La longevitat és una de les característiques de la població espanyola. De fet, el nostre país és un dels referents europeus en qualitat de vida en la vellesa. No obstant això, encara que vivim més anys, no sempre ho fem acompanyats. Cada vegada hi ha més persones majors que, malgrat tenir família o recursos, passen gran part del seu temps en solitud.
Quan les persones gaudeixen soles perquè així ho han triat, no hi ha cap problema. No obstant això, en la majoria de casos viuen una solitud no desitjada i això impacta en les seves vides.
Sense anar més lluny, un estudi recent revela que afecta la memòria.
Segons un estudi de la Fundació “la Caixa”, el 64% de les persones majors entrevistades manifestaven sentir solitud no desitjada.
A més, l’edat avançada és un dels principals factors de risc.
Tenint en compte la longevitat a Espanya, la solitud no desitjada és, sens dubte, un dels grans reptes que enfrontem com a societat. Per a frenar aquesta situació, avui volem abordar en el nostre blog com prevenir la solitud en persones majors.
Les conseqüències de la solitud en la tercera edat
La solitud no desitjada no és un problema menor.
Com hem esmentat, hi ha estudis que mostren el seu impacte en diferents àmbits de la vida. De fet, afecta a nivell mental, emocional, físic…Ho veurem.
A nivell mental i cognitiu
La falta d’estímuls i d’interacció social pot accelerar la deterioració cognitiva, afectar la memòria i augmentar el risc de desenvolupar malalties neurodegeneratives.
A nivell emocional
La solitud prolongada en el temps també pot generar tristesa, ansietat, desmotivació i fins i tot depressió. A vegades, en fer-nos majors, no tenir treball i estar sols, sentim que hem perdut el nostre lloc en el món o que no formem part del nostre entorn de forma més activa.
A nivell físic
Les persones majors que se senten soles solen ser més sedentàries, cuidar-se menys i a presentar un pitjor estat de salut general.
Sense algú amb qui sortir a passejar, moltes vegades redueixen la seva activitat física diària, la qual cosa pot afectar la seva mobilitat i equilibri.
A més, en una edat en la qual se succeeixen els oblits o la memòria pot fallar, també poden descurar hàbits com l’alimentació o el seguiment de tractaments mèdics.
En definitiva, en termes generals, no relacionar-se amb altres persones els fa sentir-se sols i, a més, fa que faltin estímuls. Tot això provoca la pèrdua de rutines, menys participació en activitats socials i, tot, una sensació de buit constant i diari.
Per tot això, la solitud no desitjada afecta a la persona en el seu conjunt, no sols al seu estat d’ànim.
Per què apareix la solitud en les persones majors (i com podem prevenir-la)
Hi ha molts motius per a explicar per què una persona major pot sentir-se sola. Els més habituals són:
- Viure en solitari
- La pèrdua de la parella o de persones pròximes
- La jubilació i la pèrdua de rutines
- Problemes de salut o limitacions físiques
- Una xarxa social cada vegada més reduïda
- Dificultats econòmiques
Tots aquests factors poden fer que, a poc a poc, la persona perdi la seva activitat social i deixi de participar en l’entorn.
La bona notícia és que la solitud no desitjada es pot prevenir actuant a temps i amb un entorn adequat.
Aquestes són algunes de les claus per a prevenir la solitud:
- Mantenir relacions socials actives
- Fomentar el contacte amb altres persones
- Conèixer i utilitzar recursos socials disponibles
- omptar amb entorns estimulants que afavoreixin la interacció
I en aquest context, existeixen solucions reals per a posar remei a la solitud no desitjada com ara un centre de dia o la residència per a persones majors.
Centre de dia i residència: espais per a conviure, compartir i sentir-se acompanyat
Després de més de 25 anys dedicats a cura de les persones, hem vist en primera persona com tant les residències com els centres de dia són espais molt convenients per a prevenir i reduir la solitud en els majors.
Per què?
Perquè ofereixen una cosa fonamental en la coneguda com a tercera edat: un entorn de convivència i acompanyament diari.
En les nostres residències i centre de dia, els majors sempre tenen algú amb qui parlar, una activitat en la qual participar o històries que compartir.
Són entorns amb vida on els residents senten que formen part d’una comunitat.
Un entorn que afavoreix les relacions
En el dia a dia d’un centre de dia o una residència:
- Promovem rutines compartides a través d’horaris i activitats
- Celebrem dates importants (aniversaris, festes, tradicions…)
- Sorgeixen converses i interaccions de manera natural
- Es creen noves amistats
A més, fomentem la relació amb les famílies amb esdeveniments, celebracions i activitats obertes i impulsem iniciatives intergeneracionals amb escoles o entitats del nostre entorn: Rubí.
Tot això contribueix a generar un sentiment de pertinença, clau per al benestar emocional.
Acompanyament professional continu
Un altre aspecte fonamental tant en el centre de dia com en la residència és la presència d’un equip de professionals que cuiden i acompanyen.
El nostre equip s’encarrega de detectar possibles necessitats emocionals, prevenir situacions d’aïllament i fomentar la participació. A més, s’estableixen relacions humanes molt estretes on els professionals es converteixen en persones que donen suport al dia a dia dels majors.
En suma, aquest acompanyament és clau per a intervenir a temps i evitar que la solitud es *cronifique.
A l’hora de posar fre a la solitud no desitjada, no existeix una única resposta per a totes les persones. Depenent de la situació, el centre de dia o la residència poden ser la millor opció:
- El centre de dia permet mantenir la vida a casa mentre s’evita l’aïllament durant el dia.
- La residència ofereix un entorn de convivència continuada, ideal quan es necessita més suport o quan la solitud és més intensa.
En qualsevol cas, l’important és adaptar la solució a la realitat de cada persona i actuar abans que la solitud tingui un impacte major.
Prevenir la solitud és cuidar de veritat
Cuidar d’una persona major no és només atendre les seves necessitats físiques. És també acompanyar-la, escoltar-la i oferir-li un entorn on pugui sentir-se part d’alguna cosa.
Hem vist com la solitud no desitjada és un dels grans reptes de la nostra societat, però també és un problema que té solució.
Crear espais de convivència com els que hi ha en El *Cel De Rubí, fomentar les relacions i garantir l’acompanyament diari és una de les millors maneres de millorar la qualitat de vida de les persones majors.
Som éssers humans i, per naturalesa, tots necessitem el mateix: sentir-nos acompanyats.