La majoria de les famílies considera que la residència és la millor opció per la gent gran degut als beneficis que implica respecte a viure en el domicili personal.
Si bé encara hi ha uns certs estigmes, l’ús de residències continua sent la principal alternativa quan els nostres grans no tenen algú que els pugui cuidar. Primer per la seva salut i cura personal diaria, i després per les facilitats que suposa per a famílies en les quals no es disposa del temps o espai suficient, ja que segurament necessiten una dedicació més específica, professional i continua.
És clar que no hi ha res com l’amor i l’afecte d’un ser estimat i la llar pròpia. Des d’El Cel Rubí sabem que encara costa entendre que no disposar de temps per a atendre les persones majors i fer-se càrrec és complicat amb treball i la vida atrafegada d’avui dia, per la qual cosa estar en un centre de dia o residència presenta nombrosos avantatges.
En les residències se satisfan totes les necessitats d’atenció i sobretot de manera professional, hi ha temps lliure i oci, es té atesa la part mèdica i social, es participa en les activitats, hi ha teràpies ocupacionals… I això no és fútil: per la inèrcia social, i també a conseqüència dels estralls de la Covid-19, hi ha un major nombre d’avis que viuen en solitud. Precisament, durant la pandèmia moltes persones grans es van quedar soles en les seves llars i potser amb dèficit d’atenció, especialment del tan necessari contacte social.
Les persones de més de 65 anys que viuen soles, en xifres
A Espanya, s’ha duplicat el nombre de persones majors de 65 anys en menys de 30 anys. En l’actualitat, aquest col·lectiu suposa el 18,5% de la nostra societat. S’estima que en els pròxims 30 anys les persones amb més de 65 anys estaran per sobre del 30% de la població -gairebé 13 milions-, sent ara com ara Espanya el país més envellit del món.
Al nostre país, actualment, 4.849.900 de persones viuen soles. D’aquestes gairebé cinc milions de persones, el 43% té més de 65 anys, i d’elles, set de cada 10 són dones. Així, hi ha 1,5 milions de dones majors de 65 anys que viuen soles (i 620.400 homes).
És a dir: segons les dades de l’INE en 2021, el 10,2% de la població al nostre país viu en solitari, i gairebé la meitat són persones amb més de 65 anys. Tot i així, el més alarmant és que segons les previsions de l’Institut Nacional d’Estadística en la seva Projecció de Llars 2020 – 2035, la xifra anirà augmentant fins als 5,8 milions en 2035.
Per tant, hi ha hagut un increment exponencial del 6% de llars (130.000) en els quals viu només una persona, en tot just un any. Unes dades que cobren especial rellevància després de la pandèmia de Covid-19. A conseqüència del coronavirus, el nombre de persones que viuen soles es va incrementar un 2,0% en 2020 (respecte a 2019).
Dit d’una altra forma: en 1 de cada 10 habitatges a Espanya habita una persona gran en solitud. Per comunitats autònomes, Catalunya és la regió amb més grans vivint sols, seguida d’Andalusia i Madrid.
A més, i per grup d’edat, les llars unipersonals de persones de 65 i més anys van augmentar un 6,1% en 2020. De fet, més de 850.000 viuen soles i tenen 80 o més anys. Unes dades que reflecteixen que les persones ancianes són cada vegada més… i viuen més soles.
El fet de cada vegada més persones grans visquin soles a les seves cases aparella uns riscos importants des del punt de vista sanitari o de seguretat.
Aquesta situació pot comportar diversos problemes. Més enllà de possibles problemes en la presa de medicaments, caigudes no ateses, etc. estan les pròpies conseqüències negatives de la solitud, com la falta d’atenció o la depressió, la qual cosa redueix la qualitat i esperança de vida dels nostres majors.
Avantatges de viure en una residència
Les residències per a gent gran són centres oberts que acullen a persones que, en general, sobrepassen els 65 anys, sent el perfil majoritari dels qui entren a viure en elles els majors de 80 anys. Habitualment, acudeixen persones amb alguna mena de dependència que els impossibilita viure de manera autònoma, o que poden valer-se per si mateixos però que, per diverses circumstàncies, no és factible que resideixin en la seva pròpia casa o que visquin al costat d’algun familiar, parent o amic. Sigui com sigui, les residències són llocs molt adequats perquè visquin els nostres grans, siguin o no siguin dependents.
Alguns dels principals avantatges de viure en una residència per a majors són:
- Disposen de personal qualificat i atenció mèdica continuada. Tenir personal sanitari tots els dies de la setmana i en qualsevol moment és una garantia de seguretat i de salut.
- Les residències solen estar adaptades per a atendre tots els nivells de dependència i patologies que afecten les persones majors. Els residents no estan limitats per a desplaçar-se, i els espais estan perfectament adaptats per a cadires de rodes. Així, els lavabos i les dutxes són amples i els passadissos estan lliures de qualsevol obstacle.
- Disposen de serveis com a seguiment de les seves prescripcions mèdiques, atenció sociològica i psicològica, rehabilitació muscular o vigilància.
- L’estada també pot ser temporal i tornar al domicili familiar quan es desitgi.
- Els menús diaris per a persones grans, adaptats a les seves necessitats i gustos, és un altre dels valors a tenir en compte.
- Les residències són cases grans on viuen moltes persones, són una gran família, poden gaudir de temps fora amb els seus familiars i de les atencions professionals que brinda el personal del centre, i sobretot molt d’afecte.
La importància de la socialització
Si hi ha una característica que defineix a les residències de persones grans i que millora ostensiblement la seva qualitat de vida és la socialització. D’entrada, en una residència s’està envoltats de persones en situacions similars, per la qual cosa resulta molt senzill poder socialitzar.
Acompanyats i supervisats pel personal del centre, els nostres residents compten amb la companyia d’altres persones per a conversar i compartir el temps i l’oci. Allunyar la solitud és crucial per al benestar personal.
Més enllà de poder rebre totes les visites de familiars i amics que desitgin, com si estiguessin en la seva pròpia llar, el fet de poder xerrar i realitzar activitats compartides diàriament permet que els nostres grans mantinguin la seva autonomia, se sentin útils, estiguin actius i estimulin la ment, la qual cosa ajuda a prevenir i controlar la demència. Una patologia que, com és sabut, afecta de manera especial a aquest col·lectiu.
Per això, a la nostra residència comptem amb un ampli programa d’activitats ocupacionals i culturals: tallers de costura i de cuina, visionat de documentals i debats, bingo, etcètera. També disposem d’altres activitats per a poder oferir diferents tallers segons els gustos dels usuaris, som un centre ‘viu’ que evoluciona amb els qui resideixen en ell.
Per exemple, cada mes celebrem l’aniversari dels residents tant amb els altres usuaris com amb la família. I cada any se celebra precisament la festa de la família, en la qual els parents s’incorporen a la dinàmica del centre i es realitza un menjar festiu. Realitzem també teràpies sensorials en l’espai Snoezelen, utilitzem gammes de realitat virtualitat per a fomentar la reminiscència, i de manera voluntària, per a fomentar l’autoestima i el sentir-se útil,… A més a més, els qui ho desitgin poden ajudar a l’hora de parar taula, doblegar tovalloles i pitets, etc.
També comptem amb un programa on els residents poden, acompanyats d’altres familiars i voluntaris, accedir a llocs particulars del barri, recordar vivències passades i sentir-se identificats. A més, hi ha trobades intergeneracionals amb algunes escoles, tallers solidaris on es realitzen productes artesanals per a vendre’ls i destinar els beneficis a projectes socials de la seva elecció.