Relacions Intergeneracionals: enfortint el nostre teixit social
Una part essencial de la vida humana. Així podem definir a les relacions intergeneracionals. Aquestes connexions que s'estableixen entre persones de diferents edats i generacions i exerceixen un rol vital en la construcció de societats més cohesionades i enriquidores.
Les relacions intergeneracionals es basen en la comunicació i la comprensió mútua entre persones de diferents grups d'edat i, perquè siguin positives, és important que existeixi una obertura a la diversitat d'experiències i perspectives de cada generació.
Què són les relacions intergeneracionals?
Són les connexions que s'estableixen entre individus de diferents grups d'edat, generalment entre persones grans i joves.
Aquestes relacions es donen diàriament en diversos entorns, com el familiar, el comunitari, l'educatiu i el laboral. No obstant això, cal anar al nucli de la qüestió, a desxifrar com aquestes relacions modifiquen la nostra visió de la vida.
És a dir, el més destacat no és el component de l'edat sinó el de l'experiència.
Per tant, què distingeix a aquestes relacions?
L'oportunitat d'intercanvi, aprenentatge i suport mutu entre generacions.
Es produeix aquí una resposta bidireccional, perquè els beneficis de les relacions intergeneracionals funcionen en un doble sentit. D'una banda, subratllen la importància de les persones grans en la societat, i d'altra banda avalen l'impacte positiu dels nostres avis sobre les generacions més joves.
Les relacions intergeneracionals poden prendre moltes formes, des de la interacció diària entre avis i nets fins a programes formals de mentoria en els quals els més ancians comparteixen les seves experiències amb els més joves.
En qualsevol cas, l'amor, el respecte, l'amistat o la necessitat de cura i suport són conceptes molt presents.
Els beneficis de les relacions intergeneracionals
Independentment de la forma que prenguin, aquestes relacions intergeneracionals afavoreixen a tots per igual.
La diferència d'edat no és un impediment per a la comprensió, el diàleg i l'aprenentatge.
A nivell genèric, el tracte entre generacions trenca barreres i estereotips, augmenta el respecte entre generacions en veure a l'altre com un igual i suposa un enriquiment mutu, el reforç de la unitat familiar i comunitària…
Vegem ara els beneficis més detalladament segons l'edat.
Beneficis per a les persones grans
En relacionar-se amb persones més joves a través de diferents activitats, els més madurs:
- Aprenen i mantenen el cervell actiu i un bon estat cognitiu.
- Se senten més útils i s'accelera l'envelliment actiu.
- Guanyen en autoestima i autoconfiança.
- Disminueixen els pensaments negatius i la sensació de solitud.
- Veuen com augmenta la xarxa de suport i disminueix el sentiment de solitud.
- Potencien l'envelliment actiu i el sentit de propòsit en la vida.
- Gaudeixen de l'estat d'avi, és a dir, tenen tots els beneficis i alegries de la paternitat sense inconvenients.
Beneficis per als més joves
Per a ells es produeix un:
- Gran aprenentatge d'experiències de vida i coneixements que poden aprofitar.
- Desenvolupament d'habilitats socials com l'empatia, la paciència i l'escolta activa.
- El traspàs de valors i tradicions de primera mà.
- Es redueix l'estigmatització de la vellesa i es trenquen mites i prejudicis.
Un impacte positiu per sempre
Per què donar per fet el desinterès dels joves per la importància de les persones grans en la societat? Per què creure que en la vellesa es mira a les noves generacions majoritàriament amb recel o desconfiança?
Quan es promou la participació social de les persones grans, es posen en valor les seves aportacions i els joves són més capaços d'assimilar els aspectes positius de ser més ancians i de compartir aquestes experiències.
Aquestes relacions socials amb persones d'una altra edat generen en tots dos casos un ambient optimista, amb il·lusions renovades, nous reptes i un sentiment d'integració i comprensió.
Grans reptes per davant
Malgrat els avantatges de les relacions intergeneracionals, també poden presentar-se obstacles comuns.
El més lògic és la diferència generacional que cal salvar, ja que les diferències en valors, creences i estils de vida poden donar peu a malentesos i fins i tot conflictes. La clau aquí és clara: una comunicació oberta i l'empatia.
La bretxa tecnològica també pot dificultar la comunicació i la interacció entre generacions. La paciència i el suport són fonamentals per a superar aquesta barrera i que les persones grans no se sentin aclaparades per la tecnologia.
Per descomptat, també cal posar un contrapès quan les expectatives d'una de les parts poden ser desiguals en temps, atenció o compromís en la relació.
Com fomentar aquestes relacions? A continuació veurem alguns exemples com a activitats compartides, però sempre a partir de la construcció d'un pont intergeneracional per a facilitar l'enteniment i el suport mutu.
Activitats per a enfortir les relacions intergeneracionals
Les activitats que enforteixen les relacions intergeneracionals són d'allò més variat i han d'adaptar-se a les preferències i necessitats de les persones involucrades.
En El Cel de Rubí som molt conscients d'això. És per això que en el nostre centre desenvolupem les següents activitats intergeneracionals:
- Activitats a Sant Jordi: Intercanvi de punts de llibres i roses amb diferents instituts de Rubí.
- Cantar ‘Nadales’: Per nadal acudeixen diferents grups d'edats (guarderia i infantil) a cantar *Nadales i els avis preparen el cor de nadal i intercanvien versions i postals nadalenques.
- Projecte de rendiment físic: Projecte on estudiants del mòdul de rendiment físic de Terrassa venen a realitzar classes al centre amb i per als nostres residents.
- Servei comunitari d'Instituts de Secundària: Diversos col·legis i instituts de Secundària realitzen projectes intergeneracionals en el nostre centre. Cada any conjuntament amb els col·legis/instituts dissenyem una sèrie de projectes que els alumnes desenvolupen en el centre.
- Projectes amb l'Institut la Serreta: Col·laboracions amb estudiants del Grau Superior d'Atenció a les Persones on preparen activitats en carnestoltes, Sant Jordi, nadal, etc.
- Sortides a l'exterior amb participació de familiars: Durant juny i juliol, els dijous a la tarda es creen grups de sortides al parc de Ca Oriol, a berenar, dies de platja…
- La festa de les famílies: Menjar que es realitza en el centro en maig, on participen totes les famílies dels usuaris i es coneixen, es relacionen i es realitza una gran festa.
- Visita al col·legi Creanova de Sant Cugat: Els nostres avis van realitzar diferents tallers i ensenyen als més petits a plantar plantes i a jugar al dominó.
A més a més, estem ultimant els detalls del futur projecte de "Solidaritat i jocs intergeneracionals", que s'implantarà en el curs 23-24.
En definitiva, fomentar la comprensió i el respecte mutu entre generacions és la clau per a potenciar les relacions intergeneracionals.
Sens dubte, són un actiu molt valuós en la nostra societat.
Connecten a persones de diferents edats, generacions i eres, permetent un intercanvi d'experiències, suport mutu i enriquiment personal.
Així, a mesura que reconeixem i fomentem la importància de les relacions intergeneracionals, podem construir comunitats més fortes i cohesionades. Unes connexions que enriqueixen les nostres vides i ens ajuden a aprendre, créixer i prosperar en un món divers i en constant evolució.
Les teràpies no farmacològiques en les residències de gent gran
A El Cel Rubí, les Teràpies No Farmacològiques (TNF) són un dels elements en els quals ens recolzem per a aconseguir una important millora de la qualitat de vida dels nostres avis.
En l'atenció a diverses patologies associades a l'envelliment i la deterioració cognitiva, i especialment en el tractament de malalties neurodegeneratives, trobem una sèrie de teràpies basades en diferents tècniques que persegueixen la millora de la qualitat de vida del pacient, i sense emprar agents químics o fàrmacs. Parlem de les teràpies no farmacològiques.
Què són les teràpies no farmacològiques?
Els tractaments no farmacològics (TNF) en persones grans són tota intervenció aliena a l'ús de medicaments, fonamentada científicament, realitzada sobre el pacient o el cuidador i que té el potencial d'obtenir un benefici sobre els principals símptomes de diferents malalties neurodegeneratives.
És important recalcar que les TNF són un complement del tractament farmacològic, però ni l'exclouen ni el substitueixen. Es tracta d'intervencions per a optimitzar la cognició, millorar l'estat d'ànim, la conducta i la funcionalitat dels pacients.
Parlem d'un procés individualitzat i adaptat, que parteix d'una anàlisi detallada, i que normalment inclou un diagnòstic clínic i una valoració neuropsicològica.
Gràcies a les teràpies no farmacològiques, podem retardar els estats de demències i la deterioració cognitiva en general. Aquest tipus de teràpies fomenten que el cervell sigui capaç de fer canvis i modificacions a nivell estructural i funcional, és a dir, augmenten la plasticitat cerebral.
Al mateix temps, les teràpies no farmacològiques comporten menys efectes secundaris i són més econòmiques. En dècades passades, aquest tipus de teràpies se centraven en estimulació cognitiva i tasques de memòria. No obstant això, gradualment s'han anat focalitzant en aspectes cognitius, motivacionals, emocionals, d'aprenentatge, activitat física, oci significatiu…
Les recerques han evidenciat que les TNF poden ser tan o més efectives que l'ús de fàrmacs per a millorar la qualitat de vida de les persones.
Objectius de les teràpies no farmacològiques
Les intervencions no farmacològiques en persones grans busquen optimitzar les funcions cognitives, conductuals i funcionals, i contribuir a satisfer unes certes necessitats que presenten els cuidadors.
Amb l'envelliment, poden sorgir modificacions en el funcionament cognitiu, ja sigui disminució de l'atenció, alentiment del processament de la informació, declivi de la memòria i de les funcions executives...
Més enllà de la mena d'envelliment i el seu impacte en cada persona, nombroses patologies que sorgeixen durant la vellesa no tenen un tractament eficaç, la qual cosa impulsa a complementar el tractament farmacològic amb les intervencions no farmacològiques o psicosocials, que poden ser diverses. Però totes elles comparteixen els mateixos objectius terapèutics:
- Estimular i mantenir les capacitats mentals
- Evitar la desconnexió de l'entorn i enfortir les relacions socials
- Donar seguretat i incrementar l'autonomia personal del pacient
- Estimular la pròpia identitat i autoestima
- Minimitzar l'estrès i evitar reaccions psicològiques anòmales
- Millorar el rendiment cognitiu i funcional
- Incrementar l'autonomia personal en les activitats de la vida diària
- Millorar l'estat i sentiment de salut
- Millorar la qualitat de vida del pacient i dels familiars i/o cuidadors
Problemes i handicaps de les teràpies farmacològiques en el pacient geriàtric
La presa de medicaments per part dels nostres majors és una cosa imprescindible en molts casos.
La disminució de la morbimortalitat, fruit del progrés sanitari i social, junt al descens de la natalitat, ha donat lloc a un important envelliment poblacional. A Espanya, prop d'un 20% de la població supera els 65 anys. A més, més d'un milió de persones supera els 80 anys al nostre país. Aquest col·lectiu poblacional és el que concentra la major part de la prescripció farmacològica, especialment pels factors de risc i malalties cròniques associats. Factors que solen coincidir de manera múltiple (comorbiditat).
Tenint en compte que en els ancians la polifarmacia, l'autoprescripció, el mal ús de fàrmacs, les interaccions farmacològiques i les reaccions adverses a medicaments (RAM) són més habituals del que volguéssim, és fonamental analitzar cada cas en concret. I veure la problemàtica de la seva diferent resposta farmacològica, la falta d'adherència, els problemes de comorbiditat, etc. com a elements crucials als quals des del Cel Rubí donem resposta mitjançant l'ajuda de les teràpies no farmacològiques.
Principals teràpies en l'actualitat
Entre les TNF orientades al pacient més utilitzades, trobem la intervenció conductual, l'exercici físic, estimulació cognitiva i/o sensorial, musicoteràpia, reminiscència, relaxació muscular, teràpia assistida amb robots, psicomotricitat o l'ús de realitat virtual, entre altres.
Un exemple pràctic és la roboteràpia. En El Cel Rubí apostem per la roboteràpia per a jugar i acompanyar a persones amb deterioració cognitiva avançada i generar efectes en els nostres majors com el plaer o la relaxació. En aquest enllaç podeu veure en què consisteix.
L'estimulació cognitiva és potser la que té com a bagatge un major suport empíric, sent fins i tot proposada com la primera intervenció que s'ha de realitzar en les demències.
Coneguem algunes d'elles:
Teràpia d'Orientació a la Realitat (OR)
La Teràpia d'Orientació a la Realitat es basa en la presentació d'informació relacionada amb l'orientació tant temporal, com espacial i la pròpia identitat, per a proporcionar a la persona comprensió sobre si mateixa i del que l'envolta.
Psicomotricitat & Fisioteràpia i Estimulació Motora
És l'estimulació de les capacitats intel·lectuals i físiques a partir del moviment, amb el ritme, la respiració, l'equilibri, to muscular, etc. Afavoreix l'expressió i l'estimulació sensorial, facilitant la comunicació a través del llenguatge corporal i augmenta el confort i la qualitat de vida del pacient i de la seva família.
Teràpies amb animals
És l'ús d'animals de companyia, habitualment gossos i gats, per a motivar al pacient i provocar una millora global tant cognitiva, afectiva com social. L'ús de robots, permet un millor control sobre les reaccions dels animals que participen en les teràpies, així com un major control sobre la teràpia.
Musicoteràpia
La música com a eina terapèutica porta a les persones a accedir a les seves emocions i records gràcies a la producció i audició de la música.
Teràpia de reminiscència
És el procés natural de la ment que persegueix portar de nou a la consciència experiències viscudes en el passat, així com conflictes pendents per resoldre. Aquesta teràpia del record es basa fonamentalment en la realització de sessions (individuals o grupals) en les quals s'estimula als participants a recordar fets i esdeveniments personals o socials del passat.
Estimulació Cognitiva
Són els procediments i tècniques per a aconseguir el màxim rendiment intel·lectual, la millor adaptació familiar i social en els subjectes que sofreixen un procés degeneratiu. Es basa en la plasticitat *sináptica i fonamentalment s'empren estratègies de restauració, compensació i substitució de les funcions cognitives. Com? Mitjançant modificacions ambientals, entrenament d'habilitats compensatòries o reentrenament directe de les àrees compromeses. És a dir: estimular el cervell per a la millora de les funcions cognitives i l'optimització del seu rendiment, potenciant les capacitats preservades i perseguint frenar en la mesura del possible la progressió de la deterioració.
Estimulació multisensorial - Snoezelen
Es tracta d'un dels mètodes que està guanyant més importància i popularitat en l'actualitat, i del qual us hem parlat llargament a El Cel Rubí.
L'enfocament “Snoezelen” assumeix el món com a lloc en el qual vivim en constant mescla de llums, sensacions, gustos, experiències tàctils, etc. mitjançant els nostres òrgans sensorials. Això es pot configurar com a teràpia per a provocar el despertar sensorial de les persones, afavorint la comprensió amb nosaltres mateixos i l'entorn mitjançant activitats significatives i estímuls. Per això, les sales multisensorials Snoezelen són espais interactius pensats per a l'estimulació dels sentits, buscant millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat i persones majors amb deterioració cognitiva severa o demència, les capacitats motores de la qual i neurològiques estan afectades.
L'activitat física
L'activitat física suposa una de les funcions cognitives més rellevants entre les involucrades en el manteniment de les activitats de la vida diària i del funcionament independent. En el nostre cas, l'Activitat Física Adaptada és considerada una teràpia no farmacològica de múltiples beneficis. Per a això, és fonamental el treball multidisciplinari de tots els integrants de la clínica.
Tallers per a gent gran
És una de les teràpies genèriques més eficaces amb la finalitat de tenir un bon envelliment, tant en salut física com mental. És crucial per a qualsevol persona major poder realitzar tallers que estimulin les tres àrees: física, cognitiva i social.
Existeixen tallers de tota mena. A El Cel Rubí apostem per activitats relacionades amb l'enginy, com els jocs de taula, els mots encreuats i passatemps; la lectoescriptura, risoteràpia, mindfulness, artteràpia, etc.
Entrenament en Activitats de la Vida Diària
Consisteix en la pràctica guiada, amb el mínim d'ajuda que sigui possible, d'activitats de la vida diària del resident.
Programes de Psicoestimulació
Són programes concrets que barregen diferents tipus d'activitats per a treballar diverses habilitats i capacitats, ja siguin l'orientació, llenguatge, atenció, memòria, càlcul…
Avantatges i beneficis de les teràpies no farmacològiques
Els primers estudis per a aplicar aquestes teràpies van indicar que eren molt beneficioses per a persones amb alguna mena de demència i els seus familiars. No obstant això, al llarg dels anys i per la nostra experiència pròpia, podem assegurar que aquestes teràpies impacten positivament en qualsevol persona, tingui malalties neurodegeneratives o no. D'altra banda, els beneficis són múltiples però individualitzats en cada usuari.
A grans trets, parlem de:
- Prevenir futurs problemes cognitius i deterioracions en la salut
- Tenen menys efectes secundaris
- Evitar l'aïllament social, la desconnexió amb el seu entorn, i millorar les relacions socials
- Reforçar i mantenir les capacitats i habilitats, així com estimular la pròpia identitat i autoestima.
- Poder comunicar-se i expressar sentiments i emocions amb major seguretat
- Estimular, potenciar o mantenir les capacitats del pacient.
- Minvar l'estrès i evitar reaccions psicològiques anòmales.
Al cap i a la fi, millorar la qualitat de vida de la persona malalta i els seus familiars i cuidadors.
