Des de 2021, la tutela i la incapacitació judicial han deixat pas a la figura de la curatela.
Al setembre de 2021, es va implementar a Espanya una nova llei que ha canviat els paradigmes respecte a la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat.
Una important part de la població, fonamentalment en la vellesa, sol presentar un deterior de la seva capacitat de judici, de les seves facultats i d’altres capacitats cognitives que els impedeix la correcta presa de decisions per a tractar la seva persona i assumptes econòmics.
Per això, és important conèixer la situació actual respecte a l’antiga figura de la incapacitació judicial.
Canvis legislatius: adéu a la tutela i la incapacitació legal
Si parlem de canvis, el principal és que és que ja no existeix la tutela, la pàtria potestat prorrogada ni especialment la incapacitació judicial, una situació que suposava la impossibilitat d’una persona de prendre decisions per la seva discapacitat psíquica, intel·lectual o física.
Actualment, comptem amb mesures de suport a la persona amb discapacitat, com és el cas de la curatela, per a promoure la presa de decisions voluntària de les persones.
Així, les modificacions més importants que va introduir la nova llei per a substituir la incapacitació judicial són:
- Desaparició de la possibilitat d’incapacitar, mitjançant d’una demanda judicial, a una persona amb discapacitat intel·lectual.
- Desaparició de la figura de la tutela, és a dir, que ja no és possible que una altra persona diferent a la que posseeix la discapacitat prengui decisions legals o sanitàries directament per ella.
- Desaparició de la pàtria potestat prorrogada, la que s’exerceix sobre els fills una vegada que hagin complert la majoria d’edat.
Mesures preventives davant la pèrdua de capacitat o presa de decisions
El dret a decidir és un dret fonamental de l’ésser humà, un dret que a més a més no desapareix pel sol fet de fer-nos grans. No obstant això, diferents malalties com demència o Alzheimer, així com altres tipus de deterioració cognitiva o patologies, poden limitar o impedir la capacitat de prendre decisions.
En algun moment de la nostra vida, especialment en persones ja ancianes, aquesta capacitat de decidir es pot veure alterada. Per a aquest fet, disposem de tres alternatives que són la “prevenció” d’aquestes situacions, amb la finalitat de decidir amb antelació allò que volem fer.
- El Document de Voluntats Anticipades (DVA), també anomenat Testament Vital, és un document legal en el qual una persona major d’edat, capaç i actuant lliurement, manifesta la seva voluntat respecte a les cures i tractaments mèdics que vol rebre en cas que es trobi en una situació en la qual no pugui decidir per si mateixa o expressar lliurement la seva voluntat.
- Poders notarials i mandats preventius són un poder preventiu mitjançant document notarial pel qual una persona designa a una altra perquè li representi i defensi els seus interessos, en cas de perdre la capacitat, i per a poder manifestar la seva voluntat.
- Autocuratela: Mitjançant escriptura pública, i preveient situacions que puguin limitar la seva capacitat de decidir, una persona major d’edat pot nomenar a diverses persones com a “curadors”, els qui podran representar-li en els àmbits que la persona decideixi prèviament. També, en el mateix acte, té la possibilitat d’excloure a altres persones d’aquesta funció.
Què succeeix quan no podem prendre mesures preventives?
No obstant això, en nombroses ocasions no podem arribar a manifestar la nostra voluntat amb suficient antelació, bé per falta de previsió, bé per la sobtada aparició d’una patologia incapacitant.
Sobre aquest tema, existeixen una sèrie de mesures que han de prendre els nostres familiars o persones de referència si ja ens trobem amb limitacions en la nostra capacitat de decisió.
- Tutela i/o curatela
Després del canvi de paradigma amb la nova llei aprovada en 2021, la tutela s’ha substituït, principalment, per una curatela representativa o l’aplicació d’un sistema de suports voluntaris.
La curatela és la principal mesura de suport a la persona amb discapacitat. Aquest instrument s’aplica quan no siguin suficients les mesures voluntàries i es requereixi d’una assistència continuada.
És decisió de la justícia dictaminar qui establirà els actes en els quals es prestarà el suport i, excepcionalment, aquells en els quals es representarà en la presa de decisions.
Qui pot ser curador?
Podran ser curadors:
- Tota persona major d’edat apta per a la funció.
- Fundacions o persones jurídiques sense ànim de lucre que treballin en l’assistència de persones amb discapacitat.
Tràmits i procediment de la curatela
Quan no existeix una altra mesura de suport suficient per a la persona que té discapacitat, la curatela part d’una resolució motivada de l’autoritat judicial.
En aquells supòsits que ho precisin, en aquesta resolució es fixaran també per aquesta els actes concrets de representació del curador. Aquesta resolució no pot incloure en cap cas la mera privació de drets.
Drets i obligacions dels curadors
- El curador haurà d’actuar segons els principis que regeixen aquesta llei i en els actes jurídics expressats en la seva designació.
- Està obligat a presentar una rendició periòdica de comptes establerta en la justícia.
- Mostrar la rendició de comptes cada vegada que ho sol·liciti el Ministeri Fiscal de manera independent al punt anterior.
La substituta de la tutela
La curatela és també el més similar a la incapacitació legal per a persones amb limitacions en la seva capacitat de decisió. Amb la nova llei, la curatela haurà de ser revisada periòdicament en un termini màxim de tres anys i especificar sempre aquelles mesures de suport que són necessàries, és a dir, concretant els actes en els quals la persona no està capacitada per a actuar lliurement. Per això, s’ha de tractar la limitació d’aquesta “incapacitat” només en aquells àmbits en els quals sigui estrictament necessari.
De la mateixa forma que la autocuratela, requereix de presa de possessió del càrrec mitjançant un lletrat de l’administració de justícia i presentar anualment un resum de les actuacions realitzades respecte a la persona de qui s’exerceix la curatela.
Quan la persona no té familiars directes que exerceixin aquest càrrec, pot designar-se a una fundació tutelar que actuarà en nom i representació del resident, la qual haurà de rendir comptes periòdicament a l’autoritat judicial.
En conclusió, la curatela és la figura que substitueix a l’antiga tutela i cerca acompanyar i promoure el desenvolupament de la persona amb discapacitat, atès el desig, voluntat i preferències en la mesura proporcional a la necessitat de l’afectat.
- Defensor judicial
D’aquesta figura legal tan sols es farà ús quan el curador no pugui prestar el suport necessari o quan existeixin conflictes d’interessos entre la persona i el seu curador. Serà el defensor judicial qui respecti, comprengui i interpreti els desitjos i preferències de la persona i decidir en funció d’això.
- Guarda de fet
Diem que existeix una situació de Guarda de fet quan una persona física o una institució presta espontàniament a una persona desvalguda (discapacitat, ancià, etc…) les cures i atencions que necessita sense que medi sentència o resolució administrativa que així ho disposi. Per tant, en les residències la guarda de fet sol aplicar-se en situacions en les quals no existeix un familiar directe que pugui fer-se càrrec de la persona que ingressa. En aquest cas la guarda la pot exercir la directora del propi centre o un familiar no directe prèvia comunicació al jutjat de primera instància.
Aquell que exerceixi la guarda de fet necessitarà autorització judicial per a qualsevol acte que realitzi representant a la persona de qui assumeix la guarda, i només podrà realitzar gestions molt bàsiques per a garantir el benestar de la persona.
SI la guarda de fet l’exerceix un familiar no directe, posteriorment sempre podrà iniciar els tràmits necessaris per a exercir la curatela, la qual cosa li permetrà actuar en tots els àmbits de la vida del resident que el jutge consideri oportú sense necessitat d’autorització prèvia per part de l’Autoritat judicial.
Mesures clau a la residència
Aquestes mesures i figures permeten als residents i usuaris del Centre Residencial El Cel de Rubí tenir a una persona de confiança que en cas de patir qualsevol malaltia que limiti la seva capacitat de decisió, defensi els seus drets i interessos i que, per descomptat, escolti, respecti i comprengui els seus desitjos i la seva voluntat més enllà de la seva opinió particular.
