Passejos i activitats a l'aire lliure per a les persones grans: beneficis de connectar amb la natura
L'envelliment és una etapa de la vida que mereix ser gaudida plenament i presa com un envelliment actiu.
Una de les millors maneres d'aconseguir-ho és a través de les activitats a l'aire lliure, és a dir, de la connexió amb la naturalesa i els llocs que ens envolten, de sortir de la llar habitual i diari.
La realització d'activitats a l'aire lliure i passejos en altres entorns és plaent i comporta una sèrie de beneficis per a la salut física i mental de les persones grans.
És important recalcar que la mobilitat és fonamental per a mantenir una qualitat de vida òptima, i aquest principi és aplicable a totes les edats i condicions físiques. No obstant això, és crucial adaptar qualsevol activitat física a les necessitats individuals de cada persona.
A més, els beneficis de mantenir-se actiu són integrals: l'evidència científica recolza que l'exercici i les activitats físiques contribueixen positivament a l'estat d'ànim.
En definitiva, participar en aquestes activitats en grup afegeix un component valuós, proporcionant companyia i suport emocional, especialment per a les persones grans.
Quins objectius tenen les activitats a l'aire lliure per a persones grans?
Dins dels propòsits que perseguim a El Cel Rubí en relació amb les activitats a l'aire lliure, fonamentats en les pràctiques de teràpia ocupacional amb els nostres residents, posem en valor els següents objectius.
Manteniment de la mobilitat articular global
Fomentar exercicis que preservin i millorin la mobilitat de totes les articulacions, contribuint així al benestar físic integral dels participants.
Desenvolupament i conservació d'habilitats diàries
Incrementar i/o conservar les habilitats i destreses necessàries per a les activitats quotidianes, treballant en pro de l'autonomia dels individus.
Millora de coordinació, resistència i condicions cardiorespiratòries
Implementar activitats que apuntin a la millora i cura de la coordinació, resistència i salut cardiorespiratòria, enfortint aspectes clau per al benestar físic.
Prevenció del sedentarisme i estímul de la connexió social
Combatre el sedentarisme mitjançant la participació activa en activitats a l'aire lliure, fomentant la interacció entre els residents i enfortint els llaços socials.
Promoció d'un ús positiu del temps lliure
Oferir activitats a l'aire lliure dissenyades específicament per a persones grans, amb el propòsit de promoure el gaudi i la utilització positiva del temps lliure, contribuint a una experiència més enriquidora i satisfactòria.
Activitats a l'aire lliure en la nostra residència
Des de la residència del Cel de Rubí comptem amb un ampli programa d'activitats a l'aire lliure, modificats i adaptats en cada cas depenent de l'època de l'any, els grups i les possibilitats de cadascun dels nostres residents.
Així, a la nostra terrassa, destaquen activitats de psicomotricitat, com a petanca o jocs amb pilotes. Mentrestant, en la piscina plantegem uns reptes divertits per a ‘pescar’ uns ninots i remullar els peus.
A més dels jocs de taula com els escacs o el dominó, també apostem per l'estimulació cognitiva, amb jocs més grupals com el penjat amb la pissarra o de preguntes.
Fora ja de la nostra residència, especialment en època de primavera/estiu, organitzem excursions a la platja o a l'exterior per a prendre cafè. També fem sortides grupals amb familiars per a passejar.
Tipus d'activitats a l'aire lliure per a persones grans
Quines són les activitats a l'aire lliure per a persones grans més habituals? Entre elles destaquem:
- Passejos per la naturalesa: Caminades suaus per senderes naturals i excursions a parcs locals o jardins botànics.
- Jardineria terapèutica: Plantar i cuidar flors o vegetals o crear espais de jardí accessibles per a tots.
- Observació d'ocells o col·locació de menjadores per a ocells en àrees comunes.
- Ioga a l'aire lliure, amb classes adaptades a les necessitats dels avis en parcs o jardins. El ioga millora enormement la qualitat de vida perquè activa els músculs i, alhora, els relaxa. Practicar-ho a l'aire lliure augmenta la calma que aporta aquest exercici, reduint dolors musculars i crònics, l'ansietat o la pèrdua de memòria, millorant el somni, etc.
- Art a l'aire lliure i activitats creatives en entorns naturals.
- Pícnics i esdeveniments socials: Organització de menjars a l'aire lliure i esdeveniments especials per a enfortir la comunitat.
- Programes d'educació ambiental: Xerrades i activitats que fomentin la comprensió i estima per la naturalesa.
- Gimnàstica per a persones grans: Per a conservar la mobilitat i recuperar part de la qual s'ha perdut, fer gimnàstica amb exercicis de mobilitat adaptada a cada persona ens ajuda a reduir l'estrès, la depressió i l'ansietat, augmentar l'autoestima i la vitamina D en el nostre cos i regular el sistema immunològic.
El control de les activitats
Lògicament, aquest tipus d'activitats han d'estar mínimament planificades, ja que si bé no existeixen ‘perills’ associats, sí que hem de valorar les possibles condicions climàtiques, portant protecció solar i roba adequada; que siguin accessibles, garantint l'accessibilitat als llocs seleccionats, especialment per a persones amb mobilitat reduïda; i per descomptat, mantenir la supervisió adequada durant les activitats.
Els beneficis de les activitats a l'aire lliure per les persones grans
La millora de la salut física, el foment del benestar mental, la socialització, l'impuls dels vincles interpersonals i l'estimulació cognitiva són els grans beneficis que podem observar en realitzar aquest tipus d'activitats.
Altres avantatges són:
- millora la circulació sanguínia
- buida la ment
- afavoreix mantenir un pes ideal, que és diferent en cada persona
- ajuda a dormir millor
- alenteix la deterioració cognitiva.
En suma, els passejos a l'aire lliure promouen l'activitat física, la qual cosa contribueix a mantenir la salut cardiovascular i reduir el risc de malalties cròniques.
A més, l'exposició al sol facilita la síntesi de vitamina D, essencial per a la salut òssia i el sistema immunològic.
Al seu torn, la naturalesa té un efecte terapèutic en la ment, reduint l'estrès, l'ansietat i la depressió. Sense oblidar que l'estimulació sensorial proporcionada per la naturalesa promou la relaxació i la millora de l'estat d'ànim.
Les activitats a l'aire lliure també fomenten la interacció social, enfortint els llaços afectius entre els majors i els seus companys. No en va, compartir experiències en entorns naturals crea records significatius i promou un sentit de pertinença.
Finalment, l'exposició a entorns naturals ofereix una varietat d'estímuls visuals i auditius que poden ajudar a mantenir l'agudesa cognitiva.
En resum, les millors activitats per a persones grans a l'aire lliure són aquelles que incorporen exercicis suaus i ajuden a millorar la seva salut sense fer un sobreesforç.
La figura del terapeuta ocupacional
En el post d'avui analitzem la funció de la teràpia ocupacional en les residències per a gent gran, la labor dels professionals que treballen a El Cel Rubí i la seva importància per a cobrir les necessitats específiques de tots els nostres i les nostres residents.
Dins del procés d'ingrés i permanència en una residència de persones grans, l'acompanyament d'experts és fonamental en cadascuna de les fases. Un dels professionals que juguen un paper determinant en el benestar de les persones que ingressen i resideixen a El Cel Rubí, així com en qualsevol residència d'ancians, és el terapeuta ocupacional.
Què és un terapeuta ocupacional?
Aquesta professió soci-sanitària té com a principal funció dotar a la persona de més autonomia i qualitat de vida. Per això, i partint d'una valoració especialitzada i individualitzada, així com implementant un pla de tractament pautat, empra l'ocupació com a mitjà. És a dir: el/la terapeuta ocupacional, mitjançant l'activitat com a forma terapèutica, ajuda a la prevenció de malalties i discapacitats, a tractar-les, a mantenir una bona salut i a la rehabilitació de la funcionalitat perduda en les àrees d'autocura, educació, etc. quan existeix algun problema físic, cognitiu i/o sensorial.
Regulació i rol de la teràpia ocupacional
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la teràpia ocupacional es defineix com el conjunt de tècniques, mètodes i actuacions que, a través d'activitats aplicades amb finalitats terapèutica, prevé i manté la salut, “afavoreix la restauració de la funció, supleix els dèficits invalidants i valora els supòsits comportamentals i la seva significació, aconseguint la major independència de l'individu en tots els seus aspectes: mental, físic i social”.
A Espanya, la teràpia ocupacional és una professió regulada per la Llei d'Ordenació de Professions Sanitàries (LOPS). La funció principal és l'aplicació de tècniques i la realització d'activitats de caràcter ocupacional que tendeixin a potenciar o suplir funcions físiques o psíquiques disminuïdes o perdudes, i a orientar i estimular el desenvolupament de tals funcions.
Els terapeutes ocupacionals tenen coneixements sobre rehabilitació en l'àmbit soci-sanitari, i al nostre país 1 de cada 3 professionals treballa amb persones d'edat avançada. El paper dels terapeutes ocupacionals és determinant en les cures sanitàries i socials per a millorar la qualitat de vida de les persones.
La formació que tenen aquests professionals els acredita per a:
- Valorar les capacitats i limitacions de la persona.
- Prevenir discapacitats.
- Valorar les capacitats sensorials, superiors, socials i psicològiques.
- Elaborar i avaluar programes de tractament de rehabilitació individualitzats.
- Entrenar i reeducar en les activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària.
- Adaptar l'entorn i assessorar famílies.
- Ajudar l'individu a reajustar els seus hàbits diaris i capacitar-lo per a obtenir el major grau de reinserció com a membre actiu dins de la seva comunitat.
Com treballa el terapeuta ocupacional a El Cel Rubí?
En una residència de persones grans, aquest professional realitza primer una valoració inicial per a analitzar el nivell d'autonomia de la persona i donar pautes a tot l'equip auxiliar de com cal tractar-la. D'aquesta manera, avalua les condicions contextuals que afecten directament o indirectament la participació de la persona en les seves activitats de la vida diària, com per exemple les barreres arquitectòniques, condicions d'accessibilitat, exclusió social… Tot, amb l'objectiu d'adaptar o modificar l'entorn de cara a aconseguir la major independència possible.
Es tracta, per tant, d'un treball fonamental. En la nostra residència, el terapeuta ocupacional confecciona la valoració Barthel, que dona les pautes a seguir per cada persona. I segons l'autonomia de cada persona, sabem fins a quin punt pot valer-se per si mateixa, i on no pot arribar nosaltres fem l'atenció directa.
Es crea un pla d'atenció, amb unes pautes especifiques a realitzar per l'usuari i fomentar la seva autonomia a través d'activitats bàsiques, per exemple, vestir-se la part superior, o raspallar-se les dents, per a no perdre la capacitat del moviment que ens permet fer-lo.
Mitjançant el pla d'activitats del centre, recerquem també el foment de la psicomotricitat gruixuda i fina amb activitats rellevants, útils i del grat per a la persona, que la motivin a realitzar aquests exercicis i de manera indirecta exercitar el cos i la ment per a mantenir l'autonomia. Cosir un botó, doblegar tovalloles, preparar les disfresses de carnestoltes, un torneig de bitlles, ajudar amb la preparació de plats culinaris, cuidar les plantes... Activitats de tota mena que ens agradin i ens facin sentir útils i felices i sobretot que exercitin el nostre cos.
Àrees de treball i intervencions
Les àrees que treballa el terapeuta ocupacional són:
- Activitats bàsiques de la vida diària, especialment de l'autocura, com banyar-se, vestir-se o endreçar-se.
- Activitats instrumentals de la vida diària més relacionades amb l'entorn com les compres, l'ús del telèfon, cuidar d'altres persones, mobilitat en la comunitat...
- Oci i temps lliure, per a proporcionar llibertat i auto desenvolupament mitjançant jocs de taula, cinema, teatre, passejos…
- Estimulació cognitiva, per a capacitats de llenguatge, memòria, atenció, càlcul, concentració, etc. i estimulació funcional.
- Entrenament de pròtesi i ajudes tècniques.
- Realitzar un seguiment i avaluació de l'aplicació del tractament de Teràpia Ocupacional.
Al capdavall, els professionals de la teràpia ocupacional en les residències per a persones gran són professionals sanitaris dedicats a la rehabilitació física, neurològica, geriàtrica, salut mental o psicosocial, així com la discapacitat psíquica, traumatologia o adaptació de l'entorn, entre altres.
Objectius i beneficis
En geriatria, la Teràpia Ocupacional té com a principal objectiu augmentar la qualitat de vida de les persones de la tercera edat mitjançant eines que milloren la seva salut. A més a més, aquest professional persegueix fomentar un major grau d'independència i integració social de la persona, així com estimular i mantenir les capacitats cognitives que es veuen afectades per l'envelliment.
Quelcom crucial per a la salut, autoestima i qualitat de vida dels residents.
D'altra banda, cal assenyalar que el terapeuta ocupacional a El Cel Rubí no treballa només amb l’usuari, sinó també amb la família, amb la finalitat d'ajustar-se millor a les seves necessitats, habilitats i entorn. Una vegada detectades aquestes necessitats, treballa amb la persona de manera individual.
El terapeuta ocupacional estudia què és el que necessita la persona per a garantir la seva autonomia. Al mateix temps, ensenya a practicar una varietat d'exercicis que permetin millorar el moviment de les articulacions, com asseure's, aixecar-se del llit… A l'una, ajuda a millorar l'atenció, la memòria i les habilitats socials mitjançant activitats físiques, lúdiques, d'entreteniment...
Així, entre els beneficis de la teràpia ocupacional en residències podem destacar:
- La prevenció de discapacitats, lesions i disfuncions ocupacionals.
- Millora de la capacitat física i el to muscular de les persones.
- Foment de la seva autonomia, individualitat, autoestima i confiança, interacció i la socialització.
- Potenciació de les capacitats de cada persona.
El principal objectiu és trobar activitats de rellevància per a cada persona, perquè no sigui una obligació fer un exercici rehabilitador, sinó que, mitjançant una activitat amb un sentit per a l'usuari, indirectament puguem treballar totes les capacitats i detenir o alentir així el seu deteriorament. Per aquest motiu en el nostre centre, conèixer bé als nostres usuaris ens permet desenvolupar un pla d'activitats viu, que es modifica segons els gustos dels usuaris, que garanteixi la seva participació i que puguin compartir en grup per a fomentar els llaços socials.
Des del servei de Teràpia Ocupacional del Centre Residencial El Cel Rubí, realitzem una labor directa i diària amb el resident i els seus familiars des de l'ingrés. Sempre de manera individualitzada, expliquem els tipus de programes que desenvolupem i la seva finalitat, així com el procediment que seguim per a motivar-los al fet que participin en aquests.
