Les teràpies no farmacològiques en les residències de gent gran

A El Cel Rubí, les Teràpies No Farmacològiques (TNF) són un dels elements en els quals ens recolzem per a aconseguir una important millora de la qualitat de vida dels nostres avis.

En l'atenció a diverses patologies associades a l'envelliment i la deterioració cognitiva, i especialment en el tractament de malalties neurodegeneratives, trobem una sèrie de teràpies basades en diferents tècniques que persegueixen la millora de la qualitat de vida del pacient, i sense emprar agents químics o fàrmacs. Parlem de les teràpies no farmacològiques.

Què són les teràpies no farmacològiques?

Els tractaments no farmacològics (TNF) en persones grans són tota intervenció aliena a l'ús de medicaments, fonamentada científicament, realitzada sobre el pacient o el cuidador i que té el potencial d'obtenir un benefici sobre els principals símptomes de diferents malalties neurodegeneratives.

És important recalcar que les TNF són un complement del tractament farmacològic, però ni l'exclouen ni el substitueixen. Es tracta d'intervencions per a optimitzar la cognició, millorar l'estat d'ànim, la conducta i la funcionalitat dels pacients.

Parlem d'un procés individualitzat i adaptat, que parteix d'una anàlisi detallada, i que normalment inclou un diagnòstic clínic i una valoració neuropsicològica.

Gràcies a les teràpies no farmacològiques, podem retardar els estats de demències i la deterioració cognitiva en general. Aquest tipus de teràpies fomenten que el cervell sigui capaç de fer canvis i modificacions a nivell estructural i funcional, és a dir, augmenten la plasticitat cerebral.

Al mateix temps, les teràpies no farmacològiques comporten menys efectes secundaris i són més econòmiques. En dècades passades, aquest tipus de teràpies se centraven en estimulació cognitiva i tasques de memòria. No obstant això, gradualment s'han anat focalitzant en aspectes cognitius, motivacionals, emocionals, d'aprenentatge, activitat física, oci significatiu…

Les recerques han evidenciat que les TNF poden ser tan o més efectives que l'ús de fàrmacs per a millorar la qualitat de vida de les persones.

Objectius de les teràpies no farmacològiques

Les intervencions no farmacològiques en persones grans busquen optimitzar les funcions cognitives, conductuals i funcionals, i contribuir a satisfer unes certes necessitats que presenten els cuidadors.

Amb l'envelliment, poden sorgir modificacions en el funcionament cognitiu, ja sigui disminució de l'atenció, alentiment del processament de la informació, declivi de la memòria i de les funcions executives...

Més enllà de la mena d'envelliment i el seu impacte en cada persona, nombroses patologies que sorgeixen durant la vellesa no tenen un tractament eficaç, la qual cosa impulsa a complementar el tractament farmacològic amb les intervencions no farmacològiques o psicosocials, que poden ser diverses. Però totes elles comparteixen els mateixos objectius terapèutics:

  • Estimular i mantenir les capacitats mentals
  • Evitar la desconnexió de l'entorn i enfortir les relacions socials
  • Donar seguretat i incrementar l'autonomia personal del pacient
  • Estimular la pròpia identitat i autoestima
  • Minimitzar l'estrès i evitar reaccions psicològiques anòmales
  • Millorar el rendiment cognitiu i funcional
  • Incrementar l'autonomia personal en les activitats de la vida diària
  • Millorar l'estat i sentiment de salut
  • Millorar la qualitat de vida del pacient i dels familiars i/o cuidadors

Problemes i handicaps de les teràpies farmacològiques en el pacient geriàtric

La presa de medicaments per part dels nostres majors és una cosa imprescindible en molts casos.

La disminució de la morbimortalitat, fruit del progrés sanitari i social, junt al descens de la natalitat, ha donat lloc a un important envelliment poblacional. A Espanya, prop d'un 20% de la població supera els 65 anys. A més, més d'un milió de persones supera els 80 anys al nostre país. Aquest col·lectiu poblacional és el que concentra la major part de la prescripció farmacològica, especialment pels factors de risc i malalties cròniques associats. Factors que solen coincidir de manera múltiple (comorbiditat).

Tenint en compte que en els ancians la polifarmacia, l'autoprescripció, el mal ús de fàrmacs, les interaccions farmacològiques i les reaccions adverses a medicaments (RAM) són més habituals del que volguéssim, és fonamental analitzar cada cas en concret. I veure la problemàtica de la seva diferent resposta farmacològica, la falta d'adherència, els problemes de comorbiditat, etc. com a elements crucials als quals des del Cel Rubí donem resposta mitjançant l'ajuda de les teràpies no farmacològiques.

Principals teràpies en l'actualitat

Entre les TNF orientades al pacient més utilitzades, trobem la intervenció conductual, l'exercici físic, estimulació cognitiva i/o sensorial, musicoteràpia, reminiscència, relaxació muscular, teràpia assistida amb robots, psicomotricitat o l'ús de realitat virtual, entre altres.

Un exemple pràctic és la roboteràpia. En El Cel Rubí apostem per la roboteràpia per a jugar i acompanyar a persones amb deterioració cognitiva avançada i generar efectes en els nostres majors com el plaer o la relaxació. En aquest enllaç podeu veure en què consisteix.

L'estimulació cognitiva és potser la que té com a bagatge un major suport empíric, sent fins i tot proposada com la primera intervenció que s'ha de realitzar en les demències.

Coneguem algunes d'elles:

Teràpia d'Orientació a la Realitat (OR)

La Teràpia d'Orientació a la Realitat es basa en la presentació d'informació relacionada amb l'orientació tant temporal, com espacial i la pròpia identitat, per a proporcionar a la persona comprensió sobre si mateixa i del que l'envolta.

Psicomotricitat & Fisioteràpia i Estimulació Motora

És l'estimulació de les capacitats intel·lectuals i físiques a partir del moviment, amb el ritme, la respiració, l'equilibri, to muscular, etc. Afavoreix l'expressió i l'estimulació sensorial, facilitant la comunicació a través del llenguatge corporal i augmenta el confort i la qualitat de vida del pacient i de la seva família.

Teràpies amb animals

És l'ús d'animals de companyia, habitualment gossos i gats, per a motivar al pacient i provocar una millora global tant cognitiva, afectiva com social. L'ús de robots, permet un millor control sobre les reaccions dels animals que participen en les teràpies, així com un major control sobre la teràpia.

Musicoteràpia

La música com a eina terapèutica porta a les persones a accedir a les seves emocions i records gràcies a la producció i audició de la música.

Teràpia de reminiscència

És el procés natural de la ment que persegueix portar de nou a la consciència experiències viscudes en el passat, així com conflictes pendents per resoldre. Aquesta teràpia del record es basa fonamentalment en la realització de sessions (individuals o grupals) en les quals s'estimula als participants a recordar fets i esdeveniments personals o socials del passat.

Estimulació Cognitiva

Són els procediments i tècniques per a aconseguir el màxim rendiment intel·lectual, la millor adaptació familiar i social en els subjectes que sofreixen un procés degeneratiu. Es basa en la plasticitat *sináptica i fonamentalment s'empren estratègies de restauració, compensació i substitució de les funcions cognitives. Com? Mitjançant modificacions ambientals, entrenament d'habilitats compensatòries o reentrenament directe de les àrees compromeses. És a dir: estimular el cervell per a la millora de les funcions cognitives i l'optimització del seu rendiment, potenciant les capacitats preservades i perseguint frenar en la mesura del possible la progressió de la deterioració.

Estimulació multisensorial - Snoezelen

Es tracta d'un dels mètodes que està guanyant més importància i popularitat en l'actualitat, i del qual us hem parlat llargament a El Cel Rubí.

L'enfocament “Snoezelen” assumeix el món com a lloc en el qual vivim en constant mescla de llums, sensacions, gustos, experiències tàctils, etc. mitjançant els nostres òrgans sensorials. Això es pot configurar com a teràpia per a provocar el despertar sensorial de les persones, afavorint la comprensió amb nosaltres mateixos i l'entorn mitjançant activitats significatives i estímuls. Per això, les sales multisensorials Snoezelen són espais interactius pensats per a l'estimulació dels sentits, buscant millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat i persones majors amb deterioració cognitiva severa o demència, les capacitats motores de la qual i neurològiques estan afectades.

L'activitat física

L'activitat física suposa una de les funcions cognitives més rellevants entre les involucrades en el manteniment de les activitats de la vida diària i del funcionament independent. En el nostre cas, l'Activitat Física Adaptada és considerada una teràpia no farmacològica de múltiples beneficis. Per a això, és fonamental el treball multidisciplinari de tots els integrants de la clínica.

Tallers per a gent gran

És una de les teràpies genèriques més eficaces amb la finalitat de tenir un bon envelliment, tant en salut física com mental. És crucial per a qualsevol persona major poder realitzar tallers que estimulin les tres àrees: física, cognitiva i social.

Existeixen tallers de tota mena. A El Cel Rubí apostem per activitats relacionades amb l'enginy, com els jocs de taula, els mots encreuats i passatemps; la lectoescriptura, risoteràpia, mindfulness, artteràpia, etc.

Entrenament en Activitats de la Vida Diària

Consisteix en la pràctica guiada, amb el mínim d'ajuda que sigui possible, d'activitats de la vida diària del resident.

Programes de Psicoestimulació

Són programes concrets que barregen diferents tipus d'activitats per a treballar diverses habilitats i capacitats, ja siguin l'orientació, llenguatge, atenció, memòria, càlcul…

Avantatges i beneficis de les teràpies no farmacològiques

Els primers estudis per a aplicar aquestes teràpies van indicar que eren molt beneficioses per a persones amb alguna mena de demència i els seus familiars. No obstant això, al llarg dels anys i per la nostra experiència pròpia, podem assegurar que aquestes teràpies impacten positivament en qualsevol persona, tingui malalties neurodegeneratives o no. D'altra banda, els beneficis són múltiples però individualitzats en cada usuari.

A grans trets, parlem de:

  • Prevenir futurs problemes cognitius i deterioracions en la salut
  • Tenen menys efectes secundaris
  • Evitar l'aïllament social, la desconnexió amb el seu entorn, i millorar les relacions socials
  • Reforçar i mantenir les capacitats i habilitats, així com estimular la pròpia identitat i autoestima.
  • Poder comunicar-se i expressar sentiments i emocions amb major seguretat
  • Estimular, potenciar o mantenir les capacitats del pacient.
  • Minvar l'estrès i evitar reaccions psicològiques anòmales.

Al cap i a la fi, millorar la qualitat de vida de la persona malalta i els seus familiars i cuidadors.


Les sales d'estimulació multisensorial o Snoezelen

Amb el repte de millorar la qualitat assistencial i aconseguir una millor qualitat de vida per als nostres avis, en les últimes dècades han anat apareixent i desenvolupant-se noves estratègies d'intervenció en l'àmbit psicogeriàtric.

Un dels mètodes que està guanyant més importància i popularitat en l'actualitat és la intervenció mitjançant l'estimulació multisensorial o Snoezelen.

Aquest concepte es va desenvolupar a Països Baixos als anys 70 com a Teràpia No Farmacològica (TNF) i està pensat per a proporcionar sensacions i estímuls específics a la persona, buscant el seu benestar i interacció amb l'entorn i contribuint a l'organització cerebral, la comunicació i l'aprenentatge.

La pràctica de Teràpies No Farmacològiques (TNF)

En El Cel Rubí les Teràpies No Farmacològiques (TNF) són un dels elements en els quals ens recolzem per a aconseguir una important millora de la qualitat de vida dels nostres residents.

Què són les Teràpies No Farmacològiques?

Es tracta de tota intervenció aliena a l'ús de medicaments, amb fonament científic, realitzada sobre el pacient o el cuidador i potencialment capaç d'obtenir un benefici rellevant sobre els principals símptomes de diferents malalties neurodegeneratives.

Per tant, les TNF són un complement del tractament farmacològic, sense excloure'l ni substituir-lo. Parlem d'intervencions dirigides a optimitzar la cognició, millorar l'estat d'ànim, la conducta i la funcionalitat dels pacients. Sempre, des d'entreteniment i la diversió, fomentant activitats lúdiques i la participació social.

Gràcies a la seva condició d'activitat grupal, s'afavoreix la connexió amb l'entorn, les relacions interpersonals i la comunicació.

Un exemple és la roboteràpia. A El Cel Rubí apostem per la roboteràpia per a jugar i acompanyar a persones amb deterioració cognitiva avançada i generar efectes en els nostres majors com el plaer o la relaxació. En aquest enllaç podeu veure en què consisteix.

Avui, no obstant això, volem parlar-vos d'una de les principals activitats terapèutiques englobades en el camp de les TNF que desenvolupem en els nostres centres: la Sala d'estimulació multisensorial – Snoezelen.

Què són les sales Snoezelen?

L'enfocament “Snoezelen” procedeix dels termes explorar i somiar, així com de la teoria de la Integració Sensorial de Jean Ayres.

És un concepte que assumeix el món com a lloc en el qual vivim en constant barreja de llums, sensacions, gustos, experiències tàctils, etc. mitjançant els nostres òrgans sensorials.

Això es pot configurar com a teràpia per a provocar el despertar sensorial de les persones, afavorint la comprensió amb nosaltres mateixos i l'entorn mitjançant activitats significatives i estímuls.

Per tant, les sales multisensorials Snoezelen són espais interactius pensats per a l'estimulació dels sentits, buscant millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat i persones grans amb deterioració cognitiva severa o demència, de les quals les capacitats motores i neurològiques estan afectades.

Característiques de les sales multisensorials Snoezelen

L'espai Snoezelen és una sala adaptada amb material ja preparat per a proporcionar experiències sensorials diverses. El que cerca és aconseguir un ambient d'estimulació facilitant l'exploració, el descobriment i el gaudir de diferents experiències sensorials. És el que coneixem com “despertar sensorial”.

D'aquesta manera, les activitats que desenvolupem en aquests espais estan planificades segons les circumstàncies i necessitats dels usuaris que participen en elles, per a oferir un servei personalitzat vetllant en tot moment pels nostres majors.

Aquests espais proporcionen ambients càlids i de benestar, la qual cosa permet a la persona treballar les capacitats conductuals i emocionals. Els elements que han de ser presents en un espai Snoezelen varien en funció de la mena de sistema sensorial que estimula: tàctils, vibratoris, vestibulars, visuals, auditius, gustatius i olfactoris.

Objectius i enfocament de les intervencions

Aquestes sales suposen un mitjà molt efectiu per a treballar múltiples objectius d'intervenció enfocats a millorar la qualitat de vida de les persones, com ara:

  • Motors: Coordinació motora i manual, rangs de moviment, control de la postura…
  • Sensorials: Registrar diverses sensacions, ja siguin tàctils, visuals, auditives, olfactòries, propioceptives o vestibulars.
  • Cognitius: Nivells d'atenció i alerta, integrar conceptes, memòria, resoldre problemes…
  • Psicosocials: Iniciativa, maduresa emocional, respectar torns i rols, autoestima…

 

Beneficis de les sales Snoezelen

L'estimulació sensorial és especialment beneficiosa, per exemple, en persones amb Alzheimer o deterioració cognitiva severa, ja que tenen dificultats per a controlar les seves habilitats psicomotrius.

En qualsevol cas, fer ús d’entorns multisensorials té beneficis immediats en l'estat d'ànim dels nostres avis, així com en les seves capacitats. Alguns d'aquests beneficis són:

  • Millorar la confiança en un mateix i potenciar l'autocontrol, l'atenció i la concentració.
  • Millorar l'autoestima mitjançant la possibilitat d'elecció, reduint l'estrès i millorant de pas el seu estat d'ànim.
  • Mantenir el contacte amb l'entorn i fer que el cervell continuï sent receptiu als estímuls.
  • Estar més actius i alerta, disminuint l'apatia i l'avorriment.
  • Rebaixar les alteracions conductuals d'agressivitat i les d'agitació, parlant més espontàniament, relacionant-se millor, etc.
  • Augmenta la durada de la mirada dirigida a les persones de referència.
  • Maximització de la plasticitat neuronal.
  • Incentivar l'exploració, l'experimentació, la creativitat i la comunicació.

L'evidència ens indica que els entorns multisensorials Snoezelen són òptims per a persones amb:

  • Discapacitat intel·lectual i trastorns generalitzats del desenvolupament.
  • Ictus, fractures, depressió o párkinson.
  • TEA, RETT i trastorns de conducta.
  • Demències i malaltia d'Alzheimer.
  • Dany cerebral i altres patologies neurològiques.

Elements i activitats a les sales multisensorials

A El Cel de Rubí, la sala multisensorial snoezelen representa un recurs molt edificant i efectiu que ajuda al terapeuta ocupacional, educador social i psicòleg a crear ambients d'assossec i relax, agradables, accessibles tant física com cognitivament, capaces d'estimular els sentits i facilitar la interacció dels avis amb altres residents, les seves famílies, entorn i fins i tot amb els cuidadors.

Perquè les persones grans poden treballar la memòria, la comunicació i fins i tot la coordinació psicomotriu, a les sales multisensorials Snoezelen es recreen atmosferes mitjançant l'ús de llums, aromes, música, sons i textures.

Alguns exemples:

  • Per al tacte, podem aprofitar caixes amb diferents productes de diferents grandàries, formes i textures, o teles de diferents textures.
  • Per a la vista, tubs que canvien de color, fibra òptica, elements amb efectes en projectar-se…
  • Per a l'olfacte, la difusió d'aromes.
  • Per al gust, mossegadors.
  • Per a l'oïda, música d'ambient, instruments, projecció de música i imatge…

D'aquesta manera, materials com el llit d'aigua, butaca vibro-acústic, tub de bombolles, llum negra o bola disc, que són materials eficaços però molt cars, passen a un segon pla, ja que per a la seva introducció es necessita un major suport humà per a poder utilitzar-los i una major inversió, la qual cosa converteix a les sales multisensorials en un espai molt costós i d'escàs profit.

Per a arribar al major nombre d'usuaris i poder implementar aquestes sales, tant materials com teràpies han de ser accessibles econòmicament i al seu torn poder dirigir la teràpia o activitat amb un únic professional, sent la sessió 1:1 o en grup reduït.

El Cel Rubí utilitza diversitat de materials amb els quals el terapeuta aplica estímuls, ja sigui per a l'activació i l'aprenentatge o a la recerca de la relaxació i el benestar. I sempre, realitzant una avaluació contínua dels residents per a adaptar cada element i activitat a les seves capacitats.

 

Conclusions

El principal objectiu de les residències d'ancians és garantir la qualitat de vida i benestar de les persones grans. Especialment, quan la deterioració cognitiva i funcional associat amb malalties típiques de l'edat és present, ja sigui Alzheimer, demències... Per això, comptar amb espais adaptats com les sales multisensorials és fonamental.

S'ha demostrat que, a través de l'estimulació sensorial i cognitiva, l'agitació es redueix i la deterioració cognitiva, sensorial i funcional s'alenteix.

Es tracta d'una teràpia que forma part de les teràpies no farmacològiques, molt presents en la residència El Cel Rubí. És, en definitiva, un perfecte complement a la resta d'activitats que busquen millorar la qualitat de vida i el tracte individualitzat del pacient.

D'aquesta manera, apostem per l'ús de materials simples per a realitzar teràpies i activitats sensorials, assegurant-nos que aquestes activitats arriben a tots els usuaris que poden beneficiar-se d'elles. Per descomptat, sent dutes a terme per la terapeuta ocupacional, educador social o psicòloga, en paral·lel amb altres activitats del centre, la qual cosa assegura l’èxit i el màxim rendiment de la nostra sala multisensorial.


curatela

Incapacitació legal, tutela i curatela a Espanya: un nou paradigma

Des de 2021, la tutela i la incapacitació judicial han deixat pas a la figura de la curatela.

Al setembre de 2021, es va implementar a Espanya una nova llei que ha canviat els paradigmes respecte a la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat.

Una important part de la població, fonamentalment en la vellesa, sol presentar un deterior de la seva capacitat de judici, de les seves facultats i d'altres capacitats cognitives que els impedeix la correcta presa de decisions per a tractar la seva persona i assumptes econòmics.

Per això, és important conèixer la situació actual respecte a l'antiga figura de la incapacitació judicial.

Canvis legislatius: adéu a la tutela i la incapacitació legal

Si parlem de canvis, el principal és que és que ja no existeix la tutela, la pàtria potestat prorrogada ni especialment la incapacitació judicial, una situació que suposava la impossibilitat d'una persona de prendre decisions per la seva discapacitat psíquica, intel·lectual o física.

Actualment, comptem amb mesures de suport a la persona amb discapacitat, com és el cas de la curatela, per a promoure la presa de decisions voluntària de les persones.

Així, les modificacions més importants que va introduir la nova llei per a substituir la incapacitació judicial són:

  • Desaparició de la possibilitat d'incapacitar, mitjançant d'una demanda judicial, a una persona amb discapacitat intel·lectual.
  • Desaparició de la figura de la tutela, és a dir, que ja no és possible que una altra persona diferent a la que posseeix la discapacitat prengui decisions legals o sanitàries directament per ella.
  • Desaparició de la pàtria potestat prorrogada, la que s'exerceix sobre els fills una vegada que hagin complert la majoria d'edat.

Mesures preventives davant la pèrdua de capacitat o presa de decisions

El dret a decidir és un dret fonamental de l'ésser humà, un dret que a més a més no desapareix pel sol fet de fer-nos grans. No obstant això, diferents malalties com demència o Alzheimer, així com altres tipus de deterioració cognitiva o patologies, poden limitar o impedir la capacitat de prendre decisions.

En algun moment de la nostra vida, especialment en persones ja ancianes, aquesta capacitat de decidir es pot veure alterada. Per a aquest fet, disposem de tres alternatives que són la “prevenció” d'aquestes situacions, amb la finalitat de decidir amb antelació allò que volem fer.

  • El Document de Voluntats Anticipades (DVA), també anomenat Testament Vital, és un document legal en el qual una persona major d'edat, capaç i actuant lliurement, manifesta la seva voluntat respecte a les cures i tractaments mèdics que vol rebre en cas que es trobi en una situació en la qual no pugui decidir per si mateixa o expressar lliurement la seva voluntat.
  • Poders notarials i mandats preventius són un poder preventiu mitjançant document notarial pel qual una persona designa a una altra perquè li representi i defensi els seus interessos, en cas de perdre la capacitat, i per a poder manifestar la seva voluntat.
  • Autocuratela: Mitjançant escriptura pública, i preveient situacions que puguin limitar la seva capacitat de decidir, una persona major d'edat pot nomenar a diverses persones com a “curadors”, els qui podran representar-li en els àmbits que la persona decideixi prèviament. També, en el mateix acte, té la possibilitat d'excloure a altres persones d'aquesta funció.

Què succeeix quan no podem prendre mesures preventives?

No obstant això, en nombroses ocasions no podem arribar a manifestar la nostra voluntat amb suficient antelació, bé per falta de previsió, bé per la sobtada aparició d'una patologia incapacitant.

Sobre aquest tema, existeixen una sèrie de mesures que han de prendre els nostres familiars o persones de referència si ja ens trobem amb limitacions en la nostra capacitat de decisió.

  1. Tutela i/o curatela

Després del canvi de paradigma amb la nova llei aprovada en 2021, la tutela s'ha substituït, principalment, per una curatela representativa o l'aplicació d'un sistema de suports voluntaris.

La curatela és la principal mesura de suport a la persona amb discapacitat. Aquest instrument s'aplica quan no siguin suficients les mesures voluntàries i es requereixi d'una assistència continuada.

És decisió de la justícia dictaminar qui establirà els actes en els quals es prestarà el suport i, excepcionalment, aquells en els quals es representarà en la presa de decisions.

Qui pot ser curador?

Podran ser curadors:

  • Tota persona major d'edat apta per a la funció.
  • Fundacions o persones jurídiques sense ànim de lucre que treballin en l'assistència de persones amb discapacitat.

Tràmits i procediment de la curatela

Quan no existeix una altra mesura de suport suficient per a la persona que té discapacitat, la curatela part d'una resolució motivada de l'autoritat judicial.

En aquells supòsits que ho precisin, en aquesta resolució es fixaran també per aquesta els actes concrets de representació del curador. Aquesta resolució no pot incloure en cap cas la mera privació de drets.

Drets i obligacions dels curadors

  • El curador haurà d'actuar segons els principis que regeixen aquesta llei i en els actes jurídics expressats en la seva designació.
  • Està obligat a presentar una rendició periòdica de comptes establerta en la justícia.
  • Mostrar la rendició de comptes cada vegada que ho sol·liciti el Ministeri Fiscal de manera independent al punt anterior.

La substituta de la tutela

La curatela és també el més similar a la incapacitació legal per a persones amb limitacions en la seva capacitat de decisió. Amb la nova llei, la curatela haurà de ser revisada periòdicament en un termini màxim de tres anys i especificar sempre aquelles mesures de suport que són necessàries, és a dir, concretant els actes en els quals la persona no està capacitada per a actuar lliurement. Per això, s'ha de tractar la limitació d'aquesta “incapacitat” només en aquells àmbits en els quals sigui estrictament necessari.

De la mateixa forma que la autocuratela, requereix de presa de possessió del càrrec mitjançant un lletrat de l'administració de justícia i presentar anualment un resum de les actuacions realitzades respecte a la persona de qui s'exerceix la curatela.

Quan la persona no té familiars directes que exerceixin aquest càrrec, pot designar-se a una fundació tutelar que actuarà en nom i representació del resident, la qual haurà de rendir comptes periòdicament a l'autoritat judicial.

En conclusió, la curatela és la figura que substitueix a l'antiga tutela i cerca acompanyar i promoure el desenvolupament de la persona amb discapacitat, atès el desig, voluntat i preferències en la mesura proporcional a la necessitat de l'afectat.

  1. Defensor judicial

D'aquesta figura legal tan sols es farà ús quan el curador no pugui prestar el suport necessari o quan existeixin conflictes d'interessos entre la persona i el seu curador. Serà el defensor judicial qui respecti, comprengui i interpreti els desitjos i preferències de la persona i decidir en funció d'això.

  1. Guarda de fet

Diem que existeix una situació de Guarda de fet quan una persona física o una institució presta espontàniament a una persona desvalguda (discapacitat, ancià, etc...) les cures i atencions que necessita sense que medi sentència o resolució administrativa que així ho disposi. Per tant, en les residències la guarda de fet sol aplicar-se en situacions en les quals no existeix un familiar directe que pugui fer-se càrrec de la persona que ingressa. En aquest cas la guarda la pot exercir la directora del propi centre o un familiar no directe prèvia comunicació al jutjat de primera instància.

Aquell que exerceixi la guarda de fet necessitarà autorització judicial per a qualsevol acte que realitzi representant a la persona de qui assumeix la guarda, i només podrà realitzar gestions molt bàsiques per a garantir el benestar de la persona.

SI la guarda de fet l'exerceix un familiar no directe, posteriorment sempre podrà iniciar els tràmits necessaris per a exercir la curatela, la qual cosa li permetrà actuar en tots els àmbits de la vida del resident que el jutge consideri oportú sense necessitat d'autorització prèvia per part de l'Autoritat judicial.

Mesures clau a la residència

Aquestes mesures i figures permeten als residents i usuaris del Centre Residencial El Cel de Rubí tenir a una persona de confiança que en cas de patir qualsevol malaltia que limiti la seva capacitat de decisió, defensi els seus drets i interessos i que, per descomptat, escolti, respecti i comprengui els seus desitjos i la seva voluntat més enllà de la seva opinió particular.


Tot el que has de saber sobre la Llei de Dependència a Espanya

L'actual Llei de Dependència a Espanya és la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència d'Espanya.

A qui s'aplica la llei de dependència?

Popularment coneguda com a “llei de dependència”, es tracta bàsicament d'una llei creada per l'actual Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, és a dir, els serveis i prestacions destinats a la promoció de l'autonomia personal, així com a la protecció i atenció a les persones, mitjançant serveis públics i privats concertats degudament acreditats.

Segons aquesta llei, l'autonomia personal és la “capacitat de controlar, adoptar i prendre per pròpia iniciativa decisions personals, així com desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària”. I la definició de dependència que dóna és: “Estat de caràcter permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l'edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o a la pèrdua d'autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, precisen de l'atenció d'una altra o altres persones, o ajudes importants per a realitzar activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, d'altres suports per a la seva autonomia personal”.

En suma, des de l'aprovació de la Llei de Dependència en 2006, tota persona que estigui en situació de dependència pot accedir a les prestacions contemplades, sempre que tingui reconeguda la situació de dependència en algun dels graus establerts en la pròpia llei.

Requisits per a poder percebre les ajudes per a la dependència

Per a ser considerat beneficiari, és necessari que es compleixin aquestes premisses:

  • Tenir la nacionalitat espanyola.
  • Residir en la comunitat autònoma en la qual es sol·licita l'ajuda.
  • Residir en territori espanyol i haver-ho fet durant 5 anys, dels quals 2 han de ser immediatament anteriors a la data de sol·licitud.
  • Ser declarat “dependent” per l'òrgan avaluador de la Comunitat Autònoma corresponent.

Col·lectius que inclou la llei de dependència

La llei de dependència s'aplica a aquelles persones que per raons de malaltia, edat o discapacitat són dependents de manera permanent. Això implica que la persona en qüestió no disposa d'autonomia física, mental o sensorial, per la qual cosa precisa d'una o diverses persones per a realitzar les activitats de la vida diària.

Així ho reconeix la llei, asseverant que les persones “que no poden valer-se per si mateixes seran ateses per les administracions públiques”. Aquesta atenció va des dels serveis assistencials a les prestacions econòmiques.

Problemàtica a Espanya

A Espanya, l'exercici 2020 va concloure amb un total d'1.356.473 persones dependents, de les quals el 17.1% no percep cap prestació, fins i tot tenint-hi dret.

Això es deu al fet que fins que una persona no és valorada personalment per l'equip de Valoració de la Dependència i posteriorment aquest emet la resolució, poden passar entre tres i sis mesos. A més, una vegada rebuda aquesta resolució de grau de dependència, haurà d'esperar altres tants mesos al fet que els serveis socials del municipi en el qual resideix la citin per a valorar la situació, i oferir-li aquells serveis o prestacions que més s'adaptin a les seves necessitats i a la seva voluntat. Finalment, una vegada realitzada aquesta gestió, haurà d'esperar que s'emeti una nova resolució, aquesta vegada contemplant les prestacions i ajudes que s'han aprovat, per a finalment poder cobrar la prestació o accedir als serveis sol·licitats.

D'una banda, es dóna el cas que moltes persones, tal com alerten des de l'Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis socials, moren abans de ser atesos. I d'altra banda, el sistema garantista s'ha vist alentit any rere any per la manca de recursos, per la qual cosa prop de 300.000 persones a Espanya segueixen sense cobrar les ajudes a les quals tenen dret.

Quan és una persona dependent i quina graus contempla la llei?

En general, una persona es converteix en dependent quan necessita ajuda d'una altra persona per a realitzar activitats quotidianes, ja sigui menjar, vestir-se, caminar, banyar-se, preparar menjars, endreçar-se, etc. En aquest punt, és important discernir entre dependència i discapacitat. Són termes i situacions diferents, per la qual cosa els tràmits de sol·licitud del certificat de discapacitat i la valoració del grau de dependència no tenen res a veure.

Així, els tres graus de dependència que contempla la llei són:

  • Grau 1 - Moderada: es requereix suport temporal per a realitzar activitats de la vida diària de la persona almenys una vegada al dia.
  • Grau 2 - Severa: es necessita ajuda per a realitzar activitats de la vida diària dos o tres cops al dia, però sense requerir el suport permanent d'un cuidador.
  • Grau 3 - Gran dependència: la persona dependent necessita ajuda per a realitzar activitats de la vida diària diverses vegades al dia i a més té necessitats de suport contínues. Les persones amb Grau 3 són atesos amb caràcter preferent.

Aquest grau de dependència pot ser revisat si es produeix un canvi en la situació, si apareix una nova patologia o a instàncies de la persona afectada, els seus representants o l'administració.

Serveis i prestacions econòmiques de les persones dependents

Les persones dependents tenen per dret l'opció de sol·licitar serveis d'atenció i, en ocasions especials, prestacions econòmiques. A més a més, poden rebre informació relacionada amb la seva patologia, notificacions en cas que els procediments necessitin autorització, confidencialitat i a decidir sobre la seva pròpia tutela, la dels seus béns i sobre el seu ingrés en un centre residencial.

Alguns dels serveis dels quals es pot beneficiar una persona declarada dependent són:

  • Teleassistència.
  • Ajuda a domicili.
  • Neteja de la llar.
  • Centre de Dia.
  • Atenció residencial.

Sobre les prestacions econòmiques, trobem:

  • Prestació econòmica per a cures en l'entorn familiar i suport a cuidadors no professionals.
  • Prestació econòmica vinculada al servei assignat, quan sigui impossible l'accés a un servei públic o concertat.
  • Prestació econòmica per a la contractació d'un assistent personal que ajudi a realitzar les activitats de la vida diària.

Per exemple, actualment, les persones amb grau II o III de dependència poden percebre fins a 715,07 euros mensuals en concepte de prestació vinculada a residència, així com accedir a una plaça pública, concertada o col·laboradora per la qual pagaran una aportació que es calcularà sempre en funció dels seus ingressos.

D'altra banda, per atenció familiar, hi ha un import mensual màxim de 306 euros, quantitat que actualment perceben 450.000 persones. Així, les persones de grau I solen percebre una mitjana de 138 euros, 242 euros per a les persones de grau II i 335 euros per a les persones de grau III.

D'aquesta manera, les persones tindran dret a rebre diferents tipus d'ajuda i prestacions en funció del seu grau de dependència. A més, la llei estableix un nivell mínim de protecció que està definit per l'Administració de l'Estat.

Procediment, sol·licitud i valoració

El primer pas del procediment és sol·licitar el reconeixement de grau, presentant la sol·licitud segons el model oficial i adjuntant la documentació requerida per l'administració pública.

En tant que llei transferida a les autonomies, cada Comunitat Autònoma estableix un òrgan de valoració. Aquest serà el responsable d'emetre un dictamen sobre el grau de dependència de les persones que el tramitin.

Una vegada realitzada la valoració i determinat el grau de dependència, s'emetrà una resolució i es procedirà a elaborar un Pla Individual d'Atenció (*PIA) per a la persona interessada, que és l'instrument que concreta les necessitats i els recursos més adequats segons cada cas i situació.

La sol·licitud d'ajudes a la dependència pot fer-la la persona amb alguna malaltia, un familiar, un representant legal o fins i tot una administració pública. Per a això, ens podem dirigir als Serveis Socials comunitaris de referència, o bé als centres d'atenció primària, concretament a la treballadora social del centre. Aquesta treballadora social de les residències i centres de dia també pot actuar com a professional de referència, per a recolzar a les persones dependents i als seus familiars a realitzar tots els tràmits necessaris de cara a accedir als serveis i prestacions derivats de la Llei de Dependència.

És important recalcar que tant el grau com els serveis assignats podran ser revisats en qualsevol moment.


Les residències no som un aparcament de cadires de rodes

Si una cosa hem après de la pandèmia, és el mal que pot fer l’aïllament social.

Avui en dia hi ha molta gent que viu sola. Tot i això, surten a treballar, es troben amb els amics, fan viatges... Però, ¿què ha passat quan aquestes persones s’han trobat tot el dia aïllades a casa sense poder socialitzar? S’han adonat que el fet de viure sol cobrava una altra dimensió.

Doncs a Espanya, un país notablement envellit, hi ha moltíssimes persones grans per a les quals aquest és el seu dia a dia. Ningú amb qui parlar, cap lloc on anar, traient algunes visites puntuals de familiars o, amb sort, algú que les ajuda.

Dades a Catalunya:

Actualment 
17% de la població > 65 anys
2050
30% de la població > 65 anys

4 milions de persones > 80 anys

 

Actualment a Rubí
10,9% de la població de Rubí > 70 anys
El 20% viu sola

El 60% viu acompanyada > 65 anys

 

El contacte social és fonamental per a la salut.

Necessitem relacionar-nos amb altres individus, establir vincles i sentir-nos acompanyats. I més encara la gent gran, que en molts casos han de menester ajuda per activitats diàries com l’alimentació o la higiene.

 

Quins són els riscos de l’aïllament social?

 

Les persones a qui els manca les relacions socials tenen tendència a patir un major deteriorament ja sigui cognitiu com de salut.

La soledat s’associa a taxes més altes de depressió, ansietat i fins i tot mort prematura. Una altra conseqüència podria ser una mala nutrició, ja que la manca de companyia fa que no es pari atenció a l’alimentació i que no es tinguin al·licients per a cuinar.

Tanmateix, augmenta el risc de patir demència, malalties cardíaques o accidents cerebrovasculars.

Per altra banda, si tenim en compte que la condició física es va veient minvada amb el pas dels anys, ens trobem amb el problema de les caigudes. En cas que li passi a una persona gran que viu sola, les conseqüències poden ser nefastes.

 

L’estigma de les residències d’ancians

 

Ara com ara, encara existeix un cert estigma social sobre les residències per a la tercera edat, que fa que es vegin com un lloc on la família “aparca” als avis i àvies perquè els resulten una càrrega.

Aquesta visió, tot i que afortunadament ha anat canviant en els últims anys, provoca sentiments negatius tant en la persona que és ingressada com en la família.

La primera, perquè pot sentir que l’estan abandonant, i els segons, culpabilitat de no fer-se càrrec del seu parent.

Però el cert és que aquesta decisió es tracta de la més encertada.

 

Els avantatges de viure en una residència

 

Quan una persona es fa gran, pot començar a necessitar ajuda per a dur a terme tasques que abans feia sola sense cap problema, com anar a comprar, cuinar, banyar-se, etc. I pot ser que els seus familiars no disposin de prou temps per atendre-la.

Una residència no només cobreix les necessitats bàsiques d’aquella persona, sinó que a més està envoltada per un conjunt de professionals que faran la seva vida molt més còmoda, segura i amena.

  • Atenció mèdica continuada: la seguretat i la tranquil·litat de saber que la seva salut està controlada en tot moment. El personal facultatiu atén les patologies i estableix pautes per la seva cura, així com el control de la medicació.
  • Espais adaptats: en cas de dificultats en la mobilitat, es disposa de lloc suficient per moure’s amb la cadira de rodes. Rampes i ascensors permeten desplaçar-se i donen més llibertat a l’usuari. Sense barreres arquitectòniques es guanya en autonomia, fet que repercuteix de forma positiva en l’estat d’ànim.

 

  • Menús adequats a les necessitats de cada persona: esmorzars, dinars i sopars, preparats tenint en compte valors nutricionals i possibles al·lèrgies alimentàries. També s’estableixen uns horaris fixos, creant unes rutines que afavoreixen als usuaris.

 

  • Personal qualificat: qualsevol sense la preparació necessària té un risc de patir una lesió intentant moure o carregar a una persona gran. A una residència, aquestes tasques les realitzen treballadors amb la formació adient.

 

  • Envelliment actiu i saludable: activitats per a mantenir les capacitats físiques i mentals, millorant l’autonomia.

 

  • Programa d’activitats lúdiques: bingo, cine, festes populars... Viure en una residència no exclou la diversió.

 

  • Higiene personal: es procura que la persona estigui polida i porti roba neta.

 

  • Socialització i companyia: com hem vist, les relacions socials són un punt important en el fet de viure en una residència. Poder estar envoltats d’amics i gent amb qui parlar i conviure és un avantatge significatiu respecte a viure sol a un domicili particular. Això no vol dir que no es pugui tenir un espai de privacitat, ja que es respecta la intimitat dels residents.

 

  • Visites de familiars i amics: en aquests moments, a causa de la pandèmia, existeixen restriccions en aquest aspecte. Però en circumstàncies normals, els usuaris poden rebre visites com si estiguessin a casa seva, o sortir quan ho desitgin.

 

També s’ha de tenir en compte que l’ingrés en una residència pot ser temporal. Es tracta d’una opció que està a disposició de les famílies sempre que ho necessitin, durant el temps que vulguin.

Busca un centre de confiança

Davant d’una decisió tan important com aquesta, el millor és buscar una residència que compti amb la nostra confiança i ens aporti seguretat i tranquil·litat.

A El cel de Rubí, seguim un model d’atenció centrada en la persona.

El nostre objectiu és que els residents es sentin com a la seva pròpia llar, creant un ambient proper i familiar, a l’hora que es cobreixen totes les seves necessitats, oferint atencions a tots els nivells: físic, funcional, cognitiu, emocional i d’oci.

Fomentem un envelliment actiu i apostem per la innovació, aprofitant les últimes tecnologies per millorar dia a dia els nostres serveis.

Fundada el 1991 en Rubí, en l’actualitat la direcció està a càrrec de les filles d’una de els seves fundadores, garantint aquest tracte familiar.

A més de comptar amb una gran reputació entre els habitants de la ciutat, la ubicació és excel·lent, al tenir fàcil accés en transport públic i privat, i disposar d’un espai natural proper com és el parc de Ca n’Oriol.


DIA MUNDIAL DE LA PRESA DE CONSCIÈNCIA DE L’ABÚS I ELS MALTRACTAMENTS A LES PERSONES GRANS

Un problema de violació de drets humans invisible

A la nostra societat cada cop té més força el moviment en contra de la violència masclista o el maltractament infantil. Però, què passa amb l’abús i el maltractament a les persones grans?

Es tracta d’un problema social que, tot i que va guanyant visibilitat, segueix sent un tema tabú que no rep l’atenció necessària per part dels plans d’acció dels governs. De fet, és el tipus de violència que menys es tracta.

Un tipus de violència que passa quasi desapercebut, ja que només se’n notifiquen 1 de cada 24 casos.

I aquest problema de salut pública i social es veurà agreujat en un futur pròxim, a causa de l’increment de la població més gran de 60 anys. Es preveu que es passi dels 900 milions de persones de 2015 als 2000 milions l’any 2050.

Per aquest motiu, el dia 15 de juny (data oficial de l’ONU) es celebra el DIA MUNDIAL DE LA PRESA DE CONSCIÈNCIA DE L’ABÚS I ELS MALTRACTAMENTS A LA GENT GRAN, amb l’objectiu de denunciar i conscienciar sobre el maltractament i sofriment que pateixen milers de persones grans a tot el món.

https://www.youtube.com/watch?v=1GLMD-6p9jI&t=3s

 

¿Què és el maltractament a persones grans?

L’OMS (Organització Mundial de la Salut) ho defineix com “un acte únic o repetit que causa un mal o patiment a una persona d’edat, o la manca de mesures per evitar-ho, que es produeix en una relació basada en la confiança”.

Un dels principals hàndicaps radica precisament en el fet que l’abús acostuma a donar-se dins de l’àmbit familiar, de  manera que les persones que ho pateixen no s’atreveixen a denunciar-ho per por a represàlies, a ser abandonades o a perdre relacions afectives (fills, néts, etc.).

Tot i que, en general, el maltractament és intencionat, sigui físic o psicològic, en molts casos es pot tractar d’un abandonament. És a dir, no es cobreixen les necessitats de la persona gran com la seva nutrició, la seva higiene, la seva medicació...

 

Tipus d’abusos

Como hem vist, aquest tipus de violència a gent gran pot donar-se de diverses maneres:

  • Maltractament físic: ús de la força física que causa lesions intencionadament. Poden ser cops, pessigades, sacsejades, ús inapropiat de fàrmacs...
  • Maltractament psicològic: causa un dany emocional. Implica l’ús d’amenaces, insults, menyspreu, humiliacions, impedir la presa de decisions, etc.
  • Abús sexual: quan hi ha contacte sexual amb una persona gran sense tenir el seu consentiment, tocaments, nuesa forçada, etc.
  • Maltractament econòmic: apropiació sense autorització de diners, objectes o propietats que pertanyen a la persona gran. També la manipulació de documents o comptes bancaris.
  • Abandonament o negligència: quan el cuidador es desentén de les necessitats de la persona gran (aliments, higiene, medicació), i això amenaça a la seva salut o seguretat. També quan es abandonada en residències, hospitals o llocs públics (places, centres comercials, etc.)

Totes aquestes situacions amb prou feines són denunciades.

Molts cops les mateixes víctimes senten vergonya o simplement no poden fer-ho, pel deteriorament de les seves capacitats cognitives o de comunicació.

És per això que hem de tenir aquest problema present, per poder detectar-lo i prevenir-lo.

 

Com evitar-ho

Són molts els factors que influeixen a l’hora de detectar els maltractaments, així que s’ha d’estar molt alerta davant dels indicis que indiquin una possible situació d’abusos.

En ser una problemàtica complexa i moltes vegades oculta, és essencial la sensibilització de la societat per a poder prevenir-la.

Entendre i afrontar els factors o situacions de risc és fonamental per desenvolupar iniciatives públiques o privades. S’han de detectar i actuar abans que es doni el maltractament.

D’altra banda, els factors de protecció són aquelles característiques de la mateixa persona gran, la seva família o el seu entorn, que podrien actuar per prevenir aquestes situacions.

Aquest 2021, hem participat en l’elaboració de la Guia Local per fer front als maltractaments a persones grans, duta a terme pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Rubí, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona.

Es tracta d’una eina perquè professionals i agents socials adquireixin un coneixement més profund sobre aquest tipus de violència i els proporcioni uns criteris i circuits per prevenir-la, detectar-la i poder actuar.

Com actuar davant d’un cas d’abús o maltractament a una persona gran

El silenci de cuidadors, família o institucions mai hauria de ser una opció.

Qualsevol persona que detectés o tingués sospita que existeix un possible cas de maltractament, ha de posar-se en contacte amb les autoritats pertinents per donar-ho a conèixer i buscar una solució.

Si no és possible anar a la policia, existeixen altres alternatives:

  • L’IMSERSO pot oferir consell o suport, així com facilitar mesures o possibles solucions.
  • Comunicació al Jutjat de guàrdia. Es prestarà especial atenció al cas i s’actuarà amb una major celeritat.
  • Sol·licitud urgent de residència, si la persona no està vivint en les condicions oportunes.
  • L’Associació per la investigació del maltractament a la persona gran (EIMA): realitzen accions de sensibilització, formen a professionals, realitzen investigacions i publiquen documents relacionats amb els maltractaments.
  • La Associació de lluita contra el maltractament a gent gran (ALMAMA): és una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu ajudar a persones grans que viuen en una situació d’abús i maltractament.
  • Sol·licitud de valoració de l’estat de salut en un centre de salut: quan hi ha canvis físics notoris o evidència de lesions, el metge realitza un examen per confirmar les sospites.

 

Una responsabilitat com a societat

No hem de caure en el paternalisme o la infantilització.

Les persones grans són part de la nostra societat, i com a tal, han de poder formar part d’ella d’una manera activa, S’ha de fomentar la seva participació i promoure un envelliment actiu.

De la mateixa manera que es penalitza el sexisme o el racisme com a formes de discriminació, també s’ha de condemnar d’edadisme, que discrimina a les persones per la seva edat.

És necessari inculcar una actitud positiva cap a les persones grans i protegir els seus drets. Així com considerar la vellesa com una etapa de la vida igualment activa, un moment per gaudir i compartir amb altres generacions.

 


LES RESIDÈNCIES SÓN UN ESPAI SEGUR

MESURES DE SEGURETAT DAVANT LA COVID-19 ALS NOSTRES CENTRES

Des que va començar la pandèmia fa més d’un any, les residències han estat sense cap mena de dubte el lloc on més impacte ha tingut el coronavirus. Les persones grans són un grup especialment vulnerable a aquesta malaltia, tant per l’edat com per la presència de patologies prèvies. 

Els centres residencials hem fet front a molts obstacles, sobretot la manca de recursos. Hem hagut d’encarar una crisi sanitària amb mitjans assistencials. 

D’altra banda, s’han posat de manifest les carències del sistema, fet que hauríem de prendre com una oportunitat per resoldre algunes assignatures pendents que fa temps que reclamem. 

No obstant això, tant els centres com els equips que els integren han sabut adaptar-se i gestionar la crisi sanitària gràcies als protocols de seguretat i plans de contingència (a més d’una implicació exemplar per part de totes les persones que formen part de les plantilles)

El Departament de Salut estableix que la Residència i Centre de Dia El Cel de Rubí és un centre de Tipus B. Això significa que el centre disposa de professionals assistencials tant sanitaris com no sanitaris. I tot i que presenta algunes dificultats per oferir una zona d’aïllament àmplia, es compleixen els requisits mínims per atendre casos puntuals de COVID-19 al centre.

 

Pla de contingència

Hem elaborat un Pla de contingència, fonamentat en el Pla Sectorial de la Generalitat de Catalunya, que fixa els criteris i mesures per adaptar el funcionament de les residències en aquesta nova etapa. 

L’objectiu és establir un procediment d’actuació ajustat a les característiques del centre, destinat a la prevenció i resposta davant l’aparició de casos. També garantir la protecció dels residents, familiars i professionals, així com oferir una atenció de qualitat. 

A continuació, veurem un resum dels punts més importants d’aquest Pla de contingència. 

 

  1. Identificació del cas

Es farà una detecció de la infecció a través del control de simptomatologia, posant especial atenció en els usuaris que presentin factors de vulnerabilitat previs. 

Els casos es classifiquen en: 

  • Cas positiu (vermell)
  • Cas probable (groc)
  • Cas negatiu (verd)

Cada dia es realitza una revisió dels usuaris, per comprovar que cap d’ells presenta símptomes.

En cas que sigui necessari a causa de la gravetat dels símptomes, es procedirà a la seva derivació hospitalària. 

 

  1. Actuació en cas de sospita de cas de Covid-19

Serà necessari utilitzar els EPIs: mascareta FFP2 i mascareta quirúrgica per cobrir-la, ulleres o pantalla, bata o granota impermeable i doble guant. 

Una vegada s’hagi acabat l'exposició, se seguirà el procediment que s’indica en el pla per a la seva desinfecció o rebuig. 

En cas d’un resultat positiu en COVID-19, es durà a terme el següent control:

 

  • Mesurament de les constants i informació a l’EAR (Equip de suport de les Residències, del CAP de referència) diàriament. 
  • Sol·licitud de màquina d'oxigen.
  • 2 cops al dia mesura de les constants de casos probables i temperatura de tots els usuaris. 
  • Quarantena a les habitacions dels casos probables sense símptomes. 
  • Aïllament del cas probable amb símptomes.  

 

  1. Sectorització dels espais

Per garantir la seguretat de residents i personal, els espais (assenyalats als plànols del centre) S’han sectoritzat en 3 àrees:

  • Zona verda: neta
  • Zona groga: risc de contagi
  • Zona vermella: destinada a aïllament

En cada una s’estableixen les mesures de protecció i els tipus de materials que s’han de fer servir. 

 

  1. Mesures preventives

S’han fixat mesures preventives en tots els aspectes de la vida del centre per tal d’evitar contagis i nous casos. 

  • Seguiment de treballadors i residents.
  • Higiene i desinfecció.
  • Distàncies de seguretat.
  • Ventilació.
  • Gestió de residus.
  • Recepció de mercaderies.
  • Serveis externs.

 

  1. Altes de nous ingressos

Es modifica el protocol de benvinguda al centre, fent la prealta per mail o videotrucada. Es contactarà amb el CAP de referència per programar la PCR d’ingrés. 

Qualsevol nova alta ha de ser autoritzada pel Departament de Salut i ha de tenir una PCR negativa prèvia (24-48 h). 

Una vegada es produeixi l’ingrés, s’haurà de fer una quarantena de 10-14 dies, amb un seguiment de l’estat de salut i emocional. 

Els nous residents degudament vacunats NO han de fer aquesta quarantena, però sí que han de disposar d’una PCR negativa. 

 

  1. Sortides del centre

Cada vegada que se surti del centre, bé sigui per visites mèdiques o oci, s’haurà de fer sempre amb mascareta i evitant el transport públic. 

Les sortides d’oci es duran a terme a l'exterior. 

I al tornar a la residència es farà una neteja i desinfecció exhaustives (dutxa, canvi de roba, desinfecció de sabates i cadires de rodes, etc.). 

 

  1. Pla d’activitats

Un dels principals problemes durant la pandèmia ha estat la falta de contacte amb l’entorn. En alguns casos, s’ha detectat episodis d’estrès i angoixa. 

Per aquest motiu, i sempre garantint les mesures de seguretat, hi ha preparat un pla d’activitats per assegurar el benestar dels usuaris, més enllà de la protecció davant del coronavirus. 

També s’han fet grups de convivència per zones, on conviuen durant el dia. 

 

  1. Visites, sortides d’oci i comunicació

A mesura que la situació epidemiològica ho permeti, s’anirà procedint al retorn a la normalitat de manera progressiva. 

S'haurà de consultar prèviament amb el centre les normes a seguir pel que fa a visites i sortides. 

Com sempre, en tot moment mantenim comunicació amb les famílies, tant del seguiment de salut i emocional dels usuaris com de les activitats i modificacions de les mesures. 

 

  1. Treballadors del centre 

Per poder oferir el millor tracte als nostres residents, també posem especial èmfasi en la cura dels nostres treballadors. 

Disposem d’un Tècnic de prevenció en Riscos Laborals, realitzem cribratges periòdics, donem suport emocional al personal (imprescindible en aquest difícil període) i comptem amb un programa formatiu que ens permet estar actualitzats. 

 

Estem preparats

Ara, gràcies a la vacunació, s’obre una nova etapa davant nostre. 

Tenim un 93% de residents vacunats i un 0,2% de contagis als centres. 

L’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), de la que en formem part, ha realitzat la campanya “Estem preparats” (vegeu aquí).

Ensenya com les residències ens hem adaptat a la nova normalitat i com estem preparats per afrontat el futur amb il·lusió i seguretat. 

 


COMUNICAT: COVID-19

Benvolguts familiars;

Des de la direcció del centre volem tranquil·litzar als familiars dels nostres residents i per això creiem que és important informar-vos de les mesures que estem aplicant des de la primera setmana de març.

Portem ja més de dues setmanes demanant al nostre personal que es protegeixi del contacte amb persones alienes al centre i a les seves famílies, que evitin assistir a llocs concorreguts i extremin les mesures higièniques per a evitar el seu contagi i així no posar en risc a les persones a les quals estem cuidant, la salut de les quals és extremadament fràgil, som plenament conscients d'això.

També hem facilitat a tot el personal mesures de protecció individual i consells d'actuació.

Al mateix temps portem tot aquest temps avisant a familiars i visitants dels nostres usuaris de la gravetat de la situació i recomanant mesures per a evitar contagi accidental fins al punt de demanar que s'evités venir de visita si no era estrictament necessari i posteriorment confinant el centre a fi d'evitar contagis (Seguint les pautes de la Generalitat de Catalunya).

Volem donar les gràcies a les famílies per la seva comprensió i consciència, la qual cosa ens ha facilitat molt la tasca de protegir als seus sers estimats.

Hem extremat les mesures higièniques del centre i seguit els protocols d'actuació per a evitar el contagi que ens han facilitat: el nostre metge, el CAP de referència, el Departament de Salut de la Generalitat i el Departament de Treball i Afers socials, i algunes altres que ens han semblat de sentit comú.

Paral·lelament volem informar-vos que, com a mesura preventiva, tot el personal no imprescindible del centre ha estat enviat a les seves cases. Aquesta actuació ens ha permès garantir que en cas de necessitat, hi haurà personal format i que coneix als vostres familiars per a continuar fent el nostre treball. L'equip tècnic, a excepció de la terapeuta ocupacional, es troba treballant des de casa i enviant activitats perquè els residents segueixin actius. Referent al personal d'atenció directa tenim un equip que es troba confinat i disponible perquè puguem recórrer a ells en cas de necessitat.

Al principi de la setmana passada ja es va avisar per escrit a tots els familiars, tant per whatsapp com per correu electrònic i amb cartells penjats en les zones comunes del centre, així com verbalment a totes les visites.

Hem estat buscant pertot arreu: CAP, patronal, Departament de Salut i diferents proveïdors... equips de protecció individual per a evitar contagis tant dels usuaris com del personal del centre, ha estat extremadament difícil aconseguir-los però ha dia d'avui, estem tots coberts, a més hem descobert diverses iniciatives solidàries i humanes que no ens esperàvem, com ROBINHAT, d'aquí de Rubí que ens ha regalat màscares de tela per al personal auxiliar, agraïm a tots ells i elles la seva col·laboració. Finalment el Departament de Salut ens ha informat que ens proveirà més enllà del que nosaltres hàgim pogut aconseguir.

Estem en contacte continu amb els serveis d'emergències i amb el Departament de Salut, informant diàriament de l'estat dels nostres usuaris, prenent constants diverses vegades al dia tant a usuaris com al personal i seguint totes les indicacions que aquests serveis ens donen, tant les específiques per les nostres característiques particulars com les generals dels protocols d'actuació que es van actualitzant contínuament.

Continuarem informant els familiars de l'estat de salut dels nostres usuaris, ja sigui per telèfon, videoconferència o whatsapp, estem a la seva disposició.

Comprenem que la situació és molt dura i que renuncien a veure als seus sers estimats per a protegir la seva salut. Agraïm la col·laboració i bona disposició i només podem assegurar-los que des del centre estem fent tot el que és a les nostres mans per a garantir el benestar i la salut dels seus familiars, que és la nostra màxima preocupació i motivació en aquests moments tan complicats.

Espero que aquesta situació es resolgui l'abans i tan bé com sigui possible i ens puguem veure de nou amb normalitat.

Us recordem que estem a la vostra disposició en el 936975049 o en el 674098276 per a videotrucades o whatsapps el la Residència Conxita Valls i en el 935882024 i el 683379709 per a videotrucades o whatsapps per a la Residència El Cel de Rubí.

Intentarem fer-vos arribar vídeos tant per whatsapp com per xarxes socials perquè pugueu comprovar que els vostres familiars estan bé.

Una cordial salutació,


EMPODEREM AL SECTOR ASSISTENCIAL - 8 Març dia de la dona treballadora

El paper de la dona com a mare i cuidadora a l'àmbit familiar, ha evolucionat al llarg de dècades, a centenars de dones amb molta iniciativa, formades i excel·lentment preparades que han vist en l'àmbit assistencial un lloc on poder oferir a les persones ateses uns serveis de qualitat. Centrats no només en les cures purament mèdiques sinó amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de la gent gran i d'oferir una sèrie de serveis i atencions dirigits a garantir el seu benestar i el més important, la seva felicitat.

Davant d'una realitat eminentment masculina on diàriament hem de lluitar per la igualtat creiem que és fonamental aturar-nos per valorar les nostres habilitats i capacitats i la nostra excel·lent preparació. Deixar de banda els prejudicis de gènere i per una vegada donar rellevància al paper de la dona com a pionera i com a base d'un sector en auge donant rellevància a d’altres dones sobradament preparades per seguir avançant i reivindicant el nostre lloc. Ignacio Fernández-Cid, nou president de la FED (Federació Empresarial de la Dependència) diu, " Tenemos que poner en valor el sector. Somos de los que más empleo está creando y el que más está invirtiendo " (aquí)

El sector en números, se sap que el sector assistencial i de la cura a persones dependents és majoritàriament femení, com a exemple hem recollit les dades de residències de la tercera edat en el municipi de Rubí (veure, Taula 1). El 83,33% càrrecs directius són dones, el 79,54% personal tècnic (llicenciatura / diplomatura) són dones i més del 75% de l'equip d'atenció directa / indirecta són dones. Com a dada rellevant, l'associació catalana de residències ACRA, té presidenta.

Contrastem amb les dades generals en sectors fora de la salut on només un 11% dels càrrecs directius són dones i, el 28% dels investigadors en tot el món són dones.

Segons el Consell Interuniversitari de Catalunya el passat 2018 a les Proves d'Acces a la Universitat (PAU), 12.096 estudiants van ser homes, 16.686 van ser dones amb millors notes en selectivitat i batxillerat, on el 60% dels 523 excel·lents van ser per a dones. D'aquest nombre el 73% de les inscripcions a la universitat van ser en ciències de la salut i només un 24,5% es va decidir per carreres STEAM -Science Technology Enginyering Arts Maths - (dada preocupant tenint en compte que la demanda en empreses tecnològiques i TIC s'incrementa un 4% anualment)

Això reflecteix un futur de dones prometedor en el sector assistencial, on tenen millors expedients acadèmics i el 73% opten per carreres vinculades al sector de la salut

CENTRO Places

m2/per

Dones/Total plantilla

dirección Equip técnic

(Dones/total)

Equip gerocultor

(Homes/total)

Atención indirecta

(total Homes)

Hostelería

(total Homes)

El Cel de Rubí (GRUP Rubí   Social)
54

25 m2

34/40

  Dona          7/8          1/20        3          1
Conxita Valls

(GRUP Rubí Social)

52

28,8m2

34/38

Dona         7/8         1/19        2         0
Amanecer 60

25 m2

34/40

Dona           6/7         2/?         1          2
Assistida MUTUAM

(Rubí)

90

 

Dona           6/7          5/36        0          1
Els Avets 38

 

 

Home          4/7         50%        0          0
Sant Jaume 30

 

 

Dona            5/7           1/?        0         0

A través d'aquests números ens agradaria donar visibilitat a un sector assistencial, moltes vegades desprestigiat i oblidat, on en moltes ocasions ni nosaltres som capaços de valorar uns excel·lents números i unes fantàstiques dones. Un model molt professional i expert, sector liderat per dones al que és té socialment i culturalment per un sector amb mala fama i poc professional, on en els discursos mai apareix l'envelliment amb qualitat de vida, que és la realitat del model assistencial actual.

Estigmes que ens persegueixen, com la figura del "cuidador no professional", principalment dones, on les persones que cotitzin sota aquest paper, ho fan sota la mínima cotització i tindran un accés al sistema de pensions precari, derivant en dos problemes principals:

1) No permetent la progressió laboral, converteix les dones a 'assistents' que veuen la seva vida condemnada igual que la de la persona dependent. Així, després d'anys de cures d'una familiar dependent, no s'aconsegueix cap qualificació per tornar al mercat de treball. Ningú té cura al seu pare, mare, marit o dona per 200 o 300 euros al mes, sinó per amor i afecte, sense pensar en el sobre cost que té això per a ell o ella.

On a més les cures no professionals molt sovint no són suficients, derivant en una precarietat en l'envelliment i una falta a la qualitat de vida dels nostres majors.

2) Així, després d'anys de cures d'una familiar dependent, no s'ha cotitzat prou per generar una pensió cosa que per descomptat fa que el dia de demà se sol·licitin les cures sota un cost purament públic. Per tant, l'atenció a majors i dependents és una obligació que han d'assumir les administracions i és un dret de totes les persones tenir una assistència de qualitat amb un model professional.

Empoderem al sector, fem visible aquests números i les grans capacitats de gerència i direcció de les dones, a través de nous models d'atenció i assistència oferint estratègies que permeten una implicació bio psicosocial des d'un abordatge interdisciplinari.

Dones innovadores i lluitadores que han fet sobreviure el sector serveis a la tercera edat en l'enorme crisi, crisi econòmica amb conseqüències socials devastadores, on l'esperança de vida des del 2010 ha decrescut un any de vida per any, que amb els recursos congelats i retards en els pagaments han seguit apostant per la qualitat en l'etapa final de vida en una població d'envelliment creixent. Si en aquest sector ha estat possible, ho és en tots, donem poder a la societat femenina donant exemples reals de dones reals i sectors reals on la dona va sens dubte al capdavant.


Industria 4.0. al camp assistencial

Ens trobem front la 4rta revolució industrial, la comunment anomenada indústria 4.0. hem de preguntar-nos què significa això, com hem arribat fins a aquí? I com ho vivim al sector assistencial.

A finals del segle XVII parlem de la primera revolució industrial, iniciada al Regne Unit, per l'arribada de la mecanització, després de l'aparició de la màquina de vapor de Watt, el primer pas cap a les comunicacions modernes amb el telègraf de Morse, els primers telers i el naixement de la indústria tèxtil. Un temps ple de nous invents i avanços tecnològics que van propiciar el canvi soci-econòmic, el naixement de la classe burgesa i el primer moviment de la vida rural a una vida urbana i industrialitzada.

En la segona revolució industrial, gràcies al bombeta incandescent de Edison, arriba l'electricitat a les ciutats, la populització de la premsa escrita, la revolució en les comunicacions amb la ràdio i telèfon, la gran expansió de les línies ferroviàries per al tren de vapor, el vaixell de vapor i la globalització del comerç. Les fabriques passen a la industrialització en línies de producció massiva, com l'automòbil de la mà d'Henry Ford, revolucionant el transport. Tots aquests fets van canviar el curs de la vida com es coneixia fins llavors, donant-se un altre canvi soci-econòmic a nivell mundial: l'abandó del camp per treballar en fabriques, amb un salari fix setmanal, provocant el creixement desmesurat de ciutats.

La vida es localitzava en suburbis no preparats per a la massificació on se sofrien grans epidèmies, obligant a un canvi en els governants per adaptar-se als nous temps. Es van instaurar normatives relacionades amb la construcció, i la salut pública, sistema de neteja per controlar malalties contagioses, millores sanitàries, les vacunes, una major preocupació per la salut, millor nutrició i per primera vegada en la història augment de l'esperança de vida. Apareix la nova classe treballadora capaç d'agrupar-se, i les dones, comencen a reivindicar el seu paper igualitari, defensant els seus drets. Aquest punt és essencial, mirant a la classe treballadora. La dona realitza el mateix treball per menys retribució i menys drets, mirant a la classe burgesa, la dona té menys educació i és forçada a la vida a la 'llar', aquest punt és fonamental ja que determina com davant el canvi soci-econòmic on es fuig del camp i la vida rural, la dona se segueix fent-se càrrec de la cura del nens i la llar.

Arribem a la tercera revolució industrial a principis dels anys 60 amb el desenvolupament de l'electrònica i les TIC's (Sistemes electrònics i tecnologies de la informació), sistemes amb control numèric, sistemes embeguts, PIDs, la revolució dels ordinadors, fabriques amb robots en línia, l'era d'Internet, les xarxes socials, i els Smartphone's. La preocupació pel medi ambient, l'ús de les energies renovables, cotxes híbrids i elèctrics. L'era de la professionalitat, la necessitat de nous perfils professionals, els estàndards i la protocolització.

Les millores sanitàries i l'alimentació, provoquen un increment en la longevitat superant-se els 70 anys de vida. Culturalment el paper de la dona segueix sent secundari, on s'ocupa de les labors de la llar, la cura d'infants i gràcies a l'increment de l'esperança de vida, ara també dels seus majors. Al segle XXI la dona segueix lluitant pels seus drets, ja consolidada al món laboral, la dona que treballa ja no pot cuidar dels seus ancians, l'esperança de vida és major, apareixen malalties neurodegeneratives que necessiten unes majors cures i atencions més professionals. Tot això repercuteix directament en el camp assistencial, es protocolitza i professionalitza el món de l'atenció a les persones majors: Metge, infermera, psicòloga, treballadora social, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional i educadora social de la mà de l'equip gerocultor.

I ara emergeix una nova revolució, la Indústria 4.0, s'obre un nou concepte de producció, donem veu al consumidor, volem ser únics i diferents, estem en constant canvi. En la jornada en HP3D a la qual vaig assistir a través de la Xarxa Rubí Empresa (aqui), Jaume Homs va donar un exemple senzill i molt comprensible del canvi de model a nivell mundial davant el qual ens enfrontem,- en els 80's-90's fèiem fotos, analògiques - càmera i rodet-, les portàvem a revelar i compràvem un bonic àlbum exposat a la botiga de revelat, i d'aquí creàvem el nostre propi àlbum. A dia d'avui, fem les nostres fotos -amb nostre Smartphone- a través d'una APP i asseguts al sofà de casa creem el nostre àlbum digital, amb les nostres fotos, sortint nosaltres mateixos en la portada, una cosa única i diferent, li 'donem a comprar' on paguem directament amb el mòbil - amb les nostres contrasenyes guardades al 'núvol'- i llavors ens arriba el nostre propi àlbum a casa. Això és la transformació digital. Smart factories, IoT i la possibilitat de connectar qualsevol cosa a Internet, la informatització i digitalització de tots els processos, la combinació de maquinària física amb processos digitals, conegut com a sistemes ciberfísics, i el cloud computing, la flexibilitat i personalització de la producció. El treball en una xarxa interna, capaç de la presa automàtica de decisions evitant fallades, contribuint a una millora de la producció. Fabriques lligades a l'exterior, on consultar i accedir des del nostre Smartphone.

Però i al camp assistencial?

Ja veiem la punta de l'iceberg, en Hospitals i especialistes mèdics, on tant proves com a informes i receptes, tot va informatitzat, ja es treballa en un 'història clínica compartida' on cada persona té totes les seves dades mèdiques, sent possible la consulta per diferents especialistes, Centres d'Atenció Primària (CAP) i/o Hospital. En les residències ja disposem de programari de gestió on cada usuari ja disposa del seu espai per a la seva història clínica i el seguiment dels diferents professionals, test validats i plans d'atenció, però com vam presentar a l'article La innovació i la importància de la inclusió dels centres residencials per la gent gran de mitja i alta dependència a la xarxa sanitària per millorar l'ACP, en inlcusio.cat 2017 (aquí) hi ha una falta de comunicació i informació entre el sistema sanitari i l'assistencial, tota la informació dels usuaris de residència no és visible per als especialistes mèdics, perdent d'aquesta forma molta informació, social i sanitària, personal i valuosa dels pacients, en aquest article posem l'accent en la importància del clouding per a totes les parts implicades a tenir cura de la persona. A més ressaltàvem que les visites a especialistes, en persones grans d'alta i mitja dependència amb gran fragilitat, creen una gran desorientació, esgotament, incomoditat i malestar. Per a una visita de 15 minuts necessiten transport en ambulància, amb un cost de 282,29€ (visita especialista + transport en ambulància) i remarquem l'ús de la tecnologia ja existent per realitzar visites on-line amb especialistes. O, pensant simplement en el sistema de 'sintrom' on des del CAP de referència una infermera va a prendre la mostra sanguínia a la residència, aquesta s'envia al laboratori, del laboratori el resultat va al CAP i novament del CAP a la residència. En el cas de l'optimització de recursos sanitaris és on més veiem la problemàtica de l'actual model assistencial, la tecnologia li porta la davantera a la normativa.
Des de la Generalita de Catalunya dins del Pla Interdepartamental d'Atenció i Interacció Social i Sanitària ja treballen en un "Model d’atenció sanitària integrada a les persones que viuen en centres residencials", ja ha llançat una prova pilot amb 2 Residències i Hospitals Catalans. Presentació del nou model aquí.

El model assistencial tal com ho coneixem està en extinció ens trobem davant un nou paradigma assistencial, no únicament amb la integració sanitària sinó amb la transformació digital dins dels centres residencials. Una atenció i cura bio-psico-social, no es tracta de comprar un aparell 'molon' i modern, es tracta de l'ús de la tecnologia com facilitadora del canvi de paradigma, un model centrat en la persona, els seus gustos i aptituds, i si no és capaç de manifestar els seus desitjos la cerca del seu benestar sota el coneixement de la seva història de vida.
El professional com a dissenyador de programes d'activitats únics i específics per a cada persona i on ells mateixos puguin triar l'activitat en cada moment, l'ús de tablets i suport digital, si no poden sostenir un llapis per pintar, poder pintar amb el dit, si no poden llegir la lletra petita d'un llibre poder ampliar-la en llibres digitals, disposar d'un ventall d'activitats cognitives. Activitats amb alt impacte sensorial per crear un vincle entre l'usuari i el seu cuidador per estimular a aquelles persones que han perdut aquesta capacitat. Amb l'ús de sales multisensorials, la realitat virtual ens permet 'portar' a usuaris a la platja o a la seva ciutat natal o realitzar vídeo trucades amb familiars llunyans. El monitoratge on-line de la persona, sent capaços de detectar canvis físics i sistemes d'actuació preventius. El control del somni, per dissenyar millor la atenció i cura nocturna. Millorar la qualitat de vida dels nostres usuaris alhora incorporant tecnologies que millorin el treball del personal assistencial, l'optimització de processos, l'ús de sistemes intel·ligents i robòtics que ens ajudin amb els esforços físics diaris, deixant temps per centrar-nos en el veritablement important la part social, el contacte humà i l'afecte.