Quan és el moment adequat per a ingressar a un familiar en una residència?
Decidir quan ingressar a un familiar en una residència no és fàcil. En El Cel de Rubí veiem com sol ser una decisió que moltes famílies posposen durant mesos mentre intenten fer malabars per a adaptar les cures a casa a unes necessitats que canvien a mesura que el familiar es fa major.
És una situació a la qual s'enfronten moltes famílies. De fet, només a Catalunya hi havia en 2025 64.872 places en residències per a persones majors, un 2,6% més que l'any anterior, segons dades de Idescat i el Departament de Drets Socials.
Aquesta xifra ens mostra una clara realitat social: vivim més anys i, en determinades etapes de la vida, podem necessitar un nivell d'acompanyament i cures difícil de proporcionar a casa.
Però com sabem que ha arribat aquest moment?
No existeix una edat específica ni un senyal concret que ens indiqui que una persona major hagi d'ingressar en una residència.
Cada persona, família i situació vital és diferent. De fet, per a prendre aquesta decisió entren en joc aspectes com l'autonomia, estat de salut, seguretat, benestar emocional, relacions socials i també la capacitat de l'entorn familiar per a oferir les cures que una persona major sol necessitar.
Quan ingressar a un familiar en una residència? 6 senyals que tenir en compte
La decisió d'ingressar en una residència rares vegades respon a una única circumstància. Normalment es produeixen diversos canvis que fan sentir a la família o cuidadors que ha arribat el moment de valorar altres alternatives.
Aquestes són alguns senyals a les quals podem parar esment.
-
Necessita cada vegada més ajuda en les activitats del dia a dia
Vestir-se, endreçar-se, preparar el menjar, desplaçar-se, organitzar la medicació… Són activitats quotidianes que poden resultar cada vegada més difícils a mesura que envellim.
Necessitar ajuda puntual no significa que una persona hagi d'ingressar en una residència. No obstant això, quan el suport és cada vegada major o comença a requerir una supervisió pràcticament permanent, és necessari valorar si la llar continua sent l'entorn més adequat per a viure.
-
Viure a casa comença a plantejar problemes de seguretat
Caigudes freqüents, problemes de mobilitat, desorientació, oblits importants… Aquest tipus de dificultats fan que desembolicar-se de manera autònoma o passar moltes hores sol a casa suposi un risc per a una persona major.
També hi ha altres situacions que ens han de posar en guàrdia.
Per exemple: oblidar-se repetidament d'apagar uns certs aparells o no recordar si s'ha pres una medicació. En casos així, la qüestió radica a valorar la seguretat del nostre familiar si viu només.
-
El seu estat de salut requereix una atenció més continuada
L'envelliment pot venir acompanyat de malalties cròniques, problemes de mobilitat, deterioració cognitiva o un major grau de dependència.
En aquests casos pot resultar complicat oferir totes les cures necessàries des de casa i quan hi ha altres responsabilitats familiars, domèstiques, laborals…
En una residència, els majors compten amb professionals de diferents disciplines que realitzen un seguiment de l'estat i les necessitats de la persona.
-
La solitud comença a afectar el seu benestar
Hi ha una diferència important entre voler estar sol i sentir-se en solitud.
Com expliquem anteriorment en el nostre article sobre com prevenir la solitud en persones majors, la solitud no desitjada pot afectar el benestar emocional, cognitiu i físic.
Viure en una residència permet mantenir el contacte quotidià amb altres persones, participar en activitats, compartir els menjars o simplement tenir a algú a prop amb qui conversar.
-
La família ja no pot proporcionar les cures que necessita
Aquesta és probablement una de les situacions que més apesara a les famílies i els costa reconèixer.
En moltes ocasions, quan una persona ingressa en una residència, la seva família porta molt temps intentant que pugui romandre a casa. Es reorganitzen horaris, es redueixen hores de descans, es contracta ajuda, es distribueixen responsabilitats entre germans…
Però no sempre és possible assumir unes cures cada vegada més exigents.
I quan això succeeix, buscar ajuda en una residència no significa deixar de cuidar-li. Significa buscar una alternativa que permeti atendre les seves noves necessitats.
-
La seva qualitat de vida podria millorar en un altre entorn
A vegades centrem la decisió d'ingressar o no en una residència en el que la persona major ja no pot fer.
Però també podem plantejar-nos què podria guanyar.
Més relacions socials, activitats, exercici, estimulació cognitiva, acompanyament professional, sortides, celebracions, rutines compartides o simplement més oportunitats per a conversar durant el dia.
L'objectiu no hauria de ser únicament garantir que una persona estigui atesa, sinó procurar que continuï tenint una vida activa, significativa i adaptada a les seves capacitats i preferències.
No sempre cal triar entre viure a casa o ingressar en una residència
Detectar alguna dels senyals que hem esmentat no significa necessàriament que hi hagi arribat el moment de viure o traslladar-se a una residència.
Existeixen alternatives intermèdies.
Un centre de dia per a persones majors, per exemple, permet continuar vivint en la pròpia llar mentre durant unes hores es rep atenció professional, es realitzen activitats i es comparteix temps amb altres persones.
És una bona opció quan la persona manté suficient autonomia però necessita més acompanyament, estimulació o atenció durant el dia.
En El Cel de Rubí disposem tant de residència com de centre de dia, la qual cosa permet valorar les necessitats i circumstàncies particulars de cada persona i la seva família.
Com a conclusió, podem dir que no existeix un moment correcte per a ingressar a un familiar en una residència.
La clau està a observar si les seves necessitats físiques, cognitives, emocionals i socials estan cobertes i preguntar-nos si continuar a casa continua sent segur i li proporciona un major benestar.
I és que una residència no té per què ser l'últim recurs per a les famílies. En determinades circumstàncies és una nova llar i el començament d'una etapa amb més cures, seguretat, companyia i qualitat de vida.
Com prevenir la solitud en persones majors
La longevitat és una de les característiques de la població espanyola. De fet, el nostre país és un dels referents europeus en qualitat de vida en la vellesa. No obstant això, encara que vivim més anys, no sempre ho fem acompanyats. Cada vegada hi ha més persones majors que, malgrat tenir família o recursos, passen gran part del seu temps en solitud.
Quan les persones gaudeixen soles perquè així ho han triat, no hi ha cap problema. No obstant això, en la majoria de casos viuen una solitud no desitjada i això impacta en les seves vides.
Sense anar més lluny, un estudi recent revela que afecta la memòria.
Segons un estudi de la Fundació “la Caixa”, el 64% de les persones majors entrevistades manifestaven sentir solitud no desitjada.
A més, l'edat avançada és un dels principals factors de risc.
Tenint en compte la longevitat a Espanya, la solitud no desitjada és, sens dubte, un dels grans reptes que enfrontem com a societat. Per a frenar aquesta situació, avui volem abordar en el nostre blog com prevenir la solitud en persones majors.
Les conseqüències de la solitud en la tercera edat
La solitud no desitjada no és un problema menor.
Com hem esmentat, hi ha estudis que mostren el seu impacte en diferents àmbits de la vida. De fet, afecta a nivell mental, emocional, físic…Ho veurem.
A nivell mental i cognitiu
La falta d'estímuls i d'interacció social pot accelerar la deterioració cognitiva, afectar la memòria i augmentar el risc de desenvolupar malalties neurodegeneratives.
A nivell emocional
La solitud prolongada en el temps també pot generar tristesa, ansietat, desmotivació i fins i tot depressió. A vegades, en fer-nos majors, no tenir treball i estar sols, sentim que hem perdut el nostre lloc en el món o que no formem part del nostre entorn de forma més activa.
A nivell físic
Les persones majors que se senten soles solen ser més sedentàries, cuidar-se menys i a presentar un pitjor estat de salut general.
Sense algú amb qui sortir a passejar, moltes vegades redueixen la seva activitat física diària, la qual cosa pot afectar la seva mobilitat i equilibri.
A més, en una edat en la qual se succeeixen els oblits o la memòria pot fallar, també poden descurar hàbits com l'alimentació o el seguiment de tractaments mèdics.
En definitiva, en termes generals, no relacionar-se amb altres persones els fa sentir-se sols i, a més, fa que faltin estímuls. Tot això provoca la pèrdua de rutines, menys participació en activitats socials i, tot, una sensació de buit constant i diari.
Per tot això, la solitud no desitjada afecta a la persona en el seu conjunt, no sols al seu estat d'ànim.
Per què apareix la solitud en les persones majors (i com podem prevenir-la)
Hi ha molts motius per a explicar per què una persona major pot sentir-se sola. Els més habituals són:
- Viure en solitari
- La pèrdua de la parella o de persones pròximes
- La jubilació i la pèrdua de rutines
- Problemes de salut o limitacions físiques
- Una xarxa social cada vegada més reduïda
- Dificultats econòmiques
Tots aquests factors poden fer que, a poc a poc, la persona perdi la seva activitat social i deixi de participar en l'entorn.
La bona notícia és que la solitud no desitjada es pot prevenir actuant a temps i amb un entorn adequat.
Aquestes són algunes de les claus per a prevenir la solitud:
- Mantenir relacions socials actives
- Fomentar el contacte amb altres persones
- Conèixer i utilitzar recursos socials disponibles
- omptar amb entorns estimulants que afavoreixin la interacció
I en aquest context, existeixen solucions reals per a posar remei a la solitud no desitjada com ara un centre de dia o la residència per a persones majors.
Centre de dia i residència: espais per a conviure, compartir i sentir-se acompanyat
Després de més de 25 anys dedicats a cura de les persones, hem vist en primera persona com tant les residències com els centres de dia són espais molt convenients per a prevenir i reduir la solitud en els majors.
Per què?
Perquè ofereixen una cosa fonamental en la coneguda com a tercera edat: un entorn de convivència i acompanyament diari.
En les nostres residències i centre de dia, els majors sempre tenen algú amb qui parlar, una activitat en la qual participar o històries que compartir.
Són entorns amb vida on els residents senten que formen part d'una comunitat.
Un entorn que afavoreix les relacions
En el dia a dia d'un centre de dia o una residència:
- Promovem rutines compartides a través d'horaris i activitats
- Celebrem dates importants (aniversaris, festes, tradicions…)
- Sorgeixen converses i interaccions de manera natural
- Es creen noves amistats
A més, fomentem la relació amb les famílies amb esdeveniments, celebracions i activitats obertes i impulsem iniciatives intergeneracionals amb escoles o entitats del nostre entorn: Rubí.
Tot això contribueix a generar un sentiment de pertinença, clau per al benestar emocional.
Acompanyament professional continu
Un altre aspecte fonamental tant en el centre de dia com en la residència és la presència d'un equip de professionals que cuiden i acompanyen.
El nostre equip s'encarrega de detectar possibles necessitats emocionals, prevenir situacions d'aïllament i fomentar la participació. A més, s'estableixen relacions humanes molt estretes on els professionals es converteixen en persones que donen suport al dia a dia dels majors.
En suma, aquest acompanyament és clau per a intervenir a temps i evitar que la solitud es *cronifique.
A l'hora de posar fre a la solitud no desitjada, no existeix una única resposta per a totes les persones. Depenent de la situació, el centre de dia o la residència poden ser la millor opció:
- El centre de dia permet mantenir la vida a casa mentre s'evita l'aïllament durant el dia.
- La residència ofereix un entorn de convivència continuada, ideal quan es necessita més suport o quan la solitud és més intensa.
En qualsevol cas, l'important és adaptar la solució a la realitat de cada persona i actuar abans que la solitud tingui un impacte major.
Prevenir la solitud és cuidar de veritat
Cuidar d'una persona major no és només atendre les seves necessitats físiques. És també acompanyar-la, escoltar-la i oferir-li un entorn on pugui sentir-se part d'alguna cosa.
Hem vist com la solitud no desitjada és un dels grans reptes de la nostra societat, però també és un problema que té solució.
Crear espais de convivència com els que hi ha en El *Cel De Rubí, fomentar les relacions i garantir l'acompanyament diari és una de les millors maneres de millorar la qualitat de vida de les persones majors.
Som éssers humans i, per naturalesa, tots necessitem el mateix: sentir-nos acompanyats.