En el nostre últim post parlàvem de la normativa sobre nuclis o unitats de convivència i de com el model residencial està evolucionant cap a espais més petits, més personalitzats i més semblants a una llar.

Avui volem explicar com vivim els nuclis de convivència en El Cel de Rubí.

Molt més que una reorganització interna

Entendre la nostra residència com una llar formada per nuclis de convivència no ha estat simplement reorganitzar habitacions o fer una redistribució.

Ha estat una manera diferent d’entendre la convivència en el nostre centre.

En El Cel de Rubí hem creat petites “llars” dins del mateix edifici. Espais més reduïts, més manejables, on s’afavoreixen relacions properes entre els residents i amb l’equip, dinàmiques més naturals i, en definitiva, una convivència més equilibrada.

Però el més important no és l’estructura física, sinó tota la reflexió que hi ha després d’aquest procés.

Separar una residència en nuclis pot semblar, a priori, un repte organitzatiu important. I ho és. Implica planificar amb detall, observar dinàmiques, analitzar afinitats i, sobretot, conèixer molt bé a cada resident.

També ens hem qüestionat maneres de fer que estaven molt interioritzades. I el resultat de tot això ha estat molt especial per a tots.

Estem davant un canvi enriquidor i gratificant.

El que ens diferencia: llars connectades

En alguns models de nuclis de convivència, els espais solen estar aïllats entre si. Són unitats tancades que funcionen gairebé com a petites residències independents dins de la mateixa estructura.

No és el nostre cas.

En El Cel de Rubí els nuclis són contigus, formen part del mateix espai i mantenen continuïtat entre ells. D’aquesta manera, un resident pot:

  • Acostar-se a un altre nucli a compartir una xerrada.
  • Participar en una activitat amb persones d’un altre grup.
  • Gaudir d’una estona de companyia.

I després tornar al seu nucli de convivència per a menjar, descansar o continuar la seva rutina en la seva pròpia llar dins del centre.

Potser sembla un detall petit, però la realitat és que ho canvia tot.

Per exemple, hi ha residents amb una gran complicitat però amb necessitats diferents en la seva rutina diària. Amb el nostre model de llars connectades, poden mantenir la seva amistat de manera còmoda encara que no convisquin les 24 hores del dia.

I amb això aconseguim una cosa molt valuosa per a ells:

  • Que estableixin relacions més naturals amb altres residents.
  • Menys fricció en la convivència diària.
  • Més llibertat emocional.
  • Més equilibri en els vincles.

Al mateix temps, tot això genera una convivència més humana.

Com és el dia a dia?

Que ens enfoquem en grups reduïts i una atenció centrada en la persona ens permet crear un ambient més proper i manejable. A més, podem conèixer millor els ritmes de cada persona, les seves preferències i les seves necessitats.

Els nostres espais també responen a aquesta visió:

  • La nova cuineta, pensada per a fomentar l’autonomia i crear ambient de llar.
  • Sales compartides on la convivència és més íntima i propera.
  • Espais amb llum natural i plantes que aporten serenitat.
  • Zones exteriors com la terrassa (amb hort inclòs!) que continuen formant part de la vida quotidiana.

En grups més petits les dinàmiques són més espontànies i personalitzades.

I, al mateix temps, el nostre equip pot acompanyar als residents de forma molt més propera, aconseguint reforçar el vincle professional-resident.

Un procés que ens ha fet créixer

Evolucionar cap a nuclis de convivència ens ha permès revisar les nostres dinàmiques i avançar cap a un model encara més coherent amb la nostra filosofia.

Ho vam fer perquè creiem que la convivència pot ser més humana.

Sentim que una residència ha de viure’s com una llar. Perquè cada persona necessita el seu espai, el seu grup, però també la seva llibertat.

I és que per a nosaltres el veritable sentit dels nuclis de convivència està en el fet que ens permet:

  • Trobar equilibri entre pertinença i llibertat.
  • Fomentar relacions més naturals i menys forçades.
  • Crear ambients més propers i humans.
  • Oferir una atenció veritablement centrada en la persona.

I tot això genera una convivència més equilibrada, més natural i, sobretot, més humana.