El tresor de l'amistat en la tercera edat
En el transcurs de la vida, l'amistat és un pilar fonamental del benestar emocional. No obstant això, en la tercera edat, aquest vincle adquireix una nova dimensió, sovint subestimada.
Després de la jubilació, la pèrdua de sers estimats o els canvis en l'estructura familiar, les persones grans poden sentir-se soles o aïllades.
Per això, és en aquest context quan l'amistat es converteix en un veritable tresor, un bàlsam que aporta sentit, alegria i salut.
Des del Cel de Rubí volem recordar amb aquest post com l'amistat en la tercera edat representa una oportunitat per a noves connexions socials, el paper crucial dels centres residencials i els múltiples beneficis que ofereixen aquestes relacions tant a nivell físic com emocional.
Amistats que enforteixen l'ànima
A mesura que avancem en la vida, canvien les nostres rutines, les nostres prioritats, fins i tot la nostra salut.
No obstant això, hi ha alguna cosa l'amistat conserva el seu valor.
En la tercera edat, els vincles afectius entre amics juguen un paper essencial en el benestar físic, emocional i social dels avis.
Les amistats no sols són companyia, sinó que també són font d'alegria, consol i sentit de pertinença.
Compartir moments, riure junts, recordar històries o simplement asseure's a conversar, ajuda a combatre la solitud i l'aïllament.
En residències i centres de dia com el nostre, veiem diàriament com un gest d'afecte o una conversa pot transformar l'ànim de les persones grans.
El valor transformador de l'amistat en la tercera edat
La tercera edat, lluny de ser un tancament, pot ser una etapa de renovació.
La llibertat que ve amb la jubilació i la maduresa emocional permeten a moltes persones redescobrir els seus interessos, compartir experiències amb més autenticitat i establir relacions profundes i significatives.
Així, l'amistat en aquesta etapa no es limita al simple fet de tenir companyia.
És una via de comunicació i afecte que estimula la ment, enforteix l'autoestima i atorga sentit a la vida diària.
A més, aquestes amistats tendeixen a ser més seleccionades i basades en afinitats reals, lliures de pressions socials o laborals.
Per a moltes persones majors, és també una manera de superar pèrdues o dols, permetent-los reconstruir la seva xarxa de suport emocional.
Lluny del que alguns pensen, mai és tard per a fer nous amics o reavivar antigues connexions.
5 obstacles comuns que hem de salvar
Malgrat els beneficis de l'amistat, existeixen barreres que dificulten la socialització en la tercera edat:
- Mobilitat reduïda: Malalties físiques o limitacions de mobilitat poden dificultar l'assistència a activitats socials.
- Pèrdua d'amics o parella: La mort de sers estimats deixa un buit emocional i social difícil d'omplir.
- Falta d'espais de trobada: L'absència de llocs accessibles i adaptats per a socialitzar és un obstacle important.
- Por o vergonya: Algunes persones grans poden sentir inseguretat en iniciar noves relacions, especialment si porten anys sense fer-ho.
- Bretxa tecnològica: En un món digitalitzat, la falta d'habilitats tecnològiques pot limitar l'accés a noves formes de comunicació social.
Malgrat aquestes barreres, existeixen solucions efectives que permeten a les persones grans tornar a connectar-se.
Entre elles, els centres per a avis juguen un paper essencial.
Beneficis comprovats: l'amistat com a medicina
Nombrosos estudis científics avalen els efectes positius de les relacions socials en la salut de les persones grans.
L'amistat actua com una medicina natural que millora notablement la qualitat de vida.
Per això, és important conèixer els diferents beneficis que garanteixen:
Beneficis emocionals
- Reducció de la depressió i l'ansietat: Sentir-se escoltat, comprès i acompanyat disminueix significativament els símptomes depressius.
- Millora de l'autoestima: La validació dels altres reforça el valor personal i la identitat.
- Major sentit de propòsit: Les amistats donen una raó per a aixecar-se cada dia i participar activament en la vida.
- Suport en moments difícils: Tenir algú amb qui parlar en moments de tristesa o preocupació ajuda a gestionar millor les emocions.
Beneficis cognitius
- Estimulació mental: Converses, jocs i debats fomenten el pensament crític i la memòria.
- Prevenció de la deterioració cognitiva: La interacció regular s'associa amb un menor risc de malalties com l'Alzheimer.
Beneficis físics
- Major longevitat: Estudis demostren que les persones grans amb xarxes socials actives viuen més temps.
- Millor salut cardiovascular: Les emocions positives associades a l'amistat disminueixen la pressió arterial i redueixen l'estrès.
- Foment d'hàbits saludables: Compartir activitats esportives o alimentar-se en grup promou estils de vida més saludables.
En resum, els grans avantatges que trobem a mantenir relacions d'amistat en la vellesa són:
- Reduir el risc de depressió i ansietat
- Estimular la memòria i les capacitats cognitives
- Augmentar l'autoestima i el sentit d'utilitat
- Afavorir hàbits saludables com una alimentació equilibrada o la pràctica d'exercici
A més, les amistats poden actuar com una xarxa de suport emocional en moments difícils, oferint comprensió i consol quan més es necessita.
Els centres com a espais de trobada
Els centres de dia, associacions de majors i espais comunitaris s'han convertit en veritables oasis per a la socialització en la vellesa.
Proporcionen activitats recreatives, cures bàsiques i fomenten una xarxa de suport social que pot ser transformadora.
Al Cel de Rubí, fomentem espais perquè aquestes relacions floreixin.
En concret, organitzem tallers grupals, activitats recreatives, celebracions i també comptem amb espais comuns per al diàleg i la trobada.
El nostre compromís és cuidar i crear comunitat.
Busquem generar ambients segurs i adaptats, programar activitats, esdeveniments socials i culturals, oferir suport emocional i psicològic i finalment apostar per la implicació comunitària amb participació activa.
Una oportunitat per a noves connexions
Moltes persones troben en la tercera edat una oportunitat per a redescobrir el valor de l'altre, amb la maduresa i la saviesa que donen els anys.
Perquè encara que el cos envelleixi, el cor sempre té edat per a l'amistat.
Mai és tard per a fer amics.
Mai és tard per a obrir-se a l'afecte i a la trobada amb l'altre.
Com fomentar l'amistat en la tercera edat
Si bé els centres de trobada i les residències de tercera edat són claus, també és important adoptar una actitud proactiva.
Aquestes són alguns suggeriments per a fomentar l'amistat:
- Participar en activitats comunitàries o centres de dia.
- Prendre la iniciativa per a parlar amb altres persones.
- Reavivar velles amistats mitjançant crides o trobades.
- Acceptar invitacions i obrir-se a noves experiències.
- Utilitzar la tecnologia de manera senzilla per a comunicar-se (videotelefonades, grups de WhatsApp).
- Practicar l'escolta activa i mostrar interès genuí pels altres.
Les amistats, com les plantes, necessiten cura, atenció i temps.
Afortunadament, els fruits que ofereixen són abundants i dolços.
L'amistat en la tercera edat no sols és possible, sinó que pot ser més autèntica, profunda i transformadora que en altres etapes de la vida.
En un moment on el temps adquireix un altre valor i les prioritats canvien.
Els vincles afectius es tornen essencials per al benestar integral.
Apostar per espais de trobada, integració i desenvolupament personal ens porta a redescobrir el tresor de l'amistat en la vellesa. No sols com una possibilitat, sinó com un dret i una necessitat.
És una oportunitat per a créixer, per a sanar i per a continuar construint llaços que enriqueixin la vida.
Com fomentar la lectura i l'intercanvi cultural en residències de gent gran
La creació de clubs de lectura i activitats literàries per a la tercera edat és imprescindible a l'hora de fomentar la lectura i l'intercanvi cultural en les residències de gent gran.
Envellir no significa deixar d'aprendre, gaudir o descobrir noves històries.
Molt al contrari, els nostres majors tenen un bagatge cultural immens i una necessitat natural de seguir connectats amb el món.
En les residències d'ancians fomentar la lectura i l'intercanvi cultural no sols és possible, sinó que pot convertir-se en un veritable motor de felicitat.
El benestar dels nostres residents és una prioritat, i una de les formes més efectives de millorar la seva qualitat de vida és oferir-los activitats que estimulin la seva ment, la seva creativitat i les seves connexions socials.
Entre aquestes activitats, la lectura i l'intercanvi cultural juguen un paper fonamental.
Per això, des del Cel Rubí t'expliquem com els clubs de lectura, les activitats literàries i els espais de diàleg poden transformar la vida en les residències.
Per què fomentar la lectura en les residències?
La lectura no és només un passatemps: és una eina poderosa per a mantenir el cervell actiu, estimular emocions, generar converses i enfortir la identitat personal.
En el cas de les persones majors, llegir:
- Exercita la memòria i la concentració. Els ajuda a mantenir agudes les capacitats cognitives, la qual cosa pot retardar la deterioració mental.
- Redueix l'estrès i l'ansietat. Perdre's en una bona història relaxa i millora l'estat d'ànim.
- Afavoreix el somni. Llegir abans de dormir ajuda a desconnectar del soroll del dia a dia.
- Enforteix el sentit de pertinença. Especialment quan es comparteix en grup.
I si a això li sumem l'intercanvi cultural, l'efecte és encara major: les persones se senten escoltades, valorades i part d'una comunitat viva.
El valor de l'intercanvi cultural
Els clubs de lectura són L'Eina, en majúscules, de l'intercanvi cultural dins d'una residència.
Hi ha més opcions? Per descomptat, però aquesta és sens dubte una de les millors.
Fomentar el diàleg cultural en les residències va més enllà de llegir llibres. És obrir la finestra al món, a altres maneres de veure la vida i d'expressar-se.
Un club de lectura no sols proporciona accés a nous llibres, sinó que també promou l'intercanvi cultural.
Amb tot això, aconseguim:
✔ Explorar diferents cultures: La literatura permet conèixer altres realitats i comprendre diferents perspectives. Això ajuda als avis a mantenir-se connectats amb el món global i a enriquir la seva visió de l'entorn.
✔ Fomentar el respecte per la diversitat: En llegir històries de diverses cultures, els participants desenvolupen més empatia i comprensió cap a persones de diferents orígens, la qual cosa fomenta un ambient més inclusiu i respectuós.
✔ Enriquir el diàleg entre diferents edats: Si bé els clubs de lectura solen estar formats per adults grans, també poden ser oberts a altres grups d'edat. L'intercanvi d'idees entre generacions permet la creació d'un espai dinàmic i enriquidor per als nostres residents.
Aquests espais ajuden a trencar estereotips, obrir la ment i descobrir que sempre hi ha una cosa nova per aprendre, sense importar l'edat.
4 beneficis de la lectura en els adults grans
Nombrosos estudis assenyalen els efectes positius de les activitats literàries en la tercera edat. Parlem tant de beneficis psicològics, socials com a emocionals.
Alguns dels més destacats són:
- Estimulació cognitiva: La lectura activa funcions com l'atenció, el llenguatge, la memòria i la capacitat d'abstracció. Així, llegir manté la ment activa, ajudant a prevenir la deterioració cognitiva i diferents malalties associades amb l'edat.
- Millora de l'estat d'ànim: Sentir-se actiu i útil redueix la depressió i l'apatia. La lectura millora el benestar emocional, en proporcionar-los l'oportunitat de gaudir d'històries que els emocionin, els facin riure o els connectin amb records feliços.
- Augment de l'autoestima. Compartir idees i records reforça la identitat i el reconeixement personal.
- Desenvolupament d'habilitats socials: Els clubs de lectura fomenten la interacció entre els participants. Es creen amistats, es milloren les relacions i disminueix la sensació de solitud.
A més, moltes vegades aquests espais es converteixen en el “cor” de la residència: on riu, es plora, es canta i es recorda amb afecte.
4 recomanacions per a crear un club de lectura per a gent gran
Un club de lectura en una residència de gent gran no té per què semblar-se al d'una biblioteca tradicional. Aquí, l'important no és analitzar l'obra en profunditat, sinó gaudir-la, compartir el que evoca i deixar que sorgeixin històries pròpies.
Organitzar i crear un nou club de lectura, o restaurar el ja existent, és molt senzill. Només cal seguir alguns passos clau, com poden ser:
- Triar llibres adequats: Els llibres seleccionats han de ser apropiats per a l'edat i els interessos dels participants. És important oferir una varietat de gèneres (novel·les, poesia, biografies, llibres d'història) i assegurar-se que els textos siguin accessibles quant a llenguatge i longitud (i millor si la lletra és gran).
- Establir un ambient còmode i acollidor: Crear un espai còmode on els participants se sentin lliures d'expressar les seves opinions i compartir els seus punts de vista.
- Facilitar la discussió i permetre que cada membre comparteixi els seus pensaments.
- Incloure activitats complementàries: A més de la lectura, pots organitzar activitats relacionades amb els llibres, com a representacions teatrals, o fins i tot exposicions sobre els temes tractats en els llibres.
Com funciona un club de lectura per a residents?
Una vegada creat, el seu funcionament també és molt simple. Se sol comptar amb:
- Lectures adaptades. Es trien textos accessibles, breus, amb lletra gran i temes pròxims.
- Sessions setmanals o quinzenals. En trobades d'una hora, es llegeixen fragments (en veu alta si és necessari) i es conversa sobre ells.
- Moderadors amb sensibilitat. Un terapeuta ocupacional, cuidador o voluntari amb gust per la lectura pot dinamitzar l'activitat.
- Participació lliure. No fa falta que tots llegeixin; també poden simplement escoltar i compartir idees.
Temes que enganxen
Els llibres que més gaudeixen solen ser relats costumistes o històrics, novel·les amb personatges entranyables o situacions de la vida quotidiana, biografies de figures conegudes o poemes o cançons populars.
També funciona molt bé llegir periòdics antics, retallades de revistes o contes que els recordin la seva joventut.
5 activitats literàries que desperten records
Més enllà del club de lectura, existeixen altres maneres d'acostar la literatura a la vida diària en una residència.
Quins podem aplicar fàcilment?
Taller d'escriptura de memòries
Convidar als residents a escriure els seus records, anècdotes o històries d'infància pot ser profundament terapèutic.
No es tracta d'escriure “bé”, sinó d'expressar-se.
Tertúlies literàries temàtiques
Un dia al mes, es pot organitzar una tertúlia entorn d'un autor, un poema o fins i tot una cançó popular. Per exemple: “L'Espanya de Machado”, “Amor i desamor en la literatura” o “Els contes que ens contaven de nens”.
Lectura en veu alta amb música
Combinar la lectura de poemes amb música en directe (guitarra, piano, violí) genera una experiència sensorial única. Ideal per a persones amb deterioració cognitiva lleu o avançat.
Jocs de paraules i contes encadenats
Perfecte per a exercitar la creativitat de manera divertida: cada resident aporta una frase a una història, o es juga a endevinar paraules relacionades amb un tema (com un “*rosco” literari).
Intercanvi intergeneracional
Convidar a nens, adolescents o joves voluntaris a llegir contes als residents o a escoltar els seus relats genera vincles bells.
El respecte mutu creix i es fomenta la transmissió oral de sabers.
Propostes innovadores per a dur a terme
Al Cel Rubí cerquem innovar amb algunes iniciatives creatives que ja estan funcionant en diferents parts del món i que són molt adaptables.
Entre elles, destaquen els audiollibres. Què succeeix quan, per l'edat o per determinades condicions, no es pot llegir amb regularitat? És en aquests casos quan optem per audiollibres. Des de fa anys, comptem amb diversos usuaris que els utilitzen per a continuar amb la lectura en la seva vida, representant una excel·lent opció i que cada cop guanya més adeptes.
Tant en el present com de cara al futur, sempre és interessant comptar amb altres activitats relacionades com una biblioteca mòbil dins de la residència, amb carros que recorren habitacions amb llibres personalitzats per a cada resident, o un pòdcast intergeneracional, per a gravar als residents contant històries o comentant llibres, juntament amb joves o voluntaris.
I per descomptat, lectura amb animals, perquè algunes associacions porten gossos de teràpia durant sessions de lectura, la qual cosa relaxa i motiva.
O bé un “llibre humà”, és a dir, que cada resident pot ser “prestat” com un llibre vivent, contant la seva història a qui vulgui “llegir-la”.
Qui pot ajudar?
Implementar aquestes activitats no sempre requereix grans recursos. Podem comptar amb:
- Voluntaris amants de la lectura.
- Personal de la residència amb formació bàsica en animació cultural.
- Biblioteques municipals que col·laborin amb llibres o activitats.
- Famílies que donin materials o participin.
- Centres educatius que promoguin trobades entre generacions.
Llegir per a viure millor
Envellir amb dignitat implica continuar sentint-se part activa de la cultura i del món.
Promoure la lectura i l'intercanvi cultural en les residències d'ancians és una forma preciosa i poderosa d'aconseguir-lo.
No es tracta només de llibres, sinó de vincles, records, emoció i vida compartida.
Així que, si formes part d'una residència, com és el nostre cas, si tens familiars majors, o si simplement vols aportar una cosa valuosa a la teva comunitat, pensa en això: un llibre obert pot ser una porta a l'alegria.
Passejos i activitats a l'aire lliure per a les persones grans: beneficis de connectar amb la natura
L'envelliment és una etapa de la vida que mereix ser gaudida plenament i presa com un envelliment actiu.
Una de les millors maneres d'aconseguir-ho és a través de les activitats a l'aire lliure, és a dir, de la connexió amb la naturalesa i els llocs que ens envolten, de sortir de la llar habitual i diari.
La realització d'activitats a l'aire lliure i passejos en altres entorns és plaent i comporta una sèrie de beneficis per a la salut física i mental de les persones grans.
És important recalcar que la mobilitat és fonamental per a mantenir una qualitat de vida òptima, i aquest principi és aplicable a totes les edats i condicions físiques. No obstant això, és crucial adaptar qualsevol activitat física a les necessitats individuals de cada persona.
A més, els beneficis de mantenir-se actiu són integrals: l'evidència científica recolza que l'exercici i les activitats físiques contribueixen positivament a l'estat d'ànim.
En definitiva, participar en aquestes activitats en grup afegeix un component valuós, proporcionant companyia i suport emocional, especialment per a les persones grans.
Quins objectius tenen les activitats a l'aire lliure per a persones grans?
Dins dels propòsits que perseguim a El Cel Rubí en relació amb les activitats a l'aire lliure, fonamentats en les pràctiques de teràpia ocupacional amb els nostres residents, posem en valor els següents objectius.
Manteniment de la mobilitat articular global
Fomentar exercicis que preservin i millorin la mobilitat de totes les articulacions, contribuint així al benestar físic integral dels participants.
Desenvolupament i conservació d'habilitats diàries
Incrementar i/o conservar les habilitats i destreses necessàries per a les activitats quotidianes, treballant en pro de l'autonomia dels individus.
Millora de coordinació, resistència i condicions cardiorespiratòries
Implementar activitats que apuntin a la millora i cura de la coordinació, resistència i salut cardiorespiratòria, enfortint aspectes clau per al benestar físic.
Prevenció del sedentarisme i estímul de la connexió social
Combatre el sedentarisme mitjançant la participació activa en activitats a l'aire lliure, fomentant la interacció entre els residents i enfortint els llaços socials.
Promoció d'un ús positiu del temps lliure
Oferir activitats a l'aire lliure dissenyades específicament per a persones grans, amb el propòsit de promoure el gaudi i la utilització positiva del temps lliure, contribuint a una experiència més enriquidora i satisfactòria.
Activitats a l'aire lliure en la nostra residència
Des de la residència del Cel de Rubí comptem amb un ampli programa d'activitats a l'aire lliure, modificats i adaptats en cada cas depenent de l'època de l'any, els grups i les possibilitats de cadascun dels nostres residents.
Així, a la nostra terrassa, destaquen activitats de psicomotricitat, com a petanca o jocs amb pilotes. Mentrestant, en la piscina plantegem uns reptes divertits per a ‘pescar’ uns ninots i remullar els peus.
A més dels jocs de taula com els escacs o el dominó, també apostem per l'estimulació cognitiva, amb jocs més grupals com el penjat amb la pissarra o de preguntes.
Fora ja de la nostra residència, especialment en època de primavera/estiu, organitzem excursions a la platja o a l'exterior per a prendre cafè. També fem sortides grupals amb familiars per a passejar.
Tipus d'activitats a l'aire lliure per a persones grans
Quines són les activitats a l'aire lliure per a persones grans més habituals? Entre elles destaquem:
- Passejos per la naturalesa: Caminades suaus per senderes naturals i excursions a parcs locals o jardins botànics.
- Jardineria terapèutica: Plantar i cuidar flors o vegetals o crear espais de jardí accessibles per a tots.
- Observació d'ocells o col·locació de menjadores per a ocells en àrees comunes.
- Ioga a l'aire lliure, amb classes adaptades a les necessitats dels avis en parcs o jardins. El ioga millora enormement la qualitat de vida perquè activa els músculs i, alhora, els relaxa. Practicar-ho a l'aire lliure augmenta la calma que aporta aquest exercici, reduint dolors musculars i crònics, l'ansietat o la pèrdua de memòria, millorant el somni, etc.
- Art a l'aire lliure i activitats creatives en entorns naturals.
- Pícnics i esdeveniments socials: Organització de menjars a l'aire lliure i esdeveniments especials per a enfortir la comunitat.
- Programes d'educació ambiental: Xerrades i activitats que fomentin la comprensió i estima per la naturalesa.
- Gimnàstica per a persones grans: Per a conservar la mobilitat i recuperar part de la qual s'ha perdut, fer gimnàstica amb exercicis de mobilitat adaptada a cada persona ens ajuda a reduir l'estrès, la depressió i l'ansietat, augmentar l'autoestima i la vitamina D en el nostre cos i regular el sistema immunològic.
El control de les activitats
Lògicament, aquest tipus d'activitats han d'estar mínimament planificades, ja que si bé no existeixen ‘perills’ associats, sí que hem de valorar les possibles condicions climàtiques, portant protecció solar i roba adequada; que siguin accessibles, garantint l'accessibilitat als llocs seleccionats, especialment per a persones amb mobilitat reduïda; i per descomptat, mantenir la supervisió adequada durant les activitats.
Els beneficis de les activitats a l'aire lliure per les persones grans
La millora de la salut física, el foment del benestar mental, la socialització, l'impuls dels vincles interpersonals i l'estimulació cognitiva són els grans beneficis que podem observar en realitzar aquest tipus d'activitats.
Altres avantatges són:
- millora la circulació sanguínia
- buida la ment
- afavoreix mantenir un pes ideal, que és diferent en cada persona
- ajuda a dormir millor
- alenteix la deterioració cognitiva.
En suma, els passejos a l'aire lliure promouen l'activitat física, la qual cosa contribueix a mantenir la salut cardiovascular i reduir el risc de malalties cròniques.
A més, l'exposició al sol facilita la síntesi de vitamina D, essencial per a la salut òssia i el sistema immunològic.
Al seu torn, la naturalesa té un efecte terapèutic en la ment, reduint l'estrès, l'ansietat i la depressió. Sense oblidar que l'estimulació sensorial proporcionada per la naturalesa promou la relaxació i la millora de l'estat d'ànim.
Les activitats a l'aire lliure també fomenten la interacció social, enfortint els llaços afectius entre els majors i els seus companys. No en va, compartir experiències en entorns naturals crea records significatius i promou un sentit de pertinença.
Finalment, l'exposició a entorns naturals ofereix una varietat d'estímuls visuals i auditius que poden ajudar a mantenir l'agudesa cognitiva.
En resum, les millors activitats per a persones grans a l'aire lliure són aquelles que incorporen exercicis suaus i ajuden a millorar la seva salut sense fer un sobreesforç.
Història de vida: la seva importància en una residència per a gent gran
A El Cel de Rubí treballem amb un programa d'Atenció Centrada en la Persona (ACP) fonamental per a l'ingrés i l'estada de les persones grans en els nostres centres: la història de vida.
En aquest post, coneixerem a fons aquesta metodologia que ajuda de manera decisiva a facilitar l'ingrés i la nova vida dels residents en els centres, millorant les relacions familiars i amb els treballadors i evitant l'exclusió social.
En què consisteix la història de vida?
Aquest procés, que realitzem amb l'ingrés de qualsevol persona en la nostra residència de gent gran de Rubí, tracta de conèixer els detalls, així com el context i les experiències viscudes. D'aquesta manera podem saber més i millor, des de l'inici, els gustos i habilitats de cada usuari.
Coneixent la seva història vital, fem que els seus primers passos i l'adaptació a la seva nova vida i llar sigui més senzilla. Per exemple, podrem definir, en la mesura del possible, quines preferències té sobre la seva estada, allò que li agrada desdejunar, els menjars que li agraden i els que no, tot per a poder oferir un alternatiu… A més de posar en comú aquestes activitats i habilitats que cadascú posseeix per a poder relacionar-se amb persones que tinguin les mateixes i, sobretot, per a incloure-la en el programa d'activitats.
En definitiva, la història de vida dels residents ens permet conèixer-los detalladament i utilitzar les seves biografies per a donar-los veu i vot, reforçar la seva identitat i el seu rol dins de la residència, potenciar la seva dignitat i fer d'aquest intercanvi d'informació un reconeixement a la seva memòria i a la seva vida.
Els objectius de la història de vida dels residents
Posant al nou resident com a eix central, l'objectiu d'apostar per conèixer i confeccionar la història de vida de cada resident és que tot l'equip de professionals treballi de manera conjunta per a conèixer en profunditat a cadascun dels grans, les seves preferències i necessitats, saber com vol ser atès i, en definitiva, millorar la seva qualitat de vida.
Mitjançant aquest procés, l'usuari se sent en família des del mateix dia de l'ingrés, i es facilita la creació de vincles amb altres residents i els professionals que treballen diàriament al seu costat.
Al mateix temps, aquest procés busca treballar l'estimulació cognitiva de l'usuari, la seva memòria, i una adaptació i la cohesió al centre molt més plena.
Com es fa una història de vida?
En la història de vida podem recollir tots aquells aspectes de la vida de la persona que siguin importants per a ella.
Una estructura bàsica passa per conèixer les seves dades bàsiques, costums, gustos i tradicions, així com els detalls de la seva infància, adolescència, maduresa i present. Des del lloc de naixement als seus pares, amistats, amors, estudis, religió, treball, fills, habitatge, entreteniments, entorn familiar i social…
Per descomptat, també és molt interessant saber si ha viscut algun període històric i que li hagi marcat. Per a això, res millor que comptar amb documents personals com fotos, llibres, etc.
Tampoc podem oblidar que, a més de recollir les dades de la vida de la persona en el seu passat, és vital recollir els seus sentiments / estat d'ànim en el moment actual, per a determinar les seves expectatives de futur i el seu nou projecte de vida en la residència.
Així, aquesta guia vital arrenca després del primer accés al centre amb una entrevista en profunditat a la família i al resident per a anar detallant aspectes concrets de la vida de la persona.
Aquesta informació es trasllada després a l'equip d’El Cel de Rubí, de manera que tots els professionals (terapeutes ocupacionals, mèdics, fisioterapeutes, infermers, psicòlegs, etc.) podran conèixer al resident, dissenyar un pla a mesura, personalitzar l'atenció, etc. En aquest sentit, la participació coral de tots és imprescindible per a unes cures i atenció que respectin al màxim l'autonomia i capacitat de decisió de les persones grans.
L'acompanyament del centre
Per a confeccionar la història de vida o els diferents tipus d'històries, és necessari que participi una segona persona, a més d'un familiar. Habitualment, la història de vida normalment la recull el terapeuta o la treballadora social com a part de l'ingrés, i va adjunta al pictograma que es realitza sobre la part social de la persona.
Com veiem, els beneficis d'apostar per aquesta pràctica durant l'ingrés de cada persona gran són molts. Entre els més importants destaquen:
- Potenciem la memòria i fomentem l'orientació espacial i temporal, atès que la persona es veurà obligada a evocar els records de la seva vida.
- Reforcem la seva identitat i reconeixement com a persona, una cosa especialment útil en persones, per exemple, amb algun grau de demència o Alzheimer.
- Podem identificar les activitats específiques per a cada resident, tant les que necessita com les que li fan gaudir. Això personalitza al màxim l'atenció i ajuda al fet que la persona estigui més participativa, aprengui més i es vegi més involucrada en les activitats de la residència.
- S'enforteixen vincles amb la família.
La importància de conèixer la història de vida de cada resident
Observant els seus beneficis, podem entendre millor l'important que és cada història de vida de cada resident.
La història de vida és l'eina clau per a conèixer ja d'entrada a les persones, i aquesta personalització de la cura és la clau de l'èxit en l'atenció. No en va, conèixer a les persones que acompanyem resulta l'única forma òptima de poder secundar-les en el seu nou projecte de vida.
Saber de cada trajectòria individual, de la seva personalitat única, del seu estat de salut física i mental, i del context sociofamiliar, condicionarà la seva resposta davant la seva estada en el centre i la nostra com a professionals en l'atenció. I és que les persones grans, lluny de ser totes iguals, manifesten diferents necessitats, capacitats i expectatives.
En definitiva, amb aquesta història de vida es pot aconseguir que cada persona sigui un agent actiu en el seu dia a dia i no un mer receptor de cures.
La història de vida és especialment beneficiós en persones que tenen alguna demència i que no ens poden explicar el seu passat, ja que necessitem que els seus familiars ens expliquin la seva biografia per a poder fer el mateix treball. En definitiva, per a respectar i intentar adaptar les seves cures al màxim, encara que la persona per qualsevol motiu no s'adoni.