de serveis d'atenció residencial, atenció diürna o ajuda a domiciliària de persones dependents.
S'ofereix aquesta prestació quan no es pot accedir a un servei públic d'atenció de cures, amb l'objectiu de facilitar el pagament d'aquests serveis en el sector privat, quan la persona dependent prefereix optar per aquest en lloc de per una plaça pública. Les pagues a percebre es divideixen en dotze a l'any i la quantia dependrà del grau de dependència obtingut, del cost del servei i dels estalvis econòmics del sol·licitant.
El PEVS a Catalunya consisteix en servei d'atenció domiciliària, servei de centre de dia per a persones majors i serveis de centres residencials com El Cel Rubí per a persones majors.
Prestació per a cures en l'entorn familiar i suport a cuidadors no professionals
És l'ajuda que ofereix l'Estat per a contribuir a les despeses derivades de l'atenció per part d'un cuidador de l'entorn familiar o persona de confiança a un major en situació de dependència en el seu domicili.
Totes dues prestacions estan subjectes al grau de dependència i a la capacitat econòmica del beneficiari, sent les quanties màximes les següents:
En definitiva, aquestes ajudes econòmiques a la dependència són òptimes per a les famílies, ja que amb elles es poden costejar les despeses dels centres residencials. Això suposa un gran alleujament per a, per exemple, moltes famílies que no poden permetre's esperar les llargues llistes d'espera d'una residència pública o que es decanten per centres molt reconeguts per la seva aposta pel màxim benestar del resident.
Conclusió
L'actual Sistema d'Atenció a la Dependència preveu dues opcions com a ajuda als dependents i les seves famílies:
- El servei de centre de dia.
- Una prestació econòmica vinculada al centre de dia privat per a usuaris majors de 65 anys o en situacions d'anàloga naturalesa a partir del grau 1 de dependència.
D'una banda, el Servei d'atenció a la dependència ofereix places públiques, concertades o col·laboradores de centre de dia, en el qual s'estableixen dos tipus de jornada:
- Mitja jornada: 5 hores diàries.
- Jornada completa: 10 hores diàries.
En aquest cas, l'usuari pot decidir quants dies a la setmana vol fer ús del servei (de dilluns a divendres, de dilluns a diumenge, etc.) En funció de la jornada i els dies triats i sobre la base dels ingressos de la persona usuària, la Generalitat de Catalunya estableix una aportació per a l'usuari.
D'altra banda, existeix la prestació vinculada al centre de dia. Es tracta d'una prestació econòmica destinada a l'ingrés en plaça privada de centre de dia. L'import d'aquesta prestació va en funció del grau de dependència de la persona així com dels seus ingressos. Poden accedir a ella tots els usuaris que compleixin els requisits establerts i es pot donar en centres acreditats per la Generalitat de Catalunya com El Cel de Rubí.
En tots dos casos, el centre de dia és compatible amb altres serveis com poden ser el d'atenció a domicili, servei de neteja, prestació de cuidador no professional, etc.
En calcular l'import de l'ajuda o la prestació, la treballadora social de referència de l'usuari calcula conjuntament tots els serveis sol·licitats, sempre que siguin compatibles, i a partir d'aquest càlcul juntament amb els ingressos, s'estableix el que l'usuari haurà de pagar o cobrar per cadascun dels serveis o prestacions que s'acordin entre la Treballadora social i l'usuari i la seva família.
Beneficis de comptar amb El Cel de Rubí com a Centre de Dia
Els usuaris del centre de dia El Cel de Rubí poden gaudir de tots els serveis del centre com ara activitats d'estimulació cognitiva, gimnàstica, psicomotricitat, roboterapia, estimulació sensorial, taller de cuina… a més de totes les dietes que estiguin dins de la seva jornada, sempre adaptades a les seves preferències i les seves necessitats.
En el nostre centre també oferim als usuaris la possibilitat de realitzar una dutxa setmanal en el centre i d'accedir a altres serveis com la perruqueria o la podologia.
12 consells per a protegir les persones majors a l'estiu
L'estiu és l'època més calorosa de l'any, i cada vegada les seves temperatures són més extremes. A causa de diversos factors, la calor afecta més a les persones majors. Per tant, per a evitar trastorns com el cop de calor, deshidratació o fatiga, és important prendre mesures addicionals.
D'aquesta manera, estiu és una època de l'any on s'ha de redoblar la cura i atenció dels majors i persones dependents. Des d'El Cel Rubí tenim clar que el cuidador principal és l'encarregat de cobrir o ajudar en totes les esferes del resident, a nivell psíquic, físic, social i espiritual.
En aquest post, parlarem sobre les principals recomanacions per a l'estiu específiques per als nostres majors.
1. Una vestimenta adequada
2. Mantenir la casa fresca
El control de les temperatures en diferents ambients i també el corporal és primordial.
Cal recordar que la tolerància a la temperatura dels nostres majors és reduïda, per la qual cosa hem d'evitar l'exposició a altes temperatures per a no tenir episodis d'hipotensió arterial, edemes en cames, marejos…
Dins de casa, ja sigui en les seves respectives llars, amb la família o en la residència, cal mantenir constant un ambient fresc no inferior a 23° si usem aires condicionats, donant-nos suport en recursos com el ventall o els ventiladors.
Les teràpies no farmacològiques en les residències de gent gran
A El Cel Rubí, les Teràpies No Farmacològiques (TNF) són un dels elements en els quals ens recolzem per a aconseguir una important millora de la qualitat de vida dels nostres avis.
En l'atenció a diverses patologies associades a l'envelliment i la deterioració cognitiva, i especialment en el tractament de malalties neurodegeneratives, trobem una sèrie de teràpies basades en diferents tècniques que persegueixen la millora de la qualitat de vida del pacient, i sense emprar agents químics o fàrmacs. Parlem de les teràpies no farmacològiques.
Què són les teràpies no farmacològiques?
Els tractaments no farmacològics (TNF) en persones grans són tota intervenció aliena a l'ús de medicaments, fonamentada científicament, realitzada sobre el pacient o el cuidador i que té el potencial d'obtenir un benefici sobre els principals símptomes de diferents malalties neurodegeneratives.
És important recalcar que les TNF són un complement del tractament farmacològic, però ni l'exclouen ni el substitueixen. Es tracta d'intervencions per a optimitzar la cognició, millorar l'estat d'ànim, la conducta i la funcionalitat dels pacients.
Parlem d'un procés individualitzat i adaptat, que parteix d'una anàlisi detallada, i que normalment inclou un diagnòstic clínic i una valoració neuropsicològica.
Gràcies a les teràpies no farmacològiques, podem retardar els estats de demències i la deterioració cognitiva en general. Aquest tipus de teràpies fomenten que el cervell sigui capaç de fer canvis i modificacions a nivell estructural i funcional, és a dir, augmenten la plasticitat cerebral.
Al mateix temps, les teràpies no farmacològiques comporten menys efectes secundaris i són més econòmiques. En dècades passades, aquest tipus de teràpies se centraven en estimulació cognitiva i tasques de memòria. No obstant això, gradualment s'han anat focalitzant en aspectes cognitius, motivacionals, emocionals, d'aprenentatge, activitat física, oci significatiu…
Les recerques han evidenciat que les TNF poden ser tan o més efectives que l'ús de fàrmacs per a millorar la qualitat de vida de les persones.
Objectius de les teràpies no farmacològiques
Les intervencions no farmacològiques en persones grans busquen optimitzar les funcions cognitives, conductuals i funcionals, i contribuir a satisfer unes certes necessitats que presenten els cuidadors.
Amb l'envelliment, poden sorgir modificacions en el funcionament cognitiu, ja sigui disminució de l'atenció, alentiment del processament de la informació, declivi de la memòria i de les funcions executives...
Més enllà de la mena d'envelliment i el seu impacte en cada persona, nombroses patologies que sorgeixen durant la vellesa no tenen un tractament eficaç, la qual cosa impulsa a complementar el tractament farmacològic amb les intervencions no farmacològiques o psicosocials, que poden ser diverses. Però totes elles comparteixen els mateixos objectius terapèutics:
- Estimular i mantenir les capacitats mentals
- Evitar la desconnexió de l'entorn i enfortir les relacions socials
- Donar seguretat i incrementar l'autonomia personal del pacient
- Estimular la pròpia identitat i autoestima
- Minimitzar l'estrès i evitar reaccions psicològiques anòmales
- Millorar el rendiment cognitiu i funcional
- Incrementar l'autonomia personal en les activitats de la vida diària
- Millorar l'estat i sentiment de salut
- Millorar la qualitat de vida del pacient i dels familiars i/o cuidadors
Problemes i handicaps de les teràpies farmacològiques en el pacient geriàtric
La presa de medicaments per part dels nostres majors és una cosa imprescindible en molts casos.
La disminució de la morbimortalitat, fruit del progrés sanitari i social, junt al descens de la natalitat, ha donat lloc a un important envelliment poblacional. A Espanya, prop d'un 20% de la població supera els 65 anys. A més, més d'un milió de persones supera els 80 anys al nostre país. Aquest col·lectiu poblacional és el que concentra la major part de la prescripció farmacològica, especialment pels factors de risc i malalties cròniques associats. Factors que solen coincidir de manera múltiple (comorbiditat).
Tenint en compte que en els ancians la polifarmacia, l'autoprescripció, el mal ús de fàrmacs, les interaccions farmacològiques i les reaccions adverses a medicaments (RAM) són més habituals del que volguéssim, és fonamental analitzar cada cas en concret. I veure la problemàtica de la seva diferent resposta farmacològica, la falta d'adherència, els problemes de comorbiditat, etc. com a elements crucials als quals des del Cel Rubí donem resposta mitjançant l'ajuda de les teràpies no farmacològiques.
Principals teràpies en l'actualitat
Entre les TNF orientades al pacient més utilitzades, trobem la intervenció conductual, l'exercici físic, estimulació cognitiva i/o sensorial, musicoteràpia, reminiscència, relaxació muscular, teràpia assistida amb robots, psicomotricitat o l'ús de realitat virtual, entre altres.
Un exemple pràctic és la roboteràpia. En El Cel Rubí apostem per la roboteràpia per a jugar i acompanyar a persones amb deterioració cognitiva avançada i generar efectes en els nostres majors com el plaer o la relaxació. En aquest enllaç podeu veure en què consisteix.
L'estimulació cognitiva és potser la que té com a bagatge un major suport empíric, sent fins i tot proposada com la primera intervenció que s'ha de realitzar en les demències.
Coneguem algunes d'elles:
Teràpia d'Orientació a la Realitat (OR)
La Teràpia d'Orientació a la Realitat es basa en la presentació d'informació relacionada amb l'orientació tant temporal, com espacial i la pròpia identitat, per a proporcionar a la persona comprensió sobre si mateixa i del que l'envolta.
Psicomotricitat & Fisioteràpia i Estimulació Motora
És l'estimulació de les capacitats intel·lectuals i físiques a partir del moviment, amb el ritme, la respiració, l'equilibri, to muscular, etc. Afavoreix l'expressió i l'estimulació sensorial, facilitant la comunicació a través del llenguatge corporal i augmenta el confort i la qualitat de vida del pacient i de la seva família.
Teràpies amb animals
És l'ús d'animals de companyia, habitualment gossos i gats, per a motivar al pacient i provocar una millora global tant cognitiva, afectiva com social. L'ús de robots, permet un millor control sobre les reaccions dels animals que participen en les teràpies, així com un major control sobre la teràpia.
Musicoteràpia
La música com a eina terapèutica porta a les persones a accedir a les seves emocions i records gràcies a la producció i audició de la música.
Teràpia de reminiscència
És el procés natural de la ment que persegueix portar de nou a la consciència experiències viscudes en el passat, així com conflictes pendents per resoldre. Aquesta teràpia del record es basa fonamentalment en la realització de sessions (individuals o grupals) en les quals s'estimula als participants a recordar fets i esdeveniments personals o socials del passat.
Estimulació Cognitiva
Són els procediments i tècniques per a aconseguir el màxim rendiment intel·lectual, la millor adaptació familiar i social en els subjectes que sofreixen un procés degeneratiu. Es basa en la plasticitat *sináptica i fonamentalment s'empren estratègies de restauració, compensació i substitució de les funcions cognitives. Com? Mitjançant modificacions ambientals, entrenament d'habilitats compensatòries o reentrenament directe de les àrees compromeses. És a dir: estimular el cervell per a la millora de les funcions cognitives i l'optimització del seu rendiment, potenciant les capacitats preservades i perseguint frenar en la mesura del possible la progressió de la deterioració.
Estimulació multisensorial - Snoezelen
Es tracta d'un dels mètodes que està guanyant més importància i popularitat en l'actualitat, i del qual us hem parlat llargament a El Cel Rubí.
L'enfocament “Snoezelen” assumeix el món com a lloc en el qual vivim en constant mescla de llums, sensacions, gustos, experiències tàctils, etc. mitjançant els nostres òrgans sensorials. Això es pot configurar com a teràpia per a provocar el despertar sensorial de les persones, afavorint la comprensió amb nosaltres mateixos i l'entorn mitjançant activitats significatives i estímuls. Per això, les sales multisensorials Snoezelen són espais interactius pensats per a l'estimulació dels sentits, buscant millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat i persones majors amb deterioració cognitiva severa o demència, les capacitats motores de la qual i neurològiques estan afectades.
L'activitat física
L'activitat física suposa una de les funcions cognitives més rellevants entre les involucrades en el manteniment de les activitats de la vida diària i del funcionament independent. En el nostre cas, l'Activitat Física Adaptada és considerada una teràpia no farmacològica de múltiples beneficis. Per a això, és fonamental el treball multidisciplinari de tots els integrants de la clínica.
Tallers per a gent gran
És una de les teràpies genèriques més eficaces amb la finalitat de tenir un bon envelliment, tant en salut física com mental. És crucial per a qualsevol persona major poder realitzar tallers que estimulin les tres àrees: física, cognitiva i social.
Existeixen tallers de tota mena. A El Cel Rubí apostem per activitats relacionades amb l'enginy, com els jocs de taula, els mots encreuats i passatemps; la lectoescriptura, risoteràpia, mindfulness, artteràpia, etc.
Entrenament en Activitats de la Vida Diària
Consisteix en la pràctica guiada, amb el mínim d'ajuda que sigui possible, d'activitats de la vida diària del resident.
Programes de Psicoestimulació
Són programes concrets que barregen diferents tipus d'activitats per a treballar diverses habilitats i capacitats, ja siguin l'orientació, llenguatge, atenció, memòria, càlcul…
Avantatges i beneficis de les teràpies no farmacològiques
Els primers estudis per a aplicar aquestes teràpies van indicar que eren molt beneficioses per a persones amb alguna mena de demència i els seus familiars. No obstant això, al llarg dels anys i per la nostra experiència pròpia, podem assegurar que aquestes teràpies impacten positivament en qualsevol persona, tingui malalties neurodegeneratives o no. D'altra banda, els beneficis són múltiples però individualitzats en cada usuari.
A grans trets, parlem de:
- Prevenir futurs problemes cognitius i deterioracions en la salut
- Tenen menys efectes secundaris
- Evitar l'aïllament social, la desconnexió amb el seu entorn, i millorar les relacions socials
- Reforçar i mantenir les capacitats i habilitats, així com estimular la pròpia identitat i autoestima.
- Poder comunicar-se i expressar sentiments i emocions amb major seguretat
- Estimular, potenciar o mantenir les capacitats del pacient.
- Minvar l'estrès i evitar reaccions psicològiques anòmales.
Al cap i a la fi, millorar la qualitat de vida de la persona malalta i els seus familiars i cuidadors.
Les sales d'estimulació multisensorial o Snoezelen
Amb el repte de millorar la qualitat assistencial i aconseguir una millor qualitat de vida per als nostres avis, en les últimes dècades han anat apareixent i desenvolupant-se noves estratègies d'intervenció en l'àmbit psicogeriàtric.
Un dels mètodes que està guanyant més importància i popularitat en l'actualitat és la intervenció mitjançant l'estimulació multisensorial o Snoezelen.
Aquest concepte es va desenvolupar a Països Baixos als anys 70 com a Teràpia No Farmacològica (TNF) i està pensat per a proporcionar sensacions i estímuls específics a la persona, buscant el seu benestar i interacció amb l'entorn i contribuint a l'organització cerebral, la comunicació i l'aprenentatge.
La pràctica de Teràpies No Farmacològiques (TNF)
En El Cel Rubí les Teràpies No Farmacològiques (TNF) són un dels elements en els quals ens recolzem per a aconseguir una important millora de la qualitat de vida dels nostres residents.
Què són les Teràpies No Farmacològiques?
Es tracta de tota intervenció aliena a l'ús de medicaments, amb fonament científic, realitzada sobre el pacient o el cuidador i potencialment capaç d'obtenir un benefici rellevant sobre els principals símptomes de diferents malalties neurodegeneratives.
Per tant, les TNF són un complement del tractament farmacològic, sense excloure'l ni substituir-lo. Parlem d'intervencions dirigides a optimitzar la cognició, millorar l'estat d'ànim, la conducta i la funcionalitat dels pacients. Sempre, des d'entreteniment i la diversió, fomentant activitats lúdiques i la participació social.
Gràcies a la seva condició d'activitat grupal, s'afavoreix la connexió amb l'entorn, les relacions interpersonals i la comunicació.
Un exemple és la roboteràpia. A El Cel Rubí apostem per la roboteràpia per a jugar i acompanyar a persones amb deterioració cognitiva avançada i generar efectes en els nostres majors com el plaer o la relaxació. En aquest enllaç podeu veure en què consisteix.
Avui, no obstant això, volem parlar-vos d'una de les principals activitats terapèutiques englobades en el camp de les TNF que desenvolupem en els nostres centres: la Sala d'estimulació multisensorial – Snoezelen.
Què són les sales Snoezelen?
L'enfocament “Snoezelen” procedeix dels termes explorar i somiar, així com de la teoria de la Integració Sensorial de Jean Ayres.
És un concepte que assumeix el món com a lloc en el qual vivim en constant barreja de llums, sensacions, gustos, experiències tàctils, etc. mitjançant els nostres òrgans sensorials.
Això es pot configurar com a teràpia per a provocar el despertar sensorial de les persones, afavorint la comprensió amb nosaltres mateixos i l'entorn mitjançant activitats significatives i estímuls.
Per tant, les sales multisensorials Snoezelen són espais interactius pensats per a l'estimulació dels sentits, buscant millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat i persones grans amb deterioració cognitiva severa o demència, de les quals les capacitats motores i neurològiques estan afectades.
Característiques de les sales multisensorials Snoezelen
L'espai Snoezelen és una sala adaptada amb material ja preparat per a proporcionar experiències sensorials diverses. El que cerca és aconseguir un ambient d'estimulació facilitant l'exploració, el descobriment i el gaudir de diferents experiències sensorials. És el que coneixem com “despertar sensorial”.
D'aquesta manera, les activitats que desenvolupem en aquests espais estan planificades segons les circumstàncies i necessitats dels usuaris que participen en elles, per a oferir un servei personalitzat vetllant en tot moment pels nostres majors.
Aquests espais proporcionen ambients càlids i de benestar, la qual cosa permet a la persona treballar les capacitats conductuals i emocionals. Els elements que han de ser presents en un espai Snoezelen varien en funció de la mena de sistema sensorial que estimula: tàctils, vibratoris, vestibulars, visuals, auditius, gustatius i olfactoris.
Objectius i enfocament de les intervencions
Aquestes sales suposen un mitjà molt efectiu per a treballar múltiples objectius d'intervenció enfocats a millorar la qualitat de vida de les persones, com ara:
- Motors: Coordinació motora i manual, rangs de moviment, control de la postura…
- Sensorials: Registrar diverses sensacions, ja siguin tàctils, visuals, auditives, olfactòries, propioceptives o vestibulars.
- Cognitius: Nivells d'atenció i alerta, integrar conceptes, memòria, resoldre problemes…
- Psicosocials: Iniciativa, maduresa emocional, respectar torns i rols, autoestima…
Beneficis de les sales Snoezelen
L'estimulació sensorial és especialment beneficiosa, per exemple, en persones amb Alzheimer o deterioració cognitiva severa, ja que tenen dificultats per a controlar les seves habilitats psicomotrius.
En qualsevol cas, fer ús d’entorns multisensorials té beneficis immediats en l'estat d'ànim dels nostres avis, així com en les seves capacitats. Alguns d'aquests beneficis són:
- Millorar la confiança en un mateix i potenciar l'autocontrol, l'atenció i la concentració.
- Millorar l'autoestima mitjançant la possibilitat d'elecció, reduint l'estrès i millorant de pas el seu estat d'ànim.
- Mantenir el contacte amb l'entorn i fer que el cervell continuï sent receptiu als estímuls.
- Estar més actius i alerta, disminuint l'apatia i l'avorriment.
- Rebaixar les alteracions conductuals d'agressivitat i les d'agitació, parlant més espontàniament, relacionant-se millor, etc.
- Augmenta la durada de la mirada dirigida a les persones de referència.
- Maximització de la plasticitat neuronal.
- Incentivar l'exploració, l'experimentació, la creativitat i la comunicació.
L'evidència ens indica que els entorns multisensorials Snoezelen són òptims per a persones amb:
- Discapacitat intel·lectual i trastorns generalitzats del desenvolupament.
- Ictus, fractures, depressió o párkinson.
- TEA, RETT i trastorns de conducta.
- Demències i malaltia d'Alzheimer.
- Dany cerebral i altres patologies neurològiques.
Elements i activitats a les sales multisensorials
A El Cel de Rubí, la sala multisensorial snoezelen representa un recurs molt edificant i efectiu que ajuda al terapeuta ocupacional, educador social i psicòleg a crear ambients d'assossec i relax, agradables, accessibles tant física com cognitivament, capaces d'estimular els sentits i facilitar la interacció dels avis amb altres residents, les seves famílies, entorn i fins i tot amb els cuidadors.
Perquè les persones grans poden treballar la memòria, la comunicació i fins i tot la coordinació psicomotriu, a les sales multisensorials Snoezelen es recreen atmosferes mitjançant l'ús de llums, aromes, música, sons i textures.
Alguns exemples:
- Per al tacte, podem aprofitar caixes amb diferents productes de diferents grandàries, formes i textures, o teles de diferents textures.
- Per a la vista, tubs que canvien de color, fibra òptica, elements amb efectes en projectar-se…
- Per a l'olfacte, la difusió d'aromes.
- Per al gust, mossegadors.
- Per a l'oïda, música d'ambient, instruments, projecció de música i imatge…
D'aquesta manera, materials com el llit d'aigua, butaca vibro-acústic, tub de bombolles, llum negra o bola disc, que són materials eficaços però molt cars, passen a un segon pla, ja que per a la seva introducció es necessita un major suport humà per a poder utilitzar-los i una major inversió, la qual cosa converteix a les sales multisensorials en un espai molt costós i d'escàs profit.
Per a arribar al major nombre d'usuaris i poder implementar aquestes sales, tant materials com teràpies han de ser accessibles econòmicament i al seu torn poder dirigir la teràpia o activitat amb un únic professional, sent la sessió 1:1 o en grup reduït.
El Cel Rubí utilitza diversitat de materials amb els quals el terapeuta aplica estímuls, ja sigui per a l'activació i l'aprenentatge o a la recerca de la relaxació i el benestar. I sempre, realitzant una avaluació contínua dels residents per a adaptar cada element i activitat a les seves capacitats.
Conclusions
El principal objectiu de les residències d'ancians és garantir la qualitat de vida i benestar de les persones grans. Especialment, quan la deterioració cognitiva i funcional associat amb malalties típiques de l'edat és present, ja sigui Alzheimer, demències... Per això, comptar amb espais adaptats com les sales multisensorials és fonamental.
S'ha demostrat que, a través de l'estimulació sensorial i cognitiva, l'agitació es redueix i la deterioració cognitiva, sensorial i funcional s'alenteix.
Es tracta d'una teràpia que forma part de les teràpies no farmacològiques, molt presents en la residència El Cel Rubí. És, en definitiva, un perfecte complement a la resta d'activitats que busquen millorar la qualitat de vida i el tracte individualitzat del pacient.
D'aquesta manera, apostem per l'ús de materials simples per a realitzar teràpies i activitats sensorials, assegurant-nos que aquestes activitats arriben a tots els usuaris que poden beneficiar-se d'elles. Per descomptat, sent dutes a terme per la terapeuta ocupacional, educador social o psicòloga, en paral·lel amb altres activitats del centre, la qual cosa assegura l’èxit i el màxim rendiment de la nostra sala multisensorial.
Incapacitació legal, tutela i curatela a Espanya: un nou paradigma
Des de 2021, la tutela i la incapacitació judicial han deixat pas a la figura de la curatela.
Al setembre de 2021, es va implementar a Espanya una nova llei que ha canviat els paradigmes respecte a la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat.
Una important part de la població, fonamentalment en la vellesa, sol presentar un deterior de la seva capacitat de judici, de les seves facultats i d'altres capacitats cognitives que els impedeix la correcta presa de decisions per a tractar la seva persona i assumptes econòmics.
Per això, és important conèixer la situació actual respecte a l'antiga figura de la incapacitació judicial.
Canvis legislatius: adéu a la tutela i la incapacitació legal
Si parlem de canvis, el principal és que és que ja no existeix la tutela, la pàtria potestat prorrogada ni especialment la incapacitació judicial, una situació que suposava la impossibilitat d'una persona de prendre decisions per la seva discapacitat psíquica, intel·lectual o física.
Actualment, comptem amb mesures de suport a la persona amb discapacitat, com és el cas de la curatela, per a promoure la presa de decisions voluntària de les persones.
Així, les modificacions més importants que va introduir la nova llei per a substituir la incapacitació judicial són:
- Desaparició de la possibilitat d'incapacitar, mitjançant d'una demanda judicial, a una persona amb discapacitat intel·lectual.
- Desaparició de la figura de la tutela, és a dir, que ja no és possible que una altra persona diferent a la que posseeix la discapacitat prengui decisions legals o sanitàries directament per ella.
- Desaparició de la pàtria potestat prorrogada, la que s'exerceix sobre els fills una vegada que hagin complert la majoria d'edat.
Mesures preventives davant la pèrdua de capacitat o presa de decisions
El dret a decidir és un dret fonamental de l'ésser humà, un dret que a més a més no desapareix pel sol fet de fer-nos grans. No obstant això, diferents malalties com demència o Alzheimer, així com altres tipus de deterioració cognitiva o patologies, poden limitar o impedir la capacitat de prendre decisions.
En algun moment de la nostra vida, especialment en persones ja ancianes, aquesta capacitat de decidir es pot veure alterada. Per a aquest fet, disposem de tres alternatives que són la “prevenció” d'aquestes situacions, amb la finalitat de decidir amb antelació allò que volem fer.
- El Document de Voluntats Anticipades (DVA), també anomenat Testament Vital, és un document legal en el qual una persona major d'edat, capaç i actuant lliurement, manifesta la seva voluntat respecte a les cures i tractaments mèdics que vol rebre en cas que es trobi en una situació en la qual no pugui decidir per si mateixa o expressar lliurement la seva voluntat.
- Poders notarials i mandats preventius són un poder preventiu mitjançant document notarial pel qual una persona designa a una altra perquè li representi i defensi els seus interessos, en cas de perdre la capacitat, i per a poder manifestar la seva voluntat.
- Autocuratela: Mitjançant escriptura pública, i preveient situacions que puguin limitar la seva capacitat de decidir, una persona major d'edat pot nomenar a diverses persones com a “curadors”, els qui podran representar-li en els àmbits que la persona decideixi prèviament. També, en el mateix acte, té la possibilitat d'excloure a altres persones d'aquesta funció.
Què succeeix quan no podem prendre mesures preventives?
No obstant això, en nombroses ocasions no podem arribar a manifestar la nostra voluntat amb suficient antelació, bé per falta de previsió, bé per la sobtada aparició d'una patologia incapacitant.
Sobre aquest tema, existeixen una sèrie de mesures que han de prendre els nostres familiars o persones de referència si ja ens trobem amb limitacions en la nostra capacitat de decisió.
- Tutela i/o curatela
Després del canvi de paradigma amb la nova llei aprovada en 2021, la tutela s'ha substituït, principalment, per una curatela representativa o l'aplicació d'un sistema de suports voluntaris.
La curatela és la principal mesura de suport a la persona amb discapacitat. Aquest instrument s'aplica quan no siguin suficients les mesures voluntàries i es requereixi d'una assistència continuada.
És decisió de la justícia dictaminar qui establirà els actes en els quals es prestarà el suport i, excepcionalment, aquells en els quals es representarà en la presa de decisions.
Qui pot ser curador?
Podran ser curadors:
- Tota persona major d'edat apta per a la funció.
- Fundacions o persones jurídiques sense ànim de lucre que treballin en l'assistència de persones amb discapacitat.
Tràmits i procediment de la curatela
Quan no existeix una altra mesura de suport suficient per a la persona que té discapacitat, la curatela part d'una resolució motivada de l'autoritat judicial.
En aquells supòsits que ho precisin, en aquesta resolució es fixaran també per aquesta els actes concrets de representació del curador. Aquesta resolució no pot incloure en cap cas la mera privació de drets.
Drets i obligacions dels curadors
- El curador haurà d'actuar segons els principis que regeixen aquesta llei i en els actes jurídics expressats en la seva designació.
- Està obligat a presentar una rendició periòdica de comptes establerta en la justícia.
- Mostrar la rendició de comptes cada vegada que ho sol·liciti el Ministeri Fiscal de manera independent al punt anterior.
La substituta de la tutela
La curatela és també el més similar a la incapacitació legal per a persones amb limitacions en la seva capacitat de decisió. Amb la nova llei, la curatela haurà de ser revisada periòdicament en un termini màxim de tres anys i especificar sempre aquelles mesures de suport que són necessàries, és a dir, concretant els actes en els quals la persona no està capacitada per a actuar lliurement. Per això, s'ha de tractar la limitació d'aquesta “incapacitat” només en aquells àmbits en els quals sigui estrictament necessari.
De la mateixa forma que la autocuratela, requereix de presa de possessió del càrrec mitjançant un lletrat de l'administració de justícia i presentar anualment un resum de les actuacions realitzades respecte a la persona de qui s'exerceix la curatela.
Quan la persona no té familiars directes que exerceixin aquest càrrec, pot designar-se a una fundació tutelar que actuarà en nom i representació del resident, la qual haurà de rendir comptes periòdicament a l'autoritat judicial.
En conclusió, la curatela és la figura que substitueix a l'antiga tutela i cerca acompanyar i promoure el desenvolupament de la persona amb discapacitat, atès el desig, voluntat i preferències en la mesura proporcional a la necessitat de l'afectat.
- Defensor judicial
D'aquesta figura legal tan sols es farà ús quan el curador no pugui prestar el suport necessari o quan existeixin conflictes d'interessos entre la persona i el seu curador. Serà el defensor judicial qui respecti, comprengui i interpreti els desitjos i preferències de la persona i decidir en funció d'això.
- Guarda de fet
Diem que existeix una situació de Guarda de fet quan una persona física o una institució presta espontàniament a una persona desvalguda (discapacitat, ancià, etc...) les cures i atencions que necessita sense que medi sentència o resolució administrativa que així ho disposi. Per tant, en les residències la guarda de fet sol aplicar-se en situacions en les quals no existeix un familiar directe que pugui fer-se càrrec de la persona que ingressa. En aquest cas la guarda la pot exercir la directora del propi centre o un familiar no directe prèvia comunicació al jutjat de primera instància.
Aquell que exerceixi la guarda de fet necessitarà autorització judicial per a qualsevol acte que realitzi representant a la persona de qui assumeix la guarda, i només podrà realitzar gestions molt bàsiques per a garantir el benestar de la persona.
SI la guarda de fet l'exerceix un familiar no directe, posteriorment sempre podrà iniciar els tràmits necessaris per a exercir la curatela, la qual cosa li permetrà actuar en tots els àmbits de la vida del resident que el jutge consideri oportú sense necessitat d'autorització prèvia per part de l'Autoritat judicial.
Mesures clau a la residència
Aquestes mesures i figures permeten als residents i usuaris del Centre Residencial El Cel de Rubí tenir a una persona de confiança que en cas de patir qualsevol malaltia que limiti la seva capacitat de decisió, defensi els seus drets i interessos i que, per descomptat, escolti, respecti i comprengui els seus desitjos i la seva voluntat més enllà de la seva opinió particular.
