La roboteràpia s’ha convertit en una pràctica cada cop més habitual en residències de gent gran i en la millor alternativa a la teràpia assistida amb animals.
La presència de mascotes com gossos i gats no només ofereix companyia, sinó que també té un impacte important en el benestar emocional i físic de les persones grans.
Aquesta pràctica presenta alguns desafiaments i no sempre és recomanable en tots els casos. Per això, els robots terapèutics es consideren com una alternativa a la teràpia assistida amb animals, evitant les complicacions derivades de la presència d’animals i produint efectes similars.
Diferències entre roboteràpia i teràpia assistida amb animals
La roboteràpia és una teràpia no farmacològica que consisteix en l’ús de robots que simulen animals.
Aquests robots estan dotats d’intel·ligència artificial i múltiples sensors per comportar-se i interactuar amb els usuaris com si es tractés d’un animal real.
Per la seva banda, la teràpia assistida amb animals (d’ara endavant, TAA) consisteix en una intervenció no farmacològica que involucra animals per incrementar el benestar emocional, físic i social.
A més, també busca la millora de l’estat cognitiu (Escola de postgrau de veterinària, 2022).
Hi ha diversos tipus de TAA, com l’equinoteràpia, la canina, la gatoteràpia, la delfinoteràpia, entre d’altres.
Com diem, tant la roboteràpia com les teràpies assistides amb animals s’estan implementant en residències de gent gran per millorar el benestar físic, emocional i social dels residents.
Aquestes intervencions, especialment amb gossos, són dissenyades i dirigides per professionals capacitats i adaptades a les necessitats individuals de cada persona, oferint beneficis significatius en la seva qualitat de vida.
Descobreix aquí com el tigre i l’ós amb què interactuen els nostres residents són robots.
Beneficis de la teràpia amb animals
Alguns dels beneficis d’aquest tipus de teràpies amb persones grans es perceben clarament amb millores en àrees com la capacitat atencional, l’orientació i la connexió amb la realitat, l’estat d’ànim, la socialització, la comunicació i el llenguatge, l’activació motriu i l’empatia (Caneda, 2020).
A més, són una bona opció per suplir la necessitat de contacte físic.
Al mateix temps, representen un estímul diferent i plaent, disminuint l’estat d’ànim disfòric i l’apatia.
D’altra banda, suposen una forma d’interacció on no calen paraules concretes, només afecte, i on els nostres avis no se senten jutjats.
Això és molt important per a aquelles persones que viuen amb malalties neurodegeneratives, com la demència i l’Alzheimer, on a vegades l’expressió i comprensió del llenguatge poden estar alterades. D’aquesta manera, la barrera de la comunicació a través de fonemes queda difuminada, i es construeix un acostament més emocional i sensorial.
Aquests beneficis de la teràpia assistida amb animals els podem subdividir en:
Beneficis emocionals i psicològics
- Reducció de l’estrès i l’ansietat: Acariciar un animal disminueix els nivells de cortisol (hormona de l’estrès) i augmenta la producció d’endorfines, promovent una sensació de calma i benestar.
- Prevenció de la depressió: La companyia d’un animal alleuja la sensació de solitud, comuna en persones grans que han perdut éssers estimats o viuen allunyades de les seves famílies.
- Estimulació cognitiva: Interactuar amb animals, com donar-los instruccions o recordar els seus noms, fomenta la memòria i les funcions cognitives.
- Foment de l’autoestima: Tenir un animal que respon amb afecte ajuda les persones grans a sentir-se valorades i útils.
Millora de la motricitat i activitat física
- Exercici moderat: Activitats com passejar el gos o jugar amb ell promouen el moviment i milloren la coordinació motora.
- Rehabilitació: En persones amb discapacitats físiques o mobilitat reduïda, les TAA poden formar part de programes de rehabilitació per recuperar o mantenir certes capacitats.
- Millora de la motricitat fina: Tasques que requereixen moviments precisos, com raspallar l’animal o cordar-li el collar, ajuden a mantenir habilitats manuals importants.
La TAA més utilitzada
Segons l’estudi realitzat per Gómez García et al. (2017), la teràpia assistida amb animals més utilitzada amb persones grans amb demència és la canina.
A El Cel Rubí hem provat aquest tipus de teràpia canina i hem pogut observar els beneficis citats.
Una gran alternativa: la roboteràpia
Actualment, a la nostra residència no realitzem TAA, sinó que optem per la roboteràpia (Alcocer, 2017; Villadar, 2024).
Té beneficis psicològics i socials. D’aquesta manera, hem pogut comprovar que amb l’ús de la roboteràpia s’ha produït un increment del benestar emocional i cognitiu en residents amb deteriorament cognitiu; i un increment de la socialització i la seva intencionalitat comunicativa.
Els resultats obtinguts apunten, com hem esmentat amb la TAA, a:
- Una millora de la capacitat atencional: Focalitzar la mirada en l’estímul nou i cridaner, i mantenir-la durant un temps
- Major orientació i connexió amb la realitat: Connectar amb el moment present
- Disminució de l’apatia, un augment de l’estat emocional eutímic i de l’empatia: Evocació de somriures i una conducta agradable i afectuosa, tant amb el robot com amb el tècnic responsable de l’activitat i els altres residents
- Increment de la socialització, comunicació i llenguatge: Estimular la intencionalitat comunicativa, la necessitat de relació amb l’entorn i l’evocació de paraules i oracions
- Activació motriu: Acariciar el robot, tocar-lo, mostrar-lo, intentar donar-li menjar, etc.
Avantatges de la roboteràpia respecte a les TAA
A diferència de la TAA, la roboteràpia també compta amb altres avantatges.
Per exemple, es tracta d’un instrument disponible en qualsevol moment, on totes les respostes del robot són previsibles (els animals reals poden presentar altres tipus de reaccions a causa del seu estat d’ànim, etc.), el maneig és més senzill i pot realitzar-se de manera més autònoma.
De la mateixa manera, no comporta altres complicacions que la TAA sí que té, com possibles reaccions al·lèrgiques, per la qual cosa més residents i usuaris/es del centre de dia poden beneficiar-se de la roboteràpia.
Així mateix, no es requereix una revisió periòdica de l’animal real, cosa que fa que el cost acabi sent menor amb la roboteràpia que amb la TAA (l’animal real necessita vacunacions periòdiques, desparasitacions, exàmens veterinaris, neteges dentals, banys…), i tampoc genera estrès en l’animal real (ASISCAN, s.f.).
En definitiva, encara que hem pogut observar que l’ús de la TAA produeix beneficis a nivell emocional, cognitiu i social en les persones grans, hem decidit optar per l’ús de la roboteràpia en el seu lloc, ja que ofereix beneficis similars i evita els inconvenients de la TAA.
Referències
Alcocer, N. (2017). La eficacia de la roboterapia en personas con demencia. Blog Qinera. https://blog.qinera.com/la-eficacia-de-la-roboterapia-en-personas-con-demencia/
ASISCAN. (s. f.). BeneficioS y riesgos de las IAA. https://asiscanblog.wordpress.com/que-hacemos/beneficio-y-riesgos-de-las-iaa/
Caneda, F. (2020). Terapia con animales en residencias. Nubika. https://nubika.es/noticias/terapia-con-animales-residencias/
CRE Alzheimer. (2024). Roboterapia. https://crealzheimer.imserso.es/cre-alzheimer/terapias-no-farmacologicas/roboterapia
Escuela de postgrado de veterinaria. (2022). Qué tan efectiva es la terapia con animales – Escuela de Veterinaria. Escuela de Postgrado de Veterinaria. https://postgradoveterinaria.com/terapias-animales-tipos-beneficios/
Goméz García, M. E., Jiménez Palomares, M., Rodríguez Mansilla, J., González Sánchez, B., González López-Arzab, M., & Garrido Ardilab, E. M. (2017). Efectividad de la terapia asistida con animales en pacientes con demencias, una revisión sistemática. Fisioterapia, 39(6), 242-249. https://doi.org/10.1016/j.ft.2017.05.002
Villadar. (2024). Robótica para personas con demencia. Vidallar. https://vidallar.com/2024/01/04/robotica-para-personas-con-demencia/
