Asseure’s a la taula a menjar és molt més que un moment per a alimentar-se. En moltes famílies, en moments especials, reunions amb amics… la taula es converteix en un espai de conversa, rutina, trobada i companyia.

El menjar acaba convertint-se en la millor “excusa” per a passar temps amb altres persones, celebrar moments importants i, en definitiva, construir vincles emocionals.

Però no tothom té l’oportunitat de gaudir de taules així.

Les persones majors passen gran part dels seus menjars en solitud. A vegades perquè viuen soles, unes altres perquè han perdut a la seva parella o perquè les rutines familiars han canviat.

Alguns gaudeixen d’aquesta tranquil·litat, però també sabem que menjar en solitud sempre també pot afectar l’estat d’ànim, a les rutines i fins i tot a com ens alimentem.

Amb aquest post volem posar sobre la taula, mai més ben aquest, l’important que és el moment dels menjars més enllà de l’alimentació.

En El Cel de Rubí entenem que alimentar-se no és només cobrir una necessitat física: també està relacionat amb el benestar emocional, la convivència i la qualitat de vida dels nostres majors.

La importància de compartir els menjars en la tercera edat

A mesura que envellim, mantenir relacions socials es torna més complicat (per treball, falta de temps, responsabilitats,…) però també més important. I els menjars són un dels moments on aquestes relacions sorgeixen de forma més natural.

En el cas concret de les persones majors, asseure’s a la taula acompanyat afavoreix:

  • la conversa i la interacció diària,
  • el sentiment de pertinença,
  • la creació de rutines compartides,
  • i la prevenció de la solitud no desitjada.

Aquests moments quotidians que a penes acostumem a valorar són, en realitat, alguns dels els que més benestar generen: comentar com ha anat el dia, parlar de records, fer bromes o simplement compartir el silenci acompanyat d’altres persones.

Amb aquest teló de fons, si alguna cosa tenim clar en El Cel de Rubí és que el menjador és un espai de convivència.

I precisament per això donem llibertat perquè els nostres residents puguin asseure’s on vulguin i amb qui vulguin. I quan algú no pot decidir-ho per si mateix, l’equip procura que comparteixi taula amb persones amb les quals té bona relació o afinitat.

I és que el moment del menjar continua sent, també en la residència, un espai familiar i social.

Menjar acompanyat també afavoreix hàbits més saludables

Ja hem esmentat els beneficis emocionals de compartir taula a l’hora de menjar, però és que també ajuda a mantenir hàbits més saludables.
Quan una persona menja acompanyada:

  • sol mantenir millor les rutines,
  • té més motivació per a asseure’s a menjar,
  • presta més atenció a l’alimentació,
  • i s’afavoreix una millor hidratació.

En canvi, quan una persona major menja sola de manera habitual, és freqüent que apareguin situacions com:

  • pèrdua d’apetit,
  • menús poc variats,
  • horaris irregulars,
  • o fins i tot falta d’interès per cuinar.

D’altra banda, el fet de compartir horaris i espais aporta estabilitat als nostres majors i facilita l’organització de la rutina diària.

Petits hàbits que marquen la diferència

Compartir taula és una cosa comuna durant tot l’any però és cert que, amb l’arribada del bon temps i l’estiu, algunes persones no sols se’ls obre una mica l’apetit, també tenen més ganes de compartir moments i socialitzar.

En qualsevol cas, l’estiu és una època en la qual els bons hàbits alimentaris i hidratar-se correctament és encara més important. En la nostra residència, per exemple, passem del menú d’hivern al menú d’estiu.

Quina és la diferència? Bàsicament incloem menús més frescos, lleugers i adequats per a l’estiu.

D’aquesta manera aconseguim afavorir menjars més atractius i ajudar a mantenir el benestar general de les persones majors durant els mesos més calorosos de l’any. A més, fomentem el consum d’aigua al llarg del dia, una cosa fonamental en la tercera edat, ja que moltes persones majors tenen menys sensació de set i poden deshidratar-se amb major facilitat.

Cuinar i compartir: una activitat que uneix

En El Cel de Rubí, no sols entenem els menjars com un moment per a compartir, també entenem la cuina com una activitat significativa i un espai de participació.

Cada dues setmanes realitzem tallers on els propis usuaris preparen un dels plats del sopar que després compartiran entre tots. És una de les activitats favorites dels nostres residents i també nostra perquè ho té tot:

  • treball en equip,
  • autonomia,
  • records,
  • conversa,
  • i satisfacció personal.

Mentre cuinen, els nostres majors comparteixen històries, intercanvien opinions i reviuen receptes o costums de tota la vida. De fet, en més d’una ocasió apareixen records oblidats sobre menjar en família, celebracions o plats tradicionals.

I així és com convertim una cosa quotidiana com la cuina en un moment de connexió i benestar.

En definitiva, a vegades pensem en el benestar de les persones majors des del punt de vista mèdic o assistencial. No obstant això, petits moments del dia com asseure’s en la taula acompanyat tenen un enorme impacte emocional.

Compartir un menjar no sols alimenta el cos. També alimenta els vincles, les rutines i el sentiment de pertinença.

I això també és qualitat de vida.