Passejos i activitats a l'aire lliure per a les persones grans: beneficis de connectar amb la natura

L'envelliment és una etapa de la vida que mereix ser gaudida plenament i presa com un envelliment actiu.

Una de les millors maneres d'aconseguir-ho és a través de les activitats a l'aire lliure, és a dir, de la connexió amb la naturalesa i els llocs que ens envolten, de sortir de la llar habitual i diari.

La realització d'activitats a l'aire lliure i passejos en altres entorns és plaent i comporta una sèrie de beneficis per a la salut física i mental de les persones grans.

És important recalcar que la mobilitat és fonamental per a mantenir una qualitat de vida òptima, i aquest principi és aplicable a totes les edats i condicions físiques. No obstant això, és crucial adaptar qualsevol activitat física a les necessitats individuals de cada persona.

A més, els beneficis de mantenir-se actiu són integrals: l'evidència científica recolza que l'exercici i les activitats físiques contribueixen positivament a l'estat d'ànim.

En definitiva, participar en aquestes activitats en grup afegeix un component valuós, proporcionant companyia i suport emocional, especialment per a les persones grans.

Quins objectius tenen les activitats a l'aire lliure per a persones grans?

Dins dels propòsits que perseguim a El Cel Rubí en relació amb les activitats a l'aire lliure, fonamentats en les pràctiques de teràpia ocupacional amb els nostres residents, posem en valor els següents objectius.

Manteniment de la mobilitat articular global

Fomentar exercicis que preservin i millorin la mobilitat de totes les articulacions, contribuint així al benestar físic integral dels participants.

Desenvolupament i conservació d'habilitats diàries

Incrementar i/o conservar les habilitats i destreses necessàries per a les activitats quotidianes, treballant en pro de l'autonomia dels individus.

Millora de coordinació, resistència i condicions cardiorespiratòries

Implementar activitats que apuntin a la millora i cura de la coordinació, resistència i salut cardiorespiratòria, enfortint aspectes clau per al benestar físic.

Prevenció del sedentarisme i estímul de la connexió social

Combatre el sedentarisme mitjançant la participació activa en activitats a l'aire lliure, fomentant la interacció entre els residents i enfortint els llaços socials.

Promoció d'un ús positiu del temps lliure

Oferir activitats a l'aire lliure dissenyades específicament per a persones grans, amb el propòsit de promoure el gaudi i la utilització positiva del temps lliure, contribuint a una experiència més enriquidora i satisfactòria.

Activitats a l'aire lliure en la nostra residència

Des de la residència del Cel de Rubí comptem amb un ampli programa d'activitats a l'aire lliure, modificats i adaptats en cada cas depenent de l'època de l'any, els grups i les possibilitats de cadascun dels nostres residents.

Així, a la nostra terrassa, destaquen activitats de psicomotricitat, com a petanca o jocs amb pilotes. Mentrestant, en la piscina plantegem uns reptes divertits per a ‘pescar’ uns ninots i remullar els peus.

A més dels jocs de taula com els escacs o el dominó, també apostem per l'estimulació cognitiva, amb jocs més grupals com el penjat amb la pissarra o de preguntes.

Fora ja de la nostra residència, especialment en època de primavera/estiu, organitzem excursions a la platja o a l'exterior per a prendre cafè. També fem sortides grupals amb familiars per a passejar.

Tipus d'activitats a l'aire lliure per a persones grans

Quines són les activitats a l'aire lliure per a persones grans més habituals? Entre elles destaquem:

  • Passejos per la naturalesa: Caminades suaus per senderes naturals i excursions a parcs locals o jardins botànics.
  • Jardineria terapèutica: Plantar i cuidar flors o vegetals o crear espais de jardí accessibles per a tots.
  • Observació d'ocells o col·locació de menjadores per a ocells en àrees comunes.
  • Ioga a l'aire lliure, amb classes adaptades a les necessitats dels avis en parcs o jardins. El ioga millora enormement la qualitat de vida perquè activa els músculs i, alhora, els relaxa. Practicar-ho a l'aire lliure augmenta la calma que aporta aquest exercici, reduint dolors musculars i crònics, l'ansietat o la pèrdua de memòria, millorant el somni, etc.
  • Art a l'aire lliure i activitats creatives en entorns naturals.
  • Pícnics i esdeveniments socials: Organització de menjars a l'aire lliure i esdeveniments especials per a enfortir la comunitat.
  • Programes d'educació ambiental: Xerrades i activitats que fomentin la comprensió i estima per la naturalesa.
  • Gimnàstica per a persones grans: Per a conservar la mobilitat i recuperar part de la qual s'ha perdut, fer gimnàstica amb exercicis de mobilitat adaptada a cada persona ens ajuda a reduir l'estrès, la depressió i l'ansietat, augmentar l'autoestima i la vitamina D en el nostre cos i regular el sistema immunològic.

El control de les activitats

Lògicament, aquest tipus d'activitats han d'estar mínimament planificades, ja que si bé no existeixen ‘perills’ associats, sí que hem de valorar les possibles condicions climàtiques, portant protecció solar i roba adequada; que siguin accessibles, garantint l'accessibilitat als llocs seleccionats, especialment per a persones amb mobilitat reduïda; i per descomptat, mantenir la supervisió adequada durant les activitats.

Els beneficis de les activitats a l'aire lliure per les persones grans

La millora de la salut física, el foment del benestar mental, la socialització, l'impuls dels vincles interpersonals i l'estimulació cognitiva són els grans beneficis que podem observar en realitzar aquest tipus d'activitats.

Altres avantatges són:

En suma, els passejos a l'aire lliure promouen l'activitat física, la qual cosa contribueix a mantenir la salut cardiovascular i reduir el risc de malalties cròniques.

A més, l'exposició al sol facilita la síntesi de vitamina D, essencial per a la salut òssia i el sistema immunològic.

Al seu torn, la naturalesa té un efecte terapèutic en la ment, reduint l'estrès, l'ansietat i la depressió. Sense oblidar que l'estimulació sensorial proporcionada per la naturalesa promou la relaxació i la millora de l'estat d'ànim.

Les activitats a l'aire lliure també fomenten la interacció social, enfortint els llaços afectius entre els majors i els seus companys. No en va, compartir experiències en entorns naturals crea records significatius i promou un sentit de pertinença.

Finalment, l'exposició a entorns naturals ofereix una varietat d'estímuls visuals i auditius que poden ajudar a mantenir l'agudesa cognitiva.

En resum, les millors activitats per a persones grans a l'aire lliure són aquelles que incorporen exercicis suaus i ajuden a millorar la seva salut sense fer un sobreesforç.


historia de vida

Història de vida: la seva importància en una residència per a gent gran

A El Cel de Rubí treballem amb un programa d'Atenció Centrada en la Persona (ACP) fonamental per a l'ingrés i l'estada de les persones grans en els nostres centres: la història de vida.

En aquest post, coneixerem a fons aquesta metodologia que ajuda de manera decisiva a facilitar l'ingrés i la nova vida dels residents en els centres, millorant les relacions familiars i amb els treballadors i evitant l'exclusió social.

En què consisteix la història de vida?

Aquest procés, que realitzem amb l'ingrés de qualsevol persona en la nostra residència de gent gran de Rubí, tracta de conèixer els detalls, així com el context i les experiències viscudes. D'aquesta manera podem saber més i millor, des de l'inici, els gustos i habilitats de cada usuari.

Coneixent la seva història vital, fem que els seus primers passos i l'adaptació a la seva nova vida i llar sigui més senzilla. Per exemple, podrem definir, en la mesura del possible, quines preferències té sobre la seva estada, allò que li agrada desdejunar, els menjars que li agraden i els que no, tot per a poder oferir un alternatiu… A més de posar en comú aquestes activitats i habilitats que cadascú posseeix per a poder relacionar-se amb persones que tinguin les mateixes i, sobretot, per a incloure-la en el programa d'activitats.

En definitiva, la història de vida dels residents ens permet conèixer-los detalladament i utilitzar les seves biografies per a donar-los veu i vot, reforçar la seva identitat i el seu rol dins de la residència, potenciar la seva dignitat i fer d'aquest intercanvi d'informació un reconeixement a la seva memòria i a la seva vida.

Els objectius de la història de vida dels residents

Posant al nou resident com a eix central, l'objectiu d'apostar per conèixer i confeccionar la història de vida de cada resident és que tot l'equip de professionals treballi de manera conjunta per a conèixer en profunditat a cadascun dels grans, les seves preferències i necessitats, saber com vol ser atès i, en definitiva, millorar la seva qualitat de vida.

Mitjançant aquest procés, l'usuari se sent en família des del mateix dia de l'ingrés, i es facilita la creació de vincles amb altres residents i els professionals que treballen diàriament al seu costat.

Al mateix temps, aquest procés busca treballar l'estimulació cognitiva de l'usuari, la seva memòria, i una adaptació i la cohesió al centre molt més plena.

Com es fa una història de vida?

En la història de vida podem recollir tots aquells aspectes de la vida de la persona que siguin importants per a ella.

Una estructura bàsica passa per conèixer les seves dades bàsiques, costums, gustos i tradicions, així com els detalls de la seva infància, adolescència, maduresa i present. Des del lloc de naixement als seus pares, amistats, amors, estudis, religió, treball, fills, habitatge, entreteniments, entorn familiar i social…

Per descomptat, també és molt interessant saber si ha viscut algun període històric i que li hagi marcat. Per a això, res millor que comptar amb documents personals com fotos, llibres, etc.

Tampoc podem oblidar que, a més de recollir les dades de la vida de la persona en el seu passat, és vital recollir els seus sentiments / estat d'ànim en el moment actual, per a determinar les seves expectatives de futur i el seu nou projecte de vida en la residència.

Així, aquesta guia vital arrenca després del primer accés al centre amb una entrevista en profunditat a la família i al resident per a anar detallant aspectes concrets de la vida de la persona.

Aquesta informació es trasllada després a l'equip d’El Cel de Rubí, de manera que tots els professionals (terapeutes ocupacionals, mèdics, fisioterapeutes, infermers, psicòlegs, etc.) podran conèixer al resident, dissenyar un pla a mesura, personalitzar l'atenció, etc. En aquest sentit, la participació coral de tots és imprescindible per a unes cures i atenció que respectin al màxim l'autonomia i capacitat de decisió de les persones grans.

L'acompanyament del centre

Per a confeccionar la història de vida o els diferents tipus d'històries, és necessari que participi una segona persona, a més d'un familiar. Habitualment, la història de vida normalment la recull el terapeuta o la treballadora social com a part de l'ingrés, i va adjunta al pictograma que es realitza sobre la part social de la persona.

Com veiem, els beneficis d'apostar per aquesta pràctica durant l'ingrés de cada persona gran són molts. Entre els més importants destaquen:

  • Potenciem la memòria i fomentem l'orientació espacial i temporal, atès que la persona es veurà obligada a evocar els records de la seva vida.
  • Reforcem la seva identitat i reconeixement com a persona, una cosa especialment útil en persones, per exemple, amb algun grau de demència o Alzheimer.
  • Podem identificar les activitats específiques per a cada resident, tant les que necessita com les que li fan gaudir. Això personalitza al màxim l'atenció i ajuda al fet que la persona estigui més participativa, aprengui més i es vegi més involucrada en les activitats de la residència.
  • S'enforteixen vincles amb la família.

La importància de conèixer la història de vida de cada resident

Observant els seus beneficis, podem entendre millor l'important que és cada història de vida de cada resident.

La història de vida és l'eina clau per a conèixer ja d'entrada a les persones, i aquesta personalització de la cura és la clau de l'èxit en l'atenció. No en va, conèixer a les persones que acompanyem resulta l'única forma òptima de poder secundar-les en el seu nou projecte de vida.

Saber de cada trajectòria individual, de la seva personalitat única, del seu estat de salut física i mental, i del context sociofamiliar, condicionarà la seva resposta davant la seva estada en el centre i la nostra com a professionals en l'atenció. I és que les persones grans, lluny de ser totes iguals, manifesten diferents necessitats, capacitats i expectatives.

En definitiva, amb aquesta història de vida es pot aconseguir que cada persona sigui un agent actiu en el seu dia a dia i no un mer receptor de cures.

La història de vida és especialment beneficiós en persones que tenen alguna demència i que no ens poden explicar el seu passat, ja que necessitem que els seus familiars ens expliquin la seva biografia per a poder fer el mateix treball. En definitiva, per a respectar i intentar adaptar les seves cures al màxim, encara que la persona per qualsevol motiu no s'adoni.