Passejos i activitats a l'aire lliure per a les persones grans: beneficis de connectar amb la natura
L'envelliment és una etapa de la vida que mereix ser gaudida plenament i presa com un envelliment actiu.
Una de les millors maneres d'aconseguir-ho és a través de les activitats a l'aire lliure, és a dir, de la connexió amb la naturalesa i els llocs que ens envolten, de sortir de la llar habitual i diari.
La realització d'activitats a l'aire lliure i passejos en altres entorns és plaent i comporta una sèrie de beneficis per a la salut física i mental de les persones grans.
És important recalcar que la mobilitat és fonamental per a mantenir una qualitat de vida òptima, i aquest principi és aplicable a totes les edats i condicions físiques. No obstant això, és crucial adaptar qualsevol activitat física a les necessitats individuals de cada persona.
A més, els beneficis de mantenir-se actiu són integrals: l'evidència científica recolza que l'exercici i les activitats físiques contribueixen positivament a l'estat d'ànim.
En definitiva, participar en aquestes activitats en grup afegeix un component valuós, proporcionant companyia i suport emocional, especialment per a les persones grans.
Quins objectius tenen les activitats a l'aire lliure per a persones grans?
Dins dels propòsits que perseguim a El Cel Rubí en relació amb les activitats a l'aire lliure, fonamentats en les pràctiques de teràpia ocupacional amb els nostres residents, posem en valor els següents objectius.
Manteniment de la mobilitat articular global
Fomentar exercicis que preservin i millorin la mobilitat de totes les articulacions, contribuint així al benestar físic integral dels participants.
Desenvolupament i conservació d'habilitats diàries
Incrementar i/o conservar les habilitats i destreses necessàries per a les activitats quotidianes, treballant en pro de l'autonomia dels individus.
Millora de coordinació, resistència i condicions cardiorespiratòries
Implementar activitats que apuntin a la millora i cura de la coordinació, resistència i salut cardiorespiratòria, enfortint aspectes clau per al benestar físic.
Prevenció del sedentarisme i estímul de la connexió social
Combatre el sedentarisme mitjançant la participació activa en activitats a l'aire lliure, fomentant la interacció entre els residents i enfortint els llaços socials.
Promoció d'un ús positiu del temps lliure
Oferir activitats a l'aire lliure dissenyades específicament per a persones grans, amb el propòsit de promoure el gaudi i la utilització positiva del temps lliure, contribuint a una experiència més enriquidora i satisfactòria.
Activitats a l'aire lliure en la nostra residència
Des de la residència del Cel de Rubí comptem amb un ampli programa d'activitats a l'aire lliure, modificats i adaptats en cada cas depenent de l'època de l'any, els grups i les possibilitats de cadascun dels nostres residents.
Així, a la nostra terrassa, destaquen activitats de psicomotricitat, com a petanca o jocs amb pilotes. Mentrestant, en la piscina plantegem uns reptes divertits per a ‘pescar’ uns ninots i remullar els peus.
A més dels jocs de taula com els escacs o el dominó, també apostem per l'estimulació cognitiva, amb jocs més grupals com el penjat amb la pissarra o de preguntes.
Fora ja de la nostra residència, especialment en època de primavera/estiu, organitzem excursions a la platja o a l'exterior per a prendre cafè. També fem sortides grupals amb familiars per a passejar.
Tipus d'activitats a l'aire lliure per a persones grans
Quines són les activitats a l'aire lliure per a persones grans més habituals? Entre elles destaquem:
- Passejos per la naturalesa: Caminades suaus per senderes naturals i excursions a parcs locals o jardins botànics.
- Jardineria terapèutica: Plantar i cuidar flors o vegetals o crear espais de jardí accessibles per a tots.
- Observació d'ocells o col·locació de menjadores per a ocells en àrees comunes.
- Ioga a l'aire lliure, amb classes adaptades a les necessitats dels avis en parcs o jardins. El ioga millora enormement la qualitat de vida perquè activa els músculs i, alhora, els relaxa. Practicar-ho a l'aire lliure augmenta la calma que aporta aquest exercici, reduint dolors musculars i crònics, l'ansietat o la pèrdua de memòria, millorant el somni, etc.
- Art a l'aire lliure i activitats creatives en entorns naturals.
- Pícnics i esdeveniments socials: Organització de menjars a l'aire lliure i esdeveniments especials per a enfortir la comunitat.
- Programes d'educació ambiental: Xerrades i activitats que fomentin la comprensió i estima per la naturalesa.
- Gimnàstica per a persones grans: Per a conservar la mobilitat i recuperar part de la qual s'ha perdut, fer gimnàstica amb exercicis de mobilitat adaptada a cada persona ens ajuda a reduir l'estrès, la depressió i l'ansietat, augmentar l'autoestima i la vitamina D en el nostre cos i regular el sistema immunològic.
El control de les activitats
Lògicament, aquest tipus d'activitats han d'estar mínimament planificades, ja que si bé no existeixen ‘perills’ associats, sí que hem de valorar les possibles condicions climàtiques, portant protecció solar i roba adequada; que siguin accessibles, garantint l'accessibilitat als llocs seleccionats, especialment per a persones amb mobilitat reduïda; i per descomptat, mantenir la supervisió adequada durant les activitats.
Els beneficis de les activitats a l'aire lliure per les persones grans
La millora de la salut física, el foment del benestar mental, la socialització, l'impuls dels vincles interpersonals i l'estimulació cognitiva són els grans beneficis que podem observar en realitzar aquest tipus d'activitats.
Altres avantatges són:
- millora la circulació sanguínia
- buida la ment
- afavoreix mantenir un pes ideal, que és diferent en cada persona
- ajuda a dormir millor
- alenteix la deterioració cognitiva.
En suma, els passejos a l'aire lliure promouen l'activitat física, la qual cosa contribueix a mantenir la salut cardiovascular i reduir el risc de malalties cròniques.
A més, l'exposició al sol facilita la síntesi de vitamina D, essencial per a la salut òssia i el sistema immunològic.
Al seu torn, la naturalesa té un efecte terapèutic en la ment, reduint l'estrès, l'ansietat i la depressió. Sense oblidar que l'estimulació sensorial proporcionada per la naturalesa promou la relaxació i la millora de l'estat d'ànim.
Les activitats a l'aire lliure també fomenten la interacció social, enfortint els llaços afectius entre els majors i els seus companys. No en va, compartir experiències en entorns naturals crea records significatius i promou un sentit de pertinença.
Finalment, l'exposició a entorns naturals ofereix una varietat d'estímuls visuals i auditius que poden ajudar a mantenir l'agudesa cognitiva.
En resum, les millors activitats per a persones grans a l'aire lliure són aquelles que incorporen exercicis suaus i ajuden a millorar la seva salut sense fer un sobreesforç.
Consells i tècniques de relaxació per a persones grans
Vivim massa de pressa. Per sort, durant la vellesa, amb una bona qualitat de vida i si no hi ha malalties ni preocupacions al nostre voltant, és possible reduir el ritme per a poder gaudir més del dia a dia, les converses, els amics, etc. No obstant això, hi ha vegades que les persones majors també se senten nervioses o angoixades. Avui volem parlar-vos sobre la relaxació de les persones grans.
Si bé sentir-nos relaxats és important per a tothom, per a persones de qualsevol edat, per als avis ho és encara més ja que molts d'ells pateixen circumstàncies que els fan viure més estressats: malalties, haver deixat la seva casa de tota la vida, no estar tot el que volguessin al costat de la seva família, etc.
La veritat és que moltes persones creïn que els ancians viuen una vida molt tranquil·la, lluny de qualsevol situació estressant. Però això no sempre és així: l'ansietat i l'estrès també són presents en les vides dels nostres grans, especialment en persones amb una certa deterioració cognitiva ja que l'estrès i l'ansietat són part d'aquesta condició.
Ells també posseeixen preocupacions i pors que els creen ansietat. És per això que és molt important ajudar a realitzar exercicis de relaxació per a persones grans, a més de conèixer on i com se senten segurs i tranquils. Així, aconseguirem que visquin amb la tranquil·litat que mereixen.
Activitats de relaxació per a evitar o combatre problemes de salut
Les activitats de relaxació per a majors són una eina efectiva per a combatre diversos estats alterats i les seves conseqüències. El principal problema és que aquests estats, especialment els ansiosos, no sols afecten l'estat d'ànim, sinó que en molts casos són també l'origen d'altres problemes de salut importants com:
- Obesitat
- Diabetes
- Pressió arterial alta
- Deficiències cardíaques
- Insomni i altres trastorns del somni
- Augment de les possibilitats de desenvolupar Alzheimer
En què consisteix la relaxació de les persones majors?
La relaxació és un estat de repòs físic i mental que aporta un profund descans, equilibra el metabolisme i el ritme cardíac, allibera de tensions musculars o psicològiques i produeix benestar, calma i tranquil·litat.
Per aconseguir la tan desitjada relaxació, podem acudir a exercicis físics, de mobilitat, respiració, etc. Contínua llegint per a descobrir alguns d'ells.
Mindfulness
Practicar exercicis de mindfulness té un impacte molt positiu a l'hora d'intentar controlar i/o rebaixar l'estrès i l'ansietat generats per una situació d'incertesa.
En què consisteix aquesta pràctica? Es tracta de ser conscient a l'experiència del moment present, sense preocupar-nos pel que ja ha passat o pel que passarà.
En les sessions que posem en pràctica en El Cel Rubí, l'objectiu és aconseguir un profund estat de consciència, i s'usen diverses tècniques per a aconseguir-lo. D'aquesta manera, aconseguim que la nostra consciència es relaxi sense elaborar judicis sobre el que sentim o pensem en aquest moment. Se li atorga una gran importància a l'aquí i ara ja que focalitzem tota l'atenció en el moment present.
Aquests exercicis es poden practicar en sessions curtes, de mitja hora, i cal realitzar-los en un lloc còmode, agradable i sense sorolls estridents que ens distreguin, a excepció de música suau i relaxant.
Per al mindfulness la posició serà simplement asseure's còmodament en el sòl (cadascun a la seva manera). La postura ha de deixar l'esquena en un angle recte per a facilitar la respiració. Si és necessari poden agafar un coixí, una esterilla o una tovallola per a estar més còmodes. En les sessions, buscarem respirar profundament, identificar les emocions, sentir el cos, escoltar els sons que ens envolten o pensar en sabors i olors.
Quins beneficis aporta el mindfulness en les persones majors?
- Alleujar símptomes propis de la depressió o ansietat.
- Tenir efectes positius en la percepció del dolor.
- Millores en la memòria, capacitat de concentració, autoconsciència i intel·ligència emocional.
- Millora en la percepció de solitud.
Exercicis de respiració
Els nostres majors, a través dels exercicis de respiració, poden aconseguir beneficis com reduir els símptomes de l'ansietat o, fins i tot, alleujar dolors físics. A més de relaxar-se, augmentaran la seva capacitat pulmonar, baixaran les pulsacions del cor i restabliran la funció del diafragma.
La millor opció és començar per controlar les respiracions. Per a això és recomanable realitzar un exercici que contingui inspiracions profundes.
Hi ha especialment dos efectius exercicis de respiració, inspirant pel nas i espirant per la boca: respiració recolzat, asseguts en una butaca amb l'esquena recolzada en el respatller; i respiració dempeus, amb les cames lleugerament separades. Si el nostre major ha de romandre en el llit, també hi ha una sèrie d'exercicis que es poden fer tombat.
Ioga o pilates
El ioga o pilates, en unir respiració, moviment i estiraments en un equilibri perfecte, és una excel·lent opció. És també molt beneficiós per a les persones de la tercera edat.
Són activitats molt adequades per a conscienciar sobre el nostre cos i aconseguir desconnectar dels problemes diaris. Es tracta d'aprendre a respirar i millorar la postura a través de l'enfortiment muscular.
Estiraments
Dins de la categoria d'exercicis de mobilitat, al costat del ioga i pilates, el més bàsic és realitzar els estiraments correctes en les diferents zones del cos.
Les persones majors han de mantenir-se actives, però sobretot relaxades perquè la seva qualitat de vida no es redueixi amb el temps, i per a això és molt necessari seguir una rutina diària d'exercicis amb els quals es poden evitar molts mals tant físics com psicològics.
El que busquem és que els músculs no s'engarrotin ni s'atrofiïn amb tanta facilitat. Poden ser exercicis molt simples, però també són molt eficaços. En aquest sentit, cal destacar que és necessari posar l'accent en les extremitats i en la zona de les espatlles i coll que és on més estrès s'acumula.
Teràpia ocupacional
La teràpia ocupacional busca mantenir i augmentar l'autonomia de les persones majors. Sol ser grupal, de manera que els residents s'alliberen, se senten més còmodes i compresos. Produeixen molts moments de diversió, fuita i de riures, per la qual cosa impera el bon humor. Una de les nostres teràpies més populars entre els nostres majors és la roboterapia.
Artteràpia
Ambient relaxat, música pausada i moviments tranquils per a relaxar-nos i explorar-nos a través de l'art.
És la combinació entre teràpia ocupacional i art, i constitueix una forma eficaç d'abordar trastorns propis de l'edat com la demència, malalties neurològiques com l'alzheimer o el párkinson i físiques com l'artritis o l'artrosi. Pintar, dibuixar, recrear espais… aquest tipus d'exercicis fomenta positivament la relaxació en ancians i persones majors, sent també de molta utilitat.
Els beneficis de les tècniques de relaxació en persones majors
En bregar diàriament amb nombroses responsabilitats i tasques, o amb les demandes d'una malaltia, és possible que les tècniques de relaxació no siguin una prioritat. No obstant això, sempre cal apostar per elles en la vida diària en la residència, tal com fem en El Cel Rubí. I és que els beneficis són incomptables:
- Disminuir la freqüència cardíaca.
- Disminuir la pressió arterial, la freqüència respiratòria, tensió muscular, dolor crònic, fatiga, l'activitat de les hormones de l'estrès, ira i frustració…
- Millorar la digestió, l'atenció i l'estat d'ànim i la qualitat del somni.
- Controlar els nivells de glucosa en la sang.
- Incrementar el flux sanguini cap als músculs més grans.
- Desenvolupar la confiança per a resoldre problemes.
- Alleujar el mal de cap i/o musculars, especialment d'esquena i coll.
- Augmentar la creativitat, sobretot amb alguna espècie de “bloqueig mental”.
- Reduir l'estrès general, aconseguir la pau interior i l'equilibri emocional.
- Alleujar els símptomes de l'ansietat.
És important recalcar que la relaxació no pretén substituir la visita mèdica diària o substituir un tractament que aquest li hagi prescrit, sinó que és un complement.
Conclusió
El control de l'ansietat en la vellesa, o els propis exercicis de relaxació per a un major benestar, exigeixen el disseny de rutines que permetin que l'adult major es mantingui en actiu.
Les activitats de relaxació per a majors a través de la respiració o la meditació són més efectives quan es combinen amb l'exercici físic i mental, com la teràpia ocupacional o l'artteràpia. L'activitat moderada i adaptada al nivell de capacitat de cada persona permetrà prendre el control sobre tots aquells aspectes que poden repercutir de manera negativa en la salut física i psicològica de les persones majors.
Els avantatges de les residències per a persones grans
La majoria de les famílies considera que la residència és la millor opció per la gent gran degut als beneficis que implica respecte a viure en el domicili personal.
Si bé encara hi ha uns certs estigmes, l'ús de residències continua sent la principal alternativa quan els nostres grans no tenen algú que els pugui cuidar. Primer per la seva salut i cura personal diaria, i després per les facilitats que suposa per a famílies en les quals no es disposa del temps o espai suficient, ja que segurament necessiten una dedicació més específica, professional i continua.
És clar que no hi ha res com l'amor i l'afecte d'un ser estimat i la llar pròpia. Des d’El Cel Rubí sabem que encara costa entendre que no disposar de temps per a atendre les persones majors i fer-se càrrec és complicat amb treball i la vida atrafegada d'avui dia, per la qual cosa estar en un centre de dia o residència presenta nombrosos avantatges.
En les residències se satisfan totes les necessitats d'atenció i sobretot de manera professional, hi ha temps lliure i oci, es té atesa la part mèdica i social, es participa en les activitats, hi ha teràpies ocupacionals… I això no és fútil: per la inèrcia social, i també a conseqüència dels estralls de la Covid-19, hi ha un major nombre d’avis que viuen en solitud. Precisament, durant la pandèmia moltes persones grans es van quedar soles en les seves llars i potser amb dèficit d'atenció, especialment del tan necessari contacte social.
Les persones de més de 65 anys que viuen soles, en xifres
A Espanya, s'ha duplicat el nombre de persones majors de 65 anys en menys de 30 anys. En l’actualitat, aquest col·lectiu suposa el 18,5% de la nostra societat. S'estima que en els pròxims 30 anys les persones amb més de 65 anys estaran per sobre del 30% de la població -gairebé 13 milions-, sent ara com ara Espanya el país més envellit del món.
Al nostre país, actualment, 4.849.900 de persones viuen soles. D'aquestes gairebé cinc milions de persones, el 43% té més de 65 anys, i d'elles, set de cada 10 són dones. Així, hi ha 1,5 milions de dones majors de 65 anys que viuen soles (i 620.400 homes).
És a dir: segons les dades de l'INE en 2021, el 10,2% de la població al nostre país viu en solitari, i gairebé la meitat són persones amb més de 65 anys. Tot i així, el més alarmant és que segons les previsions de l'Institut Nacional d'Estadística en la seva Projecció de Llars 2020 – 2035, la xifra anirà augmentant fins als 5,8 milions en 2035.
Per tant, hi ha hagut un increment exponencial del 6% de llars (130.000) en els quals viu només una persona, en tot just un any. Unes dades que cobren especial rellevància després de la pandèmia de Covid-19. A conseqüència del coronavirus, el nombre de persones que viuen soles es va incrementar un 2,0% en 2020 (respecte a 2019).
Dit d'una altra forma: en 1 de cada 10 habitatges a Espanya habita una persona gran en solitud. Per comunitats autònomes, Catalunya és la regió amb més grans vivint sols, seguida d'Andalusia i Madrid.
A més, i per grup d'edat, les llars unipersonals de persones de 65 i més anys van augmentar un 6,1% en 2020. De fet, més de 850.000 viuen soles i tenen 80 o més anys. Unes dades que reflecteixen que les persones ancianes són cada vegada més… i viuen més soles.
El fet de cada vegada més persones grans visquin soles a les seves cases aparella uns riscos importants des del punt de vista sanitari o de seguretat.
Aquesta situació pot comportar diversos problemes. Més enllà de possibles problemes en la presa de medicaments, caigudes no ateses, etc. estan les pròpies conseqüències negatives de la solitud, com la falta d'atenció o la depressió, la qual cosa redueix la qualitat i esperança de vida dels nostres majors.
Avantatges de viure en una residència
Les residències per a gent gran són centres oberts que acullen a persones que, en general, sobrepassen els 65 anys, sent el perfil majoritari dels qui entren a viure en elles els majors de 80 anys. Habitualment, acudeixen persones amb alguna mena de dependència que els impossibilita viure de manera autònoma, o que poden valer-se per si mateixos però que, per diverses circumstàncies, no és factible que resideixin en la seva pròpia casa o que visquin al costat d'algun familiar, parent o amic. Sigui com sigui, les residències són llocs molt adequats perquè visquin els nostres grans, siguin o no siguin dependents.
Alguns dels principals avantatges de viure en una residència per a majors són:
- Disposen de personal qualificat i atenció mèdica continuada. Tenir personal sanitari tots els dies de la setmana i en qualsevol moment és una garantia de seguretat i de salut.
- Les residències solen estar adaptades per a atendre tots els nivells de dependència i patologies que afecten les persones majors. Els residents no estan limitats per a desplaçar-se, i els espais estan perfectament adaptats per a cadires de rodes. Així, els lavabos i les dutxes són amples i els passadissos estan lliures de qualsevol obstacle.
- Disposen de serveis com a seguiment de les seves prescripcions mèdiques, atenció sociològica i psicològica, rehabilitació muscular o vigilància.
- L'estada també pot ser temporal i tornar al domicili familiar quan es desitgi.
- Els menús diaris per a persones grans, adaptats a les seves necessitats i gustos, és un altre dels valors a tenir en compte.
- Les residències són cases grans on viuen moltes persones, són una gran família, poden gaudir de temps fora amb els seus familiars i de les atencions professionals que brinda el personal del centre, i sobretot molt d’afecte.
La importància de la socialització
Si hi ha una característica que defineix a les residències de persones grans i que millora ostensiblement la seva qualitat de vida és la socialització. D'entrada, en una residència s'està envoltats de persones en situacions similars, per la qual cosa resulta molt senzill poder socialitzar.
Acompanyats i supervisats pel personal del centre, els nostres residents compten amb la companyia d’altres persones per a conversar i compartir el temps i l'oci. Allunyar la solitud és crucial per al benestar personal.
Més enllà de poder rebre totes les visites de familiars i amics que desitgin, com si estiguessin en la seva pròpia llar, el fet de poder xerrar i realitzar activitats compartides diàriament permet que els nostres grans mantinguin la seva autonomia, se sentin útils, estiguin actius i estimulin la ment, la qual cosa ajuda a prevenir i controlar la demència. Una patologia que, com és sabut, afecta de manera especial a aquest col·lectiu.
Per això, a la nostra residència comptem amb un ampli programa d'activitats ocupacionals i culturals: tallers de costura i de cuina, visionat de documentals i debats, bingo, etcètera. També disposem d’altres activitats per a poder oferir diferents tallers segons els gustos dels usuaris, som un centre ‘viu’ que evoluciona amb els qui resideixen en ell.
Per exemple, cada mes celebrem l'aniversari dels residents tant amb els altres usuaris com amb la família. I cada any se celebra precisament la festa de la família, en la qual els parents s'incorporen a la dinàmica del centre i es realitza un menjar festiu. Realitzem també teràpies sensorials en l'espai Snoezelen, utilitzem gammes de realitat virtualitat per a fomentar la reminiscència, i de manera voluntària, per a fomentar l'autoestima i el sentir-se útil,… A més a més, els qui ho desitgin poden ajudar a l'hora de parar taula, doblegar tovalloles i pitets, etc.
També comptem amb un programa on els residents poden, acompanyats d'altres familiars i voluntaris, accedir a llocs particulars del barri, recordar vivències passades i sentir-se identificats. A més, hi ha trobades intergeneracionals amb algunes escoles, tallers solidaris on es realitzen productes artesanals per a vendre'ls i destinar els beneficis a projectes socials de la seva elecció.
Tot el que has de saber sobre la Llei de Dependència a Espanya
L'actual Llei de Dependència a Espanya és la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència d'Espanya.
A qui s'aplica la llei de dependència?
Popularment coneguda com a “llei de dependència”, es tracta bàsicament d'una llei creada per l'actual Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, és a dir, els serveis i prestacions destinats a la promoció de l'autonomia personal, així com a la protecció i atenció a les persones, mitjançant serveis públics i privats concertats degudament acreditats.
Segons aquesta llei, l'autonomia personal és la “capacitat de controlar, adoptar i prendre per pròpia iniciativa decisions personals, així com desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària”. I la definició de dependència que dóna és: “Estat de caràcter permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l'edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o a la pèrdua d'autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, precisen de l'atenció d'una altra o altres persones, o ajudes importants per a realitzar activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, d'altres suports per a la seva autonomia personal”.
En suma, des de l'aprovació de la Llei de Dependència en 2006, tota persona que estigui en situació de dependència pot accedir a les prestacions contemplades, sempre que tingui reconeguda la situació de dependència en algun dels graus establerts en la pròpia llei.
Requisits per a poder percebre les ajudes per a la dependència
Per a ser considerat beneficiari, és necessari que es compleixin aquestes premisses:
- Tenir la nacionalitat espanyola.
- Residir en la comunitat autònoma en la qual es sol·licita l'ajuda.
- Residir en territori espanyol i haver-ho fet durant 5 anys, dels quals 2 han de ser immediatament anteriors a la data de sol·licitud.
- Ser declarat “dependent” per l'òrgan avaluador de la Comunitat Autònoma corresponent.
Col·lectius que inclou la llei de dependència
La llei de dependència s'aplica a aquelles persones que per raons de malaltia, edat o discapacitat són dependents de manera permanent. Això implica que la persona en qüestió no disposa d'autonomia física, mental o sensorial, per la qual cosa precisa d'una o diverses persones per a realitzar les activitats de la vida diària.
Així ho reconeix la llei, asseverant que les persones “que no poden valer-se per si mateixes seran ateses per les administracions públiques”. Aquesta atenció va des dels serveis assistencials a les prestacions econòmiques.
Problemàtica a Espanya
A Espanya, l'exercici 2020 va concloure amb un total d'1.356.473 persones dependents, de les quals el 17.1% no percep cap prestació, fins i tot tenint-hi dret.
Això es deu al fet que fins que una persona no és valorada personalment per l'equip de Valoració de la Dependència i posteriorment aquest emet la resolució, poden passar entre tres i sis mesos. A més, una vegada rebuda aquesta resolució de grau de dependència, haurà d'esperar altres tants mesos al fet que els serveis socials del municipi en el qual resideix la citin per a valorar la situació, i oferir-li aquells serveis o prestacions que més s'adaptin a les seves necessitats i a la seva voluntat. Finalment, una vegada realitzada aquesta gestió, haurà d'esperar que s'emeti una nova resolució, aquesta vegada contemplant les prestacions i ajudes que s'han aprovat, per a finalment poder cobrar la prestació o accedir als serveis sol·licitats.
D'una banda, es dóna el cas que moltes persones, tal com alerten des de l'Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis socials, moren abans de ser atesos. I d'altra banda, el sistema garantista s'ha vist alentit any rere any per la manca de recursos, per la qual cosa prop de 300.000 persones a Espanya segueixen sense cobrar les ajudes a les quals tenen dret.
Quan és una persona dependent i quina graus contempla la llei?
En general, una persona es converteix en dependent quan necessita ajuda d'una altra persona per a realitzar activitats quotidianes, ja sigui menjar, vestir-se, caminar, banyar-se, preparar menjars, endreçar-se, etc. En aquest punt, és important discernir entre dependència i discapacitat. Són termes i situacions diferents, per la qual cosa els tràmits de sol·licitud del certificat de discapacitat i la valoració del grau de dependència no tenen res a veure.
Així, els tres graus de dependència que contempla la llei són:
- Grau 1 - Moderada: es requereix suport temporal per a realitzar activitats de la vida diària de la persona almenys una vegada al dia.
- Grau 2 - Severa: es necessita ajuda per a realitzar activitats de la vida diària dos o tres cops al dia, però sense requerir el suport permanent d'un cuidador.
- Grau 3 - Gran dependència: la persona dependent necessita ajuda per a realitzar activitats de la vida diària diverses vegades al dia i a més té necessitats de suport contínues. Les persones amb Grau 3 són atesos amb caràcter preferent.
Aquest grau de dependència pot ser revisat si es produeix un canvi en la situació, si apareix una nova patologia o a instàncies de la persona afectada, els seus representants o l'administració.
Serveis i prestacions econòmiques de les persones dependents
Les persones dependents tenen per dret l'opció de sol·licitar serveis d'atenció i, en ocasions especials, prestacions econòmiques. A més a més, poden rebre informació relacionada amb la seva patologia, notificacions en cas que els procediments necessitin autorització, confidencialitat i a decidir sobre la seva pròpia tutela, la dels seus béns i sobre el seu ingrés en un centre residencial.
Alguns dels serveis dels quals es pot beneficiar una persona declarada dependent són:
- Teleassistència.
- Ajuda a domicili.
- Neteja de la llar.
- Centre de Dia.
- Atenció residencial.
Sobre les prestacions econòmiques, trobem:
- Prestació econòmica per a cures en l'entorn familiar i suport a cuidadors no professionals.
- Prestació econòmica vinculada al servei assignat, quan sigui impossible l'accés a un servei públic o concertat.
- Prestació econòmica per a la contractació d'un assistent personal que ajudi a realitzar les activitats de la vida diària.
Per exemple, actualment, les persones amb grau II o III de dependència poden percebre fins a 715,07 euros mensuals en concepte de prestació vinculada a residència, així com accedir a una plaça pública, concertada o col·laboradora per la qual pagaran una aportació que es calcularà sempre en funció dels seus ingressos.
D'altra banda, per atenció familiar, hi ha un import mensual màxim de 306 euros, quantitat que actualment perceben 450.000 persones. Així, les persones de grau I solen percebre una mitjana de 138 euros, 242 euros per a les persones de grau II i 335 euros per a les persones de grau III.
D'aquesta manera, les persones tindran dret a rebre diferents tipus d'ajuda i prestacions en funció del seu grau de dependència. A més, la llei estableix un nivell mínim de protecció que està definit per l'Administració de l'Estat.
Procediment, sol·licitud i valoració
El primer pas del procediment és sol·licitar el reconeixement de grau, presentant la sol·licitud segons el model oficial i adjuntant la documentació requerida per l'administració pública.
En tant que llei transferida a les autonomies, cada Comunitat Autònoma estableix un òrgan de valoració. Aquest serà el responsable d'emetre un dictamen sobre el grau de dependència de les persones que el tramitin.
Una vegada realitzada la valoració i determinat el grau de dependència, s'emetrà una resolució i es procedirà a elaborar un Pla Individual d'Atenció (*PIA) per a la persona interessada, que és l'instrument que concreta les necessitats i els recursos més adequats segons cada cas i situació.
La sol·licitud d'ajudes a la dependència pot fer-la la persona amb alguna malaltia, un familiar, un representant legal o fins i tot una administració pública. Per a això, ens podem dirigir als Serveis Socials comunitaris de referència, o bé als centres d'atenció primària, concretament a la treballadora social del centre. Aquesta treballadora social de les residències i centres de dia també pot actuar com a professional de referència, per a recolzar a les persones dependents i als seus familiars a realitzar tots els tràmits necessaris de cara a accedir als serveis i prestacions derivats de la Llei de Dependència.
És important recalcar que tant el grau com els serveis assignats podran ser revisats en qualsevol moment.
LES RESIDÈNCIES SÓN UN ESPAI SEGUR
MESURES DE SEGURETAT DAVANT LA COVID-19 ALS NOSTRES CENTRES
Des que va començar la pandèmia fa més d’un any, les residències han estat sense cap mena de dubte el lloc on més impacte ha tingut el coronavirus. Les persones grans són un grup especialment vulnerable a aquesta malaltia, tant per l’edat com per la presència de patologies prèvies.
Els centres residencials hem fet front a molts obstacles, sobretot la manca de recursos. Hem hagut d’encarar una crisi sanitària amb mitjans assistencials.
D’altra banda, s’han posat de manifest les carències del sistema, fet que hauríem de prendre com una oportunitat per resoldre algunes assignatures pendents que fa temps que reclamem.
No obstant això, tant els centres com els equips que els integren han sabut adaptar-se i gestionar la crisi sanitària gràcies als protocols de seguretat i plans de contingència (a més d’una implicació exemplar per part de totes les persones que formen part de les plantilles)
El Departament de Salut estableix que la Residència i Centre de Dia El Cel de Rubí és un centre de Tipus B. Això significa que el centre disposa de professionals assistencials tant sanitaris com no sanitaris. I tot i que presenta algunes dificultats per oferir una zona d’aïllament àmplia, es compleixen els requisits mínims per atendre casos puntuals de COVID-19 al centre.
Pla de contingència
Hem elaborat un Pla de contingència, fonamentat en el Pla Sectorial de la Generalitat de Catalunya, que fixa els criteris i mesures per adaptar el funcionament de les residències en aquesta nova etapa.
L’objectiu és establir un procediment d’actuació ajustat a les característiques del centre, destinat a la prevenció i resposta davant l’aparició de casos. També garantir la protecció dels residents, familiars i professionals, així com oferir una atenció de qualitat.
A continuació, veurem un resum dels punts més importants d’aquest Pla de contingència.
- Identificació del cas
Es farà una detecció de la infecció a través del control de simptomatologia, posant especial atenció en els usuaris que presentin factors de vulnerabilitat previs.
Els casos es classifiquen en:
- Cas positiu (vermell)
- Cas probable (groc)
- Cas negatiu (verd)
Cada dia es realitza una revisió dels usuaris, per comprovar que cap d’ells presenta símptomes.
En cas que sigui necessari a causa de la gravetat dels símptomes, es procedirà a la seva derivació hospitalària.
- Actuació en cas de sospita de cas de Covid-19
Serà necessari utilitzar els EPIs: mascareta FFP2 i mascareta quirúrgica per cobrir-la, ulleres o pantalla, bata o granota impermeable i doble guant.
Una vegada s’hagi acabat l'exposició, se seguirà el procediment que s’indica en el pla per a la seva desinfecció o rebuig.
En cas d’un resultat positiu en COVID-19, es durà a terme el següent control:
- Mesurament de les constants i informació a l’EAR (Equip de suport de les Residències, del CAP de referència) diàriament.
- Sol·licitud de màquina d'oxigen.
- 2 cops al dia mesura de les constants de casos probables i temperatura de tots els usuaris.
- Quarantena a les habitacions dels casos probables sense símptomes.
- Aïllament del cas probable amb símptomes.
- Sectorització dels espais
Per garantir la seguretat de residents i personal, els espais (assenyalats als plànols del centre) S’han sectoritzat en 3 àrees:
- Zona verda: neta
- Zona groga: risc de contagi
- Zona vermella: destinada a aïllament
En cada una s’estableixen les mesures de protecció i els tipus de materials que s’han de fer servir.
- Mesures preventives
S’han fixat mesures preventives en tots els aspectes de la vida del centre per tal d’evitar contagis i nous casos.
- Seguiment de treballadors i residents.
- Higiene i desinfecció.
- Distàncies de seguretat.
- Ventilació.
- Gestió de residus.
- Recepció de mercaderies.
- Serveis externs.
- Altes de nous ingressos
Es modifica el protocol de benvinguda al centre, fent la prealta per mail o videotrucada. Es contactarà amb el CAP de referència per programar la PCR d’ingrés.
Qualsevol nova alta ha de ser autoritzada pel Departament de Salut i ha de tenir una PCR negativa prèvia (24-48 h).
Una vegada es produeixi l’ingrés, s’haurà de fer una quarantena de 10-14 dies, amb un seguiment de l’estat de salut i emocional.
Els nous residents degudament vacunats NO han de fer aquesta quarantena, però sí que han de disposar d’una PCR negativa.
- Sortides del centre
Cada vegada que se surti del centre, bé sigui per visites mèdiques o oci, s’haurà de fer sempre amb mascareta i evitant el transport públic.
Les sortides d’oci es duran a terme a l'exterior.
I al tornar a la residència es farà una neteja i desinfecció exhaustives (dutxa, canvi de roba, desinfecció de sabates i cadires de rodes, etc.).
- Pla d’activitats
Un dels principals problemes durant la pandèmia ha estat la falta de contacte amb l’entorn. En alguns casos, s’ha detectat episodis d’estrès i angoixa.
Per aquest motiu, i sempre garantint les mesures de seguretat, hi ha preparat un pla d’activitats per assegurar el benestar dels usuaris, més enllà de la protecció davant del coronavirus.
També s’han fet grups de convivència per zones, on conviuen durant el dia.
- Visites, sortides d’oci i comunicació
A mesura que la situació epidemiològica ho permeti, s’anirà procedint al retorn a la normalitat de manera progressiva.
S'haurà de consultar prèviament amb el centre les normes a seguir pel que fa a visites i sortides.
Com sempre, en tot moment mantenim comunicació amb les famílies, tant del seguiment de salut i emocional dels usuaris com de les activitats i modificacions de les mesures.
- Treballadors del centre
Per poder oferir el millor tracte als nostres residents, també posem especial èmfasi en la cura dels nostres treballadors.
Disposem d’un Tècnic de prevenció en Riscos Laborals, realitzem cribratges periòdics, donem suport emocional al personal (imprescindible en aquest difícil període) i comptem amb un programa formatiu que ens permet estar actualitzats.
Estem preparats
Ara, gràcies a la vacunació, s’obre una nova etapa davant nostre.
Tenim un 93% de residents vacunats i un 0,2% de contagis als centres.
L’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), de la que en formem part, ha realitzat la campanya “Estem preparats” (vegeu aquí).
Ensenya com les residències ens hem adaptat a la nova normalitat i com estem preparats per afrontat el futur amb il·lusió i seguretat.
