La figura del psicòleg o psicòloga en una residència i un centre de dia exerceix moltes funcions. I encara que sovint pensem en l’atenció directa a les persones grans, la seva tasca va molt més enllà: acompanyar les famílies també és una part fonamental de la seva feina.

La incorporació d’una persona a una residència o un centre de dia suposa un canvi important, no només per a ella, sinó també per al seu entorn familiar.

És una nova etapa que requereix un procés d’adaptació i que cada família viu de manera diferent.

Per a algunes, saber que el seu familiar es troba en un entorn on pot rebre les atencions que necessita suposa una gran tranquil·litat. Per a d’altres, en canvi, aquest moment pot despertar sentiments de tristesa, preocupació o culpa.

I també és habitual que totes aquestes emocions convisquin.

Durant els primers dies i setmanes solen sorgir preguntes com aquestes: Estarà bé? Hem pres la millor decisió? Aconseguirà adaptar-se? Trobarà el seu lloc?

Són inquietuds que formen part d’aquest canvi.

Per això, comptar amb el suport de l’equip d’El Cel de Rubí i disposar d’un espai d’atenció psicològica on expressar el que se sent, plantejar dubtes i trobar orientació pot ajudar les famílies a afrontar aquesta etapa amb més confiança.

No hi ha dues famílies iguals ni una única manera d’acompanyar-les. Cada situació necessita el seu propi temps, atenció i comprensió.

Com acompanyem les famílies?

L’acompanyament psicològic a les famílies no es limita al moment de l’ingrés.

Pot ser necessari en qualsevol moment de l’estada a la residència o al centre de dia, durant les primeres setmanes d’adaptació o més endavant, quan apareixen noves necessitats o situacions.

Aquesta atenció es pot dur a terme de manera presencial o telefònica, en funció de cada situació.

Però en què treballem durant aquest acompanyament?

Escoltar, comprendre i orientar

Un dels aspectes més importants de l’atenció psicològica a les famílies és quelcom tan essencial com escoltar les seves preocupacions, atendre els seus dubtes i oferir orientació.

També és fonamental conèixer la història de vida de la persona gran.

Saber com és, què li agrada, quins són els seus costums, els seus petits rituals i les seves preferències ajuda a comprendre millor la seva personalitat i a oferir-li una atenció més personalitzada i centrada en ella.

En aquest sentit, la comunicació entre les famílies i els professionals del centre és una eina imprescindible.

Ajudar a comprendre els canvis cognitius

Quan una persona presenta dificultats cognitives, els seus familiars poden trobar-se davant de comportaments que no sempre són fàcils d’entendre.

Pot ser que mostri més irritabilitat o desconfiança, que acusi altres persones d’haver perdut els seus objectes personals, que no sigui conscient d’algunes de les seves limitacions o que oblidi situacions especialment significatives.

També pot passar que repeteixi una mateixa pregunta una vegada rere l’altra.

Aquests canvis poden generar desconcert, preocupació o tristesa en les famílies, especialment quan no comprenen per què es produeixen.

En aquests casos, l’acompanyament psicològic ajuda a posar en context el que està passant.

Comprendre com evolucionen les dificultats cognitives i què pot haver-hi darrere de determinades conductes permet a les famílies interpretar millor aquestes situacions.

A més, el professional de la psicologia pot oferir orientació i estratègies per afrontar-les d’una manera més adequada en el dia a dia.

Tenir cura del vincle familiar i enfortir-lo

La relació entre una persona gran i la seva família també es pot veure afectada durant l’adaptació a una residència de gent gran.

De vegades, la persona resident pot tenir dificultats per comprendre per què s’ha produït aquest canvi en la seva vida, especialment si no és plenament conscient de les seves limitacions.

Això pot generar moments d’incomprensió i afectar el vincle familiar.

D’altra banda, quan augmenten les necessitats de suport, és freqüent que bona part de la relació familiar acabi girant al voltant de les tasques de cura. Les visites mèdiques, el control de la medicació o l’ajuda en activitats quotidianes com vestir-se o rentar-se poden ocupar gran part del temps compartit.

En aquest context, la residència o el centre de dia poden tenir un paper important.

En disposar d’un entorn que atén aquestes necessitats, les famílies poden anar recuperant altres aspectes de la relació que van més enllà de les tasques de cura.

Les visites es poden convertir en moments per conversar amb tranquil·litat, compartir una activitat, gaudir d’una estona d’oci o, senzillament, estar junts.

Es tracta de trobar noves maneres de relacionar-se i de continuar cuidant el vincle afectiu.

L’acompanyament psicològic també pot ajudar les famílies a descobrir i construir aquestes noves maneres de relacionar-se amb les persones grans de la família.

Estar presents en els moments més difícils

Al llarg de l’envelliment poden aparèixer situacions especialment delicades.

Un empitjorament de la salut, canvis en les capacitats cognitives, una pèrdua d’autonomia o l’aparició de determinades alteracions de conducta solen generar preocupació en l’entorn familiar.

Són moments en què les famílies poden necessitar informació, escolta i suport emocional.

L’atenció psicològica ofereix un espai on expressar aquestes preocupacions, comprendre millor els canvis que s’estan produint i trobar orientació per afrontar les noves circumstàncies.

El valor d’acompanyar junts

La comunicació entre les famílies i els professionals de la residència o del centre de dia és essencial per oferir una atenció propera, personalitzada i centrada en el benestar de la persona gran.

Però també és important tenir cura de les persones que formen part del seu entorn.

Escoltar les famílies, comprendre com viuen cada etapa i oferir-los el suport que necessiten ens permet construir una relació de confiança i avançar cap a una atenció més humana.

Quan tenim cura d’una persona gran, no podem oblidar-nos de l’acompanyament familiar.