Afrontar el dol: suport emocional per a residents i famílies en moments difícils

El dol no es limita a la pèrdua d’una persona estimada, pot sorgir davant de qualsevol canvi significatiu: la pèrdua d’una feina, una mascota o, com passa en algunes ocasions a les residències, l’ingrés en aquestes.

Aquest procés afecta tant els familiars com els residents, que s’enfronten a sentiments de culpa, soledat i tristesa.

Per als familiars, la culpa sovint deriva del sentiment d’abandonament o la percepció de fracàs per no haver pogut mantenir la persona estimada a casa.

Per als residents, l’adaptació a un nou entorn, rutines i convivència pot resultar aclaparadora.

Les fases del dol

El dol, tot i ser compartit per molts, és únic per a cada individu. Segons el model de Kübler-Ross, es desenvolupa en cinc fases:

  1. Negació: Rebuig d’acceptar la pèrdua.
  2. Ira: Enuig i frustració per allò perdut.
  3. Negociació: Cerca d’alternatives per revertir la situació.
  4. Tristesa: Reflexió i contacte amb el buit emocional.
  5. Acceptació: Reconeixement de la pèrdua i represa de la vida.

El dol en la vellesa: com afrontar-lo i seguir endavant

Un dels tipus de dol és la pèrdua d’una persona estimada, sens dubte un moment de profund impacte emocional, especialment en la vellesa.

Aquest procés, encara que difícil, és necessari per acceptar l’absència, adaptar-se i trobar motivació per continuar vivint.

Característiques del dol per pèrdua en la vellesa

El dol és una reacció psicològica a la pèrdua, acompanyada d’emocions com culpa, ansietat, angoixa i aïllament social, entre altres.

En la vellesa, aquest procés presenta particularitats úniques a causa de l’acumulació de pèrdues: cònjuges, amics pròxims, salut, o fins i tot independència.

En aquests casos, el dol per viduïtat o la pèrdua d’un company de vida pot intensificar la sensació de soledat i desemparament, fent indispensable comptar amb una xarxa de suport propera i, en alguns casos, ajuda professional especialitzada en psicologia o psiquiatria.

A més, la vulnerabilitat emocional en aquesta etapa, sumada al deteriorament físic i social, pot augmentar l’impacte del dol, dificultant l’adaptació i aprofundint els sentiments d’inseguretat i desorientació.

El dol en ingressar a la residència

Tot i que l’envelliment comporta canvis inevitables, és fonamental transmetre a les persones grans la possibilitat d’iniciar noves etapes i viure amb plenitud.

Els centres especialitzats, com residències i centres de dia, són necessaris per prevenir la soledat, fomentant la socialització i l’envelliment actiu mitjançant activitats que reforcin el benestar emocional.

El medi social, els vincles previs amb la persona estimada perduda i les inquietuds personals de la persona gran són factors clau en el procés d’adaptació i superació.

Com transitar el dol

  • Validar les emocions: Reconèixer i acceptar les emocions, especialment la tristesa, sense intentar reprimir-les.
  • Cercar distracció: Mantenir-se actiu en activitats plaents com llegir, socialitzar o gaudir de la natura.
  • Crear una nova rutina: Incorporar el contacte regular amb la persona estimada a la residència, adaptant-se al nou context.
  • Evitar comentaris perjudicials: No minimitzar els sentiments amb frases com "el temps ho cura tot”.
  • Fomentar records compartits: Revisitar moments positius ajuda a resignificar la pèrdua.
  • Cercar suport professional, si és necessari.

En resum, expressar les emocions, crear un entorn de suport i mantenir hàbits saludables són elementals per afrontar el dol i avançar.

Teràpies per superar el dol

Un dels majors desafiaments per a les persones grans en dol és la manca de costum a expressar emocions.

En generacions anteriors, es promovia la fortalesa emocional com a signe de caràcter, cosa que pot dificultar la cerca d’ajuda o la comunicació sobre sentiments.

Aquesta reticència pot conduir al que es coneix com a dol complicat, que en ocasions deriva en depressió. Per això, és crucial comptar amb l’acompanyament d’especialistes que facilitin la gestió de les emocions.

Entre les estratègies terapèutiques més efectives destaquen:

  • Grups de suport per compartir experiències i abordar dols no resolts.
  • Evocar records positius i negatius per evitar la idealització de la persona difunta.
  • Fomentar activitats recreatives i aficions que ofereixin satisfacció personal.
  • Conversar sobre el que es troba a faltar i valorar els aspectes positius de la vida actual.

Com donar suport als nostres grans

L’entorn familiar i social juga un paper essencial en la recuperació. Algunes recomanacions per brindar suport efectiu són:

  • Respectar els ritmes del dol: Reconèixer que l’acumulació de pèrdues i la dificultat per expressar emocions poden prolongar el procés.
  • Fomentar el diàleg: Crear moments per escoltar i compartir sentiments sobre la pèrdua.
  • Acompanyar activament: Dedicar temps a activitats que la persona gran gaudeixi i reforçar l’esperança en el futur.
  • Evitar la infantilització: Reconèixer la seva capacitat per afrontar el dol i no sobreprotegir-los.
  • Proposar activitats socials i a l’aire lliure: Promoure la interacció amb familiars i persones de la seva edat, així com l’exercici físic i els jocs en grup.

El dol és un procés que, encara que dolorós, pot gestionar-se de manera saludable amb suport, comprensió i les eines adequades.

Ajudar els nostres grans a trobar nous propòsits i vincles servirà per superar aquesta etapa i continuar endavant amb qualitat de vida.

Gestió de la culpa en els familiars durant l'ingrés

Des del punt de vista dels familiars, la culpa és una de les emocions més habituals quan es pren la decisió d’ingressar una persona estimada en una residència.

Els familiars poden sentir que estan "abandonant" o "apartant" la persona estimada, cosa que pot generar un fort impacte emocional.

Aquesta etapa inicial pot ser desafiant, però a El Cel Rubí comptem amb professionals capacitats per ajudar les famílies a comprendre que aquesta decisió es pren des de l’amor i la cura, tant pel benestar del familiar com per l’equilibri emocional propi.

El valor de la comunicació i les activitats compartides

La comunicació oberta és vital per alleujar les pors i preocupacions associades amb aquesta decisió. Sempre que les capacitats cognitives de la persona gran ho permetin, parlar amb honestedat pot ser un gran suport.

A més, les nostres instal·lacions estan dissenyades per oferir un entorn càlid i familiar. Invitem les famílies a participar activament en la vida dels seus éssers estimats, assistint a activitats, celebracions d’aniversaris, aniversaris i altres esdeveniments organitzats.

Aquests moments compartits enforteixen els vincles afectius i creen nous records que uneixen encara més les famílies.

Facilitant l’adaptació i reduint la culpa

Tot i que la culpa no desapareix de manera immediata, observar com la persona estimada s’adapta al seu nou entorn pot alleujar-la significativament.

Per això, promovem que els nostres residents percebin la residència com el seu nou llar, on formen part d’una comunitat que complementa el suport familiar.

Per a un procés d’adaptació reeixit, recomanem:

  • Participació en activitats comunitàries

Fomentem la participació en tallers i activitats recreatives que promouen la socialització i el benestar emocional.

  • Respecte per la identitat i autonomia

Recolzem la llibertat d’elecció en les decisions diàries per mantenir l’autoestima i el sentit d’individualitat.

  • Flexibilitat en les visites i sortides

Facilitem que els residents mantinguin contacte amb les seves famílies mitjançant visites regulars i estades temporals fora del centre.

  • Enfortiment dels vincles familiars

Les interaccions freqüents amb els familiars són essencials per al benestar emocional i enforteixen la connexió amb els éssers estimats.

  • Promoció de records positius

Compartir i reflexionar sobre moments feliços ajuda els residents a trobar consol i alegria en el dia a dia.

  • Rols significatius dins la comunitat

Permetre que els residents assumeixin tasques d’acord amb les seves capacitats els proporciona un propòsit i fomenta el sentit de pertinença.

  • Espais per a la diversió

Oferim activitats lúdiques que garanteixen moments d’entreteniment i contribueixen a un ambient optimista.

La garantia d’estar ben acompanyats

L’ingrés d’una persona estimada en una residència és un procés complex i carregat d’emocions. Requereix una comunicació sincera, una planificació acurada i, en molts casos, l’acompanyament de professionals.

Reconèixer aquesta transició com un dol i posar nom a les emocions associades permet afrontar-les de manera més saludable.

Per a les famílies, és fonamental entendre que la culpa i l’ansietat són reaccions naturals davant aquesta decisió. Abordar-les amb empatia, respecte i una preparació emocional adequada facilita transitar aquesta etapa d’una manera més lleugera, promovent el benestar de totes les persones implicades.


Celebrant fites: aniversaris, celebracions i esdeveniments especials

Celebrar fites i esdeveniments especials a El Cel Rubí suposa commemorar moments significatius en la vida dels residents, com ara aniversaris, aniversaris de noces, èxits personals o esdeveniments col·lectius com festivitats nacionals i culturals.

A la nostra residència donem especial importància a aquestes dates marcades en vermell al calendari, que sustenten la rutina diària habitual dels nostres residents.

Què significa celebrar fites a les residències de gent gran?

Les fites representen assoliments o dates importants que han marcat la vida dels residents i, en celebrar-les, es reconeix i s’honora la seva història personal, les seves vivències i les seves contribucions al llarg dels anys.

Aquestes celebracions sempre varien en mida i ‘impacte’, des de petites reunions amb familiars i amics, fins a esdeveniments més grans que involucren tota la comunitat de la residència.

A El Cel Rubí no ens cansem de recordar que aquest tipus de celebracions són essencials per reforçar el sentit d’identitat i pertinença, especialment en un entorn on els canvis de rutina i de lloc de residència poden afectar el benestar emocional dels nostres grans.

La importància de celebrar fites

Celebrar fites no és només una qüestió d'entreteniment; té un profund impacte en la qualitat de vida dels nostres residents.

Aquestes celebracions actuen com a recordatoris tangibles que cada individu és valuós i té una història que mereix ser compartida i celebrada.

La importància d’aquestes celebracions rau en la seva capacitat per humanitzar i personalitzar l’entorn de la residència.

Per a molts ancians, mudar-se a una residència pot ser una experiència difícil, marcada per la pèrdua d'independència o la separació de la seva llar. Les celebracions de fites ajuden a mitigar aquests sentiments en crear un ambient on es sent que la seva vida segueix sent significativa i valorada.

A més, aquestes celebracions poden servir com a moments d'aprenentatge intergeneracional, on les històries i experiències dels nostres grans es transmeten a les generacions més joves, creant un pont entre el passat i el present. Aquest intercanvi és fonamental per mantenir la cultura i les tradicions vives, i perquè les noves generacions comprenguin i apreciïn la importància de la història personal i col·lectiva.

Per tant, celebrar fites és una pràctica que va més enllà de la simple festivitat.

És una manera d’enriquir la vida dels residents, reforçar els seus vincles socials, i recordar-los que, malgrat el pas del temps, les seves vides segueixen sent valuoses i dignes de celebració.

La implementació d’aquestes celebracions hauria de ser una part integral de l’atenció a les residències, beneficiant tant els grans com la comunitat que els envolta.

 

Els esdeveniments i festes a El Cel Rubí

Cada any, a la nostra residència organitzem diferents esdeveniments o festes per celebrar diverses fites o esdeveniments especials.

Aquests esdeveniments ens permeten, tant als residents com als professionals del centre, gaudir de festivitats conjuntament, compartint experiències grupals.

Els esdeveniments i festes que es celebren a la residència solen ser:

Aniversaris

Durant l'any se celebren els aniversaris dels nostres grans, agrupant els residents i treballadors per cantar l'aniversari feliç i bufar les espelmes envoltat dels seus companys/es, compartint així una estona especial i significativa menjant pastís.

Festes significatives

Durant l'any tenim diverses festes específiques que els residents sempre han celebrat a casa seva, com ara el Nadal, els Reis Mags, Carnestoltes, el Dia de la Dona, Dimecres de Cendra, la Setmana Santa, Sant Jordi, Sant Joan, la Diada de Catalunya, la Castanyada o el Dia de Tots Sants.

Al llarg d’aquestes festivitats, es realitzen cantades de nadales, manualitats, disfresses, setmana temàtica de disfresses, obres teatrals protagonitzades pels nostres grans i pel personal del centre, punts de llibre i roses fetes de manualitats, sortides a la comunitat, llançament de petards… Fins i tot fem panellets artesanals, castanyes i moniatos.

Sopar especial

Cada dues setmanes, els divendres, els residents fan un sopar especial, confeccionat per ells, i que es selecciona conjuntament amb l'educadora social del centre.

Festa de les famílies

És la festa anual que realitzem un dissabte durant el mes de maig, coincidint amb el bon temps. Aquesta festivitat es duu a terme a la terrassa del centre, on convidem tots els residents, centre de dia, treballadors i familiars del centre.

Cada any, gaudim d’una festa amb música, menjar i bingo amb repartiment de regals per a tots els residents i familiars que hi assisteixen.

Beneficis de celebrar fites amb els nostres grans

  1. Millora del benestar emocional i mental: Celebrar fites brinda als residents l’oportunitat de rememorar moments feliços de les seves vides, cosa que pot millorar el seu estat d'ànim i reduir sentiments de depressió o solitud. Aquestes celebracions poden evocar records positius, reforçant el seu sentit d’identitat i connexió amb el seu passat.
  2. Enfortiment de vincles socials: Els esdeveniments commemoratius sovint impliquen la participació de familiars, amics i altres residents, fomentant les relacions interpersonals i combatent l’aïllament. Això és especialment important a les residències de gent gran, on els vincles socials poden veure's reduïts per la distància o la pèrdua d’éssers estimats.
  3. Augment de l'autoestima i el sentit d’assoliment: Reconèixer i celebrar els èxits dels nostres grans, per petits que siguin, reforça la seva autoestima. Saber que la seva vida i experiències són valorades els atorga un sentit de propòsit i realització, cosa que és vital per al seu benestar psicològic.
  4. Estimulació cognitiva: Les celebracions que impliquen la narració d’històries, la música o el ball poden servir com a estímuls cognitius, ajudant a mantenir la ment activa i compromesa. Recordar detalls d’esdeveniments passats i participar en activitats lúdiques estimula la memòria i la creativitat.
  5. Contribució a un entorn positiu i dinàmic: Les celebracions trenquen la rutina diària i creen un ambient més alegre i vibrant a la residència. Això no només beneficia els residents, sinó també el personal, que experimenta un entorn laboral més motivador i satisfactori.

El programa d’activitats d’El Cel Rubí

A més d’aquests aniversaris, celebracions i esdeveniments especials, no hi ha dubte que les activitats són el motor del dia a dia dels nostres residents.

Aquestes activitats són multinivell: dins d’una mateixa activitat hi ha diferents dificultats perquè els usuaris que hi participen, sense importar la seva capacitat actual, en puguin gaudir.

D’aquesta manera, els nostres grans sempre poden gaudir de l’activitat, especialment tenint el punt terapèutic de reforç de capacitats i retenció, per no perdre tan prematurament les seves habilitats.


Millorant la capacitat cognitiva amb activitats a la sala multisensorial

Al Cel de Rubí venim reforçant un nou projecte d'activitat a la sala multisensorial per a millorar la capacitat cognitiva.

Es tracta d'un joc d'allò més entretingut per als nostres residents: el treball de construcció amb LEGO, és a dir, treballar a nivell psicològic l'elaboració de figures 3D de construcció a partir d'imatges 2D.

Tot això forma part, a més, del programa d'activitats del Cel de Rubí.

Com veurem en aquest article, aquests exercicis funcionen molt bé per a estimular la capacitat cognitiva.

Treballant les capacitats cognitives

Les capacitats cognitives són funcions mentals i habilitats que permeten a una persona processar, entendre, recordar i utilitzar la informació que rep de l'entorn.

Aquestes capacitats juguen un paper fonamental en el pensament, l'aprenentatge, la resolució de problemes i la presa de decisions. Abasten una àmplia gamma de funcions mentals que treballen juntes per a processar la informació i exercir diverses tasques cognitives.

Concretament, a través d'aquests exercicis amb LEGO i d'estimulació sensorial, es treballen diverses capacitats cognitives com són:

  • La capacitat atencional i de concentració. L'estar pendents de quina peça es correspon amb la figura o el fet de ser conscients que peces ja han estat seleccionades estimula la capacitat de focalització en un estímul.
  • La memòria recent i immediata. Ens permet saber quines peces hem col·locat ja i quines són les següents a triar.
  • La socialització i l'oci. Com treballem de manera grupal, afavorim els llaços relacionals entre els i les diferents usuaris/as. Durant la construcció, sorgeixen converses sobre el que s'està duent a terme o sobre altres aspectes que recorden. La socialització i l'espai d'oci són components molt importants per a dur a terme un envelliment actiu.

I és que amb el treball de la capacitat cognitiva, es progressa en el treball sobre l'atenció, la concentració, la memòria, el raonament lògic, resoldre problemes i a major velocitat, la percepció visual i espacial i les habilitats motores, la creativitat o les habilitats socials, entre altres elements.

Aquestes capacitats cognitives treballen juntes i es complementen per a permetre un funcionament mental eficient i adaptatiu en diverses situacions i contextos. Per això, mantenir-les al llarg de la vida és essencial per a un envelliment saludable i per a mantenir una ment activa i compromesa.

En això també són determinants les pràxies.

Què són les pràxies?

Les pràxies fan referència a un procés neurològic on es duen a terme una sèrie d'accions de moviments de manera voluntària per a dur a terme una fi.

És a dir, són habilitats motores i cognitives que permeten planificar, organitzar i executar accions i moviments precisos i coordinats per a fer tasques específiques. Aquestes habilitats estan relacionades amb la capacitat del cervell per a planificar i dur a terme accions motrius complexes, com vestir-se, menjar, raspallar-se les dents, escriure, manipular objectes, entre altres.

En el cas que ens ocupa, la construcció de figures, estem treballant les pràxies visuoconstructives o visuoespacials. Aquestes es corresponen amb la capacitat d'executar una sèrie de moviments en específic per a organitzar uns certs elements en un espai concret (Maragall, s.f.).

Existeixen altres tipus de pràxies, cadascuna enfocada en una funció particular:

  • Ideomotores: Impliquen la capacitat de realitzar moviments en resposta a una ordre verbal o mental.
  • Ideatòries: Involucren la planificació i execució de seqüències de moviments.
  • Oromotores: Són habilitats relacionades amb la coordinació dels músculs orals i facials per a realitzar moviments com parlar, mastegar, empassar, etc.

Com estimular la capacitat cognitiva?

Comptem amb nombroses eines per a estimular la capacitat cognitiva dels nostres residents a El Cel de Rubí, amb l'objectiu de mantenir la seva ment activa i millorar la seva qualitat de vida.

Són activitats que a més són extrapolables més enllà dels nostres centres.

Tot comença amb les activitats cognitives pròpiament, és a dir, accions que desafiïn i estimulin el cervell, com a trencaclosques, mots encreuats, sudokus, jocs de memòria, jocs de paraules i jocs d'estratègia.

A això podem afegir activitats creatives i d'expressió artística, com la pintura, l'escultura, l'escriptura, la música i la dansa.

Amb classes i tallers també es manté la ment activa, igual que amb l'exercici físic regular – millor encara si són a l'aire lliure-.

I cal destacar especialment la teràpia ocupacional. A la nostra residència comptem amb terapeutes ocupacionals per a dissenyar activitats personalitzades que abordin les necessitats individuals dels residents, incloses les activitats que mantinguin les seves habilitats motores i cognitives.

Per descomptat, els jocs de taula i grups socials, la reminiscència (compartir les seves històries de vida, records i experiències), i comptar sempre amb una òptima alimentació, és fonamental.

Com també ho és l'estimulació multisensorial, de la qual ja us hem parlat llargament.

Bàsicament consisteix a dissenyar espais que estimulin els sentits a través de colors, textures, aromes i sons agradables. I és que l'estimulació multisensorial pot millorar l'estat d'ànim i la cognició.

En aquest cas, és necessari aprofundir en les virtuts de la intervenció mitjançant l'estimulació multisensorial o Snoezelen. Aquests espais són sales adaptades amb material ja preparat per a proporcionar experiències sensorials diverses.

El que perseguim és aconseguir un ambient d'estimulació facilitant l'exploració, el descobriment i el gaudi de diferents experiències sensorials. Un “despertar sensorial”.

Beneficis de l'estimulació cognitiva

L'estimulació cognitiva en els ancians ofereix una sèrie d'avantatges i beneficis que contribueixen a millorar la seva qualitat de vida i el seu funcionament mental.

Alguns d'aquests beneficis (NeuronUP, 2022) al·ludeixen a la promoció de l'autonomia i l'autoestima, alentir la deterioració cognitiva… Vegem quins són els més destacats:

  • Mantenir les habilitats cognitives i enfortir les habilitats mentals com la memòria, l'atenció, el raonament i la resolució de problemes. Això ajuda a retardar el declivi cognitiu associat amb l'envelliment.
  • Prevenir la deterioració cognitiva, reduint el risc de desenvolupar trastorns neurodegeneratius com la malaltia d'Alzheimer i la demència.
  • Millorar la concentració i l'atenció i una major estimulació neuronal i plasticitat cerebral.
  • Millorar l'estat d'ànim i reduir els sentiments d'ansietat i depressió.
  • Fomentar la socialització, la interacció social i el compromís emocional per a prevenir l'aïllament social i augmentar l'autoestima.
  • Retardar l'avanç de malalties neurodegeneratives i promoure la seva independència.

En resum, l'estimulació cognitiva en les persones grans suposa una sèrie de beneficis que abasten des del manteniment d'habilitats mentals fins a la promoció de la salut emocional i el benestar general. Per això, per a maximitzar aquests beneficis, en el Cel de Rubí dissenyem programes d'estimulació cognitiva adequats a les necessitats individuals i preferències de cada persona.

Referències