Nuclis de convivència en residències de gent gran: què són i per què milloren la qualitat de vida
L'origen de les residències de majors sempre va ser el de ser una llar. No obstant això, va haver-hi un moment que els estàndards i protocols dificultaven aquesta visió. Malgrat això, en El Cel Rubí sempre hem advocat per un model residencial centrat en la persona i ens alegra que, amb el temps, conceptes com els nuclis de convivència hagin tornat a posar en valor i promoure les residències com una llar.
Ens agrada saber que quan es parla de residències, cada vegada es parla més de llars, de vida quotidiana, d'autonomia i d'atenció centrada en la persona.
Perquè cada resident mereix cura, atenció i afecte.
En aquest context, ens agradaria aprofundir en el concepte nuclis o unitats de convivència. En realitat, no és més que una manera d'organitzar les residències centrant-nos en el més important: la qualitat de vida, les relacions i el benestar emocional.
Però què diu exactament la normativa legal sobre aquests nuclis de convivència? Estan regulats? Què impliquen per a les persones majors i les seves famílies?
Volem explicar-t'ho de manera clara i senzilla, perquè tinguis tota la informació al teu abast, especialment si estàs en buscant residència per a un familiar.
Què són els nuclis o unitats de convivència?
Quan parlem de nuclis o unitats de convivència en una residència de majors, ens referim a espais de convivència reduïts dins del centre.
Aquests espais estan dissenyats perquè un grup petit de persones pugui viure de la forma més semblant possible a una llar.
Això s'aconsegueix amb…
- Habitacions per als residents
- Espais comuns com a menjador o sala d'estar
- Zones pensades per a compartir el dia a dia
- I, sempre que és possible, accés a espais exteriors com a terrasses o jardins
L'objectiu d'aquests nuclis de convivència és clar: crear entorns més humans, propers i personalitzats. Espais on la convivència sigui més natural i les persones no se sentin com a usuàries d'un servei, sinó que formen part d'un grup.
Què diu la normativa?
No existeix una normativa com a tal, encara que el concepte d'unitat de convivència apareix en la Resolució publicada en el BOE l'11 d'agost de 2022 (BOE-A-2022-13580), que aprova l'Acord del Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD).
Aquest acord estableix criteris comuns d'acreditació i qualitat per a centres i serveis, entre ells les residències de persones majors.
És un document que s'aplica en tota Espanya encara que el seu desenvolupament concret correspon a les autonomies.
Cal destacar, a més, que aquesta normativa s'emmarca dins de la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, i el seu principal objectiu és avançar cap a un model de cures que sigui:
- Més personalitzat
- Més respectuós amb la dignitat de la persona
- Més centrat en la vida quotidiana i el benestar emocional
També es promou que el personal d'atenció directa estigui vinculat de manera estable a cada unitat, afavorint la creació d'una relació de confiança entre l'equip de les residències i els residents.
Així s'aconsegueix un major coneixement de cada persona i una atenció més personalitzada.
Per què els nuclis de convivència milloren la qualitat de vida?
Amb tot el que hem explicat fins ara, hi ha alguna cosa evident: aquest model no és només una qüestió organitzativa. Té un impacte directe en el benestar de les persones majors. Vegem com.
Un entorn més semblant a una llar
En primer lloc, viure en espais més petits i acollidors redueix la sensació d'institucionalització.
El dia a dia dels residents s'assembla més al d'una casa: compartir moments, asseure's junts a menjar o passar l'estona, participar en petites tasques o simplement conviure.
Relacions més pròximes i estables
Que hi hagi grups reduïts afavoreix establir vincles més profunds entre residents i també amb els professionals que els acompanyen.
Això genera seguretat emocional, confiança i sensació de pertinença.
Més autonomia i participació
Les unitats de convivència faciliten que les persones puguin participar activament en el seu dia a dia, respectant hàbits, gustos i preferències.
Menys estrès i més benestar emocional
Moure's en espais coneguts, amb persones i professionals habituals, ajuda a reduir l'ansietat, especialment en persones amb deterioració cognitiva o amb major vulnerabilitat emocional.
Per una Atenció Centrada en la Persona
La normativa sobre unitats de convivència està estretament lligada al model d'Atenció Centrada en la Persona (ACP).
Aquest enfocament parteix d'una idea fonamental: cada persona és única i té dret a viure d'acord amb la seva història de vida, els seus valors, les seves preferències i el seu ritme.
En aquest sentit, les unitats de convivència permeten:
- Adaptar rutines a cada persona
- Respectar gustos i costums
- Fomentar la participació real
- Oferir suports personalitzats
- Preservar la intimitat i la dignitat
Què significa aquest model per a les famílies
Per a les famílies que busquen una residència per a un ser estimat, conèixer aquest model d'unitats de convivència aporta tranquil·litat i seguretat.
Saben que existeixen criteris de qualitat que promouen:
- Espais més humans
- Atenció personalitzada
- Relacions estables
- Respecte per l'autonomia
I això els ajuda a entendre que les residències actuals avancen cap a models molt més pròxims i respectuosos amb els nostres avis.
Els nuclis de convivència no són només una manera d'organitzar l'espai, sinó una manera de cuidar millor.
En El Cel Rubí estem alineats amb aquests principis, avançant cap a un model de cura que posa en el centre a la persona, el seu benestar i la seva qualitat de vida. En el pròxim post del blog us comptarem més sobre aquest tema!
2025 en El Cel Rubí: un any d'avanços, comunitat i nous projectes
Cada any ens deixa aprenentatges, reptes i també molts moments per a celebrar. En El Cel Rubí, 2025 ha estat un any molt emocionant i que ha tingut una mica de tot: reflexió, millora contínua i noves iniciatives que posen de manifest el nostre compromís amb un model de cura més humana, participatiu i centrat en les persones.
Avui volem compartir alguns de les fites i assoliments més rellevants de 2025, aquells que han marcat el dia a dia de la residència i que, encara que a vegades no es vegin, ens animen a continuar treballant, millorant i cuidant amb il·lusió i motivació.
Certificant la nostra Atenció Centrada en la Persona (ACP)
Un de les fites més importants de l'any ha estat l'auditoria d'Atenció Centrada en la Persona (ACP) amb SUMAR – Generalitat de Catalunya.
Aquest procés ens ha permès revisar en profunditat els nostres procediments, dinàmiques de treball i maneres d'acompanyar a les persones majors.
Des d'El Cel Rubí no volem únicament complir amb uns estàndards, sinó qüestionar-nos com podem posar encara més a la persona en el centre de totes les decisions, respectant la seva història de vida, les seves preferències i la seva autonomia.
L'auditoria ha estat, sobretot, una oportunitat d'aprenentatge col·lectiu per a l'equip i un pas ferm cap a un model de cura més personalitzada, coherent i respectuós.
Primers canvis visibles orientats a l'ACP
Aquest treball no s'ha quedat només en el teòric. Al llarg de 2025 ja hem començat a veure canvis tangibles en els espais i en el dia a dia del centre, alineats amb la nostra filosofia d'Atenció Centrada en la Persona.
Un dels exemples més representatius és la nova cuineta, un espai pensat per a fomentar l'autonomia, la participació i un ambient més casolà. Aquest racó permet que els nostres residents puguin implicar-se en petites tasques quotidianes, compartir moments i sentir-se més connectats amb rutines significatives.
Perquè cuidar també és crear espais que se semblin a una llar i que convidin a participar, no sols a rebre.
Festa de la Família 2025
Si hi ha un moment que resumeix l'esperit de comunitat d'El Cel Rubí, aquest va ser la Festa de la Família 2025.
Una jornada molt especial en la qual residents, famílies i equip compartim actuacions, riures i molta emoció. L'alta participació i la implicació de tots els assistents ens van recordar una cosa fonamental: la cura no es construeix en solitari, sinó en xarxa.
Aquest tipus de trobades reforcen els vincles afectius, generen records compartits i converteixen la residència en un espai viu, on les famílies continuen formant part activa del dia a dia.
Noves activitats significatives i més personalitzades
En 2025 hem continuat apostant per activitats amb sentit, que connectin amb els interessos reals de les persones que viuen en la nostra residència. Un exemple preciós ha estat la creació del racó de lectura, dinamitzat per la filla d'una usuària. Gràcies a la seva implicació, s'ha generat un espai càlid, tranquil i molt acollidor, on llegir, compartir històries o simplement gaudir d'un moment de calma.
Aquest tipus d'iniciatives ens recorden la importància d'obrir la residència a les famílies i de construir activitats des de la col·laboració, l'afecte i la creativitat.
Nous projectes en marxa: un pòdcast amb veu pròpia
Mirant cap al futur, 2025 també ha estat un any de noves idees i projectes il·lusionants. Un dels més destacats és l'inici del nostre propi pòdcast.
En aquest espai els residents podran compartir records, històries de vida, experiències i reflexions. Perquè cada persona té una veu, una història valuosa i molt a comptar. Aquest projecte no sols fomenta l'expressió i l'estimulació cognitiva, sinó que també ens permet preservar memòries i enfortir el sentiment d'identitat i pertinença.
Estem convençuts que serà un projecte molt especial.
Sortides que enriqueixen i connecten amb l'entorn
Les activitats fora del centre han continuat sent una part fonamental del nostre model de benestar. En 2025 hem mantingut sortides que aporten alegria, estimulació i connexió amb l'entorn:
El passeig pel centre de Rubí a Sant Jordi, per a gaudir de les parades de llibres i roses, viure l'ambient festiu i mantenir el vincle amb la vida cultural i social del municipi.
La tradicional sortida a la platja a l'estiu, un dels moments més esperats pels residents, on la mar, el passeig i l'ambient estiuenc es converteixen en una font de benestar i records compartits.
Sortides com aquestes reforcen l'autonomia, trenquen rutines i ens recorden que la residència forma part activa de la comunitat.
Mirant cap endavant
En definitiva, 2025 ha estat un any de petites grans transformacions i de projectes que miren al futur sense perdre de vista l'essencial: les persones que formem part de la residència i que viuen en ella.
Continuarem treballant per a consolidar l'Atenció Centrada en la Persona, ampliar espais de participació, enfortir els vincles amb les famílies i crear noves oportunitats perquè els nostres residents continuïn vivint amb sentit, dignitat i benestar.
Gràcies a totes les persones —residents, famílies i equip— que han fet possible aquest camí compartit.
Rebem el 2026 amb nous reptes… i moltes ganes de continuar creixent junts!
Espais verds i a l’aire lliure: el seu impacte en el benestar de les persones grans
Segur que ho has notat en alguna ocasió. T’has sentit estressat o aclaparat i passar el dia fent senderisme t’ha fet sentir millor. Està demostrat: el contacte amb la natura és una de les millors fonts de benestar en qualsevol etapa de la vida. Tanmateix, per a les persones grans adquireix un significat especial: aporta calma, millora l’estat d’ànim, afavoreix el moviment i estimula emocions positives.
A El Cel Rubí entenem el benestar des d’una mirada integral. Per això, els espais verds formen part de la nostra residència.
Per què els espais verds són tan importants per a la gent gran
Segons l’Institut de Salut Global de Barcelona, viure en contacte amb zones verdes està associat a una millor salut mental.
De fet, com dèiem, els espais verds redueixen l’estrès, milloren l’estat d’ànim i fomenten l’activitat física lleugera, un aspecte fonamental en la tercera edat. En concret, aquests són alguns dels beneficis més reconeguts:
- Reducció de l’estrès i l’ansietat
- Millora del son i regulació del ritme circadià
- Augment de l’activitat física, fins i tot en nivells moderats
- Estímul cognitiu (observació, memòria, conversa sobre plantes o colors)
- Enfortiment del sistema immunitari
- Interacció social més elevada i benestar emocional
Per a les persones grans, que sovint per l’edat i l’estat físic o mental passen més temps en interiors, comptar amb un jardí o una terrassa a l’aire lliure com la que tenim a El Cel Rubí marca la diferència en la seva qualitat de vida.
La biofília o per què necessitem natura
El concepte de biofília fa referència a la tendència que tenim els humans a connectar amb la vida i els elements naturals i, en els darrers anys, ha anat guanyant protagonisme en psicologia ambiental i disseny d’espais.
Aplicada a la cura de les persones grans en centres residencials, podem dir que la biofília convida a crear entorns que incorporin llum natural, vegetació, textures orgàniques, sons suaus o vistes a la natura.
És a dir, va molt més enllà de “tenir plantes”. Es tracta no només de crear espais acollidors, sinó de racons que convidin a la serenitat i a la connexió, tant dins com fora de l’edifici.
Per exemple, en una residència estaríem parlant de jardins accessibles i segurs, espais agradables per conversar, zones on els nostres residents puguin observar plantes, cuidar un hort o simplement gaudir de l’aire fresc.
Per descomptat, els elements naturals a l’interior de les residències també són fonamentals i, tornem a insistir, no parlem únicament de plantes.
També és important disposar de llum natural o que el mobiliari sigui de fusta.
5 beneficis dels espais a l’aire lliure per a la salut física i mental
Tenir espais verds o a l’aire lliure en una residència, o en qualsevol mena d’edifici —també en una oficina, per exemple— no és només una qüestió estètica.
Es tracta d’una eina terapèutica que ens aporta qualitat de vida.
Vegem alguns dels beneficis més rellevants d’aquests espais en la tercera edat:
- Millora de la mobilitat: Passejar a l’aire lliure, encara que sigui durant pocs minuts, ajuda a mantenir la força, l’equilibri i la funció cardiovascular.
- Estimulació cognitiva: Els colors, olors, sons i textures de la natura desperten records, converses i associacions.
- Benestar emocional: La llum del sol, l’aire fresc i la vegetació tenen un efecte directe sobre l’estat d’ànim. Sortir a la terrassa o a veure les plantes és una alenada d’aire fresc —mai més ben dit— per als nostres residents.
- Interacció social: Els espais verds faciliten converses espontànies, visites familiars i activitats grupals.
- Sensació de llar: Un jardí cuidat o un petit hort generen familiaritat i permeten a la persona gran mantenir un rol actiu.
Els nostres espais a l’aire lliure a El Cel Rubí
A El Cel Rubí tenim diversos espais pensats per afavorir entre els nostres residents aquest contacte tan necessari amb la natura:
Terrassa amb porxo i pèrgoles
La nostra terrassa és un dels espais més estimats pels residents i pel personal. Un lloc còmode i segur, equipat amb taules i cadires que permeten descansar, conversar, llegir o simplement gaudir de l’aire lliure.
Hort i plantes cuidades pels mateixos residents
A la mateixa terrassa tenim també una zona amb un hort urbà.
Els nostres majors cuiden, reguen i observen el creixement de les plantes, fet que afavoreix la responsabilitat, la motivació i la satisfacció personal. Els encanta! I a molts d’ells, per exemple, els porta records de quan eren petits o quan treballaven al camp.
Espais connectats amb la natura
La nostra biblioteca, ubicada en una zona porxada de la terrassa, és un espai lluminós i tranquil. A més, disposem d’una sala de gimnàstica amb llum natural i plantes que aporten serenitat, connexió i una agradable sensació de benestar.
Un espai per compartir amb la família
A més, la terrassa s’ha convertit en un dels llocs preferits per a les famílies quan venen a veure els seus éssers estimats. S’hi generen moments que reforcen els vincles afectius gràcies a un entorn que se sent com una veritable llar.
Com mantenir el contacte amb la natura també a la tardor i l’hivern
Sabem que quan baixen les temperatures, les sortides a la terrassa d’El Cel Rubí són menys freqüents. Tot i això, existeixen formes senzilles i segures de continuar gaudint de la natura durant els mesos freds, i les volem compartir perquè us siguin útils si teniu persones grans a casa o a càrrec:
- Aprofitar els matins: Sortir a passejar o seure una estona a l’aire lliure quan el sol és més alt és més agradable i ajuda a la vitamina D. Si no és possible sortir fora, seure davant la finestra i gaudir de la llum natural és una bona alternativa.
- Roba adequada: Barrets, bufandes, mantes lleugeres i jaquetes fàcils de posar afavoreixen l’autonomia i fan que el fred no sigui un impediment.
- Exterior breu però freqüent: No cal estar molta estona fora: sortides curtes de 5–10 minuts ja aporten beneficis.
- Observar des de l’interior: Mirar per la finestra, cuidar plantes dins l’espai interior o posar flors a l’habitació també genera connexió emocional.
- Activitats relacionades amb la natura en interiors: Estar en contacte amb la natura sense sortir de casa o de la residència també és possible. Per exemple: plantar llavors en petites torretes, decorar amb fulles de tardor, fer manualitats amb elements naturals, llegir llibres o veure documentals sobre natura, escoltar paisatges sonors.
Totes aquestes activitats no ens porten directament a la natura, però sí que l’evocen.
En definitiva, relacionar-se amb la natura té un impacte emocional positiu per als nostres residents i pel seu benestar.
4 consells per preparar l'arribada a una residència de gent gran
Quan arriba el moment de plantejar-se l’ingrés en una residència de gent gran, tant els usuaris com les seves famílies passen per canvis, moltes emocions i decisions importants.
A El Cel Rubí entenem que aquest pas no és simplement un canvi de domicili.
S’obre pas una nova etapa de vida que requereix cura, acompanyament i sensibilitat.
Conscients d’això, volem compartir amb tu els nostres millors consells per preparar la transició de la llar a la residència, reforçant la importància de l’acompanyament emocional, social i familiar.
1. Entendre la transició des d’una perspectiva global
La decisió que una persona gran ingressi en una residència sol sorgir quan les cures a domicili esdevenen inviables.
Els fills treballen i no tenen temps, o bé la persona gran viu més anys i potser amb patologies que requereixen atenció física o cognitiva especialitzada.
Aquesta és una realitat que la majoria de les famílies afronten en algun moment de les seves vides per la impossibilitat de compaginar feina i cura del familiar, o pel desconeixement de com atendre una persona malalta o dependent.
És evident que és una decisió difícil i que remou a tothom.
Per això, els dies previs i el moment del trasllat poden generar sentiments com anticipació, culpa o fins i tot temor, tant en la persona gran com en la seva família.
En aquests casos, planificar amb antelació, implicar la persona gran en la mesura del possible i fomentar una comunicació oberta entre els familiars i amb la residència són aspectes clau perquè l’adaptació sigui més serena.
2. Expressar clarament els sentiments de tothom
Com en la majoria de moments a la vida, un dels pilars per afrontar bé la transició és obrir un espai de diàleg sincer.
Per exemple, hi ha famílies en què tradicionalment s’han assumit les cures a casa. Tanmateix, quan la situació ja no és viable, es pot generar angoixa, culpa o sensació de derrota.
En casos així, des d’El Cel Rubí animem les famílies a reconèixer que s’ha fet tot el possible per mantenir la cura a la llar.
A més, la decisió d’ingressar en una residència de gent gran no és un fracàs, sinó buscar el millor per a la persona gran.
Pel que fa al futur resident, cal convidar-lo a expressar les seves pròpies emocions amb preguntes com: “Com et sents amb aquest canvi?”, “Què és el que més et preocupa?”.
També és molt important assegurar-li que continua sent una part fonamental de la família. I, encara més important, recordar-li que l’ingrés no suposa el final dels seus vincles ni del seu projecte de vida.
El fet de parlar obertament afavoreix un clima de confiança entre la persona gran i la família, i permet que se senti compresa i acompanyada en aquesta nova etapa.
3. Comprendre que ingressar en una residència no suposa renunciar a la vida social ni familiar
Un dels mites que més sovint veiem en el moment d’entrar per primera vegada en una residència és el famós “ara ja s’ha acabat tot”.
Però res més lluny de la realitat.
Almenys a El Cel Rubí, on volem subratllar que la vida a la residència continua amb plenitud:
La persona gran manté les seves amistats, pot rebre visites, trucades, compartir àpats o sortides amb la família.
Organitzem sortides i excursions i animem els familiars a participar-hi, perquè considerem que ells també formen part de la gran família d’El Cel Rubí.
Aquesta continuïtat de relacions socials és clau per evitar l’aïllament i reforçar el benestar emocional.
4. Com ho fem a El Cel Rubí: acompanyament, adaptació i personalització
A la nostra residència de Rubí (Barcelona) comptem amb un enfocament integral i humà per gestionar aquesta transició de viure a casa a viure a la residència.
Visita i coneixement previ del centre
Convidem la persona gran (i la seva família) a visitar la residència, conèixer el nostre equip i els seus futurs companys.
Creiem que quan l’usuari pot veure el lloc, la residència deixa de ser una cosa desconeguda o “temuda” i es converteix en un espai per compartir, riure i viure. En definitiva, una primera visita ajuda a dissipar idees preconcebudes, respon a dubtes i afavoreix la confiança.
Expressió de sentiments i voluntats
En aquesta fase facilitem espais de diàleg en què, tant la persona gran com els familiars, poden expressar les seves inquietuds, desitjos i expectatives.
Per a nosaltres és molt important valorar el fet que moltes persones grans tenen rutines ben establertes, maneres de fer les coses i necessiten respectar la seva història de vida.
Personalització del nou llar
A l’hora d’ingressar, l’equip tècnic recull informació detallada sobre la història personal de la persona gran (hàbits, gustos, preferències, rutines) per adaptar el dia a dia al màxim a les seves necessitats.
Per ajudar-nos en aquesta tasca, els residents poden portar amb ells objectes significatius: fotografies, petits mobles, coixins, cobrellits, nines…
D’aquesta manera, la seva habitació es converteix en una llar personal, acollidora i amb el seu propi gust.
Al mateix temps, és una manera de respectar la seva autonomia i la seva intimitat des del primer dia.
Seguiment del procés d’adaptació
Un cop ingressada, tot l’equip tècnic fa un seguiment continu tant de la persona gran com de la seva família, per oferir suport, resoldre dubtes i facilitar el procés.
Som conscients del gran canvi que suposa: canviar de llar, de rutina, d’entorn. Per això acompanyem aquesta fase amb sensibilitat, flexibilitat i escolta activa.
En conjunt, aquest enfocament ha demostrat facilitar una integració més ràpida, disminuir l’ansietat inicial i afavorir que els nostres residents se sentin part de la comunitat des del primer moment.
Acompanyar perquè el canvi sigui una oportunitat
Des d’El Cel Rubí ens agrada entendre la transició a una residència no com el final d’un capítol, sinó com el començament d’un altre ple de possibilitats: nous vincles, activitats, comunitat, atenció especialitzada i acompanyament.
Com hem anat dient, perquè el canvi sigui realment una oportunitat de benestar, és imprescindible que tant la persona gran com la seva família se sentin escoltades, respectades i acompanyades.
El nostre compromís en aquest sentit és clar: crear un espai on la persona gran se senti considerada, partícip i amb ple dret a una vida plena.
Per això apostem per acompanyar cada pas d’aquest procés, perquè ni la persona gran ni la seva família hagin de transitar la decisió en solitari.
Si estàs valorant aquest canvi o ja hi ets immers i vols compartir els teus dubtes, experiències o necessitats, estarem encantats d’acompanyar-te. Perquè el benestar integral de la nostra gent gran és responsabilitat de tots: família, equip i comunitat.
El Consell de Participació: construint la nostra residència entre tots
En les residències de gent gran, fomentar la participació activa dels residents mitjançant els Consells de Participació és absolutament clau per a garantir el seu benestar i qualitat de vida.
Al Cel de Rubí creiem que un bon centre no sols es defineix per les seves instal·lacions o els seus serveis, sinó també per la capacitat que té d'escoltar, adaptar-se i millorar constantment.
I aquesta millora només és possible quan donem veu a totes les persones que formen part del dia a dia: residents, famílies i treballadors.
Per això, un cop a l'any, organitzem amb molta cura i dedicació el Consell de Participació, un espai de diàleg on entre tots analitzem, valorem i proposem accions que repercuteixin de manera positiva en la vida del centre.
Aquests Consells de Participació s'han consolidat com la millor eina per a empoderar als nostres residents, permetent-los influir en les decisions que afecten el seu dia a dia.
Què són els Consells de Participació?
Aquests consells tenen el seu origen en normatives com la Llei Autonòmica 12/2007 de Serveis Socials, que estableix la necessitat de processos de participació democràtica en centres que presten serveis socials, especialment aquells que reben finançament públic.
Així, estem davant uns òrgans consultius i deliberatius la finalitat dels quals és parlar amb sinceritat sobre com va el dia a dia del centre.
Es tracta de crear un espai segur i obert on els residents puguin expressar les seves opinions, inquietuds, suggeriments i preocupacions sobre la vida en la residència.
A més dels nostres majors, també participen familiars, professionals del centre i, en alguns casos, representants de l'administració pública, fomentant així la col·laboració i la presa de decisions conjuntes.
Així, ens plantegem i debatem entre tots sobre qüestions com: quines coses han funcionat bé? quins aspectes podrien millorar? o quines noves activitats o dinàmiques es poden plantejar de cara al futur?
Com funcionen els Consells de Participació?
Encara que varia segons la institució, el funcionament dels Consells de Participació sol tenir una estructura comuna, senzilla i lògica:
- Composició: Hi ha representants dels residents, familiars, direcció del centre i professionals com a treballadors socials.
- Elecció de membres: S'estableixen mecanismes per a garantir eleccions transparents i representatives.
- Reunions periòdiques: Se celebren reunions regularment per a abordar temes rellevants per a la comunitat resident.
- Temes tractats: Es discuteixen aspectes com la qualitat de l'atenció, programació d'activitats, alimentació, neteja, ús de zones comunes i convivència.
Quins temes abordem en el Consell de Participació al Cel de Rubí?
A l'inici d'aquestes reunions sempre revisem l'acta de l'últim Consell, és a dir, el resum del que es va acordar en l'última reunió.
Això ens permet veure si s'han complert els compromisos adquirits, si s'ha avançat en els objectius marcats i quins punts continuen pendents o poden reprendre's.
Després, s'obre una ronda d'intervencions on cada grup pot parlar de temes que considera importants. Solem centrar-nos en aspectes com els següents:
- Activitats noves que es poden incorporar en el centre o en el centre de dia.
- Canvis en l'organització, en horaris, espais comuns o dinàmiques internes.
- Millores en la comunicació entre el centre i les famílies.
- Opinions sobre l'atenció, la convivència, l'alimentació o els serveis en general.
- Propostes concretes per a millorar la qualitat de vida dels residents.
Intentem que sigui una reunió on tothom se senti escoltat, respectat i valorat.
Prenem nota de tot el que es comenta i, una vegada finalitzat, redactem una nova acta amb els acords i propostes, que servirà com a full de ruta per a la següent reunió.
Per a la nostra residència, la reunió anual del Consell de Participació s'ha implementat com una eina per a empoderar als nostres residents.
La seva participació enforteix la comunitat i promou un ambient de col·laboració i respecte i, al mateix temps, fomenta un sentit de pertinença i millora la qualitat dels serveis.
Com s'organitza el Cel de Rubí?
Unes setmanes abans de celebrar el Consell de Participació, enviem un comunicat a totes les famílies, als usuaris i a les treballadores informant que aviat es durà a terme el Consell de Participació.
En aquest escrit expliquem en què consisteix i animem a qui tingui interès a participar al fet que s'apunti.
Sabem que moltes persones tenen ganes d'implicar-se, així que si en algun dels tres grups (familiars, treballadors o residents) hi ha més de dues persones interessades, organitzem una votació interna, senzilla i transparent, per a triar qui seran els dos representants de cada col·lectiu.
D'aquesta manera garantim que totes les veus estiguin representades, però també que la reunió es pugui gestionar de forma ordenada i efectiva.
Una vegada tenim als participants, enviem la convocatòria oficial amb el dia, l'hora i el lloc on se celebrarà la reunió.
Aquesta convocatòria també es remet a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Rubí, complint amb el protocol establert per a aquesta mena d'òrgans participatius.
Beneficis dels Consells de Participació
Comptar amb un Consell de Participació en residències de majors ofereix múltiples avantatges. Per la nostra experiència, aquestes són les més destacades:
- Apoderament: Els residents se senten escoltats i valorats, la qual cosa millora la seva autoestima i benestar emocional.
- Millora de serveis: Els suggeriments i opinions dels residents contribueixen a la millora contínua dels serveis oferts.
- Enfortiment de la comunitat: La participació activa fomenta un ambient de col·laboració i respecte mutu.
- Transparència: Les decisions es prenen de manera oberta i participativa, la qual cosa augmenta la confiança en la gestió del centre.
Un compromís real amb la participació
Per a nosaltres, el Consell de Participació no és un mer tràmit.
És una eina molt valuosa per a treballar en equip, enfortir vincles i continuar creixent com a centre. Cada any surten idees, millores i propostes que posteriorment es duen a terme, i això marca una gran diferència.
Aprofitar i posar en pràctica aquests consells reflecteix un compromís amb una atenció centrada en la persona i una gestió transparent i col·laborativa.
Perquè sabem que escoltar els nostres majors i comptar amb la seva opinió és el que ens permet continuar oferint una atenció centrada en les persones i en el seu benestar.
Exercicis de mobilitat i flexibilitat per a majors
La tercera edat és una etapa que sovint s'associa amb una disminució de la mobilitat, la qual cosa pot tenir un impacte negatiu en diversos aspectes de la vida quotidiana dels nostres majors. En aquest sentit, una bona manera de fomentar el seu benestar són els exercicis de mobilitat i flexibilitat per a majors.
La mobilitat: el taló d'Aquil·les en la tercera edat
En aquest post parlarem sobre alguns exercicis bàsics de mobilitat i flexibilitat però abans abordarem quines són les principals dificultats i problemes físics que se solen afrontar en la tercera edat.
1. Dificultats en la vida diària
La falta de mobilitat pot dificultar la realització de tasques diàries com caminar, vestir-se, dutxar-se o pujar escales, la qual cosa afecta directament la independència i la qualitat de vida de les persones majors.
2. Augment del risc de caigudes
La mobilitat reduïda incrementa el risc de caigudes, una de les principals causes de lesions greus en la tercera edat.
Mantenir la mobilitat i l'atenció en les articulacions és crucial per a prevenir aquestes situacions de risc que poden produir-se en qualsevol moment, independentment de si els majors estan a casa o al carrer.
3. Augment de problemes posturals, dolors i problemes cardiovasculars
La falta de moviment pot contribuir a problemes posturals, dolors crònics i una disminució en la capacitat cardiovascular. És fonamental mantenir una rutina d'exercicis per a mitigar aquests problemes.
3 beneficis de mantenir la mobilitat i la flexibilitat per a majors
Sovint ens fa por pensar en persones majors fent esport. No obstant això, l'activitat física, adaptada a les necessitats i el moment vital de les persones, és una de les millors maneres de mantenir-se sa i tenir qualitat de vida.
En el cas de la tercera edat, els exercicis de mobilitat i flexibilitat són un gran aliat i ens aporten tota una sèrie de beneficis:
- Manté o millora la independència i l'autonomia, la qual cosa permet realitzar activitats diàries amb major facilitat i sense ajuda.
- Prevé lesions i caigudes gràcies a que es mantenen les articulacions mòbils i alertes per a evitar situacions de risc.
- Redueix el dolor i la rigidesa: Treballar la mobilitat i flexibilitat del nostre cos ens ajuda a evitar dolors crònics i específics, com a l'esquena o genolls, mitjançant la lubricació i bon funcionament de les articulacions.
Exercicis de flexibilitat per a persones majors
Per a millorar la flexibilitat en les persones majors, és important realitzar estiraments adequats.
Es recomana estirar lentament els músculs fins a sentir una tensió moderada i mantenir la posició durant uns segons, per tant mai hem de sentir dolor en estirar.
També és crucial evitar estiraments que causin molèsties i exercicis amb rebots.
Pautes per a realitzar un entrenament de flexibilitat
- Realitzar 2 sèries del bloc d'exercicis, mantenint la posició en cada exercici durant 30 segons.
- Descansar 30 segons entre cada sèrie.
- Mantenir una bona hidratació durant l'exercici.
- No alterar l'ordre dels exercicis.
Es recomana realitzar aquests exercicis de flexibilitat diàriament per a mantenir la continuïtat i obtenir beneficis més duradors a llarg termini.
Exemple de bloc d'exercicis
- Coll (flexió-extensió): Inclinar el cap cap endavant i cap enrere lentament.
- Coll (laterals):Inclinar el cap cap als costats, portant l'orella cap a l'espatlla.
- Flexors/Extensors de mà: Obrir i tancar les mans, estirant els dits.
- Braç pectoral: Estirar els braços cap enrere, obrint el pit.
- Esquena: Asseure's dret i girar lentament el tors cap a l'esquerra i la dreta.
- Maluc (laterals): Dempeus, separar les cames i moure el maluc d'un costat a un altre.
- Isquiotibials: Assegut, estirar una cama cap endavant i tractar de tocar els dits del peu.
- Cuádriceps: Dempeus, portar un peu cap enrere i subjectar-lo amb la mà, estirant la cuixa.
- Bessons: Dempeus, donar suport a les mans en una paret i estirar una cama cap enrere, mantenint el taló en el sòl.
- Planta del peu: Assegut, rodar una pilota petita sota l'arc del peu per a masajear i estirar.
Combinar aquests exercicis de flexibilitat amb moviments de resistència o força és excel·lent per a la salut general, ja que ofereix un exercici complet i majors beneficis.
En El Cel de Rubí promovem la salut i el benestar dels nostres residents mitjançant la implementació de rutines d'exercici com els esmentats, adaptades sempre a les necessitats de cadascun dels nostres majors.
Amb tota la informació que tens en aquest post, anima't a integrar aquests exercicis en la teva rutina diària o en la rutina de la persona major a la qual cuidis per a gaudir d'una vida activa i sense limitacions.
Abans de realitzar qualsevol exercici recorda consultar amb un metge de capçalera. Un professional de la salut pot avaluar l'estat físic i proporcionar recomanacions personalitzades per a assegurar que els exercicis siguin segurs i adequats. Això és especialment important per a prevenir lesions i maximitzar els beneficis d'aquests exercicis de mobilitat i flexibilitat per a majors. La salut i seguretat són el primer!
Celebrem 25 anys d'atenció i cura als nostres majors
El mes de maig passat va ser molt important per a nosaltres, vam celebrar els 25 anys d'activitat del Cel Rubí! Tota una fita en la nostra trajectòria d'atenció i cura de les persones majors.
Els nostres començaments es remunten a 1991 amb el Grup Rubí Social. Va ser fundat per un grup de dones emprenedores. A poc a poc, passet a passet i amb molt d'esforç, afecte i amor per la nostra labor com a cuidadors, hem aconseguit convertir-nos en un referent de qualitat i dedicació.
Ha estat un camí ple de desafiaments, creixement i innovació i… el millor està per arribar!
Un breu recorregut per la nostra història
Com dèiem, en 1991, un grup de dones visionàries va iniciar un projecte d'atenció i neteja a domicili per a persones majors.
Tan sols tres anys després, en 1994 vam inaugurar la Residència Rubí Social, el primer centre privat d'atenció a persones majors en el nostre municipi. La nostra missió era millorar la qualitat de vida dels nostres residents.
Aquesta primera fita en exercir la nostra labor oficialment com a residència va tenir un càlid acolliment i ens va motivar a continuar creixent. Així, en 1999 vam fer un passet més per a continuar creixent i va veure la llum la Residència i Centre de Dia El Cel de Rubí, tal com ho coneixem avui dia i apostant sempre per un tracte directe i familiar.
Una dècada després, continuem creixent amb l'obertura de la Residència Conxita Valls en 2006, gràcies a l'entusiasme i suport del personal que es va unir com a socis a l'entitat.
En l'actualitat tant la Residència Conxita Valls com la Residència i Centre de Dia El Cel Rubí formen part del Grup Rubí Social, amb un total de 106 places residencials i 38 places de centre de dia, algunes d'elles subvencionades per la Generalitat de Catalunya.
A més, mantenim els nostres serveis d'atenció a domicili i neteja de la llar, adaptant-nos a les necessitats i circumstàncies de cada usuari.
Innovar per a créixer i cuidar
Al llarg d'aquests 25 anys, la innovació ha estat un pilar fonamental en la nostra evolució.
La nostra residència opera sota la norma ISO 9001, assegurant una atenció personalitzada i centrada en la persona. A més, hem incorporat tecnologies avançades com el sistema d'avisos TREX, registres informatitzats amb el sistema GdR, controls biomèdics d'entrades i sortides, i sistemes de prevenció de riscos com el control de legionel·losi. Zona d'alta dependència, grues de sostre, sala snoezelen, bany sensorial i sala TIC són algunes de les nostres estades que garanteixen cures avançades per a persones dependents.
Finalment, també cal destacar que el nostre pla estratègic inclou millores sostenibles per a les nostres infraestructures, encaminant-nos cap a una residència moderna i eco-friendly, sistema de climatització amb recuperador de calor, programable en totes les estades i habitacions del centre i de baix consum.
Posant el valor el lideratge femení
L'èxit del Cel Rubí i del Grup Rubí Social es deu en gran manera al lideratge femení.
Piedad España Sánchez, una de les nostres fundadores, ha estat reconeguda en 2024 com a dona destacada per la seva labor en la cura de persones majors a Rubí. Actualment, les seves filles Marian i Claudia continuen amb el seu llegat des que assumissin la gerència de l'organització en 2017.
La nostra empresa, amb capital propi i gestió íntegra de dones, continua demostrant que les empreses liderades per dones són no sols possibles, sinó exitoses.
Jo soc Claudia, la filla menor de Pietat. Per a mi El Cel Rubí és com gairebé, va obrir les seves portes quan jo tenia 15 anys i aquí tinc records de tota la meva vida. Cada persona que ve a viure amb nosaltres passa a formar part de la família de la residència. De fet, els treballadors del centre som més que companys, som amics i després de tants anys ens hem convertit en una gran família. Hem crescut amb els valors de la cura a les persones majors perquè siguin felices i estan ben tractades. D'altra banda, des que vaig assumir la direcció del centre he treballat a adaptar el centre per a mitjana i alta dependència amb un equip professional que aborda teràpies no farmacològiques a les nostres sales sensorials i un pla d'activitats que s'adapta a les persones que viuen amb nosaltres creant una cura totalment personalitzada.
El nostre equip i els nostres residents i les seves famílies
Volem agrair a tots els que ens han acompanyat aquests 25 anys perquè sense ells res hagués estat possible.
Gràcies als nostres residents, les seves famílies i la comunitat de Rubí. Junts hem construït un espai on la qualitat de vida i el benestar dels nostres majors són la màxima prioritat. Continuarem treballant amb la mateixa passió i compromís per a oferir la millor cura possible.
Esment especial també per al nostre talentós equip, que dedica el seu dia a dia a cuidar del benestar dels altres amb tot l'afecte i la professionalitat del món. Cesca és una de les nostres infermeres i el que més li agrada del seu treball és poder ajudar a les persones: “L'acompanyament a les persones majors en la seva etapa final de la vida pot tenir creativitat i alegria encara que el seu estat de salut hagi minvat. Posar al seu servei els nostres coneixements per a millorar les seves vides és un plaer que ens ve de tornada cada dia en forma d'agraïment. A més, totes les experiències viscudes en El Cel Rubí em serveixen de creixement personal i donen sentit a la meva professió”.
Per part seva, Gemma, la nostra treballadora social des de fa ja 17 anys, valora del seu treball que “moltes persones m'han donat l'oportunitat de ser part de la seva vida i encara que hi hagi dies tristos i dolents, al final del dia el que queden són les persones, les històries que vivim i anècdotes. Quan arribo a casa sempre sento que el balanç és positiu i que tinc la fortuna de poder formar part de la vida de moltes persones i ajudar-los”.
Per molts anys més de dedicació i cura!
Famílies cuidadores: com cuidar la gent gran a casa
Cuidar a una persona gran a casa pot ser una tasca gratificant, però també resulta un autèntic desafiament.
Tots els cuidadors familiars enfronten diverses responsabilitats físiques, emocionals i financeres mentre brinden atenció als seus majors.
Per això, és crucial que els cuidadors rebin el suport adequat i tinguin accés als recursos necessaris per a enfrontar aquests desafiaments de manera efectiva, sigui com sigui el grau de dependència.
Què és un cuidador familiar?
Un cuidador de salut proporciona assistència a persones que necessiten ajuda per a cuidar-se a si mateixes, ja sigui degut a una lesió, malaltia crònica o discapacitat.
Aquests cuidadors poden ser familiars, amics o professionals remunerats, i poden treballar en la llar, en hospitals o altres entorns d'atenció mèdica.
La cura pot ser gratificant, enfortint les relacions i brindant satisfacció personal. No obstant això, també pot ser estressant i aclaparador.
El terme "cuidador familiar" es refereix a aquells que dediquen una part significativa de la seva vida a cura de persones familiars amb dependència, malaltia o discapacitat. És un paper assumit comunament per familiars o amics propers.
Un perfil molt definit
Cada 5 de novembre se celebra el Dia Mundial de les Persones Cuidadores per a conscienciar sobre la labor d'aquesta figura i prevenir una sobrecàrrega de la seva salut.
Encarregar-se de les cures que requereix un pacient, persona dependent o d'edat avançada és una responsabilitat que va més enllà de les 24 hores al dia de cada setmana.
Sovint requereix reorganització de la vida familiar, especialment quan sorgeixen noves circumstàncies com l'arribada d'un bebè, pèrdua de mobilitat, problemes de salut o discapacitats temporals o prolongades. Per això, cal prendre les precaucions necessàries, buscar suport i dedicar temps a un/a mateix/a, ja que de no fer-ho, el cuidador o cuidadora pot sofrir un desgast i esgotament físic, emocional i social, que és el que coneixem com la síndrome del cuidador cremat.
Encara que cada vegada hi ha més homes que assumeixen aquest rol, el prototip de persona cuidadora no professional és el d'una dona de mitjana edat, casada, familiar directe de la persona afectada (parella, mare, filla…), sense ajudes externes i sobre qui recau gairebé en exclusiva la responsabilitat de supervisar la seva salut i fer-se càrrec de la persona dependent.
El rol femení en les cures
Segons l'OMS, durant el període comprès entre l'any 2015 i el 2050 s'haurà duplicat el nombre de persones grans.
En els nuclis familiars amplis les tasques en cuidar de persones de tercera edat acostumen a repartir-se. El més comú és que es faci entre germans, però també podem veure-ho en nebots o amics pròxims.
No obstant això, no hi ha cap dubte que el rol femení de les cuidadores representa un enorme desafiament. No en va, existeix una alta feminització, amb el 85% dels cuidadors sent dones, moltes d'elles també mestresses de casa.
Aquest paper tradicional sovint limita la seva participació social i autonomia, dificultant les relacions interpersonals.
Encara que moltes cuidadores familiars assumeixen la seva labor com un deure moral i troben satisfacció en ella, també saben que pot tenir un impacte negatiu en la seva qualitat de vida.
És fonamental abordar aquesta problemàtica des d'una perspectiva social i de gènere, dissenyant polítiques integrals que protegeixin la salut de les persones dependents i el benestar de les seves cuidadores. L'objectiu és mitigar les desigualtats associades amb l'acompliment d'aquest rol.
Fer front a l'estrès del cuidador
La tensió emocional i física per l'atenció que implica cuidar, pot generar estrès.
Els signes van des de sentir-se aclaparat a sentir-se només, aïllat o abandonat per uns altres, dormir massa o molt poc, guanyar o perdre molt de pes, sentir cansament la major part del temps, irritar-se fàcilment, etc.
L'estrès del cuidador a llarg termini pot augmentar el risc de problemes de salut, alguns d'ells greus. Aquests són els més habituals:
- Depressió i ansietat
- Un sistema immunitari feble
- Maldecaps
- Fatiga freqüent
- Sobrepès i obesitat
- Vulnerabilitat a les infeccions
- Malalties cròniques com a malalties cardíaques, càncer, diabetis o artritis. La depressió i l'obesitat poden augmentar encara més el risc d'aquestes afeccions
- Problemes amb la memòria a curt termini o parar esment
- Major risc de patir diabetis i problemes coronaris derivats de l'estrès
La sobrecàrrega dels cuidadors com a principal problema
La sobrecàrrega dels cuidadors és la percepció que té cada persona sobre l'impacte que té en la seva vida ser responsable d'una persona dependent o amb diversos graus de discapacitat.
D'una banda, està la sobrecàrrega subjectiva, és a dir, el sentiment psicològic que s'associa al fet de cuidar i en concret a la resposta emocional davant aquesta experiència.
I d'altra banda, existeix la sobrecàrrega objectiva, que són les pròpies tasques de cura que ha d'assumir la persona cuidadora i les dificultats a les quals ha de fer front.
D'aquí ve l'estrès primari, és a dir, les conseqüències de cuidar, com perdre relacions socials, la dependència, etc. I l'estrès secundari, en forma de conseqüències indirectes, com els problemes laborals, legals i econòmics arran d'aquestes cures.
A nivell psicològic, les tres dimensions més freqüents entre les persones cuidadores són la depressió i l'ansietat.
Síndrome del cuidador cremat: com afrontar-ho i trobar suport
La dedicació i l'exigència intensiva que implica cuidar a un ser estimat té, sempre, un impacte significatiu en la salut física i emocional del cuidador. D'aquesta manera, la síndrome del cuidador cremat es manifesta a través d'una sèrie de símptomes que inclouen:
- Falta d'energia i cansament constant
- Problemes de somni
- Canvis en l'apetit i el pes
- Dolores físics
- Irritabilitat i canvis d'humor
- Nivells elevats d'estrès, ansietat i depressió
- Sentiments de culpa i aïllament
- Pèrdua d'interès en activitats prèviament gaudides
El risc d'experimentar aquests símptomes augmenta depenent de diversos factors, com l'edat i l'estat de salut del pacient, la col·laboració d'altres membres de la família, la situació econòmica o el nivell d'educació del cuidador.
Consells per als cuidadors
Per a prevenir o alleujar l'estrès del cuidador, és fonamental prendre mesures que promoguin el benestar físic i emocional. En cuidar de si mateix, podrà brindar una millor atenció al seu ser estimat i trobar més satisfacció en el seu rol com a cuidador.
Aquestes són algunes formes d'autocura:
- Educar-se sobre la cura adequada: Aprofita les classes i recursos disponibles en hospitals o organitzacions locals per a aprendre com brindar la millor cura possible al teu ser estimat. Conèixer tècniques i estratègies pot reduir l'ansietat i millorar l'eficàcia de la cura.
- Buscar recursos comunitaris: Explora els serveis de guarderia per a adults o programes de relleu en la teva comunitat. Aquests serveis poden proporcionar-te un respir necessari per a descansar i recarregar energies.
- Demanar i acceptar ajuda: No tinguis por de demanar ajuda a amics, familiars o altres sers estimats. Fes una llista de tasques en les quals uns altres puguin col·laborar i permet que triïn com poden contribuir. Acceptar ajuda no sols alleuja la teva càrrega, sinó que també permet que uns altres se sentin útils i connectats.
- Participar en grups de suport: Uneix-te a un grup de suport per a cuidadors per a compartir experiències, obtenir consells útils i rebre suport emocional de persones que comprenen els teus desafiaments.
- Organitzar i establir rutines i límits: Mantingues una agenda organitzada i estableix rutines diàries per a fer que la cura sigui més manejable i predictible. Això pot ajudar a reduir la sensació d'aclaparament i proporcionar estructura en la teva vida diària.
- Mantenir-se connectat socialment: Mantingues relacions socials saludables amb familiars i amics per a obtenir suport emocional i evitar sentir-te aïllat. El contacte regular amb persones que es preocupen per tu és reconfortant.
- Cuidar la teva pròpia salut: Prioritza el teu benestar físic fent exercici regularment, menjant aliments saludables i descansant prou. No descuris la teva atenció mèdica personal; programi revisions mèdiques regulars i exàmens de salut per a mantenir-se en òptimes condicions.
Considera prendre't un temps de descans: Si et sents aclaparat, considera prendre't unes vacances. És important que el cuidador trobi temps per a descansar i relaxar-se, fins i tot si és només uns minuts al dia.
Recorda que cuidar de tu no és un acte d'egoisme, sinó una part fonamental de ser un cuidador efectiu i compassiu. En prioritzar el teu benestar, estaràs en una millor posició per a brindar la cura i l'atenció que el teu ser estimat necessita.
Consells per als cuidadors de persones amb demència
Us compartim també algunes recomanacions específiques sobre com interactuar amb persones que tenen demència:
- Donar temps i espai: Permet que la persona tingui el temps necessari per a respondre o fer una tasca. Evita fer sentir pressa, ja que això genera confusió i ansietat.
- Paciència amb les repeticions: És comú que la persona repeteixi les mateixes preguntes o demandes una vegada i una altra. En lloc de frustrar-te, tingues paciència i respon amablement tantes vegades com sigui necessari.
- Evitar provocar ansietat: No utilitzis frases que impliquin que la persona hauria de recordar alguna cosa, ja que això pot generar nerviosisme. En el seu lloc, narra els esdeveniments en primera persona per a ajudar la persona a connectar amb l'experiència.
- No infantilitzar: Tracta a la persona amb respecte i dignitat, evitant parlar-li de manera condescendent o tractar-la com a un nen. Reconeix la seva autonomia i vàlua com a individu.
- Manejar converses delicades: Per exemple, si la persona pregunta per algú mort, evita insistir en la defunció. Això pot causar agitació i ansietat en reviure el duel. És millor respondre amb amabilitat, dient que la persona està ocupada o fora de casa.
Ajudes, suport i dependència
No tots estem preparats per a cuidar d'un familiar major, ni disposem del temps o els recursos econòmics necessaris per a fer-lo.
Les ajudes per tenir una persona gran a càrrec de la cura o per a la contractació d'un servei d'assistència domiciliària, funcionen com un suport per a familiars i cuidadors no professionals que necessiten suport econòmic i assistencial en circumstàncies complicades.
En aquest cas, en parlar d'ajudes ens referim a dues coses:
- Els serveis d'ajuda a domicili per a persones majors.
- Les ajudes econòmiques per a cuidadors no professionals per tenir a una persona major a càrrec.
De tot això us parlem en aquest post del blog sobre la Llei de Dependència a Espanya.
Com a conclusió, és important reconèixer que la cura d'un familiar afecta significativament la salut i el benestar del cuidador, especialment en el cas de les dones. Per això, és imprescindible que els cuidadors reconeguin la importància de la seva pròpia autocura per a mitigar aquests impactes negatius en la seva salut i benestar.
