primeros auxilios

Primers auxilis en persones grans

Les persones, a mesura que envellim, ens tornem més vulnerables davant qualsevol lesió. És per això que els majors tenen més risc de sofrir accidents a causa de la disminució de les seves funcions, a ser més propensos a caure, lesionar-se o emmalaltir. Davant aquestes situacions, es fa vital conèixer quins són els primers auxilis en persones grans i com s'han de realitzar, ja sigui per a manejar caigudes, cremades, problemes cardiovasculars o altres accidents comuns. Es tracta d'un coneixement clau per a les famílies i els propis ancians, i especialment per a les residències de persones grans com El Cel Rubí.

Imatge de Martin Splitt a Unsplash

Què són primers auxilis en persones majors?

Els primers auxilis són les mesures immediates que es prenen en una persona lesionada, inconscient o que emmalalteix sobtadament, en el lloc on ha succeït l'incident (escena) i fins que arriba l'assistència sanitària (servei d'emergència).

Els primers auxilis, lògicament, estan pensats per a ajudar, no per a causar més mal, per la qual cosa cal saber aplicar-los amb èxit per a:

  • Mantenir viu a l'accidentat.
  • Evitar noves lesions o complicacions.
  • Posar a l'accidentat al més aviat possible en mans de serveis mèdics.
  • Alleujar el dolor.
  • Evitar infeccions o lesions secundàries.

Conèixer els aspectes essencials sobre els primers auxilis ajuda a salvar vides i a disminuir els riscos.

El mètode PAS

En el cas dels primers auxilis en ancians, ens movem sempre sota les directrius del mètode PAS: Protegir, Avisar i Socórrer.

Primer cal protegir. És a dir, evitar que la font de mal continuï actuant i no realitzar accions si no es coneixen les tècniques. Després cal avisar, perquè els serveis d'emergències arribin com més aviat millor. Finalment, cal socórrer. Si ja s'ha avisat i es coneixen els mètodes per a actuar, es poden realitzar les tècniques de primers auxilis en ancians.

Com realitzar els primers auxilis en majors

A continuació, us expliquem les situacions més habituals i/o propenses d'accidents en adults grans i com brindar-li primers auxilis de manera adequada.

Intoxicacions

Quan apareix una intoxicació cal esbrinar quin ha estat la causa, és a dir, identificar el producte i donar la màxima informació possible. Si s'identifica, cal comunicar-li-ho al servei d'emergències perquè donin pautes exactes de com actuar. És crucial no provocar el vòmit ni administrar sòlids, líquids o medicaments.

Com actuar davant un atropellament

Els primers auxilis en adults grans, en cas d'atropellament, han de seguir l'estratègia PAS. Primer, apartar o protegir la persona de la carretera. I avisar de manera immediata al servei d'emergències sense moure el cos, per a evitar lesions majors. Després, es fa tot el possible per mantenir la via aèria buidada i detenir qualsevol sagnat.

Cremades

Si bé vegada són menys freqüents, els ancians poden sofrir cremades en manipular líquids bullint, com a aigua o oli calent. Aquí, depenent del tipus de cremada, cal realitzar unes accions o altres.

Per a les cremades petites de contacte, refredar la zona sota un doll d'aigua. En cremades per flama, no retirar la roba. I en les cremades químiques, retirar la roba i rentar amb abundant aigua. I en tots els casos, telefonar a l'ambulància.

quemadura

Imatge de Diana Polekhina a Unsplash

Primers auxilis en adults majors en cas de caiguda

Les caigudes són molt freqüents en la tercera edat i responen a multitud de factors de risc. De fet, segons aquest article de First Aid for Life, la gran majoria dels accidents que sofreixen les persones ancianes són les caigudes. Aquestes caigudes solen estar relacionades amb una pèrdua de visió o amb problemes de l'equilibri, a causa de la deterioració dels ossos i les funcions motores.

Una caiguda pot ocasionar un traumatisme cranioencefàlic, una fractura d'os o el trencament de maluc, entre altres situacions. Per això, per a treballar en la prevenció de caigudes, les residències s'han convertit en un espai segur per als nostres majors, on es gaudeix d'una accessibilitat completa disminuint dràsticament els riscos.

En cas de caiguda, el primer que hem de fer és demanar ajuda i revisar l'estat de la persona, intentant calmar-lo i mobilitzar-lo lentament. Podem col·locar un coixí o manta, o el que tinguis a la mà, sota el seu cap.

  • Si apareix molt dolor en alguna zona, una deformitat o incapacitat de moviment, cal evitar moure aquesta part.
  • Cal ajudar aquesta persona a aixecar-se quan sigui possible fer-ho sense dolor. Per a això es recomana col·locar-ho en quatre potes per a tenir més estabilitat. Després se separen els colzes del sòl.
  • En els casos en els quals la caiguda hagi provocat pèrdua de coneixement, dificultat per a respirar, possibilitat d'algun os trencat, sagnat o vòmits cal acudir a urgències.

Infart cardíac o accident cerebrovascular

L'infart cardíac o l'accident cerebrovascular també posen en risc la vida de l'ancià. Per això, s'ha d'actuar amb rapidesa perquè les conseqüències siguin el menys greus possibles.

A més, és crucial que les residències coneguin l'historial mèdic complet del pacient per a saber actuar immediatament i de la forma correcta.

Si un resident sofreix algun d'aquests dos accidents, actuem de la següent manera:

  • El personal sanitari ha de telefonar immediatament a urgències.
  • Revisar el pols i les respiracions. Si és necessari, posem en pràctica la maniobra cardio-respiratòria.
  • Acomodar a la persona major boca amunt, comprovant que no hi ha cap obstacle perquè pugui respirar bé.
  • Col·locar el mentó del major cap amunt per a obrir les vies respiratòries, obrim la seva boca i tapant el seu nas amb la nostra mà, inhalem aire i col·loquem els nostres llavis sobre els de l'accidentat. Després, exhalem l'aire fins que el pit s'infli. Aquesta acció ha de repetir-se 2 vegades. Procedir a realitzar 30 compressions ràpides.
  • Realitzar un massatge cardíac i combinar les dues tècniques (2 insuflacions i 30 compressions) fins que l'ancià recobri el coneixement o arribi l'ajuda mèdica.
  • Desfibrilar. En El Cel de Rubí comptem amb desfibril·lador propi dins del centre i formació per al seu ús. I en col·laboració amb l'Ajuntament de Rubí, disposem d'un desfibril·lador en la façana del centre, al carrer, perquè pugui ser utilitzat en una emergència en la rodalia del centre.

Desmais

En cas de desmais, el més recomanable és seguir els següents passos:

  • Comprovar l'estat de l'adult major, que no trobi ferides o sagnats.
  • Posicionar-ho boca amunt, però deixant el cap de costat per a evitar que s'ofegui amb la llengua. Després, elevar les seves cames amb les mans per a ajudar al fet que la sang arribi al cervell.
  • Quan la persona recuperi el coneixement, ajudar-lo a parar-se. És recomanable telefonar a emergències o anar immediatament a un centre mèdic perquè li realitzin un control.

Actuar enfront d'una ennuegada

Altra tipus d'accident comú entre els ancians és l'anomenada broncoaspiració. En perdre peces dentals i altres problemes de l'edat, empassar és més difícil per als ancians. I és possible que parteix del menjar vagi a parar a les vies respiratòries. Per això, a El Cel de Rubí treballem en la seva prevenció mitjançant la cura de l'entorn, la postura, la presentació dels aliments i l'acte de deglució. Per exemple, comptem amb terapeutes ocupacionals que treballen sobre l'aprenentatge de la deglució en el major amb disfàgia.

En cas d'ennuegada, si la persona tus, no està en risc la seva vida. La tos és el mecanisme del cos per a expulsar les obstruccions. No obstant això, i per a salvar a la persona davant una ennuegada que vagi a més, en els moments més crítics d'asfíxia, cal conèixer i realitzar la maniobra Heimlich, o bé tractar de donar amb l'objecte que està obstaculitzant les vies i si és possible, treure'l amb les nostres pròpies mans.

Això últim solo ho poden fer professionals capacitats i assegurances, perquè és perillós, en El Cel de Rubí disposem de formació per a aquests casos així com de dispositius d'emergència per a poder ser utilitzats en cas d'ennuegada.

Imatge de Sincerely Media a Unsplash

Altres accidents comuns

Els primers auxilis en majors també han d'enfocar-se a tractar conseqüències de la diabetis, intoxicacions per medicaments o convulsions, així com el risc que sofreixin deshidratació o canvis extrems de temperatura.

Farmaciola bàsica de primers auxilis & Formació adequada

Per a poder realitzar primers auxilis en adults grans, és fonamental tenir una bona farmaciola a casa o en el nostre cas, en les residències d'ancians.

Aquesta farmaciola ha de comptar amb una sèrie d'elements imprescindibles, com puguin ser gases, tisores, tiretes i pinces, així com cinta, tovalloles antisèptiques i desinfectant de mans.

En el cas dels residents de llars d'ancians, aquests tenen moltes més probabilitats que altres persones d'anar a l'hospital. Així, l'equip mèdic adequat per a llars d'ancians pot controlar una sèrie d'afeccions mèdiques menors, evitant que empitjorin i reduint la necessitat de transportar als residents a l'hospital.

Per a això, cal comptar amb els subministraments adequats a mà i la preparació necessària, com són:

  • Subministraments de seguretat: Caminadors, cadires de rodes, alarmes de llit, sistemes de crida per a pacients dels diferents tipus i adaptats a les seves necessitats…
  • Articles de primers auxilis
  • Subministraments mèdics per a pacients
  • Ascensors
  • Eines d'avaluació: Estetoscopi, Otoscopi, Oxímetre de pols, Termòmetre, etc.
  • Material per a la prevenció d'infeccions
  • Suport a la salut mental i cognitiva
  • L'entrenament adequat
  • Atenció d'emergència respiratòria

Actuar amb decisió i rapidesa

En les nostres residències sabem que conèixer les mesures bàsiques de primers auxilis en adults majors evita moltes complicacions i fins i tot pot salvar-los la vida. Cal tenir molt clar com s'ha d'actuar en cada situació, i que cada cuidador, fisioterapeuta, psicòleg, etc. sigui conscient dels riscos d'aquesta persona. Esperem que tots aquests consells de et serveixin d'ajuda si alguna vegada et veus en la necessitat de practicar primers auxilis a persones majors.


Consells i tècniques de relaxació per a persones grans

Vivim massa de pressa. Per sort, durant la vellesa, amb una bona qualitat de vida i si no hi ha malalties ni preocupacions al nostre voltant, és possible reduir el ritme per a poder gaudir més del dia a dia, les converses, els amics, etc. No obstant això, hi ha vegades que les persones majors també se senten nervioses o angoixades. Avui volem parlar-vos sobre la relaxació de les persones grans.

Si bé sentir-nos relaxats és important per a tothom, per a persones de qualsevol edat, per als avis ho és encara més ja que molts d'ells pateixen circumstàncies que els fan viure més estressats: malalties, haver deixat la seva casa de tota la vida, no estar tot el que volguessin al costat de la seva família, etc.

La veritat és que moltes persones creïn que els ancians viuen una vida molt tranquil·la, lluny de qualsevol situació estressant. Però això no sempre és així: l'ansietat i l'estrès també són presents en les vides dels nostres grans, especialment en persones amb una certa deterioració cognitiva ja que l'estrès i l'ansietat són part d'aquesta condició.

Ells també posseeixen preocupacions i pors que els creen ansietat. És per això que és molt important ajudar a realitzar exercicis de relaxació per a persones grans, a més de conèixer on i com se senten segurs i tranquils. Així, aconseguirem que visquin amb la tranquil·litat que mereixen.

Activitats de relaxació per a evitar o combatre problemes de salut

Les activitats de relaxació per a majors són una eina efectiva per a combatre diversos estats alterats i les seves conseqüències. El principal problema és que aquests estats, especialment els ansiosos, no sols afecten l'estat d'ànim, sinó que en molts casos són també l'origen d'altres problemes de salut importants com:

  • Obesitat
  • Diabetes
  • Pressió arterial alta
  • Deficiències cardíaques
  • Insomni i altres trastorns del somni
  • Augment de les possibilitats de desenvolupar Alzheimer

En què consisteix la relaxació de les persones majors?

La relaxació és un estat de repòs físic i mental que aporta un profund descans, equilibra el metabolisme i el ritme cardíac, allibera de tensions musculars o psicològiques i produeix benestar, calma i tranquil·litat.

Per aconseguir la tan desitjada relaxació, podem acudir a exercicis físics, de mobilitat, respiració, etc. Contínua llegint per a descobrir alguns d'ells.

Mindfulness

Practicar exercicis de mindfulness té un impacte molt positiu a l'hora d'intentar controlar i/o rebaixar l'estrès i l'ansietat generats per una situació d'incertesa.

En què consisteix aquesta pràctica? Es tracta de ser conscient a l'experiència del moment present, sense preocupar-nos pel que ja ha passat o pel que passarà.

En les sessions que posem en pràctica en El Cel Rubí, l'objectiu és aconseguir un profund estat de consciència, i s'usen diverses tècniques per a aconseguir-lo. D'aquesta manera, aconseguim que la nostra consciència es relaxi sense elaborar judicis sobre el que sentim o pensem en aquest moment. Se li atorga una gran importància a l'aquí i ara ja que focalitzem tota l'atenció en el moment present.

Aquests exercicis es poden practicar en sessions curtes, de mitja hora, i cal realitzar-los en un lloc còmode, agradable i sense sorolls estridents que ens distreguin, a excepció de música suau i relaxant.

Per al mindfulness la posició serà simplement asseure's còmodament en el sòl (cadascun a la seva manera). La postura ha de deixar l'esquena en un angle recte per a facilitar la respiració. Si és necessari poden agafar un coixí, una esterilla o una tovallola per a estar més còmodes. En les sessions, buscarem respirar profundament, identificar les emocions, sentir el cos, escoltar els sons que ens envolten o pensar en sabors i olors.

Quins beneficis aporta el mindfulness en les persones majors?

  • Alleujar símptomes propis de la depressió o ansietat.
  • Tenir efectes positius en la percepció del dolor.
  • Millores en la memòria, capacitat de concentració, autoconsciència i intel·ligència emocional.
  • Millora en la percepció de solitud.

Exercicis de respiració

Els nostres majors, a través dels exercicis de respiració, poden aconseguir beneficis com reduir els símptomes de l'ansietat o, fins i tot, alleujar dolors físics. A més de relaxar-se, augmentaran la seva capacitat pulmonar, baixaran les pulsacions del cor i restabliran la funció del diafragma.

La millor opció és començar per controlar les respiracions. Per a això és recomanable realitzar un exercici que contingui inspiracions profundes.

Hi ha especialment dos efectius exercicis de respiració, inspirant pel nas i espirant per la boca: respiració recolzat, asseguts en una butaca amb l'esquena recolzada en el respatller; i respiració dempeus, amb les cames lleugerament separades. Si el nostre major ha de romandre en el llit, també hi ha una sèrie d'exercicis que es poden fer tombat.

Ioga o pilates

El ioga o pilates, en unir respiració, moviment i estiraments en un equilibri perfecte, és una excel·lent opció. És també molt beneficiós per a les persones de la tercera edat.

Són activitats molt adequades per a conscienciar sobre el nostre cos i aconseguir desconnectar dels problemes diaris. Es tracta d'aprendre a respirar i millorar la postura a través de l'enfortiment muscular.

Estiraments

Dins de la categoria d'exercicis de mobilitat, al costat del ioga i pilates, el més bàsic és realitzar els estiraments correctes en les diferents zones del cos.

Les persones majors han de mantenir-se actives, però sobretot relaxades perquè la seva qualitat de vida no es redueixi amb el temps, i per a això és molt necessari seguir una rutina diària d'exercicis amb els quals es poden evitar molts mals tant físics com psicològics.

El que busquem és que els músculs no s'engarrotin ni s'atrofiïn amb tanta facilitat. Poden ser exercicis molt simples, però també són molt eficaços. En aquest sentit, cal destacar que és necessari posar l'accent en les extremitats i en la zona de les espatlles i coll que és on més estrès s'acumula.

Teràpia ocupacional

La teràpia ocupacional busca mantenir i augmentar l'autonomia de les persones majors. Sol ser grupal, de manera que els residents s'alliberen, se senten més còmodes i compresos. Produeixen molts moments de diversió, fuita i de riures, per la qual cosa impera el bon humor. Una de les nostres teràpies més populars entre els nostres majors és la roboterapia.

Artteràpia

Ambient relaxat, música pausada i moviments tranquils per a relaxar-nos i explorar-nos a través de l'art.

És la combinació entre teràpia ocupacional i art, i constitueix una forma eficaç d'abordar trastorns propis de l'edat com la demència, malalties neurològiques com l'alzheimer o el párkinson i físiques com l'artritis o l'artrosi. Pintar, dibuixar, recrear espais… aquest tipus d'exercicis fomenta positivament la relaxació en ancians i persones majors, sent també de molta utilitat.

Els beneficis de les tècniques de relaxació en persones majors

En bregar diàriament amb nombroses responsabilitats i tasques, o amb les demandes d'una malaltia, és possible que les tècniques de relaxació no siguin una prioritat. No obstant això, sempre cal apostar per elles en la vida diària en la residència, tal com fem en El Cel Rubí. I és que els beneficis són incomptables:

  • Disminuir la freqüència cardíaca.
  • Disminuir la pressió arterial, la freqüència respiratòria, tensió muscular, dolor crònic, fatiga, l'activitat de les hormones de l'estrès, ira i frustració…
  • Millorar la digestió, l'atenció i l'estat d'ànim i la qualitat del somni.
  • Controlar els nivells de glucosa en la sang.
  • Incrementar el flux sanguini cap als músculs més grans.
  • Desenvolupar la confiança per a resoldre problemes.
  • Alleujar el mal de cap i/o musculars, especialment d'esquena i coll.
  • Augmentar la creativitat, sobretot amb alguna espècie de “bloqueig mental”.
  • Reduir l'estrès general, aconseguir la pau interior i l'equilibri emocional.
  • Alleujar els símptomes de l'ansietat.

És important recalcar que la relaxació no pretén substituir la visita mèdica diària o substituir un tractament que aquest li hagi prescrit, sinó que és un complement.

Conclusió

El control de l'ansietat en la vellesa, o els propis exercicis de relaxació per a un major benestar, exigeixen el disseny de rutines que permetin que l'adult major es mantingui en actiu.

Les activitats de relaxació per a majors a través de la respiració o la meditació són més efectives quan es combinen amb l'exercici físic i mental, com la teràpia ocupacional o l'artteràpia. L'activitat moderada i adaptada al nivell de capacitat de cada persona permetrà prendre el control sobre tots aquells aspectes que poden repercutir de manera negativa en la salut física i psicològica de les persones majors.


El menjar texturitzat en les residències d'ancians

L'alimentació texturitzada afavoreix que les persones amb paràlisi cerebral i problemes de deglució tornin a gaudir del menjar, a més de forma segura i participant en la vida social del centre.

Avui us volem parlar de la texturització de l’alimentació, una de les formes d'alimentació amb major potencial i que més benestar aporten als nostres majors.

Aquesta dieta texturizada és un eficient potenciador de l'apetit per la varietat de plats que es poden degustar. También beneficia la salut nutricional, repercuteix en el benestar funcional i genera una major autonomia en l'alimentació de les persones que no poden ingerir aliments amb la seva solidesa habitual.

A més de conèixer els seus avantatges, és important saber també en què consisteix exactament, com s'aconsegueix i què suposa per a la dieta en persones majors.

Què és el menjar texturitzat?

Quan parlem d'aliments texturitzats o texturització d'aliments, ens referim a una tècnica que permet donar als aliments una consistència segura i atractiva per a les persones amb disfàgia. És a dir, mitjançant la texturització d'aliments, aconseguim la consistència adequada en els menjars i perquè les persones amb problemes per a mastegar i digerir puguin fer-ho sense problemes.

Gràcies al menjar texturitzat podem reintroduir aliments en la dieta que l'usuari ha anat eliminant per risc d'ennuegada, alhora que es mantenen totes les propietats nutritives.

Beneficis i avantatges de la texturització de l’alimentació

El principal benefici del menjar texturitzat que oferim a El Cel Rubí és que tots els nostres residents gaudeixen del mateix menú, no hi ha distinció entre el menú basal i el de textura modificada. En cas de tenir problemes d'alimentació, recuperen el gust pel menjar, prevenint així problemes de desnutrició i altres complicacions derivades.

Les persones que tenen problemes per a mastegar i empassar poden no ser capaços d'ingerir aliments de manera habitual i consistent. Amb la texturització, podem preservar els colors, sabors i olors originals, augmentant de manera significativa el grau de satisfacció davant el menjar.

En suma, ens permet elaborar plats més fàcils d'ingerir, però gastronòmicament apetibles, ja que aquesta nova textura que s'intenta aconseguir respecta en la mesura del possible la que tenia l'aliment abans de ser tractat.

L'alimentació, a més de proporcionar els nutrients necessaris per a la vida i la bona salut, comporta també un important aspecte social: la gratificació de compartir bons moments a la taula en companyia.

D'altra banda, nombrosos estudis confirmen que la masticació activa moltes zones del cervell, sobretot les relacionades amb el moviment i l'atenció. Això augmenta al mateix temps el flux sanguini i l'activitat cardíaca i vascular, la qual cosa s'associa amb la millora de la memòria immediata i les facultats de càlcul.

chef-cocinando

Problemes en la deglució i l'alimentació de la tercera edat

La correcta alimentació de la tercera edat és una cosa tan delicada com essencial per a la seva salut.

Degut a diferents tipus de malalties i del propi procés d'envelliment, bona part de les persones majors té dificultats a l'hora de mastegar, empassar o ingerir aliments. Així, poden sorgir altres problemes relacionats. Un d'ells és la disminució de la gana i dificultat per a mastegar i empassar aliments. És a dir: amb el pas dels anys, els nostres avis incorporen cada vegada menys aliments. Això pot derivar en falta de nutrients suficients, afebliment del cos i el sistema immunològic, etc.

En dades, la disfàgia -dificultat per a empassar de manera segura i eficaç- afecta a més del 30% de persones que han sofert un ictus, i afecta especialment a persones amb Parkinson i Alzheimer. Pel que fa als problemes de masticació, afecten gairebé al 40% de persones a partir dels 65 anys.

Les conseqüències de la disfàgia, com veiem, poden resultar greus, perquè la dificultat a l'hora de deglutir els aliments pot portar a la desnutrició i, a més, provocar importants problemes a nivell psicològic en la persona que ho pateix.

Quan optem per preparats triturats o cremes, podem suplir la falta de nutrients, però deixant de costat un procés molt important: la masticació. I és que les preparacions d'aliments triturats i convertits en purés no hi ha masticació prèvia.

Davant aquestes situacions, les tècniques de texturització poden fer que les persones amb problemes de deglució, de mastegar i ingerir, puguin gaudir dels menjars sense perdre cap nutrient essencial en el procés, a més a més d'altres beneficis aparellats. Us els expliquem a continuació.

En què consisteix la texturització?

La texturització no és tan sols el tradicional triturat o puré. És molt més. Es tracta d'un conjunt de tècniques que respecten la consistència de cada aliment, conservant tots els seus nutrients i propietats, com l'aroma o el color, que el converteixen en atractiu. És a dir: modificar el menjar el just per a aconseguir que resulti més fàcil de mastegar i deglutir.

Així, texturitzar un aliment consisteix a transformar la seva textura, viscositat i consistència per a poder adequar-ho a les necessitats de les persones amb dificultats de masticació o deglució.

Per la texturització d’aliments no és necessari comptar amb equips específics, però sí que cal conèixer les tècniques. Bàsicament, processem els aliments de manera diferent, per exemple espessint líquids o triturant sòlids, o fins i tot donant als líquids una consistència semisòlida com succeeix amb les cremes de verdures, els purés, els iogurts o les natilles. És imprescindible conèixer què aliments o preparats podem utilitzar per a realitzar aquestes tècniques que NO interfereixin en el sabor, i que una amanida, per exemple, continuï fent gust d'amanida sigui com sigui la seva textura.

A més, existeixen diferents nivells de texturització segons les necessitats de masticació i deglució de la persona, i les característiques pròpies de cada aliment.

Dieta i alimentació dels nostres majors

L'envelliment de la població ha augmentat exponencialment en les últimes dècades, i més ho farà a curt i mitjà termini.

Aquest envelliment és un procés fisiològic natural i irreversible de l'organisme que provoca canvis en l'estructura i funció dels diferents sistemes. Una de les conseqüències és que els nostres avis constitueixen un col·lectiu particularment vulnerable a la malnutrició.

En aquest context, és molt important comptar amb una dieta saludable per a les persones majors, adaptada a cada condició, context i situació. Això és el que busquem en el nostre dia a dia a la residència. I és que és fonamental que els nostres residents d’El Cel Rubí prossegueixin amb una dieta el més sana i personalitzada possible.

La primera opció és optar per una dieta variada i rica en aliments amb nutrients com les proteïnes, vitamines i minerals, com ara la llet i productes lactis, carn, ous, peix, pa, cereals, fruites i verdures, menjar tradicional i sense ultra-processats.

A El Cel Rubí ens preocupem cada dia que els nostres residents i usuaris del centre mantinguin una alimentació adequada i equilibrada, revisada i actualitzada periòdicament per un facultatiu, però sobretot que sigui del grat dels usuaris del centre.

Els nostres menús, tant normals com texturitzats, eviten mancances típiques com la repetició, excés d'aliments fregits i embotits, abús de sopes i purés com a plats principals, falta d'adaptació a les diferents patologies d'aquest col·lectiu, etc. A la nostra residència, assegurem a cada uno dels nostres avis els nutrients energètics, proteínics, de carbohidrats, greixos, minerals, fibra, etc. necessaris per a la seva correcta alimentació.

En definitiva, el disseny d'un menjar i un menú en la residència de majors és peça clau de l'envelliment saludable, i sempre apostant pels aliments texturitzats per a facilitar el mantenir gustos i millorar la presentació dels plats.


La figura del terapeuta ocupacional

En el post d'avui analitzem la funció de la teràpia ocupacional en les residències per a gent gran, la labor dels professionals que treballen a El Cel Rubí i la seva importància per a cobrir les necessitats específiques de tots els nostres i les nostres residents.

Dins del procés d'ingrés i permanència en una residència de persones grans, l'acompanyament d'experts és fonamental en cadascuna de les fases. Un dels professionals que juguen un paper determinant en el benestar de les persones que ingressen i resideixen a El Cel Rubí, així com en qualsevol residència d'ancians, és el terapeuta ocupacional.

Què és un terapeuta ocupacional?

Aquesta professió soci-sanitària té com a principal funció dotar a la persona de més autonomia i qualitat de vida. Per això, i partint d'una valoració especialitzada i individualitzada, així com implementant un pla de tractament pautat, empra l'ocupació com a mitjà. És a dir: el/la terapeuta ocupacional, mitjançant l'activitat com a forma terapèutica, ajuda a la prevenció de malalties i discapacitats, a tractar-les, a mantenir una bona salut i a la rehabilitació de la funcionalitat perduda en les àrees d'autocura, educació, etc. quan existeix algun problema físic, cognitiu i/o sensorial.

Regulació i rol de la teràpia ocupacional

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la teràpia ocupacional es defineix com el conjunt de tècniques, mètodes i actuacions que, a través d'activitats aplicades amb finalitats terapèutica, prevé i manté la salut, “afavoreix la restauració de la funció, supleix els dèficits invalidants i valora els supòsits comportamentals i la seva significació, aconseguint la major independència de l'individu en tots els seus aspectes: mental, físic i social”.

A Espanya, la teràpia ocupacional és una professió regulada per la Llei d'Ordenació de Professions Sanitàries (LOPS). La funció principal és l'aplicació de tècniques i la realització d'activitats de caràcter ocupacional que tendeixin a potenciar o suplir funcions físiques o psíquiques disminuïdes o perdudes, i a orientar i estimular el desenvolupament de tals funcions.

Els terapeutes ocupacionals tenen coneixements sobre rehabilitació en l'àmbit soci-sanitari, i al nostre país 1 de cada 3 professionals treballa amb persones d'edat avançada. El paper dels terapeutes ocupacionals és determinant en les cures sanitàries i socials per a millorar la qualitat de vida de les persones.

La formació que tenen aquests professionals els acredita per a:

  • Valorar les capacitats i limitacions de la persona.
  • Prevenir discapacitats.
  • Valorar les capacitats sensorials, superiors, socials i psicològiques.
  • Elaborar i avaluar programes de tractament de rehabilitació individualitzats.
  • Entrenar i reeducar en les activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària.
  • Adaptar l'entorn i assessorar famílies.
  • Ajudar l'individu a reajustar els seus hàbits diaris i capacitar-lo per a obtenir el major grau de reinserció com a membre actiu dins de la seva comunitat.

Com treballa el terapeuta ocupacional a El Cel Rubí?

En una residència de persones grans, aquest professional realitza primer una valoració inicial per a analitzar el nivell d'autonomia de la persona i donar pautes a tot l'equip auxiliar de com cal tractar-la. D'aquesta manera, avalua les condicions contextuals que afecten directament o indirectament la participació de la persona en les seves activitats de la vida diària, com per exemple les barreres arquitectòniques, condicions d'accessibilitat, exclusió social… Tot, amb l'objectiu d'adaptar o modificar l'entorn de cara a aconseguir la major independència possible.

Es tracta, per tant, d'un treball fonamental. En la nostra residència, el terapeuta ocupacional confecciona la valoració Barthel, que dona les pautes a seguir per cada persona. I segons l'autonomia de cada persona, sabem fins a quin punt pot valer-se per si mateixa, i on no pot arribar nosaltres fem l'atenció directa.

Es crea un pla d'atenció, amb unes pautes especifiques a realitzar per l'usuari i fomentar la seva autonomia a través d'activitats bàsiques, per exemple, vestir-se la part superior, o raspallar-se les dents, per a no perdre la capacitat del moviment que ens permet fer-lo.

Mitjançant el pla d'activitats del centre, recerquem també el foment de la psicomotricitat gruixuda i fina amb activitats rellevants, útils i del grat per a la persona, que la motivin a realitzar aquests exercicis i de manera indirecta exercitar el cos i la ment per a mantenir l'autonomia. Cosir un botó, doblegar tovalloles, preparar les disfresses de carnestoltes, un torneig de bitlles, ajudar amb la preparació de plats culinaris, cuidar les plantes... Activitats de tota mena que ens agradin i ens facin sentir útils i felices i sobretot que exercitin el nostre cos.

Àrees de treball i intervencions

Les àrees que treballa el terapeuta ocupacional són:

  • Activitats bàsiques de la vida diària, especialment de l'autocura, com banyar-se, vestir-se o endreçar-se.
  • Activitats instrumentals de la vida diària més relacionades amb l'entorn com les compres, l'ús del telèfon, cuidar d'altres persones, mobilitat en la comunitat...
  • Oci i temps lliure, per a proporcionar llibertat i auto desenvolupament mitjançant jocs de taula, cinema, teatre, passejos…
  • Estimulació cognitiva, per a capacitats de llenguatge, memòria, atenció, càlcul, concentració, etc. i estimulació funcional.
  • Entrenament de pròtesi i ajudes tècniques.
  • Realitzar un seguiment i avaluació de l'aplicació del tractament de Teràpia Ocupacional.

Al capdavall, els professionals de la teràpia ocupacional en les residències per a persones gran són professionals sanitaris dedicats a la rehabilitació física, neurològica, geriàtrica, salut mental o psicosocial, així com la discapacitat psíquica, traumatologia o adaptació de l'entorn, entre altres.

Objectius i beneficis

En geriatria, la Teràpia Ocupacional té com a principal objectiu augmentar la qualitat de vida de les persones de la tercera edat mitjançant eines que milloren la seva salut. A més a més, aquest professional persegueix fomentar un major grau d'independència i integració social de la persona, així com estimular i mantenir les capacitats cognitives que es veuen afectades per l'envelliment.

Quelcom crucial per a la salut, autoestima i qualitat de vida dels residents.

D'altra banda, cal assenyalar que el terapeuta ocupacional a El Cel Rubí no treballa només amb l’usuari, sinó també amb la família, amb la finalitat d'ajustar-se millor a les seves necessitats, habilitats i entorn. Una vegada detectades aquestes necessitats, treballa amb la persona de manera individual.

El terapeuta ocupacional estudia què és el que necessita la persona per a garantir la seva autonomia. Al mateix temps, ensenya a practicar una varietat d'exercicis que permetin millorar el moviment de les articulacions, com asseure's, aixecar-se del llit… A l'una, ajuda a millorar l'atenció, la memòria i les habilitats socials mitjançant activitats físiques, lúdiques, d'entreteniment...

Així, entre els beneficis de la teràpia ocupacional en residències podem destacar:

  • La prevenció de discapacitats, lesions i disfuncions ocupacionals.
  • Millora de la capacitat física i el to muscular de les persones.
  • Foment de la seva autonomia, individualitat, autoestima i confiança, interacció i la socialització.
  • Potenciació de les capacitats de cada persona.

El principal objectiu és trobar activitats de rellevància per a cada persona, perquè no sigui una obligació fer un exercici rehabilitador, sinó que, mitjançant una activitat amb un sentit per a l'usuari, indirectament puguem treballar totes les capacitats i detenir o alentir així el seu deteriorament. Per aquest motiu en el nostre centre, conèixer bé als nostres usuaris ens permet desenvolupar un pla d'activitats viu, que es modifica segons els gustos dels usuaris, que garanteixi la seva participació i que puguin compartir en grup per a fomentar els llaços socials.

Des del servei de Teràpia Ocupacional del Centre Residencial El Cel Rubí, realitzem una labor directa i diària amb el resident i els seus familiars des de l'ingrés. Sempre de manera individualitzada, expliquem els tipus de programes que desenvolupem i la seva finalitat, així com el procediment que seguim per a motivar-los al fet que participin en aquests.


L'ingrés en una residència d'avis: la importància de les fases i l'acompanyament d'experts

El moment en què, per diferents raons, decidim ingressar en una residència per a persones grans, tant si és per a nosaltres mateixos com si és per a un familiar, sempre porta relacionats diferents aspectes que cal tenir molt en compte. Es tracta, primer de tot, d'un moment vital per a les famílies i el resident. No és un tema fútil. Per això, és important bolcar-se en aquesta nova etapa per a fer que l'inici sigui el més amè, fàcil i agradable possible per a tots. A El Cel de Rubí el que busquem sempre és que cada família se senti segura que la persona en qüestió està en bones mans i es mira des del primer minut pel seu benestar.

D'aquesta manera, en el procés d'ingrés i adaptació a la residència és crucial l'actitud del resident cap al canvi, i el paper de la família i dels professionals del centre.

A més, es tracta d'un procés progressiu, que es va desenvolupant en diferents fases, en les quals sempre cal comptar amb els experts que vetllen per la salut del resident i la tranquil·litat de la família.

En concret, a El Cel de Rubí comptem amb 3 fases per a l'ingrés d'una persona gran en una residència. Són els següents:

Preingrés

Es tracta del contacte inicial entre la residència i els seus treballadors amb el futur resident i la seva família. Aquest primer contacte es pot donar tant al propi domicili com en la residència, si bé sempre és molt millor en aquesta. Si el futur resident té una primera visita per a anar coneixent el lloc on viurà, el canvi és més fluid i senzill.

Durant el preingrés, existeix l'oportunitat de conèixer al futur resident i a la seva família. A més, és quan s'ofereix tota la informació per a planificar degudament l'ingrés. A El Cel de Rubí, per exemple, disposem d'un tríptic amb la informació fonamental sobre els requisits d'accés i les dades més rellevants sobre el nostre centre.

Una vegada la família i el resident coneixen aquesta informació, poden realitzar una sol·licitud d'accés. Aquesta part queda en mans de la treballadora social.

Durant el preingrés, els familiars poden visitar el centre per a conèixer-lo, explicar la seva situació i la de la persona que volen que romangui en la residència. També, com a part de l'alta en el servei, se sol·licita un informe mèdic actualitzat i la història de vida per a conèixer els seus gustos i activitats preferides i l'estat de salut del futur resident. Del que es tracta és de potenciar una integració que sigui el més òptima possible.

Ingrés

La segona fase és l'ingrés. Aquí cal distingir entre els ingressos d'urgència, en casos puntuals, i els ingressos planificats, que són els més habituals. El dia de l'ingrés treballem per a minimitzar l'efecte del canvi, perquè la persona gran està vivint un canvi important en la seva vida. Encara no coneix a fons l'entorn ni els altres residents o les persones que li atendran. En aquest sentit, és fonamental l'acompanyament per part de la família i dels professionals de la residència que ja són coneguts.

En El Cel de Rubí, realitzem una entrevista amb la treballadora social i amb la infermera per a posteriorment proposar la ubicació idònia a l'habitació del centre. També es realitza un estudi de les AVDS per la Terapeuta Ocupacional.

Durant aquesta fase recopilem tot tipus d'informació de tipus burocràtic: des de dades administratives a persones de contacte, dades personals, valoració inicial, informe mèdic, diverses autoritzacions, expedient assistencial, historial mèdic, pautes, consultes, etc.

També fem una planificació de la primera visita amb l'usuari i la seva família per a garantir el traspàs correcte de tota la informació del nou usuari amb l'equip mèdic. En aquesta fase també recomanem sempre una visita de suport al familiar amb la psicòloga del centre, ja sigui en el moment de l'ingrés o en les setmanes posteriors.

Acollida

L'acollida és la tercera fase i és, sens dubte, una de les més importants. Arribats a aquest punt, comptem amb diferents equips del centre que treballen de manera conjunta per a desenvolupar un PIAI (Pla d'Intervenció Individual) en les quatre primeres setmanes d’estada. En aquest document es recull tot el coneixement del nou resident en diferents àrees.

¿Quines àrees participen a l’acollida?

Totes les àrees amb els quals comptem a El Cel de Rubí participen en l’acollida:

  • Psicologia
  • Educadors socials
  • Treballadors socials
  • Fisioterapeutes
  • Terapeutes ocupacionals
  • Infermeria
  • Medica
  • Equip auxiliar atenció directa

En l'acollida d'una persona participen des del personal de cuina fins al terapeuta ocupacional. En aquesta fase tractem per exemple assumptes com la ubicació en la qual s'asseuran els residents en el menjador i de la seva habitació.

D’altra banda, el terapeuta ocupacional fa una valoració inicial per a valorar el nivell d'autonomia de la persona i donar pautes a tot l'equip auxiliar de com cal tractar a aquesta persona, les seves característiques i necessitats. Així, crea un pictograma únic per a cada persona i passa els test reglats com pot ser el Barthel.

Arran de la problemàtica de la Covid-19, a El Cel de Rubí tenim grups de convivència determinats per la ubicació en el menjador. Segons amb qui dorm el resident i on passa el dia, pertany a un grup o un altre. Actualment, comptem amb una circulació més delimitada en detriment de la llibertat total habitual, i per això també és molt important tenir en compte la ubicació en funció de l'afinitat amb altres persones del centre, etc.

D'altra banda, a més del terapeuta ocupacional, quan arriba una persona nova tot el personal passa a conèixer part de l'historial de vida del resident. Al nou resident se li assigna un tutor que fa d'enllaç entre el centre i la família, un suport fonamental que a més sempre serà el mateix interlocutor per a major facilitat i benestar de cada resident i la seva família.

Desenvolupament del PIAI i ACP

Com dèiem, un dels elements clau de la fase d'acollida són les atencions en residència PIAI i ACP (atenció centrada en la persona). Què vol dir això? Cada usuari compta amb un pla d'atenció interdisciplinària únic perquè se li atén des d'un punt de vista biopsicosocial. Tenim molt en compte aspectes de cures d'infermeria i metges (psicòleg, fisioterapeuta, terapeutes ocupacionals, educadora social, treballador social…). Tot l'equip interdisciplinari té les seves valoracions de cada persona en cada àmbit i nosaltres el tenim en aquest PIAI.

Gràcies a aquest document podem conèixer detalladament tot el que sabem de la persona: què li agrada, què no li agrada, on se sent tranquil·la, amb qui li agrada estar, quines activitats li interessen i què podem fer per a fomentar el seu benestar i autonomia, si necessita activitats en grups reduïts o no, etc.

Com aconseguim aquest coneixement? Cada professional fa l'estudi singular del nou resident, es posa en comú a les quatre setmanes i és llavors quan generem el pla d'atenció. Un full de ruta de la seva vida i rutina en el centre.

I després? Arriba el moment de l'adaptació i la integració

L'adaptació, que en general es considera que dura uns 90 dies, serveix perquè el resident aprengui les característiques i el funcionament del centre, i estableixi relacions de convivència amb la resta d'usuaris. Per a nosaltres, com a professionals del centre, és el moment de conèixer en profunditat a la persona i d'aplicar el Pla d'Atenció Personalitzat.

Per a afavorir l'adaptació, sempre respectem totes les peculiaritats de cada resident, adaptant-nos als seus costums i gustos. Sabem que els canvis s'han de realitzar de manera gradual i lenta, i amb el consentiment de l'usuari per a afavorir una adaptació progressiva i agradable.

Una vegada es completa l'adaptació, parlarem ja d'una integració total del resident, en tant que aquest considera la residència ja com la seva llar, gaudint dels nous vincles socials i afectius amb les persones que conviuen amb ell en la residència i amb els professionals del centre

Passat el període d'adaptació, els professionals del centre és reuneixen periòdicament per a avaluar la integració del resident, així com el seu estat de salut i el seu estat d'ànim, possibles canvis en rutines o activitats i actualitzar el seu PIAI-ACP.

Residència i centre de dia El Cel Rubí

En la Residència i Centre de dia El Cel de Rubí portem més de 25 anys vetllant pel benestar dels nostres usuaris i de les seves famílies durant tota la seva estada en el centre. Comptem amb auxiliars d'infermeria i geriatria, metges, serveis d'infermeria, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, educadors i treballadors socials, fisioterapeutes, així com serveis de bugaderia, perruqueria, podologia, transport adaptat, acompanyament, atenció i neteja domiciliària i cuina pròpia.

El centre consta de dues grans sales d'estar dotades de butaques inclinables i televisions d'última tecnologia. Grans taules on poder realitzar activitats de tota mena de manera confortable. Cuina i Menjador, sala de visites, sala multisensorial, sala de fisioteràpia, infermeria, perruqueria, bugaderia habitacions individuals i compartides i banys geriàtrics.

 


Els avantatges de les residències per a persones grans

La majoria de les famílies considera que la residència és la millor opció per la gent gran degut als beneficis que implica respecte a viure en el domicili personal.

Si bé encara hi ha uns certs estigmes, l'ús de residències continua sent la principal alternativa quan els nostres grans no tenen algú que els pugui cuidar. Primer per la seva salut i cura personal diaria, i després per les facilitats que suposa per a famílies en les quals no es disposa del temps o espai suficient, ja que segurament necessiten una dedicació més específica, professional i continua.

És clar que no hi ha res com l'amor i l'afecte d'un ser estimat i la llar pròpia. Des d’El Cel Rubí sabem que encara costa entendre que no disposar de temps per a atendre les persones majors i fer-se càrrec és complicat amb treball i la vida atrafegada d'avui dia, per la qual cosa estar en un centre de dia o residència presenta nombrosos avantatges.

En les residències se satisfan totes les necessitats d'atenció i sobretot de manera professional, hi ha temps lliure i oci, es té atesa la part mèdica i social, es participa en les activitats, hi ha teràpies ocupacionals… I això no és fútil: per la inèrcia social, i també a conseqüència dels estralls de la Covid-19, hi ha un major nombre d’avis que viuen en solitud. Precisament, durant la pandèmia moltes persones grans es van quedar soles en les seves llars i potser amb dèficit d'atenció, especialment del tan necessari contacte social.

Les persones de més de 65 anys que viuen soles, en xifres

A Espanya, s'ha duplicat el nombre de persones majors de 65 anys en menys de 30 anys. En l’actualitat, aquest col·lectiu suposa el 18,5% de la nostra societat. S'estima que en els pròxims 30 anys les persones amb més de 65 anys estaran per sobre del 30% de la població -gairebé 13 milions-, sent ara com ara Espanya el país més envellit del món.

Al nostre país, actualment, 4.849.900 de persones viuen soles. D'aquestes gairebé cinc milions de persones, el 43% té més de 65 anys, i d'elles, set de cada 10 són dones. Així, hi ha 1,5 milions de dones majors de 65 anys que viuen soles (i 620.400 homes).

És a dir: segons les dades de l'INE en 2021, el 10,2% de la població al nostre país viu en solitari, i gairebé la meitat són persones amb més de 65 anys. Tot i així, el més alarmant és que segons les previsions de l'Institut Nacional d'Estadística en la seva Projecció de Llars 2020 – 2035, la xifra anirà augmentant fins als 5,8 milions en 2035.

Per tant, hi ha hagut un increment exponencial del 6% de llars (130.000) en els quals viu només una persona, en tot just un any. Unes dades que cobren especial rellevància després de la pandèmia de Covid-19. A conseqüència del coronavirus, el nombre de persones que viuen soles es va incrementar un 2,0% en 2020 (respecte a 2019).

Dit d'una altra forma: en 1 de cada 10 habitatges a Espanya habita una persona gran en solitud. Per comunitats autònomes, Catalunya és la regió amb més grans vivint sols, seguida d'Andalusia i Madrid.

A més, i per grup d'edat, les llars unipersonals de persones de 65 i més anys van augmentar un 6,1% en 2020. De fet, més de 850.000 viuen soles i tenen 80 o més anys. Unes dades que reflecteixen que les persones ancianes són cada vegada més… i viuen més soles.

El fet de cada vegada més persones grans visquin soles a les seves cases aparella uns riscos importants des del punt de vista sanitari o de seguretat.

Aquesta situació pot comportar diversos problemes. Més enllà de possibles problemes en la presa de medicaments, caigudes no ateses, etc. estan les pròpies conseqüències negatives de la solitud, com la falta d'atenció o la depressió, la qual cosa redueix la qualitat i esperança de vida dels nostres majors.

Avantatges de viure en una residència

Les residències per a gent gran són centres oberts que acullen a persones que, en general, sobrepassen els 65 anys, sent el perfil majoritari dels qui entren a viure en elles els majors de 80 anys. Habitualment, acudeixen persones amb alguna mena de dependència que els impossibilita viure de manera autònoma, o que poden valer-se per si mateixos però que, per diverses circumstàncies, no és factible que resideixin en la seva pròpia casa o que visquin al costat d'algun familiar, parent o amic. Sigui com sigui, les residències són llocs molt adequats perquè visquin els nostres grans, siguin o no siguin dependents.

Alguns dels principals avantatges de viure en una residència per a majors són:

  • Disposen de personal qualificat i atenció mèdica continuada. Tenir personal sanitari tots els dies de la setmana i en qualsevol moment és una garantia de seguretat i de salut.
  • Les residències solen estar adaptades per a atendre tots els nivells de dependència i patologies que afecten les persones majors. Els residents no estan limitats per a desplaçar-se, i els espais estan perfectament adaptats per a cadires de rodes. Així, els lavabos i les dutxes són amples i els passadissos estan lliures de qualsevol obstacle.
  • Disposen de serveis com a seguiment de les seves prescripcions mèdiques, atenció sociològica i psicològica, rehabilitació muscular o vigilància.
  • L'estada també pot ser temporal i tornar al domicili familiar quan es desitgi.
  • Els menús diaris per a persones grans, adaptats a les seves necessitats i gustos, és un altre dels valors a tenir en compte.
  • Les residències són cases grans on viuen moltes persones, són una gran família, poden gaudir de temps fora amb els seus familiars i de les atencions professionals que brinda el personal del centre, i sobretot molt d’afecte.

dona residencia

 

La importància de la socialització

Si hi ha una característica que defineix a les residències de persones grans i que millora ostensiblement la seva qualitat de vida és la socialització. D'entrada, en una residència s'està envoltats de persones en situacions similars, per la qual cosa resulta molt senzill poder socialitzar.

Acompanyats i supervisats pel personal del centre, els nostres residents compten amb la companyia d’altres persones per a conversar i compartir el temps i l'oci. Allunyar la solitud és crucial per al benestar personal.

Més enllà de poder rebre totes les visites de familiars i amics que desitgin, com si estiguessin en la seva pròpia llar, el fet de poder xerrar i realitzar activitats compartides diàriament permet que els nostres grans mantinguin la seva autonomia, se sentin útils, estiguin actius i estimulin la ment, la qual cosa ajuda a prevenir i controlar la demència. Una patologia que, com és sabut, afecta de manera especial a aquest col·lectiu.

Per això, a la nostra residència comptem amb un ampli programa d'activitats ocupacionals i culturals: tallers de costura i de cuina, visionat de documentals i debats, bingo, etcètera. També disposem d’altres activitats per a poder oferir diferents tallers segons els gustos dels usuaris, som un centre ‘viu’ que evoluciona amb els qui resideixen en ell.

Per exemple, cada mes celebrem l'aniversari dels residents tant amb els altres usuaris com amb la família. I cada any se celebra precisament la festa de la família, en la qual els parents s'incorporen a la dinàmica del centre i es realitza un menjar festiu. Realitzem també teràpies sensorials en l'espai Snoezelen, utilitzem gammes de realitat virtualitat per a fomentar la reminiscència, i de manera voluntària, per a fomentar l'autoestima i el sentir-se útil,… A més a més, els qui ho desitgin poden ajudar a l'hora de parar taula, doblegar tovalloles i pitets, etc.

També comptem amb un programa on els residents poden, acompanyats d'altres familiars i voluntaris, accedir a llocs particulars del barri, recordar vivències passades i sentir-se identificats. A més, hi ha trobades intergeneracionals amb algunes escoles, tallers solidaris on es realitzen productes artesanals per a vendre'ls i destinar els beneficis a projectes socials de la seva elecció.


Menjar sa i fàcil d'ingerir per als nostres grans: una guia bàsica d'alimentació

L'aigua i els aliments són imprescindibles per a la nostra vida. Són el nostre motor, la gasolina que necessita el cos per a funcionar. El pròxim 16 d'octubre se celebra el Dia Mundial de l'Alimentació, una oportunitat perquè conegueu una mica més sobre l'alimentació per a persones majors i com són les dietes en la nostra residència. 

El més important en relació a l'alimentació de les persones és que anirà evolucionant al llarg de la vida. No necessitem el mateix tipus d'aliments durant la infància, que d'adults o durant la vellesa. 

Les persones grans poden necessitar una alimentació especial en funció del seu estat físic i mental, si pateixen alguna malaltia, i també per a adaptar l'alimentació als canvis fisiològics, socials i emocionals. Per exemple, una persona amb problemes de masticació necessitarà menjar triturat o amb una textura tova; per a la falta d'apetit es recomanen plats d'alta densitat nutritiva i també és molt important que l'elaboració sigui atractiva per a la persona.

Les 3 dietes més comunes per a persones grans

Quan parlem de dieta no ens referim a plats per a aprimar sinó a la planificació o el menú diari d'una persona. En aquest sentit, podem parlar principalment de tres tipus de dietes habituals en residències geriàtriques: basal, per a diabètics i de fàcil masticació.

Dieta basal

És la dieta “normal”. És a dir, seguir una dieta d'estil mediterrània amb cuina casolana, llegums quatre vegades per setmana, aliments amb proteïna (millor peix o ou en comptes de carn, que té més colesterol), baix contingut en greix, i alt contingut en fibra, especialment fruita fresca. 

En la nostra residència sempre donem fruita fresca a primera hora del matí, en dejú, perquè el moviment intestinal es torna més lent i cal intentar ajudar l'intestí a evitar el restrenyiment i que necessitem recórrer als fàrmacs per al trànsit intestinal. És a dir, ens recolzem en l'alimentació per a evitar medicació sempre que sigui possible.

De manera general, hi ha diversos aspectes a tenir en compte en l'alimentació de les persones grans:

  • Reduir els carbohidrats perquè el moviment de les persones majors és més reduït i així evitar que guanyin pes, ja que l'augment de pes resta mobilitat fent patir a les articulacions. 
  • Augmentar les proteïnes, molt importants per a no perdre la musculatura.
  • Si pateixen alguna patologia, revisar el funcionament dels ronyons i que no hi hagi pèrdua de pes en el cas de malaltia neurodegenerativa. 
  • Reduir els greixos, especialment l'animal i substituir-la per greix vegetal.

Encara que aquests són alguns consells bàsics d'alimentació a la vellesa, cada persona té les seves necessitats pròpies en funció del seu estat de salut físic i emocional. Per això, en la nostra residència advoquem per un menú basal amb atenció centrada en la persona, és a dir, adaptem el menú a les necessitats de cada resident. És imprescindible un control de pes i càlcul de l'IMC trimestral, analítiques de control periòdiques i seguiment constant d'infermeria i del servei mèdic per a garantir el correcte estat de salut.

Dieta per a diabètics

La dieta casolana, basada en productes frescos, llegums i verdura, és també apta per a persones diabètiques. Ells poden menjar sucres com la resta de persones, però cal vigilar l'origen d'aquests sucres i, per exemple, mai haurien de menjar productes ultra processats. 

D'altra banda, com els diabètics no fabriquen insulina, és important controlar la ingesta d'hidrats de carboni perquè provoca un augment del sucre en sang. Per tant en usuaris diabètics el control sobre els carbohidrats es torna fonamental, poden menjar de tot però cal tenir en compte les quantitats, aquí neixen les restriccions, cal conèixer les equivalències dels productes per a poder valorar que ens saciarà més. Una ració de raïm són 50 gr mentre una ració de síndria són 200 gr. Hem de conèixer bé els hidrats dels aliments que formen el nostre menú. 

Un altre assumpte important és que en la majoria de casos de diabetis en la vellesa, és possible controlar aquesta malaltia si la dieta i l'exercici són correctes. Els problemes apareixen quan aquest control nutricional és inexistent i la dieta no és equilibrada, una cosa fonamental no sols per a les persones diabètiques, sinó per a tothom. 

Un altre aspecte a destacar en el cas de la dieta per a persones diabètiques és afegir un ressopó que ens ajuda a assegurar que durant el dejuni nocturn els nostres ancians no cauran en hipoglucèmies. Per a això, els usuaris diabètics sempre tenen un iogurt i una gelatina sobre la mitjanit.

Dieta de fàcil masticació

És una de les més habituals en persones grans que tenen problemes de masticació, disfàgia (dificultat per a empassar), falta de força en els músculs de la boca, etc. 

Es tracta d'una dieta normal, és a dir, els ancians mengen qualsevol tipus de plat i aliment (pasta, llegums, verdures, fruita, etc). La diferència està en la textura. Es mengen els mateixos aliments, però amb una textura que facilita la masticació a persones amb problemes de deglució, etc.

Què és la texturització?

La texturització és una tècnica molt habitual en les residències per a oferir als grans una alimentació variada i completa, que beneficiï al seu estat nutricional

Es tracta per tant d'una tècnica que dota als aliments d'una textura i consistència segura i adequada per a ser ingerida per persones grans. És a dir, es processen els aliments d'una forma diferent.

Per un menjar sa, saborós i apetitós per als grans

Quan parlem de textura, ens referim tant a les sensacions com a les propietats que provoca un aliment quan el tenim en la boca o entre les nostres mans. 

Les persones amb problemes per a empassar o mastegar i que no poden ingerir uns certs aliments amb la seva consistència habitual perden moltes sensacions i propietats originals dels aliments. En aquests casos, només prenen aliments tous o triturats. I aquí és on entra en joc el menjar texturitzada. 

Una dieta amb aliments tous o triturats pot perdre sabor, que resultin poc apetitoses i, a vegades, sadollen més ràpid del compte. Així, texturitzar els aliments per a les persones grans ens permet preservar la seva olor i sabor original, aconseguint que el menjar sigui més saborosa i apetitosa.

Encara que masteguem amb la boca, la vista, l'olfacte i la textura o el tacte també són sentits molt importants a l'hora de menjar i fan que gaudim més o menys d'un aliment. A qui no li agrada l'olor de cafè acabat de fer? I qui pot resistir-se a un pa ben cruixent o un dolç tou?

En més d'una ocasió, els plats de menjar no entren per la boca si no ho fan per la vista. Per això, cuidar l'aparença, l'olor i el sabor és tan important. Ens ajuda a gaudir més i millor del menjar, també a les persones grans. Si gaudeixen menjant estaran més ben alimentats, la qual cosa redunda en la seva qualitat nutricional i el seu benestar.

Com és el menjar texturitzat?

En la dieta texturitzada que preparem per a alguns usuaris en la nostra residència, usem diferents tècniques per a, per exemple:

  • Triturar sòlids
  • Espessir aliments líquids
  • Preparar aliments homogenis i fàcils de mastegar i empassar

En aquesta mena d'alimentació també és molt habitual preparar els líquids amb una consistència una mica més sòlida, similar als purés, iogurts, cremes o natilles. A més, es tracta d'aliments que també es poden xafar de manera fàcil i senzilla amb una forquilla o que es poden tallar a trossos sense necessitat d'utilitzar un ganivet, facilitant així l'ús dels coberts.

Exemples de plats de fàcil masticació

Existeixen diferents aliments i plats molt habituals en el dia a dia de les persones que també són aptes per a persones grans amb problemes per a mastegar o empassar. Es tracta de plats l'adaptació dels quals serà molt fàcil o mínima. Aquests són alguns exemples molt pràctics si cuideu o teniu a casa a persones grans.

Entrants i primers plats: gaspatxo, hummus, salmorejo, patés, ous farcits, cremes de verdures, bolets, puré, brous i sopes, canelons, arròs bullit o a la cubana, etc. 

Segons plats: ous passats per aigua o escalfats, ou en truita, regirat d'ou, peix en salsa, pastís de carn o peix, croquetes, etc. 

Postres: poma al forn (sense pell), la fruita molt madura, compotes, natilles, iogurts, pastís de formatge, gelatines, arròs amb llet, gelats, etc. 

Portar una dieta saludable és important en qualsevol etapa de la nostra vida i alimentar-nos amb menjar ric i saborós… També! L'alimentació és una eina per a cuidar del nostre benestar, prevenir malalties… i gaudir! Cal no oblidar que el menjar és un dels grans plaers de la vida.

 


Demència en ancians: símptomes, tipus i com podem ajudar les residències

El 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l'Alzheimer, una jornada que sovint serveix per a reflexionar i posar en valor el llarg camí que queda per recórrer en la lluita contra aquesta malaltia i la importància de la detecció precoç i de cuidar la memòria.

L'Alzheimer és un dels tipus de demència més habituals avui dia, però també existeixen uns altres. Molts d'aquests patiments comparteixen simptomatologia o semblen similars, però són diferents.

Per a evitar confusions i acostar-nos una mica més a la realitat dels nostres ancians i les malalties que aguaiten quan s'acosta la vellesa, avui volem parlar de la demència en general i de l'Alzheimer en particular.

Què és la demència?

Prenent com a referència l'Organització Mundial de la Salut, podem definir la demència com:

"Una síndrome - de naturalesa crònica o progressiva - que es caracteritza perquè provoca una deterioració de la funció cognitiva, és a dir, la capacitat per a processar els nostres pensaments. Aquesta deterioració va més enllà del que podria ser considerat com una conseqüència de l'envelliment de les persones".

Símptomes i tipus de demència

Existeixen diferents causes i tipus de demència que provoquen diferents malalties i lesions. En qualsevol cas, la demència sol ser un dels principals motius de dependència i discapacitat entre les persones majors.

Encara que aquest tipus de patiment és molt conegut a tot el món, la realitat és que la conscienciació i la comprensió entorn de la demència és encara escassa.

Tot i que existeixen alguns símptomes relacionats amb la demència, és important posar de manifest que cada persona viu i pateix la malaltia d'una manera diferent en funció del seu caràcter, la mena de demència i el seu impacte.

De manera genèrica, podem establir els símptomes de la demència en funció de l'estat en què aquesta es trobi:

  • Demència primerenca: És la més “invisible” perquè el seu inici sol ser molt gradual. Els principals símptomes són la tendència a l'oblit, la desubicació en l'espai o perdre la noció del temps.
  • Demència en fase intermèdia: els símptomes es manifesten de forma més clara i també més limitant. És habitual que les persones oblidin fets recents o el nom de les persones, es trobin desubicats en la seva pròpia casa o tinguin dificultat per a comunicar-se i necessiten ajuda en la seva cura i lavabo. Per exemple, una persona sense demència, davant d'un plat de menjar, agafa els coberts per a menjar. Una persona amb dèmencia, en aquesta etapa no identifica ni sap utilitzar els coberts.
  • Etapa tardana de la demència: La dependència i la falta d'activitat són absolutes i els problemes de memòria i els símptomes físics també són greus. En aquesta etapa, les persones amb demència tenen problemes per a situar-se en el temps i l'espai, pot ser que no reconeguin als seus familiars i amics més pròxims, tenen dificultat per a caminar i fins i tot el seu comportament es pot alterar fins al punt de resultar agressiu.
La demència afecta a la deterioració cognitiva de les persones que la pateixen

Existeixen molts tipus de demència, encara que la més comuna i coneguda és l'Alzheimer. Segons dades de l'OMS, representa prop del 60-70% dels casos de demència. Altres tipus de demència també habituals són:

  • Demència frontotemporal
  • Demència per cossos de Lewy
  • Demència vascular

Existeixen tractaments o cura per a la demència?

Avui dia no existeix cap cura per a la demència ni tampoc per a revertir la seva progressió. No obstant això, s'estan duent a terme recerques i assajos clínics que, esperem, algun dia ens ajudin a posar fi a aquesta malaltia que tant fa sofrir als qui la pateixen i als seus familiars.

La majoria d'intervencions que existeixen per a tractar la demència se centren en millorar la qualitat de vida de les persones amb demència, la seva família i cuidadors. Així, els principals objectius són:

  • El diagnòstic precoç per a facilitar un tractament òptim.
  • Mantenir i millorar la salut física, l'activitat, la cognició i el benestar en general de la persona amb demència.
  • Tractar símptomes psicològics i de conducta relacionats amb la malaltia.
  • Oferir suport i informació a família i cuidadors.

Què fem a El Cel de Rubí per a combatre la demència?

La deterioració cognitiva que provoca la demència fa a les persones més dependents a mesura que avança la malaltia. Necessiten des d'atenció primària i especialitzada fins a cures de llarga durada o rehabilitació. Per això, el rol del cuidador té un valor incalculable.

Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut de 2019, els cuidadors passem una mitjana de cinc hores al dia fent costat a les persones amb demència en la seva vida diària.

En aquest sentit, el gran pilar d'El Cel Rubí el trobem en l'equip auxiliar. Són capaços de desenvolupar la cura física i social dels nostres majors. A més, els coneixen personalment, saben coses sobre la seva vida, a què es dedicaven, què els agrada, les seves famílies, els seus gustos… D'aquesta manera, es crea un vincle i, en moments de confusió, els podem parlar de les seves famílies, de qui són, etc, donant-los confiança i tranquil·litat.

3 aspectes a tenir en compte a l'hora de triar residència per a persones amb demència

Una de les decisions més importants, i difícils, a les quals s'enfronten famílies amb persones majors sota la seva responsabilitat és triar la millor residència. Una decisió especialment complexa si, a més, l'ancià pateix demència.

En aquest sentit, destaquem tres aspectes primordials a l'hora de triar una residència per a persones amb demència:

  1. Saber en quin estat es troba la demència per a buscar un centre preparat per a oferir les cures necessàries.
  2. Que la residència aposti per un model d'atenció centrat en la persona, és a dir, que coneguin als avis i els seus gustos. La manera de fer teràpia amb persones amb demència és aconseguint que participin en activitats. Només ho faran si se senten a gust i els reconforten.
  3. El pla d'activitats de la residència ha de ser dinàmic i adaptar-se constantment a les necessitats dels majors per a crear una rutina. Això és molt important per a les persones amb demència perquè els ajuda a mantenir-se ocupats i combatre la confusió i la pèrdua que pateixen.

Com prevenir la demència?

La demència no té cura, però detectar-la al més aviat possible sí que és a les nostres mans. En aquest sentit, les principals recomanacions dels experts per a prevenir la demència són:

  • Fer exercici amb regularitat.
  • No fumar i evitar un ús nociu de les begudes alcohòliques.
  • Controlar el pes i portar una alimentació saludable.
  • Mantenir l'activitat social i cognitiva.
  • Cuidar de la memòria i acudir a un especialista en el moment en què detectem oblits inusuals o molt repetits.

Encara que la demència afecta principalment als nostres avis, no és una malaltia provocada per l'edat. De fet, el 9% dels casos de demència són d'inici primerenc, és a dir, els símptomes apareixen abans dels 65 anys.


Compliance

CODI DE CONDUCTA EMPRESARIAL

EL CEL DE RUBI || CONXITA VALLS

1-INTRODUCCIO

El present document, que va ser aprovat pel Consell d'Administració del CEL DE RUBI, i ASSISTENCIAL RUBI, exposa el conjunt de normes i principis generals de govern corporatiu i de conducta professional que resulten d'aplicació a tots els professionals de l'entitat i que resulten vàlids per establir els paràmetres orientadors de la cultura corporativa de la nostra organització.

Som una empresa en constant moviment, orientats a satisfer les necessitats dels nostres clients. Desenvolupem propostes de valor que permeten donar solucions com a Residència, Centre de Dia i Ajuda a domicili per la 3ª Edat als nostres diversos clients, entenent com a tals també als residents i els seus familiars.

Cada dia els nostres clients, proveïdors, col·laboradors i famílies dipositen en nosaltres la confiança de fer un treball emmarcat en estrictes normes d'ètica, professionalitat i seguretat. Com tal volem donar confiança en què nostra labor diària s'emmarca en valors d'honestedat, ètica i seguretat laboral.

El Codi de Conducta Empresarial és una guia que ens permet procedir de manera adequada entorn dels nostres valors, mantenint així la reputació que ens ha caracteritzat en el rubro empresarial. No pretén respondre totes les preguntes d'ordre ètic, legal o reglamentari que poguessin sorgir en situacions pròpies de la nostra activitat, ni tampoc substitueix els nostres reglaments, polítiques, procediments i documents interns, sinó que actua com a complement als mateixos.

El nostre compromís és que cada empleat, col·laborador, etc. realitza la feina de casa sota l'establert en el present codi i ens comprometem així, a realitzar les nostres activitats de negoci complint amb les normes d'ètica declarades.

2-LA NOSTRA EMPRESA

EL CEL DE RUBI i ASSISTENCIAL RUBI són empreses orientades a donar solucions com a Residència, Centre de Dia i Ajuda a domicili per la 3ª Edat als nostres diversos clients, amb domicili fiscal en RUBI.

LA NOSTRA VISIÓ és ser un referent a la comarca, un centre innovador i reconegut en atenció mixta, privada i concertada amb l'administració.

LA NOSTRA MISSIÓ oferir una atenció centrada en la persona, integral i de qualitat en l'àmbit de les persones majors.

ELS NOSTRES VALORS respecto a la persona, el seu entorn i família, desenvolupament, motivació i satisfacció dels nostres professionals i apostar per la millora contínua, l'alta qualitat i la innovació.

RESPECTE A les LLEIS l'entitat actua en el respecte a les lleis vigents, a l'ètica professional i a la normativa interna. La consecució d'un objectiu d'interès per a l'entitat no pot en cap cas justificar conductes contràries als principis de correcció i honestedat.

TRANSPARÈNCIA EN LA INFORMACIÓ Tota informació difosa per l'entitat és completa, transparent, comprensible i precisa, permetent als destinataris disposar de tot el coneixement necessari per a la presa de decisions respecte a les relacions a establir amb l'entitat.

3- PILARS DEL CODI DE CONDUCTA

LA PERSONA: Vam demostrar una vocació permanent de servei i respecte a la persona, comprenent adequadament les seves demandes i generant solucions afectives a les seves necessitats amb la finalitat de que tinguin vides dignes i millors.

EXCEL·LÈNCIA: Ens preocupem pels detalls i matisos del servei.

INTEGRITAT I COMPROMÍS: Ens comportem de manera recta i honesta actuant amb seguretat i congruència entre el dir i el fer. Ens enfoquem a construir relacions duradores de confiança basades en un comportament veraç i d'alt compromís amb l'organització.

AUSTERITAT: Sentim com a propis els objectius de costos i ús eficient dels recursos de l'organització.

TREBALL EN EQUIP I COL·LABORACIÓ: Tenim sempre la intenció de col·laborar i cooperar amb uns altres, formar part d'un equip i treballar junts en la cerca de solucions sense competir amb els membres de l'equip.

4- POLITICA DE RECURSOS HUMANS

Des del CEL DE RUBI i ASSISTENCIAL RUBI reconeixem que les persones són la base fonamental per aconseguir els nostres objectius de negoci. La nostra meta és emprar, capacitar, desenvolupar i retenir a les persones més adequades per al compliment de les diferents funcions dins de l'organització. Defensem i promovem el compliment dels drets humans i laborals i ens comprometem a l'aplicació de la normativa i bones pràctiques en matèria de condicions d'ocupació, salut i seguretat en el lloc de treball. L'entitat garanteix que els seus empleats disposin d'un nivell de professionalitat adequat per a la realització de les funcions que els són assignades. A aquest efecte, l'entitat es compromet a potenciar les competències de les persones que la integren, posant a la seva disposició els instruments més apropiats per a la formació, l'actualització i el desenvolupament professional.

PRINCIPIS

Cap persona emprada serà objecte de discriminació per raó de raça, malaltia, religió, orientació sexual, opinió política, edat, nacionalitat o gènere. Quan el treball ho permeti se serà igual consideració a persones amb discapacitats.
Es prohibeix tota forma d'assetjament o abús físic, sexual, psicològic o verbal als seus empleats, així com qualsevol altra conducta que pogués generar un entorn de treball intimidatorio, ofensiu o hostil.
Els empleats tenen reconegut el dret de sindicació i llibertat d'associació.
L'horari laboral setmanal no excedirà el límit legal establert.
No emprem a ningú menor de 16 anys, rebutgem el treball infantil en qualsevol de les seves expressions.
Tots els empleats estan obligats a actuar, en les seves relacions laborals amb altres empleats, conforme a criteris de respecte, dignitat i justícia.
Tots els empleats són responsables de complir rigorosament les normes de salut i seguretat en el treball, i de vetllar per la seva pròpia seguretat i per la de les persones afectades per les seves activitats.
Està prohibit el consum de substàncies que poguessin afectar al degut compliment de les obligacions professionals.

POLITICA DE SEGURETAT I SALUT OCUPACIONAL

EL CEL DE RUBI i ASSISTENCIAL RUBI presta serveis de Residència, Centre de Dia i Ajuda a domicili per la 3ª Edat, gràcies a un equip humà qualificat, amb actitud i compromès amb la millora contínua dels serveis. Conscient d'això, l'organització adopta mesures de protecció amb els següents principis:

S'ha implantat un Pla de Prevenció de Riscos Laborals a través d'una empresa externa amb el qual fomentar una cultura preventiva, establint accions permanents, que permetin eliminar i controlar els riscos presents en les activitats. D'aquesta manera es busca reduir en forma sistemàtica els accidents de treball i malalties professionals.
Aconseguir un alt estàndard en matèries de prevenció de riscos, complint rigorosament les disposicions legals vigents relacionades amb la seguretat i salut laboral.
Desenvolupar, implementar i aplicar el Pla de Prevenció de Riscos Laborals destinat a la millora contínua de les condicions de treball, on es recull l'estructura organitzativa de la prevenció, la definició de funcions, obligacions, drets, procediments i recursos necessaris.
Desenvolupar plans i activitats de formació, dirigides a promoure un major coneixement dels riscos derivats del treball i les mesures preventives a adoptar.
Investigar l'existència dels riscos psicosocials i implantar mesures per a la seva detecció, eliminació i prevenció dins de l'empresa.
Establir les condicions necessàries per garantir la comunicació, sensibilització i la participació dels seus col·laboradors, empleats, etc. en matèries de Seguretat i Salut Laboral.
L'adopció d'aquesta política s'emmarca com un dels objectius estratègics de l'empresa.
EL CEL DE RUBI i ASSISTENCIAL RUBI, revisa el Pla de Prevenció de Riscos Laborals amb la periodicitat acordada amb l'empresa que té contractada per a la prestació d'aquests serveis i es preocupa de difondre-la, de manera que sigui coneguda, entesa i aplicada pels seus empleats, col·laboradors i empreses aliades.

5- CODI D'ETICA I CONDUCTES

El Codi d'Ètica i Conducta plasma la nostra filosofia i compromís empresarial, vincula la visió i l'estratègia de negocis, les pràctiques de responsabilitat empresarial, el compliment de la legislació vigent aplicable a l'organització, l'actuació ètica i els valors que han de regir el nostre comportament.

RELACIONS AMB EL CLIENT (RESIDENTS I LES SEVES FAMÍLIES)

Tots els empleats estan obligats a actuar en les seves relacions amb els clients, residents i les seves famílies, conforme a criteris de consideració, respecte i dignitat, tenint en compte la diferent sensibilitat cultural de cada persona i no permetent discriminacions per raó de raça, religió, edat, nacionalitat, gènere o qualsevol altra condició personal o social prohibida per llei, amb especial consideració cap a l'atenció de les persones amb discapacitat o minusvalidesa.

Els clients, residents i les seves famílies constitueixen l'actiu fonamental de l'entitat.

EXCEL·LÈNCIA EN EL SERVEI

Qualitat en el servei per aconseguir la satisfacció de les necessitats i expectatives de les persones usuàries i les seves famílies. Innovació i millora contínua com a base del desenvolupament dels serveis.

El treball i l'atenció assistencial prestada es basa en el reconeixement d'una sèrie de principis orientats a l'atenció, dels quals, es deriven diferents criteris professionals d'intervenció. Concretament, s'han de garantir i respectar els següents principis: participació, integritat, invididualidad, independència, benestar i especialització.

BIOÈTICA

Aplicació dels principis de la Bioètica en la intervenció professional. Tota persona per la seva condició humana, independentment de la seva situació individual, té el màxim valor per si mateixa. Les persones en situació de dependència té dret al respecte de la diferència i al de la seva pròpia dignitat, qualsevol que sigui l'estat en què es troben pel que fa a la seva capacitat. Els valors ètics han d'estar sempre presents en les cures i intervencions professionals. La pràctica professional ha d'estar impregnada d'un profund respecte als drets humans, on es defensi la privadesa, la intimitat, la dignitat, el respecte a la diferència i la llibertat personal.

CONDUCTA PROFESSIONAL INTEGRA

Conducta professional íntegra de l'equip de persones tant de la residència i centre de dia com la qual realitza serveis d'ajuda a domicili, entesa com a tal, una actuació diligent, responsable i eficient enfocada a la qualitat, la innovació i la millora contínua. Absoluta lleialtat a les normes i codis deontològics i, d'igual manera, assegurament del compromís amb una vocació de servei al ben de les persones ateses, vetllant per una cultura d'humanitat, a través de l'exercici de la seva professió.

CONFIDENCIALITAT

La confidencialitat de les dades de caràcter personal comporta la no divulgació del que sabem de les persones usuàries i les seves famílies a causa de la nostra labor professional. Afecta tant al que ens diuen com al que es pot deduir per observació, exploració, pràctica de proves complementàries, comentaris de casos, documents o altres mitjans.

Les raons jurídiques i deontològiques són de suficient pes per si mateixes però, a més i sobretot, la confidencialitat està associada a la confiança en la discreció d'algú. L'obligació de guardar la confidencialitat afecta a tot el personal de l'entitat i s'aborda en el punt CONFIDENCIALITAT DE LA INFORMACIÓ I PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS més extensament.

RELACIONS CONTRACTUALS AMB ELS CLIENTS, RESIDENTS I FAMILIARS

Totes les relacions contractuals i comunicacions amb els clients, residents i familiars de l'entitat es regeixen pels principis de correcció, honestedat, professionalitat, transparència i el màxim grau de col·laboració.

SATISFACCIÓ DEL CLIENT, RESIDENT I FAMILIARS

L'entitat considera fonamental mantenir un alt nivell de qualitat en la prestació dels seus serveis i maximitzar la satisfacció dels seus clients. Els processos interns, implementacions de certificacions en qualitat del servei, gestió de centres assistencials o serveis per a la promoció de l'autonomia del pacient i la tecnologia informàtica que l'entitat utilitza estan orientats a aquesta fi, igual que les recerques, inspeccions i auditorias periòdiques que fa del seu àmbit d'actuació. L'entitat rebutja tota pràctica dilatoria i actua permanentment amb l'objectiu d'implementar processos cada vegada més ràpids i àgils, respectant les normes de control intern.

RELACIONS AMB PROVEÏDORS O COL·LABORADORS

Els col·laboradors externs i proveïdors fan possible amb la seva cooperació el desenvolupament diari de l'activitat de l'empresa. L'entitat reconeix la importància d'aquesta contribució, es compromet a negociar amb ells en termes d'igualtat, respecte mutu i satisfà les seves legítimes expectatives de rebre instruccions clares en relació amb la naturalesa de la seva comesa i de percebre correctament els pagaments se'ls siguin deguts.

Els empleats es relacionaran amb els proveïdors de béns i serveis de forma lícita, ètica i respectuosa.
La selecció dels proveïdors es regirà per criteris d'objectivitat i transparència, conciliant l'interès de l'empresa en l'obtenció de les millors condicions, amb la conveniència de mantenir relacions estables amb proveïdors ètics i responsables.
Tots els proveïdors que treballin amb EL CEL DE RUBI i ASSISTENCIAL, hauran de comprometre's a respectar els drets humans i laborals de tots els empleats contractats, així com a involucrar i transmetre aquests principis als seus socis de negoci. La vulneració de qualsevol d'aquests principis no serà en cap cas acceptada pel CEL DE RUBI i ASSISTENCIAL.
Cap empleat podrà oferir, concedir, sol·licitar o acceptar, directa o indirectament, regals o dádivas, favors o compensacions, en metàl·lic o en espècie, qualsevol que sigui la seva naturalesa, que poden influir en el procés de presa de decisions relacionat amb l'acompliment de les funcions derivades del seu càrrec.

RELACIONS AMB AUTORITATS I FUNCIONARIS

Totes les relacions entre l'entitat i els Organismes Públics es regeixen pels principis de correcció, transparència, col·laboració i no interferència, en el marc del mutu respecte a les funcions de cadascun. L'entitat rebutja tota conducta que pogués ser interpretada com a contrària als principis esmentats:

Els empleats que es relacionin amb autoritats i institucions públiques, de forma lícita, ètica, respectuosa i alineada amb les disposicions per a la prevenció de la corrupció i el suborn.
Cap empleat podrà oferir, concedir, sol·licitar o acceptar, directa o indirectament, regals o dádivas, favors o compensacions, en metàl·lic o en espècie, qualsevol que sigui la seva naturalesa, a o de qualssevol autoritats o funcionaris.
Els empleats s'abstindran de realitzar pagaments de facilitació o agilitació de tràmits, consistents en el lliurament de diners o altres coses de valor, qualsevol que sigui el seu import, a canvi d'assegurar o agilitar el curs d'un tràmit o actuació qualsevol que sigui la seva naturalesa, enfront de qualsevol òrgan judicial, administració pública o organisme oficial.
Els empleats evitaran obtenir avantatges indeguts en matèria fiscal pel CEL DE RUBI i ASSISTENCIAL. i s'asseguraran que la informació declarada en aquesta matèria a les autoritats és veraç i reflecteix fidelment la realitat de la companyia.
També s'asseguraran que les ajudes sol·licitades o rebudes de les administracions públiques reben un ús adequat i que la seva sol·licitud és transparent, evitant falsejar les condicions per a la seva obtenció o donar-los un ús diferent a aquell pel qual van ser atorgades, en el cas en el qual anessin sol·licitades aquestes ajudes.

CONFLICTE D'INTERESSOS

Els empleats hauran d'evitar situacions que puguin suposar un conflicte entre els seus interessos personals i els de la companyia. També hauran d'abstenir-se de representar-la i d'intervenir o influir en la presa de decisions en les quals, directa o indirectament, ells mateixos o un tercer vinculat a ells, tinguessin un interès personal. No podran valer-se de la seva posició en la companyia per obtenir avantatges patrimonials o personals ni oportunitats de negoci pròpies.
Cap empleat podrà prestar serveis a una altra companyia competidora, a excepció dels serveis que poguessin prestar-se a sol·licitud del CEL DE RUBI i ASSISTENCIAL. o amb l'autorització del Consell d'Administració.
La realització per l'empleat o per persones vinculades a ell, directa o indirectament, per si o a través d'alguna societat o institució, d'activitats que constitueixin el mateix, anàleg o complementari gènere d'activitat que el que desenvolupa en EL CEL DE RUBI i ASSISTENCIAL. necessitarà d'autorització per part del Consell d'Administració.
La realització per l'empleat o per persones vinculades a ell, directa o indirectament, per si o a través d'alguna societat o institució, d'activitats que generin intercanvi de béns i/o serveis amb EL CEL DE RUBI i ASSISTENCIAL, qualsevol que sigui el règim de retribució convingut necessitarà d'autorització per part del Consell d'Administració.
Els empleats només podran desenvolupar activitats laborals i professionals alienes a les desenvolupades en EL CEL DE RUBI i ASSISTENCIAL, quan no suposin minvament en l'eficàcia esperada en l'acompliment de les seves funcions.
Qualsevol activitat laboral o professional aliena que pugui afectar a la jornada de treball en la companyia, haurà de ser prèviament autoritzada pel Consell d'Administració.

ÚS DE BÉNS I SERVEIS DE LA COMPANYIA

Els empleats utilitzaran eficientment els béns i serveis de l'empresa i no faran ús d'ells en benefici propi.
Referent a això, els empleats en cap cas faran ús dels equips que EL CEL DE RUBI i ASSISTENCIAL, posa a la seva disposició per instal·lar o descarregar programes, aplicacions o continguts la utilització de les quals sigui il·legal, que contravinguin les normes de la companyia o que puguin perjudicar la seva reputació.
Tampoc faran ús de fons o targetes de la companyia per sufragar actuacions que no siguin pròpies de la seva activitat professional.
Tampoc faran ús d'ordinadors, mòbils, vehicles, grues, llits, rentadores, assecadors, etc. per a activitats alienes a l'activitat de la companyia sense autorització del Consell d'Administració.
Els empleats han de conèixer que els documents i dades contingudes en els sistemes i equips de tecnologies de la informació, poden estar subjectes a revisió per part d'unitats competents de l'entitat, o per tercers designats per aquesta, quan així es consideri necessari i estigui permès per la normativa en vigor.

CONFIDENCIALITAT DE LA INFORMACIÓ I PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS

EL CEL DE RUBI, S.L i ASISTENCIAL RUBI. han implantat la Llei Orgànica de Protecció de Dades a través d'una empresa consultora i ha realitzat les auditorias bianuals obligatòries.
El personal té l'obligació de protegir la informació i el coneixement generat en el si de l'organització, de la seva propietat o que custodia.
El personal té l'obligació de protegir la informació i el coneixement generat en el si de l'organització, de la seva propietat o que custodia.
Els empleats s'abstindran d'utilitzar en el seu propi benefici qualsevol dada, informació o document obtingut durant l'exercici de la seva activitat professional. Tampoc comunicaran informació a tercers, excepte en compliment de la normativa aplicable, de les normes de la companyia o quan siguin expressament autoritzats a això. Així mateix, tampoc utilitzaran dades, informació o documents de caràcter confidencial provinents d'una tercera companyia sense la seva autorització per escrit.
El personal es compromet a mantenir la confidencialitat i a fer un ús d'acord amb la normativa interna en la matèria, de qualsevol dada, informació o document obtingut durant l'exercici de les seves responsabilitats en la companyia. Amb caràcter general, i tret que se'ls indiqui el contrari, la informació a la qual tenen accés ha de ser considerada confidencial i únicament podrà ser usada per a la finalitat per la qual va ser obtinguda.
Així mateix, no hauran de fer duplicats, reproduir-la ni fer més ús de la informació que el necessari per al desenvolupament de les seves tasques i no l'emmagatzemaran en sistemes d'informació que no siguin propietat de l'empresa excepte en els casos i finalitats expressament autoritzats.
L'obligació de confidencialitat romandrà una vegada conclosa l'activitat en l'entitat i comprendrà l'obligació de retornar qualsevol material relacionat amb la companyia que tingui en el seu poder l'empleat al moment del cessament de la seva relació amb la societat.
El personal haurà de respectar la intimitat personal i familiar de totes aquelles persones, es tracti d'empleats, residents i uns altres, a les dades dels quals tingui accés. Les autoritzacions d'utilització de dades han de respondre a sol·licituds concretes i justificades. Els empleats hauran de complir estrictament les normes, internes i externes, establertes per vetllar pel bon funcionament de la informació i de les dades aportades a la companyia per tercers.
En la recopilació de dades de caràcter personal de clients, empleats, residents, familiars o qualsevol persona o entitat amb la qual es guardi una relació contractual o d'una altra naturalesa, tot el personal implicat en aquestes tasques obté els consentiments, quan resulta preceptiu, i es compromet a la utilització de les dades conforme a la finalitat autoritzada pel otorgante d'aquest consentiment. Així mateix, el personal ha de conèixer i respectar tots els procediments, custòdia i accés a les dades i que estan destinats a garantir els diferents nivells de seguretat exigits conforme a la naturalesa dels mateixos.
Els empleats comunicaran al departament corresponent qualsevol incidència que detectin relacionada amb la confidencialitat de la informació o amb la protecció de dades personals.

PROTECCIO DE LA PROPIETAT INTEL·LECTUAL I INDUSTRIAL

EL CEL DE RUBI i ASSISTENCIAL, està compromesa amb la protecció de la propietat intel·lectual i industrial pròpia i aliena. Això inclou, entre uns altres, drets d'autor, patents, marques, noms de domini, drets de reproducció, drets de disseny, d'extracció de bases de dades i drets sobre coneixements tècnics especialitzats.

El personal té expressament prohibida la utilització d'obres, creacions o signes distintius de propietat intel·lectual o industrial de tercers sense la constància que la companyia disposa dels corresponents drets i/o llicències.

La propietat intel·lectual i industrial fruit del treball dels empleats durant la seva permanència en la companyia, i que tingui relació amb els negocis presents i futurs de l'entitat, serà propietat del CEL DE RUBI i ASSISTENCIAL,

Només s'usaran en màrqueting, publicitat, etc. aquelles marques, imatges i textos degudament autoritzats pel Consell d'Administració.

REGISTRE D'OPERACIONS

Totes les operacions amb transcendència econòmica que realitzi la societat, figuraran amb claredat i exactitud en registres comptables apropiats que representin la imatge fidel de les transaccions realitzades.

Els empleats del departament corresponent juntament amb la asesoria contractada per a aquests serveis porten la comptabilitat i compleixen correctament amb les obligacions fiscals i societàries. Es vetllarà pel rigor i la integritat de la informació financera aportada i registrada.

6- EL NOSTRE COMPROMÍS AMB EL MEDI AMBIENT

Com a empresa amb un ús intensiu d'energia en les seves operacions, som conscients de la importància de la reducció dels consums, costos energètics i promoció de la sustentabilitat ambiental i econòmica.

La gestió ambiental dels diferents residus i deixalles que produeixen durant la prestació assistencial, sanitària o pel manteniment de les instal·lacions està degudament reglada, l'entitat compleix amb la legislació vigent.

L'objectiu és: VETLLAR, CUIDAR I PROTEGIR EL MEDI AMBIENT.

L'entitat està registrada degudament com a “Productora de residus” en l'Agència de residus de Catalunya.

DOCUMENTACION I PAPER

L'entitat lliura el paper i documentació per a la seva correcta destrucció a un gestor autoritzat els qui s'encarregaran de la corresponent gestió.

L'entitat té contractat aquest servei de recollida, reciclat i/o destrucció per a tot aquest tipus de material generats per la pròpia activitat desenvolupada amb una entitat externa degudament acreditada per a la prestació d'aquest servei.

PILES, FLUORESCENTS, Etc.

L'entitat lliura les piles, fluorescents i altres materials d'aquesta tipus per a la seva correcta destrucció a un gestor autoritzat els qui s'encarregaran de la corresponent gestió.

L'entitat té contractat aquest servei de recollida i reciclat per a tot aquest tipus de material generats pel manteniment de les instal·lacions i equipament amb una entitat externa degudament acreditada per a la prestació d'aquest servei.

AGULLES, GUANTS, MATERIAL SANITARI

L'entitat lliura els residus sanitaris generats com són agulles, xeringues, guants, etc. per a la seva correcta destrucció a un gestor autoritzat els qui s'encarregaran de la corresponent gestió.

L'entitat té contractat aquest servei de recollida i destrucció per a tot aquest tipus de material generat per la pròpia activitat assistencial i sanitària amb una entitat externa degudament acreditada per a la prestació d'aquest servei.

CONSUMS ENERGETICS

Amb la finalitat de ser una organització proactiva i d'exemple per a altres empreses del sector en matèria d'eficiència energètica, hem apostat per assumir certs compromisos amb la finalitat de millorar en forma contínua la gestió dels consums energètics:

Fomentar l'ús eficient de l'energia.
Implementar tecnologies i millorar les existents, amb la finalitat de consumir energia de manera més eficient.
Millorar els hàbits de consum d'energia quant a l'estalvi de la mateixa entre els treballadors i qualsevol de les persones alienes a l'empresa que interactuin amb ella.
En general, cuidar mitjançant accions anteriorment esmentades el medi ambient.
Assegurar la disponibilitat d'informació i de recursos necessaris per aconseguir els objectius i les metes establerts.
Recolzar l'adquisició de productes i serveis energèticament eficients i el disseny per millorar l'acompliment energètic.
Complir amb els requeriments legals relacionats amb l'ús, consum i eficiència energètica.

7- COMPLIMENT DEL CODI DE CONDUCTA

A fi de garantir el compliment del present codi existeix un Compliance Officer dins de l'organització que és la secretària i consellera delegada de l'entitat.

Est podrà actuar per iniciativa pròpia o a instàncies de qualsevol empleat del CEL DE RUBI i ASISTENCIAL RUBI, client, proveïdor o un tercer amb relació directa i interès comercial o professional legítim, mitjançant denúncia realitzada de bona fe.

A tal fi, les comunicacions realitzades a l'empara del present Codi, que continguin denúncies d'incompliment o consultes relatives a la seva interpretació o aplicació, podran fer-se arribar a la societat a través dels següents mitjans:

Correu ordinari als nostres centres
Emplenant l'apartat de "contacte" de la nostra web

El Compliance Officer depèn del Consell d'Administració i té les següents funcions bàsiques:

Supervisió del compliment i de la difusió interna del Codi entre tot el personal de l'entitat.
La recepció de tot tipus d'escrits, relacionats amb l'aplicació del Codi i la seva remissió, si escau, a l'òrgan o Departament de la companyia al que hagi de correspondre-li la seva tramitació i resolució.
El control i supervisió de la tramitació dels expedients i la seva resolució.
La interpretació dels dubtes que plantegi l'aplicació del Codi.
Elaboració de l'informe anual en què s'analitzi l'aplicació del Codi.
La supervisió del Canal de Denúncies i del compliment dels seus procediment.

En l'exercici de les seves funcions, el Compliance Officer garantirà:

La confidencialitat de totes les dades i antecedents manejats i de les actuacions dutes a terme, tret que per llei o requeriment judicial procedeixi la remissió d'informació.
L'anàlisi exhaustiva de qualsevol dada, informació o document sobre la base dels quals es promogui la seva actuació.
La instrucció d'un procediment adequat a les circumstàncies del cas, en el qual s'actuarà sempre amb independència i ple respecte del dret d'audiència i de la presumpció d'innocència de qualsevol persona afectada.
La indemnidad de qualsevol denunciant com a conseqüència de la presentació d'instàncies o denúncies de bona fe al Responsable.

El Compliance Officer disposarà dels mitjans necessaris per garantir l'aplicació del present Codi.

Les decisions del Compliance Officer tindran caràcter vinculant pel CEL DE RUBI i ASSISTENCIAL, i per a l'empleat.