Les residències no som un aparcament de cadires de rodes
Si una cosa hem après de la pandèmia, és el mal que pot fer l’aïllament social.
Avui en dia hi ha molta gent que viu sola. Tot i això, surten a treballar, es troben amb els amics, fan viatges... Però, ¿què ha passat quan aquestes persones s’han trobat tot el dia aïllades a casa sense poder socialitzar? S’han adonat que el fet de viure sol cobrava una altra dimensió.
Doncs a Espanya, un país notablement envellit, hi ha moltíssimes persones grans per a les quals aquest és el seu dia a dia. Ningú amb qui parlar, cap lloc on anar, traient algunes visites puntuals de familiars o, amb sort, algú que les ajuda.
Dades a Catalunya:
Actualment |
17% de la població > 65 anys |
2050 |
30% de la població > 65 anys
4 milions de persones > 80 anys |
Actualment a Rubí |
10,9% de la població de Rubí > 70 anys |
El 20% viu sola
El 60% viu acompanyada > 65 anys |
El contacte social és fonamental per a la salut.
Necessitem relacionar-nos amb altres individus, establir vincles i sentir-nos acompanyats. I més encara la gent gran, que en molts casos han de menester ajuda per activitats diàries com l’alimentació o la higiene.
Quins són els riscos de l’aïllament social?
Les persones a qui els manca les relacions socials tenen tendència a patir un major deteriorament ja sigui cognitiu com de salut.
La soledat s’associa a taxes més altes de depressió, ansietat i fins i tot mort prematura. Una altra conseqüència podria ser una mala nutrició, ja que la manca de companyia fa que no es pari atenció a l’alimentació i que no es tinguin al·licients per a cuinar.
Tanmateix, augmenta el risc de patir demència, malalties cardíaques o accidents cerebrovasculars.
Per altra banda, si tenim en compte que la condició física es va veient minvada amb el pas dels anys, ens trobem amb el problema de les caigudes. En cas que li passi a una persona gran que viu sola, les conseqüències poden ser nefastes.
L’estigma de les residències d’ancians
Ara com ara, encara existeix un cert estigma social sobre les residències per a la tercera edat, que fa que es vegin com un lloc on la família “aparca” als avis i àvies perquè els resulten una càrrega.
Aquesta visió, tot i que afortunadament ha anat canviant en els últims anys, provoca sentiments negatius tant en la persona que és ingressada com en la família.
La primera, perquè pot sentir que l’estan abandonant, i els segons, culpabilitat de no fer-se càrrec del seu parent.
Però el cert és que aquesta decisió es tracta de la més encertada.
Els avantatges de viure en una residència
Quan una persona es fa gran, pot començar a necessitar ajuda per a dur a terme tasques que abans feia sola sense cap problema, com anar a comprar, cuinar, banyar-se, etc. I pot ser que els seus familiars no disposin de prou temps per atendre-la.
Una residència no només cobreix les necessitats bàsiques d’aquella persona, sinó que a més està envoltada per un conjunt de professionals que faran la seva vida molt més còmoda, segura i amena.
- Atenció mèdica continuada: la seguretat i la tranquil·litat de saber que la seva salut està controlada en tot moment. El personal facultatiu atén les patologies i estableix pautes per la seva cura, així com el control de la medicació.
- Espais adaptats: en cas de dificultats en la mobilitat, es disposa de lloc suficient per moure’s amb la cadira de rodes. Rampes i ascensors permeten desplaçar-se i donen més llibertat a l’usuari. Sense barreres arquitectòniques es guanya en autonomia, fet que repercuteix de forma positiva en l’estat d’ànim.
- Menús adequats a les necessitats de cada persona: esmorzars, dinars i sopars, preparats tenint en compte valors nutricionals i possibles al·lèrgies alimentàries. També s’estableixen uns horaris fixos, creant unes rutines que afavoreixen als usuaris.
- Personal qualificat: qualsevol sense la preparació necessària té un risc de patir una lesió intentant moure o carregar a una persona gran. A una residència, aquestes tasques les realitzen treballadors amb la formació adient.
- Envelliment actiu i saludable: activitats per a mantenir les capacitats físiques i mentals, millorant l’autonomia.
- Programa d’activitats lúdiques: bingo, cine, festes populars... Viure en una residència no exclou la diversió.
- Higiene personal: es procura que la persona estigui polida i porti roba neta.
- Socialització i companyia: com hem vist, les relacions socials són un punt important en el fet de viure en una residència. Poder estar envoltats d’amics i gent amb qui parlar i conviure és un avantatge significatiu respecte a viure sol a un domicili particular. Això no vol dir que no es pugui tenir un espai de privacitat, ja que es respecta la intimitat dels residents.
- Visites de familiars i amics: en aquests moments, a causa de la pandèmia, existeixen restriccions en aquest aspecte. Però en circumstàncies normals, els usuaris poden rebre visites com si estiguessin a casa seva, o sortir quan ho desitgin.
També s’ha de tenir en compte que l’ingrés en una residència pot ser temporal. Es tracta d’una opció que està a disposició de les famílies sempre que ho necessitin, durant el temps que vulguin.
Busca un centre de confiança
Davant d’una decisió tan important com aquesta, el millor és buscar una residència que compti amb la nostra confiança i ens aporti seguretat i tranquil·litat.
A El cel de Rubí, seguim un model d’atenció centrada en la persona.
El nostre objectiu és que els residents es sentin com a la seva pròpia llar, creant un ambient proper i familiar, a l’hora que es cobreixen totes les seves necessitats, oferint atencions a tots els nivells: físic, funcional, cognitiu, emocional i d’oci.
Fomentem un envelliment actiu i apostem per la innovació, aprofitant les últimes tecnologies per millorar dia a dia els nostres serveis.
Fundada el 1991 en Rubí, en l’actualitat la direcció està a càrrec de les filles d’una de els seves fundadores, garantint aquest tracte familiar.
A més de comptar amb una gran reputació entre els habitants de la ciutat, la ubicació és excel·lent, al tenir fàcil accés en transport públic i privat, i disposar d’un espai natural proper com és el parc de Ca n’Oriol.