Nuclis de convivència en residències de gent gran: què són i per què milloren la qualitat de vida
L'origen de les residències de majors sempre va ser el de ser una llar. No obstant això, va haver-hi un moment que els estàndards i protocols dificultaven aquesta visió. Malgrat això, en El Cel Rubí sempre hem advocat per un model residencial centrat en la persona i ens alegra que, amb el temps, conceptes com els nuclis de convivència hagin tornat a posar en valor i promoure les residències com una llar.
Ens agrada saber que quan es parla de residències, cada vegada es parla més de llars, de vida quotidiana, d'autonomia i d'atenció centrada en la persona.
Perquè cada resident mereix cura, atenció i afecte.
En aquest context, ens agradaria aprofundir en el concepte nuclis o unitats de convivència. En realitat, no és més que una manera d'organitzar les residències centrant-nos en el més important: la qualitat de vida, les relacions i el benestar emocional.
Però què diu exactament la normativa legal sobre aquests nuclis de convivència? Estan regulats? Què impliquen per a les persones majors i les seves famílies?
Volem explicar-t'ho de manera clara i senzilla, perquè tinguis tota la informació al teu abast, especialment si estàs en buscant residència per a un familiar.
Què són els nuclis o unitats de convivència?
Quan parlem de nuclis o unitats de convivència en una residència de majors, ens referim a espais de convivència reduïts dins del centre.
Aquests espais estan dissenyats perquè un grup petit de persones pugui viure de la forma més semblant possible a una llar.
Això s'aconsegueix amb…
- Habitacions per als residents
- Espais comuns com a menjador o sala d'estar
- Zones pensades per a compartir el dia a dia
- I, sempre que és possible, accés a espais exteriors com a terrasses o jardins
L'objectiu d'aquests nuclis de convivència és clar: crear entorns més humans, propers i personalitzats. Espais on la convivència sigui més natural i les persones no se sentin com a usuàries d'un servei, sinó que formen part d'un grup.
Què diu la normativa?
No existeix una normativa com a tal, encara que el concepte d'unitat de convivència apareix en la Resolució publicada en el BOE l'11 d'agost de 2022 (BOE-A-2022-13580), que aprova l'Acord del Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD).
Aquest acord estableix criteris comuns d'acreditació i qualitat per a centres i serveis, entre ells les residències de persones majors.
És un document que s'aplica en tota Espanya encara que el seu desenvolupament concret correspon a les autonomies.
Cal destacar, a més, que aquesta normativa s'emmarca dins de la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, i el seu principal objectiu és avançar cap a un model de cures que sigui:
- Més personalitzat
- Més respectuós amb la dignitat de la persona
- Més centrat en la vida quotidiana i el benestar emocional
També es promou que el personal d'atenció directa estigui vinculat de manera estable a cada unitat, afavorint la creació d'una relació de confiança entre l'equip de les residències i els residents.
Així s'aconsegueix un major coneixement de cada persona i una atenció més personalitzada.
Per què els nuclis de convivència milloren la qualitat de vida?
Amb tot el que hem explicat fins ara, hi ha alguna cosa evident: aquest model no és només una qüestió organitzativa. Té un impacte directe en el benestar de les persones majors. Vegem com.
Un entorn més semblant a una llar
En primer lloc, viure en espais més petits i acollidors redueix la sensació d'institucionalització.
El dia a dia dels residents s'assembla més al d'una casa: compartir moments, asseure's junts a menjar o passar l'estona, participar en petites tasques o simplement conviure.
Relacions més pròximes i estables
Que hi hagi grups reduïts afavoreix establir vincles més profunds entre residents i també amb els professionals que els acompanyen.
Això genera seguretat emocional, confiança i sensació de pertinença.
Més autonomia i participació
Les unitats de convivència faciliten que les persones puguin participar activament en el seu dia a dia, respectant hàbits, gustos i preferències.
Menys estrès i més benestar emocional
Moure's en espais coneguts, amb persones i professionals habituals, ajuda a reduir l'ansietat, especialment en persones amb deterioració cognitiva o amb major vulnerabilitat emocional.
Per una Atenció Centrada en la Persona
La normativa sobre unitats de convivència està estretament lligada al model d'Atenció Centrada en la Persona (ACP).
Aquest enfocament parteix d'una idea fonamental: cada persona és única i té dret a viure d'acord amb la seva història de vida, els seus valors, les seves preferències i el seu ritme.
En aquest sentit, les unitats de convivència permeten:
- Adaptar rutines a cada persona
- Respectar gustos i costums
- Fomentar la participació real
- Oferir suports personalitzats
- Preservar la intimitat i la dignitat
Què significa aquest model per a les famílies
Per a les famílies que busquen una residència per a un ser estimat, conèixer aquest model d'unitats de convivència aporta tranquil·litat i seguretat.
Saben que existeixen criteris de qualitat que promouen:
- Espais més humans
- Atenció personalitzada
- Relacions estables
- Respecte per l'autonomia
I això els ajuda a entendre que les residències actuals avancen cap a models molt més pròxims i respectuosos amb els nostres avis.
Els nuclis de convivència no són només una manera d'organitzar l'espai, sinó una manera de cuidar millor.
En El Cel Rubí estem alineats amb aquests principis, avançant cap a un model de cura que posa en el centre a la persona, el seu benestar i la seva qualitat de vida. En el pròxim post del blog us comptarem més sobre aquest tema!
4 consells per preparar l'arribada a una residència de gent gran
Quan arriba el moment de plantejar-se l’ingrés en una residència de gent gran, tant els usuaris com les seves famílies passen per canvis, moltes emocions i decisions importants.
A El Cel Rubí entenem que aquest pas no és simplement un canvi de domicili.
S’obre pas una nova etapa de vida que requereix cura, acompanyament i sensibilitat.
Conscients d’això, volem compartir amb tu els nostres millors consells per preparar la transició de la llar a la residència, reforçant la importància de l’acompanyament emocional, social i familiar.
1. Entendre la transició des d’una perspectiva global
La decisió que una persona gran ingressi en una residència sol sorgir quan les cures a domicili esdevenen inviables.
Els fills treballen i no tenen temps, o bé la persona gran viu més anys i potser amb patologies que requereixen atenció física o cognitiva especialitzada.
Aquesta és una realitat que la majoria de les famílies afronten en algun moment de les seves vides per la impossibilitat de compaginar feina i cura del familiar, o pel desconeixement de com atendre una persona malalta o dependent.
És evident que és una decisió difícil i que remou a tothom.
Per això, els dies previs i el moment del trasllat poden generar sentiments com anticipació, culpa o fins i tot temor, tant en la persona gran com en la seva família.
En aquests casos, planificar amb antelació, implicar la persona gran en la mesura del possible i fomentar una comunicació oberta entre els familiars i amb la residència són aspectes clau perquè l’adaptació sigui més serena.
2. Expressar clarament els sentiments de tothom
Com en la majoria de moments a la vida, un dels pilars per afrontar bé la transició és obrir un espai de diàleg sincer.
Per exemple, hi ha famílies en què tradicionalment s’han assumit les cures a casa. Tanmateix, quan la situació ja no és viable, es pot generar angoixa, culpa o sensació de derrota.
En casos així, des d’El Cel Rubí animem les famílies a reconèixer que s’ha fet tot el possible per mantenir la cura a la llar.
A més, la decisió d’ingressar en una residència de gent gran no és un fracàs, sinó buscar el millor per a la persona gran.
Pel que fa al futur resident, cal convidar-lo a expressar les seves pròpies emocions amb preguntes com: “Com et sents amb aquest canvi?”, “Què és el que més et preocupa?”.
També és molt important assegurar-li que continua sent una part fonamental de la família. I, encara més important, recordar-li que l’ingrés no suposa el final dels seus vincles ni del seu projecte de vida.
El fet de parlar obertament afavoreix un clima de confiança entre la persona gran i la família, i permet que se senti compresa i acompanyada en aquesta nova etapa.
3. Comprendre que ingressar en una residència no suposa renunciar a la vida social ni familiar
Un dels mites que més sovint veiem en el moment d’entrar per primera vegada en una residència és el famós “ara ja s’ha acabat tot”.
Però res més lluny de la realitat.
Almenys a El Cel Rubí, on volem subratllar que la vida a la residència continua amb plenitud:
La persona gran manté les seves amistats, pot rebre visites, trucades, compartir àpats o sortides amb la família.
Organitzem sortides i excursions i animem els familiars a participar-hi, perquè considerem que ells també formen part de la gran família d’El Cel Rubí.
Aquesta continuïtat de relacions socials és clau per evitar l’aïllament i reforçar el benestar emocional.
4. Com ho fem a El Cel Rubí: acompanyament, adaptació i personalització
A la nostra residència de Rubí (Barcelona) comptem amb un enfocament integral i humà per gestionar aquesta transició de viure a casa a viure a la residència.
Visita i coneixement previ del centre
Convidem la persona gran (i la seva família) a visitar la residència, conèixer el nostre equip i els seus futurs companys.
Creiem que quan l’usuari pot veure el lloc, la residència deixa de ser una cosa desconeguda o “temuda” i es converteix en un espai per compartir, riure i viure. En definitiva, una primera visita ajuda a dissipar idees preconcebudes, respon a dubtes i afavoreix la confiança.
Expressió de sentiments i voluntats
En aquesta fase facilitem espais de diàleg en què, tant la persona gran com els familiars, poden expressar les seves inquietuds, desitjos i expectatives.
Per a nosaltres és molt important valorar el fet que moltes persones grans tenen rutines ben establertes, maneres de fer les coses i necessiten respectar la seva història de vida.
Personalització del nou llar
A l’hora d’ingressar, l’equip tècnic recull informació detallada sobre la història personal de la persona gran (hàbits, gustos, preferències, rutines) per adaptar el dia a dia al màxim a les seves necessitats.
Per ajudar-nos en aquesta tasca, els residents poden portar amb ells objectes significatius: fotografies, petits mobles, coixins, cobrellits, nines…
D’aquesta manera, la seva habitació es converteix en una llar personal, acollidora i amb el seu propi gust.
Al mateix temps, és una manera de respectar la seva autonomia i la seva intimitat des del primer dia.
Seguiment del procés d’adaptació
Un cop ingressada, tot l’equip tècnic fa un seguiment continu tant de la persona gran com de la seva família, per oferir suport, resoldre dubtes i facilitar el procés.
Som conscients del gran canvi que suposa: canviar de llar, de rutina, d’entorn. Per això acompanyem aquesta fase amb sensibilitat, flexibilitat i escolta activa.
En conjunt, aquest enfocament ha demostrat facilitar una integració més ràpida, disminuir l’ansietat inicial i afavorir que els nostres residents se sentin part de la comunitat des del primer moment.
Acompanyar perquè el canvi sigui una oportunitat
Des d’El Cel Rubí ens agrada entendre la transició a una residència no com el final d’un capítol, sinó com el començament d’un altre ple de possibilitats: nous vincles, activitats, comunitat, atenció especialitzada i acompanyament.
Com hem anat dient, perquè el canvi sigui realment una oportunitat de benestar, és imprescindible que tant la persona gran com la seva família se sentin escoltades, respectades i acompanyades.
El nostre compromís en aquest sentit és clar: crear un espai on la persona gran se senti considerada, partícip i amb ple dret a una vida plena.
Per això apostem per acompanyar cada pas d’aquest procés, perquè ni la persona gran ni la seva família hagin de transitar la decisió en solitari.
Si estàs valorant aquest canvi o ja hi ets immers i vols compartir els teus dubtes, experiències o necessitats, estarem encantats d’acompanyar-te. Perquè el benestar integral de la nostra gent gran és responsabilitat de tots: família, equip i comunitat.
Millorant la capacitat cognitiva amb activitats a la sala multisensorial
Al Cel de Rubí venim reforçant un nou projecte d'activitat a la sala multisensorial per a millorar la capacitat cognitiva.
Es tracta d'un joc d'allò més entretingut per als nostres residents: el treball de construcció amb LEGO, és a dir, treballar a nivell psicològic l'elaboració de figures 3D de construcció a partir d'imatges 2D.
Tot això forma part, a més, del programa d'activitats del Cel de Rubí.
Com veurem en aquest article, aquests exercicis funcionen molt bé per a estimular la capacitat cognitiva.
Treballant les capacitats cognitives
Les capacitats cognitives són funcions mentals i habilitats que permeten a una persona processar, entendre, recordar i utilitzar la informació que rep de l'entorn.
Aquestes capacitats juguen un paper fonamental en el pensament, l'aprenentatge, la resolució de problemes i la presa de decisions. Abasten una àmplia gamma de funcions mentals que treballen juntes per a processar la informació i exercir diverses tasques cognitives.
Concretament, a través d'aquests exercicis amb LEGO i d'estimulació sensorial, es treballen diverses capacitats cognitives com són:
- La capacitat atencional i de concentració. L'estar pendents de quina peça es correspon amb la figura o el fet de ser conscients que peces ja han estat seleccionades estimula la capacitat de focalització en un estímul.
- La memòria recent i immediata. Ens permet saber quines peces hem col·locat ja i quines són les següents a triar.
- La socialització i l'oci. Com treballem de manera grupal, afavorim els llaços relacionals entre els i les diferents usuaris/as. Durant la construcció, sorgeixen converses sobre el que s'està duent a terme o sobre altres aspectes que recorden. La socialització i l'espai d'oci són components molt importants per a dur a terme un envelliment actiu.
I és que amb el treball de la capacitat cognitiva, es progressa en el treball sobre l'atenció, la concentració, la memòria, el raonament lògic, resoldre problemes i a major velocitat, la percepció visual i espacial i les habilitats motores, la creativitat o les habilitats socials, entre altres elements.
Aquestes capacitats cognitives treballen juntes i es complementen per a permetre un funcionament mental eficient i adaptatiu en diverses situacions i contextos. Per això, mantenir-les al llarg de la vida és essencial per a un envelliment saludable i per a mantenir una ment activa i compromesa.
En això també són determinants les pràxies.
Què són les pràxies?
Les pràxies fan referència a un procés neurològic on es duen a terme una sèrie d'accions de moviments de manera voluntària per a dur a terme una fi.
És a dir, són habilitats motores i cognitives que permeten planificar, organitzar i executar accions i moviments precisos i coordinats per a fer tasques específiques. Aquestes habilitats estan relacionades amb la capacitat del cervell per a planificar i dur a terme accions motrius complexes, com vestir-se, menjar, raspallar-se les dents, escriure, manipular objectes, entre altres.
En el cas que ens ocupa, la construcció de figures, estem treballant les pràxies visuoconstructives o visuoespacials. Aquestes es corresponen amb la capacitat d'executar una sèrie de moviments en específic per a organitzar uns certs elements en un espai concret (Maragall, s.f.).
Existeixen altres tipus de pràxies, cadascuna enfocada en una funció particular:
- Ideomotores: Impliquen la capacitat de realitzar moviments en resposta a una ordre verbal o mental.
- Ideatòries: Involucren la planificació i execució de seqüències de moviments.
- Oromotores: Són habilitats relacionades amb la coordinació dels músculs orals i facials per a realitzar moviments com parlar, mastegar, empassar, etc.
Com estimular la capacitat cognitiva?
Comptem amb nombroses eines per a estimular la capacitat cognitiva dels nostres residents a El Cel de Rubí, amb l'objectiu de mantenir la seva ment activa i millorar la seva qualitat de vida.
Són activitats que a més són extrapolables més enllà dels nostres centres.
Tot comença amb les activitats cognitives pròpiament, és a dir, accions que desafiïn i estimulin el cervell, com a trencaclosques, mots encreuats, sudokus, jocs de memòria, jocs de paraules i jocs d'estratègia.
A això podem afegir activitats creatives i d'expressió artística, com la pintura, l'escultura, l'escriptura, la música i la dansa.
Amb classes i tallers també es manté la ment activa, igual que amb l'exercici físic regular – millor encara si són a l'aire lliure-.
I cal destacar especialment la teràpia ocupacional. A la nostra residència comptem amb terapeutes ocupacionals per a dissenyar activitats personalitzades que abordin les necessitats individuals dels residents, incloses les activitats que mantinguin les seves habilitats motores i cognitives.
Per descomptat, els jocs de taula i grups socials, la reminiscència (compartir les seves històries de vida, records i experiències), i comptar sempre amb una òptima alimentació, és fonamental.
Com també ho és l'estimulació multisensorial, de la qual ja us hem parlat llargament.
Bàsicament consisteix a dissenyar espais que estimulin els sentits a través de colors, textures, aromes i sons agradables. I és que l'estimulació multisensorial pot millorar l'estat d'ànim i la cognició.
En aquest cas, és necessari aprofundir en les virtuts de la intervenció mitjançant l'estimulació multisensorial o Snoezelen. Aquests espais són sales adaptades amb material ja preparat per a proporcionar experiències sensorials diverses.
El que perseguim és aconseguir un ambient d'estimulació facilitant l'exploració, el descobriment i el gaudi de diferents experiències sensorials. Un “despertar sensorial”.
Beneficis de l'estimulació cognitiva
L'estimulació cognitiva en els ancians ofereix una sèrie d'avantatges i beneficis que contribueixen a millorar la seva qualitat de vida i el seu funcionament mental.
Alguns d'aquests beneficis (NeuronUP, 2022) al·ludeixen a la promoció de l'autonomia i l'autoestima, alentir la deterioració cognitiva… Vegem quins són els més destacats:
- Mantenir les habilitats cognitives i enfortir les habilitats mentals com la memòria, l'atenció, el raonament i la resolució de problemes. Això ajuda a retardar el declivi cognitiu associat amb l'envelliment.
- Prevenir la deterioració cognitiva, reduint el risc de desenvolupar trastorns neurodegeneratius com la malaltia d'Alzheimer i la demència.
- Millorar la concentració i l'atenció i una major estimulació neuronal i plasticitat cerebral.
- Millorar l'estat d'ànim i reduir els sentiments d'ansietat i depressió.
- Fomentar la socialització, la interacció social i el compromís emocional per a prevenir l'aïllament social i augmentar l'autoestima.
- Retardar l'avanç de malalties neurodegeneratives i promoure la seva independència.
En resum, l'estimulació cognitiva en les persones grans suposa una sèrie de beneficis que abasten des del manteniment d'habilitats mentals fins a la promoció de la salut emocional i el benestar general. Per això, per a maximitzar aquests beneficis, en el Cel de Rubí dissenyem programes d'estimulació cognitiva adequats a les necessitats individuals i preferències de cada persona.
Referències
- Maragall, F. P. (s. f.). Pràxies: Què són i com estimular aquestes capacitats cognitives?
- (2022, 13 setembre). Beneficis de l'estimulació cognitiva en persones majors.
Primers auxilis en persones grans
Les persones, a mesura que envellim, ens tornem més vulnerables davant qualsevol lesió. És per això que els majors tenen més risc de sofrir accidents a causa de la disminució de les seves funcions, a ser més propensos a caure, lesionar-se o emmalaltir. Davant aquestes situacions, es fa vital conèixer quins són els primers auxilis en persones grans i com s'han de realitzar, ja sigui per a manejar caigudes, cremades, problemes cardiovasculars o altres accidents comuns. Es tracta d'un coneixement clau per a les famílies i els propis ancians, i especialment per a les residències de persones grans com El Cel Rubí.
Imatge de Martin Splitt a Unsplash
Què són primers auxilis en persones majors?
Els primers auxilis són les mesures immediates que es prenen en una persona lesionada, inconscient o que emmalalteix sobtadament, en el lloc on ha succeït l'incident (escena) i fins que arriba l'assistència sanitària (servei d'emergència).
Els primers auxilis, lògicament, estan pensats per a ajudar, no per a causar més mal, per la qual cosa cal saber aplicar-los amb èxit per a:
- Mantenir viu a l'accidentat.
- Evitar noves lesions o complicacions.
- Posar a l'accidentat al més aviat possible en mans de serveis mèdics.
- Alleujar el dolor.
- Evitar infeccions o lesions secundàries.
Conèixer els aspectes essencials sobre els primers auxilis ajuda a salvar vides i a disminuir els riscos.
El mètode PAS
En el cas dels primers auxilis en ancians, ens movem sempre sota les directrius del mètode PAS: Protegir, Avisar i Socórrer.
Primer cal protegir. És a dir, evitar que la font de mal continuï actuant i no realitzar accions si no es coneixen les tècniques. Després cal avisar, perquè els serveis d'emergències arribin com més aviat millor. Finalment, cal socórrer. Si ja s'ha avisat i es coneixen els mètodes per a actuar, es poden realitzar les tècniques de primers auxilis en ancians.
Com realitzar els primers auxilis en majors
A continuació, us expliquem les situacions més habituals i/o propenses d'accidents en adults grans i com brindar-li primers auxilis de manera adequada.
Intoxicacions
Quan apareix una intoxicació cal esbrinar quin ha estat la causa, és a dir, identificar el producte i donar la màxima informació possible. Si s'identifica, cal comunicar-li-ho al servei d'emergències perquè donin pautes exactes de com actuar. És crucial no provocar el vòmit ni administrar sòlids, líquids o medicaments.
Com actuar davant un atropellament
Els primers auxilis en adults grans, en cas d'atropellament, han de seguir l'estratègia PAS. Primer, apartar o protegir la persona de la carretera. I avisar de manera immediata al servei d'emergències sense moure el cos, per a evitar lesions majors. Després, es fa tot el possible per mantenir la via aèria buidada i detenir qualsevol sagnat.
Cremades
Si bé vegada són menys freqüents, els ancians poden sofrir cremades en manipular líquids bullint, com a aigua o oli calent. Aquí, depenent del tipus de cremada, cal realitzar unes accions o altres.
Per a les cremades petites de contacte, refredar la zona sota un doll d'aigua. En cremades per flama, no retirar la roba. I en les cremades químiques, retirar la roba i rentar amb abundant aigua. I en tots els casos, telefonar a l'ambulància.
Imatge de Diana Polekhina a Unsplash
Primers auxilis en adults majors en cas de caiguda
Les caigudes són molt freqüents en la tercera edat i responen a multitud de factors de risc. De fet, segons aquest article de First Aid for Life, la gran majoria dels accidents que sofreixen les persones ancianes són les caigudes. Aquestes caigudes solen estar relacionades amb una pèrdua de visió o amb problemes de l'equilibri, a causa de la deterioració dels ossos i les funcions motores.
Una caiguda pot ocasionar un traumatisme cranioencefàlic, una fractura d'os o el trencament de maluc, entre altres situacions. Per això, per a treballar en la prevenció de caigudes, les residències s'han convertit en un espai segur per als nostres majors, on es gaudeix d'una accessibilitat completa disminuint dràsticament els riscos.
En cas de caiguda, el primer que hem de fer és demanar ajuda i revisar l'estat de la persona, intentant calmar-lo i mobilitzar-lo lentament. Podem col·locar un coixí o manta, o el que tinguis a la mà, sota el seu cap.
- Si apareix molt dolor en alguna zona, una deformitat o incapacitat de moviment, cal evitar moure aquesta part.
- Cal ajudar aquesta persona a aixecar-se quan sigui possible fer-ho sense dolor. Per a això es recomana col·locar-ho en quatre potes per a tenir més estabilitat. Després se separen els colzes del sòl.
- En els casos en els quals la caiguda hagi provocat pèrdua de coneixement, dificultat per a respirar, possibilitat d'algun os trencat, sagnat o vòmits cal acudir a urgències.
Infart cardíac o accident cerebrovascular
L'infart cardíac o l'accident cerebrovascular també posen en risc la vida de l'ancià. Per això, s'ha d'actuar amb rapidesa perquè les conseqüències siguin el menys greus possibles.
A més, és crucial que les residències coneguin l'historial mèdic complet del pacient per a saber actuar immediatament i de la forma correcta.
Si un resident sofreix algun d'aquests dos accidents, actuem de la següent manera:
- El personal sanitari ha de telefonar immediatament a urgències.
- Revisar el pols i les respiracions. Si és necessari, posem en pràctica la maniobra cardio-respiratòria.
- Acomodar a la persona major boca amunt, comprovant que no hi ha cap obstacle perquè pugui respirar bé.
- Col·locar el mentó del major cap amunt per a obrir les vies respiratòries, obrim la seva boca i tapant el seu nas amb la nostra mà, inhalem aire i col·loquem els nostres llavis sobre els de l'accidentat. Després, exhalem l'aire fins que el pit s'infli. Aquesta acció ha de repetir-se 2 vegades. Procedir a realitzar 30 compressions ràpides.
- Realitzar un massatge cardíac i combinar les dues tècniques (2 insuflacions i 30 compressions) fins que l'ancià recobri el coneixement o arribi l'ajuda mèdica.
- Desfibrilar. En El Cel de Rubí comptem amb desfibril·lador propi dins del centre i formació per al seu ús. I en col·laboració amb l'Ajuntament de Rubí, disposem d'un desfibril·lador en la façana del centre, al carrer, perquè pugui ser utilitzat en una emergència en la rodalia del centre.
Desmais
En cas de desmais, el més recomanable és seguir els següents passos:
- Comprovar l'estat de l'adult major, que no trobi ferides o sagnats.
- Posicionar-ho boca amunt, però deixant el cap de costat per a evitar que s'ofegui amb la llengua. Després, elevar les seves cames amb les mans per a ajudar al fet que la sang arribi al cervell.
- Quan la persona recuperi el coneixement, ajudar-lo a parar-se. És recomanable telefonar a emergències o anar immediatament a un centre mèdic perquè li realitzin un control.
Actuar enfront d'una ennuegada
Altra tipus d'accident comú entre els ancians és l'anomenada broncoaspiració. En perdre peces dentals i altres problemes de l'edat, empassar és més difícil per als ancians. I és possible que parteix del menjar vagi a parar a les vies respiratòries. Per això, a El Cel de Rubí treballem en la seva prevenció mitjançant la cura de l'entorn, la postura, la presentació dels aliments i l'acte de deglució. Per exemple, comptem amb terapeutes ocupacionals que treballen sobre l'aprenentatge de la deglució en el major amb disfàgia.
En cas d'ennuegada, si la persona tus, no està en risc la seva vida. La tos és el mecanisme del cos per a expulsar les obstruccions. No obstant això, i per a salvar a la persona davant una ennuegada que vagi a més, en els moments més crítics d'asfíxia, cal conèixer i realitzar la maniobra Heimlich, o bé tractar de donar amb l'objecte que està obstaculitzant les vies i si és possible, treure'l amb les nostres pròpies mans.
Això últim solo ho poden fer professionals capacitats i assegurances, perquè és perillós, en El Cel de Rubí disposem de formació per a aquests casos així com de dispositius d'emergència per a poder ser utilitzats en cas d'ennuegada.
Imatge de Sincerely Media a Unsplash
Altres accidents comuns
Els primers auxilis en majors també han d'enfocar-se a tractar conseqüències de la diabetis, intoxicacions per medicaments o convulsions, així com el risc que sofreixin deshidratació o canvis extrems de temperatura.
Farmaciola bàsica de primers auxilis & Formació adequada
Per a poder realitzar primers auxilis en adults grans, és fonamental tenir una bona farmaciola a casa o en el nostre cas, en les residències d'ancians.
Aquesta farmaciola ha de comptar amb una sèrie d'elements imprescindibles, com puguin ser gases, tisores, tiretes i pinces, així com cinta, tovalloles antisèptiques i desinfectant de mans.
En el cas dels residents de llars d'ancians, aquests tenen moltes més probabilitats que altres persones d'anar a l'hospital. Així, l'equip mèdic adequat per a llars d'ancians pot controlar una sèrie d'afeccions mèdiques menors, evitant que empitjorin i reduint la necessitat de transportar als residents a l'hospital.
Per a això, cal comptar amb els subministraments adequats a mà i la preparació necessària, com són:
- Subministraments de seguretat: Caminadors, cadires de rodes, alarmes de llit, sistemes de crida per a pacients dels diferents tipus i adaptats a les seves necessitats…
- Articles de primers auxilis
- Subministraments mèdics per a pacients
- Ascensors
- Eines d'avaluació: Estetoscopi, Otoscopi, Oxímetre de pols, Termòmetre, etc.
- Material per a la prevenció d'infeccions
- Suport a la salut mental i cognitiva
- L'entrenament adequat
- Atenció d'emergència respiratòria
Actuar amb decisió i rapidesa
En les nostres residències sabem que conèixer les mesures bàsiques de primers auxilis en adults majors evita moltes complicacions i fins i tot pot salvar-los la vida. Cal tenir molt clar com s'ha d'actuar en cada situació, i que cada cuidador, fisioterapeuta, psicòleg, etc. sigui conscient dels riscos d'aquesta persona. Esperem que tots aquests consells de et serveixin d'ajuda si alguna vegada et veus en la necessitat de practicar primers auxilis a persones majors.
