Rutines diàries: estructura i consistència en la vida de les persones majors

Les rutines diàries juguen un paper fonamental en la vida de les persones majors, especialment en l'entorn d'una residència per a la gent gran.

La estructura i consistència proporcionades per aquestes rutines no només contribueixen al benestar general, sinó que també tenen un impacte significatiu en la qualitat de vida dels residents.

Quines són aquestes rutines diàries comunes en una residència de persones majors? Quina importància tenen per a les persones grans? Quins són els seus beneficis i els problemes que poden sorgir en absència de rutines estructurades? De tot això parlarem en aquest article.

Per què són importants les rutines en persones majors?

Les persones majors, especialment aquelles que resideixen en entorns de cura, troben gran "consol", confiança i seguretat en les rutines diàries.

La previsibilitat d'aquestes rutines els proporciona un sentit de control sobre el seu entorn i els ajuda a adaptar-se als canvis més fàcilment. Per tant, la importància d'aquestes rutines es reflecteix en dos aspectes clau:

  • Seguretat emocional: La consistència en les rutines diàries crea un entorn anticipable, cosa que proporciona seguretat emocional als residents i impulsa, entre d'altres coses, el envelliment actiu. Això és especialment significatiu per a aquells que poden experimentar ansietat a causa de la pèrdua d'autonomia.
  • Millora de la salut mental: Les rutines estructurades contribueixen positivament a la salut mental de les persones majors. Reduint la incertesa i l'estrès, promovem un estat de benestar emocional, fins i tot nutritiu i en l'alimentació, generant un impacte positiu en la cognició i la qualitat de vida.

Beneficis de les rutines

Entesa ja la importància real d'aquestes rutines diàries en una residència, a casa, etc. és precís comprendre fins a quin punt són beneficioses tant a nivell individual com col·lectiu.

Precisament una de les grans avantatges és el foment de la socialització.

Les rutines diàries que proposem des d'El Cel de Rubí inclouen activitats grupals que impulsen la socialització entre els residents. I és que una interacció regular contribueix a la formació d'amistats, reduint la sensació d'aïllament.

A més, hi ha la millora de la salut física i mental. La incorporació d'activitats físiques en les rutines diàries contribueix a mantenir la mobilitat i la salut física dels residents, prevenint problemes de salut a llarg termini i sempre amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida. I això també fa que s’estimuli sensorialment als residents, es sentin més còmodes i satisfets.

Problemes associats a l'absència de rutines

Hi ha la cara i hi ha la creu. La falta de rutines estructurades pot donar lloc a una sèrie de problemes que afecten negativament la vida de les persones majors en una residència. Podem destacar:

  • Confusió i desorientació: La falta de rutines pot portar a la incertesa, a la confusió i desorientació en els residents, especialment aquells que enfronten problemes cognitius. La previsibilitat de les rutines actua com un àncora que ajuda a mantenir l'orientació.
  • Declivi en la salut mental: Pot contribuir a l'empitjorament de la salut mental dels residents, augmentant el risc de depressió i ansietat. La manca de certeses sobre el que succeirà a continuació pot generar estrès innecessari.
  • Manca d'una estructura en la vida diària: La manca de rutines pot resultar en una vida diària mancada d'estructura. Això pot portar a la pèrdua d'interès en activitats, disminució de la participació social i, en última instància, afectar la qualitat de vida.

3 rutines diàries en una residència de gent gran

En una residència de gent gran com El Cel Rubí, les rutines diàries estan cuidadosament dissenyades per satisfer les necessitats físiques, emocionals i socials dels residents. Aquestes rutines solen incloure activitats programades, menjars, moments de descans i atenció mèdica. Vegem algunes de les rutines més comunes:

1.     Activitats programades

Les activitats programades, com exercicis físics suaus, classes d'art, música, risoteràpia o jocs, són essencials en la rutina diària dels residents. Aquestes activitats, a més de promoure la salut física, també fomenten la interacció social, la qual és crucial per combatre la solitud i l'aïllament.

2.     Horaris de menjars

La regularitat en els horaris de menjars proporciona estabilitat i assegura una nutrició adequada. Menjar junts també crea un sentit de comunitat i promou la socialització entre els residents.

3.     Cura personal i medicació

Les rutines diàries inclouen moments designats per a la cura personal, com ara la higiene, banys i administració de medicaments. Aquests moments són ineludibles per mantenir la salut física i mental dels residents.

Com és un dia a El Cel Rubí?

El dia a dia a la nostra residència segueix uns patrons molt clars, tot i que sempre comptem amb dies especials, com Sant Jordi, Reis, festivitats nacionals, etc. a més de noves activitats que anem introduint, espais com la sala d'estimulació sensorial Snoezelen i en definitiva alternatives contínues per impulsar el benestar diari dels nostres majors. En tot cas, aquí us deixem un organigrama per entendre com seria un dia a la nostra residència:

A més de les rutines habituals, al nostre centre també tenim activitats especials com les col·laboracions amb escoles i instituts. Aquestes són molt valuoses i tenen molt bona acollida perquè no només trenquen amb la rutina "social" sinó que es relacionen amb persones molt diferents ja que ens involucrem en projectes intergeneracionals.

La rutina: un pilar fonamental per a les persones majors

En resum, les rutines diàries són una de les bases de la vida de les persones majors que viuen en una residència.

La estructura i la consistència proporcionades per aquestes activitats que es repeteixen dia a dia no només milloren la qualitat de vida, sinó que també contribueixen al benestar emocional, social i físic de cada resident.

D'altra banda, la manca d'una rutina pot donar lloc a problemes que afecten negativament la salut i el benestar de les persones majors.

És per això que la creació de rutines adaptades a les necessitats individuals dels residents, tal com fem amb cadascun dels nostres majors a El Cel Rubí, és essencial per assegurar un entorn en què puguin florir i gaudir d'una vida plena.


El programa d'activitats d’El Cel Rubí

Hi ha diferents temes que són de vital importància per a abordar tot el que comporta la vida en les nostres residències; d'alguns ja us hem parlat anteriorment en el blog. Per això, avui volem parlar-vos d'un altre tema crucial en el dia a dia dels nostres avis: el programa d'activitats d’El Cel Rubí.

Les activitats, el motor del dia a dia

El nostre centre està adaptat a les necessitats dels usuaris amb la finalitat de garantir el màxim nivell d'autonomia i benestar, vetllant el nostre personal pel benestar durant tota l'estada de l'usuari en el centre i des de diverses disciplines: auxiliars d'infermeria i geriatria, metges, servei d'infermeria, psicòloga, terapeutes, educadors i treballadors socials, fisioteràpia, així com serveis de bugaderia, perruqueria, podologia, transport adaptat, acompanyament, atenció i neteja domiciliària i cuina pròpia.

En aquesta cura integral, un assumpte elemental són les activitats específiques que realitzen els nostres avis.

En primer lloc, les activitats són multinivell: dins d'una mateixa activitat hi ha diferents dificultats perquè els usuaris que participen, sense importar la seva capacitat actual.

D'aquesta manera, els nostres majors sempre poden gaudir de l'activitat, especialment tenint el punt terapèutic de reforç de capacitats i retenció, per a no perdre tan prematurament les seves capacitats.

A El Cel Rubí tenim clar que l'objectiu d'una activitat és gaudir i ser feliç, però totes tenen una vessant terapèutica.

D'altra banda, realitzem activitats en paral·lel aprofitant els diferents perfils tècnics que tenim. Un exemple: mentre un grup realitza exercicis en 'Activa't' - la gimnàstica matinal-, un altre grup que no pugui seguir aquest tipus de gimnàstica fa estimulació sensorial.

Amb diferents activitats en paral·lel, podem donar als usuaris diverses opcions segons els seus gustos i capacitat de seguir l'activitat.

Amb aquesta proposta diària, ens assegurem al mateix temps que les persones amb alta deterioració cognitiva participin diàriament en alguna activitat. La seva pèrdua de capacitat decisòria ens porta a reforçar el benefici terapèutic d'aquestes, i això és de summa importància.

Les activitats més destacades

Disposem d'un calendari mensual d'activitats dirigides en diferents àrees d'actuació:

  • Estimulació cognitiva: Atenció i concentració, bingo, càlcul, conversa, memòria, reminiscències, musicoteràpia, pràxies, raonament, taller de costura, orientació espacial i temporal, manualitats, teràpia canina, tertúlies
  • Estimulació sensorial: estimulació basal, reconeixement auditiu, tàctil, visual i olfactori, jocs de pilota, roboterapia, estimulació en sala multisensorial
  • Psicomotricitat: Activa’t, básquet, bitlles, diana, joc de cèrcols o de pilota, kriket, taller funcional.
  • Fisioteràpia: Crossfit, marxa i bipedestació, fisioteràpia enllitats, gimnàstica global per les extremitats
  • Ludoterapia, jocs de taula, cartes, domino...
  • Activitats d'oci entre altres activitats de centre.

Segur que heu pogut veure en les nostres xarxes socials que no passem per alt cap aniversari dels nostres majors.

Cada mes l'Educadora Social posa els aniversaris dels usuaris en el calendari del menjador. Ho celebrem i felicitem cada persona, i si la família vol, pot portar pastes o entremesos per a compartir.

Però també fem moltes altres activitats:

  • Sala multisensorial i roboterapia: Realitzem teràpia sensorial en l'espai Snoezelen, especialment pensat per a la participació de persones amb alta dependència.
  • Feines de casa: De forma sempre voluntària els usuaris que ho vulguin poden doblegar tovalloles o pitets, ajudar a parar taula a les auxiliars, enrotllar venes compressives, col·locar pitets als usuaris abans dels menjars... Amb això fomentem l'autoestima i la sensació d'utilitat i importància de cada persona major.
  • Festa de la família: Aquest esdeveniment anual té com a principal objectiu incorporar als familiars a la dinàmica del centre i oferir als usuaris un dia en què poder gaudir de la família i dels companys. Aquesta jornada festiva es basa en la celebració d'un menjar de germanor.
  • Suport familiar: Juntament amb la festa de la família, realitzem monogràfics i sessions formatives per a familiars, on tractem diversos temes del centre, amb informació específica de l'usuari, etc.
  • Programa de voluntariat: Ja sigui amb familiars, amics o amb projectes d'escoles, practiquem el programa de voluntariat amb activitats dins del calendari, on normalment es comparteix o mostra alguna nova habilitat.
  • Treball comunitari: Realitzem sortides en la comunitat amb acompanyament de familiars i voluntaris. Visitem i passegem per llocs particulars del barri on els usuaris se senten identificats i recorden vivències passades.
  • Taller Solidari: Els participants realitzen diversos productes artesanals a proposta seva i aquests treballs es posen a la venda, podent destinar els beneficis a un projecte social de la seva elecció.
  • Taller de Cuina: Els usuaris proposen a cuina un plat a realitzar que els recordi algun fet important de la seva vida. A més, també comptem amb tallers de cuina pel sopar dels divendres, on els mateixos usuaris preparen el segon plat del sopar, empanades, pizzes, etc.
  • Festa de Sant Jordi: S'interpreta la llegenda del drac i Sant Jordi per part dels usuaris, treballadors i familiars. S'acudeix al centre de la ciutat a veure les parades de llibres i roses
  • Cap de setmana de l'oci: Cada cap de setmana veiem una pel·lícula a la tarda, amb crispetes i refrescos. És una activitat que va sorgir des del consell de participació del centre, quan van decidir que volien cinema els caps de setmana. Per a això, adquirim una televisió de 75" i disposem de Movistar TV perquè puguin triar la pel·lícula que desitgin.

Activitats soci-educatives en dates assenyalades

Per descomptat, en dates com a Nit de cap d'any, Reis o Carnestoltes, celebrem les campanades en el sopar, es fa un regal per a tots els usuaris, un menjar especial i tortell, i fem una festa de disfresses, respectivament.

Com organitzem les activitats?

L'Educadora social, psicòloga, la terapeuta ocupacional i la fisioterapeuta són els qui principalment vetllen per a fer un calendari d'activitats equilibrat i amb la màxima participació.

Així, cada professional, ja sigui psicòleg, terapeuta, terapeuta ocupacional o educador social, planifica les seves activitats, totes queden registrades en el nostre programari de gestió, la informació és totalment transversal i hi ha una bona coordinació de l'equip per a no repetir-les i per a disposar d'un calendari mensual.

Comptar amb la participació de tots

La participació dels nostres avis i els seus familiars, juntament amb el personal d’El Cel de Rubí, és la base sobre la qual se sustenten totes les activitats del nostre centre. Per a això, fomentem aquesta participació de manera específica segons cada grup:

Els familiars

  • Consell de participació
  • Enquestes de satisfacció
  • Bústia de suggeriments i queixes
  • Fulls de reclamació
  • Grups d'acolliment i monogràfics
  • Reunions puntuals

Col·lectiva

  • Consells de participació
  • Reunions puntuals

Individuals

  • Enquestes de satisfacció
  • Bústia de suggeriments i queixes
  • Fulls de reclamació
  • Reunions puntuals

Activitats fixades en el calendari

A principis de cada any, dissenyem el Calendari anual d'activitats segons la participació i el seu èxit en el passat curs, organitzant també amb antelació les diferents activitats lúdiques en funció del calendari mensual de les activitats dirigides.

A més, informem amb molta previsió als nostres residents, futurs residents i les seves famílies sobre les activitats d’El Cel Rubí per a aconseguir que s'involucrin i participin.


historia de vida

Història de vida: la seva importància en una residència per a gent gran

A El Cel de Rubí treballem amb un programa d'Atenció Centrada en la Persona (ACP) fonamental per a l'ingrés i l'estada de les persones grans en els nostres centres: la història de vida.

En aquest post, coneixerem a fons aquesta metodologia que ajuda de manera decisiva a facilitar l'ingrés i la nova vida dels residents en els centres, millorant les relacions familiars i amb els treballadors i evitant l'exclusió social.

En què consisteix la història de vida?

Aquest procés, que realitzem amb l'ingrés de qualsevol persona en la nostra residència de gent gran de Rubí, tracta de conèixer els detalls, així com el context i les experiències viscudes. D'aquesta manera podem saber més i millor, des de l'inici, els gustos i habilitats de cada usuari.

Coneixent la seva història vital, fem que els seus primers passos i l'adaptació a la seva nova vida i llar sigui més senzilla. Per exemple, podrem definir, en la mesura del possible, quines preferències té sobre la seva estada, allò que li agrada desdejunar, els menjars que li agraden i els que no, tot per a poder oferir un alternatiu… A més de posar en comú aquestes activitats i habilitats que cadascú posseeix per a poder relacionar-se amb persones que tinguin les mateixes i, sobretot, per a incloure-la en el programa d'activitats.

En definitiva, la història de vida dels residents ens permet conèixer-los detalladament i utilitzar les seves biografies per a donar-los veu i vot, reforçar la seva identitat i el seu rol dins de la residència, potenciar la seva dignitat i fer d'aquest intercanvi d'informació un reconeixement a la seva memòria i a la seva vida.

Els objectius de la història de vida dels residents

Posant al nou resident com a eix central, l'objectiu d'apostar per conèixer i confeccionar la història de vida de cada resident és que tot l'equip de professionals treballi de manera conjunta per a conèixer en profunditat a cadascun dels grans, les seves preferències i necessitats, saber com vol ser atès i, en definitiva, millorar la seva qualitat de vida.

Mitjançant aquest procés, l'usuari se sent en família des del mateix dia de l'ingrés, i es facilita la creació de vincles amb altres residents i els professionals que treballen diàriament al seu costat.

Al mateix temps, aquest procés busca treballar l'estimulació cognitiva de l'usuari, la seva memòria, i una adaptació i la cohesió al centre molt més plena.

Com es fa una història de vida?

En la història de vida podem recollir tots aquells aspectes de la vida de la persona que siguin importants per a ella.

Una estructura bàsica passa per conèixer les seves dades bàsiques, costums, gustos i tradicions, així com els detalls de la seva infància, adolescència, maduresa i present. Des del lloc de naixement als seus pares, amistats, amors, estudis, religió, treball, fills, habitatge, entreteniments, entorn familiar i social…

Per descomptat, també és molt interessant saber si ha viscut algun període històric i que li hagi marcat. Per a això, res millor que comptar amb documents personals com fotos, llibres, etc.

Tampoc podem oblidar que, a més de recollir les dades de la vida de la persona en el seu passat, és vital recollir els seus sentiments / estat d'ànim en el moment actual, per a determinar les seves expectatives de futur i el seu nou projecte de vida en la residència.

Així, aquesta guia vital arrenca després del primer accés al centre amb una entrevista en profunditat a la família i al resident per a anar detallant aspectes concrets de la vida de la persona.

Aquesta informació es trasllada després a l'equip d’El Cel de Rubí, de manera que tots els professionals (terapeutes ocupacionals, mèdics, fisioterapeutes, infermers, psicòlegs, etc.) podran conèixer al resident, dissenyar un pla a mesura, personalitzar l'atenció, etc. En aquest sentit, la participació coral de tots és imprescindible per a unes cures i atenció que respectin al màxim l'autonomia i capacitat de decisió de les persones grans.

L'acompanyament del centre

Per a confeccionar la història de vida o els diferents tipus d'històries, és necessari que participi una segona persona, a més d'un familiar. Habitualment, la història de vida normalment la recull el terapeuta o la treballadora social com a part de l'ingrés, i va adjunta al pictograma que es realitza sobre la part social de la persona.

Com veiem, els beneficis d'apostar per aquesta pràctica durant l'ingrés de cada persona gran són molts. Entre els més importants destaquen:

  • Potenciem la memòria i fomentem l'orientació espacial i temporal, atès que la persona es veurà obligada a evocar els records de la seva vida.
  • Reforcem la seva identitat i reconeixement com a persona, una cosa especialment útil en persones, per exemple, amb algun grau de demència o Alzheimer.
  • Podem identificar les activitats específiques per a cada resident, tant les que necessita com les que li fan gaudir. Això personalitza al màxim l'atenció i ajuda al fet que la persona estigui més participativa, aprengui més i es vegi més involucrada en les activitats de la residència.
  • S'enforteixen vincles amb la família.

La importància de conèixer la història de vida de cada resident

Observant els seus beneficis, podem entendre millor l'important que és cada història de vida de cada resident.

La història de vida és l'eina clau per a conèixer ja d'entrada a les persones, i aquesta personalització de la cura és la clau de l'èxit en l'atenció. No en va, conèixer a les persones que acompanyem resulta l'única forma òptima de poder secundar-les en el seu nou projecte de vida.

Saber de cada trajectòria individual, de la seva personalitat única, del seu estat de salut física i mental, i del context sociofamiliar, condicionarà la seva resposta davant la seva estada en el centre i la nostra com a professionals en l'atenció. I és que les persones grans, lluny de ser totes iguals, manifesten diferents necessitats, capacitats i expectatives.

En definitiva, amb aquesta història de vida es pot aconseguir que cada persona sigui un agent actiu en el seu dia a dia i no un mer receptor de cures.

La història de vida és especialment beneficiós en persones que tenen alguna demència i que no ens poden explicar el seu passat, ja que necessitem que els seus familiars ens expliquin la seva biografia per a poder fer el mateix treball. En definitiva, per a respectar i intentar adaptar les seves cures al màxim, encara que la persona per qualsevol motiu no s'adoni.


primeros auxilios

Primers auxilis en persones grans

Les persones, a mesura que envellim, ens tornem més vulnerables davant qualsevol lesió. És per això que els majors tenen més risc de sofrir accidents a causa de la disminució de les seves funcions, a ser més propensos a caure, lesionar-se o emmalaltir. Davant aquestes situacions, es fa vital conèixer quins són els primers auxilis en persones grans i com s'han de realitzar, ja sigui per a manejar caigudes, cremades, problemes cardiovasculars o altres accidents comuns. Es tracta d'un coneixement clau per a les famílies i els propis ancians, i especialment per a les residències de persones grans com El Cel Rubí.

Imatge de Martin Splitt a Unsplash

Què són primers auxilis en persones majors?

Els primers auxilis són les mesures immediates que es prenen en una persona lesionada, inconscient o que emmalalteix sobtadament, en el lloc on ha succeït l'incident (escena) i fins que arriba l'assistència sanitària (servei d'emergència).

Els primers auxilis, lògicament, estan pensats per a ajudar, no per a causar més mal, per la qual cosa cal saber aplicar-los amb èxit per a:

  • Mantenir viu a l'accidentat.
  • Evitar noves lesions o complicacions.
  • Posar a l'accidentat al més aviat possible en mans de serveis mèdics.
  • Alleujar el dolor.
  • Evitar infeccions o lesions secundàries.

Conèixer els aspectes essencials sobre els primers auxilis ajuda a salvar vides i a disminuir els riscos.

El mètode PAS

En el cas dels primers auxilis en ancians, ens movem sempre sota les directrius del mètode PAS: Protegir, Avisar i Socórrer.

Primer cal protegir. És a dir, evitar que la font de mal continuï actuant i no realitzar accions si no es coneixen les tècniques. Després cal avisar, perquè els serveis d'emergències arribin com més aviat millor. Finalment, cal socórrer. Si ja s'ha avisat i es coneixen els mètodes per a actuar, es poden realitzar les tècniques de primers auxilis en ancians.

Com realitzar els primers auxilis en majors

A continuació, us expliquem les situacions més habituals i/o propenses d'accidents en adults grans i com brindar-li primers auxilis de manera adequada.

Intoxicacions

Quan apareix una intoxicació cal esbrinar quin ha estat la causa, és a dir, identificar el producte i donar la màxima informació possible. Si s'identifica, cal comunicar-li-ho al servei d'emergències perquè donin pautes exactes de com actuar. És crucial no provocar el vòmit ni administrar sòlids, líquids o medicaments.

Com actuar davant un atropellament

Els primers auxilis en adults grans, en cas d'atropellament, han de seguir l'estratègia PAS. Primer, apartar o protegir la persona de la carretera. I avisar de manera immediata al servei d'emergències sense moure el cos, per a evitar lesions majors. Després, es fa tot el possible per mantenir la via aèria buidada i detenir qualsevol sagnat.

Cremades

Si bé vegada són menys freqüents, els ancians poden sofrir cremades en manipular líquids bullint, com a aigua o oli calent. Aquí, depenent del tipus de cremada, cal realitzar unes accions o altres.

Per a les cremades petites de contacte, refredar la zona sota un doll d'aigua. En cremades per flama, no retirar la roba. I en les cremades químiques, retirar la roba i rentar amb abundant aigua. I en tots els casos, telefonar a l'ambulància.

quemadura

Imatge de Diana Polekhina a Unsplash

Primers auxilis en adults majors en cas de caiguda

Les caigudes són molt freqüents en la tercera edat i responen a multitud de factors de risc. De fet, segons aquest article de First Aid for Life, la gran majoria dels accidents que sofreixen les persones ancianes són les caigudes. Aquestes caigudes solen estar relacionades amb una pèrdua de visió o amb problemes de l'equilibri, a causa de la deterioració dels ossos i les funcions motores.

Una caiguda pot ocasionar un traumatisme cranioencefàlic, una fractura d'os o el trencament de maluc, entre altres situacions. Per això, per a treballar en la prevenció de caigudes, les residències s'han convertit en un espai segur per als nostres majors, on es gaudeix d'una accessibilitat completa disminuint dràsticament els riscos.

En cas de caiguda, el primer que hem de fer és demanar ajuda i revisar l'estat de la persona, intentant calmar-lo i mobilitzar-lo lentament. Podem col·locar un coixí o manta, o el que tinguis a la mà, sota el seu cap.

  • Si apareix molt dolor en alguna zona, una deformitat o incapacitat de moviment, cal evitar moure aquesta part.
  • Cal ajudar aquesta persona a aixecar-se quan sigui possible fer-ho sense dolor. Per a això es recomana col·locar-ho en quatre potes per a tenir més estabilitat. Després se separen els colzes del sòl.
  • En els casos en els quals la caiguda hagi provocat pèrdua de coneixement, dificultat per a respirar, possibilitat d'algun os trencat, sagnat o vòmits cal acudir a urgències.

Infart cardíac o accident cerebrovascular

L'infart cardíac o l'accident cerebrovascular també posen en risc la vida de l'ancià. Per això, s'ha d'actuar amb rapidesa perquè les conseqüències siguin el menys greus possibles.

A més, és crucial que les residències coneguin l'historial mèdic complet del pacient per a saber actuar immediatament i de la forma correcta.

Si un resident sofreix algun d'aquests dos accidents, actuem de la següent manera:

  • El personal sanitari ha de telefonar immediatament a urgències.
  • Revisar el pols i les respiracions. Si és necessari, posem en pràctica la maniobra cardio-respiratòria.
  • Acomodar a la persona major boca amunt, comprovant que no hi ha cap obstacle perquè pugui respirar bé.
  • Col·locar el mentó del major cap amunt per a obrir les vies respiratòries, obrim la seva boca i tapant el seu nas amb la nostra mà, inhalem aire i col·loquem els nostres llavis sobre els de l'accidentat. Després, exhalem l'aire fins que el pit s'infli. Aquesta acció ha de repetir-se 2 vegades. Procedir a realitzar 30 compressions ràpides.
  • Realitzar un massatge cardíac i combinar les dues tècniques (2 insuflacions i 30 compressions) fins que l'ancià recobri el coneixement o arribi l'ajuda mèdica.
  • Desfibrilar. En El Cel de Rubí comptem amb desfibril·lador propi dins del centre i formació per al seu ús. I en col·laboració amb l'Ajuntament de Rubí, disposem d'un desfibril·lador en la façana del centre, al carrer, perquè pugui ser utilitzat en una emergència en la rodalia del centre.

Desmais

En cas de desmais, el més recomanable és seguir els següents passos:

  • Comprovar l'estat de l'adult major, que no trobi ferides o sagnats.
  • Posicionar-ho boca amunt, però deixant el cap de costat per a evitar que s'ofegui amb la llengua. Després, elevar les seves cames amb les mans per a ajudar al fet que la sang arribi al cervell.
  • Quan la persona recuperi el coneixement, ajudar-lo a parar-se. És recomanable telefonar a emergències o anar immediatament a un centre mèdic perquè li realitzin un control.

Actuar enfront d'una ennuegada

Altra tipus d'accident comú entre els ancians és l'anomenada broncoaspiració. En perdre peces dentals i altres problemes de l'edat, empassar és més difícil per als ancians. I és possible que parteix del menjar vagi a parar a les vies respiratòries. Per això, a El Cel de Rubí treballem en la seva prevenció mitjançant la cura de l'entorn, la postura, la presentació dels aliments i l'acte de deglució. Per exemple, comptem amb terapeutes ocupacionals que treballen sobre l'aprenentatge de la deglució en el major amb disfàgia.

En cas d'ennuegada, si la persona tus, no està en risc la seva vida. La tos és el mecanisme del cos per a expulsar les obstruccions. No obstant això, i per a salvar a la persona davant una ennuegada que vagi a més, en els moments més crítics d'asfíxia, cal conèixer i realitzar la maniobra Heimlich, o bé tractar de donar amb l'objecte que està obstaculitzant les vies i si és possible, treure'l amb les nostres pròpies mans.

Això últim solo ho poden fer professionals capacitats i assegurances, perquè és perillós, en El Cel de Rubí disposem de formació per a aquests casos així com de dispositius d'emergència per a poder ser utilitzats en cas d'ennuegada.

Imatge de Sincerely Media a Unsplash

Altres accidents comuns

Els primers auxilis en majors també han d'enfocar-se a tractar conseqüències de la diabetis, intoxicacions per medicaments o convulsions, així com el risc que sofreixin deshidratació o canvis extrems de temperatura.

Farmaciola bàsica de primers auxilis & Formació adequada

Per a poder realitzar primers auxilis en adults grans, és fonamental tenir una bona farmaciola a casa o en el nostre cas, en les residències d'ancians.

Aquesta farmaciola ha de comptar amb una sèrie d'elements imprescindibles, com puguin ser gases, tisores, tiretes i pinces, així com cinta, tovalloles antisèptiques i desinfectant de mans.

En el cas dels residents de llars d'ancians, aquests tenen moltes més probabilitats que altres persones d'anar a l'hospital. Així, l'equip mèdic adequat per a llars d'ancians pot controlar una sèrie d'afeccions mèdiques menors, evitant que empitjorin i reduint la necessitat de transportar als residents a l'hospital.

Per a això, cal comptar amb els subministraments adequats a mà i la preparació necessària, com són:

  • Subministraments de seguretat: Caminadors, cadires de rodes, alarmes de llit, sistemes de crida per a pacients dels diferents tipus i adaptats a les seves necessitats…
  • Articles de primers auxilis
  • Subministraments mèdics per a pacients
  • Ascensors
  • Eines d'avaluació: Estetoscopi, Otoscopi, Oxímetre de pols, Termòmetre, etc.
  • Material per a la prevenció d'infeccions
  • Suport a la salut mental i cognitiva
  • L'entrenament adequat
  • Atenció d'emergència respiratòria

Actuar amb decisió i rapidesa

En les nostres residències sabem que conèixer les mesures bàsiques de primers auxilis en adults majors evita moltes complicacions i fins i tot pot salvar-los la vida. Cal tenir molt clar com s'ha d'actuar en cada situació, i que cada cuidador, fisioterapeuta, psicòleg, etc. sigui conscient dels riscos d'aquesta persona. Esperem que tots aquests consells de et serveixin d'ajuda si alguna vegada et veus en la necessitat de practicar primers auxilis a persones majors.


Consells i tècniques de relaxació per a persones grans

Vivim massa de pressa. Per sort, durant la vellesa, amb una bona qualitat de vida i si no hi ha malalties ni preocupacions al nostre voltant, és possible reduir el ritme per a poder gaudir més del dia a dia, les converses, els amics, etc. No obstant això, hi ha vegades que les persones majors també se senten nervioses o angoixades. Avui volem parlar-vos sobre la relaxació de les persones grans.

Si bé sentir-nos relaxats és important per a tothom, per a persones de qualsevol edat, per als avis ho és encara més ja que molts d'ells pateixen circumstàncies que els fan viure més estressats: malalties, haver deixat la seva casa de tota la vida, no estar tot el que volguessin al costat de la seva família, etc.

La veritat és que moltes persones creïn que els ancians viuen una vida molt tranquil·la, lluny de qualsevol situació estressant. Però això no sempre és així: l'ansietat i l'estrès també són presents en les vides dels nostres grans, especialment en persones amb una certa deterioració cognitiva ja que l'estrès i l'ansietat són part d'aquesta condició.

Ells també posseeixen preocupacions i pors que els creen ansietat. És per això que és molt important ajudar a realitzar exercicis de relaxació per a persones grans, a més de conèixer on i com se senten segurs i tranquils. Així, aconseguirem que visquin amb la tranquil·litat que mereixen.

Activitats de relaxació per a evitar o combatre problemes de salut

Les activitats de relaxació per a majors són una eina efectiva per a combatre diversos estats alterats i les seves conseqüències. El principal problema és que aquests estats, especialment els ansiosos, no sols afecten l'estat d'ànim, sinó que en molts casos són també l'origen d'altres problemes de salut importants com:

  • Obesitat
  • Diabetes
  • Pressió arterial alta
  • Deficiències cardíaques
  • Insomni i altres trastorns del somni
  • Augment de les possibilitats de desenvolupar Alzheimer

En què consisteix la relaxació de les persones majors?

La relaxació és un estat de repòs físic i mental que aporta un profund descans, equilibra el metabolisme i el ritme cardíac, allibera de tensions musculars o psicològiques i produeix benestar, calma i tranquil·litat.

Per aconseguir la tan desitjada relaxació, podem acudir a exercicis físics, de mobilitat, respiració, etc. Contínua llegint per a descobrir alguns d'ells.

Mindfulness

Practicar exercicis de mindfulness té un impacte molt positiu a l'hora d'intentar controlar i/o rebaixar l'estrès i l'ansietat generats per una situació d'incertesa.

En què consisteix aquesta pràctica? Es tracta de ser conscient a l'experiència del moment present, sense preocupar-nos pel que ja ha passat o pel que passarà.

En les sessions que posem en pràctica en El Cel Rubí, l'objectiu és aconseguir un profund estat de consciència, i s'usen diverses tècniques per a aconseguir-lo. D'aquesta manera, aconseguim que la nostra consciència es relaxi sense elaborar judicis sobre el que sentim o pensem en aquest moment. Se li atorga una gran importància a l'aquí i ara ja que focalitzem tota l'atenció en el moment present.

Aquests exercicis es poden practicar en sessions curtes, de mitja hora, i cal realitzar-los en un lloc còmode, agradable i sense sorolls estridents que ens distreguin, a excepció de música suau i relaxant.

Per al mindfulness la posició serà simplement asseure's còmodament en el sòl (cadascun a la seva manera). La postura ha de deixar l'esquena en un angle recte per a facilitar la respiració. Si és necessari poden agafar un coixí, una esterilla o una tovallola per a estar més còmodes. En les sessions, buscarem respirar profundament, identificar les emocions, sentir el cos, escoltar els sons que ens envolten o pensar en sabors i olors.

Quins beneficis aporta el mindfulness en les persones majors?

  • Alleujar símptomes propis de la depressió o ansietat.
  • Tenir efectes positius en la percepció del dolor.
  • Millores en la memòria, capacitat de concentració, autoconsciència i intel·ligència emocional.
  • Millora en la percepció de solitud.

Exercicis de respiració

Els nostres majors, a través dels exercicis de respiració, poden aconseguir beneficis com reduir els símptomes de l'ansietat o, fins i tot, alleujar dolors físics. A més de relaxar-se, augmentaran la seva capacitat pulmonar, baixaran les pulsacions del cor i restabliran la funció del diafragma.

La millor opció és començar per controlar les respiracions. Per a això és recomanable realitzar un exercici que contingui inspiracions profundes.

Hi ha especialment dos efectius exercicis de respiració, inspirant pel nas i espirant per la boca: respiració recolzat, asseguts en una butaca amb l'esquena recolzada en el respatller; i respiració dempeus, amb les cames lleugerament separades. Si el nostre major ha de romandre en el llit, també hi ha una sèrie d'exercicis que es poden fer tombat.

Ioga o pilates

El ioga o pilates, en unir respiració, moviment i estiraments en un equilibri perfecte, és una excel·lent opció. És també molt beneficiós per a les persones de la tercera edat.

Són activitats molt adequades per a conscienciar sobre el nostre cos i aconseguir desconnectar dels problemes diaris. Es tracta d'aprendre a respirar i millorar la postura a través de l'enfortiment muscular.

Estiraments

Dins de la categoria d'exercicis de mobilitat, al costat del ioga i pilates, el més bàsic és realitzar els estiraments correctes en les diferents zones del cos.

Les persones majors han de mantenir-se actives, però sobretot relaxades perquè la seva qualitat de vida no es redueixi amb el temps, i per a això és molt necessari seguir una rutina diària d'exercicis amb els quals es poden evitar molts mals tant físics com psicològics.

El que busquem és que els músculs no s'engarrotin ni s'atrofiïn amb tanta facilitat. Poden ser exercicis molt simples, però també són molt eficaços. En aquest sentit, cal destacar que és necessari posar l'accent en les extremitats i en la zona de les espatlles i coll que és on més estrès s'acumula.

Teràpia ocupacional

La teràpia ocupacional busca mantenir i augmentar l'autonomia de les persones majors. Sol ser grupal, de manera que els residents s'alliberen, se senten més còmodes i compresos. Produeixen molts moments de diversió, fuita i de riures, per la qual cosa impera el bon humor. Una de les nostres teràpies més populars entre els nostres majors és la roboterapia.

Artteràpia

Ambient relaxat, música pausada i moviments tranquils per a relaxar-nos i explorar-nos a través de l'art.

És la combinació entre teràpia ocupacional i art, i constitueix una forma eficaç d'abordar trastorns propis de l'edat com la demència, malalties neurològiques com l'alzheimer o el párkinson i físiques com l'artritis o l'artrosi. Pintar, dibuixar, recrear espais… aquest tipus d'exercicis fomenta positivament la relaxació en ancians i persones majors, sent també de molta utilitat.

Els beneficis de les tècniques de relaxació en persones majors

En bregar diàriament amb nombroses responsabilitats i tasques, o amb les demandes d'una malaltia, és possible que les tècniques de relaxació no siguin una prioritat. No obstant això, sempre cal apostar per elles en la vida diària en la residència, tal com fem en El Cel Rubí. I és que els beneficis són incomptables:

  • Disminuir la freqüència cardíaca.
  • Disminuir la pressió arterial, la freqüència respiratòria, tensió muscular, dolor crònic, fatiga, l'activitat de les hormones de l'estrès, ira i frustració…
  • Millorar la digestió, l'atenció i l'estat d'ànim i la qualitat del somni.
  • Controlar els nivells de glucosa en la sang.
  • Incrementar el flux sanguini cap als músculs més grans.
  • Desenvolupar la confiança per a resoldre problemes.
  • Alleujar el mal de cap i/o musculars, especialment d'esquena i coll.
  • Augmentar la creativitat, sobretot amb alguna espècie de “bloqueig mental”.
  • Reduir l'estrès general, aconseguir la pau interior i l'equilibri emocional.
  • Alleujar els símptomes de l'ansietat.

És important recalcar que la relaxació no pretén substituir la visita mèdica diària o substituir un tractament que aquest li hagi prescrit, sinó que és un complement.

Conclusió

El control de l'ansietat en la vellesa, o els propis exercicis de relaxació per a un major benestar, exigeixen el disseny de rutines que permetin que l'adult major es mantingui en actiu.

Les activitats de relaxació per a majors a través de la respiració o la meditació són més efectives quan es combinen amb l'exercici físic i mental, com la teràpia ocupacional o l'artteràpia. L'activitat moderada i adaptada al nivell de capacitat de cada persona permetrà prendre el control sobre tots aquells aspectes que poden repercutir de manera negativa en la salut física i psicològica de les persones majors.


El menjar texturitzat en les residències d'ancians

L'alimentació texturitzada afavoreix que les persones amb paràlisi cerebral i problemes de deglució tornin a gaudir del menjar, a més de forma segura i participant en la vida social del centre.

Avui us volem parlar de la texturització de l’alimentació, una de les formes d'alimentació amb major potencial i que més benestar aporten als nostres majors.

Aquesta dieta texturizada és un eficient potenciador de l'apetit per la varietat de plats que es poden degustar. También beneficia la salut nutricional, repercuteix en el benestar funcional i genera una major autonomia en l'alimentació de les persones que no poden ingerir aliments amb la seva solidesa habitual.

A més de conèixer els seus avantatges, és important saber també en què consisteix exactament, com s'aconsegueix i què suposa per a la dieta en persones majors.

Què és el menjar texturitzat?

Quan parlem d'aliments texturitzats o texturització d'aliments, ens referim a una tècnica que permet donar als aliments una consistència segura i atractiva per a les persones amb disfàgia. És a dir, mitjançant la texturització d'aliments, aconseguim la consistència adequada en els menjars i perquè les persones amb problemes per a mastegar i digerir puguin fer-ho sense problemes.

Gràcies al menjar texturitzat podem reintroduir aliments en la dieta que l'usuari ha anat eliminant per risc d'ennuegada, alhora que es mantenen totes les propietats nutritives.

Beneficis i avantatges de la texturització de l’alimentació

El principal benefici del menjar texturitzat que oferim a El Cel Rubí és que tots els nostres residents gaudeixen del mateix menú, no hi ha distinció entre el menú basal i el de textura modificada. En cas de tenir problemes d'alimentació, recuperen el gust pel menjar, prevenint així problemes de desnutrició i altres complicacions derivades.

Les persones que tenen problemes per a mastegar i empassar poden no ser capaços d'ingerir aliments de manera habitual i consistent. Amb la texturització, podem preservar els colors, sabors i olors originals, augmentant de manera significativa el grau de satisfacció davant el menjar.

En suma, ens permet elaborar plats més fàcils d'ingerir, però gastronòmicament apetibles, ja que aquesta nova textura que s'intenta aconseguir respecta en la mesura del possible la que tenia l'aliment abans de ser tractat.

L'alimentació, a més de proporcionar els nutrients necessaris per a la vida i la bona salut, comporta també un important aspecte social: la gratificació de compartir bons moments a la taula en companyia.

D'altra banda, nombrosos estudis confirmen que la masticació activa moltes zones del cervell, sobretot les relacionades amb el moviment i l'atenció. Això augmenta al mateix temps el flux sanguini i l'activitat cardíaca i vascular, la qual cosa s'associa amb la millora de la memòria immediata i les facultats de càlcul.

chef-cocinando

Problemes en la deglució i l'alimentació de la tercera edat

La correcta alimentació de la tercera edat és una cosa tan delicada com essencial per a la seva salut.

Degut a diferents tipus de malalties i del propi procés d'envelliment, bona part de les persones majors té dificultats a l'hora de mastegar, empassar o ingerir aliments. Així, poden sorgir altres problemes relacionats. Un d'ells és la disminució de la gana i dificultat per a mastegar i empassar aliments. És a dir: amb el pas dels anys, els nostres avis incorporen cada vegada menys aliments. Això pot derivar en falta de nutrients suficients, afebliment del cos i el sistema immunològic, etc.

En dades, la disfàgia -dificultat per a empassar de manera segura i eficaç- afecta a més del 30% de persones que han sofert un ictus, i afecta especialment a persones amb Parkinson i Alzheimer. Pel que fa als problemes de masticació, afecten gairebé al 40% de persones a partir dels 65 anys.

Les conseqüències de la disfàgia, com veiem, poden resultar greus, perquè la dificultat a l'hora de deglutir els aliments pot portar a la desnutrició i, a més, provocar importants problemes a nivell psicològic en la persona que ho pateix.

Quan optem per preparats triturats o cremes, podem suplir la falta de nutrients, però deixant de costat un procés molt important: la masticació. I és que les preparacions d'aliments triturats i convertits en purés no hi ha masticació prèvia.

Davant aquestes situacions, les tècniques de texturització poden fer que les persones amb problemes de deglució, de mastegar i ingerir, puguin gaudir dels menjars sense perdre cap nutrient essencial en el procés, a més a més d'altres beneficis aparellats. Us els expliquem a continuació.

En què consisteix la texturització?

La texturització no és tan sols el tradicional triturat o puré. És molt més. Es tracta d'un conjunt de tècniques que respecten la consistència de cada aliment, conservant tots els seus nutrients i propietats, com l'aroma o el color, que el converteixen en atractiu. És a dir: modificar el menjar el just per a aconseguir que resulti més fàcil de mastegar i deglutir.

Així, texturitzar un aliment consisteix a transformar la seva textura, viscositat i consistència per a poder adequar-ho a les necessitats de les persones amb dificultats de masticació o deglució.

Per la texturització d’aliments no és necessari comptar amb equips específics, però sí que cal conèixer les tècniques. Bàsicament, processem els aliments de manera diferent, per exemple espessint líquids o triturant sòlids, o fins i tot donant als líquids una consistència semisòlida com succeeix amb les cremes de verdures, els purés, els iogurts o les natilles. És imprescindible conèixer què aliments o preparats podem utilitzar per a realitzar aquestes tècniques que NO interfereixin en el sabor, i que una amanida, per exemple, continuï fent gust d'amanida sigui com sigui la seva textura.

A més, existeixen diferents nivells de texturització segons les necessitats de masticació i deglució de la persona, i les característiques pròpies de cada aliment.

Dieta i alimentació dels nostres majors

L'envelliment de la població ha augmentat exponencialment en les últimes dècades, i més ho farà a curt i mitjà termini.

Aquest envelliment és un procés fisiològic natural i irreversible de l'organisme que provoca canvis en l'estructura i funció dels diferents sistemes. Una de les conseqüències és que els nostres avis constitueixen un col·lectiu particularment vulnerable a la malnutrició.

En aquest context, és molt important comptar amb una dieta saludable per a les persones majors, adaptada a cada condició, context i situació. Això és el que busquem en el nostre dia a dia a la residència. I és que és fonamental que els nostres residents d’El Cel Rubí prossegueixin amb una dieta el més sana i personalitzada possible.

La primera opció és optar per una dieta variada i rica en aliments amb nutrients com les proteïnes, vitamines i minerals, com ara la llet i productes lactis, carn, ous, peix, pa, cereals, fruites i verdures, menjar tradicional i sense ultra-processats.

A El Cel Rubí ens preocupem cada dia que els nostres residents i usuaris del centre mantinguin una alimentació adequada i equilibrada, revisada i actualitzada periòdicament per un facultatiu, però sobretot que sigui del grat dels usuaris del centre.

Els nostres menús, tant normals com texturitzats, eviten mancances típiques com la repetició, excés d'aliments fregits i embotits, abús de sopes i purés com a plats principals, falta d'adaptació a les diferents patologies d'aquest col·lectiu, etc. A la nostra residència, assegurem a cada uno dels nostres avis els nutrients energètics, proteínics, de carbohidrats, greixos, minerals, fibra, etc. necessaris per a la seva correcta alimentació.

En definitiva, el disseny d'un menjar i un menú en la residència de majors és peça clau de l'envelliment saludable, i sempre apostant pels aliments texturitzats per a facilitar el mantenir gustos i millorar la presentació dels plats.


La figura del terapeuta ocupacional

En el post d'avui analitzem la funció de la teràpia ocupacional en les residències per a gent gran, la labor dels professionals que treballen a El Cel Rubí i la seva importància per a cobrir les necessitats específiques de tots els nostres i les nostres residents.

Dins del procés d'ingrés i permanència en una residència de persones grans, l'acompanyament d'experts és fonamental en cadascuna de les fases. Un dels professionals que juguen un paper determinant en el benestar de les persones que ingressen i resideixen a El Cel Rubí, així com en qualsevol residència d'ancians, és el terapeuta ocupacional.

Què és un terapeuta ocupacional?

Aquesta professió soci-sanitària té com a principal funció dotar a la persona de més autonomia i qualitat de vida. Per això, i partint d'una valoració especialitzada i individualitzada, així com implementant un pla de tractament pautat, empra l'ocupació com a mitjà. És a dir: el/la terapeuta ocupacional, mitjançant l'activitat com a forma terapèutica, ajuda a la prevenció de malalties i discapacitats, a tractar-les, a mantenir una bona salut i a la rehabilitació de la funcionalitat perduda en les àrees d'autocura, educació, etc. quan existeix algun problema físic, cognitiu i/o sensorial.

Regulació i rol de la teràpia ocupacional

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la teràpia ocupacional es defineix com el conjunt de tècniques, mètodes i actuacions que, a través d'activitats aplicades amb finalitats terapèutica, prevé i manté la salut, “afavoreix la restauració de la funció, supleix els dèficits invalidants i valora els supòsits comportamentals i la seva significació, aconseguint la major independència de l'individu en tots els seus aspectes: mental, físic i social”.

A Espanya, la teràpia ocupacional és una professió regulada per la Llei d'Ordenació de Professions Sanitàries (LOPS). La funció principal és l'aplicació de tècniques i la realització d'activitats de caràcter ocupacional que tendeixin a potenciar o suplir funcions físiques o psíquiques disminuïdes o perdudes, i a orientar i estimular el desenvolupament de tals funcions.

Els terapeutes ocupacionals tenen coneixements sobre rehabilitació en l'àmbit soci-sanitari, i al nostre país 1 de cada 3 professionals treballa amb persones d'edat avançada. El paper dels terapeutes ocupacionals és determinant en les cures sanitàries i socials per a millorar la qualitat de vida de les persones.

La formació que tenen aquests professionals els acredita per a:

  • Valorar les capacitats i limitacions de la persona.
  • Prevenir discapacitats.
  • Valorar les capacitats sensorials, superiors, socials i psicològiques.
  • Elaborar i avaluar programes de tractament de rehabilitació individualitzats.
  • Entrenar i reeducar en les activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària.
  • Adaptar l'entorn i assessorar famílies.
  • Ajudar l'individu a reajustar els seus hàbits diaris i capacitar-lo per a obtenir el major grau de reinserció com a membre actiu dins de la seva comunitat.

Com treballa el terapeuta ocupacional a El Cel Rubí?

En una residència de persones grans, aquest professional realitza primer una valoració inicial per a analitzar el nivell d'autonomia de la persona i donar pautes a tot l'equip auxiliar de com cal tractar-la. D'aquesta manera, avalua les condicions contextuals que afecten directament o indirectament la participació de la persona en les seves activitats de la vida diària, com per exemple les barreres arquitectòniques, condicions d'accessibilitat, exclusió social… Tot, amb l'objectiu d'adaptar o modificar l'entorn de cara a aconseguir la major independència possible.

Es tracta, per tant, d'un treball fonamental. En la nostra residència, el terapeuta ocupacional confecciona la valoració Barthel, que dona les pautes a seguir per cada persona. I segons l'autonomia de cada persona, sabem fins a quin punt pot valer-se per si mateixa, i on no pot arribar nosaltres fem l'atenció directa.

Es crea un pla d'atenció, amb unes pautes especifiques a realitzar per l'usuari i fomentar la seva autonomia a través d'activitats bàsiques, per exemple, vestir-se la part superior, o raspallar-se les dents, per a no perdre la capacitat del moviment que ens permet fer-lo.

Mitjançant el pla d'activitats del centre, recerquem també el foment de la psicomotricitat gruixuda i fina amb activitats rellevants, útils i del grat per a la persona, que la motivin a realitzar aquests exercicis i de manera indirecta exercitar el cos i la ment per a mantenir l'autonomia. Cosir un botó, doblegar tovalloles, preparar les disfresses de carnestoltes, un torneig de bitlles, ajudar amb la preparació de plats culinaris, cuidar les plantes... Activitats de tota mena que ens agradin i ens facin sentir útils i felices i sobretot que exercitin el nostre cos.

Àrees de treball i intervencions

Les àrees que treballa el terapeuta ocupacional són:

  • Activitats bàsiques de la vida diària, especialment de l'autocura, com banyar-se, vestir-se o endreçar-se.
  • Activitats instrumentals de la vida diària més relacionades amb l'entorn com les compres, l'ús del telèfon, cuidar d'altres persones, mobilitat en la comunitat...
  • Oci i temps lliure, per a proporcionar llibertat i auto desenvolupament mitjançant jocs de taula, cinema, teatre, passejos…
  • Estimulació cognitiva, per a capacitats de llenguatge, memòria, atenció, càlcul, concentració, etc. i estimulació funcional.
  • Entrenament de pròtesi i ajudes tècniques.
  • Realitzar un seguiment i avaluació de l'aplicació del tractament de Teràpia Ocupacional.

Al capdavall, els professionals de la teràpia ocupacional en les residències per a persones gran són professionals sanitaris dedicats a la rehabilitació física, neurològica, geriàtrica, salut mental o psicosocial, així com la discapacitat psíquica, traumatologia o adaptació de l'entorn, entre altres.

Objectius i beneficis

En geriatria, la Teràpia Ocupacional té com a principal objectiu augmentar la qualitat de vida de les persones de la tercera edat mitjançant eines que milloren la seva salut. A més a més, aquest professional persegueix fomentar un major grau d'independència i integració social de la persona, així com estimular i mantenir les capacitats cognitives que es veuen afectades per l'envelliment.

Quelcom crucial per a la salut, autoestima i qualitat de vida dels residents.

D'altra banda, cal assenyalar que el terapeuta ocupacional a El Cel Rubí no treballa només amb l’usuari, sinó també amb la família, amb la finalitat d'ajustar-se millor a les seves necessitats, habilitats i entorn. Una vegada detectades aquestes necessitats, treballa amb la persona de manera individual.

El terapeuta ocupacional estudia què és el que necessita la persona per a garantir la seva autonomia. Al mateix temps, ensenya a practicar una varietat d'exercicis que permetin millorar el moviment de les articulacions, com asseure's, aixecar-se del llit… A l'una, ajuda a millorar l'atenció, la memòria i les habilitats socials mitjançant activitats físiques, lúdiques, d'entreteniment...

Així, entre els beneficis de la teràpia ocupacional en residències podem destacar:

  • La prevenció de discapacitats, lesions i disfuncions ocupacionals.
  • Millora de la capacitat física i el to muscular de les persones.
  • Foment de la seva autonomia, individualitat, autoestima i confiança, interacció i la socialització.
  • Potenciació de les capacitats de cada persona.

El principal objectiu és trobar activitats de rellevància per a cada persona, perquè no sigui una obligació fer un exercici rehabilitador, sinó que, mitjançant una activitat amb un sentit per a l'usuari, indirectament puguem treballar totes les capacitats i detenir o alentir així el seu deteriorament. Per aquest motiu en el nostre centre, conèixer bé als nostres usuaris ens permet desenvolupar un pla d'activitats viu, que es modifica segons els gustos dels usuaris, que garanteixi la seva participació i que puguin compartir en grup per a fomentar els llaços socials.

Des del servei de Teràpia Ocupacional del Centre Residencial El Cel Rubí, realitzem una labor directa i diària amb el resident i els seus familiars des de l'ingrés. Sempre de manera individualitzada, expliquem els tipus de programes que desenvolupem i la seva finalitat, així com el procediment que seguim per a motivar-los al fet que participin en aquests.


L'ingrés en una residència d'avis: la importància de les fases i l'acompanyament d'experts

El moment en què, per diferents raons, decidim ingressar en una residència per a persones grans, tant si és per a nosaltres mateixos com si és per a un familiar, sempre porta relacionats diferents aspectes que cal tenir molt en compte. Es tracta, primer de tot, d'un moment vital per a les famílies i el resident. No és un tema fútil. Per això, és important bolcar-se en aquesta nova etapa per a fer que l'inici sigui el més amè, fàcil i agradable possible per a tots. A El Cel de Rubí el que busquem sempre és que cada família se senti segura que la persona en qüestió està en bones mans i es mira des del primer minut pel seu benestar.

D'aquesta manera, en el procés d'ingrés i adaptació a la residència és crucial l'actitud del resident cap al canvi, i el paper de la família i dels professionals del centre.

A més, es tracta d'un procés progressiu, que es va desenvolupant en diferents fases, en les quals sempre cal comptar amb els experts que vetllen per la salut del resident i la tranquil·litat de la família.

En concret, a El Cel de Rubí comptem amb 3 fases per a l'ingrés d'una persona gran en una residència. Són els següents:

Preingrés

Es tracta del contacte inicial entre la residència i els seus treballadors amb el futur resident i la seva família. Aquest primer contacte es pot donar tant al propi domicili com en la residència, si bé sempre és molt millor en aquesta. Si el futur resident té una primera visita per a anar coneixent el lloc on viurà, el canvi és més fluid i senzill.

Durant el preingrés, existeix l'oportunitat de conèixer al futur resident i a la seva família. A més, és quan s'ofereix tota la informació per a planificar degudament l'ingrés. A El Cel de Rubí, per exemple, disposem d'un tríptic amb la informació fonamental sobre els requisits d'accés i les dades més rellevants sobre el nostre centre.

Una vegada la família i el resident coneixen aquesta informació, poden realitzar una sol·licitud d'accés. Aquesta part queda en mans de la treballadora social.

Durant el preingrés, els familiars poden visitar el centre per a conèixer-lo, explicar la seva situació i la de la persona que volen que romangui en la residència. També, com a part de l'alta en el servei, se sol·licita un informe mèdic actualitzat i la història de vida per a conèixer els seus gustos i activitats preferides i l'estat de salut del futur resident. Del que es tracta és de potenciar una integració que sigui el més òptima possible.

Ingrés

La segona fase és l'ingrés. Aquí cal distingir entre els ingressos d'urgència, en casos puntuals, i els ingressos planificats, que són els més habituals. El dia de l'ingrés treballem per a minimitzar l'efecte del canvi, perquè la persona gran està vivint un canvi important en la seva vida. Encara no coneix a fons l'entorn ni els altres residents o les persones que li atendran. En aquest sentit, és fonamental l'acompanyament per part de la família i dels professionals de la residència que ja són coneguts.

En El Cel de Rubí, realitzem una entrevista amb la treballadora social i amb la infermera per a posteriorment proposar la ubicació idònia a l'habitació del centre. També es realitza un estudi de les AVDS per la Terapeuta Ocupacional.

Durant aquesta fase recopilem tot tipus d'informació de tipus burocràtic: des de dades administratives a persones de contacte, dades personals, valoració inicial, informe mèdic, diverses autoritzacions, expedient assistencial, historial mèdic, pautes, consultes, etc.

També fem una planificació de la primera visita amb l'usuari i la seva família per a garantir el traspàs correcte de tota la informació del nou usuari amb l'equip mèdic. En aquesta fase també recomanem sempre una visita de suport al familiar amb la psicòloga del centre, ja sigui en el moment de l'ingrés o en les setmanes posteriors.

Acollida

L'acollida és la tercera fase i és, sens dubte, una de les més importants. Arribats a aquest punt, comptem amb diferents equips del centre que treballen de manera conjunta per a desenvolupar un PIAI (Pla d'Intervenció Individual) en les quatre primeres setmanes d’estada. En aquest document es recull tot el coneixement del nou resident en diferents àrees.

¿Quines àrees participen a l’acollida?

Totes les àrees amb els quals comptem a El Cel de Rubí participen en l’acollida:

  • Psicologia
  • Educadors socials
  • Treballadors socials
  • Fisioterapeutes
  • Terapeutes ocupacionals
  • Infermeria
  • Medica
  • Equip auxiliar atenció directa

En l'acollida d'una persona participen des del personal de cuina fins al terapeuta ocupacional. En aquesta fase tractem per exemple assumptes com la ubicació en la qual s'asseuran els residents en el menjador i de la seva habitació.

D’altra banda, el terapeuta ocupacional fa una valoració inicial per a valorar el nivell d'autonomia de la persona i donar pautes a tot l'equip auxiliar de com cal tractar a aquesta persona, les seves característiques i necessitats. Així, crea un pictograma únic per a cada persona i passa els test reglats com pot ser el Barthel.

Arran de la problemàtica de la Covid-19, a El Cel de Rubí tenim grups de convivència determinats per la ubicació en el menjador. Segons amb qui dorm el resident i on passa el dia, pertany a un grup o un altre. Actualment, comptem amb una circulació més delimitada en detriment de la llibertat total habitual, i per això també és molt important tenir en compte la ubicació en funció de l'afinitat amb altres persones del centre, etc.

D'altra banda, a més del terapeuta ocupacional, quan arriba una persona nova tot el personal passa a conèixer part de l'historial de vida del resident. Al nou resident se li assigna un tutor que fa d'enllaç entre el centre i la família, un suport fonamental que a més sempre serà el mateix interlocutor per a major facilitat i benestar de cada resident i la seva família.

Desenvolupament del PIAI i ACP

Com dèiem, un dels elements clau de la fase d'acollida són les atencions en residència PIAI i ACP (atenció centrada en la persona). Què vol dir això? Cada usuari compta amb un pla d'atenció interdisciplinària únic perquè se li atén des d'un punt de vista biopsicosocial. Tenim molt en compte aspectes de cures d'infermeria i metges (psicòleg, fisioterapeuta, terapeutes ocupacionals, educadora social, treballador social…). Tot l'equip interdisciplinari té les seves valoracions de cada persona en cada àmbit i nosaltres el tenim en aquest PIAI.

Gràcies a aquest document podem conèixer detalladament tot el que sabem de la persona: què li agrada, què no li agrada, on se sent tranquil·la, amb qui li agrada estar, quines activitats li interessen i què podem fer per a fomentar el seu benestar i autonomia, si necessita activitats en grups reduïts o no, etc.

Com aconseguim aquest coneixement? Cada professional fa l'estudi singular del nou resident, es posa en comú a les quatre setmanes i és llavors quan generem el pla d'atenció. Un full de ruta de la seva vida i rutina en el centre.

I després? Arriba el moment de l'adaptació i la integració

L'adaptació, que en general es considera que dura uns 90 dies, serveix perquè el resident aprengui les característiques i el funcionament del centre, i estableixi relacions de convivència amb la resta d'usuaris. Per a nosaltres, com a professionals del centre, és el moment de conèixer en profunditat a la persona i d'aplicar el Pla d'Atenció Personalitzat.

Per a afavorir l'adaptació, sempre respectem totes les peculiaritats de cada resident, adaptant-nos als seus costums i gustos. Sabem que els canvis s'han de realitzar de manera gradual i lenta, i amb el consentiment de l'usuari per a afavorir una adaptació progressiva i agradable.

Una vegada es completa l'adaptació, parlarem ja d'una integració total del resident, en tant que aquest considera la residència ja com la seva llar, gaudint dels nous vincles socials i afectius amb les persones que conviuen amb ell en la residència i amb els professionals del centre

Passat el període d'adaptació, els professionals del centre és reuneixen periòdicament per a avaluar la integració del resident, així com el seu estat de salut i el seu estat d'ànim, possibles canvis en rutines o activitats i actualitzar el seu PIAI-ACP.

Residència i centre de dia El Cel Rubí

En la Residència i Centre de dia El Cel de Rubí portem més de 25 anys vetllant pel benestar dels nostres usuaris i de les seves famílies durant tota la seva estada en el centre. Comptem amb auxiliars d'infermeria i geriatria, metges, serveis d'infermeria, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, educadors i treballadors socials, fisioterapeutes, així com serveis de bugaderia, perruqueria, podologia, transport adaptat, acompanyament, atenció i neteja domiciliària i cuina pròpia.

El centre consta de dues grans sales d'estar dotades de butaques inclinables i televisions d'última tecnologia. Grans taules on poder realitzar activitats de tota mena de manera confortable. Cuina i Menjador, sala de visites, sala multisensorial, sala de fisioteràpia, infermeria, perruqueria, bugaderia habitacions individuals i compartides i banys geriàtrics.

 


Els avantatges de les residències per a persones grans

La majoria de les famílies considera que la residència és la millor opció per la gent gran degut als beneficis que implica respecte a viure en el domicili personal.

Si bé encara hi ha uns certs estigmes, l'ús de residències continua sent la principal alternativa quan els nostres grans no tenen algú que els pugui cuidar. Primer per la seva salut i cura personal diaria, i després per les facilitats que suposa per a famílies en les quals no es disposa del temps o espai suficient, ja que segurament necessiten una dedicació més específica, professional i continua.

És clar que no hi ha res com l'amor i l'afecte d'un ser estimat i la llar pròpia. Des d’El Cel Rubí sabem que encara costa entendre que no disposar de temps per a atendre les persones majors i fer-se càrrec és complicat amb treball i la vida atrafegada d'avui dia, per la qual cosa estar en un centre de dia o residència presenta nombrosos avantatges.

En les residències se satisfan totes les necessitats d'atenció i sobretot de manera professional, hi ha temps lliure i oci, es té atesa la part mèdica i social, es participa en les activitats, hi ha teràpies ocupacionals… I això no és fútil: per la inèrcia social, i també a conseqüència dels estralls de la Covid-19, hi ha un major nombre d’avis que viuen en solitud. Precisament, durant la pandèmia moltes persones grans es van quedar soles en les seves llars i potser amb dèficit d'atenció, especialment del tan necessari contacte social.

Les persones de més de 65 anys que viuen soles, en xifres

A Espanya, s'ha duplicat el nombre de persones majors de 65 anys en menys de 30 anys. En l’actualitat, aquest col·lectiu suposa el 18,5% de la nostra societat. S'estima que en els pròxims 30 anys les persones amb més de 65 anys estaran per sobre del 30% de la població -gairebé 13 milions-, sent ara com ara Espanya el país més envellit del món.

Al nostre país, actualment, 4.849.900 de persones viuen soles. D'aquestes gairebé cinc milions de persones, el 43% té més de 65 anys, i d'elles, set de cada 10 són dones. Així, hi ha 1,5 milions de dones majors de 65 anys que viuen soles (i 620.400 homes).

És a dir: segons les dades de l'INE en 2021, el 10,2% de la població al nostre país viu en solitari, i gairebé la meitat són persones amb més de 65 anys. Tot i així, el més alarmant és que segons les previsions de l'Institut Nacional d'Estadística en la seva Projecció de Llars 2020 – 2035, la xifra anirà augmentant fins als 5,8 milions en 2035.

Per tant, hi ha hagut un increment exponencial del 6% de llars (130.000) en els quals viu només una persona, en tot just un any. Unes dades que cobren especial rellevància després de la pandèmia de Covid-19. A conseqüència del coronavirus, el nombre de persones que viuen soles es va incrementar un 2,0% en 2020 (respecte a 2019).

Dit d'una altra forma: en 1 de cada 10 habitatges a Espanya habita una persona gran en solitud. Per comunitats autònomes, Catalunya és la regió amb més grans vivint sols, seguida d'Andalusia i Madrid.

A més, i per grup d'edat, les llars unipersonals de persones de 65 i més anys van augmentar un 6,1% en 2020. De fet, més de 850.000 viuen soles i tenen 80 o més anys. Unes dades que reflecteixen que les persones ancianes són cada vegada més… i viuen més soles.

El fet de cada vegada més persones grans visquin soles a les seves cases aparella uns riscos importants des del punt de vista sanitari o de seguretat.

Aquesta situació pot comportar diversos problemes. Més enllà de possibles problemes en la presa de medicaments, caigudes no ateses, etc. estan les pròpies conseqüències negatives de la solitud, com la falta d'atenció o la depressió, la qual cosa redueix la qualitat i esperança de vida dels nostres majors.

Avantatges de viure en una residència

Les residències per a gent gran són centres oberts que acullen a persones que, en general, sobrepassen els 65 anys, sent el perfil majoritari dels qui entren a viure en elles els majors de 80 anys. Habitualment, acudeixen persones amb alguna mena de dependència que els impossibilita viure de manera autònoma, o que poden valer-se per si mateixos però que, per diverses circumstàncies, no és factible que resideixin en la seva pròpia casa o que visquin al costat d'algun familiar, parent o amic. Sigui com sigui, les residències són llocs molt adequats perquè visquin els nostres grans, siguin o no siguin dependents.

Alguns dels principals avantatges de viure en una residència per a majors són:

  • Disposen de personal qualificat i atenció mèdica continuada. Tenir personal sanitari tots els dies de la setmana i en qualsevol moment és una garantia de seguretat i de salut.
  • Les residències solen estar adaptades per a atendre tots els nivells de dependència i patologies que afecten les persones majors. Els residents no estan limitats per a desplaçar-se, i els espais estan perfectament adaptats per a cadires de rodes. Així, els lavabos i les dutxes són amples i els passadissos estan lliures de qualsevol obstacle.
  • Disposen de serveis com a seguiment de les seves prescripcions mèdiques, atenció sociològica i psicològica, rehabilitació muscular o vigilància.
  • L'estada també pot ser temporal i tornar al domicili familiar quan es desitgi.
  • Els menús diaris per a persones grans, adaptats a les seves necessitats i gustos, és un altre dels valors a tenir en compte.
  • Les residències són cases grans on viuen moltes persones, són una gran família, poden gaudir de temps fora amb els seus familiars i de les atencions professionals que brinda el personal del centre, i sobretot molt d’afecte.

dona residencia

 

La importància de la socialització

Si hi ha una característica que defineix a les residències de persones grans i que millora ostensiblement la seva qualitat de vida és la socialització. D'entrada, en una residència s'està envoltats de persones en situacions similars, per la qual cosa resulta molt senzill poder socialitzar.

Acompanyats i supervisats pel personal del centre, els nostres residents compten amb la companyia d’altres persones per a conversar i compartir el temps i l'oci. Allunyar la solitud és crucial per al benestar personal.

Més enllà de poder rebre totes les visites de familiars i amics que desitgin, com si estiguessin en la seva pròpia llar, el fet de poder xerrar i realitzar activitats compartides diàriament permet que els nostres grans mantinguin la seva autonomia, se sentin útils, estiguin actius i estimulin la ment, la qual cosa ajuda a prevenir i controlar la demència. Una patologia que, com és sabut, afecta de manera especial a aquest col·lectiu.

Per això, a la nostra residència comptem amb un ampli programa d'activitats ocupacionals i culturals: tallers de costura i de cuina, visionat de documentals i debats, bingo, etcètera. També disposem d’altres activitats per a poder oferir diferents tallers segons els gustos dels usuaris, som un centre ‘viu’ que evoluciona amb els qui resideixen en ell.

Per exemple, cada mes celebrem l'aniversari dels residents tant amb els altres usuaris com amb la família. I cada any se celebra precisament la festa de la família, en la qual els parents s'incorporen a la dinàmica del centre i es realitza un menjar festiu. Realitzem també teràpies sensorials en l'espai Snoezelen, utilitzem gammes de realitat virtualitat per a fomentar la reminiscència, i de manera voluntària, per a fomentar l'autoestima i el sentir-se útil,… A més a més, els qui ho desitgin poden ajudar a l'hora de parar taula, doblegar tovalloles i pitets, etc.

També comptem amb un programa on els residents poden, acompanyats d'altres familiars i voluntaris, accedir a llocs particulars del barri, recordar vivències passades i sentir-se identificats. A més, hi ha trobades intergeneracionals amb algunes escoles, tallers solidaris on es realitzen productes artesanals per a vendre'ls i destinar els beneficis a projectes socials de la seva elecció.


Menjar sa i fàcil d'ingerir per als nostres grans: una guia bàsica d'alimentació

L'aigua i els aliments són imprescindibles per a la nostra vida. Són el nostre motor, la gasolina que necessita el cos per a funcionar. El pròxim 16 d'octubre se celebra el Dia Mundial de l'Alimentació, una oportunitat perquè conegueu una mica més sobre l'alimentació per a persones majors i com són les dietes en la nostra residència. 

El més important en relació a l'alimentació de les persones és que anirà evolucionant al llarg de la vida. No necessitem el mateix tipus d'aliments durant la infància, que d'adults o durant la vellesa. 

Les persones grans poden necessitar una alimentació especial en funció del seu estat físic i mental, si pateixen alguna malaltia, i també per a adaptar l'alimentació als canvis fisiològics, socials i emocionals. Per exemple, una persona amb problemes de masticació necessitarà menjar triturat o amb una textura tova; per a la falta d'apetit es recomanen plats d'alta densitat nutritiva i també és molt important que l'elaboració sigui atractiva per a la persona.

Les 3 dietes més comunes per a persones grans

Quan parlem de dieta no ens referim a plats per a aprimar sinó a la planificació o el menú diari d'una persona. En aquest sentit, podem parlar principalment de tres tipus de dietes habituals en residències geriàtriques: basal, per a diabètics i de fàcil masticació.

Dieta basal

És la dieta “normal”. És a dir, seguir una dieta d'estil mediterrània amb cuina casolana, llegums quatre vegades per setmana, aliments amb proteïna (millor peix o ou en comptes de carn, que té més colesterol), baix contingut en greix, i alt contingut en fibra, especialment fruita fresca. 

En la nostra residència sempre donem fruita fresca a primera hora del matí, en dejú, perquè el moviment intestinal es torna més lent i cal intentar ajudar l'intestí a evitar el restrenyiment i que necessitem recórrer als fàrmacs per al trànsit intestinal. És a dir, ens recolzem en l'alimentació per a evitar medicació sempre que sigui possible.

De manera general, hi ha diversos aspectes a tenir en compte en l'alimentació de les persones grans:

  • Reduir els carbohidrats perquè el moviment de les persones majors és més reduït i així evitar que guanyin pes, ja que l'augment de pes resta mobilitat fent patir a les articulacions. 
  • Augmentar les proteïnes, molt importants per a no perdre la musculatura.
  • Si pateixen alguna patologia, revisar el funcionament dels ronyons i que no hi hagi pèrdua de pes en el cas de malaltia neurodegenerativa. 
  • Reduir els greixos, especialment l'animal i substituir-la per greix vegetal.

Encara que aquests són alguns consells bàsics d'alimentació a la vellesa, cada persona té les seves necessitats pròpies en funció del seu estat de salut físic i emocional. Per això, en la nostra residència advoquem per un menú basal amb atenció centrada en la persona, és a dir, adaptem el menú a les necessitats de cada resident. És imprescindible un control de pes i càlcul de l'IMC trimestral, analítiques de control periòdiques i seguiment constant d'infermeria i del servei mèdic per a garantir el correcte estat de salut.

Dieta per a diabètics

La dieta casolana, basada en productes frescos, llegums i verdura, és també apta per a persones diabètiques. Ells poden menjar sucres com la resta de persones, però cal vigilar l'origen d'aquests sucres i, per exemple, mai haurien de menjar productes ultra processats. 

D'altra banda, com els diabètics no fabriquen insulina, és important controlar la ingesta d'hidrats de carboni perquè provoca un augment del sucre en sang. Per tant en usuaris diabètics el control sobre els carbohidrats es torna fonamental, poden menjar de tot però cal tenir en compte les quantitats, aquí neixen les restriccions, cal conèixer les equivalències dels productes per a poder valorar que ens saciarà més. Una ració de raïm són 50 gr mentre una ració de síndria són 200 gr. Hem de conèixer bé els hidrats dels aliments que formen el nostre menú. 

Un altre assumpte important és que en la majoria de casos de diabetis en la vellesa, és possible controlar aquesta malaltia si la dieta i l'exercici són correctes. Els problemes apareixen quan aquest control nutricional és inexistent i la dieta no és equilibrada, una cosa fonamental no sols per a les persones diabètiques, sinó per a tothom. 

Un altre aspecte a destacar en el cas de la dieta per a persones diabètiques és afegir un ressopó que ens ajuda a assegurar que durant el dejuni nocturn els nostres ancians no cauran en hipoglucèmies. Per a això, els usuaris diabètics sempre tenen un iogurt i una gelatina sobre la mitjanit.

Dieta de fàcil masticació

És una de les més habituals en persones grans que tenen problemes de masticació, disfàgia (dificultat per a empassar), falta de força en els músculs de la boca, etc. 

Es tracta d'una dieta normal, és a dir, els ancians mengen qualsevol tipus de plat i aliment (pasta, llegums, verdures, fruita, etc). La diferència està en la textura. Es mengen els mateixos aliments, però amb una textura que facilita la masticació a persones amb problemes de deglució, etc.

Què és la texturització?

La texturització és una tècnica molt habitual en les residències per a oferir als grans una alimentació variada i completa, que beneficiï al seu estat nutricional

Es tracta per tant d'una tècnica que dota als aliments d'una textura i consistència segura i adequada per a ser ingerida per persones grans. És a dir, es processen els aliments d'una forma diferent.

Per un menjar sa, saborós i apetitós per als grans

Quan parlem de textura, ens referim tant a les sensacions com a les propietats que provoca un aliment quan el tenim en la boca o entre les nostres mans. 

Les persones amb problemes per a empassar o mastegar i que no poden ingerir uns certs aliments amb la seva consistència habitual perden moltes sensacions i propietats originals dels aliments. En aquests casos, només prenen aliments tous o triturats. I aquí és on entra en joc el menjar texturitzada. 

Una dieta amb aliments tous o triturats pot perdre sabor, que resultin poc apetitoses i, a vegades, sadollen més ràpid del compte. Així, texturitzar els aliments per a les persones grans ens permet preservar la seva olor i sabor original, aconseguint que el menjar sigui més saborosa i apetitosa.

Encara que masteguem amb la boca, la vista, l'olfacte i la textura o el tacte també són sentits molt importants a l'hora de menjar i fan que gaudim més o menys d'un aliment. A qui no li agrada l'olor de cafè acabat de fer? I qui pot resistir-se a un pa ben cruixent o un dolç tou?

En més d'una ocasió, els plats de menjar no entren per la boca si no ho fan per la vista. Per això, cuidar l'aparença, l'olor i el sabor és tan important. Ens ajuda a gaudir més i millor del menjar, també a les persones grans. Si gaudeixen menjant estaran més ben alimentats, la qual cosa redunda en la seva qualitat nutricional i el seu benestar.

Com és el menjar texturitzat?

En la dieta texturitzada que preparem per a alguns usuaris en la nostra residència, usem diferents tècniques per a, per exemple:

  • Triturar sòlids
  • Espessir aliments líquids
  • Preparar aliments homogenis i fàcils de mastegar i empassar

En aquesta mena d'alimentació també és molt habitual preparar els líquids amb una consistència una mica més sòlida, similar als purés, iogurts, cremes o natilles. A més, es tracta d'aliments que també es poden xafar de manera fàcil i senzilla amb una forquilla o que es poden tallar a trossos sense necessitat d'utilitzar un ganivet, facilitant així l'ús dels coberts.

Exemples de plats de fàcil masticació

Existeixen diferents aliments i plats molt habituals en el dia a dia de les persones que també són aptes per a persones grans amb problemes per a mastegar o empassar. Es tracta de plats l'adaptació dels quals serà molt fàcil o mínima. Aquests són alguns exemples molt pràctics si cuideu o teniu a casa a persones grans.

Entrants i primers plats: gaspatxo, hummus, salmorejo, patés, ous farcits, cremes de verdures, bolets, puré, brous i sopes, canelons, arròs bullit o a la cubana, etc. 

Segons plats: ous passats per aigua o escalfats, ou en truita, regirat d'ou, peix en salsa, pastís de carn o peix, croquetes, etc. 

Postres: poma al forn (sense pell), la fruita molt madura, compotes, natilles, iogurts, pastís de formatge, gelatines, arròs amb llet, gelats, etc. 

Portar una dieta saludable és important en qualsevol etapa de la nostra vida i alimentar-nos amb menjar ric i saborós… També! L'alimentació és una eina per a cuidar del nostre benestar, prevenir malalties… i gaudir! Cal no oblidar que el menjar és un dels grans plaers de la vida.