El dol no es limita a la pèrdua d’una persona estimada, pot sorgir davant de qualsevol canvi significatiu: la pèrdua d’una feina, una mascota o, com passa en algunes ocasions a les residències, l’ingrés en aquestes.
Aquest procés afecta tant els familiars com els residents, que s’enfronten a sentiments de culpa, soledat i tristesa.
Per als familiars, la culpa sovint deriva del sentiment d’abandonament o la percepció de fracàs per no haver pogut mantenir la persona estimada a casa.
Per als residents, l’adaptació a un nou entorn, rutines i convivència pot resultar aclaparadora.
Les fases del dol
El dol, tot i ser compartit per molts, és únic per a cada individu. Segons el model de Kübler-Ross, es desenvolupa en cinc fases:
- Negació: Rebuig d’acceptar la pèrdua.
- Ira: Enuig i frustració per allò perdut.
- Negociació: Cerca d’alternatives per revertir la situació.
- Tristesa: Reflexió i contacte amb el buit emocional.
- Acceptació: Reconeixement de la pèrdua i represa de la vida.
El dol en la vellesa: com afrontar-lo i seguir endavant
Un dels tipus de dol és la pèrdua d’una persona estimada, sens dubte un moment de profund impacte emocional, especialment en la vellesa.
Aquest procés, encara que difícil, és necessari per acceptar l’absència, adaptar-se i trobar motivació per continuar vivint.
Característiques del dol per pèrdua en la vellesa
El dol és una reacció psicològica a la pèrdua, acompanyada d’emocions com culpa, ansietat, angoixa i aïllament social, entre altres.
En la vellesa, aquest procés presenta particularitats úniques a causa de l’acumulació de pèrdues: cònjuges, amics pròxims, salut, o fins i tot independència.
En aquests casos, el dol per viduïtat o la pèrdua d’un company de vida pot intensificar la sensació de soledat i desemparament, fent indispensable comptar amb una xarxa de suport propera i, en alguns casos, ajuda professional especialitzada en psicologia o psiquiatria.
A més, la vulnerabilitat emocional en aquesta etapa, sumada al deteriorament físic i social, pot augmentar l’impacte del dol, dificultant l’adaptació i aprofundint els sentiments d’inseguretat i desorientació.
El dol en ingressar a la residència
Tot i que l’envelliment comporta canvis inevitables, és fonamental transmetre a les persones grans la possibilitat d’iniciar noves etapes i viure amb plenitud.
Els centres especialitzats, com residències i centres de dia, són necessaris per prevenir la soledat, fomentant la socialització i l’envelliment actiu mitjançant activitats que reforcin el benestar emocional.
El medi social, els vincles previs amb la persona estimada perduda i les inquietuds personals de la persona gran són factors clau en el procés d’adaptació i superació.
Com transitar el dol
- Validar les emocions: Reconèixer i acceptar les emocions, especialment la tristesa, sense intentar reprimir-les.
- Cercar distracció: Mantenir-se actiu en activitats plaents com llegir, socialitzar o gaudir de la natura.
- Crear una nova rutina: Incorporar el contacte regular amb la persona estimada a la residència, adaptant-se al nou context.
- Evitar comentaris perjudicials: No minimitzar els sentiments amb frases com “el temps ho cura tot”.
- Fomentar records compartits: Revisitar moments positius ajuda a resignificar la pèrdua.
- Cercar suport professional, si és necessari.
En resum, expressar les emocions, crear un entorn de suport i mantenir hàbits saludables són elementals per afrontar el dol i avançar.
Teràpies per superar el dol
Un dels majors desafiaments per a les persones grans en dol és la manca de costum a expressar emocions.
En generacions anteriors, es promovia la fortalesa emocional com a signe de caràcter, cosa que pot dificultar la cerca d’ajuda o la comunicació sobre sentiments.
Aquesta reticència pot conduir al que es coneix com a dol complicat, que en ocasions deriva en depressió. Per això, és crucial comptar amb l’acompanyament d’especialistes que facilitin la gestió de les emocions.
Entre les estratègies terapèutiques més efectives destaquen:
- Grups de suport per compartir experiències i abordar dols no resolts.
- Evocar records positius i negatius per evitar la idealització de la persona difunta.
- Fomentar activitats recreatives i aficions que ofereixin satisfacció personal.
- Conversar sobre el que es troba a faltar i valorar els aspectes positius de la vida actual.
Com donar suport als nostres grans
L’entorn familiar i social juga un paper essencial en la recuperació. Algunes recomanacions per brindar suport efectiu són:
- Respectar els ritmes del dol: Reconèixer que l’acumulació de pèrdues i la dificultat per expressar emocions poden prolongar el procés.
- Fomentar el diàleg: Crear moments per escoltar i compartir sentiments sobre la pèrdua.
- Acompanyar activament: Dedicar temps a activitats que la persona gran gaudeixi i reforçar l’esperança en el futur.
- Evitar la infantilització: Reconèixer la seva capacitat per afrontar el dol i no sobreprotegir-los.
- Proposar activitats socials i a l’aire lliure: Promoure la interacció amb familiars i persones de la seva edat, així com l’exercici físic i els jocs en grup.
El dol és un procés que, encara que dolorós, pot gestionar-se de manera saludable amb suport, comprensió i les eines adequades.
Ajudar els nostres grans a trobar nous propòsits i vincles servirà per superar aquesta etapa i continuar endavant amb qualitat de vida.
Gestió de la culpa en els familiars durant l’ingrés
Des del punt de vista dels familiars, la culpa és una de les emocions més habituals quan es pren la decisió d’ingressar una persona estimada en una residència.
Els familiars poden sentir que estan “abandonant” o “apartant” la persona estimada, cosa que pot generar un fort impacte emocional.
Aquesta etapa inicial pot ser desafiant, però a El Cel Rubí comptem amb professionals capacitats per ajudar les famílies a comprendre que aquesta decisió es pren des de l’amor i la cura, tant pel benestar del familiar com per l’equilibri emocional propi.
El valor de la comunicació i les activitats compartides
La comunicació oberta és vital per alleujar les pors i preocupacions associades amb aquesta decisió. Sempre que les capacitats cognitives de la persona gran ho permetin, parlar amb honestedat pot ser un gran suport.
A més, les nostres instal·lacions estan dissenyades per oferir un entorn càlid i familiar. Invitem les famílies a participar activament en la vida dels seus éssers estimats, assistint a activitats, celebracions d’aniversaris, aniversaris i altres esdeveniments organitzats.
Aquests moments compartits enforteixen els vincles afectius i creen nous records que uneixen encara més les famílies.
Facilitant l’adaptació i reduint la culpa
Tot i que la culpa no desapareix de manera immediata, observar com la persona estimada s’adapta al seu nou entorn pot alleujar-la significativament.
Per això, promovem que els nostres residents percebin la residència com el seu nou llar, on formen part d’una comunitat que complementa el suport familiar.
Per a un procés d’adaptació reeixit, recomanem:
- Participació en activitats comunitàries
Fomentem la participació en tallers i activitats recreatives que promouen la socialització i el benestar emocional.
- Respecte per la identitat i autonomia
Recolzem la llibertat d’elecció en les decisions diàries per mantenir l’autoestima i el sentit d’individualitat.
- Flexibilitat en les visites i sortides
Facilitem que els residents mantinguin contacte amb les seves famílies mitjançant visites regulars i estades temporals fora del centre.
- Enfortiment dels vincles familiars
Les interaccions freqüents amb els familiars són essencials per al benestar emocional i enforteixen la connexió amb els éssers estimats.
- Promoció de records positius
Compartir i reflexionar sobre moments feliços ajuda els residents a trobar consol i alegria en el dia a dia.
- Rols significatius dins la comunitat
Permetre que els residents assumeixin tasques d’acord amb les seves capacitats els proporciona un propòsit i fomenta el sentit de pertinença.
- Espais per a la diversió
Oferim activitats lúdiques que garanteixen moments d’entreteniment i contribueixen a un ambient optimista.
La garantia d’estar ben acompanyats
L’ingrés d’una persona estimada en una residència és un procés complex i carregat d’emocions. Requereix una comunicació sincera, una planificació acurada i, en molts casos, l’acompanyament de professionals.
Reconèixer aquesta transició com un dol i posar nom a les emocions associades permet afrontar-les de manera més saludable.
Per a les famílies, és fonamental entendre que la culpa i l’ansietat són reaccions naturals davant aquesta decisió. Abordar-les amb empatia, respecte i una preparació emocional adequada facilita transitar aquesta etapa d’una manera més lleugera, promovent el benestar de totes les persones implicades.
