El dret a l’acompanyament afectiu: una nova esperança per combatre la soledat no desitjada
En les últimes setmanes de 2024, el reconeixement del Dret a l’Acompanyament Afectiu (DA+) ha pres un impuls determinant cap al seu establiment definitiu en la nostra societat.
En un món cada cop més interconnectat, paradoxalment, la soledat continua sent una de les grans epidèmies socials de la nostra època.
Aquest problema no discrimina per edat, però afecta de manera especialment profunda les persones grans, que sovint afronten l’aïllament social com una constant en el seu dia a dia.
Davant d’aquesta realitat, el reconeixement del Dret a l’Acompanyament Afectiu representa una llum d’esperança i un pas històric cap a una societat més justa i afectiva.
Què és el dret a l’acompanyament afectiu?
El DA+ és un concepte innovador promogut per l’associació Som Base, una organització de voluntaris que, des del 2019, ha treballat incansablement per convertir la lluita contra la soledat en una política social efectiva.
La idea central del DA+ és senzilla però poderosa: totes les persones tenen dret a interactuar amb altres, a ser tractades amb afecte i a gaudir de relacions interpersonals que fomentin el seu benestar.
Segons Mau Blancafort, advocat i coordinador de Som Base, “el DA+ no només combat la soledat, sinó que reforça la nostra essència com a éssers humans: la necessitat de connectar i cuidar dels altres”.
Aquest dret aspira a convertir-se en un Dret Humà Universal reconegut per l’ONU, consolidant-se com una eina jurídica per garantir que ningú hagi d’afrontar l’aïllament social de manera forçosa.
L’impacte de la soledat en les persones grans
La soledat no desitjada afecta de manera alarmant les persones grans.
A Espanya, segons l’Enquesta Contínua de Llars de l’INE, més de 2 milions de persones majors de 65 anys viuen soles.
Aquest aïllament no només té conseqüències emocionals, sinó també físiques. Així, nombrosos estudis han demostrat que la soledat incrementa el risc de malalties cròniques, deteriorament cognitiu i depressió.
En el context d’una residència de gent gran, aquest dret té un significat encara més profund.
Aquí, el DA+ no només es tradueix en la possibilitat que els residents rebin visites o mantinguin contacte amb els seus éssers estimats, sinó també en la creació d’un entorn on les relacions afectives siguin una part integral de la vida quotidiana.
Des del personal de cura fins als companys residents, tots poden formar part d’una xarxa de suport que mitigui la soledat i promogui el benestar.
L’aprovació al Senat
El Senat espanyol ha aprovat per unanimitat la moció que insta el Govern a reconèixer el DA+.
Aquest dret busca garantir que totes les persones tinguin la possibilitat de relacionar-se, de rebre afecte i de gaudir de l’acompanyament d’altres individus de manera lliure, respectuosa i consentida.
Aquesta mesura no només aborda la soledat no desitjada, sinó que també subratlla la importància del contacte humà com un element fonamental per al benestar emocional i físic.
Avanços en el reconeixement del DA+
El camí cap al reconeixement del DA+ ha estat marcat per importants fites.
El 2021, es va aprovar una Proposició No de Llei (PNL) al Congrés dels Diputats amb una àmplia majoria, i municipis com Barcelona, Girona i Sabadell han emès declaracions institucionals de suport.
A més, entitats com Amics de la Gent Gran, Càritas i la Creu Roja han col·laborat activament en la promoció d’aquest dret.
El consens polític assolit al Senat demostra que el DA+ transcendeix ideologies.
Com explica Blancafort, “la soledat no desitjada afecta milions de persones, i el DA+ és un dret fonamental que ens uneix en la construcció d’una societat més solidària”.
La iniciativa també ha inspirat accions internacionals, amb Som Base treballant per portar el DA+ al Parlament Europeu i, eventualment, a l’ONU.
El paper de les residències de gent gran
Les residències de gent gran, com El Cel Rubí, tenim un paper clau en la implementació del DA+.
Oferim, a més d’un espai físic per viure, la possibilitat de construir una comunitat on els residents puguin interactuar, compartir experiències i formar vincles afectius.
Incorporar el DA+ en les polítiques i pràctiques de les residències marca una gran diferència en la qualitat de vida de les persones grans.
En aquest sentit, com a residència podem:
· Fomentar la connexió social: Organitzar activitats grupals, tallers i esdeveniments que promoguin la interacció entre els residents i amb la comunitat.
· Capacitar el personal: Proporcionar formació sobre la importància de l’acompanyament afectiu, perquè el personal pugui oferir una cura que transcendeixi l’aspecte físic i se centri també en el benestar emocional.
· Facilitar el contacte familiar: Establir horaris flexibles de visites i utilitzar tecnologia per mantenir el contacte amb familiars llunyans.
· Col·laborar amb voluntaris: Integrar programes de voluntariat que permetin a persones externes brindar acompanyament als residents.
Un canvi de paradigma: de la soledat a l’acompanyament
El DA+ ens convida a canviar la nostra perspectiva sobre la soledat.
En lloc de centrar-nos en el problema, aquest dret ens impulsa a enfocar-nos en la solució: l’acompanyament. Això implica no només garantir que les persones no estiguin soles, sinó també crear un entorn on puguin gaudir de relacions significatives i afectuoses.
Per a les residències de gent gran, això pot significar un canvi cultural que prioritzi el benestar emocional dels residents tant com la seva salut física. Adoptant el DA+, aquestes institucions poden esdevenir veritables models d’inclusió i cura afectiva.
El futur del DA+
Amb l’aprovació del DA+ al Senat, el següent pas és desenvolupar un pla d’acció que garanteixi la seva aplicació efectiva.
Això inclourà mesures concretes com l’assignació de recursos per a programes d’acompanyament, la creació de marcs jurídics que protegeixin aquest dret i la col·laboració amb entitats socials i governs locals.
A més, la internacionalització del DA+ podria obrir noves oportunitats per abordar la soledat no desitjada a nivell global.
La pandèmia de COVID-19, especialment, ha demostrat com d’urgent és aquesta causa, i el DA+ ofereix una solució esperançadora que podria transformar la vida de milions de persones.
Fomentar el benestar en l’edat avançada
El reconeixement del Dret a l’Acompanyament Afectiu és un recordatori poderós que les polítiques socials poden i han de centrar-se en el benestar humà.
En el context d’una residència de gent gran, aquest dret no només és una oportunitat per millorar la qualitat de vida dels residents, sinó també una invitació a repensar com construïm comunitats més afectives i solidàries.
La soledat no desitjada pot ser combatuda, i el DA+ ens mostra el camí per fer-ho.
És una crida a l’acció perquè, junts, garantim que ningú hagi d’afrontar la vida en soledat. Perquè, al cap i a la fi, tots mereixem sentir-nos acompanyats, valorats i estimats.
