L’origen de les residències de majors sempre va ser el de ser una llar. No obstant això, va haver-hi un moment que els estàndards i protocols dificultaven aquesta visió. Malgrat això, en El Cel Rubí sempre hem advocat per un model residencial centrat en la persona i ens alegra que, amb el temps, conceptes com els nuclis de convivència hagin tornat a posar en valor i promoure les residències com una llar.

Ens agrada saber que quan es parla de residències, cada vegada es parla més de llars, de vida quotidiana, d’autonomia i d’atenció centrada en la persona.

Perquè cada resident mereix cura, atenció i afecte.

En aquest context, ens agradaria aprofundir en el concepte nuclis o unitats de convivència. En realitat, no és més que una manera d’organitzar les residències centrant-nos en el més important: la qualitat de vida, les relacions i el benestar emocional.

Però què diu exactament la normativa legal sobre aquests nuclis de convivència? Estan regulats? Què impliquen per a les persones majors i les seves famílies?

Volem explicar-t’ho de manera clara i senzilla, perquè tinguis tota la informació al teu abast, especialment si estàs en buscant residència per a un familiar.

Què són els nuclis o unitats de convivència?

Quan parlem de nuclis o unitats de convivència en una residència de majors, ens referim a espais de convivència reduïts dins del centre.

Aquests espais estan dissenyats perquè un grup petit de persones pugui viure de la forma més semblant possible a una llar.

Això s’aconsegueix amb…

  • Habitacions per als residents
  • Espais comuns com a menjador o sala d’estar
  • Zones pensades per a compartir el dia a dia
  • I, sempre que és possible, accés a espais exteriors com a terrasses o jardins

L’objectiu d’aquests nuclis de convivència és clar: crear entorns més humans, propers i personalitzats. Espais on la convivència sigui més natural i les persones no se sentin com a usuàries d’un servei, sinó que formen part d’un grup.

Què diu la normativa?

No existeix una normativa com a tal, encara que el concepte d’unitat de convivència apareix en la Resolució publicada en el BOE l’11 d’agost de 2022 (BOE-A-2022-13580), que aprova l’Acord del Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD).

Aquest acord estableix criteris comuns d’acreditació i qualitat per a centres i serveis, entre ells les residències de persones majors.

És un document que s’aplica en tota Espanya encara que el seu desenvolupament concret correspon a les autonomies.

Cal destacar, a més, que aquesta normativa s’emmarca dins de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, i el seu principal objectiu és avançar cap a un model de cures que sigui:

També es promou que el personal d’atenció directa estigui vinculat de manera estable a cada unitat, afavorint la creació d’una relació de confiança entre l’equip de les residències i els residents.

Així s’aconsegueix un major coneixement de cada persona i una atenció més personalitzada.

Per què els nuclis de convivència milloren la qualitat de vida?

Amb tot el que hem explicat fins ara, hi ha alguna cosa evident: aquest model no és només una qüestió organitzativa. Té un impacte directe en el benestar de les persones majors. Vegem com.

Un entorn més semblant a una llar

En primer lloc, viure en espais més petits i acollidors redueix la sensació d’institucionalització.

El dia a dia dels residents s’assembla més al d’una casa: compartir moments, asseure’s junts a menjar o passar l’estona, participar en petites tasques o simplement conviure.

Relacions més pròximes i estables

Que hi hagi grups reduïts afavoreix establir vincles més profunds entre residents i també amb els professionals que els acompanyen.

Això genera seguretat emocional, confiança i sensació de pertinença.

Més autonomia i participació

Les unitats de convivència faciliten que les persones puguin participar activament en el seu dia a dia, respectant hàbits, gustos i preferències.

Menys estrès i més benestar emocional

Moure’s en espais coneguts, amb persones i professionals habituals, ajuda a reduir l’ansietat, especialment en persones amb deterioració cognitiva o amb major vulnerabilitat emocional.

Per una Atenció Centrada en la Persona

La normativa sobre unitats de convivència està estretament lligada al model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP).

Aquest enfocament parteix d’una idea fonamental: cada persona és única i té dret a viure d’acord amb la seva història de vida, els seus valors, les seves preferències i el seu ritme.

En aquest sentit, les unitats de convivència permeten:

  • Adaptar rutines a cada persona
  • Respectar gustos i costums
  • Fomentar la participació real
  • Oferir suports personalitzats
  • Preservar la intimitat i la dignitat

Què significa aquest model per a les famílies

Per a les famílies que busquen una residència per a un ser estimat, conèixer aquest model d’unitats de convivència aporta tranquil·litat i seguretat.

Saben que existeixen criteris de qualitat que promouen:

  • Espais més humans
  • Atenció personalitzada
  • Relacions estables
  • Respecte per l’autonomia

I això els ajuda a entendre que les residències actuals avancen cap a models molt més pròxims i respectuosos amb els nostres avis.

Els nuclis de convivència no són només una manera d’organitzar l’espai, sinó una manera de cuidar millor.

En El Cel Rubí estem alineats amb aquests principis, avançant cap a un model de cura que posa en el centre a la persona, el seu benestar i la seva qualitat de vida. En el pròxim post del blog us comptarem més sobre aquest tema!