Millorant la capacitat cognitiva amb activitats a la sala multisensorial
Al Cel de Rubí venim reforçant un nou projecte d'activitat a la sala multisensorial per a millorar la capacitat cognitiva.
Es tracta d'un joc d'allò més entretingut per als nostres residents: el treball de construcció amb LEGO, és a dir, treballar a nivell psicològic l'elaboració de figures 3D de construcció a partir d'imatges 2D.
Tot això forma part, a més, del programa d'activitats del Cel de Rubí.
Com veurem en aquest article, aquests exercicis funcionen molt bé per a estimular la capacitat cognitiva.
Treballant les capacitats cognitives
Les capacitats cognitives són funcions mentals i habilitats que permeten a una persona processar, entendre, recordar i utilitzar la informació que rep de l'entorn.
Aquestes capacitats juguen un paper fonamental en el pensament, l'aprenentatge, la resolució de problemes i la presa de decisions. Abasten una àmplia gamma de funcions mentals que treballen juntes per a processar la informació i exercir diverses tasques cognitives.
Concretament, a través d'aquests exercicis amb LEGO i d'estimulació sensorial, es treballen diverses capacitats cognitives com són:
- La capacitat atencional i de concentració. L'estar pendents de quina peça es correspon amb la figura o el fet de ser conscients que peces ja han estat seleccionades estimula la capacitat de focalització en un estímul.
- La memòria recent i immediata. Ens permet saber quines peces hem col·locat ja i quines són les següents a triar.
- La socialització i l'oci. Com treballem de manera grupal, afavorim els llaços relacionals entre els i les diferents usuaris/as. Durant la construcció, sorgeixen converses sobre el que s'està duent a terme o sobre altres aspectes que recorden. La socialització i l'espai d'oci són components molt importants per a dur a terme un envelliment actiu.
I és que amb el treball de la capacitat cognitiva, es progressa en el treball sobre l'atenció, la concentració, la memòria, el raonament lògic, resoldre problemes i a major velocitat, la percepció visual i espacial i les habilitats motores, la creativitat o les habilitats socials, entre altres elements.
Aquestes capacitats cognitives treballen juntes i es complementen per a permetre un funcionament mental eficient i adaptatiu en diverses situacions i contextos. Per això, mantenir-les al llarg de la vida és essencial per a un envelliment saludable i per a mantenir una ment activa i compromesa.
En això també són determinants les pràxies.
Què són les pràxies?
Les pràxies fan referència a un procés neurològic on es duen a terme una sèrie d'accions de moviments de manera voluntària per a dur a terme una fi.
És a dir, són habilitats motores i cognitives que permeten planificar, organitzar i executar accions i moviments precisos i coordinats per a fer tasques específiques. Aquestes habilitats estan relacionades amb la capacitat del cervell per a planificar i dur a terme accions motrius complexes, com vestir-se, menjar, raspallar-se les dents, escriure, manipular objectes, entre altres.
En el cas que ens ocupa, la construcció de figures, estem treballant les pràxies visuoconstructives o visuoespacials. Aquestes es corresponen amb la capacitat d'executar una sèrie de moviments en específic per a organitzar uns certs elements en un espai concret (Maragall, s.f.).
Existeixen altres tipus de pràxies, cadascuna enfocada en una funció particular:
- Ideomotores: Impliquen la capacitat de realitzar moviments en resposta a una ordre verbal o mental.
- Ideatòries: Involucren la planificació i execució de seqüències de moviments.
- Oromotores: Són habilitats relacionades amb la coordinació dels músculs orals i facials per a realitzar moviments com parlar, mastegar, empassar, etc.
Com estimular la capacitat cognitiva?
Comptem amb nombroses eines per a estimular la capacitat cognitiva dels nostres residents a El Cel de Rubí, amb l'objectiu de mantenir la seva ment activa i millorar la seva qualitat de vida.
Són activitats que a més són extrapolables més enllà dels nostres centres.
Tot comença amb les activitats cognitives pròpiament, és a dir, accions que desafiïn i estimulin el cervell, com a trencaclosques, mots encreuats, sudokus, jocs de memòria, jocs de paraules i jocs d'estratègia.
A això podem afegir activitats creatives i d'expressió artística, com la pintura, l'escultura, l'escriptura, la música i la dansa.
Amb classes i tallers també es manté la ment activa, igual que amb l'exercici físic regular – millor encara si són a l'aire lliure-.
I cal destacar especialment la teràpia ocupacional. A la nostra residència comptem amb terapeutes ocupacionals per a dissenyar activitats personalitzades que abordin les necessitats individuals dels residents, incloses les activitats que mantinguin les seves habilitats motores i cognitives.
Per descomptat, els jocs de taula i grups socials, la reminiscència (compartir les seves històries de vida, records i experiències), i comptar sempre amb una òptima alimentació, és fonamental.
Com també ho és l'estimulació multisensorial, de la qual ja us hem parlat llargament.
Bàsicament consisteix a dissenyar espais que estimulin els sentits a través de colors, textures, aromes i sons agradables. I és que l'estimulació multisensorial pot millorar l'estat d'ànim i la cognició.
En aquest cas, és necessari aprofundir en les virtuts de la intervenció mitjançant l'estimulació multisensorial o Snoezelen. Aquests espais són sales adaptades amb material ja preparat per a proporcionar experiències sensorials diverses.
El que perseguim és aconseguir un ambient d'estimulació facilitant l'exploració, el descobriment i el gaudi de diferents experiències sensorials. Un “despertar sensorial”.
Beneficis de l'estimulació cognitiva
L'estimulació cognitiva en els ancians ofereix una sèrie d'avantatges i beneficis que contribueixen a millorar la seva qualitat de vida i el seu funcionament mental.
Alguns d'aquests beneficis (NeuronUP, 2022) al·ludeixen a la promoció de l'autonomia i l'autoestima, alentir la deterioració cognitiva… Vegem quins són els més destacats:
- Mantenir les habilitats cognitives i enfortir les habilitats mentals com la memòria, l'atenció, el raonament i la resolució de problemes. Això ajuda a retardar el declivi cognitiu associat amb l'envelliment.
- Prevenir la deterioració cognitiva, reduint el risc de desenvolupar trastorns neurodegeneratius com la malaltia d'Alzheimer i la demència.
- Millorar la concentració i l'atenció i una major estimulació neuronal i plasticitat cerebral.
- Millorar l'estat d'ànim i reduir els sentiments d'ansietat i depressió.
- Fomentar la socialització, la interacció social i el compromís emocional per a prevenir l'aïllament social i augmentar l'autoestima.
- Retardar l'avanç de malalties neurodegeneratives i promoure la seva independència.
En resum, l'estimulació cognitiva en les persones grans suposa una sèrie de beneficis que abasten des del manteniment d'habilitats mentals fins a la promoció de la salut emocional i el benestar general. Per això, per a maximitzar aquests beneficis, en el Cel de Rubí dissenyem programes d'estimulació cognitiva adequats a les necessitats individuals i preferències de cada persona.
Referències
- Maragall, F. P. (s. f.). Pràxies: Què són i com estimular aquestes capacitats cognitives?
- (2022, 13 setembre). Beneficis de l'estimulació cognitiva en persones majors.
Primers auxilis en persones grans
Les persones, a mesura que envellim, ens tornem més vulnerables davant qualsevol lesió. És per això que els majors tenen més risc de sofrir accidents a causa de la disminució de les seves funcions, a ser més propensos a caure, lesionar-se o emmalaltir. Davant aquestes situacions, es fa vital conèixer quins són els primers auxilis en persones grans i com s'han de realitzar, ja sigui per a manejar caigudes, cremades, problemes cardiovasculars o altres accidents comuns. Es tracta d'un coneixement clau per a les famílies i els propis ancians, i especialment per a les residències de persones grans com El Cel Rubí.
Imatge de Martin Splitt a Unsplash
Què són primers auxilis en persones majors?
Els primers auxilis són les mesures immediates que es prenen en una persona lesionada, inconscient o que emmalalteix sobtadament, en el lloc on ha succeït l'incident (escena) i fins que arriba l'assistència sanitària (servei d'emergència).
Els primers auxilis, lògicament, estan pensats per a ajudar, no per a causar més mal, per la qual cosa cal saber aplicar-los amb èxit per a:
- Mantenir viu a l'accidentat.
- Evitar noves lesions o complicacions.
- Posar a l'accidentat al més aviat possible en mans de serveis mèdics.
- Alleujar el dolor.
- Evitar infeccions o lesions secundàries.
Conèixer els aspectes essencials sobre els primers auxilis ajuda a salvar vides i a disminuir els riscos.
El mètode PAS
En el cas dels primers auxilis en ancians, ens movem sempre sota les directrius del mètode PAS: Protegir, Avisar i Socórrer.
Primer cal protegir. És a dir, evitar que la font de mal continuï actuant i no realitzar accions si no es coneixen les tècniques. Després cal avisar, perquè els serveis d'emergències arribin com més aviat millor. Finalment, cal socórrer. Si ja s'ha avisat i es coneixen els mètodes per a actuar, es poden realitzar les tècniques de primers auxilis en ancians.
Com realitzar els primers auxilis en majors
A continuació, us expliquem les situacions més habituals i/o propenses d'accidents en adults grans i com brindar-li primers auxilis de manera adequada.
Intoxicacions
Quan apareix una intoxicació cal esbrinar quin ha estat la causa, és a dir, identificar el producte i donar la màxima informació possible. Si s'identifica, cal comunicar-li-ho al servei d'emergències perquè donin pautes exactes de com actuar. És crucial no provocar el vòmit ni administrar sòlids, líquids o medicaments.
Com actuar davant un atropellament
Els primers auxilis en adults grans, en cas d'atropellament, han de seguir l'estratègia PAS. Primer, apartar o protegir la persona de la carretera. I avisar de manera immediata al servei d'emergències sense moure el cos, per a evitar lesions majors. Després, es fa tot el possible per mantenir la via aèria buidada i detenir qualsevol sagnat.
Cremades
Si bé vegada són menys freqüents, els ancians poden sofrir cremades en manipular líquids bullint, com a aigua o oli calent. Aquí, depenent del tipus de cremada, cal realitzar unes accions o altres.
Per a les cremades petites de contacte, refredar la zona sota un doll d'aigua. En cremades per flama, no retirar la roba. I en les cremades químiques, retirar la roba i rentar amb abundant aigua. I en tots els casos, telefonar a l'ambulància.
Imatge de Diana Polekhina a Unsplash
Primers auxilis en adults majors en cas de caiguda
Les caigudes són molt freqüents en la tercera edat i responen a multitud de factors de risc. De fet, segons aquest article de First Aid for Life, la gran majoria dels accidents que sofreixen les persones ancianes són les caigudes. Aquestes caigudes solen estar relacionades amb una pèrdua de visió o amb problemes de l'equilibri, a causa de la deterioració dels ossos i les funcions motores.
Una caiguda pot ocasionar un traumatisme cranioencefàlic, una fractura d'os o el trencament de maluc, entre altres situacions. Per això, per a treballar en la prevenció de caigudes, les residències s'han convertit en un espai segur per als nostres majors, on es gaudeix d'una accessibilitat completa disminuint dràsticament els riscos.
En cas de caiguda, el primer que hem de fer és demanar ajuda i revisar l'estat de la persona, intentant calmar-lo i mobilitzar-lo lentament. Podem col·locar un coixí o manta, o el que tinguis a la mà, sota el seu cap.
- Si apareix molt dolor en alguna zona, una deformitat o incapacitat de moviment, cal evitar moure aquesta part.
- Cal ajudar aquesta persona a aixecar-se quan sigui possible fer-ho sense dolor. Per a això es recomana col·locar-ho en quatre potes per a tenir més estabilitat. Després se separen els colzes del sòl.
- En els casos en els quals la caiguda hagi provocat pèrdua de coneixement, dificultat per a respirar, possibilitat d'algun os trencat, sagnat o vòmits cal acudir a urgències.
Infart cardíac o accident cerebrovascular
L'infart cardíac o l'accident cerebrovascular també posen en risc la vida de l'ancià. Per això, s'ha d'actuar amb rapidesa perquè les conseqüències siguin el menys greus possibles.
A més, és crucial que les residències coneguin l'historial mèdic complet del pacient per a saber actuar immediatament i de la forma correcta.
Si un resident sofreix algun d'aquests dos accidents, actuem de la següent manera:
- El personal sanitari ha de telefonar immediatament a urgències.
- Revisar el pols i les respiracions. Si és necessari, posem en pràctica la maniobra cardio-respiratòria.
- Acomodar a la persona major boca amunt, comprovant que no hi ha cap obstacle perquè pugui respirar bé.
- Col·locar el mentó del major cap amunt per a obrir les vies respiratòries, obrim la seva boca i tapant el seu nas amb la nostra mà, inhalem aire i col·loquem els nostres llavis sobre els de l'accidentat. Després, exhalem l'aire fins que el pit s'infli. Aquesta acció ha de repetir-se 2 vegades. Procedir a realitzar 30 compressions ràpides.
- Realitzar un massatge cardíac i combinar les dues tècniques (2 insuflacions i 30 compressions) fins que l'ancià recobri el coneixement o arribi l'ajuda mèdica.
- Desfibrilar. En El Cel de Rubí comptem amb desfibril·lador propi dins del centre i formació per al seu ús. I en col·laboració amb l'Ajuntament de Rubí, disposem d'un desfibril·lador en la façana del centre, al carrer, perquè pugui ser utilitzat en una emergència en la rodalia del centre.
Desmais
En cas de desmais, el més recomanable és seguir els següents passos:
- Comprovar l'estat de l'adult major, que no trobi ferides o sagnats.
- Posicionar-ho boca amunt, però deixant el cap de costat per a evitar que s'ofegui amb la llengua. Després, elevar les seves cames amb les mans per a ajudar al fet que la sang arribi al cervell.
- Quan la persona recuperi el coneixement, ajudar-lo a parar-se. És recomanable telefonar a emergències o anar immediatament a un centre mèdic perquè li realitzin un control.
Actuar enfront d'una ennuegada
Altra tipus d'accident comú entre els ancians és l'anomenada broncoaspiració. En perdre peces dentals i altres problemes de l'edat, empassar és més difícil per als ancians. I és possible que parteix del menjar vagi a parar a les vies respiratòries. Per això, a El Cel de Rubí treballem en la seva prevenció mitjançant la cura de l'entorn, la postura, la presentació dels aliments i l'acte de deglució. Per exemple, comptem amb terapeutes ocupacionals que treballen sobre l'aprenentatge de la deglució en el major amb disfàgia.
En cas d'ennuegada, si la persona tus, no està en risc la seva vida. La tos és el mecanisme del cos per a expulsar les obstruccions. No obstant això, i per a salvar a la persona davant una ennuegada que vagi a més, en els moments més crítics d'asfíxia, cal conèixer i realitzar la maniobra Heimlich, o bé tractar de donar amb l'objecte que està obstaculitzant les vies i si és possible, treure'l amb les nostres pròpies mans.
Això últim solo ho poden fer professionals capacitats i assegurances, perquè és perillós, en El Cel de Rubí disposem de formació per a aquests casos així com de dispositius d'emergència per a poder ser utilitzats en cas d'ennuegada.
Imatge de Sincerely Media a Unsplash
Altres accidents comuns
Els primers auxilis en majors també han d'enfocar-se a tractar conseqüències de la diabetis, intoxicacions per medicaments o convulsions, així com el risc que sofreixin deshidratació o canvis extrems de temperatura.
Farmaciola bàsica de primers auxilis & Formació adequada
Per a poder realitzar primers auxilis en adults grans, és fonamental tenir una bona farmaciola a casa o en el nostre cas, en les residències d'ancians.
Aquesta farmaciola ha de comptar amb una sèrie d'elements imprescindibles, com puguin ser gases, tisores, tiretes i pinces, així com cinta, tovalloles antisèptiques i desinfectant de mans.
En el cas dels residents de llars d'ancians, aquests tenen moltes més probabilitats que altres persones d'anar a l'hospital. Així, l'equip mèdic adequat per a llars d'ancians pot controlar una sèrie d'afeccions mèdiques menors, evitant que empitjorin i reduint la necessitat de transportar als residents a l'hospital.
Per a això, cal comptar amb els subministraments adequats a mà i la preparació necessària, com són:
- Subministraments de seguretat: Caminadors, cadires de rodes, alarmes de llit, sistemes de crida per a pacients dels diferents tipus i adaptats a les seves necessitats…
- Articles de primers auxilis
- Subministraments mèdics per a pacients
- Ascensors
- Eines d'avaluació: Estetoscopi, Otoscopi, Oxímetre de pols, Termòmetre, etc.
- Material per a la prevenció d'infeccions
- Suport a la salut mental i cognitiva
- L'entrenament adequat
- Atenció d'emergència respiratòria
Actuar amb decisió i rapidesa
En les nostres residències sabem que conèixer les mesures bàsiques de primers auxilis en adults majors evita moltes complicacions i fins i tot pot salvar-los la vida. Cal tenir molt clar com s'ha d'actuar en cada situació, i que cada cuidador, fisioterapeuta, psicòleg, etc. sigui conscient dels riscos d'aquesta persona. Esperem que tots aquests consells de et serveixin d'ajuda si alguna vegada et veus en la necessitat de practicar primers auxilis a persones majors.
