Quan és el moment adequat per a ingressar a un familiar en una residència?
Decidir quan ingressar a un familiar en una residència no és fàcil. En El Cel de Rubí veiem com sol ser una decisió que moltes famílies posposen durant mesos mentre intenten fer malabars per a adaptar les cures a casa a unes necessitats que canvien a mesura que el familiar es fa major.
És una situació a la qual s'enfronten moltes famílies. De fet, només a Catalunya hi havia en 2025 64.872 places en residències per a persones majors, un 2,6% més que l'any anterior, segons dades de Idescat i el Departament de Drets Socials.
Aquesta xifra ens mostra una clara realitat social: vivim més anys i, en determinades etapes de la vida, podem necessitar un nivell d'acompanyament i cures difícil de proporcionar a casa.
Però com sabem que ha arribat aquest moment?
No existeix una edat específica ni un senyal concret que ens indiqui que una persona major hagi d'ingressar en una residència.
Cada persona, família i situació vital és diferent. De fet, per a prendre aquesta decisió entren en joc aspectes com l'autonomia, estat de salut, seguretat, benestar emocional, relacions socials i també la capacitat de l'entorn familiar per a oferir les cures que una persona major sol necessitar.
Quan ingressar a un familiar en una residència? 6 senyals que tenir en compte
La decisió d'ingressar en una residència rares vegades respon a una única circumstància. Normalment es produeixen diversos canvis que fan sentir a la família o cuidadors que ha arribat el moment de valorar altres alternatives.
Aquestes són alguns senyals a les quals podem parar esment.
-
Necessita cada vegada més ajuda en les activitats del dia a dia
Vestir-se, endreçar-se, preparar el menjar, desplaçar-se, organitzar la medicació… Són activitats quotidianes que poden resultar cada vegada més difícils a mesura que envellim.
Necessitar ajuda puntual no significa que una persona hagi d'ingressar en una residència. No obstant això, quan el suport és cada vegada major o comença a requerir una supervisió pràcticament permanent, és necessari valorar si la llar continua sent l'entorn més adequat per a viure.
-
Viure a casa comença a plantejar problemes de seguretat
Caigudes freqüents, problemes de mobilitat, desorientació, oblits importants… Aquest tipus de dificultats fan que desembolicar-se de manera autònoma o passar moltes hores sol a casa suposi un risc per a una persona major.
També hi ha altres situacions que ens han de posar en guàrdia.
Per exemple: oblidar-se repetidament d'apagar uns certs aparells o no recordar si s'ha pres una medicació. En casos així, la qüestió radica a valorar la seguretat del nostre familiar si viu només.
-
El seu estat de salut requereix una atenció més continuada
L'envelliment pot venir acompanyat de malalties cròniques, problemes de mobilitat, deterioració cognitiva o un major grau de dependència.
En aquests casos pot resultar complicat oferir totes les cures necessàries des de casa i quan hi ha altres responsabilitats familiars, domèstiques, laborals…
En una residència, els majors compten amb professionals de diferents disciplines que realitzen un seguiment de l'estat i les necessitats de la persona.
-
La solitud comença a afectar el seu benestar
Hi ha una diferència important entre voler estar sol i sentir-se en solitud.
Com expliquem anteriorment en el nostre article sobre com prevenir la solitud en persones majors, la solitud no desitjada pot afectar el benestar emocional, cognitiu i físic.
Viure en una residència permet mantenir el contacte quotidià amb altres persones, participar en activitats, compartir els menjars o simplement tenir a algú a prop amb qui conversar.
-
La família ja no pot proporcionar les cures que necessita
Aquesta és probablement una de les situacions que més apesara a les famílies i els costa reconèixer.
En moltes ocasions, quan una persona ingressa en una residència, la seva família porta molt temps intentant que pugui romandre a casa. Es reorganitzen horaris, es redueixen hores de descans, es contracta ajuda, es distribueixen responsabilitats entre germans…
Però no sempre és possible assumir unes cures cada vegada més exigents.
I quan això succeeix, buscar ajuda en una residència no significa deixar de cuidar-li. Significa buscar una alternativa que permeti atendre les seves noves necessitats.
-
La seva qualitat de vida podria millorar en un altre entorn
A vegades centrem la decisió d'ingressar o no en una residència en el que la persona major ja no pot fer.
Però també podem plantejar-nos què podria guanyar.
Més relacions socials, activitats, exercici, estimulació cognitiva, acompanyament professional, sortides, celebracions, rutines compartides o simplement més oportunitats per a conversar durant el dia.
L'objectiu no hauria de ser únicament garantir que una persona estigui atesa, sinó procurar que continuï tenint una vida activa, significativa i adaptada a les seves capacitats i preferències.
No sempre cal triar entre viure a casa o ingressar en una residència
Detectar alguna dels senyals que hem esmentat no significa necessàriament que hi hagi arribat el moment de viure o traslladar-se a una residència.
Existeixen alternatives intermèdies.
Un centre de dia per a persones majors, per exemple, permet continuar vivint en la pròpia llar mentre durant unes hores es rep atenció professional, es realitzen activitats i es comparteix temps amb altres persones.
És una bona opció quan la persona manté suficient autonomia però necessita més acompanyament, estimulació o atenció durant el dia.
En El Cel de Rubí disposem tant de residència com de centre de dia, la qual cosa permet valorar les necessitats i circumstàncies particulars de cada persona i la seva família.
Com a conclusió, podem dir que no existeix un moment correcte per a ingressar a un familiar en una residència.
La clau està a observar si les seves necessitats físiques, cognitives, emocionals i socials estan cobertes i preguntar-nos si continuar a casa continua sent segur i li proporciona un major benestar.
I és que una residència no té per què ser l'últim recurs per a les famílies. En determinades circumstàncies és una nova llar i el començament d'una etapa amb més cures, seguretat, companyia i qualitat de vida.
La importància de les rutines en la tercera edat: milloren el benestar i l'autonomia
Sovint pensem en la rutina com si fos fer sempre el mateix o una cosa avorrida. No obstant això, mantenir rutines en la tercera edat és tot el contrari: ofereix als nostres majors seguretat, estabilitat i benestar.
Una vida rutinària no implica tenir una horari estricte o que cada dia sigui exactament igual que l'anterior.
Les rutines en la tercera edat se centren en tenir hàbits saludables, organitzar el dia, reduir la incertesa…
En definitiva, afrontar els canvis propis d'aquesta etapa amb més tranquil·litat.
A mesura que ens fem majors i entrem en la tercera edat, solen haver-hi canvis importants en la nostra vida: la jubilació, la pèrdua de la parella o de persones pròximes, l'aparició de problemes de salut...
En aquest context, les rutines són una eina per a aportar benestar i ajudar a mantenir l'autonomia dels majors.
6 beneficis de les rutines en la tercera edat
Les rutines formen part de tota la nostra vida.
Quan som petits ens ajuden a sentir-nos segurs sabent què succeirà i créixer en un entorn predictible i segur. En la vida adulta, organitzen el nostre dia a dia i, en la vellesa, tornen a ser en un gran suport a nivell d'estabilitat, orientació i tranquil·litat.
En definitiva, en la tercera edat, seguir uns horaris relativament estables per a aixecar-se, realitzar els menjars, participar en activitats o descansar no significa perdre llibertat.
La rutina del dia a dia fa que els nostres majors es desemboliquen amb més seguretat i confiança.
Si aprofundim més en la importància de les rutines en la tercera edat, veurem com aquesta té beneficis físics i emocionals. Aquestes són 6 dels avantatges més importants de mantenir una rutina en el dia a dia:
1. Aporten seguretat i sensació de control:
Saber què succeirà al llarg de la jornada aconsegueix reduir la incertesa i ens dona tranquil·litat, especialment si parlem de moments de canvi com, per exemple, començar a viure en una residència.
2. Afavoreixen l'estabilitat emocional
Les rutines també ajuden a disminuir l'apatia i l'avorriment i això pot fomentar una actitud més activa i participativa.
3. Milloren l'orientació
En el cas de menjars, activitats o temps de descans, el fet de mantenir uns horaris regulars ajuda als nostres majors amb l'orientació temporal. També redueix la sensació de confusió en aquelles persones amb deterioració cognitiva.
4. Afavoreixen una major autonomia
Quan la persona coneix l'estructura del dia pot anticipar-se, participar de forma més activa i mantenir durant més temps la seva independència en les activitats quotidianes.
5. Promouen hàbits saludables
Dormir, menjar, hidratar-se o realitzar activitat física de manera regular contribueix a un envelliment més saludable i a una millor qualitat de vida.
6. Afavoreixen la convivència i ajuden a prevenir la solitud no desitjada
Les rutines també creen espais naturals per a compartir temps amb altres persones.
Menjar amb altres residentes, les sobretaules, les activitats grupals o celebrar dates especials donen peu a la conversa, enforteixen els vincles i reforcen el sentiment de pertinença.
Moltes grans amistats neixen així: en petits moments del dia a dia.
Com treballem les rutines en El Cel de Rubí
En la nostra residència entenem que les rutines són una eina per a oferir seguretat i estabilitat, però sempre de manera flexible i posant el focus en la persona.
No busquem que tots els dies siguin iguals, sinó crear un ambient i rutina que de confiança i faci que cadascun dels nostres residents passi el dia amb tranquil·litat.
Com ho aconseguim?
Fent que la jornada tingui un ritme estable i combinant activitats, descans, convivència i temps personal.
Els horaris aporten estabilitat
Per als menjars i el temps de descans tenim uns horaris regulars que serveixen com a referència temporal per als residents i usuaris del centre de dia.
Activitats per a començar el dia amb energia
Les primeres activitats del matí estan pensades per a afavorir l'orientació i l'activació física i cognitiva.
Comencem amb el nostre programa Activa't i sessions d'estimulació sensorial, que ajuden a preparar als residents per a afrontar la resta del dia.
A partir d'aquí, duem a terme diferents activitats d'estimulació cognitiva, física, sensorial, creativa i social, adaptades a les capacitats, gustos i preferències de cada persona.
Nuclis de convivència que aporten estructura
Els nuclis de convivència també formen part de la rutina.
Encara que els nostres residents es mouen lliurement pel centre, pertànyer a un grup de convivència els proporciona referències estables, afavoreix les relacions personals i genera un entorn pròxim i familiar.
Celebracions que enriqueixen la rutina
Trencar la rutina de tant en tant també està bé. Per això reservem espai per a la sorpresa, la celebració i els moments especials.
Al llarg de l'any organitzem activitats relacionades amb festivitats, tradicions i celebracions que alteren la rutina de manera positiva i generen noves experiències compartides entre residents, famílies i professionals.
Rutines en la tercera edat? Sí, però adaptades a cada persona
Un dels principis de l'Atenció Centrada en la Persona és entendre que cada resident té la seva pròpia història, els seus hàbits i la seva manera de viure. Per això, en El Cel de Rubí no imposem les rutines de manera rígida. Al contrari, s'adapten, sempre que és possible, a les preferències i necessitats de cada persona.
Durant el procés d'acolliment coneixem la seva història de vida, els seus costums i aquelles petites rutines que han format part del seu dia a dia durant anys.
Tota aquesta informació ens ajuda a oferir una atenció més personalitzada i a fer que la persona se senti com a casa des del primer moment.
En definitiva, les rutines no limiten la llibertat; la fan més senzilla.
Quan una persona sap què pot esperar del seu dia, se sent més segura, participa amb major confiança en les activitats i gaudeix amb més tranquil·litat dels moments compartits.
Les rutines en la tercera edat és també una manera de cuidar i donar estabilitat als majors.
Els beneficis de les sortides a l'exterior per a les persones majors
Quan arriba el bon temps, els beneficis de les sortides a l'exterior per a les persones majors cobren encara més importància. Gaudir del sol a primera o última hora del matí, passejar per un parc, o asseure's en un banc a observar el que succeeix al nostre voltant és per a molts dels nostres majors sinònim de benestar.
Però la majoria de persones no s'adona d'això.
En general, quan es parla d'ancians, es posa el focus en les cures en la llar o en les residències. I s'oblida l'important que és continuar estant en contacte amb l'entorn.
En els últims anys, hi ha estudis que parlen dels beneficis que té la naturalesa i l'exposició a la llum natural sobre la salut.
De fet, cada vegada més els hospitals i centres sanitaris incorporen jardins terapèutics, activitats a l'aire lliure o espais exteriors dissenyats per a afavorir la recuperació i el benestar dels pacients.
Sense anar més lluny, al Regne Unit s'ha inaugurat recentment la primera UCI a l'aire lliure. Un exemple que estar en contacte amb l'exterior és molt més que oci.
Per als majors, i per a tothom, passar temps a l'aire lliure és una necessitat que contribueix a mantenir una bona qualitat de vida en qualsevol etapa de la vida.
Beneficis de les sortides a l'exterior per a les persones majors
Ja hem mencionat que la ciència recolza els beneficis de passar temps fora.
Per esmentar un altre exemple, en 2019 es va publicar un estudi en la revista Scientific Report que arribava a la conclusió que dedicar almenys dues hores a la setmana a estar en contacte amb la naturalesa estava associat a millor salut i benestar.
I no ens estranya.
O no et sents menys estressat un dissabte després d'una bona caminada per la muntanya? També solem sentir-nos millor després de fer esport a l'aire lliure i veure el capvespre sol aportar una calma indescriptible.
En el cas dels nostres majors, aquests són alguns dels beneficis més rellevants de sortir a l'exterior:
- Afavoreix la mobilitat i l'activitat física a través de passejos i desplaçaments.
- Contribueix a la síntesi de vitamina D gràcies a l'exposició moderada al sol.
- Estimula l'atenció, l'observació i la curiositat mitjançant nous estímuls visuals i sensorials.
- Ajuda a reduir l'estrès i millora l'estat d'ànim.
- Trenca amb la rutina diària i aporta sensació de llibertat.
- Afavoreix la conversa i les relacions socials.
- Reforça el sentiment de pertinença a la comunitat i a l'entorn.
En definitiva, no hi ha dubte que el contacte amb espais a l'aire lliure i amb la naturalesa té efectes positius sobre la salut física, emocional i cognitiva de les persones.
Sortides a l'exterior i envelliment actiu: continuar formant part de la societat
El primer que sol venir a la ment en parlar de sortides a l'exterior solen ser jardins, parcs o espais naturals.
No obstant això, en El Cel de Rubí també ho relacionem amb seguir connectat a la vida del barri, a les tradicions locals i al que succeeix en el nostre entorn. És a dir, continuar formant part de la societat!
Passejar per la ciutat, participar en una activitat cultural o gaudir d'una jornada en el camp o la platja són experiències que gaudeixen molt.
A més, en aquesta mena de sortides també hi ha records i noves vivències compartides.
Un altre benefici de sortir a l'exterior és que, a vegades, un carrer o una celebració ens porten records d'altres etapes de la vida. I així s'afavoreix la conversa i la connexió emocional amb l'entorn i amb altres persones.
Les sortides també generen molta il·lusió els dies previs.
Comptar els dies que falten, preparar-se per a la sortida, parlar d'això amb altres residents i, una vegada realitzada, comentar l'experiència, els dona motivació i trenca la monotonia.
Com fomentem el contacte amb l'exterior en El Cel Rubí
En El Cel Rubí combinem espais a l'aire lliure dins de la nostra residència amb activitats i sortides organitzades fora.
En el centre tenim una terrassa equipada amb porxo, pèrgoles, taules i cadires on els residents poden passejar, descansar, conversar o participar en activitats a l'aire lliure.
També tenim un petit hort i diferents plantes que els residents s'encarreguen de cuidar, afavorint la participació activa i el contacte amb la naturalesa.
Però a més d'aquests espais, organitzem diferents sortides al llarg de l'any que permeten seguir connectats amb la vida social i cultural de l'entorn.
Entre elles destaquen activitats com:
- La tradicional sortida a la platja durant els mesos d'estiu. Anem a una platja adaptada perquè es puguin banyar i mengem en un quiosquet.
- Berenars a la fresca, sortim amb els nostres majors i les famílies a un bosc pròxim a berenar.
- Els passejos per Rubí per a gaudir de festivitats com Sant Jordi i les seves tradicionals parades de llibres i roses.
- La participació en esdeveniments i celebracions del municipi com la Festa Major de Rubí.
- Activitats de proximitat, com anar a fer la compra al supermercat per a veure què hi ha, com compraven abans, ara...
Aquestes experiències, com dèiem, són per als nostres majors un motiu de benestar físic i emocional. A més, els porta il·lusió, expectatives i moments compartits que dies o setmanes després continuen generant converses i records.
En definitiva, les sortides a l'exterior són molt més que una activitat puntual.
Són una oportunitat per a mantenir-se actiu, seguir connectat amb l'entorn i gaudir del benestar, la companyia i la qualitat de vida.
Espais verds i a l’aire lliure: el seu impacte en el benestar de les persones grans
Segur que ho has notat en alguna ocasió. T’has sentit estressat o aclaparat i passar el dia fent senderisme t’ha fet sentir millor. Està demostrat: el contacte amb la natura és una de les millors fonts de benestar en qualsevol etapa de la vida. Tanmateix, per a les persones grans adquireix un significat especial: aporta calma, millora l’estat d’ànim, afavoreix el moviment i estimula emocions positives.
A El Cel Rubí entenem el benestar des d’una mirada integral. Per això, els espais verds formen part de la nostra residència.
Per què els espais verds són tan importants per a la gent gran
Segons l’Institut de Salut Global de Barcelona, viure en contacte amb zones verdes està associat a una millor salut mental.
De fet, com dèiem, els espais verds redueixen l’estrès, milloren l’estat d’ànim i fomenten l’activitat física lleugera, un aspecte fonamental en la tercera edat. En concret, aquests són alguns dels beneficis més reconeguts:
- Reducció de l’estrès i l’ansietat
- Millora del son i regulació del ritme circadià
- Augment de l’activitat física, fins i tot en nivells moderats
- Estímul cognitiu (observació, memòria, conversa sobre plantes o colors)
- Enfortiment del sistema immunitari
- Interacció social més elevada i benestar emocional
Per a les persones grans, que sovint per l’edat i l’estat físic o mental passen més temps en interiors, comptar amb un jardí o una terrassa a l’aire lliure com la que tenim a El Cel Rubí marca la diferència en la seva qualitat de vida.
La biofília o per què necessitem natura
El concepte de biofília fa referència a la tendència que tenim els humans a connectar amb la vida i els elements naturals i, en els darrers anys, ha anat guanyant protagonisme en psicologia ambiental i disseny d’espais.
Aplicada a la cura de les persones grans en centres residencials, podem dir que la biofília convida a crear entorns que incorporin llum natural, vegetació, textures orgàniques, sons suaus o vistes a la natura.
És a dir, va molt més enllà de “tenir plantes”. Es tracta no només de crear espais acollidors, sinó de racons que convidin a la serenitat i a la connexió, tant dins com fora de l’edifici.
Per exemple, en una residència estaríem parlant de jardins accessibles i segurs, espais agradables per conversar, zones on els nostres residents puguin observar plantes, cuidar un hort o simplement gaudir de l’aire fresc.
Per descomptat, els elements naturals a l’interior de les residències també són fonamentals i, tornem a insistir, no parlem únicament de plantes.
També és important disposar de llum natural o que el mobiliari sigui de fusta.
5 beneficis dels espais a l’aire lliure per a la salut física i mental
Tenir espais verds o a l’aire lliure en una residència, o en qualsevol mena d’edifici —també en una oficina, per exemple— no és només una qüestió estètica.
Es tracta d’una eina terapèutica que ens aporta qualitat de vida.
Vegem alguns dels beneficis més rellevants d’aquests espais en la tercera edat:
- Millora de la mobilitat: Passejar a l’aire lliure, encara que sigui durant pocs minuts, ajuda a mantenir la força, l’equilibri i la funció cardiovascular.
- Estimulació cognitiva: Els colors, olors, sons i textures de la natura desperten records, converses i associacions.
- Benestar emocional: La llum del sol, l’aire fresc i la vegetació tenen un efecte directe sobre l’estat d’ànim. Sortir a la terrassa o a veure les plantes és una alenada d’aire fresc —mai més ben dit— per als nostres residents.
- Interacció social: Els espais verds faciliten converses espontànies, visites familiars i activitats grupals.
- Sensació de llar: Un jardí cuidat o un petit hort generen familiaritat i permeten a la persona gran mantenir un rol actiu.
Els nostres espais a l’aire lliure a El Cel Rubí
A El Cel Rubí tenim diversos espais pensats per afavorir entre els nostres residents aquest contacte tan necessari amb la natura:
Terrassa amb porxo i pèrgoles
La nostra terrassa és un dels espais més estimats pels residents i pel personal. Un lloc còmode i segur, equipat amb taules i cadires que permeten descansar, conversar, llegir o simplement gaudir de l’aire lliure.
Hort i plantes cuidades pels mateixos residents
A la mateixa terrassa tenim també una zona amb un hort urbà.
Els nostres majors cuiden, reguen i observen el creixement de les plantes, fet que afavoreix la responsabilitat, la motivació i la satisfacció personal. Els encanta! I a molts d’ells, per exemple, els porta records de quan eren petits o quan treballaven al camp.
Espais connectats amb la natura
La nostra biblioteca, ubicada en una zona porxada de la terrassa, és un espai lluminós i tranquil. A més, disposem d’una sala de gimnàstica amb llum natural i plantes que aporten serenitat, connexió i una agradable sensació de benestar.
Un espai per compartir amb la família
A més, la terrassa s’ha convertit en un dels llocs preferits per a les famílies quan venen a veure els seus éssers estimats. S’hi generen moments que reforcen els vincles afectius gràcies a un entorn que se sent com una veritable llar.
Com mantenir el contacte amb la natura també a la tardor i l’hivern
Sabem que quan baixen les temperatures, les sortides a la terrassa d’El Cel Rubí són menys freqüents. Tot i això, existeixen formes senzilles i segures de continuar gaudint de la natura durant els mesos freds, i les volem compartir perquè us siguin útils si teniu persones grans a casa o a càrrec:
- Aprofitar els matins: Sortir a passejar o seure una estona a l’aire lliure quan el sol és més alt és més agradable i ajuda a la vitamina D. Si no és possible sortir fora, seure davant la finestra i gaudir de la llum natural és una bona alternativa.
- Roba adequada: Barrets, bufandes, mantes lleugeres i jaquetes fàcils de posar afavoreixen l’autonomia i fan que el fred no sigui un impediment.
- Exterior breu però freqüent: No cal estar molta estona fora: sortides curtes de 5–10 minuts ja aporten beneficis.
- Observar des de l’interior: Mirar per la finestra, cuidar plantes dins l’espai interior o posar flors a l’habitació també genera connexió emocional.
- Activitats relacionades amb la natura en interiors: Estar en contacte amb la natura sense sortir de casa o de la residència també és possible. Per exemple: plantar llavors en petites torretes, decorar amb fulles de tardor, fer manualitats amb elements naturals, llegir llibres o veure documentals sobre natura, escoltar paisatges sonors.
Totes aquestes activitats no ens porten directament a la natura, però sí que l’evocen.
En definitiva, relacionar-se amb la natura té un impacte emocional positiu per als nostres residents i pel seu benestar.
Cuina interactiva: fomentant la creativitat, la socialització i hàbits saludables en els grans
Un dels aspectes més importants a la tercera edat és que els nostres grans es mantinguin actius participant en diferents tipus d'activitats: sessions de cinema, jocs, lectures... I també a la cuina! Per què no? A El Cel Rubí apostem per la cuina interactiva.
Es tracta d'un enfocament que no només promou hàbits alimentaris saludables, sinó que també enforteix les relacions entre els residents i millora el seu benestar general.
3 beneficis de la cuina interactiva
Un projecte de cuina interactiva com el nostre pot transformar la vida a la residència, fomentant la participació activa en la preparació de menjars i creant un entorn més dinàmic i social.
1. Foment de la comunicació i la creativitat
La participació activa a la cuina promou hàbits alimentaris saludables entre els nostres residents.
A El Cel Rubí, cada dues setmanes realitzem un taller de cuina perquè els nostres residents connectin els sentits, la comunicació i la creativitat mentre preparen un plat deliciós amb ingredients frescos i nutritius.
Amb aquest taller volem que hi hagi una aproximació al passat (històries de vida), ja que molts dels nostres usuaris es dedicaven anteriorment a les tasques de cuina. Per tant, amb aquest tipus d'activitats fomentem que cuinar formi part del seu dia a dia a la residència.
A més, involucrar-se a la cuina pot augmentar l'autoestima i el sentit d'assoliment, contribuint a una millor salut mental i emocional.
2. Foment de la socialització
Treballar junts en la preparació de menjars enforteix les relacions entre els residents i l'equip en general, creant un ambient molt familiar i proper.
Les converses mentre es cuina i s'aprenen noves receptes fomenten la interacció social i redueixen la sensació d'aïllament, especialment important per als residents de més edat.
3. Estimulació cognitiva i motora
Participar en la cuina també ofereix beneficis cognitius i motors. Seguir receptes, mesurar ingredients i executar tasques de cuina estimulen el cervell, ajudant a mantenir les habilitats cognitives.
Les activitats motores fines, com tallar i barrejar, també són essencials per mantenir la destresa i la coordinació.
Cuina amb història
En aquests tallers, s'activen els records de molts dels nostres grans, a qui els ve a la memòria plats que cuinaven ells mateixos o ens expliquen com ha canviat la manera de menjar.
Per exemple, recentment un d'ells ens explicava que la massa de pizza abans no es comprava feta, es feia la nit abans i es deixava reposar més de 12 hores... Les pizzes sortien boníssimes!
També ens expliquen que "els menjars d'abans" eren més senzills i que la majoria de vegades s'acompanyaven amb pa o arròs perquè era el més econòmic. I, per descomptat, molts d'ells cuinaven les verdures que ells mateixos sembraven i cuidaven, fent que tinguessin un sabor més ric.
En definitiva, el taller de cuina interactiva és una activitat en què els nostres grans gaudeixen molt perquè connecten amb el seu passat. Es converteix en un bon moment per treballar la reminiscència perquè els agrada explicar anècdotes sobre el seu passat o recordar éssers estimats que els van ensenyar receptes o els preparaven els seus plats favorits.
10 consells per cuinar amb grans
Si alguna cosa hem après amb els tallers de cuina interactiva és que cuinar és una activitat que va més enllà de preparar aliments; és una oportunitat per compartir temps, històries i experiències.
Per als nostres grans, la cuina pot ser una excel·lent manera de mantenir-se actius, socialitzar i gaudir de menjars saludables. Tanmateix, si vols provar de cuinar amb ells a casa, és important considerar certs aspectes per garantir que aquesta activitat sigui segura i agradable per a tots.
Compartim amb tu una breu guia amb 10 consells essencials per cuinar amb persones grans, assegurant una experiència enriquidora i plaent:
- Planifica amb antelació: Tria receptes senzilles i nutritives que es puguin preparar en passos fàcils de seguir i assegura't de tenir tots els ingredients i utensilis a mà abans de començar.
- Prepara la cuina: És important que estigui ben il·luminada i lliure d'obstacles per prevenir caigudes. Et recomanem usar catifes antilliscants i tenir a mà tots els utensilis de manera que no calgui estirar-se per agafar-los.
- Fomenta la seva participació: Assigna tasques a la persona gran segons les seves habilitats i preferències: rentar verdures, barrejar ingredients, pesar-los..., A més, convida'l a participar en tots els passos de la recepta, des de la planificació fins a la cocció.
- Cuina amb temps i calma: Pren-te tot el temps necessari per cuinar sense presses, els grans han de poder treballar al seu propi ritme i que cuinar es converteixi en una activitat relaxant que gaudeixin.
- Ofereix ajuda quan sigui necessari: Permet que els grans facin tot el que puguin per si mateixos, però si detectes dificultats o demanen ajuda, ofereix la teva assistència. En definitiva, supervisa mentre cuinen, però sense ser intrusiu, es tracta de trobar l'equilibri entre donar-los independència per cuinar assegurant la seva seguretat.
- No oblidis la nutrició: Tria receptes a base d'aliments rics en nutrients essencials com proteïnes, fibra, vitamines i minerals. De fet, involucrar els grans en la selecció de receptes saludables que els agradin pot ser també una gran idea.
- Celebra els assoliments i gaudeix d'un menjar deliciós: Una vegada elaborada la recepta, celebreu junts l'estona compartida cuinant i gaudiu junts del menjar, apreciant el resultat i l'esforç d'aquest treball en equip.
Cuinar amb persones grans no només pot ser una activitat plaent i nutritiva, sinó que també fomenta la socialització, l'autoestima i el benestar general. Seguint els nostres consells, pots aconseguir que cuinar amb els teus grans esdevingui una activitat plaent, segura i enriquidora per a tots.
Què fer davant la caiguda d'una persona gran
Les caigudes són un dels riscos més comuns per a les persones grans. De fet, són molt freqüents i són considerades un problema de salut pública, especialment en països com Espanya amb una població majoritàriament envellida.
La majoria de les caigudes succeeixen quan persones grans amb una o més discapacitats físiques que afecten la mobilitat o l'equilibri es troben davant un perill en el seu entorn.
Si parlem de l'entorn en el qual es produeixen les caigudes, el més habitual és que tinguin lloc en la llar, principalment en el bany, la cuina i els dormitoris. Les escales són també un altre perillós punt generador de caigudes.
Causes de les caigudes
Amb l'edat, sorgeixen problemes relacionats amb la pèrdua de les funcions motores que influeixen en la capacitat de moviment de la persona.
Aquesta falta de moviment pot derivar en una limitació a l'hora de realitzar les activitats de la vida diària, així com arribar a ocasionar accidents relacionats amb caigudes o lesions que poden afectar en la independència i confiança de la persona.
En general, les caigudes poden ser causades per discapacitats físiques que limiten la mobilitat o l'equilibri, riscos de l'entorn o situacions potencialment perilloses.
Quant a la freqüència, se sap que al voltant d'un terç dels avis que viuen a casa cauen, almenys, una vegada a l'any, i prop de la meitat dels quals viuen en una residència també.
En suma, les principals causes de les caigudes de persones grans són:
- Falta d'equilibri o alteracions de la marxa.
- Disminució de la massa muscular.
- Disminució de les capacitats cognitives.
- Problemes de tensió arterial o freqüències cardíaques.
Possibles conseqüències
Desgraciadament, sovint les caigudes poden tenir greus conseqüències per a la salut d'una persona gran. Des de fractures a incapacitats funcionals passant per traumatisme cranioencefàlic (TCE), pèrdua d'independència o fins i tot la mort.
És crucial que qualsevol persona, i en el nostre cas particular tot el personal de la residència, sàpiga com respondre de manera adequada davant una situació d'aquest tipus. Per això, és necessari minimitzar la seva incidència i saber com actuar en tot moment.
Com actuar davant la caiguda d'una persona gran?
Des del Cel de Rubí, fruit de la nostra experiència i del dia a dia en la residència, hem recopilat alguns consells imprescindibles per a tractar una caiguda d'un ancià.
- Avaluar la situació
El primer que hem de fer en cas que una persona gran caigui és avaluar la situació. Cal assegurar-se que la persona estigui conscient i respirant adequadament. Si la persona no respon, cal cridar a un professional mèdic immediatament.
Així, en tota actuació immediata es valorarà el grau de consciència, si hi ha vòmits o sagnats i els tipus de dolor. En cas de no haver-hi dolor a poc a poc l'ajudarem a aixecar-se, i si n'hi ha, o una altra situació de risc, li col·locarem en postura de seguretat i telefonarem al 112.
- Mantenir la calma
És important mantenir la calma davant una situació d'emergència.
El primer és tractar de tranquil·litzar a la persona i assegurar-nos que se senti còmoda. Si hi ha dolor, hem d'evitar moure a la persona i posicionar el cap cap a un costat perquè pugui respirar correctament. Si no hi ha dolor, hem d'intentar incorporar-li molt lentament, posicionant el seu cos boca avall donant suport als genolls i els colzes en el sòl.
Finalment, amb l'ajuda d'una cadira o un altre objecte ferm, aixecarem a l'afectat donant suport a les seves mans amb l'objecte mentre puja lentament. Al mateix temps ens situarem darrere per a donar suport i evitar que torni a caure.
- Cridar a un professional mèdic
Si la persona s'ha vist danyada per la caiguda, cal cridar a un professional mèdic immediatament o al Servei d'Emergència 112. Si la persona no pot moure's, recorda no moure-la i espera al fet que arribi l'ajuda mèdica.
A més, a l'hora d'ajudar a aixecar-la, mai hem de tirar dels seus braços per a fer-ho. Tampoc manipulis, en cap supòsit, el seu cap o coll per a aconseguir que s'incorpori al més aviat possible.
- Registrar els detalls de la caiguda
Saber com va succeir la caiguda, la ubicació o qualsevol altre detall que puguem recordar és important per a informar els professionals mèdics i/o al personal de la residència.
En qualsevol cas, encara que la persona gran que ha sofert una caiguda es trobi aparentment bé, el recomanable és traslladar-la a un centre sanitari per a valoració.
Amb una visita mèdica es podrà descartar qualsevol tipus de lesió o realitzar el tractament i observació sobre la base de la lesió que la caiguda hagi produït.
- Revisar la causa de la caiguda i fer un seguiment
A vegades pot ser necessari realitzar una avaluació de seguretat per a identificar possibles riscos. En el que al seguiment es refereix, avisarem a la família després de registrar i elaborar un comunicat de la caiguda, ens comunicarem amb el metge de la residència, i farem observació posterior de signes d'hematomes, possibles vòmits, retirar punts de sutura, etc.
- Oferir suport emocional
Les caigudes poden ser traumàtiques per a les persones grans, especialment si han sofert lesions greus. Hem d'oferir suport emocional a la persona i assegurar-nos que se senti còmoda i segura.
Quan telefonar a urgències després de la caiguda d'una persona gran?
En els següents casos és necessari cridar als serveis d'emergència abans d'aixecar a l'ancià:
- Si perd el coneixement en algun moment o es troba desorientat.
- Sent un dolor que no li permet moure's.
- Està sagnant, per la ferida que s'ha fet o bé pel nas, boca o oïdes.
- Hi ha una fractura, ferida o cop important visible
- Vomita o té nàusees.
- Respira amb dificultat i té somnolència.
La prevenció de caigudes
A més de saber com actuar quan ja han succeït, és important prendre mesures de prevenció de caigudes en persones gran.
¿Quin tipus de mesures?
Hem d'assegurar-nos que la persona porti el calçat adequat (resistent i que permeti una bona subjecció al turmell), mantenir l'àrea al voltant de la persona lliure d'obstacles, realitzar avaluacions de seguretat en la residència o en la llar, etc.
Però la prevenció va molt més allà i té en compte altres factors determinants, com els que esmentem a continuació.
Capacitació del personal
En el cas de la residència, és important que tot el personal estigui capacitat per a prevenir caigudes i per a respondre adequadament en cas que es produeixin.
La capacitació inclou informació sobre com identificar riscos de caigudes, com ajudar les persones grans a moure's amb seguretat i com proporcionar primers auxilis en cas d'una caiguda.
Avaluacions de seguretat
Les avaluacions de seguretat inclouen identificació d'obstacles en el camí, l'avaluació de la il·luminació i la revisió de la seguretat dels mobles i altres objectes de l'habitació.
Exercici regular
De cara als propis residents i/o persones grans en general, l'exercici regular ajuda a mantenir la força i la flexibilitat, la qual cosa redueix el risc de caigudes.
Compte amb les ulleres
Les lents bifocals i multifocals poden contribuir al perill de caigudes per a les persones grans ja que afecten la percepció de la profunditat.
En aquest context, una bona il·luminació és de gran ajuda per a prevenir caigudes en fer que sigui més fàcil veure els obstacles en el camí.
Ajust de la medicació
Alguns medicaments poden augmentar el risc de caigudes en les persones grans. És crucial revisar la medicació i parlar amb el doctor de capçalera i els professionals sanitaris si hi ha alguna preocupació sobre el risc de caigudes associat amb la medicació.
Monitoratge regular
Monitorar regularment als residents permet detectar qualsevol canvi en la seva salut o mobilitat que pugui augmentar el risc de caigudes.
Eliminació d'obstacles
Cal mantenir les àrees comunes i les habitacions lliures d'obstacles, sense catifes soltes, amb els cables elèctrics organitzats, els objectes col·locats en llocs adequats per a evitar ensopegades, etc.
Comunicació amb els familiars
Des del Cel de Rubí sempre insistim a mantenir una relació constant i oberta amb els familiars dels residents per a ajudar a identificar preocupacions, canvis en la salut de la persona gran, saber de les seves necessitats, etc.
Innovació tecnològica
La tecnologia també s'ha convertit en una eina útil per a prevenir caiguda, gràcies a dispositius com a sensors de moviment o càmeres de vigilància.
Adaptar l'entorn
Adaptar l'entorn a les necessitats dels ancians és una de les grans claus de la prevenció de caigudes en persones grans.
Això concerneix a la instal·lació de barres de suport a les dutxes i banys, així com plats de dutxa a nivell de sòl, amb rajoles amb relleu o làmines PVC.
La col·locació de rampes i remunta-escales en llocs on hi hagi escales també són rellevants. A més, tant les cadires com els sofàs i el llit han de tenir una altura adequada, no gaire baixa perquè l'ancià pot asseure's i aixecar-se amb facilitat.
En la cuina es recomana tenir perfectament organitzats els utensilis, quants menys millor, i instal·lar vitroceràmica.
En general, ja sigui a la casa, pis o residència, és necessari tenir espais amplis i oberts, per a evitar ensopegades i una fàcil mobilitat, desfer-se de mobles que no s'usin, tenir el sòl tot al mateix nivell i evitar l'ús de catifes. Tot això són factors que ens ajudaran a evitar la caiguda d'una persona gran.