Cuina interactiva: fomentant la creativitat, la socialització i hàbits saludables en els grans

Un dels aspectes més importants a la tercera edat és que els nostres grans es mantinguin actius participant en diferents tipus d'activitats: sessions de cinema, jocs, lectures... I també a la cuina! Per què no? A El Cel Rubí apostem per la cuina interactiva.

Es tracta d'un enfocament que no només promou hàbits alimentaris saludables, sinó que també enforteix les relacions entre els residents i millora el seu benestar general.

3 beneficis de la cuina interactiva

Un projecte de cuina interactiva com el nostre pot transformar la vida a la residència, fomentant la participació activa en la preparació de menjars i creant un entorn més dinàmic i social.

1. Foment de la comunicació i la creativitat

La participació activa a la cuina promou hàbits alimentaris saludables entre els nostres residents.

A El Cel Rubí, cada dues setmanes realitzem un taller de cuina perquè els nostres residents connectin els sentits, la comunicació i la creativitat mentre preparen un plat deliciós amb ingredients frescos i nutritius.

Amb aquest taller volem que hi hagi una aproximació al passat (històries de vida), ja que molts dels nostres usuaris es dedicaven anteriorment a les tasques de cuina. Per tant, amb aquest tipus d'activitats fomentem que cuinar formi part del seu dia a dia a la residència.

A més, involucrar-se a la cuina pot augmentar l'autoestima i el sentit d'assoliment, contribuint a una millor salut mental i emocional.

2. Foment de la socialització

Treballar junts en la preparació de menjars enforteix les relacions entre els residents i l'equip en general, creant un ambient molt familiar i proper.

Les converses mentre es cuina i s'aprenen noves receptes fomenten la interacció social i redueixen la sensació d'aïllament, especialment important per als residents de més edat.

3. Estimulació cognitiva i motora

Participar en la cuina també ofereix beneficis cognitius i motors. Seguir receptes, mesurar ingredients i executar tasques de cuina estimulen el cervell, ajudant a mantenir les habilitats cognitives.

Les activitats motores fines, com tallar i barrejar, també són essencials per mantenir la destresa i la coordinació.

Cuina amb història

En aquests tallers, s'activen els records de molts dels nostres grans, a qui els ve a la memòria plats que cuinaven ells mateixos o ens expliquen com ha canviat la manera de menjar. 

Per exemple, recentment un d'ells ens explicava que la massa de pizza abans no es comprava feta, es feia la nit abans i es deixava reposar més de 12 hores... Les pizzes sortien boníssimes!

També ens expliquen que "els menjars d'abans" eren més senzills i que la majoria de vegades s'acompanyaven amb pa o arròs perquè era el més econòmic. I, per descomptat, molts d'ells cuinaven les verdures que ells mateixos sembraven i cuidaven, fent que tinguessin un sabor més ric.

En definitiva, el taller de cuina interactiva és una activitat en què els nostres grans gaudeixen molt perquè connecten amb el seu passat. Es converteix en un bon moment per treballar la reminiscència perquè els agrada explicar anècdotes sobre el seu passat o recordar éssers estimats que els van ensenyar receptes o els preparaven els seus plats favorits.

10 consells per cuinar amb grans

Si alguna cosa hem après amb els tallers de cuina interactiva és que cuinar és una activitat que va més enllà de preparar aliments; és una oportunitat per compartir temps, històries i experiències.

Per als nostres grans, la cuina pot ser una excel·lent manera de mantenir-se actius, socialitzar i gaudir de menjars saludables. Tanmateix, si vols provar de cuinar amb ells a casa, és important considerar certs aspectes per garantir que aquesta activitat sigui segura i agradable per a tots.

Compartim amb tu una breu guia amb 10 consells essencials per cuinar amb persones grans, assegurant una experiència enriquidora i plaent:

  1. Planifica amb antelació: Tria receptes senzilles i nutritives que es puguin preparar en passos fàcils de seguir i assegura't de tenir tots els ingredients i utensilis a mà abans de començar.
  2. Prepara la cuina: És important que estigui ben il·luminada i lliure d'obstacles per prevenir caigudes. Et recomanem usar catifes antilliscants i tenir a mà tots els utensilis de manera que no calgui estirar-se per agafar-los.
  3. Fomenta la seva participació: Assigna tasques a la persona gran segons les seves habilitats i preferències: rentar verdures, barrejar ingredients, pesar-los..., A més, convida'l a participar en tots els passos de la recepta, des de la planificació fins a la cocció.
  4. Cuina amb temps i calma: Pren-te tot el temps necessari per cuinar sense presses, els grans han de poder treballar al seu propi ritme i que cuinar es converteixi en una activitat relaxant que gaudeixin.
  5. Ofereix ajuda quan sigui necessari: Permet que els grans facin tot el que puguin per si mateixos, però si detectes dificultats o demanen ajuda, ofereix la teva assistència. En definitiva, supervisa mentre cuinen, però sense ser intrusiu, es tracta de trobar l'equilibri entre donar-los independència per cuinar assegurant la seva seguretat.
  6. No oblidis la nutrició: Tria receptes a base d'aliments rics en nutrients essencials com proteïnes, fibra, vitamines i minerals. De fet, involucrar els grans en la selecció de receptes saludables que els agradin pot ser també una gran idea.
  7. Celebra els assoliments i gaudeix d'un menjar deliciós: Una vegada elaborada la recepta, celebreu junts l'estona compartida cuinant i gaudiu junts del menjar, apreciant el resultat i l'esforç d'aquest treball en equip.

Cuinar amb persones grans no només pot ser una activitat plaent i nutritiva, sinó que també fomenta la socialització, l'autoestima i el benestar general. Seguint els nostres consells, pots aconseguir que cuinar amb els teus grans esdevingui una activitat plaent, segura i enriquidora per a tots.


Què fer davant la caiguda d'una persona gran

Les caigudes són un dels riscos més comuns per a les persones grans. De fet, són molt freqüents i són considerades un problema de salut pública, especialment en països com Espanya amb una població majoritàriament envellida.

La majoria de les caigudes succeeixen quan persones grans amb una o més discapacitats físiques que afecten la mobilitat o l'equilibri es troben davant un perill en el seu entorn.

Si parlem de l'entorn en el qual es produeixen les caigudes, el més habitual és que tinguin lloc en la llar, principalment en el bany, la cuina i els dormitoris. Les escales són també un altre perillós punt generador de caigudes.

Causes de les caigudes

Amb l'edat, sorgeixen problemes relacionats amb la pèrdua de les funcions motores que influeixen en la capacitat de moviment de la persona.

Aquesta falta de moviment pot derivar en una limitació a l'hora de realitzar les activitats de la vida diària, així com arribar a ocasionar accidents relacionats amb caigudes o lesions que poden afectar en la independència i confiança de la persona.

En general, les caigudes poden ser causades per discapacitats físiques que limiten la mobilitat o l'equilibri, riscos de l'entorn o situacions potencialment perilloses.

Quant a la freqüència, se sap que al voltant d'un terç dels avis que viuen a casa cauen, almenys, una vegada a l'any, i prop de la meitat dels quals viuen en una residència també.

En suma, les principals causes de les caigudes de persones grans són:

  • Falta d'equilibri o alteracions de la marxa.
  • Disminució de la massa muscular.
  • Disminució de les capacitats cognitives.
  • Problemes de tensió arterial o freqüències cardíaques.

Possibles conseqüències

Desgraciadament, sovint les caigudes poden tenir greus conseqüències per a la salut d'una persona gran. Des de fractures a incapacitats funcionals passant per traumatisme cranioencefàlic (TCE), pèrdua d'independència o fins i tot la mort.

És crucial que qualsevol persona, i en el nostre cas particular tot el personal de la residència, sàpiga com respondre de manera adequada davant una situació d'aquest tipus. Per això, és necessari minimitzar la seva incidència i saber com actuar en tot moment.

Com actuar davant la caiguda d'una persona gran?

Des del Cel de Rubí, fruit de la nostra experiència i del dia a dia en la residència, hem recopilat alguns consells imprescindibles per a tractar una caiguda d'un ancià.

  1. Avaluar la situació

El primer que hem de fer en cas que una persona gran caigui és avaluar la situació. Cal assegurar-se que la persona estigui conscient i respirant adequadament. Si la persona no respon, cal cridar a un professional mèdic immediatament.

Així, en tota actuació immediata es valorarà el grau de consciència, si hi ha vòmits o sagnats i els tipus de dolor. En cas de no haver-hi dolor a poc a poc l'ajudarem a aixecar-se, i si n'hi ha, o una altra situació de risc, li col·locarem en postura de seguretat i telefonarem al 112.

  1. Mantenir la calma

És important mantenir la calma davant una situació d'emergència.

El primer és tractar de tranquil·litzar a la persona i assegurar-nos que se senti còmoda. Si hi ha dolor, hem d'evitar moure a la persona i posicionar el cap cap a un costat perquè pugui respirar correctament. Si no hi ha dolor, hem d'intentar incorporar-li molt lentament, posicionant el seu cos boca avall donant suport als genolls i els colzes en el sòl.

Finalment, amb l'ajuda d'una cadira o un altre objecte ferm, aixecarem a l'afectat donant suport a les seves mans amb l'objecte mentre puja lentament. Al mateix temps ens situarem darrere per a donar suport i evitar que torni a caure.

  1. Cridar a un professional mèdic

Si la persona s'ha vist danyada per la caiguda, cal cridar a un professional mèdic immediatament o al Servei d'Emergència 112. Si la persona no pot moure's, recorda no moure-la i espera al fet que arribi l'ajuda mèdica.

A més, a l'hora d'ajudar a aixecar-la, mai hem de tirar dels seus braços per a fer-ho. Tampoc manipulis, en cap supòsit, el seu cap o coll per a aconseguir que s'incorpori al més aviat possible.

  1. Registrar els detalls de la caiguda

Saber com va succeir la caiguda, la ubicació o qualsevol altre detall que puguem recordar és important per a informar els professionals mèdics i/o al personal de la residència.

En qualsevol cas, encara que la persona gran que ha sofert una caiguda es trobi aparentment bé, el recomanable és traslladar-la a un centre sanitari per a valoració.

Amb una visita mèdica es podrà descartar qualsevol tipus de lesió o realitzar el tractament i observació sobre la base de la lesió que la caiguda hagi produït.

  1. Revisar la causa de la caiguda i fer un seguiment

A vegades pot ser necessari realitzar una avaluació de seguretat per a identificar possibles riscos. En el que al seguiment es refereix, avisarem a la família després de registrar i elaborar un comunicat de la caiguda, ens comunicarem amb el metge de la residència, i farem observació posterior de signes d'hematomes, possibles vòmits, retirar punts de sutura, etc.

  1. Oferir suport emocional

Les caigudes poden ser traumàtiques per a les persones grans, especialment si han sofert lesions greus. Hem d'oferir suport emocional a la persona i assegurar-nos que se senti còmoda i segura.

Quan telefonar a urgències després de la caiguda d'una persona gran?

En els següents casos és necessari cridar als serveis d'emergència abans d'aixecar a l'ancià:

  • Si perd el coneixement en algun moment o es troba desorientat.
  • Sent un dolor que no li permet moure's.
  • Està sagnant, per la ferida que s'ha fet o bé pel nas, boca o oïdes.
  • Hi ha una fractura, ferida o cop important visible
  • Vomita o té nàusees.
  • Respira amb dificultat i té somnolència.

La prevenció de caigudes

A més de saber com actuar quan ja han succeït, és important prendre mesures de prevenció de caigudes en persones gran.

¿Quin tipus de mesures?

Hem d'assegurar-nos que la persona porti el calçat adequat (resistent i que permeti una bona subjecció al turmell), mantenir l'àrea al voltant de la persona lliure d'obstacles, realitzar avaluacions de seguretat en la residència o en la llar, etc.

Però la prevenció va molt més allà i té en compte altres factors determinants, com els que esmentem a continuació.

Capacitació del personal

En el cas de la residència, és important que tot el personal estigui capacitat per a prevenir caigudes i per a respondre adequadament en cas que es produeixin.

La capacitació inclou informació sobre com identificar riscos de caigudes, com ajudar les persones grans a moure's amb seguretat i com proporcionar primers auxilis en cas d'una caiguda.

Avaluacions de seguretat

Les avaluacions de seguretat inclouen identificació d'obstacles en el camí, l'avaluació de la il·luminació i la revisió de la seguretat dels mobles i altres objectes de l'habitació.

Exercici regular

De cara als propis residents i/o persones grans en general, l'exercici regular ajuda a mantenir la força i la flexibilitat, la qual cosa redueix el risc de caigudes.

Compte amb les ulleres

Les lents bifocals i multifocals poden contribuir al perill de caigudes per a les persones grans ja que afecten la percepció de la profunditat.

En aquest context, una bona il·luminació és de gran ajuda per a prevenir caigudes en fer que sigui més fàcil veure els obstacles en el camí.

Ajust de la medicació

Alguns medicaments poden augmentar el risc de caigudes en les persones grans. És crucial revisar la medicació i parlar amb el doctor de capçalera i els professionals sanitaris si hi ha alguna preocupació sobre el risc de caigudes associat amb la medicació.

Monitoratge regular

Monitorar regularment als residents permet detectar qualsevol canvi en la seva salut o mobilitat que pugui augmentar el risc de caigudes.

Eliminació d'obstacles

Cal mantenir les àrees comunes i les habitacions lliures d'obstacles, sense catifes soltes, amb els cables elèctrics organitzats, els objectes col·locats en llocs adequats per a evitar ensopegades, etc.

Comunicació amb els familiars

Des del Cel de Rubí sempre insistim a mantenir una relació constant i oberta amb els familiars dels residents per a ajudar a identificar preocupacions, canvis en la salut de la persona gran, saber de les seves necessitats, etc.

Innovació tecnològica

La tecnologia també s'ha convertit en una eina útil per a prevenir caiguda, gràcies a dispositius com a sensors de moviment o càmeres de vigilància.

Adaptar l'entorn

Adaptar l'entorn a les necessitats dels ancians és una de les grans claus de la prevenció de caigudes en persones grans.

Això concerneix a la instal·lació de barres de suport a les dutxes i banys, així com plats de dutxa a nivell de sòl, amb rajoles amb relleu o làmines PVC.

La col·locació de rampes i remunta-escales en llocs on hi hagi escales també són rellevants. A més, tant les cadires com els sofàs i el llit han de tenir una altura adequada, no gaire baixa perquè l'ancià pot asseure's i aixecar-se amb facilitat.

En la cuina es recomana tenir perfectament organitzats els utensilis, quants menys millor, i instal·lar vitroceràmica.

En general, ja sigui a la casa, pis o residència, és necessari tenir espais amplis i oberts, per a evitar ensopegades i una fàcil mobilitat, desfer-se de mobles que no s'usin, tenir el sòl tot al mateix nivell i evitar l'ús de catifes. Tot això són factors que ens ajudaran a evitar la caiguda d'una persona gran.