El maltractament en persones grans
Segons l'OMS, el maltractament a una persona gran és “un acte únic o repetit que causa mal o sofriment a una persona d'edat avançada, o la falta de mesures apropiades per a evitar-ho, que es produeix en una relació basada en la confiança”. Segons la Declaració de Toronto (2002), la definició de maltractament a la gent gran és tota “acció única o repetida, o manca de resposta adequada, que es produeix en qualsevol relació en què hi hagi una expectativa de confiança i que provoca danys o angoixa en una persona major".
En aquest nou post, volem parlar de tot allò relacionat amb el maltractament a persones grans, quins tipus de maltractaments existeixen, com prevenir-los i com abordar-los.
Compromís amb les persones grans
El Grup Rubí Social defensa diàriament el seu compromís amb la cura de les persones grans. A més de la labor 24/7/365 com a residència, continuem desenvolupant i participem en altres accions per a combatre aquest problema. Una de les més importants és la col·laboració amb l'Ajuntament de Rubí i la Diputació de Barcelona en l'elaboració de la “Guia Local per a fer front als maltractaments de les persones grans”.
Els objectius d'aquesta guia són:
- Impulsar la recerca del maltractament als ancians.
- Sensibilització dels equips professionals que treballen amb gent gran sobre el fenomen del maltractament.
- Aprofundir en el coneixement dels maltractaments a persones grans.
- Proporcionar criteris per a prevenir, detectar i intervenir en els maltractaments.
- Facilitar una eina per a orientar les actuacions dels equips professionals.
- Destacar la importància de l'abordatge multidisciplinari i que la manca de resposta adequada també és una forma de maltractament.
En aquest sentit, és fonamental la comunicació i l'abordatge multidisciplinari per a detectar les situacions de risc. Per això, col·laborem activament tant amb els Serveis socials de l'Ajuntament de Rubí com amb altres entitats locals, com per exemple els Centres d'Atenció primària, Centres de Salut Mental d'Adults, etc.
Una ‘pandèmia’ silenciada i subestimada
El maltractament als majors és una realitat silenciosa i d'escassíssim debat públic. Una de les raons és que els ancians gairebé mai notifiquen casos de maltractament.
Per què? Segons el citat informe de l'OMS, es deu al temor a les represàlies, no voler causar problemes al seu maltractador -especialment si és un familiar-, manca de les facultats mentals necessàries –deterioració cognitiva-, la falta de consciència i sentir vergonya. I és que sovint els maltractadors gaudeixen d'una relació de proximitat i confiança amb els majors.
A aquest problema invisible se li uneix el fet que no interessa massa estudiar-lo, a jutjar per les poques recerques que s'han dut a terme per a analitzar detalladament aquest tema. I a major dependència, major possibilitat de maltractament.
Les estadístiques també revelen que són més les dones grans que sofreixen maltractaments respecte als homes, si bé això també pot explicar-se perquè elles tenen una major esperança de vida i més risc de patir deterioració cognitiva.
Imatge d'Alexandra_Koch a Pixabay
Tipus de maltractament en persones grans
Segons l'estudi Prevalença de maltractaments cap a persones majors que viuen en la comunitat a Espanya, publicat al 2012 en la revista científica Medicina Clínica, el tipus més freqüent de maltractaments és el psicològic (11,5%), seguit del maltractament físic i sexual (2,95%). La negligència (2,07%) i l'abús econòmic (1,11%) són menys freqüents.
Vegem a continuació més detalls sobre els tipus de maltractament més habituals cap a persones grans:
- Maltractament psicològic: Aïllament, coacció, insults, menyspreu, crits, burles, amenaces, falta de respecte, domini, imposició…
- Abús econòmic: És l'ús il·legal o impropi de tots o alguns dels fons econòmics, béns, propietats o possessions de la persona major. Igual que el maltractament psicològic, es dona majoritàriament en l'entorn familiar.
- Negligència: Parlem de casos com no tenir cura de la medicació, alimentació o higiene de la persona gran.
- Maltractament físic: Usar la força física per a causar danys corporals en forma de cops, empentes, puntades, bufetades, cremades, etc.
- Agressions sexuals: Des de nuesa forçada a violació, tocaments…
- Abandó: Deixar desemparada a una persona i ometre la nostra responsabilitat també és una forma de maltractament.
Hi ha altres maltractaments que es coneixen com a ‘subtils’. Es donen quan, per exemple, s'administren fàrmacs de manera abusiva perquè l'ancià es mogui menys o per a estimular-li si està endormiscat. Infantilitzar el tracte, o manipular constantment, també són formes de maltractament subtil.
Solucions i alternatives per a afrontar aquest problema
Per a donar resposta a semblant desafiament, i amb motiu del Dia Mundial de Presa de Consciència d'Abús i Maltractament en la Vellesa, l'OMS i els seus associats van publicar el document “Tackling abuse of older people: five priorities for the UN Decade of Healthy Ageing (2021–2030)”, en el qual van presentar 6 prioritats per al Decenni de les Nacions Unides de l'Envelliment Saludable (2021-2030). Són:
- Combatre “l’edadisme”, una de les principals raons per les quals el maltractament a les persones majors rep tan poca atenció. L’edadisme és la discriminació per edat, és a dir, els estereotips (com pensem), prejudicis (com ens sentim) i discriminació (com actuem) amb les persones en funció de la seva edat.
- Generar més dades i de millor qualitat per a conscienciar sobre aquest problema.
- Concebre solucions rendibles per a posar fi a aquesta mena de maltractament i ampliar el seu ús.
- Elaborar un argumentari a favor de la inversió en aquest assumpte per a convèncer que és uns diners ben emprats.
- Recaptar fons, ja que es necessiten més recursos per a solucionar el problema.
Aquestes mesures parlen a les clares d'una altra mena de maltractament, l'institucional, que és el que exerceixen les administracions quan no aporten els recursos necessaris perquè les persones majors tinguin una vida digna.
Per això, també és fonamental fomentar el bon tracte cap a ells mitjançant campanyes de sensibilització dirigides a la societat, les administracions públiques i empreses.
Pistes i consells per a detectar el maltractament a temps
Igual que succeeix amb els nens, els ancians, en molts casos, especialment si no són autònoms i independents, estan en situació de vulnerabilitat. Per tant, hem d'estar molt alerta per a detectar qualsevol signe que indiqui que alguna cosa no va bé.
És imprescindible actuar abans que aquestes situacions puguin generar lesions físiques, agreujament de malalties o incapacitat permanent, d'una banda, i ansietat, solitud i pèrdua de l'esperança i la confiança d'altra banda.
D'entrada, cal tenir en compte que el perfil del maltractador sol respondre a algú que consumeixi drogues o alcohol, que abusi de l'ús de fàrmacs, amb elevats nivell d'estrès, falta de suport social, sense formació en atenció a les persones majors, en situació de dependència afectiva o econòmica de la persona…
En el cas dels cuidadors o el personal sanitari, la falta de formació, l'estrès laboral i un escàs control per la seva labor són les principals raons.
Sobre aquest tema, les persones grans que són proclius a ser víctimes de maltractament físic o psicològic solen presentar alguna deterioració cognitiva o trastorn psicològic, estar en situació de dependència, ser d'edat molt avançada, o sofrir demència amb conductes molt alterades vivint amb cuidadors familiars.
Senyals d'alerta
El primer que cal considerar és que tots (família, residència, professionals, amics, etc.) han d'exercir la vigilància. A partir d'aquí, és fonamental que els nostres majors no es vegin o sentin aïllats, que tinguin un interlocutor vàlid i de confiança perquè expressin el que els passa o asseguin.
Precisament això ajudarà a detectar els senyals d'alarma que ens indiquen que pot haver-hi maltractaments, com són:
- No poder dur a terme les seves activitats de la vida quotidiana i estar en situació d'aïllament.
- No poder rebre visites ni comunicar-se amb els seus afins perquè els familiars o altres persones li ho impedeixen.
- Moviments estranys en els seus comptes bancaris, signatures en contractes que no tenen sentit…
- Una aparença molt descurada.
- Trobar signes de desnutrició o deshidratació.
- Que mostrin una actitud de por, retraïment o inquietud, i amb l'estat d'ànim alterat (insomni, ansietat, confusió, etc.)
- Manifesta un desig manifest i reiterat de morir-se.
Enfront d'això, hem d'actuar amb la màxima rapidesa i celeritat, informant els Serveis Socials, al Imserso, a la residència o a alguna de les Associacions que vetllen pel benestar de les persones majors, com CEOMA o EIMA.
Prevenció del maltractament a persones majors
A l'hora de prevenir el maltractament en majors, hi ha multitud d'accions que podem dur a terme, entre elles:
- Evitar l'aïllament social.
- Campanyes de conscienciació pública i professional.
- Adequar l'habitatge de les persones majors a les seves necessitats.
- No sobrecarregar als cuidadors principals i afavorir i facilitar el suport social, institucional i familiar.
- Programes intergeneracionals des de l'escola.
- Buscar suport psicoterapèutic.
- Que disposin d'un quadern on puguin escriure les seves vivències, sentiments, temors, etc.
- Línies telefòniques d'ajuda, cases d'acolliment i allotjaments d'emergència.
- Polítiques relatives a l'atenció en residències per a definir i millorar els estàndards d'atenció.
- No qualificar a la persona i no usar llenguatge que li estigmatitzi.
En general, la millor prevenció són les intervencions que realitzen els cuidadors, alleujant la càrrega que suporten els afins a la persona major, a més d'un millor finançament dels diners per als qui tinguin major risc de patir explotació econòmica.
En aquest sentit, és clau que tant el sector de la salut com les administracions es responsabilitzin de sensibilitzar a l'opinió pública sobre aquest problema.
Punts bàsics de la intervenció en casos de maltractament
- Prevenir: Observar i detectar aquelles situacions de risc que poden ser causa d'un maltractament ja sigui per acció o per omissió.
- Protegir però sense ser extremadament invasius, respectant en tot cas la capacitat de decidir de la persona: Qualsevol intervenció ha de comptar amb la persona implicada. No comptar amb la víctima en cas de maltractament ens converteix en part del problema, perquè estem anul·lant la seva capacitat de decisió. Per a garantir que es respecta la voluntat de la persona quan aquesta no estigui capacitada per a decidir, és crucial comptar amb un document de voluntats anticipades que actua com a mecanisme d'autoprotecció de la persona dependent.
