El tresor de l'amistat en la tercera edat
En el transcurs de la vida, l'amistat és un pilar fonamental del benestar emocional. No obstant això, en la tercera edat, aquest vincle adquireix una nova dimensió, sovint subestimada.
Després de la jubilació, la pèrdua de sers estimats o els canvis en l'estructura familiar, les persones grans poden sentir-se soles o aïllades.
Per això, és en aquest context quan l'amistat es converteix en un veritable tresor, un bàlsam que aporta sentit, alegria i salut.
Des del Cel de Rubí volem recordar amb aquest post com l'amistat en la tercera edat representa una oportunitat per a noves connexions socials, el paper crucial dels centres residencials i els múltiples beneficis que ofereixen aquestes relacions tant a nivell físic com emocional.
Amistats que enforteixen l'ànima
A mesura que avancem en la vida, canvien les nostres rutines, les nostres prioritats, fins i tot la nostra salut.
No obstant això, hi ha alguna cosa l'amistat conserva el seu valor.
En la tercera edat, els vincles afectius entre amics juguen un paper essencial en el benestar físic, emocional i social dels avis.
Les amistats no sols són companyia, sinó que també són font d'alegria, consol i sentit de pertinença.
Compartir moments, riure junts, recordar històries o simplement asseure's a conversar, ajuda a combatre la solitud i l'aïllament.
En residències i centres de dia com el nostre, veiem diàriament com un gest d'afecte o una conversa pot transformar l'ànim de les persones grans.
El valor transformador de l'amistat en la tercera edat
La tercera edat, lluny de ser un tancament, pot ser una etapa de renovació.
La llibertat que ve amb la jubilació i la maduresa emocional permeten a moltes persones redescobrir els seus interessos, compartir experiències amb més autenticitat i establir relacions profundes i significatives.
Així, l'amistat en aquesta etapa no es limita al simple fet de tenir companyia.
És una via de comunicació i afecte que estimula la ment, enforteix l'autoestima i atorga sentit a la vida diària.
A més, aquestes amistats tendeixen a ser més seleccionades i basades en afinitats reals, lliures de pressions socials o laborals.
Per a moltes persones majors, és també una manera de superar pèrdues o dols, permetent-los reconstruir la seva xarxa de suport emocional.
Lluny del que alguns pensen, mai és tard per a fer nous amics o reavivar antigues connexions.
5 obstacles comuns que hem de salvar
Malgrat els beneficis de l'amistat, existeixen barreres que dificulten la socialització en la tercera edat:
- Mobilitat reduïda: Malalties físiques o limitacions de mobilitat poden dificultar l'assistència a activitats socials.
- Pèrdua d'amics o parella: La mort de sers estimats deixa un buit emocional i social difícil d'omplir.
- Falta d'espais de trobada: L'absència de llocs accessibles i adaptats per a socialitzar és un obstacle important.
- Por o vergonya: Algunes persones grans poden sentir inseguretat en iniciar noves relacions, especialment si porten anys sense fer-ho.
- Bretxa tecnològica: En un món digitalitzat, la falta d'habilitats tecnològiques pot limitar l'accés a noves formes de comunicació social.
Malgrat aquestes barreres, existeixen solucions efectives que permeten a les persones grans tornar a connectar-se.
Entre elles, els centres per a avis juguen un paper essencial.
Beneficis comprovats: l'amistat com a medicina
Nombrosos estudis científics avalen els efectes positius de les relacions socials en la salut de les persones grans.
L'amistat actua com una medicina natural que millora notablement la qualitat de vida.
Per això, és important conèixer els diferents beneficis que garanteixen:
Beneficis emocionals
- Reducció de la depressió i l'ansietat: Sentir-se escoltat, comprès i acompanyat disminueix significativament els símptomes depressius.
- Millora de l'autoestima: La validació dels altres reforça el valor personal i la identitat.
- Major sentit de propòsit: Les amistats donen una raó per a aixecar-se cada dia i participar activament en la vida.
- Suport en moments difícils: Tenir algú amb qui parlar en moments de tristesa o preocupació ajuda a gestionar millor les emocions.
Beneficis cognitius
- Estimulació mental: Converses, jocs i debats fomenten el pensament crític i la memòria.
- Prevenció de la deterioració cognitiva: La interacció regular s'associa amb un menor risc de malalties com l'Alzheimer.
Beneficis físics
- Major longevitat: Estudis demostren que les persones grans amb xarxes socials actives viuen més temps.
- Millor salut cardiovascular: Les emocions positives associades a l'amistat disminueixen la pressió arterial i redueixen l'estrès.
- Foment d'hàbits saludables: Compartir activitats esportives o alimentar-se en grup promou estils de vida més saludables.
En resum, els grans avantatges que trobem a mantenir relacions d'amistat en la vellesa són:
- Reduir el risc de depressió i ansietat
- Estimular la memòria i les capacitats cognitives
- Augmentar l'autoestima i el sentit d'utilitat
- Afavorir hàbits saludables com una alimentació equilibrada o la pràctica d'exercici
A més, les amistats poden actuar com una xarxa de suport emocional en moments difícils, oferint comprensió i consol quan més es necessita.
Els centres com a espais de trobada
Els centres de dia, associacions de majors i espais comunitaris s'han convertit en veritables oasis per a la socialització en la vellesa.
Proporcionen activitats recreatives, cures bàsiques i fomenten una xarxa de suport social que pot ser transformadora.
Al Cel de Rubí, fomentem espais perquè aquestes relacions floreixin.
En concret, organitzem tallers grupals, activitats recreatives, celebracions i també comptem amb espais comuns per al diàleg i la trobada.
El nostre compromís és cuidar i crear comunitat.
Busquem generar ambients segurs i adaptats, programar activitats, esdeveniments socials i culturals, oferir suport emocional i psicològic i finalment apostar per la implicació comunitària amb participació activa.
Una oportunitat per a noves connexions
Moltes persones troben en la tercera edat una oportunitat per a redescobrir el valor de l'altre, amb la maduresa i la saviesa que donen els anys.
Perquè encara que el cos envelleixi, el cor sempre té edat per a l'amistat.
Mai és tard per a fer amics.
Mai és tard per a obrir-se a l'afecte i a la trobada amb l'altre.
Com fomentar l'amistat en la tercera edat
Si bé els centres de trobada i les residències de tercera edat són claus, també és important adoptar una actitud proactiva.
Aquestes són alguns suggeriments per a fomentar l'amistat:
- Participar en activitats comunitàries o centres de dia.
- Prendre la iniciativa per a parlar amb altres persones.
- Reavivar velles amistats mitjançant crides o trobades.
- Acceptar invitacions i obrir-se a noves experiències.
- Utilitzar la tecnologia de manera senzilla per a comunicar-se (videotelefonades, grups de WhatsApp).
- Practicar l'escolta activa i mostrar interès genuí pels altres.
Les amistats, com les plantes, necessiten cura, atenció i temps.
Afortunadament, els fruits que ofereixen són abundants i dolços.
L'amistat en la tercera edat no sols és possible, sinó que pot ser més autèntica, profunda i transformadora que en altres etapes de la vida.
En un moment on el temps adquireix un altre valor i les prioritats canvien.
Els vincles afectius es tornen essencials per al benestar integral.
Apostar per espais de trobada, integració i desenvolupament personal ens porta a redescobrir el tresor de l'amistat en la vellesa. No sols com una possibilitat, sinó com un dret i una necessitat.
És una oportunitat per a créixer, per a sanar i per a continuar construint llaços que enriqueixin la vida.
El Consell de Participació: construint la nostra residència entre tots
En les residències de gent gran, fomentar la participació activa dels residents mitjançant els Consells de Participació és absolutament clau per a garantir el seu benestar i qualitat de vida.
Al Cel de Rubí creiem que un bon centre no sols es defineix per les seves instal·lacions o els seus serveis, sinó també per la capacitat que té d'escoltar, adaptar-se i millorar constantment.
I aquesta millora només és possible quan donem veu a totes les persones que formen part del dia a dia: residents, famílies i treballadors.
Per això, un cop a l'any, organitzem amb molta cura i dedicació el Consell de Participació, un espai de diàleg on entre tots analitzem, valorem i proposem accions que repercuteixin de manera positiva en la vida del centre.
Aquests Consells de Participació s'han consolidat com la millor eina per a empoderar als nostres residents, permetent-los influir en les decisions que afecten el seu dia a dia.
Què són els Consells de Participació?
Aquests consells tenen el seu origen en normatives com la Llei Autonòmica 12/2007 de Serveis Socials, que estableix la necessitat de processos de participació democràtica en centres que presten serveis socials, especialment aquells que reben finançament públic.
Així, estem davant uns òrgans consultius i deliberatius la finalitat dels quals és parlar amb sinceritat sobre com va el dia a dia del centre.
Es tracta de crear un espai segur i obert on els residents puguin expressar les seves opinions, inquietuds, suggeriments i preocupacions sobre la vida en la residència.
A més dels nostres majors, també participen familiars, professionals del centre i, en alguns casos, representants de l'administració pública, fomentant així la col·laboració i la presa de decisions conjuntes.
Així, ens plantegem i debatem entre tots sobre qüestions com: quines coses han funcionat bé? quins aspectes podrien millorar? o quines noves activitats o dinàmiques es poden plantejar de cara al futur?
Com funcionen els Consells de Participació?
Encara que varia segons la institució, el funcionament dels Consells de Participació sol tenir una estructura comuna, senzilla i lògica:
- Composició: Hi ha representants dels residents, familiars, direcció del centre i professionals com a treballadors socials.
- Elecció de membres: S'estableixen mecanismes per a garantir eleccions transparents i representatives.
- Reunions periòdiques: Se celebren reunions regularment per a abordar temes rellevants per a la comunitat resident.
- Temes tractats: Es discuteixen aspectes com la qualitat de l'atenció, programació d'activitats, alimentació, neteja, ús de zones comunes i convivència.
Quins temes abordem en el Consell de Participació al Cel de Rubí?
A l'inici d'aquestes reunions sempre revisem l'acta de l'últim Consell, és a dir, el resum del que es va acordar en l'última reunió.
Això ens permet veure si s'han complert els compromisos adquirits, si s'ha avançat en els objectius marcats i quins punts continuen pendents o poden reprendre's.
Després, s'obre una ronda d'intervencions on cada grup pot parlar de temes que considera importants. Solem centrar-nos en aspectes com els següents:
- Activitats noves que es poden incorporar en el centre o en el centre de dia.
- Canvis en l'organització, en horaris, espais comuns o dinàmiques internes.
- Millores en la comunicació entre el centre i les famílies.
- Opinions sobre l'atenció, la convivència, l'alimentació o els serveis en general.
- Propostes concretes per a millorar la qualitat de vida dels residents.
Intentem que sigui una reunió on tothom se senti escoltat, respectat i valorat.
Prenem nota de tot el que es comenta i, una vegada finalitzat, redactem una nova acta amb els acords i propostes, que servirà com a full de ruta per a la següent reunió.
Per a la nostra residència, la reunió anual del Consell de Participació s'ha implementat com una eina per a empoderar als nostres residents.
La seva participació enforteix la comunitat i promou un ambient de col·laboració i respecte i, al mateix temps, fomenta un sentit de pertinença i millora la qualitat dels serveis.
Com s'organitza el Cel de Rubí?
Unes setmanes abans de celebrar el Consell de Participació, enviem un comunicat a totes les famílies, als usuaris i a les treballadores informant que aviat es durà a terme el Consell de Participació.
En aquest escrit expliquem en què consisteix i animem a qui tingui interès a participar al fet que s'apunti.
Sabem que moltes persones tenen ganes d'implicar-se, així que si en algun dels tres grups (familiars, treballadors o residents) hi ha més de dues persones interessades, organitzem una votació interna, senzilla i transparent, per a triar qui seran els dos representants de cada col·lectiu.
D'aquesta manera garantim que totes les veus estiguin representades, però també que la reunió es pugui gestionar de forma ordenada i efectiva.
Una vegada tenim als participants, enviem la convocatòria oficial amb el dia, l'hora i el lloc on se celebrarà la reunió.
Aquesta convocatòria també es remet a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Rubí, complint amb el protocol establert per a aquesta mena d'òrgans participatius.
Beneficis dels Consells de Participació
Comptar amb un Consell de Participació en residències de majors ofereix múltiples avantatges. Per la nostra experiència, aquestes són les més destacades:
- Apoderament: Els residents se senten escoltats i valorats, la qual cosa millora la seva autoestima i benestar emocional.
- Millora de serveis: Els suggeriments i opinions dels residents contribueixen a la millora contínua dels serveis oferts.
- Enfortiment de la comunitat: La participació activa fomenta un ambient de col·laboració i respecte mutu.
- Transparència: Les decisions es prenen de manera oberta i participativa, la qual cosa augmenta la confiança en la gestió del centre.
Un compromís real amb la participació
Per a nosaltres, el Consell de Participació no és un mer tràmit.
És una eina molt valuosa per a treballar en equip, enfortir vincles i continuar creixent com a centre. Cada any surten idees, millores i propostes que posteriorment es duen a terme, i això marca una gran diferència.
Aprofitar i posar en pràctica aquests consells reflecteix un compromís amb una atenció centrada en la persona i una gestió transparent i col·laborativa.
Perquè sabem que escoltar els nostres majors i comptar amb la seva opinió és el que ens permet continuar oferint una atenció centrada en les persones i en el seu benestar.
Passejos i activitats a l'aire lliure per a les persones grans: beneficis de connectar amb la natura
L'envelliment és una etapa de la vida que mereix ser gaudida plenament i presa com un envelliment actiu.
Una de les millors maneres d'aconseguir-ho és a través de les activitats a l'aire lliure, és a dir, de la connexió amb la naturalesa i els llocs que ens envolten, de sortir de la llar habitual i diari.
La realització d'activitats a l'aire lliure i passejos en altres entorns és plaent i comporta una sèrie de beneficis per a la salut física i mental de les persones grans.
És important recalcar que la mobilitat és fonamental per a mantenir una qualitat de vida òptima, i aquest principi és aplicable a totes les edats i condicions físiques. No obstant això, és crucial adaptar qualsevol activitat física a les necessitats individuals de cada persona.
A més, els beneficis de mantenir-se actiu són integrals: l'evidència científica recolza que l'exercici i les activitats físiques contribueixen positivament a l'estat d'ànim.
En definitiva, participar en aquestes activitats en grup afegeix un component valuós, proporcionant companyia i suport emocional, especialment per a les persones grans.
Quins objectius tenen les activitats a l'aire lliure per a persones grans?
Dins dels propòsits que perseguim a El Cel Rubí en relació amb les activitats a l'aire lliure, fonamentats en les pràctiques de teràpia ocupacional amb els nostres residents, posem en valor els següents objectius.
Manteniment de la mobilitat articular global
Fomentar exercicis que preservin i millorin la mobilitat de totes les articulacions, contribuint així al benestar físic integral dels participants.
Desenvolupament i conservació d'habilitats diàries
Incrementar i/o conservar les habilitats i destreses necessàries per a les activitats quotidianes, treballant en pro de l'autonomia dels individus.
Millora de coordinació, resistència i condicions cardiorespiratòries
Implementar activitats que apuntin a la millora i cura de la coordinació, resistència i salut cardiorespiratòria, enfortint aspectes clau per al benestar físic.
Prevenció del sedentarisme i estímul de la connexió social
Combatre el sedentarisme mitjançant la participació activa en activitats a l'aire lliure, fomentant la interacció entre els residents i enfortint els llaços socials.
Promoció d'un ús positiu del temps lliure
Oferir activitats a l'aire lliure dissenyades específicament per a persones grans, amb el propòsit de promoure el gaudi i la utilització positiva del temps lliure, contribuint a una experiència més enriquidora i satisfactòria.
Activitats a l'aire lliure en la nostra residència
Des de la residència del Cel de Rubí comptem amb un ampli programa d'activitats a l'aire lliure, modificats i adaptats en cada cas depenent de l'època de l'any, els grups i les possibilitats de cadascun dels nostres residents.
Així, a la nostra terrassa, destaquen activitats de psicomotricitat, com a petanca o jocs amb pilotes. Mentrestant, en la piscina plantegem uns reptes divertits per a ‘pescar’ uns ninots i remullar els peus.
A més dels jocs de taula com els escacs o el dominó, també apostem per l'estimulació cognitiva, amb jocs més grupals com el penjat amb la pissarra o de preguntes.
Fora ja de la nostra residència, especialment en època de primavera/estiu, organitzem excursions a la platja o a l'exterior per a prendre cafè. També fem sortides grupals amb familiars per a passejar.
Tipus d'activitats a l'aire lliure per a persones grans
Quines són les activitats a l'aire lliure per a persones grans més habituals? Entre elles destaquem:
- Passejos per la naturalesa: Caminades suaus per senderes naturals i excursions a parcs locals o jardins botànics.
- Jardineria terapèutica: Plantar i cuidar flors o vegetals o crear espais de jardí accessibles per a tots.
- Observació d'ocells o col·locació de menjadores per a ocells en àrees comunes.
- Ioga a l'aire lliure, amb classes adaptades a les necessitats dels avis en parcs o jardins. El ioga millora enormement la qualitat de vida perquè activa els músculs i, alhora, els relaxa. Practicar-ho a l'aire lliure augmenta la calma que aporta aquest exercici, reduint dolors musculars i crònics, l'ansietat o la pèrdua de memòria, millorant el somni, etc.
- Art a l'aire lliure i activitats creatives en entorns naturals.
- Pícnics i esdeveniments socials: Organització de menjars a l'aire lliure i esdeveniments especials per a enfortir la comunitat.
- Programes d'educació ambiental: Xerrades i activitats que fomentin la comprensió i estima per la naturalesa.
- Gimnàstica per a persones grans: Per a conservar la mobilitat i recuperar part de la qual s'ha perdut, fer gimnàstica amb exercicis de mobilitat adaptada a cada persona ens ajuda a reduir l'estrès, la depressió i l'ansietat, augmentar l'autoestima i la vitamina D en el nostre cos i regular el sistema immunològic.
El control de les activitats
Lògicament, aquest tipus d'activitats han d'estar mínimament planificades, ja que si bé no existeixen ‘perills’ associats, sí que hem de valorar les possibles condicions climàtiques, portant protecció solar i roba adequada; que siguin accessibles, garantint l'accessibilitat als llocs seleccionats, especialment per a persones amb mobilitat reduïda; i per descomptat, mantenir la supervisió adequada durant les activitats.
Els beneficis de les activitats a l'aire lliure per les persones grans
La millora de la salut física, el foment del benestar mental, la socialització, l'impuls dels vincles interpersonals i l'estimulació cognitiva són els grans beneficis que podem observar en realitzar aquest tipus d'activitats.
Altres avantatges són:
- millora la circulació sanguínia
- buida la ment
- afavoreix mantenir un pes ideal, que és diferent en cada persona
- ajuda a dormir millor
- alenteix la deterioració cognitiva.
En suma, els passejos a l'aire lliure promouen l'activitat física, la qual cosa contribueix a mantenir la salut cardiovascular i reduir el risc de malalties cròniques.
A més, l'exposició al sol facilita la síntesi de vitamina D, essencial per a la salut òssia i el sistema immunològic.
Al seu torn, la naturalesa té un efecte terapèutic en la ment, reduint l'estrès, l'ansietat i la depressió. Sense oblidar que l'estimulació sensorial proporcionada per la naturalesa promou la relaxació i la millora de l'estat d'ànim.
Les activitats a l'aire lliure també fomenten la interacció social, enfortint els llaços afectius entre els majors i els seus companys. No en va, compartir experiències en entorns naturals crea records significatius i promou un sentit de pertinença.
Finalment, l'exposició a entorns naturals ofereix una varietat d'estímuls visuals i auditius que poden ajudar a mantenir l'agudesa cognitiva.
En resum, les millors activitats per a persones grans a l'aire lliure són aquelles que incorporen exercicis suaus i ajuden a millorar la seva salut sense fer un sobreesforç.
Una alimentació i hidratació adequada per a persones grans durant l'estiu: consells i recomanacions
Amb l'arribada de l'època de major calor de l'any, és important fer esment a l'alimentació de les persones grans a l'estiu.
L'augment de les temperatures i l'exposició al sol poden afectar la seva salut i benestar, per la qual cosa és crucial prendre mesures per a mantenir una dieta equilibrada i nutritiva.
Sofrir cops de calor o deshidratar-se per la pèrdua de líquids són alguns dels principals problemes causats en èpoques d'altes temperatures. Quan parlem dels nostres avis, com a població vulnerable, les probabilitats de patir algun d'aquests mals a l'estiu es multipliquen.
Per això, una alimentació equilibrada, saludable i amb alt contingut de líquids, ajudarà a combatre la calor en aquest sector de la població.
En aquest article explorarem quins aliments han de consumir, quines begudes han de prendre i què han d'evitar menjar les persones grans durant els mesos més calorosos de l'any.
El consum d'aigua, la hidratació i les millors begudes per a l'estiu
A mesura que envellim, el nostre sentit de la set pot disminuir, la qual cosa augmenta el risc de deshidratació. Per això, és primordial mantenir els nivells d'hidratació adequats.
Bàsicament, es tracta de consumir molt de líquid en diferents formes.
A més a més d'aigua i/o aigües amb fruites de temporada, parlem de sucs, llet semi o desnatada, orxata baixa en sucre, infusions fredes o la gelatina sense sucre, que s'utilitza molt especialment en usuaris amb disfàgia.
Les llets fermentades com el iogurt també posseeixen un alt valor nutritiu, són de molt fàcil ingesta i digestió, i aporten calci per a combatre el seu desgast ossi.
Concretament, la quantitat d'aigua diària ha de ser de 8 gots o més o el seu equivalent en menjars i begudes líquides, com a sopes lleugeres, gaspatxos, sucs... I és més que recomanable beure un got d'aigua almenys cada dues hores, encara que la persona afirmi que no té set.
Hem d'insistir que, per a evitar la deshidratació, l'equilibri hídric ha d'aproximar-se als 2-2,5 litres per dia d'aigua.
La importància d'una alimentació nutritiva i completa
Una alimentació equilibrada i nutritiva és essencial per a les persones grans durant l'estiu.
Tot part de la base de consumir aliments hidratants, especialment fruites i verdures amb alt contingut d'aigua, com a síndria, meló, cogombre i enciam. Però hi ha molt més a tenir en compte.
Pel que fa a hortalisses i verdures fresques es refereix, parlem d'una excel·lent font de vitamines, minerals i antioxidants. Aquí, és important, tal com fem a El Cel de Rubí, seguir les recomanacions de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, que convida a donar més hortalisses i verdures refrescants com a amanides de tomàquet, espinacs, cogombre, pastanaga, carxofes, remolatxa, escarola, col, brots, pebrot, etc.
Sobre les fruites està ‘tot’ escrit, sent la síndria, el meló i el préssec els reis de l'estiu, als quals afegir, per exemple, kiwi, poma, maduixes i nabius.
També són recomanables les proteïnes magres, és a dir, optar per carns magres, peix, ous, llegums i lactis baixos en greix proporciona a les persones grans els nutrients necessaris per a mantenir la massa muscular i l'energia.
Tanmateix, el consum moderat de greixos saludables com a alvocats, nous i oli d'oliva, ajuda a mantenir una bona salut cardiovascular. I els greixos bufó i poli-insaturades, com les que contenen l'oli d'oliva i de llavors, a més de la fruita seca oleaginosa, han d'incloure's més en els adreços, menjars i berenars.
És a dir: els aliments amb Àcids grassos omega-3, com l'oli d'oliva, el peix blau, el marisc, fruita seca i l'enciam o espinacs, són essencials per a l'enfortiment de la massa muscular i retarda la deterioració cognitiva, i especialment el control de la pressió arterial.
També hem de fer un consum habitual de cereals, sent els més beneficiosos els integrals, com l'ordi o el blat de moro, que no aporten greixos.
En aquest sentit, cal tenir molt present la necessitat de prendre fibra per a evitar restrenyiments, que és un dels problemes més habituals en les persones grans, i preparar llegums o menjar habitualment fruita seca.
En definitiva, i sempre segons els experts, la dieta d'una persona anciana a l'estiu ha de ser rica en fibra, aigua i baixa en calories.
Quins aliments i begudes s'han d'evitar?
Hi ha alguns aliments que han d'evitar-se o consumir-se amb moderació durant l'estiu.
En general, parlem de plats de gran aportació calòrica, com a embotits, carns grasses, formatges massa curats o llet sencera, així com un excés d'aliments rics en sucres (uns certs gelats, granissats o begudes gasoses), ja que lluny de calmar la set, augmentaran la sensació d'ella.
Més concretament, els aliments fregits i grasosos poden ser pesats per a la digestió i augmentar la sensació de calor corporal.
Al seu torn, els aliments processats i ensucrats poden causar fluctuacions en els nivells de sucre en la sang i contribuir a l'augment de pes.
En suma, hem d'evitar preparacions contundents en forma de guisats, olles, fregits o rostits i les sopes calentes.
I molt de compte també amb l'augment del risc d'intoxicacions alimentàries: hem de consumir aliments segurs, ben conservats, envasats o cuinats, utilitzar ou pasteuritzat i anar amb compte amb les salses i maioneses.
I finalment, el quid de la qüestió: l'alcohol. Al costat de la cafeïna, l'alcohol pot augmentar el risc de deshidratació i afectar el somni, per la qual cosa no es recomana l'alcohol per a la gent d'edat avançada. Ara bé: el millor és limitar el seu consum, ja que si no està contraindicat, es pot donar una copa de vi en el menjar i/o en el sopar, o fins i tot una cervesa sense alcohol, però sense excedir els 25 grams al dia.
Idees de receptes per a l’estiu
Com dèiem, durant l'estiu són ideals els menjars més lleugers, com a cremes, brous i sopes fredes en esmorzars i sopars. Entre elles destaquem la vichyssoise, gaspatxo, ajoblanco i altres receptes estiuenques.
Com a segons plats, el peix blau i les cuixes de pollastre són ideals, i d'acompanyants les amanides, arròs integral o cuscús, entre altres.
Els ous farcits, el gaspatxo de síndria o maduixes, timbala de tonyina i alvocat o l'amanida de llenties són plats molt suggeridors i ideals perquè els nostres grans passin els dies més calorosos de l'any sadollats, feliços i sans.
Receptes estiuenques en El Cel de Rubí
En la nostra residència sempre realitzem plats especials segons l'època de l'any. En aquest cas, tres de les més demandades són el gaspatxo, l'ensalada russa i l'amanida d'estiu. Aquí us deixem els ingredients i la recepta tal com les preparem per als nostres residents.
Gaspatxo
- Ingredients: Tomàquets pera, pebrot verd, ceba, pa, vinagre, aigua freda, oli i sal.
- Manera de preparació: Primer es pelen els tomàquets i es trossegen tots els ingredients, es posa tot en la trituradora i quan aquesta es fica en la nevera per a refredar.
Ensalada russa
- Ingredients: patates, fesols tendres, tonyina, ous, maionesa, olives sense os i pebrots vermells.
- Manera de preparació: Primer es couen les patates i els fesols tendres. Es posen els ous en una cassola amb aigua per a fer ous durs. Es rosteixen els pebrots vermells en el forn. Una vegada està tot fet es talla en trossos i es barreja amb la tonyina i les olives. Quan ho tenim tot ben barrejat s'afegeix la maionesa i es barreja bé. I a la nevera a refredar-se.
Amanida d'estiu
- Ingredients: pebrots verds i vermells, tomàquets, ceba dolça, sal, oli i vinagre.
- Manera de preparació: Es rosteixen els tomàquets i els pebrots, una vegada rostits es pelen i es tallen a trossos, es talla la ceba bé *picadita, es barreja i es feta l'oli, la sal i el vinagre al gust. I a la nevera a refredar.
Alimentació fresca i nutritiva
L'alimentació és important tots els dies de l'any però els mesos d'estiu, l'increment de la temperatura fa que necessitem consumir menys aliments per al manteniment i estabilització de la temperatura corporal.
No obstant això, les persones grans no poden descurar la seva dieta.
Necessiten una aportació energètica i de nutrients adequat a les seves necessitats, basat en aliments amb menor aportació energètica (fruites, verdures i hortalisses), però més rics en vitamines, sals minerals, fibra, i especialment en líquids (aigua).
DIA MUNDIAL DE LA PRESA DE CONSCIÈNCIA DE L’ABÚS I ELS MALTRACTAMENTS A LES PERSONES GRANS
Un problema de violació de drets humans invisible
A la nostra societat cada cop té més força el moviment en contra de la violència masclista o el maltractament infantil. Però, què passa amb l’abús i el maltractament a les persones grans?
Es tracta d’un problema social que, tot i que va guanyant visibilitat, segueix sent un tema tabú que no rep l’atenció necessària per part dels plans d’acció dels governs. De fet, és el tipus de violència que menys es tracta.
Un tipus de violència que passa quasi desapercebut, ja que només se’n notifiquen 1 de cada 24 casos.
I aquest problema de salut pública i social es veurà agreujat en un futur pròxim, a causa de l’increment de la població més gran de 60 anys. Es preveu que es passi dels 900 milions de persones de 2015 als 2000 milions l’any 2050.
Per aquest motiu, el dia 15 de juny (data oficial de l’ONU) es celebra el DIA MUNDIAL DE LA PRESA DE CONSCIÈNCIA DE L’ABÚS I ELS MALTRACTAMENTS A LA GENT GRAN, amb l’objectiu de denunciar i conscienciar sobre el maltractament i sofriment que pateixen milers de persones grans a tot el món.
https://www.youtube.com/watch?v=1GLMD-6p9jI&t=3s
¿Què és el maltractament a persones grans?
L’OMS (Organització Mundial de la Salut) ho defineix com “un acte únic o repetit que causa un mal o patiment a una persona d’edat, o la manca de mesures per evitar-ho, que es produeix en una relació basada en la confiança”.
Un dels principals hàndicaps radica precisament en el fet que l’abús acostuma a donar-se dins de l’àmbit familiar, de manera que les persones que ho pateixen no s’atreveixen a denunciar-ho per por a represàlies, a ser abandonades o a perdre relacions afectives (fills, néts, etc.).
Tot i que, en general, el maltractament és intencionat, sigui físic o psicològic, en molts casos es pot tractar d’un abandonament. És a dir, no es cobreixen les necessitats de la persona gran com la seva nutrició, la seva higiene, la seva medicació...
Tipus d’abusos
Como hem vist, aquest tipus de violència a gent gran pot donar-se de diverses maneres:
- Maltractament físic: ús de la força física que causa lesions intencionadament. Poden ser cops, pessigades, sacsejades, ús inapropiat de fàrmacs...
- Maltractament psicològic: causa un dany emocional. Implica l’ús d’amenaces, insults, menyspreu, humiliacions, impedir la presa de decisions, etc.
- Abús sexual: quan hi ha contacte sexual amb una persona gran sense tenir el seu consentiment, tocaments, nuesa forçada, etc.
- Maltractament econòmic: apropiació sense autorització de diners, objectes o propietats que pertanyen a la persona gran. També la manipulació de documents o comptes bancaris.
- Abandonament o negligència: quan el cuidador es desentén de les necessitats de la persona gran (aliments, higiene, medicació), i això amenaça a la seva salut o seguretat. També quan es abandonada en residències, hospitals o llocs públics (places, centres comercials, etc.)
Totes aquestes situacions amb prou feines són denunciades.
Molts cops les mateixes víctimes senten vergonya o simplement no poden fer-ho, pel deteriorament de les seves capacitats cognitives o de comunicació.
És per això que hem de tenir aquest problema present, per poder detectar-lo i prevenir-lo.
Com evitar-ho
Són molts els factors que influeixen a l’hora de detectar els maltractaments, així que s’ha d’estar molt alerta davant dels indicis que indiquin una possible situació d’abusos.
En ser una problemàtica complexa i moltes vegades oculta, és essencial la sensibilització de la societat per a poder prevenir-la.
Entendre i afrontar els factors o situacions de risc és fonamental per desenvolupar iniciatives públiques o privades. S’han de detectar i actuar abans que es doni el maltractament.
D’altra banda, els factors de protecció són aquelles característiques de la mateixa persona gran, la seva família o el seu entorn, que podrien actuar per prevenir aquestes situacions.
Aquest 2021, hem participat en l’elaboració de la Guia Local per fer front als maltractaments a persones grans, duta a terme pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Rubí, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona.
Es tracta d’una eina perquè professionals i agents socials adquireixin un coneixement més profund sobre aquest tipus de violència i els proporcioni uns criteris i circuits per prevenir-la, detectar-la i poder actuar.
Com actuar davant d’un cas d’abús o maltractament a una persona gran
El silenci de cuidadors, família o institucions mai hauria de ser una opció.
Qualsevol persona que detectés o tingués sospita que existeix un possible cas de maltractament, ha de posar-se en contacte amb les autoritats pertinents per donar-ho a conèixer i buscar una solució.
Si no és possible anar a la policia, existeixen altres alternatives:
- L’IMSERSO pot oferir consell o suport, així com facilitar mesures o possibles solucions.
- Comunicació al Jutjat de guàrdia. Es prestarà especial atenció al cas i s’actuarà amb una major celeritat.
- Sol·licitud urgent de residència, si la persona no està vivint en les condicions oportunes.
- L’Associació per la investigació del maltractament a la persona gran (EIMA): realitzen accions de sensibilització, formen a professionals, realitzen investigacions i publiquen documents relacionats amb els maltractaments.
- La Associació de lluita contra el maltractament a gent gran (ALMAMA): és una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu ajudar a persones grans que viuen en una situació d’abús i maltractament.
- Sol·licitud de valoració de l’estat de salut en un centre de salut: quan hi ha canvis físics notoris o evidència de lesions, el metge realitza un examen per confirmar les sospites.
Una responsabilitat com a societat
No hem de caure en el paternalisme o la infantilització.
Les persones grans són part de la nostra societat, i com a tal, han de poder formar part d’ella d’una manera activa, S’ha de fomentar la seva participació i promoure un envelliment actiu.
De la mateixa manera que es penalitza el sexisme o el racisme com a formes de discriminació, també s’ha de condemnar d’edadisme, que discrimina a les persones per la seva edat.
És necessari inculcar una actitud positiva cap a les persones grans i protegir els seus drets. Així com considerar la vellesa com una etapa de la vida igualment activa, un moment per gaudir i compartir amb altres generacions.
