Aprendre no és una cosa que tingui una edat determinada. Les ganes de fer preguntes, descobrir coses noves, conèixer altres cultures o entendre millor allò que ens envolta poden acompanyar-nos durant tota la vida.

Amb aquesta idea neix un nou espai d’aprenentatge i participació en El Cel de Rubí, impulsat pel nostre educador social i construït a partir dels interessos, les preguntes i les propostes dels nostres residents. 

Un espai en el qual cada sessió pot ser diferent i on ells ajuden a decidir què volen aprendre.

Escoltant els residents

La iniciativa va sorgir durant les primeres converses de l’educador social amb els nostres majors. 

Alguns van compartir experiències relacionades amb la seva infància i joventut i van explicar que, a causa de les circumstàncies que van viure durant la guerra, no van poder acudir a l’escola o continuar els seus estudis com els hagués agradat.

Aquestes xerrades també ens van permetre descobrir una cosa molt present entre ells: les ganes de continuar aprenent.

A partir d’aquí va començar a prendre forma aquest espai, entès no com unes classes convencionals ni com un programa tancat, sinó com un punt de trobada en el qual aprendre, conversar i compartir coneixements.

La proposta parteix d’una premissa molt senzilla: els continguts no els decideix únicament el professional, sinó que es construeixen amb els residents i a partir d’allò que desperta la seva curiositat.

Per això, una pregunta, un record o alguna cosa que algú ha escoltat i vol comprendre millor pot convertir-se en el punt de partida d’una nova sessió.

De la mitologia a la literatura: aprendre a partir de la curiositat

Al llarg d’aquestes sessions, els nostres majors han pogut acostar-se a temes molt diferents.

Han conegut aspectes de la cultura i la mitologia romana, egípcia i vikinga, descobrint històries, personatges i costums de diferents civilitzacions. També s’han acostat a alguns clàssics de la literatura i el pensament, com L’art d’estimar o L’art de tenir raó.

I no tot té a veure amb grans esdeveniments històrics o amb obres clàssiques. 

També hi ha espai per a preguntes més pròximes com conèixer d’on venen determinades expressions i aquests catalans i espanyols, què signifiquen o com han arribat fins als nostres dies.

Precisament aquesta varietat és una de les característiques del projecte. 

No existeix un únic camí per a aprendre. Un dia podem parlar d’una civilització antiga i al següent intentar descobrir l’origen d’una expressió que hem utilitzat durant tota la nostra vida.

L’important és que el tema desperti interès.

De fet, en finalitzar moltes de les sessions apareix una pregunta que s’ha convertit gairebé en un costum: “Demà què aprenem?”. 

Aquesta frase resumeix molt bé l’esperit del projecte. 

L’aprenentatge no acaba quan acaba una sessió, sinó que deixa oberta la porta a una nova pregunta i a noves ganes de descobrir. D’aquesta manera, el programa es va construint dia a dia.

Aprendre també és participar

Les propostes dels residents ajuden el nostre educador social a preparar els següents continguts. A més, aquestes sessions no sols serveixen per a aprendre, també fomenten la conversa, escoltar altres opinions, recordar experiències i compartir allò que cada persona sap.

Cadascun dels nostres majors arriba a aquestes sessions amb la seva pròpia història i els seus propis coneixements.

I moltes vegades, aprenen a partir de l’experiència dels seus companys i, a més, els coneixen molt millor. 

Aquest tipus d’activitats representen la nostra manera d’entendre l’acompanyament en la residència. I és que en El Cel de Rubí volem que els nostres majors s’involucrin i participin en les activitats. 

No es tracta únicament d’ocupar el temps, sinó de generar espais en els quals els residents puguin proposar, decidir, expressar-se i sentir-se protagonistes.

Les tradicions també tenen el seu espai

L’aprenentatge i la participació també són presents en les celebracions i tradicions que formen part de la nostra cultura.

Durant la Diada, per exemple, els nostres majors van gaudir d’una sessió amb endevinalles i cançons catalanes. L’activitat va acabar amb una proposta artística conjunta: un arbre de paper elaborat entre tots en el qual cada resident va deixar la seva pròpia petjada.

Aprendre jugant 

A més d’aquestes sessions d’aprenentatge i coneixement en comú, a les tardes també duem a terme activitats d’entreteniment més convencionals i que agraden molt als nostres residents. 

Parlem de jocs de bitlles, encistellar en el cèrcol, bingo i altres propostes que permeten treballar capacitats com l’atenció, la memòria i la coordinació.

Es tracta d’activitats que contribueixen a millorar el seu benestar i salut mental però també els serveix per a gaudir del temps compartit.

Els jocs creen moments de conversa, riures i complicitat i ens permet fer el treball de diferents capacitats cognitives i físiques de manera natural i agradable.

En definitiva, aquest nou projecte combina diferents formes de participació: des d’una conversa sobre mitologia o literatura fins a una partida de bingo o un joc de bitlles. Activitats diferents, però amb un mateix objectiu: mantenir a les persones actives, connectades amb els altres i amb ganes de participar.

Les ganes d’aprendre no tenen edat

Des de la perspectiva de l’educació social, aquesta iniciativa recorda a l’Educació de Persones Adultes (EPA) i l’idea que continua sent vàlida en qualsevol etapa de la vida: mai deixem d’aprendre.

A mesura que passen els anys continuem tenint preguntes, interessos i curiositat. Continuem tenint històries que contar i coneixements que compartir. I també continuem descobrint coses que no coneixíem.

Per això, crear espais d’aprenentatge en una residència significa mantenir viva la curiositat, afavorir la participació i generar trobades entre persones amb experiències i coneixements diferents.

Cada sessió pot començar amb una pregunta senzilla i acabar obrint la porta a moltes més.

I potser aquesta és una dels millors senyals que el projecte està funcionant. 

Perquè quan, en acabar una sessió, algú pregunta: “Demà què aprenem?”. Queda clar que encara hi ha moltes coses per descobrir.

I nosaltres estarem encantats de continuar descobrint-les junts.