A El Cel Rubí, les Teràpies No Farmacològiques (TNF) són un dels elements en els quals ens recolzem per a aconseguir una important millora de la qualitat de vida dels nostres avis.
En l’atenció a diverses patologies associades a l’envelliment i la deterioració cognitiva, i especialment en el tractament de malalties neurodegeneratives, trobem una sèrie de teràpies basades en diferents tècniques que persegueixen la millora de la qualitat de vida del pacient, i sense emprar agents químics o fàrmacs. Parlem de les teràpies no farmacològiques.
Què són les teràpies no farmacològiques?
Els tractaments no farmacològics (TNF) en persones grans són tota intervenció aliena a l’ús de medicaments, fonamentada científicament, realitzada sobre el pacient o el cuidador i que té el potencial d’obtenir un benefici sobre els principals símptomes de diferents malalties neurodegeneratives.
És important recalcar que les TNF són un complement del tractament farmacològic, però ni l’exclouen ni el substitueixen. Es tracta d’intervencions per a optimitzar la cognició, millorar l’estat d’ànim, la conducta i la funcionalitat dels pacients.
Parlem d’un procés individualitzat i adaptat, que parteix d’una anàlisi detallada, i que normalment inclou un diagnòstic clínic i una valoració neuropsicològica.
Gràcies a les teràpies no farmacològiques, podem retardar els estats de demències i la deterioració cognitiva en general. Aquest tipus de teràpies fomenten que el cervell sigui capaç de fer canvis i modificacions a nivell estructural i funcional, és a dir, augmenten la plasticitat cerebral.
Al mateix temps, les teràpies no farmacològiques comporten menys efectes secundaris i són més econòmiques. En dècades passades, aquest tipus de teràpies se centraven en estimulació cognitiva i tasques de memòria. No obstant això, gradualment s’han anat focalitzant en aspectes cognitius, motivacionals, emocionals, d’aprenentatge, activitat física, oci significatiu…
Les recerques han evidenciat que les TNF poden ser tan o més efectives que l’ús de fàrmacs per a millorar la qualitat de vida de les persones.
Objectius de les teràpies no farmacològiques
Les intervencions no farmacològiques en persones grans busquen optimitzar les funcions cognitives, conductuals i funcionals, i contribuir a satisfer unes certes necessitats que presenten els cuidadors.
Amb l’envelliment, poden sorgir modificacions en el funcionament cognitiu, ja sigui disminució de l’atenció, alentiment del processament de la informació, declivi de la memòria i de les funcions executives…
Més enllà de la mena d’envelliment i el seu impacte en cada persona, nombroses patologies que sorgeixen durant la vellesa no tenen un tractament eficaç, la qual cosa impulsa a complementar el tractament farmacològic amb les intervencions no farmacològiques o psicosocials, que poden ser diverses. Però totes elles comparteixen els mateixos objectius terapèutics:
- Estimular i mantenir les capacitats mentals
- Evitar la desconnexió de l’entorn i enfortir les relacions socials
- Donar seguretat i incrementar l’autonomia personal del pacient
- Estimular la pròpia identitat i autoestima
- Minimitzar l’estrès i evitar reaccions psicològiques anòmales
- Millorar el rendiment cognitiu i funcional
- Incrementar l’autonomia personal en les activitats de la vida diària
- Millorar l’estat i sentiment de salut
- Millorar la qualitat de vida del pacient i dels familiars i/o cuidadors
Problemes i handicaps de les teràpies farmacològiques en el pacient geriàtric
La presa de medicaments per part dels nostres majors és una cosa imprescindible en molts casos.
La disminució de la morbimortalitat, fruit del progrés sanitari i social, junt al descens de la natalitat, ha donat lloc a un important envelliment poblacional. A Espanya, prop d’un 20% de la població supera els 65 anys. A més, més d’un milió de persones supera els 80 anys al nostre país. Aquest col·lectiu poblacional és el que concentra la major part de la prescripció farmacològica, especialment pels factors de risc i malalties cròniques associats. Factors que solen coincidir de manera múltiple (comorbiditat).
Tenint en compte que en els ancians la polifarmacia, l’autoprescripció, el mal ús de fàrmacs, les interaccions farmacològiques i les reaccions adverses a medicaments (RAM) són més habituals del que volguéssim, és fonamental analitzar cada cas en concret. I veure la problemàtica de la seva diferent resposta farmacològica, la falta d’adherència, els problemes de comorbiditat, etc. com a elements crucials als quals des del Cel Rubí donem resposta mitjançant l’ajuda de les teràpies no farmacològiques.
Principals teràpies en l’actualitat
Entre les TNF orientades al pacient més utilitzades, trobem la intervenció conductual, l’exercici físic, estimulació cognitiva i/o sensorial, musicoteràpia, reminiscència, relaxació muscular, teràpia assistida amb robots, psicomotricitat o l’ús de realitat virtual, entre altres.
Un exemple pràctic és la roboteràpia. En El Cel Rubí apostem per la roboteràpia per a jugar i acompanyar a persones amb deterioració cognitiva avançada i generar efectes en els nostres majors com el plaer o la relaxació. En aquest enllaç podeu veure en què consisteix.
L’estimulació cognitiva és potser la que té com a bagatge un major suport empíric, sent fins i tot proposada com la primera intervenció que s’ha de realitzar en les demències.
Coneguem algunes d’elles:
Teràpia d’Orientació a la Realitat (OR)
La Teràpia d’Orientació a la Realitat es basa en la presentació d’informació relacionada amb l’orientació tant temporal, com espacial i la pròpia identitat, per a proporcionar a la persona comprensió sobre si mateixa i del que l’envolta.
Psicomotricitat & Fisioteràpia i Estimulació Motora
És l’estimulació de les capacitats intel·lectuals i físiques a partir del moviment, amb el ritme, la respiració, l’equilibri, to muscular, etc. Afavoreix l’expressió i l’estimulació sensorial, facilitant la comunicació a través del llenguatge corporal i augmenta el confort i la qualitat de vida del pacient i de la seva família.
Teràpies amb animals
És l’ús d’animals de companyia, habitualment gossos i gats, per a motivar al pacient i provocar una millora global tant cognitiva, afectiva com social. L’ús de robots, permet un millor control sobre les reaccions dels animals que participen en les teràpies, així com un major control sobre la teràpia.
Musicoteràpia
La música com a eina terapèutica porta a les persones a accedir a les seves emocions i records gràcies a la producció i audició de la música.
Teràpia de reminiscència
És el procés natural de la ment que persegueix portar de nou a la consciència experiències viscudes en el passat, així com conflictes pendents per resoldre. Aquesta teràpia del record es basa fonamentalment en la realització de sessions (individuals o grupals) en les quals s’estimula als participants a recordar fets i esdeveniments personals o socials del passat.
Estimulació Cognitiva
Són els procediments i tècniques per a aconseguir el màxim rendiment intel·lectual, la millor adaptació familiar i social en els subjectes que sofreixen un procés degeneratiu. Es basa en la plasticitat *sináptica i fonamentalment s’empren estratègies de restauració, compensació i substitució de les funcions cognitives. Com? Mitjançant modificacions ambientals, entrenament d’habilitats compensatòries o reentrenament directe de les àrees compromeses. És a dir: estimular el cervell per a la millora de les funcions cognitives i l’optimització del seu rendiment, potenciant les capacitats preservades i perseguint frenar en la mesura del possible la progressió de la deterioració.
Estimulació multisensorial – Snoezelen
Es tracta d’un dels mètodes que està guanyant més importància i popularitat en l’actualitat, i del qual us hem parlat llargament a El Cel Rubí.
L’enfocament “Snoezelen” assumeix el món com a lloc en el qual vivim en constant mescla de llums, sensacions, gustos, experiències tàctils, etc. mitjançant els nostres òrgans sensorials. Això es pot configurar com a teràpia per a provocar el despertar sensorial de les persones, afavorint la comprensió amb nosaltres mateixos i l’entorn mitjançant activitats significatives i estímuls. Per això, les sales multisensorials Snoezelen són espais interactius pensats per a l’estimulació dels sentits, buscant millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat i persones majors amb deterioració cognitiva severa o demència, les capacitats motores de la qual i neurològiques estan afectades.
L’activitat física
L’activitat física suposa una de les funcions cognitives més rellevants entre les involucrades en el manteniment de les activitats de la vida diària i del funcionament independent. En el nostre cas, l’Activitat Física Adaptada és considerada una teràpia no farmacològica de múltiples beneficis. Per a això, és fonamental el treball multidisciplinari de tots els integrants de la clínica.
Tallers per a gent gran
És una de les teràpies genèriques més eficaces amb la finalitat de tenir un bon envelliment, tant en salut física com mental. És crucial per a qualsevol persona major poder realitzar tallers que estimulin les tres àrees: física, cognitiva i social.
Existeixen tallers de tota mena. A El Cel Rubí apostem per activitats relacionades amb l’enginy, com els jocs de taula, els mots encreuats i passatemps; la lectoescriptura, risoteràpia, mindfulness, artteràpia, etc.
Entrenament en Activitats de la Vida Diària
Consisteix en la pràctica guiada, amb el mínim d’ajuda que sigui possible, d’activitats de la vida diària del resident.
Programes de Psicoestimulació
Són programes concrets que barregen diferents tipus d’activitats per a treballar diverses habilitats i capacitats, ja siguin l’orientació, llenguatge, atenció, memòria, càlcul…
Avantatges i beneficis de les teràpies no farmacològiques
Els primers estudis per a aplicar aquestes teràpies van indicar que eren molt beneficioses per a persones amb alguna mena de demència i els seus familiars. No obstant això, al llarg dels anys i per la nostra experiència pròpia, podem assegurar que aquestes teràpies impacten positivament en qualsevol persona, tingui malalties neurodegeneratives o no. D’altra banda, els beneficis són múltiples però individualitzats en cada usuari.
A grans trets, parlem de:
- Prevenir futurs problemes cognitius i deterioracions en la salut
- Tenen menys efectes secundaris
- Evitar l’aïllament social, la desconnexió amb el seu entorn, i millorar les relacions socials
- Reforçar i mantenir les capacitats i habilitats, així com estimular la pròpia identitat i autoestima.
- Poder comunicar-se i expressar sentiments i emocions amb major seguretat
- Estimular, potenciar o mantenir les capacitats del pacient.
- Minvar l’estrès i evitar reaccions psicològiques anòmales.
Al cap i a la fi, millorar la qualitat de vida de la persona malalta i els seus familiars i cuidadors.
