Com la música en la tercera edat pot millorar la qualitat de vida
La música, des de temps immemorials, ha estat una font d'alegria, consol i expressió per a la humanitat. Però més enllà de la seva capacitat per a entretenir i emocionar, la música en la tercera edat té un poder transformador que pot impactar significativament en la qualitat de vida de les persones.
Des del Cel de Rubí, us expliquem com la música pot ser una eina poderosa per a millorar el benestar físic, mental i emocional dels majors i de tota la població en general.
La música en la tercera edat: poder terapèutic
L'envelliment és una etapa natural de la vida, però pot venir acompanyat de grans desafiaments, com la pèrdua de sers estimats, la disminució de la mobilitat i la salut física, així com la solitud i l'aïllament social.
Aquests factors poden contribuir a problemes de salut mental, com la depressió i l'ansietat, i afectar la qualitat de vida dels adults majors. Per tant, és fonamental trobar formes efectives de promoure el benestar en aquesta etapa de la vida, com és el cas de la musicoteràpia, i d'apostar per l'envelliment actiu.
La música té la capacitat única d'arribar a les persones en un nivell emocional profund. Estimula records, desperta emocions i pot proporcionar consol en moments de dolor o tristesa.
En el cas dels adults majors, la música pot ser una eina terapèutica inavaluable que aborda una varietat de necessitats físiques, mentals i emocionals.
La importància de la participació activa
A més de simplement escoltar música, participar activament en activitats musicals pot potenciar encara més els beneficis per a la salut en la tercera edat.
Aprendre a tocar un instrument musical, cantar en un cor o participar en classes de música poden proporcionar una sensació d'assoliment, estimular la creativitat i fomentar la connexió social amb altres persones.
Aquestes activitats ajuden a mantenir l'agudesa mental i l'agilitat física, oferint una forma divertida i gratificant d'envellir de manera activa i saludable.
La música com a pont social
La música en la tercera edat té el poder d'unir a les persones, i això és especialment important per als adults majors que poden enfrontar el risc d'aïllament social i solitud. Participar en activitats musicals grupals, com a classes de ball, cors o jam sessions, pot proporcionar un sentit de comunitat i pertinença.
Aquestes experiències no sols ofereixen oportunitats per a fer nous amics i enfortir relacions existents, sinó que també milloren l'autoestima i la confiança en si mateixos.
Beneficis de la música en persones majors
L'entrenament musical desaccelera l'envelliment. Aquest és, bàsicament, el principal benefici de la música en persones majors.
Alguna cosa que, a més, està contrastat per nombrosos estudis en els quals han participat milers de persones al llarg de les últimes dècades. D'aquesta manera, la música és summament beneficiosa a nivell cognitiu, emocional i físic.
Beneficis físics
La música pot reduir l'estrès, disminuir la pressió arterial i millorar la qualitat del somni. A més, és capaç d'estimular l'activitat física en servir com un estímul motivador durant l'exercici, com en classes de ball o aeròbics.
La música també pot ajudar a millorar la coordinació motora i la funció cognitiva, la qual cosa és especialment beneficiós per a mantenir la independència i la qualitat de vida en la tercera edat.
Beneficis mentals, emocionals i socials
La música en la tercera edat pot estimular el cervell de maneres úniques. Pot millorar la memòria, la concentració i la cognició en general, potenciant les emocions positives. Per als adults majors, això pot ser especialment beneficiós en la prevenció o alentiment de la deterioració cognitiva associada amb l'envelliment. A més, la música pot ser una eina efectiva per a gestionar l'estrès, l'ansietat i la depressió.
En escoltar música que els agrada, els adults majors poden experimentar un augment en els nivells de dopamina i serotonina, neurotransmissors associats amb el plaer i el benestar emocional.
Aquestes activitats amb música solen realitzar-se en grup, la qual cosa fomenta la interacció social.
Beneficis cognitius
La música ajuda als ancians a obtenir beneficis cognitius com conservar o millorar les habilitats verbals, estimular l'aprenentatge, exercitar la memòria, mantenir l'atenció i concentració, fomentar la creativitat i disminuir l'ansietat i angoixa. A més, activa les neurones i millora el nostre aprenentatge; millora el nostre estat d'ànim gràcies a l'augment de la serotonina, té efectes relaxants i ens ajuda a expressar emocions.
D'altra banda, fomenta la comunicació i els nostres vincles afectius, ens entreté, millora l'activitat cerebral en exercitar la memòria i fomenta l'agudesa mental, alliberant uns certs records.
També s'estan investigant tècniques de musicoteràpia en el tractament d'altres malalties com el párkinson, autisme, traumatisme cerebral, apoplexia, etc.
La musicoteràpia
La musicoteràpia és l'ús de la música amb finalitats terapèutics per a restaurar o millorar la salut de les persones.
L'objectiu principal d'aquesta activitat és promoure un entorn on es treballi la comunicació, l'aprenentatge, l'expressió -verbal i no verbal-, la participació i la creativitat, entre altres aspectes. Tot això, alhora que es millora l'autoestima dels pacients i qualitat de vida. Concretament, la musicoteràpia en els majors s'empra per a integrar i millorar les capacitats en àrees com el llenguatge, atenció, memòria, conducta, estat d'ànim i mobilitat.
No hi ha dubte que el paper de la música en la medicina ha augmentat en els últims anys, ja que s'ha demostrat que afecta positivament la pressió arterial, la memòria, el dolor, la depressió, la recuperació de vessaments cerebrals, entre altres aspectes.
En sentir una cançó i/o tocar un instrument, exercitem la nostra ment, així com la capacitat auditiva i visual. Per això, la musicoteràpia és una de les activitats més recomanables perquè les persones majors puguin gaudir d'un envelliment amb benestar físic i psicològic. De fet, diversos estudis estan treballant a demostrar la importància de la música pot ser una teràpia efectiva per a persones amb alzheimer i altres demències.
Com incorporar la música en persones majors?
La musicoteràpia no consisteix simplement a reproduir cançons perquè els majors les escoltin. La teràpia amb música per a ancians pot realitzar-se mitjançant diferents activitats, com:
- Tocar un instrument, per a potenciar la creativitat i coordinació
- Ballar al ritme de les cançons. Amb això, milloren la coordinació, sociabilitat, mobilitat i equilibri, i entrenen la memòria en haver d'aprendre una coreografia.
- Cantar, ja que estimula la memòria, l'atenció i altres aspectes cognitius.
- Pintar com a activitat alternativa mentre escolten música, per a augmentar els beneficis psicomotrius i emocionals.
Cal assenyalar que la Revista Espanyola de Geriatria i Gerontologia va defensar l'ús de la musicoteràpia en pacients amb demència hospitalitzats. Van realitzar un estudi i van concloure que les preferències musicals del pacient tenien molta importància en què la musicoteràpia fora efectiva. Gràcies a ella, es va valorar fins i tot receptar una menor dosi d'uns certs psicofàrmacs.
Una eina molt poderosa
En resum, la música en la tercera edat pot ser una eina poderosa per a millorar la qualitat de vida de les persones. Els seus beneficis físics, mentals i emocionals són àmpliament reconeguts i recolzats per la recerca científica.
Ja sigui escoltant música, participant en activitats musicals o compartint experiències musicals amb uns altres, els adults majors poden gaudir d'una millor salut i benestar en totes les àrees de les seves vides.
Com a societat, és important reconèixer el valor de la música en la tercera edat i proporcionar oportunitats accessibles perquè tots puguin beneficiar-se dels seus efectes positius.
Rutines diàries: estructura i consistència en la vida de les persones majors
Les rutines diàries juguen un paper fonamental en la vida de les persones majors, especialment en l'entorn d'una residència per a la gent gran.
La estructura i consistència proporcionades per aquestes rutines no només contribueixen al benestar general, sinó que també tenen un impacte significatiu en la qualitat de vida dels residents.
Quines són aquestes rutines diàries comunes en una residència de persones majors? Quina importància tenen per a les persones grans? Quins són els seus beneficis i els problemes que poden sorgir en absència de rutines estructurades? De tot això parlarem en aquest article.
Per què són importants les rutines en persones majors?
Les persones majors, especialment aquelles que resideixen en entorns de cura, troben gran "consol", confiança i seguretat en les rutines diàries.
La previsibilitat d'aquestes rutines els proporciona un sentit de control sobre el seu entorn i els ajuda a adaptar-se als canvis més fàcilment. Per tant, la importància d'aquestes rutines es reflecteix en dos aspectes clau:
- Seguretat emocional: La consistència en les rutines diàries crea un entorn anticipable, cosa que proporciona seguretat emocional als residents i impulsa, entre d'altres coses, el envelliment actiu. Això és especialment significatiu per a aquells que poden experimentar ansietat a causa de la pèrdua d'autonomia.
- Millora de la salut mental: Les rutines estructurades contribueixen positivament a la salut mental de les persones majors. Reduint la incertesa i l'estrès, promovem un estat de benestar emocional, fins i tot nutritiu i en l'alimentació, generant un impacte positiu en la cognició i la qualitat de vida.
Beneficis de les rutines
Entesa ja la importància real d'aquestes rutines diàries en una residència, a casa, etc. és precís comprendre fins a quin punt són beneficioses tant a nivell individual com col·lectiu.
Precisament una de les grans avantatges és el foment de la socialització.
Les rutines diàries que proposem des d'El Cel de Rubí inclouen activitats grupals que impulsen la socialització entre els residents. I és que una interacció regular contribueix a la formació d'amistats, reduint la sensació d'aïllament.
A més, hi ha la millora de la salut física i mental. La incorporació d'activitats físiques en les rutines diàries contribueix a mantenir la mobilitat i la salut física dels residents, prevenint problemes de salut a llarg termini i sempre amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida. I això també fa que s’estimuli sensorialment als residents, es sentin més còmodes i satisfets.
Problemes associats a l'absència de rutines
Hi ha la cara i hi ha la creu. La falta de rutines estructurades pot donar lloc a una sèrie de problemes que afecten negativament la vida de les persones majors en una residència. Podem destacar:
- Confusió i desorientació: La falta de rutines pot portar a la incertesa, a la confusió i desorientació en els residents, especialment aquells que enfronten problemes cognitius. La previsibilitat de les rutines actua com un àncora que ajuda a mantenir l'orientació.
- Declivi en la salut mental: Pot contribuir a l'empitjorament de la salut mental dels residents, augmentant el risc de depressió i ansietat. La manca de certeses sobre el que succeirà a continuació pot generar estrès innecessari.
- Manca d'una estructura en la vida diària: La manca de rutines pot resultar en una vida diària mancada d'estructura. Això pot portar a la pèrdua d'interès en activitats, disminució de la participació social i, en última instància, afectar la qualitat de vida.
3 rutines diàries en una residència de gent gran
En una residència de gent gran com El Cel Rubí, les rutines diàries estan cuidadosament dissenyades per satisfer les necessitats físiques, emocionals i socials dels residents. Aquestes rutines solen incloure activitats programades, menjars, moments de descans i atenció mèdica. Vegem algunes de les rutines més comunes:
1. Activitats programades
Les activitats programades, com exercicis físics suaus, classes d'art, música, risoteràpia o jocs, són essencials en la rutina diària dels residents. Aquestes activitats, a més de promoure la salut física, també fomenten la interacció social, la qual és crucial per combatre la solitud i l'aïllament.
2. Horaris de menjars
La regularitat en els horaris de menjars proporciona estabilitat i assegura una nutrició adequada. Menjar junts també crea un sentit de comunitat i promou la socialització entre els residents.
3. Cura personal i medicació
Les rutines diàries inclouen moments designats per a la cura personal, com ara la higiene, banys i administració de medicaments. Aquests moments són ineludibles per mantenir la salut física i mental dels residents.
Com és un dia a El Cel Rubí?
El dia a dia a la nostra residència segueix uns patrons molt clars, tot i que sempre comptem amb dies especials, com Sant Jordi, Reis, festivitats nacionals, etc. a més de noves activitats que anem introduint, espais com la sala d'estimulació sensorial Snoezelen i en definitiva alternatives contínues per impulsar el benestar diari dels nostres majors. En tot cas, aquí us deixem un organigrama per entendre com seria un dia a la nostra residència:
A més de les rutines habituals, al nostre centre també tenim activitats especials com les col·laboracions amb escoles i instituts. Aquestes són molt valuoses i tenen molt bona acollida perquè no només trenquen amb la rutina "social" sinó que es relacionen amb persones molt diferents ja que ens involucrem en projectes intergeneracionals.
La rutina: un pilar fonamental per a les persones majors
En resum, les rutines diàries són una de les bases de la vida de les persones majors que viuen en una residència.
La estructura i la consistència proporcionades per aquestes activitats que es repeteixen dia a dia no només milloren la qualitat de vida, sinó que també contribueixen al benestar emocional, social i físic de cada resident.
D'altra banda, la manca d'una rutina pot donar lloc a problemes que afecten negativament la salut i el benestar de les persones majors.
És per això que la creació de rutines adaptades a les necessitats individuals dels residents, tal com fem amb cadascun dels nostres majors a El Cel Rubí, és essencial per assegurar un entorn en què puguin florir i gaudir d'una vida plena.
