Decidir quan ingressar a un familiar en una residència no és fàcil. En El Cel de Rubí veiem com sol ser una decisió que moltes famílies posposen durant mesos mentre intenten fer malabars per a adaptar les cures a casa a unes necessitats que canvien a mesura que el familiar es fa major.
És una situació a la qual s’enfronten moltes famílies. De fet, només a Catalunya hi havia en 2025 64.872 places en residències per a persones majors, un 2,6% més que l’any anterior, segons dades de Idescat i el Departament de Drets Socials.
Aquesta xifra ens mostra una clara realitat social: vivim més anys i, en determinades etapes de la vida, podem necessitar un nivell d’acompanyament i cures difícil de proporcionar a casa.
Però com sabem que ha arribat aquest moment?
No existeix una edat específica ni un senyal concret que ens indiqui que una persona major hagi d’ingressar en una residència.
Cada persona, família i situació vital és diferent. De fet, per a prendre aquesta decisió entren en joc aspectes com l’autonomia, estat de salut, seguretat, benestar emocional, relacions socials i també la capacitat de l’entorn familiar per a oferir les cures que una persona major sol necessitar.
Quan ingressar a un familiar en una residència? 6 senyals que tenir en compte
La decisió d’ingressar en una residència rares vegades respon a una única circumstància. Normalment es produeixen diversos canvis que fan sentir a la família o cuidadors que ha arribat el moment de valorar altres alternatives.
Aquestes són alguns senyals a les quals podem parar esment.
-
Necessita cada vegada més ajuda en les activitats del dia a dia
Vestir-se, endreçar-se, preparar el menjar, desplaçar-se, organitzar la medicació… Són activitats quotidianes que poden resultar cada vegada més difícils a mesura que envellim.
Necessitar ajuda puntual no significa que una persona hagi d’ingressar en una residència. No obstant això, quan el suport és cada vegada major o comença a requerir una supervisió pràcticament permanent, és necessari valorar si la llar continua sent l’entorn més adequat per a viure.
-
Viure a casa comença a plantejar problemes de seguretat
Caigudes freqüents, problemes de mobilitat, desorientació, oblits importants… Aquest tipus de dificultats fan que desembolicar-se de manera autònoma o passar moltes hores sol a casa suposi un risc per a una persona major.
També hi ha altres situacions que ens han de posar en guàrdia.
Per exemple: oblidar-se repetidament d’apagar uns certs aparells o no recordar si s’ha pres una medicació. En casos així, la qüestió radica a valorar la seguretat del nostre familiar si viu només.
-
El seu estat de salut requereix una atenció més continuada
L’envelliment pot venir acompanyat de malalties cròniques, problemes de mobilitat, deterioració cognitiva o un major grau de dependència.
En aquests casos pot resultar complicat oferir totes les cures necessàries des de casa i quan hi ha altres responsabilitats familiars, domèstiques, laborals…
En una residència, els majors compten amb professionals de diferents disciplines que realitzen un seguiment de l’estat i les necessitats de la persona.
-
La solitud comença a afectar el seu benestar
Hi ha una diferència important entre voler estar sol i sentir-se en solitud.
Com expliquem anteriorment en el nostre article sobre com prevenir la solitud en persones majors, la solitud no desitjada pot afectar el benestar emocional, cognitiu i físic.
Viure en una residència permet mantenir el contacte quotidià amb altres persones, participar en activitats, compartir els menjars o simplement tenir a algú a prop amb qui conversar.
-
La família ja no pot proporcionar les cures que necessita
Aquesta és probablement una de les situacions que més apesara a les famílies i els costa reconèixer.
En moltes ocasions, quan una persona ingressa en una residència, la seva família porta molt temps intentant que pugui romandre a casa. Es reorganitzen horaris, es redueixen hores de descans, es contracta ajuda, es distribueixen responsabilitats entre germans…
Però no sempre és possible assumir unes cures cada vegada més exigents.
I quan això succeeix, buscar ajuda en una residència no significa deixar de cuidar-li. Significa buscar una alternativa que permeti atendre les seves noves necessitats.
-
La seva qualitat de vida podria millorar en un altre entorn
A vegades centrem la decisió d’ingressar o no en una residència en el que la persona major ja no pot fer.
Però també podem plantejar-nos què podria guanyar.
Més relacions socials, activitats, exercici, estimulació cognitiva, acompanyament professional, sortides, celebracions, rutines compartides o simplement més oportunitats per a conversar durant el dia.
L’objectiu no hauria de ser únicament garantir que una persona estigui atesa, sinó procurar que continuï tenint una vida activa, significativa i adaptada a les seves capacitats i preferències.
No sempre cal triar entre viure a casa o ingressar en una residència
Detectar alguna dels senyals que hem esmentat no significa necessàriament que hi hagi arribat el moment de viure o traslladar-se a una residència.
Existeixen alternatives intermèdies.
Un centre de dia per a persones majors, per exemple, permet continuar vivint en la pròpia llar mentre durant unes hores es rep atenció professional, es realitzen activitats i es comparteix temps amb altres persones.
És una bona opció quan la persona manté suficient autonomia però necessita més acompanyament, estimulació o atenció durant el dia.
En El Cel de Rubí disposem tant de residència com de centre de dia, la qual cosa permet valorar les necessitats i circumstàncies particulars de cada persona i la seva família.
Com a conclusió, podem dir que no existeix un moment correcte per a ingressar a un familiar en una residència.
La clau està a observar si les seves necessitats físiques, cognitives, emocionals i socials estan cobertes i preguntar-nos si continuar a casa continua sent segur i li proporciona un major benestar.
I és que una residència no té per què ser l’últim recurs per a les famílies. En determinades circumstàncies és una nova llar i el començament d’una etapa amb més cures, seguretat, companyia i qualitat de vida.