Nuclis de convivència en residències de gent gran: què són i per què milloren la qualitat de vida
L'origen de les residències de majors sempre va ser el de ser una llar. No obstant això, va haver-hi un moment que els estàndards i protocols dificultaven aquesta visió. Malgrat això, en El Cel Rubí sempre hem advocat per un model residencial centrat en la persona i ens alegra que, amb el temps, conceptes com els nuclis de convivència hagin tornat a posar en valor i promoure les residències com una llar.
Ens agrada saber que quan es parla de residències, cada vegada es parla més de llars, de vida quotidiana, d'autonomia i d'atenció centrada en la persona.
Perquè cada resident mereix cura, atenció i afecte.
En aquest context, ens agradaria aprofundir en el concepte nuclis o unitats de convivència. En realitat, no és més que una manera d'organitzar les residències centrant-nos en el més important: la qualitat de vida, les relacions i el benestar emocional.
Però què diu exactament la normativa legal sobre aquests nuclis de convivència? Estan regulats? Què impliquen per a les persones majors i les seves famílies?
Volem explicar-t'ho de manera clara i senzilla, perquè tinguis tota la informació al teu abast, especialment si estàs en buscant residència per a un familiar.
Què són els nuclis o unitats de convivència?
Quan parlem de nuclis o unitats de convivència en una residència de majors, ens referim a espais de convivència reduïts dins del centre.
Aquests espais estan dissenyats perquè un grup petit de persones pugui viure de la forma més semblant possible a una llar.
Això s'aconsegueix amb…
- Habitacions per als residents
- Espais comuns com a menjador o sala d'estar
- Zones pensades per a compartir el dia a dia
- I, sempre que és possible, accés a espais exteriors com a terrasses o jardins
L'objectiu d'aquests nuclis de convivència és clar: crear entorns més humans, propers i personalitzats. Espais on la convivència sigui més natural i les persones no se sentin com a usuàries d'un servei, sinó que formen part d'un grup.
Què diu la normativa?
No existeix una normativa com a tal, encara que el concepte d'unitat de convivència apareix en la Resolució publicada en el BOE l'11 d'agost de 2022 (BOE-A-2022-13580), que aprova l'Acord del Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD).
Aquest acord estableix criteris comuns d'acreditació i qualitat per a centres i serveis, entre ells les residències de persones majors.
És un document que s'aplica en tota Espanya encara que el seu desenvolupament concret correspon a les autonomies.
Cal destacar, a més, que aquesta normativa s'emmarca dins de la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, i el seu principal objectiu és avançar cap a un model de cures que sigui:
- Més personalitzat
- Més respectuós amb la dignitat de la persona
- Més centrat en la vida quotidiana i el benestar emocional
També es promou que el personal d'atenció directa estigui vinculat de manera estable a cada unitat, afavorint la creació d'una relació de confiança entre l'equip de les residències i els residents.
Així s'aconsegueix un major coneixement de cada persona i una atenció més personalitzada.
Per què els nuclis de convivència milloren la qualitat de vida?
Amb tot el que hem explicat fins ara, hi ha alguna cosa evident: aquest model no és només una qüestió organitzativa. Té un impacte directe en el benestar de les persones majors. Vegem com.
Un entorn més semblant a una llar
En primer lloc, viure en espais més petits i acollidors redueix la sensació d'institucionalització.
El dia a dia dels residents s'assembla més al d'una casa: compartir moments, asseure's junts a menjar o passar l'estona, participar en petites tasques o simplement conviure.
Relacions més pròximes i estables
Que hi hagi grups reduïts afavoreix establir vincles més profunds entre residents i també amb els professionals que els acompanyen.
Això genera seguretat emocional, confiança i sensació de pertinença.
Més autonomia i participació
Les unitats de convivència faciliten que les persones puguin participar activament en el seu dia a dia, respectant hàbits, gustos i preferències.
Menys estrès i més benestar emocional
Moure's en espais coneguts, amb persones i professionals habituals, ajuda a reduir l'ansietat, especialment en persones amb deterioració cognitiva o amb major vulnerabilitat emocional.
Per una Atenció Centrada en la Persona
La normativa sobre unitats de convivència està estretament lligada al model d'Atenció Centrada en la Persona (ACP).
Aquest enfocament parteix d'una idea fonamental: cada persona és única i té dret a viure d'acord amb la seva història de vida, els seus valors, les seves preferències i el seu ritme.
En aquest sentit, les unitats de convivència permeten:
- Adaptar rutines a cada persona
- Respectar gustos i costums
- Fomentar la participació real
- Oferir suports personalitzats
- Preservar la intimitat i la dignitat
Què significa aquest model per a les famílies
Per a les famílies que busquen una residència per a un ser estimat, conèixer aquest model d'unitats de convivència aporta tranquil·litat i seguretat.
Saben que existeixen criteris de qualitat que promouen:
- Espais més humans
- Atenció personalitzada
- Relacions estables
- Respecte per l'autonomia
I això els ajuda a entendre que les residències actuals avancen cap a models molt més pròxims i respectuosos amb els nostres avis.
Els nuclis de convivència no són només una manera d'organitzar l'espai, sinó una manera de cuidar millor.
En El Cel Rubí estem alineats amb aquests principis, avançant cap a un model de cura que posa en el centre a la persona, el seu benestar i la seva qualitat de vida. En el pròxim post del blog us comptarem més sobre aquest tema!
2025 en El Cel Rubí: un any d'avanços, comunitat i nous projectes
Cada any ens deixa aprenentatges, reptes i també molts moments per a celebrar. En El Cel Rubí, 2025 ha estat un any molt emocionant i que ha tingut una mica de tot: reflexió, millora contínua i noves iniciatives que posen de manifest el nostre compromís amb un model de cura més humana, participatiu i centrat en les persones.
Avui volem compartir alguns de les fites i assoliments més rellevants de 2025, aquells que han marcat el dia a dia de la residència i que, encara que a vegades no es vegin, ens animen a continuar treballant, millorant i cuidant amb il·lusió i motivació.
Certificant la nostra Atenció Centrada en la Persona (ACP)
Un de les fites més importants de l'any ha estat l'auditoria d'Atenció Centrada en la Persona (ACP) amb SUMAR – Generalitat de Catalunya.
Aquest procés ens ha permès revisar en profunditat els nostres procediments, dinàmiques de treball i maneres d'acompanyar a les persones majors.
Des d'El Cel Rubí no volem únicament complir amb uns estàndards, sinó qüestionar-nos com podem posar encara més a la persona en el centre de totes les decisions, respectant la seva història de vida, les seves preferències i la seva autonomia.
L'auditoria ha estat, sobretot, una oportunitat d'aprenentatge col·lectiu per a l'equip i un pas ferm cap a un model de cura més personalitzada, coherent i respectuós.
Primers canvis visibles orientats a l'ACP
Aquest treball no s'ha quedat només en el teòric. Al llarg de 2025 ja hem començat a veure canvis tangibles en els espais i en el dia a dia del centre, alineats amb la nostra filosofia d'Atenció Centrada en la Persona.
Un dels exemples més representatius és la nova cuineta, un espai pensat per a fomentar l'autonomia, la participació i un ambient més casolà. Aquest racó permet que els nostres residents puguin implicar-se en petites tasques quotidianes, compartir moments i sentir-se més connectats amb rutines significatives.
Perquè cuidar també és crear espais que se semblin a una llar i que convidin a participar, no sols a rebre.
Festa de la Família 2025
Si hi ha un moment que resumeix l'esperit de comunitat d'El Cel Rubí, aquest va ser la Festa de la Família 2025.
Una jornada molt especial en la qual residents, famílies i equip compartim actuacions, riures i molta emoció. L'alta participació i la implicació de tots els assistents ens van recordar una cosa fonamental: la cura no es construeix en solitari, sinó en xarxa.
Aquest tipus de trobades reforcen els vincles afectius, generen records compartits i converteixen la residència en un espai viu, on les famílies continuen formant part activa del dia a dia.
Noves activitats significatives i més personalitzades
En 2025 hem continuat apostant per activitats amb sentit, que connectin amb els interessos reals de les persones que viuen en la nostra residència. Un exemple preciós ha estat la creació del racó de lectura, dinamitzat per la filla d'una usuària. Gràcies a la seva implicació, s'ha generat un espai càlid, tranquil i molt acollidor, on llegir, compartir històries o simplement gaudir d'un moment de calma.
Aquest tipus d'iniciatives ens recorden la importància d'obrir la residència a les famílies i de construir activitats des de la col·laboració, l'afecte i la creativitat.
Nous projectes en marxa: un pòdcast amb veu pròpia
Mirant cap al futur, 2025 també ha estat un any de noves idees i projectes il·lusionants. Un dels més destacats és l'inici del nostre propi pòdcast.
En aquest espai els residents podran compartir records, històries de vida, experiències i reflexions. Perquè cada persona té una veu, una història valuosa i molt a comptar. Aquest projecte no sols fomenta l'expressió i l'estimulació cognitiva, sinó que també ens permet preservar memòries i enfortir el sentiment d'identitat i pertinença.
Estem convençuts que serà un projecte molt especial.
Sortides que enriqueixen i connecten amb l'entorn
Les activitats fora del centre han continuat sent una part fonamental del nostre model de benestar. En 2025 hem mantingut sortides que aporten alegria, estimulació i connexió amb l'entorn:
El passeig pel centre de Rubí a Sant Jordi, per a gaudir de les parades de llibres i roses, viure l'ambient festiu i mantenir el vincle amb la vida cultural i social del municipi.
La tradicional sortida a la platja a l'estiu, un dels moments més esperats pels residents, on la mar, el passeig i l'ambient estiuenc es converteixen en una font de benestar i records compartits.
Sortides com aquestes reforcen l'autonomia, trenquen rutines i ens recorden que la residència forma part activa de la comunitat.
Mirant cap endavant
En definitiva, 2025 ha estat un any de petites grans transformacions i de projectes que miren al futur sense perdre de vista l'essencial: les persones que formem part de la residència i que viuen en ella.
Continuarem treballant per a consolidar l'Atenció Centrada en la Persona, ampliar espais de participació, enfortir els vincles amb les famílies i crear noves oportunitats perquè els nostres residents continuïn vivint amb sentit, dignitat i benestar.
Gràcies a totes les persones —residents, famílies i equip— que han fet possible aquest camí compartit.
Rebem el 2026 amb nous reptes… i moltes ganes de continuar creixent junts!
Espais verds i a l’aire lliure: el seu impacte en el benestar de les persones grans
Segur que ho has notat en alguna ocasió. T’has sentit estressat o aclaparat i passar el dia fent senderisme t’ha fet sentir millor. Està demostrat: el contacte amb la natura és una de les millors fonts de benestar en qualsevol etapa de la vida. Tanmateix, per a les persones grans adquireix un significat especial: aporta calma, millora l’estat d’ànim, afavoreix el moviment i estimula emocions positives.
A El Cel Rubí entenem el benestar des d’una mirada integral. Per això, els espais verds formen part de la nostra residència.
Per què els espais verds són tan importants per a la gent gran
Segons l’Institut de Salut Global de Barcelona, viure en contacte amb zones verdes està associat a una millor salut mental.
De fet, com dèiem, els espais verds redueixen l’estrès, milloren l’estat d’ànim i fomenten l’activitat física lleugera, un aspecte fonamental en la tercera edat. En concret, aquests són alguns dels beneficis més reconeguts:
- Reducció de l’estrès i l’ansietat
- Millora del son i regulació del ritme circadià
- Augment de l’activitat física, fins i tot en nivells moderats
- Estímul cognitiu (observació, memòria, conversa sobre plantes o colors)
- Enfortiment del sistema immunitari
- Interacció social més elevada i benestar emocional
Per a les persones grans, que sovint per l’edat i l’estat físic o mental passen més temps en interiors, comptar amb un jardí o una terrassa a l’aire lliure com la que tenim a El Cel Rubí marca la diferència en la seva qualitat de vida.
La biofília o per què necessitem natura
El concepte de biofília fa referència a la tendència que tenim els humans a connectar amb la vida i els elements naturals i, en els darrers anys, ha anat guanyant protagonisme en psicologia ambiental i disseny d’espais.
Aplicada a la cura de les persones grans en centres residencials, podem dir que la biofília convida a crear entorns que incorporin llum natural, vegetació, textures orgàniques, sons suaus o vistes a la natura.
És a dir, va molt més enllà de “tenir plantes”. Es tracta no només de crear espais acollidors, sinó de racons que convidin a la serenitat i a la connexió, tant dins com fora de l’edifici.
Per exemple, en una residència estaríem parlant de jardins accessibles i segurs, espais agradables per conversar, zones on els nostres residents puguin observar plantes, cuidar un hort o simplement gaudir de l’aire fresc.
Per descomptat, els elements naturals a l’interior de les residències també són fonamentals i, tornem a insistir, no parlem únicament de plantes.
També és important disposar de llum natural o que el mobiliari sigui de fusta.
5 beneficis dels espais a l’aire lliure per a la salut física i mental
Tenir espais verds o a l’aire lliure en una residència, o en qualsevol mena d’edifici —també en una oficina, per exemple— no és només una qüestió estètica.
Es tracta d’una eina terapèutica que ens aporta qualitat de vida.
Vegem alguns dels beneficis més rellevants d’aquests espais en la tercera edat:
- Millora de la mobilitat: Passejar a l’aire lliure, encara que sigui durant pocs minuts, ajuda a mantenir la força, l’equilibri i la funció cardiovascular.
- Estimulació cognitiva: Els colors, olors, sons i textures de la natura desperten records, converses i associacions.
- Benestar emocional: La llum del sol, l’aire fresc i la vegetació tenen un efecte directe sobre l’estat d’ànim. Sortir a la terrassa o a veure les plantes és una alenada d’aire fresc —mai més ben dit— per als nostres residents.
- Interacció social: Els espais verds faciliten converses espontànies, visites familiars i activitats grupals.
- Sensació de llar: Un jardí cuidat o un petit hort generen familiaritat i permeten a la persona gran mantenir un rol actiu.
Els nostres espais a l’aire lliure a El Cel Rubí
A El Cel Rubí tenim diversos espais pensats per afavorir entre els nostres residents aquest contacte tan necessari amb la natura:
Terrassa amb porxo i pèrgoles
La nostra terrassa és un dels espais més estimats pels residents i pel personal. Un lloc còmode i segur, equipat amb taules i cadires que permeten descansar, conversar, llegir o simplement gaudir de l’aire lliure.
Hort i plantes cuidades pels mateixos residents
A la mateixa terrassa tenim també una zona amb un hort urbà.
Els nostres majors cuiden, reguen i observen el creixement de les plantes, fet que afavoreix la responsabilitat, la motivació i la satisfacció personal. Els encanta! I a molts d’ells, per exemple, els porta records de quan eren petits o quan treballaven al camp.
Espais connectats amb la natura
La nostra biblioteca, ubicada en una zona porxada de la terrassa, és un espai lluminós i tranquil. A més, disposem d’una sala de gimnàstica amb llum natural i plantes que aporten serenitat, connexió i una agradable sensació de benestar.
Un espai per compartir amb la família
A més, la terrassa s’ha convertit en un dels llocs preferits per a les famílies quan venen a veure els seus éssers estimats. S’hi generen moments que reforcen els vincles afectius gràcies a un entorn que se sent com una veritable llar.
Com mantenir el contacte amb la natura també a la tardor i l’hivern
Sabem que quan baixen les temperatures, les sortides a la terrassa d’El Cel Rubí són menys freqüents. Tot i això, existeixen formes senzilles i segures de continuar gaudint de la natura durant els mesos freds, i les volem compartir perquè us siguin útils si teniu persones grans a casa o a càrrec:
- Aprofitar els matins: Sortir a passejar o seure una estona a l’aire lliure quan el sol és més alt és més agradable i ajuda a la vitamina D. Si no és possible sortir fora, seure davant la finestra i gaudir de la llum natural és una bona alternativa.
- Roba adequada: Barrets, bufandes, mantes lleugeres i jaquetes fàcils de posar afavoreixen l’autonomia i fan que el fred no sigui un impediment.
- Exterior breu però freqüent: No cal estar molta estona fora: sortides curtes de 5–10 minuts ja aporten beneficis.
- Observar des de l’interior: Mirar per la finestra, cuidar plantes dins l’espai interior o posar flors a l’habitació també genera connexió emocional.
- Activitats relacionades amb la natura en interiors: Estar en contacte amb la natura sense sortir de casa o de la residència també és possible. Per exemple: plantar llavors en petites torretes, decorar amb fulles de tardor, fer manualitats amb elements naturals, llegir llibres o veure documentals sobre natura, escoltar paisatges sonors.
Totes aquestes activitats no ens porten directament a la natura, però sí que l’evocen.
En definitiva, relacionar-se amb la natura té un impacte emocional positiu per als nostres residents i pel seu benestar.
4 consells per preparar l'arribada a una residència de gent gran
Quan arriba el moment de plantejar-se l’ingrés en una residència de gent gran, tant els usuaris com les seves famílies passen per canvis, moltes emocions i decisions importants.
A El Cel Rubí entenem que aquest pas no és simplement un canvi de domicili.
S’obre pas una nova etapa de vida que requereix cura, acompanyament i sensibilitat.
Conscients d’això, volem compartir amb tu els nostres millors consells per preparar la transició de la llar a la residència, reforçant la importància de l’acompanyament emocional, social i familiar.
1. Entendre la transició des d’una perspectiva global
La decisió que una persona gran ingressi en una residència sol sorgir quan les cures a domicili esdevenen inviables.
Els fills treballen i no tenen temps, o bé la persona gran viu més anys i potser amb patologies que requereixen atenció física o cognitiva especialitzada.
Aquesta és una realitat que la majoria de les famílies afronten en algun moment de les seves vides per la impossibilitat de compaginar feina i cura del familiar, o pel desconeixement de com atendre una persona malalta o dependent.
És evident que és una decisió difícil i que remou a tothom.
Per això, els dies previs i el moment del trasllat poden generar sentiments com anticipació, culpa o fins i tot temor, tant en la persona gran com en la seva família.
En aquests casos, planificar amb antelació, implicar la persona gran en la mesura del possible i fomentar una comunicació oberta entre els familiars i amb la residència són aspectes clau perquè l’adaptació sigui més serena.
2. Expressar clarament els sentiments de tothom
Com en la majoria de moments a la vida, un dels pilars per afrontar bé la transició és obrir un espai de diàleg sincer.
Per exemple, hi ha famílies en què tradicionalment s’han assumit les cures a casa. Tanmateix, quan la situació ja no és viable, es pot generar angoixa, culpa o sensació de derrota.
En casos així, des d’El Cel Rubí animem les famílies a reconèixer que s’ha fet tot el possible per mantenir la cura a la llar.
A més, la decisió d’ingressar en una residència de gent gran no és un fracàs, sinó buscar el millor per a la persona gran.
Pel que fa al futur resident, cal convidar-lo a expressar les seves pròpies emocions amb preguntes com: “Com et sents amb aquest canvi?”, “Què és el que més et preocupa?”.
També és molt important assegurar-li que continua sent una part fonamental de la família. I, encara més important, recordar-li que l’ingrés no suposa el final dels seus vincles ni del seu projecte de vida.
El fet de parlar obertament afavoreix un clima de confiança entre la persona gran i la família, i permet que se senti compresa i acompanyada en aquesta nova etapa.
3. Comprendre que ingressar en una residència no suposa renunciar a la vida social ni familiar
Un dels mites que més sovint veiem en el moment d’entrar per primera vegada en una residència és el famós “ara ja s’ha acabat tot”.
Però res més lluny de la realitat.
Almenys a El Cel Rubí, on volem subratllar que la vida a la residència continua amb plenitud:
La persona gran manté les seves amistats, pot rebre visites, trucades, compartir àpats o sortides amb la família.
Organitzem sortides i excursions i animem els familiars a participar-hi, perquè considerem que ells també formen part de la gran família d’El Cel Rubí.
Aquesta continuïtat de relacions socials és clau per evitar l’aïllament i reforçar el benestar emocional.
4. Com ho fem a El Cel Rubí: acompanyament, adaptació i personalització
A la nostra residència de Rubí (Barcelona) comptem amb un enfocament integral i humà per gestionar aquesta transició de viure a casa a viure a la residència.
Visita i coneixement previ del centre
Convidem la persona gran (i la seva família) a visitar la residència, conèixer el nostre equip i els seus futurs companys.
Creiem que quan l’usuari pot veure el lloc, la residència deixa de ser una cosa desconeguda o “temuda” i es converteix en un espai per compartir, riure i viure. En definitiva, una primera visita ajuda a dissipar idees preconcebudes, respon a dubtes i afavoreix la confiança.
Expressió de sentiments i voluntats
En aquesta fase facilitem espais de diàleg en què, tant la persona gran com els familiars, poden expressar les seves inquietuds, desitjos i expectatives.
Per a nosaltres és molt important valorar el fet que moltes persones grans tenen rutines ben establertes, maneres de fer les coses i necessiten respectar la seva història de vida.
Personalització del nou llar
A l’hora d’ingressar, l’equip tècnic recull informació detallada sobre la història personal de la persona gran (hàbits, gustos, preferències, rutines) per adaptar el dia a dia al màxim a les seves necessitats.
Per ajudar-nos en aquesta tasca, els residents poden portar amb ells objectes significatius: fotografies, petits mobles, coixins, cobrellits, nines…
D’aquesta manera, la seva habitació es converteix en una llar personal, acollidora i amb el seu propi gust.
Al mateix temps, és una manera de respectar la seva autonomia i la seva intimitat des del primer dia.
Seguiment del procés d’adaptació
Un cop ingressada, tot l’equip tècnic fa un seguiment continu tant de la persona gran com de la seva família, per oferir suport, resoldre dubtes i facilitar el procés.
Som conscients del gran canvi que suposa: canviar de llar, de rutina, d’entorn. Per això acompanyem aquesta fase amb sensibilitat, flexibilitat i escolta activa.
En conjunt, aquest enfocament ha demostrat facilitar una integració més ràpida, disminuir l’ansietat inicial i afavorir que els nostres residents se sentin part de la comunitat des del primer moment.
Acompanyar perquè el canvi sigui una oportunitat
Des d’El Cel Rubí ens agrada entendre la transició a una residència no com el final d’un capítol, sinó com el començament d’un altre ple de possibilitats: nous vincles, activitats, comunitat, atenció especialitzada i acompanyament.
Com hem anat dient, perquè el canvi sigui realment una oportunitat de benestar, és imprescindible que tant la persona gran com la seva família se sentin escoltades, respectades i acompanyades.
El nostre compromís en aquest sentit és clar: crear un espai on la persona gran se senti considerada, partícip i amb ple dret a una vida plena.
Per això apostem per acompanyar cada pas d’aquest procés, perquè ni la persona gran ni la seva família hagin de transitar la decisió en solitari.
Si estàs valorant aquest canvi o ja hi ets immers i vols compartir els teus dubtes, experiències o necessitats, estarem encantats d’acompanyar-te. Perquè el benestar integral de la nostra gent gran és responsabilitat de tots: família, equip i comunitat.
Cuina interactiva: fomentant la creativitat, la socialització i hàbits saludables en els grans
Un dels aspectes més importants a la tercera edat és que els nostres grans es mantinguin actius participant en diferents tipus d'activitats: sessions de cinema, jocs, lectures... I també a la cuina! Per què no? A El Cel Rubí apostem per la cuina interactiva.
Es tracta d'un enfocament que no només promou hàbits alimentaris saludables, sinó que també enforteix les relacions entre els residents i millora el seu benestar general.
3 beneficis de la cuina interactiva
Un projecte de cuina interactiva com el nostre pot transformar la vida a la residència, fomentant la participació activa en la preparació de menjars i creant un entorn més dinàmic i social.
1. Foment de la comunicació i la creativitat
La participació activa a la cuina promou hàbits alimentaris saludables entre els nostres residents.
A El Cel Rubí, cada dues setmanes realitzem un taller de cuina perquè els nostres residents connectin els sentits, la comunicació i la creativitat mentre preparen un plat deliciós amb ingredients frescos i nutritius.
Amb aquest taller volem que hi hagi una aproximació al passat (històries de vida), ja que molts dels nostres usuaris es dedicaven anteriorment a les tasques de cuina. Per tant, amb aquest tipus d'activitats fomentem que cuinar formi part del seu dia a dia a la residència.
A més, involucrar-se a la cuina pot augmentar l'autoestima i el sentit d'assoliment, contribuint a una millor salut mental i emocional.
2. Foment de la socialització
Treballar junts en la preparació de menjars enforteix les relacions entre els residents i l'equip en general, creant un ambient molt familiar i proper.
Les converses mentre es cuina i s'aprenen noves receptes fomenten la interacció social i redueixen la sensació d'aïllament, especialment important per als residents de més edat.
3. Estimulació cognitiva i motora
Participar en la cuina també ofereix beneficis cognitius i motors. Seguir receptes, mesurar ingredients i executar tasques de cuina estimulen el cervell, ajudant a mantenir les habilitats cognitives.
Les activitats motores fines, com tallar i barrejar, també són essencials per mantenir la destresa i la coordinació.
Cuina amb història
En aquests tallers, s'activen els records de molts dels nostres grans, a qui els ve a la memòria plats que cuinaven ells mateixos o ens expliquen com ha canviat la manera de menjar.
Per exemple, recentment un d'ells ens explicava que la massa de pizza abans no es comprava feta, es feia la nit abans i es deixava reposar més de 12 hores... Les pizzes sortien boníssimes!
També ens expliquen que "els menjars d'abans" eren més senzills i que la majoria de vegades s'acompanyaven amb pa o arròs perquè era el més econòmic. I, per descomptat, molts d'ells cuinaven les verdures que ells mateixos sembraven i cuidaven, fent que tinguessin un sabor més ric.
En definitiva, el taller de cuina interactiva és una activitat en què els nostres grans gaudeixen molt perquè connecten amb el seu passat. Es converteix en un bon moment per treballar la reminiscència perquè els agrada explicar anècdotes sobre el seu passat o recordar éssers estimats que els van ensenyar receptes o els preparaven els seus plats favorits.
10 consells per cuinar amb grans
Si alguna cosa hem après amb els tallers de cuina interactiva és que cuinar és una activitat que va més enllà de preparar aliments; és una oportunitat per compartir temps, històries i experiències.
Per als nostres grans, la cuina pot ser una excel·lent manera de mantenir-se actius, socialitzar i gaudir de menjars saludables. Tanmateix, si vols provar de cuinar amb ells a casa, és important considerar certs aspectes per garantir que aquesta activitat sigui segura i agradable per a tots.
Compartim amb tu una breu guia amb 10 consells essencials per cuinar amb persones grans, assegurant una experiència enriquidora i plaent:
- Planifica amb antelació: Tria receptes senzilles i nutritives que es puguin preparar en passos fàcils de seguir i assegura't de tenir tots els ingredients i utensilis a mà abans de començar.
- Prepara la cuina: És important que estigui ben il·luminada i lliure d'obstacles per prevenir caigudes. Et recomanem usar catifes antilliscants i tenir a mà tots els utensilis de manera que no calgui estirar-se per agafar-los.
- Fomenta la seva participació: Assigna tasques a la persona gran segons les seves habilitats i preferències: rentar verdures, barrejar ingredients, pesar-los..., A més, convida'l a participar en tots els passos de la recepta, des de la planificació fins a la cocció.
- Cuina amb temps i calma: Pren-te tot el temps necessari per cuinar sense presses, els grans han de poder treballar al seu propi ritme i que cuinar es converteixi en una activitat relaxant que gaudeixin.
- Ofereix ajuda quan sigui necessari: Permet que els grans facin tot el que puguin per si mateixos, però si detectes dificultats o demanen ajuda, ofereix la teva assistència. En definitiva, supervisa mentre cuinen, però sense ser intrusiu, es tracta de trobar l'equilibri entre donar-los independència per cuinar assegurant la seva seguretat.
- No oblidis la nutrició: Tria receptes a base d'aliments rics en nutrients essencials com proteïnes, fibra, vitamines i minerals. De fet, involucrar els grans en la selecció de receptes saludables que els agradin pot ser també una gran idea.
- Celebra els assoliments i gaudeix d'un menjar deliciós: Una vegada elaborada la recepta, celebreu junts l'estona compartida cuinant i gaudiu junts del menjar, apreciant el resultat i l'esforç d'aquest treball en equip.
Cuinar amb persones grans no només pot ser una activitat plaent i nutritiva, sinó que també fomenta la socialització, l'autoestima i el benestar general. Seguint els nostres consells, pots aconseguir que cuinar amb els teus grans esdevingui una activitat plaent, segura i enriquidora per a tots.
Celebrem 25 anys d'atenció i cura als nostres majors
El mes de maig passat va ser molt important per a nosaltres, vam celebrar els 25 anys d'activitat del Cel Rubí! Tota una fita en la nostra trajectòria d'atenció i cura de les persones majors.
Els nostres començaments es remunten a 1991 amb el Grup Rubí Social. Va ser fundat per un grup de dones emprenedores. A poc a poc, passet a passet i amb molt d'esforç, afecte i amor per la nostra labor com a cuidadors, hem aconseguit convertir-nos en un referent de qualitat i dedicació.
Ha estat un camí ple de desafiaments, creixement i innovació i… el millor està per arribar!
Un breu recorregut per la nostra història
Com dèiem, en 1991, un grup de dones visionàries va iniciar un projecte d'atenció i neteja a domicili per a persones majors.
Tan sols tres anys després, en 1994 vam inaugurar la Residència Rubí Social, el primer centre privat d'atenció a persones majors en el nostre municipi. La nostra missió era millorar la qualitat de vida dels nostres residents.
Aquesta primera fita en exercir la nostra labor oficialment com a residència va tenir un càlid acolliment i ens va motivar a continuar creixent. Així, en 1999 vam fer un passet més per a continuar creixent i va veure la llum la Residència i Centre de Dia El Cel de Rubí, tal com ho coneixem avui dia i apostant sempre per un tracte directe i familiar.
Una dècada després, continuem creixent amb l'obertura de la Residència Conxita Valls en 2006, gràcies a l'entusiasme i suport del personal que es va unir com a socis a l'entitat.
En l'actualitat tant la Residència Conxita Valls com la Residència i Centre de Dia El Cel Rubí formen part del Grup Rubí Social, amb un total de 106 places residencials i 38 places de centre de dia, algunes d'elles subvencionades per la Generalitat de Catalunya.
A més, mantenim els nostres serveis d'atenció a domicili i neteja de la llar, adaptant-nos a les necessitats i circumstàncies de cada usuari.
Innovar per a créixer i cuidar
Al llarg d'aquests 25 anys, la innovació ha estat un pilar fonamental en la nostra evolució.
La nostra residència opera sota la norma ISO 9001, assegurant una atenció personalitzada i centrada en la persona. A més, hem incorporat tecnologies avançades com el sistema d'avisos TREX, registres informatitzats amb el sistema GdR, controls biomèdics d'entrades i sortides, i sistemes de prevenció de riscos com el control de legionel·losi. Zona d'alta dependència, grues de sostre, sala snoezelen, bany sensorial i sala TIC són algunes de les nostres estades que garanteixen cures avançades per a persones dependents.
Finalment, també cal destacar que el nostre pla estratègic inclou millores sostenibles per a les nostres infraestructures, encaminant-nos cap a una residència moderna i eco-friendly, sistema de climatització amb recuperador de calor, programable en totes les estades i habitacions del centre i de baix consum.
Posant el valor el lideratge femení
L'èxit del Cel Rubí i del Grup Rubí Social es deu en gran manera al lideratge femení.
Piedad España Sánchez, una de les nostres fundadores, ha estat reconeguda en 2024 com a dona destacada per la seva labor en la cura de persones majors a Rubí. Actualment, les seves filles Marian i Claudia continuen amb el seu llegat des que assumissin la gerència de l'organització en 2017.
La nostra empresa, amb capital propi i gestió íntegra de dones, continua demostrant que les empreses liderades per dones són no sols possibles, sinó exitoses.
Jo soc Claudia, la filla menor de Pietat. Per a mi El Cel Rubí és com gairebé, va obrir les seves portes quan jo tenia 15 anys i aquí tinc records de tota la meva vida. Cada persona que ve a viure amb nosaltres passa a formar part de la família de la residència. De fet, els treballadors del centre som més que companys, som amics i després de tants anys ens hem convertit en una gran família. Hem crescut amb els valors de la cura a les persones majors perquè siguin felices i estan ben tractades. D'altra banda, des que vaig assumir la direcció del centre he treballat a adaptar el centre per a mitjana i alta dependència amb un equip professional que aborda teràpies no farmacològiques a les nostres sales sensorials i un pla d'activitats que s'adapta a les persones que viuen amb nosaltres creant una cura totalment personalitzada.
El nostre equip i els nostres residents i les seves famílies
Volem agrair a tots els que ens han acompanyat aquests 25 anys perquè sense ells res hagués estat possible.
Gràcies als nostres residents, les seves famílies i la comunitat de Rubí. Junts hem construït un espai on la qualitat de vida i el benestar dels nostres majors són la màxima prioritat. Continuarem treballant amb la mateixa passió i compromís per a oferir la millor cura possible.
Esment especial també per al nostre talentós equip, que dedica el seu dia a dia a cuidar del benestar dels altres amb tot l'afecte i la professionalitat del món. Cesca és una de les nostres infermeres i el que més li agrada del seu treball és poder ajudar a les persones: “L'acompanyament a les persones majors en la seva etapa final de la vida pot tenir creativitat i alegria encara que el seu estat de salut hagi minvat. Posar al seu servei els nostres coneixements per a millorar les seves vides és un plaer que ens ve de tornada cada dia en forma d'agraïment. A més, totes les experiències viscudes en El Cel Rubí em serveixen de creixement personal i donen sentit a la meva professió”.
Per part seva, Gemma, la nostra treballadora social des de fa ja 17 anys, valora del seu treball que “moltes persones m'han donat l'oportunitat de ser part de la seva vida i encara que hi hagi dies tristos i dolents, al final del dia el que queden són les persones, les històries que vivim i anècdotes. Quan arribo a casa sempre sento que el balanç és positiu i que tinc la fortuna de poder formar part de la vida de moltes persones i ajudar-los”.
Per molts anys més de dedicació i cura!
Rutines diàries: estructura i consistència en la vida de les persones majors
Les rutines diàries juguen un paper fonamental en la vida de les persones majors, especialment en l'entorn d'una residència per a la gent gran.
La estructura i consistència proporcionades per aquestes rutines no només contribueixen al benestar general, sinó que també tenen un impacte significatiu en la qualitat de vida dels residents.
Quines són aquestes rutines diàries comunes en una residència de persones majors? Quina importància tenen per a les persones grans? Quins són els seus beneficis i els problemes que poden sorgir en absència de rutines estructurades? De tot això parlarem en aquest article.
Per què són importants les rutines en persones majors?
Les persones majors, especialment aquelles que resideixen en entorns de cura, troben gran "consol", confiança i seguretat en les rutines diàries.
La previsibilitat d'aquestes rutines els proporciona un sentit de control sobre el seu entorn i els ajuda a adaptar-se als canvis més fàcilment. Per tant, la importància d'aquestes rutines es reflecteix en dos aspectes clau:
- Seguretat emocional: La consistència en les rutines diàries crea un entorn anticipable, cosa que proporciona seguretat emocional als residents i impulsa, entre d'altres coses, el envelliment actiu. Això és especialment significatiu per a aquells que poden experimentar ansietat a causa de la pèrdua d'autonomia.
- Millora de la salut mental: Les rutines estructurades contribueixen positivament a la salut mental de les persones majors. Reduint la incertesa i l'estrès, promovem un estat de benestar emocional, fins i tot nutritiu i en l'alimentació, generant un impacte positiu en la cognició i la qualitat de vida.
Beneficis de les rutines
Entesa ja la importància real d'aquestes rutines diàries en una residència, a casa, etc. és precís comprendre fins a quin punt són beneficioses tant a nivell individual com col·lectiu.
Precisament una de les grans avantatges és el foment de la socialització.
Les rutines diàries que proposem des d'El Cel de Rubí inclouen activitats grupals que impulsen la socialització entre els residents. I és que una interacció regular contribueix a la formació d'amistats, reduint la sensació d'aïllament.
A més, hi ha la millora de la salut física i mental. La incorporació d'activitats físiques en les rutines diàries contribueix a mantenir la mobilitat i la salut física dels residents, prevenint problemes de salut a llarg termini i sempre amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida. I això també fa que s’estimuli sensorialment als residents, es sentin més còmodes i satisfets.
Problemes associats a l'absència de rutines
Hi ha la cara i hi ha la creu. La falta de rutines estructurades pot donar lloc a una sèrie de problemes que afecten negativament la vida de les persones majors en una residència. Podem destacar:
- Confusió i desorientació: La falta de rutines pot portar a la incertesa, a la confusió i desorientació en els residents, especialment aquells que enfronten problemes cognitius. La previsibilitat de les rutines actua com un àncora que ajuda a mantenir l'orientació.
- Declivi en la salut mental: Pot contribuir a l'empitjorament de la salut mental dels residents, augmentant el risc de depressió i ansietat. La manca de certeses sobre el que succeirà a continuació pot generar estrès innecessari.
- Manca d'una estructura en la vida diària: La manca de rutines pot resultar en una vida diària mancada d'estructura. Això pot portar a la pèrdua d'interès en activitats, disminució de la participació social i, en última instància, afectar la qualitat de vida.
3 rutines diàries en una residència de gent gran
En una residència de gent gran com El Cel Rubí, les rutines diàries estan cuidadosament dissenyades per satisfer les necessitats físiques, emocionals i socials dels residents. Aquestes rutines solen incloure activitats programades, menjars, moments de descans i atenció mèdica. Vegem algunes de les rutines més comunes:
1. Activitats programades
Les activitats programades, com exercicis físics suaus, classes d'art, música, risoteràpia o jocs, són essencials en la rutina diària dels residents. Aquestes activitats, a més de promoure la salut física, també fomenten la interacció social, la qual és crucial per combatre la solitud i l'aïllament.
2. Horaris de menjars
La regularitat en els horaris de menjars proporciona estabilitat i assegura una nutrició adequada. Menjar junts també crea un sentit de comunitat i promou la socialització entre els residents.
3. Cura personal i medicació
Les rutines diàries inclouen moments designats per a la cura personal, com ara la higiene, banys i administració de medicaments. Aquests moments són ineludibles per mantenir la salut física i mental dels residents.
Com és un dia a El Cel Rubí?
El dia a dia a la nostra residència segueix uns patrons molt clars, tot i que sempre comptem amb dies especials, com Sant Jordi, Reis, festivitats nacionals, etc. a més de noves activitats que anem introduint, espais com la sala d'estimulació sensorial Snoezelen i en definitiva alternatives contínues per impulsar el benestar diari dels nostres majors. En tot cas, aquí us deixem un organigrama per entendre com seria un dia a la nostra residència:
A més de les rutines habituals, al nostre centre també tenim activitats especials com les col·laboracions amb escoles i instituts. Aquestes són molt valuoses i tenen molt bona acollida perquè no només trenquen amb la rutina "social" sinó que es relacionen amb persones molt diferents ja que ens involucrem en projectes intergeneracionals.
La rutina: un pilar fonamental per a les persones majors
En resum, les rutines diàries són una de les bases de la vida de les persones majors que viuen en una residència.
La estructura i la consistència proporcionades per aquestes activitats que es repeteixen dia a dia no només milloren la qualitat de vida, sinó que també contribueixen al benestar emocional, social i físic de cada resident.
D'altra banda, la manca d'una rutina pot donar lloc a problemes que afecten negativament la salut i el benestar de les persones majors.
És per això que la creació de rutines adaptades a les necessitats individuals dels residents, tal com fem amb cadascun dels nostres majors a El Cel Rubí, és essencial per assegurar un entorn en què puguin florir i gaudir d'una vida plena.
El programa d'activitats d’El Cel Rubí
Hi ha diferents temes que són de vital importància per a abordar tot el que comporta la vida en les nostres residències; d'alguns ja us hem parlat anteriorment en el blog. Per això, avui volem parlar-vos d'un altre tema crucial en el dia a dia dels nostres avis: el programa d'activitats d’El Cel Rubí.
Les activitats, el motor del dia a dia
El nostre centre està adaptat a les necessitats dels usuaris amb la finalitat de garantir el màxim nivell d'autonomia i benestar, vetllant el nostre personal pel benestar durant tota l'estada de l'usuari en el centre i des de diverses disciplines: auxiliars d'infermeria i geriatria, metges, servei d'infermeria, psicòloga, terapeutes, educadors i treballadors socials, fisioteràpia, així com serveis de bugaderia, perruqueria, podologia, transport adaptat, acompanyament, atenció i neteja domiciliària i cuina pròpia.
En aquesta cura integral, un assumpte elemental són les activitats específiques que realitzen els nostres avis.
En primer lloc, les activitats són multinivell: dins d'una mateixa activitat hi ha diferents dificultats perquè els usuaris que participen, sense importar la seva capacitat actual.
D'aquesta manera, els nostres majors sempre poden gaudir de l'activitat, especialment tenint el punt terapèutic de reforç de capacitats i retenció, per a no perdre tan prematurament les seves capacitats.
A El Cel Rubí tenim clar que l'objectiu d'una activitat és gaudir i ser feliç, però totes tenen una vessant terapèutica.
D'altra banda, realitzem activitats en paral·lel aprofitant els diferents perfils tècnics que tenim. Un exemple: mentre un grup realitza exercicis en 'Activa't' - la gimnàstica matinal-, un altre grup que no pugui seguir aquest tipus de gimnàstica fa estimulació sensorial.
Amb diferents activitats en paral·lel, podem donar als usuaris diverses opcions segons els seus gustos i capacitat de seguir l'activitat.
Amb aquesta proposta diària, ens assegurem al mateix temps que les persones amb alta deterioració cognitiva participin diàriament en alguna activitat. La seva pèrdua de capacitat decisòria ens porta a reforçar el benefici terapèutic d'aquestes, i això és de summa importància.
Les activitats més destacades
Disposem d'un calendari mensual d'activitats dirigides en diferents àrees d'actuació:
- Estimulació cognitiva: Atenció i concentració, bingo, càlcul, conversa, memòria, reminiscències, musicoteràpia, pràxies, raonament, taller de costura, orientació espacial i temporal, manualitats, teràpia canina, tertúlies
- Estimulació sensorial: estimulació basal, reconeixement auditiu, tàctil, visual i olfactori, jocs de pilota, roboterapia, estimulació en sala multisensorial
- Psicomotricitat: Activa’t, básquet, bitlles, diana, joc de cèrcols o de pilota, kriket, taller funcional.
- Fisioteràpia: Crossfit, marxa i bipedestació, fisioteràpia enllitats, gimnàstica global per les extremitats
- Ludoterapia, jocs de taula, cartes, domino...
- Activitats d'oci entre altres activitats de centre.
Segur que heu pogut veure en les nostres xarxes socials que no passem per alt cap aniversari dels nostres majors.
Cada mes l'Educadora Social posa els aniversaris dels usuaris en el calendari del menjador. Ho celebrem i felicitem cada persona, i si la família vol, pot portar pastes o entremesos per a compartir.
Però també fem moltes altres activitats:
- Sala multisensorial i roboterapia: Realitzem teràpia sensorial en l'espai Snoezelen, especialment pensat per a la participació de persones amb alta dependència.
- Feines de casa: De forma sempre voluntària els usuaris que ho vulguin poden doblegar tovalloles o pitets, ajudar a parar taula a les auxiliars, enrotllar venes compressives, col·locar pitets als usuaris abans dels menjars... Amb això fomentem l'autoestima i la sensació d'utilitat i importància de cada persona major.
- Festa de la família: Aquest esdeveniment anual té com a principal objectiu incorporar als familiars a la dinàmica del centre i oferir als usuaris un dia en què poder gaudir de la família i dels companys. Aquesta jornada festiva es basa en la celebració d'un menjar de germanor.
- Suport familiar: Juntament amb la festa de la família, realitzem monogràfics i sessions formatives per a familiars, on tractem diversos temes del centre, amb informació específica de l'usuari, etc.
- Programa de voluntariat: Ja sigui amb familiars, amics o amb projectes d'escoles, practiquem el programa de voluntariat amb activitats dins del calendari, on normalment es comparteix o mostra alguna nova habilitat.
- Treball comunitari: Realitzem sortides en la comunitat amb acompanyament de familiars i voluntaris. Visitem i passegem per llocs particulars del barri on els usuaris se senten identificats i recorden vivències passades.
- Taller Solidari: Els participants realitzen diversos productes artesanals a proposta seva i aquests treballs es posen a la venda, podent destinar els beneficis a un projecte social de la seva elecció.
- Taller de Cuina: Els usuaris proposen a cuina un plat a realitzar que els recordi algun fet important de la seva vida. A més, també comptem amb tallers de cuina pel sopar dels divendres, on els mateixos usuaris preparen el segon plat del sopar, empanades, pizzes, etc.
- Festa de Sant Jordi: S'interpreta la llegenda del drac i Sant Jordi per part dels usuaris, treballadors i familiars. S'acudeix al centre de la ciutat a veure les parades de llibres i roses
- Cap de setmana de l'oci: Cada cap de setmana veiem una pel·lícula a la tarda, amb crispetes i refrescos. És una activitat que va sorgir des del consell de participació del centre, quan van decidir que volien cinema els caps de setmana. Per a això, adquirim una televisió de 75" i disposem de Movistar TV perquè puguin triar la pel·lícula que desitgin.
Activitats soci-educatives en dates assenyalades
Per descomptat, en dates com a Nit de cap d'any, Reis o Carnestoltes, celebrem les campanades en el sopar, es fa un regal per a tots els usuaris, un menjar especial i tortell, i fem una festa de disfresses, respectivament.
Com organitzem les activitats?
L'Educadora social, psicòloga, la terapeuta ocupacional i la fisioterapeuta són els qui principalment vetllen per a fer un calendari d'activitats equilibrat i amb la màxima participació.
Així, cada professional, ja sigui psicòleg, terapeuta, terapeuta ocupacional o educador social, planifica les seves activitats, totes queden registrades en el nostre programari de gestió, la informació és totalment transversal i hi ha una bona coordinació de l'equip per a no repetir-les i per a disposar d'un calendari mensual.
Comptar amb la participació de tots
La participació dels nostres avis i els seus familiars, juntament amb el personal d’El Cel de Rubí, és la base sobre la qual se sustenten totes les activitats del nostre centre. Per a això, fomentem aquesta participació de manera específica segons cada grup:
Els familiars
- Consell de participació
- Enquestes de satisfacció
- Bústia de suggeriments i queixes
- Fulls de reclamació
- Grups d'acolliment i monogràfics
- Reunions puntuals
Col·lectiva
- Consells de participació
- Reunions puntuals
Individuals
- Enquestes de satisfacció
- Bústia de suggeriments i queixes
- Fulls de reclamació
- Reunions puntuals
Activitats fixades en el calendari
A principis de cada any, dissenyem el Calendari anual d'activitats segons la participació i el seu èxit en el passat curs, organitzant també amb antelació les diferents activitats lúdiques en funció del calendari mensual de les activitats dirigides.
A més, informem amb molta previsió als nostres residents, futurs residents i les seves famílies sobre les activitats d’El Cel Rubí per a aconseguir que s'involucrin i participin.
Història de vida: la seva importància en una residència per a gent gran
A El Cel de Rubí treballem amb un programa d'Atenció Centrada en la Persona (ACP) fonamental per a l'ingrés i l'estada de les persones grans en els nostres centres: la història de vida.
En aquest post, coneixerem a fons aquesta metodologia que ajuda de manera decisiva a facilitar l'ingrés i la nova vida dels residents en els centres, millorant les relacions familiars i amb els treballadors i evitant l'exclusió social.
En què consisteix la història de vida?
Aquest procés, que realitzem amb l'ingrés de qualsevol persona en la nostra residència de gent gran de Rubí, tracta de conèixer els detalls, així com el context i les experiències viscudes. D'aquesta manera podem saber més i millor, des de l'inici, els gustos i habilitats de cada usuari.
Coneixent la seva història vital, fem que els seus primers passos i l'adaptació a la seva nova vida i llar sigui més senzilla. Per exemple, podrem definir, en la mesura del possible, quines preferències té sobre la seva estada, allò que li agrada desdejunar, els menjars que li agraden i els que no, tot per a poder oferir un alternatiu… A més de posar en comú aquestes activitats i habilitats que cadascú posseeix per a poder relacionar-se amb persones que tinguin les mateixes i, sobretot, per a incloure-la en el programa d'activitats.
En definitiva, la història de vida dels residents ens permet conèixer-los detalladament i utilitzar les seves biografies per a donar-los veu i vot, reforçar la seva identitat i el seu rol dins de la residència, potenciar la seva dignitat i fer d'aquest intercanvi d'informació un reconeixement a la seva memòria i a la seva vida.
Els objectius de la història de vida dels residents
Posant al nou resident com a eix central, l'objectiu d'apostar per conèixer i confeccionar la història de vida de cada resident és que tot l'equip de professionals treballi de manera conjunta per a conèixer en profunditat a cadascun dels grans, les seves preferències i necessitats, saber com vol ser atès i, en definitiva, millorar la seva qualitat de vida.
Mitjançant aquest procés, l'usuari se sent en família des del mateix dia de l'ingrés, i es facilita la creació de vincles amb altres residents i els professionals que treballen diàriament al seu costat.
Al mateix temps, aquest procés busca treballar l'estimulació cognitiva de l'usuari, la seva memòria, i una adaptació i la cohesió al centre molt més plena.
Com es fa una història de vida?
En la història de vida podem recollir tots aquells aspectes de la vida de la persona que siguin importants per a ella.
Una estructura bàsica passa per conèixer les seves dades bàsiques, costums, gustos i tradicions, així com els detalls de la seva infància, adolescència, maduresa i present. Des del lloc de naixement als seus pares, amistats, amors, estudis, religió, treball, fills, habitatge, entreteniments, entorn familiar i social…
Per descomptat, també és molt interessant saber si ha viscut algun període històric i que li hagi marcat. Per a això, res millor que comptar amb documents personals com fotos, llibres, etc.
Tampoc podem oblidar que, a més de recollir les dades de la vida de la persona en el seu passat, és vital recollir els seus sentiments / estat d'ànim en el moment actual, per a determinar les seves expectatives de futur i el seu nou projecte de vida en la residència.
Així, aquesta guia vital arrenca després del primer accés al centre amb una entrevista en profunditat a la família i al resident per a anar detallant aspectes concrets de la vida de la persona.
Aquesta informació es trasllada després a l'equip d’El Cel de Rubí, de manera que tots els professionals (terapeutes ocupacionals, mèdics, fisioterapeutes, infermers, psicòlegs, etc.) podran conèixer al resident, dissenyar un pla a mesura, personalitzar l'atenció, etc. En aquest sentit, la participació coral de tots és imprescindible per a unes cures i atenció que respectin al màxim l'autonomia i capacitat de decisió de les persones grans.
L'acompanyament del centre
Per a confeccionar la història de vida o els diferents tipus d'històries, és necessari que participi una segona persona, a més d'un familiar. Habitualment, la història de vida normalment la recull el terapeuta o la treballadora social com a part de l'ingrés, i va adjunta al pictograma que es realitza sobre la part social de la persona.
Com veiem, els beneficis d'apostar per aquesta pràctica durant l'ingrés de cada persona gran són molts. Entre els més importants destaquen:
- Potenciem la memòria i fomentem l'orientació espacial i temporal, atès que la persona es veurà obligada a evocar els records de la seva vida.
- Reforcem la seva identitat i reconeixement com a persona, una cosa especialment útil en persones, per exemple, amb algun grau de demència o Alzheimer.
- Podem identificar les activitats específiques per a cada resident, tant les que necessita com les que li fan gaudir. Això personalitza al màxim l'atenció i ajuda al fet que la persona estigui més participativa, aprengui més i es vegi més involucrada en les activitats de la residència.
- S'enforteixen vincles amb la família.
La importància de conèixer la història de vida de cada resident
Observant els seus beneficis, podem entendre millor l'important que és cada història de vida de cada resident.
La història de vida és l'eina clau per a conèixer ja d'entrada a les persones, i aquesta personalització de la cura és la clau de l'èxit en l'atenció. No en va, conèixer a les persones que acompanyem resulta l'única forma òptima de poder secundar-les en el seu nou projecte de vida.
Saber de cada trajectòria individual, de la seva personalitat única, del seu estat de salut física i mental, i del context sociofamiliar, condicionarà la seva resposta davant la seva estada en el centre i la nostra com a professionals en l'atenció. I és que les persones grans, lluny de ser totes iguals, manifesten diferents necessitats, capacitats i expectatives.
En definitiva, amb aquesta història de vida es pot aconseguir que cada persona sigui un agent actiu en el seu dia a dia i no un mer receptor de cures.
La història de vida és especialment beneficiós en persones que tenen alguna demència i que no ens poden explicar el seu passat, ja que necessitem que els seus familiars ens expliquin la seva biografia per a poder fer el mateix treball. En definitiva, per a respectar i intentar adaptar les seves cures al màxim, encara que la persona per qualsevol motiu no s'adoni.
Primers auxilis en persones grans
Les persones, a mesura que envellim, ens tornem més vulnerables davant qualsevol lesió. És per això que els majors tenen més risc de sofrir accidents a causa de la disminució de les seves funcions, a ser més propensos a caure, lesionar-se o emmalaltir. Davant aquestes situacions, es fa vital conèixer quins són els primers auxilis en persones grans i com s'han de realitzar, ja sigui per a manejar caigudes, cremades, problemes cardiovasculars o altres accidents comuns. Es tracta d'un coneixement clau per a les famílies i els propis ancians, i especialment per a les residències de persones grans com El Cel Rubí.
Imatge de Martin Splitt a Unsplash
Què són primers auxilis en persones majors?
Els primers auxilis són les mesures immediates que es prenen en una persona lesionada, inconscient o que emmalalteix sobtadament, en el lloc on ha succeït l'incident (escena) i fins que arriba l'assistència sanitària (servei d'emergència).
Els primers auxilis, lògicament, estan pensats per a ajudar, no per a causar més mal, per la qual cosa cal saber aplicar-los amb èxit per a:
- Mantenir viu a l'accidentat.
- Evitar noves lesions o complicacions.
- Posar a l'accidentat al més aviat possible en mans de serveis mèdics.
- Alleujar el dolor.
- Evitar infeccions o lesions secundàries.
Conèixer els aspectes essencials sobre els primers auxilis ajuda a salvar vides i a disminuir els riscos.
El mètode PAS
En el cas dels primers auxilis en ancians, ens movem sempre sota les directrius del mètode PAS: Protegir, Avisar i Socórrer.
Primer cal protegir. És a dir, evitar que la font de mal continuï actuant i no realitzar accions si no es coneixen les tècniques. Després cal avisar, perquè els serveis d'emergències arribin com més aviat millor. Finalment, cal socórrer. Si ja s'ha avisat i es coneixen els mètodes per a actuar, es poden realitzar les tècniques de primers auxilis en ancians.
Com realitzar els primers auxilis en majors
A continuació, us expliquem les situacions més habituals i/o propenses d'accidents en adults grans i com brindar-li primers auxilis de manera adequada.
Intoxicacions
Quan apareix una intoxicació cal esbrinar quin ha estat la causa, és a dir, identificar el producte i donar la màxima informació possible. Si s'identifica, cal comunicar-li-ho al servei d'emergències perquè donin pautes exactes de com actuar. És crucial no provocar el vòmit ni administrar sòlids, líquids o medicaments.
Com actuar davant un atropellament
Els primers auxilis en adults grans, en cas d'atropellament, han de seguir l'estratègia PAS. Primer, apartar o protegir la persona de la carretera. I avisar de manera immediata al servei d'emergències sense moure el cos, per a evitar lesions majors. Després, es fa tot el possible per mantenir la via aèria buidada i detenir qualsevol sagnat.
Cremades
Si bé vegada són menys freqüents, els ancians poden sofrir cremades en manipular líquids bullint, com a aigua o oli calent. Aquí, depenent del tipus de cremada, cal realitzar unes accions o altres.
Per a les cremades petites de contacte, refredar la zona sota un doll d'aigua. En cremades per flama, no retirar la roba. I en les cremades químiques, retirar la roba i rentar amb abundant aigua. I en tots els casos, telefonar a l'ambulància.
Imatge de Diana Polekhina a Unsplash
Primers auxilis en adults majors en cas de caiguda
Les caigudes són molt freqüents en la tercera edat i responen a multitud de factors de risc. De fet, segons aquest article de First Aid for Life, la gran majoria dels accidents que sofreixen les persones ancianes són les caigudes. Aquestes caigudes solen estar relacionades amb una pèrdua de visió o amb problemes de l'equilibri, a causa de la deterioració dels ossos i les funcions motores.
Una caiguda pot ocasionar un traumatisme cranioencefàlic, una fractura d'os o el trencament de maluc, entre altres situacions. Per això, per a treballar en la prevenció de caigudes, les residències s'han convertit en un espai segur per als nostres majors, on es gaudeix d'una accessibilitat completa disminuint dràsticament els riscos.
En cas de caiguda, el primer que hem de fer és demanar ajuda i revisar l'estat de la persona, intentant calmar-lo i mobilitzar-lo lentament. Podem col·locar un coixí o manta, o el que tinguis a la mà, sota el seu cap.
- Si apareix molt dolor en alguna zona, una deformitat o incapacitat de moviment, cal evitar moure aquesta part.
- Cal ajudar aquesta persona a aixecar-se quan sigui possible fer-ho sense dolor. Per a això es recomana col·locar-ho en quatre potes per a tenir més estabilitat. Després se separen els colzes del sòl.
- En els casos en els quals la caiguda hagi provocat pèrdua de coneixement, dificultat per a respirar, possibilitat d'algun os trencat, sagnat o vòmits cal acudir a urgències.
Infart cardíac o accident cerebrovascular
L'infart cardíac o l'accident cerebrovascular també posen en risc la vida de l'ancià. Per això, s'ha d'actuar amb rapidesa perquè les conseqüències siguin el menys greus possibles.
A més, és crucial que les residències coneguin l'historial mèdic complet del pacient per a saber actuar immediatament i de la forma correcta.
Si un resident sofreix algun d'aquests dos accidents, actuem de la següent manera:
- El personal sanitari ha de telefonar immediatament a urgències.
- Revisar el pols i les respiracions. Si és necessari, posem en pràctica la maniobra cardio-respiratòria.
- Acomodar a la persona major boca amunt, comprovant que no hi ha cap obstacle perquè pugui respirar bé.
- Col·locar el mentó del major cap amunt per a obrir les vies respiratòries, obrim la seva boca i tapant el seu nas amb la nostra mà, inhalem aire i col·loquem els nostres llavis sobre els de l'accidentat. Després, exhalem l'aire fins que el pit s'infli. Aquesta acció ha de repetir-se 2 vegades. Procedir a realitzar 30 compressions ràpides.
- Realitzar un massatge cardíac i combinar les dues tècniques (2 insuflacions i 30 compressions) fins que l'ancià recobri el coneixement o arribi l'ajuda mèdica.
- Desfibrilar. En El Cel de Rubí comptem amb desfibril·lador propi dins del centre i formació per al seu ús. I en col·laboració amb l'Ajuntament de Rubí, disposem d'un desfibril·lador en la façana del centre, al carrer, perquè pugui ser utilitzat en una emergència en la rodalia del centre.
Desmais
En cas de desmais, el més recomanable és seguir els següents passos:
- Comprovar l'estat de l'adult major, que no trobi ferides o sagnats.
- Posicionar-ho boca amunt, però deixant el cap de costat per a evitar que s'ofegui amb la llengua. Després, elevar les seves cames amb les mans per a ajudar al fet que la sang arribi al cervell.
- Quan la persona recuperi el coneixement, ajudar-lo a parar-se. És recomanable telefonar a emergències o anar immediatament a un centre mèdic perquè li realitzin un control.
Actuar enfront d'una ennuegada
Altra tipus d'accident comú entre els ancians és l'anomenada broncoaspiració. En perdre peces dentals i altres problemes de l'edat, empassar és més difícil per als ancians. I és possible que parteix del menjar vagi a parar a les vies respiratòries. Per això, a El Cel de Rubí treballem en la seva prevenció mitjançant la cura de l'entorn, la postura, la presentació dels aliments i l'acte de deglució. Per exemple, comptem amb terapeutes ocupacionals que treballen sobre l'aprenentatge de la deglució en el major amb disfàgia.
En cas d'ennuegada, si la persona tus, no està en risc la seva vida. La tos és el mecanisme del cos per a expulsar les obstruccions. No obstant això, i per a salvar a la persona davant una ennuegada que vagi a més, en els moments més crítics d'asfíxia, cal conèixer i realitzar la maniobra Heimlich, o bé tractar de donar amb l'objecte que està obstaculitzant les vies i si és possible, treure'l amb les nostres pròpies mans.
Això últim solo ho poden fer professionals capacitats i assegurances, perquè és perillós, en El Cel de Rubí disposem de formació per a aquests casos així com de dispositius d'emergència per a poder ser utilitzats en cas d'ennuegada.
Imatge de Sincerely Media a Unsplash
Altres accidents comuns
Els primers auxilis en majors també han d'enfocar-se a tractar conseqüències de la diabetis, intoxicacions per medicaments o convulsions, així com el risc que sofreixin deshidratació o canvis extrems de temperatura.
Farmaciola bàsica de primers auxilis & Formació adequada
Per a poder realitzar primers auxilis en adults grans, és fonamental tenir una bona farmaciola a casa o en el nostre cas, en les residències d'ancians.
Aquesta farmaciola ha de comptar amb una sèrie d'elements imprescindibles, com puguin ser gases, tisores, tiretes i pinces, així com cinta, tovalloles antisèptiques i desinfectant de mans.
En el cas dels residents de llars d'ancians, aquests tenen moltes més probabilitats que altres persones d'anar a l'hospital. Així, l'equip mèdic adequat per a llars d'ancians pot controlar una sèrie d'afeccions mèdiques menors, evitant que empitjorin i reduint la necessitat de transportar als residents a l'hospital.
Per a això, cal comptar amb els subministraments adequats a mà i la preparació necessària, com són:
- Subministraments de seguretat: Caminadors, cadires de rodes, alarmes de llit, sistemes de crida per a pacients dels diferents tipus i adaptats a les seves necessitats…
- Articles de primers auxilis
- Subministraments mèdics per a pacients
- Ascensors
- Eines d'avaluació: Estetoscopi, Otoscopi, Oxímetre de pols, Termòmetre, etc.
- Material per a la prevenció d'infeccions
- Suport a la salut mental i cognitiva
- L'entrenament adequat
- Atenció d'emergència respiratòria
Actuar amb decisió i rapidesa
En les nostres residències sabem que conèixer les mesures bàsiques de primers auxilis en adults majors evita moltes complicacions i fins i tot pot salvar-los la vida. Cal tenir molt clar com s'ha d'actuar en cada situació, i que cada cuidador, fisioterapeuta, psicòleg, etc. sigui conscient dels riscos d'aquesta persona. Esperem que tots aquests consells de et serveixin d'ajuda si alguna vegada et veus en la necessitat de practicar primers auxilis a persones majors.
