El Consell de Participació: construint la nostra residència entre tots
En les residències de gent gran, fomentar la participació activa dels residents mitjançant els Consells de Participació és absolutament clau per a garantir el seu benestar i qualitat de vida.
Al Cel de Rubí creiem que un bon centre no sols es defineix per les seves instal·lacions o els seus serveis, sinó també per la capacitat que té d'escoltar, adaptar-se i millorar constantment.
I aquesta millora només és possible quan donem veu a totes les persones que formen part del dia a dia: residents, famílies i treballadors.
Per això, un cop a l'any, organitzem amb molta cura i dedicació el Consell de Participació, un espai de diàleg on entre tots analitzem, valorem i proposem accions que repercuteixin de manera positiva en la vida del centre.
Aquests Consells de Participació s'han consolidat com la millor eina per a empoderar als nostres residents, permetent-los influir en les decisions que afecten el seu dia a dia.
Què són els Consells de Participació?
Aquests consells tenen el seu origen en normatives com la Llei Autonòmica 12/2007 de Serveis Socials, que estableix la necessitat de processos de participació democràtica en centres que presten serveis socials, especialment aquells que reben finançament públic.
Així, estem davant uns òrgans consultius i deliberatius la finalitat dels quals és parlar amb sinceritat sobre com va el dia a dia del centre.
Es tracta de crear un espai segur i obert on els residents puguin expressar les seves opinions, inquietuds, suggeriments i preocupacions sobre la vida en la residència.
A més dels nostres majors, també participen familiars, professionals del centre i, en alguns casos, representants de l'administració pública, fomentant així la col·laboració i la presa de decisions conjuntes.
Així, ens plantegem i debatem entre tots sobre qüestions com: quines coses han funcionat bé? quins aspectes podrien millorar? o quines noves activitats o dinàmiques es poden plantejar de cara al futur?
Com funcionen els Consells de Participació?
Encara que varia segons la institució, el funcionament dels Consells de Participació sol tenir una estructura comuna, senzilla i lògica:
- Composició: Hi ha representants dels residents, familiars, direcció del centre i professionals com a treballadors socials.
- Elecció de membres: S'estableixen mecanismes per a garantir eleccions transparents i representatives.
- Reunions periòdiques: Se celebren reunions regularment per a abordar temes rellevants per a la comunitat resident.
- Temes tractats: Es discuteixen aspectes com la qualitat de l'atenció, programació d'activitats, alimentació, neteja, ús de zones comunes i convivència.
Quins temes abordem en el Consell de Participació al Cel de Rubí?
A l'inici d'aquestes reunions sempre revisem l'acta de l'últim Consell, és a dir, el resum del que es va acordar en l'última reunió.
Això ens permet veure si s'han complert els compromisos adquirits, si s'ha avançat en els objectius marcats i quins punts continuen pendents o poden reprendre's.
Després, s'obre una ronda d'intervencions on cada grup pot parlar de temes que considera importants. Solem centrar-nos en aspectes com els següents:
- Activitats noves que es poden incorporar en el centre o en el centre de dia.
- Canvis en l'organització, en horaris, espais comuns o dinàmiques internes.
- Millores en la comunicació entre el centre i les famílies.
- Opinions sobre l'atenció, la convivència, l'alimentació o els serveis en general.
- Propostes concretes per a millorar la qualitat de vida dels residents.
Intentem que sigui una reunió on tothom se senti escoltat, respectat i valorat.
Prenem nota de tot el que es comenta i, una vegada finalitzat, redactem una nova acta amb els acords i propostes, que servirà com a full de ruta per a la següent reunió.
Per a la nostra residència, la reunió anual del Consell de Participació s'ha implementat com una eina per a empoderar als nostres residents.
La seva participació enforteix la comunitat i promou un ambient de col·laboració i respecte i, al mateix temps, fomenta un sentit de pertinença i millora la qualitat dels serveis.
Com s'organitza el Cel de Rubí?
Unes setmanes abans de celebrar el Consell de Participació, enviem un comunicat a totes les famílies, als usuaris i a les treballadores informant que aviat es durà a terme el Consell de Participació.
En aquest escrit expliquem en què consisteix i animem a qui tingui interès a participar al fet que s'apunti.
Sabem que moltes persones tenen ganes d'implicar-se, així que si en algun dels tres grups (familiars, treballadors o residents) hi ha més de dues persones interessades, organitzem una votació interna, senzilla i transparent, per a triar qui seran els dos representants de cada col·lectiu.
D'aquesta manera garantim que totes les veus estiguin representades, però també que la reunió es pugui gestionar de forma ordenada i efectiva.
Una vegada tenim als participants, enviem la convocatòria oficial amb el dia, l'hora i el lloc on se celebrarà la reunió.
Aquesta convocatòria també es remet a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Rubí, complint amb el protocol establert per a aquesta mena d'òrgans participatius.
Beneficis dels Consells de Participació
Comptar amb un Consell de Participació en residències de majors ofereix múltiples avantatges. Per la nostra experiència, aquestes són les més destacades:
- Apoderament: Els residents se senten escoltats i valorats, la qual cosa millora la seva autoestima i benestar emocional.
- Millora de serveis: Els suggeriments i opinions dels residents contribueixen a la millora contínua dels serveis oferts.
- Enfortiment de la comunitat: La participació activa fomenta un ambient de col·laboració i respecte mutu.
- Transparència: Les decisions es prenen de manera oberta i participativa, la qual cosa augmenta la confiança en la gestió del centre.
Un compromís real amb la participació
Per a nosaltres, el Consell de Participació no és un mer tràmit.
És una eina molt valuosa per a treballar en equip, enfortir vincles i continuar creixent com a centre. Cada any surten idees, millores i propostes que posteriorment es duen a terme, i això marca una gran diferència.
Aprofitar i posar en pràctica aquests consells reflecteix un compromís amb una atenció centrada en la persona i una gestió transparent i col·laborativa.
Perquè sabem que escoltar els nostres majors i comptar amb la seva opinió és el que ens permet continuar oferint una atenció centrada en les persones i en el seu benestar.
Com fomentar la lectura i l'intercanvi cultural en residències de gent gran
La creació de clubs de lectura i activitats literàries per a la tercera edat és imprescindible a l'hora de fomentar la lectura i l'intercanvi cultural en les residències de gent gran.
Envellir no significa deixar d'aprendre, gaudir o descobrir noves històries.
Molt al contrari, els nostres majors tenen un bagatge cultural immens i una necessitat natural de seguir connectats amb el món.
En les residències d'ancians fomentar la lectura i l'intercanvi cultural no sols és possible, sinó que pot convertir-se en un veritable motor de felicitat.
El benestar dels nostres residents és una prioritat, i una de les formes més efectives de millorar la seva qualitat de vida és oferir-los activitats que estimulin la seva ment, la seva creativitat i les seves connexions socials.
Entre aquestes activitats, la lectura i l'intercanvi cultural juguen un paper fonamental.
Per això, des del Cel Rubí t'expliquem com els clubs de lectura, les activitats literàries i els espais de diàleg poden transformar la vida en les residències.
Per què fomentar la lectura en les residències?
La lectura no és només un passatemps: és una eina poderosa per a mantenir el cervell actiu, estimular emocions, generar converses i enfortir la identitat personal.
En el cas de les persones majors, llegir:
- Exercita la memòria i la concentració. Els ajuda a mantenir agudes les capacitats cognitives, la qual cosa pot retardar la deterioració mental.
- Redueix l'estrès i l'ansietat. Perdre's en una bona història relaxa i millora l'estat d'ànim.
- Afavoreix el somni. Llegir abans de dormir ajuda a desconnectar del soroll del dia a dia.
- Enforteix el sentit de pertinença. Especialment quan es comparteix en grup.
I si a això li sumem l'intercanvi cultural, l'efecte és encara major: les persones se senten escoltades, valorades i part d'una comunitat viva.
El valor de l'intercanvi cultural
Els clubs de lectura són L'Eina, en majúscules, de l'intercanvi cultural dins d'una residència.
Hi ha més opcions? Per descomptat, però aquesta és sens dubte una de les millors.
Fomentar el diàleg cultural en les residències va més enllà de llegir llibres. És obrir la finestra al món, a altres maneres de veure la vida i d'expressar-se.
Un club de lectura no sols proporciona accés a nous llibres, sinó que també promou l'intercanvi cultural.
Amb tot això, aconseguim:
✔ Explorar diferents cultures: La literatura permet conèixer altres realitats i comprendre diferents perspectives. Això ajuda als avis a mantenir-se connectats amb el món global i a enriquir la seva visió de l'entorn.
✔ Fomentar el respecte per la diversitat: En llegir històries de diverses cultures, els participants desenvolupen més empatia i comprensió cap a persones de diferents orígens, la qual cosa fomenta un ambient més inclusiu i respectuós.
✔ Enriquir el diàleg entre diferents edats: Si bé els clubs de lectura solen estar formats per adults grans, també poden ser oberts a altres grups d'edat. L'intercanvi d'idees entre generacions permet la creació d'un espai dinàmic i enriquidor per als nostres residents.
Aquests espais ajuden a trencar estereotips, obrir la ment i descobrir que sempre hi ha una cosa nova per aprendre, sense importar l'edat.
4 beneficis de la lectura en els adults grans
Nombrosos estudis assenyalen els efectes positius de les activitats literàries en la tercera edat. Parlem tant de beneficis psicològics, socials com a emocionals.
Alguns dels més destacats són:
- Estimulació cognitiva: La lectura activa funcions com l'atenció, el llenguatge, la memòria i la capacitat d'abstracció. Així, llegir manté la ment activa, ajudant a prevenir la deterioració cognitiva i diferents malalties associades amb l'edat.
- Millora de l'estat d'ànim: Sentir-se actiu i útil redueix la depressió i l'apatia. La lectura millora el benestar emocional, en proporcionar-los l'oportunitat de gaudir d'històries que els emocionin, els facin riure o els connectin amb records feliços.
- Augment de l'autoestima. Compartir idees i records reforça la identitat i el reconeixement personal.
- Desenvolupament d'habilitats socials: Els clubs de lectura fomenten la interacció entre els participants. Es creen amistats, es milloren les relacions i disminueix la sensació de solitud.
A més, moltes vegades aquests espais es converteixen en el “cor” de la residència: on riu, es plora, es canta i es recorda amb afecte.
4 recomanacions per a crear un club de lectura per a gent gran
Un club de lectura en una residència de gent gran no té per què semblar-se al d'una biblioteca tradicional. Aquí, l'important no és analitzar l'obra en profunditat, sinó gaudir-la, compartir el que evoca i deixar que sorgeixin històries pròpies.
Organitzar i crear un nou club de lectura, o restaurar el ja existent, és molt senzill. Només cal seguir alguns passos clau, com poden ser:
- Triar llibres adequats: Els llibres seleccionats han de ser apropiats per a l'edat i els interessos dels participants. És important oferir una varietat de gèneres (novel·les, poesia, biografies, llibres d'història) i assegurar-se que els textos siguin accessibles quant a llenguatge i longitud (i millor si la lletra és gran).
- Establir un ambient còmode i acollidor: Crear un espai còmode on els participants se sentin lliures d'expressar les seves opinions i compartir els seus punts de vista.
- Facilitar la discussió i permetre que cada membre comparteixi els seus pensaments.
- Incloure activitats complementàries: A més de la lectura, pots organitzar activitats relacionades amb els llibres, com a representacions teatrals, o fins i tot exposicions sobre els temes tractats en els llibres.
Com funciona un club de lectura per a residents?
Una vegada creat, el seu funcionament també és molt simple. Se sol comptar amb:
- Lectures adaptades. Es trien textos accessibles, breus, amb lletra gran i temes pròxims.
- Sessions setmanals o quinzenals. En trobades d'una hora, es llegeixen fragments (en veu alta si és necessari) i es conversa sobre ells.
- Moderadors amb sensibilitat. Un terapeuta ocupacional, cuidador o voluntari amb gust per la lectura pot dinamitzar l'activitat.
- Participació lliure. No fa falta que tots llegeixin; també poden simplement escoltar i compartir idees.
Temes que enganxen
Els llibres que més gaudeixen solen ser relats costumistes o històrics, novel·les amb personatges entranyables o situacions de la vida quotidiana, biografies de figures conegudes o poemes o cançons populars.
També funciona molt bé llegir periòdics antics, retallades de revistes o contes que els recordin la seva joventut.
5 activitats literàries que desperten records
Més enllà del club de lectura, existeixen altres maneres d'acostar la literatura a la vida diària en una residència.
Quins podem aplicar fàcilment?
Taller d'escriptura de memòries
Convidar als residents a escriure els seus records, anècdotes o històries d'infància pot ser profundament terapèutic.
No es tracta d'escriure “bé”, sinó d'expressar-se.
Tertúlies literàries temàtiques
Un dia al mes, es pot organitzar una tertúlia entorn d'un autor, un poema o fins i tot una cançó popular. Per exemple: “L'Espanya de Machado”, “Amor i desamor en la literatura” o “Els contes que ens contaven de nens”.
Lectura en veu alta amb música
Combinar la lectura de poemes amb música en directe (guitarra, piano, violí) genera una experiència sensorial única. Ideal per a persones amb deterioració cognitiva lleu o avançat.
Jocs de paraules i contes encadenats
Perfecte per a exercitar la creativitat de manera divertida: cada resident aporta una frase a una història, o es juga a endevinar paraules relacionades amb un tema (com un “*rosco” literari).
Intercanvi intergeneracional
Convidar a nens, adolescents o joves voluntaris a llegir contes als residents o a escoltar els seus relats genera vincles bells.
El respecte mutu creix i es fomenta la transmissió oral de sabers.
Propostes innovadores per a dur a terme
Al Cel Rubí cerquem innovar amb algunes iniciatives creatives que ja estan funcionant en diferents parts del món i que són molt adaptables.
Entre elles, destaquen els audiollibres. Què succeeix quan, per l'edat o per determinades condicions, no es pot llegir amb regularitat? És en aquests casos quan optem per audiollibres. Des de fa anys, comptem amb diversos usuaris que els utilitzen per a continuar amb la lectura en la seva vida, representant una excel·lent opció i que cada cop guanya més adeptes.
Tant en el present com de cara al futur, sempre és interessant comptar amb altres activitats relacionades com una biblioteca mòbil dins de la residència, amb carros que recorren habitacions amb llibres personalitzats per a cada resident, o un pòdcast intergeneracional, per a gravar als residents contant històries o comentant llibres, juntament amb joves o voluntaris.
I per descomptat, lectura amb animals, perquè algunes associacions porten gossos de teràpia durant sessions de lectura, la qual cosa relaxa i motiva.
O bé un “llibre humà”, és a dir, que cada resident pot ser “prestat” com un llibre vivent, contant la seva història a qui vulgui “llegir-la”.
Qui pot ajudar?
Implementar aquestes activitats no sempre requereix grans recursos. Podem comptar amb:
- Voluntaris amants de la lectura.
- Personal de la residència amb formació bàsica en animació cultural.
- Biblioteques municipals que col·laborin amb llibres o activitats.
- Famílies que donin materials o participin.
- Centres educatius que promoguin trobades entre generacions.
Llegir per a viure millor
Envellir amb dignitat implica continuar sentint-se part activa de la cultura i del món.
Promoure la lectura i l'intercanvi cultural en les residències d'ancians és una forma preciosa i poderosa d'aconseguir-lo.
No es tracta només de llibres, sinó de vincles, records, emoció i vida compartida.
Així que, si formes part d'una residència, com és el nostre cas, si tens familiars majors, o si simplement vols aportar una cosa valuosa a la teva comunitat, pensa en això: un llibre obert pot ser una porta a l'alegria.
Rubí Social avança cap a la sostenibilitat amb l'instal·lació de panells fotovoltaics
Rubí Social fa un pas més en el seu compromís cap a la sostenibilitat introduint un nou model de consum respectuós amb el medi.
Aquest projecte, finançat pels Fons Next Generation EU dins del Pla de recuperació, transformació i resiliència, és part de la nostra estratègia per assolir un consum i producció d’energia 100% renovable i de les inicatives centrades en la transició cap a energies més sostenibles que contribueixin a la reducció d’emissions de CO2.
Com gaudir de les vacances viatjant amb persones grans
Viatjar en vacances amb persones grans és una experiència meravellosa i enriquidora. Però per a assegurar-nos de què gaudeixin plenament de les vacances, tant si viatgen en grup com si viatgen en família, és essencial considerar diversos aspectes pràctics.
Per això, des del Cel de Rubí us explicarem alguns consells i recomanacions per a viatjar amb persones grans, amb l'objectiu d'assegurar-nos que les vacances siguin segures, còmodes i agradables per a tots.
Recomanacions bàsiques per a viatjar amb persones grans
Abans de començar a planejar les vacances amb els nostres avis, hem de ser conscients de les seves capacitats.
Si la persona no sofreix de cap problema de mobilitat, en general no hi haurà cap obstacle per a visitar qualsevol ciutat, destí de platja, zona rural, ... No obstant això, és vital tenir en compte si cal caminar molt, hi ha un gran desnivell, etc.
En aquest sentit, sempre és necessari i imprescindible considerar els dos següents suposats abans d'organitzar qualsevol escapada familiar i vacacional:
- Que l'adult ha de comptar amb el seu propi espai, perquè se senti part de la família, i que disposi de la privacitat que necessita.
- Intentar que mantingui la seva rutina, independència i autonomia en la mesura del que sigui possible.
El repte és buscar una sintonia entre tots per a usar el viatge amb la família com el millor antídot per a combatre la seva nova vida, i aquesta solitud que sovint poden sentir, així com les seves conseqüències en la tercera edat. I per a aconseguir-ho, hem elaborat una sèrie de recomanacions i consells.
Triar bé el destí
Quin tipus de destins busquem quan ens fem grans?
Lògicament, amb l'edat, la manera de viatjar canvia. Quan s'és ancià, no val “qualsevol cosa”. Ha de prevaler la comoditat i el confort en els destins, així com la seguretat, la facilitat d'accés, el clima, la qualitat dels serveis… A això cal afegir possibles inconvenients com l'idioma, si anem a un país estranger, el sistema de transports en el destí o l'accessibilitat de les infraestructures.
Què hem d'evitar?
Climes molt extrems, llocs amb terrenys accidentats o condicions extremes, carrers mal pavimentats, etc. Amb això, ens assegurarem que la destinació triada és òptim per a passar unes vacances fantàstiques.
Per a tot això, podem informar-nos en la Plataforma Representativa Estatal de Persones amb Discapacitat Física (PREDIF).
Planificació anticipada
Abans d'embarcar-se en un viatge amb persones grans, cal realitzar una planificació prèvia, assegurant-nos de tenir en compte les seves necessitats i preferències.
Cal consultar amb ells sobre les seves condicions de salut, medicaments que hagin de prendre regularment i les limitacions físiques que puguin tenir.
També és més que recomanable saber quins serveis d'atenció mèdica estan disponibles en el destí i anotar els números de contacte d'hospitals, clíniques i metges locals, amén de portar suficient medicació i documents mèdics importants.
Triar bé les activitats
A l'hora de triar activitats durant el viatge, primer cal considerar les preferències i necessitats de les persones grans. En aquest sentit, hem d'optar per activitats de baix impacte físic, però sense caure en el sedentarisme en persones grans, com a passejos tranquils per la platja / naturalesa, visites a museus, jardins botànics, espectacles culturals, etc.
És una recomanació més que lògica però que convé recordar: s'han d'evitar activitats que requereixin molt esforç físic o siguin massa extenuants per als adults veterans, especialment en les hores de més xafugor.
Màxima cura de la pell
Gorres, barrets, protector solar de màxima eficàcia, ulleres de sol… Tota protecció és poca quan el sol estreny per a cuidar la pell dels nostres avis.
Roba i calçat adequats
La comoditat a la roba i el calçat no es poden negociar.
Si es planegen excursions o caminades, tria roba lleugera però protectora, com a camises de teixits naturals i fines, així com pantalons lleugers per a protegir-se del sol. En suma, no portar roba ajustada o que restringeixi el moviment. Així mateix, assegura't que tots portin sabates còmodes, transpirables i resistents per a evitar rascades o lesions als peus.
Confort en l'allotjament
Altre factor diferencial: la selecció d'allotjament.
És necessari triar hotels, resorts o apartaments que ofereixin comoditats adequades per a la seva estada, com el fet que hi hagi ascensors o habitacions en la planta baixa disponibles, instal·lacions accessibles per a persones amb discapacitats o fins i tot serveis addicionals com a assistència mèdica d'emergència.
El que volem és saber que no existeixen les barreres arquitectòniques, o que si n'hi ha se salven amb rampes i altres elements, tal com fem en la nostra residència del *Cel de Rubí.
Reservar allotjament en una ubicació cèntrica o a pocs passos del lloc habitual d'oci, com la platja, i sense importants costes, també és un altre punt a favor.
Itinerari flexible i una logística òptima
També és essencial planificar un itinerari que no inclogui un programa massa atapeït, sense temps suficient per a descansar i relaxar-se. Busquem fomentar el seu envelliment actiu, no sobrecarregar-ho.
És obligatori afegir parades freqüents durant les visites turístiques i assegurar-se d'incloure activitats que siguin d'interès per a tots els membres del grup, adaptant-les als gustos i capacitats de les persones grans.
Al mateix temps, el transport és un altre factor a tenir molt en compte.
En la mesura que sigui possible, hem de prioritzar opcions que siguin còmodes i segures per a les persones grans. Per exemple, si viatjaran amb avió, considerar sol·licitar assistència en l'aeroport per a evitar llargues caminades o temps d'espera extensos.
En altres mitjans com a autobusos o trens, verificar si ofereixen serveis especials per a persones amb discapacitats o si compten amb accés fàcil i segur per als adults.
En aquest sentit, és crucial, en trajectes llargs, programar parades freqüents perquè les persones grans descansin i estirin les cames. Això ajuda a reduir el cansament i el malestar.
Carnet de jubilat i descomptes
Com a consell, en multitud de llocs d'interès en Espanya i d'Europa, així com en transports, restaurants, llocs culturals, etc. realitzen descomptes a persones jubilades i persones amb discapacitat.
Aprofita aquestes ofertes per a la tercera edat i estalvia diners en les teves activitats i compres portant el carnet de jubilat.
La importància de la hidratació
Un dels principals factors que poden alterar el benestar i cura dels avis durant les vacances és el viatjar a zones molt caloroses. No en va, una de les afeccions més perilloses en la tercera edat a l'estiu són els cops de calor i les deshidratacions.
Per això, mantenir-se hidratat és fonamental, especialment durant els viatges i les activitats a l'aire lliure. És important portar ampolles d'aigua i animar als nostres avis a beure líquids regularment.
Farmaciola de primers auxilis
Preparar una farmaciola de primers auxilis és una precaució intel·ligent en viatjar amb persones grans.
Aquí incloem medicaments bàsics, embenatges, desinfectants, analgèsics i qualsevol altre element necessari per a fer front a lesions menors o malestars.
Paciència i comunicació
Viatjar amb persones grans en vacances requereix a vegades una mica més de paciència i comprensió. Però no hi ha res que no es remeï parant esment a les seves necessitats i escoltant els seus suggeriments, és a dir, mantenint una comunicació oberta i assegurant-nos que se sentin còmodes i secundats durant tot el viatge.
En definitiva, passar les vacances amb persones grans pot ser una experiència d'allò més gratificant i enriquidora sempre que es prenguin les precaucions adequades i es planifiqui de manera responsable, triant destins accessibles, allotjaments confortables, les activitats adequades i tenint en compte les seves necessitats mèdiques i preferències d'oci i gaudiment.
Centres de dia: prestacions i ajudes econòmiques en la Llei de Dependència
La dependència és aquell estat en el qual una persona, per diverses situacions relacionades amb l'edat, malaltia o alguna discapacitat, requereix de l'atenció d'altres persones que l'ajudin a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària. En els majors, aquesta pèrdua d'autonomia física, psíquica o intel·lectual comporta una necessitat d'assistència o ajudes per a desenvolupar els actes elementals del dia a dia.
A Espanya, amb l'aprovació de la Llei de Dependència en 2006, qualsevol persona que estigui en situació de dependència pot accedir a les prestacions que contempla la Llei, sempre que tingui reconeguda la situació de dependència en algun dels graus establerts en la pròpia Llei.
La informació sobre aquests graus, així com tot el relacionat amb el funcionament i característiques de la Llei de Dependència al nostre país, la trobareu en aquest post.
Avui, volem centrar-nos en els serveis dels centres de dia i les prestacions assistencials i econòmiques que es poden sol·licitar.
Dependència y PIA com primer pas
El primer és haver realitzat els tràmits i tenir reconeguda la situació de dependència en qualsevol dels graus establerts. Just després, els Serveis Socials realitzen el Pla Individual d'Atenció (PIA), que és l'instrument per a determinar les necessitats i els recursos més adequats segons cada cas i situació.
Les prestacions d'atenció a la dependència contemplen tant prestacions econòmiques com serveis, aquests últims amb caràcter prioritari.
Graus de dependència a Catalunya
Cada comunitat autònoma és la que s'encarrega de valorar el grau de dependència. En el cas de Catalunya, on es troben els nostres centres del *Cel de Rubí i Residència *Conxita Valls, parlem de tres graus de dependència:
- Dependència moderada (Grau I): La persona només té necessitats intermitents d'ajuda, com a mínim una vegada al dia.
- Dependència severa (Grau II): La persona no necessita la presència permanent per a ser ajudada, però sí que la necessita per a realitzar diverses activitats bàsiques.
- Gran dependència (Grau III): Es dona quan hi ha una pèrdua total de l'autonomia física o mental, i precisa de la presència continuada d'una altra persona.
Els centres de dia: què són i què ofereixen
Els centres de dia són instal·lacions especialitzades en la tercera edat on un grup de professionals es dedica a atendre les necessitats específiques de les persones majors únicament durant unes hores determinades del dia.
Aquest tipus de centres són sovint el pas previ a una residència per a persones majors, sent la primera fase de l'aclimatació a la residència.
Per tant, i en línies generals, els centres de dia a Catalunya ofereixen un servei d'acolliment residencial diürn i momentani dirigit a persones de 65 anys i més en situació de dependència i que necessiten organització, supervisió i assistència en les activitats de la vida diària.
Aquests centres complementen l'atenció pròpia de l'entorn familiar, amb els objectius d'afavorir la recuperació i el manteniment de l'autonomia personal i social, mantenir a la persona en el seu entorn personal i familiar en les millors condicions i proporcionar suport a les famílies en l'atenció a les persones majors dependents.
Com s'assignen els centres de dia?
L'assignació d'un centre de dia es duu a terme a través del Programa individual d'atenció (PIA), que realitzen els serveis socials públics i que determina les modalitats d'intervenció més adequades a les necessitats de les persones en situació de dependència quant als serveis i prestacions econòmiques previstes en la resolució pel seu grau i nivell.
La sol·licitud per a aquest estudi pot realitzar-se en el Centre d'Atenció Primària a través del treballador social, o en la seu dels Serveis Socials del municipi.
Quines ajudes ofereix la Llei de Dependència?
Les ajudes a la dependència poden ser de dos tipus: de serveis o econòmiques. Entre els serveis que contempla la llei, trobem:
- Serveis de prevenció de la dependència i promoció de l'autonomia: programes preventius i de rehabilitació duts a terme pels serveis socials i sanitaris.
- Servei de teleassistència: dirigit a persones majors o amb discapacitat que viuen soles i que els permet demanar ajuda en el propi domicili en cas de necessitat.
- Servei d'ajuda a domicili: atenen les necessitats de la persona en el seu propi habitatge, tant les cures personals com les cures de la llar.
- Centres de dia i centres de nit, que representen una alternativa a l'ingrés residencial
- Serveis d'atenció residencial ja sigui en centres privats acreditats o públics.
D'altra banda, estan les prestacions econòmiques, l'objectiu de les quals és cobrir els costos dels serveis del programa individual d'atenció (PIA) quan no es pot ser atès per un servei públic o concertat. Es tracta, doncs, de les ajudes econòmiques que contempla la Llei buscant alleujar les despeses derivades de la dependència.
Entre aquestes ajudes per a centres de dia i residències destaquen les que esmentem a continuació.
Prestació econòmica vinculada al Servei (PEVS) o xec servei
Aquesta ajuda econòmica, recollida dins del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), va destinada al pagament de serveis d'atenció residencial, atenció diürna o ajuda a domiciliària de persones dependents.
S'ofereix aquesta prestació quan no es pot accedir a un servei públic d'atenció de cures, amb l'objectiu de facilitar el pagament d'aquests serveis en el sector privat, quan la persona dependent prefereix optar per aquest en lloc de per una plaça pública. Les pagues a percebre es divideixen en dotze a l'any i la quantia dependrà del grau de dependència obtingut, del cost del servei i dels estalvis econòmics del sol·licitant.
El PEVS a Catalunya consisteix en servei d'atenció domiciliària, servei de centre de dia per a persones majors i serveis de centres residencials com El Cel Rubí per a persones majors.
Prestació per a cures en l'entorn familiar i suport a cuidadors no professionals
És l'ajuda que ofereix l'Estat per a contribuir a les despeses derivades de l'atenció per part d'un cuidador de l'entorn familiar o persona de confiança a un major en situació de dependència en el seu domicili.
Totes dues prestacions estan subjectes al grau de dependència i a la capacitat econòmica del beneficiari, sent les quanties màximes les següents:
En definitiva, aquestes ajudes econòmiques a la dependència són òptimes per a les famílies, ja que amb elles es poden costejar les despeses dels centres residencials. Això suposa un gran alleujament per a, per exemple, moltes famílies que no poden permetre's esperar les llargues llistes d'espera d'una residència pública o que es decanten per centres molt reconeguts per la seva aposta pel màxim benestar del resident.
Conclusió
L'actual Sistema d'Atenció a la Dependència preveu dues opcions com a ajuda als dependents i les seves famílies:
- El servei de centre de dia.
- Una prestació econòmica vinculada al centre de dia privat per a usuaris majors de 65 anys o en situacions d'anàloga naturalesa a partir del grau 1 de dependència.
D'una banda, el Servei d'atenció a la dependència ofereix places públiques, concertades o col·laboradores de centre de dia, en el qual s'estableixen dos tipus de jornada:
- Mitja jornada: 5 hores diàries.
- Jornada completa: 10 hores diàries.
En aquest cas, l'usuari pot decidir quants dies a la setmana vol fer ús del servei (de dilluns a divendres, de dilluns a diumenge, etc.) En funció de la jornada i els dies triats i sobre la base dels ingressos de la persona usuària, la Generalitat de Catalunya estableix una aportació per a l'usuari.
D'altra banda, existeix la prestació vinculada al centre de dia. Es tracta d'una prestació econòmica destinada a l'ingrés en plaça privada de centre de dia. L'import d'aquesta prestació va en funció del grau de dependència de la persona així com dels seus ingressos. Poden accedir a ella tots els usuaris que compleixin els requisits establerts i es pot donar en centres acreditats per la Generalitat de Catalunya com El Cel de Rubí.
En tots dos casos, el centre de dia és compatible amb altres serveis com poden ser el d'atenció a domicili, servei de neteja, prestació de cuidador no professional, etc.
En calcular l'import de l'ajuda o la prestació, la treballadora social de referència de l'usuari calcula conjuntament tots els serveis sol·licitats, sempre que siguin compatibles, i a partir d'aquest càlcul juntament amb els ingressos, s'estableix el que l'usuari haurà de pagar o cobrar per cadascun dels serveis o prestacions que s'acordin entre la Treballadora social i l'usuari i la seva família.
Beneficis de comptar amb El Cel de Rubí com a Centre de Dia
Els usuaris del centre de dia El Cel de Rubí poden gaudir de tots els serveis del centre com ara activitats d'estimulació cognitiva, gimnàstica, psicomotricitat, roboterapia, estimulació sensorial, taller de cuina… a més de totes les dietes que estiguin dins de la seva jornada, sempre adaptades a les seves preferències i les seves necessitats.
En el nostre centre també oferim als usuaris la possibilitat de realitzar una dutxa setmanal en el centre i d'accedir a altres serveis com la perruqueria o la podologia.