Tradicions catalanes en la tercera edat: mantenint vives les nostres arrels
La transmissió de valors i tradicions catalanes en la tercera edat és una part important de la cultura i la identitat d'una persona i de la comunitat que ens envolta diàriament.
A mesura que les persones majors envelleixen, és important implicar-les i que tinguin un paper important en la preservació d'aquestes tradicions i en la transmissió de valors familiars a les generacions més joves.
A Catalunya, les tradicions no són simplement records del passat, sinó un llegat viu que ens connecta amb les nostres arrels, la nostra cultura i la nostra identitat col·lectiva.
Per a les persones majors, especialment en una residència de la tercera edat, aquestes tradicions tenen un valor encara més profund: ofereixen un pont emocional amb la infància, la família, i amb una manera de viure que va marcar generacions.
Preservar-les i celebrar-les no sols honra la història, sinó que també enforteix el present.
La importància de les tradicions en la tercera edat
Per a una persona major, les tradicions no són només celebracions o esdeveniments.
Són records de família, de comunitat, de moments compartits que van construir la seva identitat. Quan se celebren festes com la Castanyada o el Dia de Sant Jordi, no sols es reviu una tradició, també es desperten memòries, s'activa la ment i es reforcen vincles socials.
A més, participar en aquests esdeveniments afavoreix el benestar emocional. En una residència, on els ritmes de vida poden tornar-se rutinaris, mantenir una agenda cultural basada en tradicions autòctones aporta dinamisme, alegria i sentit de pertinença.
En aquest article, volem retre homenatge a tots aquells costums catalans que continuen bategant amb força en els cors dels nostres avis.
Tradicions que, encara que puguin adaptar-se al pas del temps, no perden la seva essència. Des de les festes populars fins als petits costums quotidians, són moltes les formes en què els nostres residents mantenen vives les seves arrels.
La Castanyada: olor de tardor i calidesa familiar
Una de les festes més estimades pels nostres residents és la Castanyada, que se celebra entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre.
Aquesta tradició d'origen pagà s'ha mantingut molt viva, i en la residència se celebra amb entusiasme: es rosteixen castanyes i moniatos, es preparen panellets durant els dies previs a la festivitat, es conten històries de Tots els Sants, i es recorden temps en què les famílies es reunien enfront del foc.
Molts dels nostres majors recorden amb nostàlgia quan, de nens, ajudaven a preparar els panellets a casa. Repetir aquestes activitats en la residència no sols els reconnecta amb aquests records, sinó que els permet compartir-los amb les noves generacions i amb el personal que els cuida.
També es decora la residència d'acord amb la festivitat de “Halloween”, que avui dia es té més present que abans; quan els nostres residents eren joves, aquesta festivitat no es realitzava, però a poc a poc ha anat arribant i afermant-se.
A disfressar-se per Carnestoltes
Per Carnestoltes, durant tota la setmana, creem consignes que s'han d'anar complint, i finalment el divendres d'aquesta setmana celebrem el dia de Carnestoltes amb tots els familiars i amb festa amb la resta d'usuaris del centre.
La disfressa l'anem fent durant les setmanes abans de Carnestoltes, fent així que participin tots els residents del centre.
Sant Jordi: amor, cultura i roses en flor
El 23 d'abril se celebra a Catalunya el Dia de Sant Jordi, patró de Catalunya. Aquesta jornada tan especial uneix dos elements preciosos: l'amor i la cultura.
Tradicionalment, els homes regalen roses a les dones, i elles llibres a ells, encara que avui dia tots regalem de tot.
En el Cel de Rubí, el dia de Sant Jordi es viu amb emoció. Es decoren els espais amb roses vermelles, s'organitzen recitals de poesia, lectures de fragments literaris i tallers d'escriptura. Molts residents encara conserven llibres antics o roses seques d'anys anteriors, petits tresors que remeten a dècades de celebracions.
A més, a Sant Jordi ens desplacem al centre de la nostra ciutat per a poder viure el dia del llibre i de les roses. És un dia sens dubte molt especial per als nostres residents, ja que passem una jornada d'allò més amena amb la resta d'usuaris i amb els seus familiars, participant amb el comerç de proximitat i local.
Posteriorment, al maig, coincidint amb l'inici de la primavera, decorem la residència amb flors acolorides, per a poder aproximar-nos a la tradició de "temps de flors", on els nostres residents participen en la decoració de les diferents sales.
El pessebre i Nadal
Nadal té un sabor especial a Catalunya. Més enllà de les coses comunes a altres cultures, hi ha elements únics que molts dels nostres residents han viscut amb entusiasme, com el Tió de Nadal, aquest tronc que “caga” regals als nens, o el pessebre popular, ple de figures tradicionals com el caganer.
També per Nadal ens mengem el tortell de reis, celebrant els últims dies d'aquestes dates tan assenyalades amb la família de la residència.
Així, cada desembre, organitzem amb ells tallers de manualitats per a crear el seu propi pessebre, i més d'un recorda amb detall com, de nens, modelaven les figures amb fang o les col·locaven acuradament amb molsa recollida en el bosc. Són moments que desperten creativitat, però també memòria afectiva.
Narrar històries i anècdotes
Una manera de mantenir despertes les tradicions familiars i la transmissió de valors és a través de l'explicació de diferents històries i anècdotes que han pogut viure els nostres residents o les seves famílies, fent així que hi hagi una aproximació entre les generacions passades a les noves.
Hi ha persones més majors als qui els agrada explicar diferents històries dels seus avantpassats, de la infància, i d'experiències personals que transmeten valors i ensenyaments familiars.
D'aquesta manera també ens podem fer una idea de com vivien abans els nostres familiars i fins i tot veure les diferències generacionals en les diferents tradicions que se celebren en el dia d'avui.
La cuina tradicional: un festí de records
El paladar també té memòria.
El menjar tradicional català és una font inesgotable d'emocions per als nostres majors. Plats com la escudella i carn d’olla, els canalons de Sant Esteve o la coca de Sant Joan evoquen celebracions familiars, reunions de diumenge i olors que ens porten de tornada a la infància.
En la residència, intentem incorporar menús tradicionals en les dates assenyalades. I quan es pot, organitzem tallers de cuina on els residents comparteixen les seves receptes, amb aquest "toc secret" que només ells saben. Recuperar sabors és, també, recuperar identitat.
Festes majors: tradició i comunitat
Les festes majors són un altre pilar. Encara que cada poble o barri celebra la seva de manera distinta, hi ha elements comuns com els gegants, els castells i les gralles, que emocionen als nostres grans.
Encara que en la residència no puguem viure-les amb la mateixa intensitat que en les places, sí que organitzem activitats temàtiques, portem grups de música tradicional o fem visites virtuals a festes emblemàtiques.
I els ulls de molts residents s'il·luminen en veure passar un gegant per la pantalla o en escoltar una gralla.
Per exemple, compartim i celebrem les festivitats de Rubí, sortint a gaudir del dia de Sant Pere (són les festes majors del poble) pel barri.
El paper de les residències: custodis de la memòria
Les residències d'ancians no són sol llocs de cures físiques, també són espais de cultura, d'història i de transmissió intergeneracional.
En el nostre centre, creiem fermament que promoure les tradicions catalanes no és una activitat anecdòtica, sinó part essencial del nostre compromís amb el benestar integral de cada resident.
Ajudem al fet que aquests costums continuïn vives, no sols com a entreteniment, sinó com una manera de reforçar l'autoestima, la memòria i l'alegria de viure.
En resum, la celebració de dates importants en les nostres famílies és una forma magnífica de mantenir vives les tradicions i de transmetre valors.
Celebrar juntes les dates importants, com a Nadal o el Dia de Tots els Sants, entre altres, ens porta a fomentar la unió familiar i la transmissió de valors en el nostre entorn més pròxim i del nostre dia a dia, tant dins de com fora de la nostra residència.
El dret a l’acompanyament afectiu: una nova esperança per combatre la soledat no desitjada
En les últimes setmanes de 2024, el reconeixement del Dret a l’Acompanyament Afectiu (DA+) ha pres un impuls determinant cap al seu establiment definitiu en la nostra societat.
En un món cada cop més interconnectat, paradoxalment, la soledat continua sent una de les grans epidèmies socials de la nostra època.
Aquest problema no discrimina per edat, però afecta de manera especialment profunda les persones grans, que sovint afronten l’aïllament social com una constant en el seu dia a dia.
Davant d’aquesta realitat, el reconeixement del Dret a l’Acompanyament Afectiu representa una llum d’esperança i un pas històric cap a una societat més justa i afectiva.
Què és el dret a l’acompanyament afectiu?
El DA+ és un concepte innovador promogut per l’associació Som Base, una organització de voluntaris que, des del 2019, ha treballat incansablement per convertir la lluita contra la soledat en una política social efectiva.
La idea central del DA+ és senzilla però poderosa: totes les persones tenen dret a interactuar amb altres, a ser tractades amb afecte i a gaudir de relacions interpersonals que fomentin el seu benestar.
Segons Mau Blancafort, advocat i coordinador de Som Base, “el DA+ no només combat la soledat, sinó que reforça la nostra essència com a éssers humans: la necessitat de connectar i cuidar dels altres”.
Aquest dret aspira a convertir-se en un Dret Humà Universal reconegut per l’ONU, consolidant-se com una eina jurídica per garantir que ningú hagi d’afrontar l’aïllament social de manera forçosa.
L’impacte de la soledat en les persones grans
La soledat no desitjada afecta de manera alarmant les persones grans.
A Espanya, segons l’Enquesta Contínua de Llars de l’INE, més de 2 milions de persones majors de 65 anys viuen soles.
Aquest aïllament no només té conseqüències emocionals, sinó també físiques. Així, nombrosos estudis han demostrat que la soledat incrementa el risc de malalties cròniques, deteriorament cognitiu i depressió.
En el context d’una residència de gent gran, aquest dret té un significat encara més profund.
Aquí, el DA+ no només es tradueix en la possibilitat que els residents rebin visites o mantinguin contacte amb els seus éssers estimats, sinó també en la creació d’un entorn on les relacions afectives siguin una part integral de la vida quotidiana.
Des del personal de cura fins als companys residents, tots poden formar part d’una xarxa de suport que mitigui la soledat i promogui el benestar.
L’aprovació al Senat
El Senat espanyol ha aprovat per unanimitat la moció que insta el Govern a reconèixer el DA+.
Aquest dret busca garantir que totes les persones tinguin la possibilitat de relacionar-se, de rebre afecte i de gaudir de l’acompanyament d’altres individus de manera lliure, respectuosa i consentida.
Aquesta mesura no només aborda la soledat no desitjada, sinó que també subratlla la importància del contacte humà com un element fonamental per al benestar emocional i físic.
Avanços en el reconeixement del DA+
El camí cap al reconeixement del DA+ ha estat marcat per importants fites.
El 2021, es va aprovar una Proposició No de Llei (PNL) al Congrés dels Diputats amb una àmplia majoria, i municipis com Barcelona, Girona i Sabadell han emès declaracions institucionals de suport.
A més, entitats com Amics de la Gent Gran, Càritas i la Creu Roja han col·laborat activament en la promoció d’aquest dret.
El consens polític assolit al Senat demostra que el DA+ transcendeix ideologies.
Com explica Blancafort, “la soledat no desitjada afecta milions de persones, i el DA+ és un dret fonamental que ens uneix en la construcció d’una societat més solidària”.
La iniciativa també ha inspirat accions internacionals, amb Som Base treballant per portar el DA+ al Parlament Europeu i, eventualment, a l’ONU.
El paper de les residències de gent gran
Les residències de gent gran, com El Cel Rubí, tenim un paper clau en la implementació del DA+.
Oferim, a més d’un espai físic per viure, la possibilitat de construir una comunitat on els residents puguin interactuar, compartir experiències i formar vincles afectius.
Incorporar el DA+ en les polítiques i pràctiques de les residències marca una gran diferència en la qualitat de vida de les persones grans.
En aquest sentit, com a residència podem:
· Fomentar la connexió social: Organitzar activitats grupals, tallers i esdeveniments que promoguin la interacció entre els residents i amb la comunitat.
· Capacitar el personal: Proporcionar formació sobre la importància de l’acompanyament afectiu, perquè el personal pugui oferir una cura que transcendeixi l’aspecte físic i se centri també en el benestar emocional.
· Facilitar el contacte familiar: Establir horaris flexibles de visites i utilitzar tecnologia per mantenir el contacte amb familiars llunyans.
· Col·laborar amb voluntaris: Integrar programes de voluntariat que permetin a persones externes brindar acompanyament als residents.
Un canvi de paradigma: de la soledat a l’acompanyament
El DA+ ens convida a canviar la nostra perspectiva sobre la soledat.
En lloc de centrar-nos en el problema, aquest dret ens impulsa a enfocar-nos en la solució: l’acompanyament. Això implica no només garantir que les persones no estiguin soles, sinó també crear un entorn on puguin gaudir de relacions significatives i afectuoses.
Per a les residències de gent gran, això pot significar un canvi cultural que prioritzi el benestar emocional dels residents tant com la seva salut física. Adoptant el DA+, aquestes institucions poden esdevenir veritables models d’inclusió i cura afectiva.
El futur del DA+
Amb l’aprovació del DA+ al Senat, el següent pas és desenvolupar un pla d’acció que garanteixi la seva aplicació efectiva.
Això inclourà mesures concretes com l’assignació de recursos per a programes d’acompanyament, la creació de marcs jurídics que protegeixin aquest dret i la col·laboració amb entitats socials i governs locals.
A més, la internacionalització del DA+ podria obrir noves oportunitats per abordar la soledat no desitjada a nivell global.
La pandèmia de COVID-19, especialment, ha demostrat com d’urgent és aquesta causa, i el DA+ ofereix una solució esperançadora que podria transformar la vida de milions de persones.
Fomentar el benestar en l’edat avançada
El reconeixement del Dret a l’Acompanyament Afectiu és un recordatori poderós que les polítiques socials poden i han de centrar-se en el benestar humà.
En el context d’una residència de gent gran, aquest dret no només és una oportunitat per millorar la qualitat de vida dels residents, sinó també una invitació a repensar com construïm comunitats més afectives i solidàries.
La soledat no desitjada pot ser combatuda, i el DA+ ens mostra el camí per fer-ho.
És una crida a l’acció perquè, junts, garantim que ningú hagi d’afrontar la vida en soledat. Perquè, al cap i a la fi, tots mereixem sentir-nos acompanyats, valorats i estimats.
