Les sales d'estimulació multisensorial o Snoezelen
Amb el repte de millorar la qualitat assistencial i aconseguir una millor qualitat de vida per als nostres avis, en les últimes dècades han anat apareixent i desenvolupant-se noves estratègies d'intervenció en l'àmbit psicogeriàtric.
Un dels mètodes que està guanyant més importància i popularitat en l'actualitat és la intervenció mitjançant l'estimulació multisensorial o Snoezelen.
Aquest concepte es va desenvolupar a Països Baixos als anys 70 com a Teràpia No Farmacològica (TNF) i està pensat per a proporcionar sensacions i estímuls específics a la persona, buscant el seu benestar i interacció amb l'entorn i contribuint a l'organització cerebral, la comunicació i l'aprenentatge.
La pràctica de Teràpies No Farmacològiques (TNF)
En El Cel Rubí les Teràpies No Farmacològiques (TNF) són un dels elements en els quals ens recolzem per a aconseguir una important millora de la qualitat de vida dels nostres residents.
Què són les Teràpies No Farmacològiques?
Es tracta de tota intervenció aliena a l'ús de medicaments, amb fonament científic, realitzada sobre el pacient o el cuidador i potencialment capaç d'obtenir un benefici rellevant sobre els principals símptomes de diferents malalties neurodegeneratives.
Per tant, les TNF són un complement del tractament farmacològic, sense excloure'l ni substituir-lo. Parlem d'intervencions dirigides a optimitzar la cognició, millorar l'estat d'ànim, la conducta i la funcionalitat dels pacients. Sempre, des d'entreteniment i la diversió, fomentant activitats lúdiques i la participació social.
Gràcies a la seva condició d'activitat grupal, s'afavoreix la connexió amb l'entorn, les relacions interpersonals i la comunicació.
Un exemple és la roboteràpia. A El Cel Rubí apostem per la roboteràpia per a jugar i acompanyar a persones amb deterioració cognitiva avançada i generar efectes en els nostres majors com el plaer o la relaxació. En aquest enllaç podeu veure en què consisteix.
Avui, no obstant això, volem parlar-vos d'una de les principals activitats terapèutiques englobades en el camp de les TNF que desenvolupem en els nostres centres: la Sala d'estimulació multisensorial – Snoezelen.
Què són les sales Snoezelen?
L'enfocament “Snoezelen” procedeix dels termes explorar i somiar, així com de la teoria de la Integració Sensorial de Jean Ayres.
És un concepte que assumeix el món com a lloc en el qual vivim en constant barreja de llums, sensacions, gustos, experiències tàctils, etc. mitjançant els nostres òrgans sensorials.
Això es pot configurar com a teràpia per a provocar el despertar sensorial de les persones, afavorint la comprensió amb nosaltres mateixos i l'entorn mitjançant activitats significatives i estímuls.
Per tant, les sales multisensorials Snoezelen són espais interactius pensats per a l'estimulació dels sentits, buscant millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat i persones grans amb deterioració cognitiva severa o demència, de les quals les capacitats motores i neurològiques estan afectades.
Característiques de les sales multisensorials Snoezelen
L'espai Snoezelen és una sala adaptada amb material ja preparat per a proporcionar experiències sensorials diverses. El que cerca és aconseguir un ambient d'estimulació facilitant l'exploració, el descobriment i el gaudir de diferents experiències sensorials. És el que coneixem com “despertar sensorial”.
D'aquesta manera, les activitats que desenvolupem en aquests espais estan planificades segons les circumstàncies i necessitats dels usuaris que participen en elles, per a oferir un servei personalitzat vetllant en tot moment pels nostres majors.
Aquests espais proporcionen ambients càlids i de benestar, la qual cosa permet a la persona treballar les capacitats conductuals i emocionals. Els elements que han de ser presents en un espai Snoezelen varien en funció de la mena de sistema sensorial que estimula: tàctils, vibratoris, vestibulars, visuals, auditius, gustatius i olfactoris.
Objectius i enfocament de les intervencions
Aquestes sales suposen un mitjà molt efectiu per a treballar múltiples objectius d'intervenció enfocats a millorar la qualitat de vida de les persones, com ara:
- Motors: Coordinació motora i manual, rangs de moviment, control de la postura…
- Sensorials: Registrar diverses sensacions, ja siguin tàctils, visuals, auditives, olfactòries, propioceptives o vestibulars.
- Cognitius: Nivells d'atenció i alerta, integrar conceptes, memòria, resoldre problemes…
- Psicosocials: Iniciativa, maduresa emocional, respectar torns i rols, autoestima…
Beneficis de les sales Snoezelen
L'estimulació sensorial és especialment beneficiosa, per exemple, en persones amb Alzheimer o deterioració cognitiva severa, ja que tenen dificultats per a controlar les seves habilitats psicomotrius.
En qualsevol cas, fer ús d’entorns multisensorials té beneficis immediats en l'estat d'ànim dels nostres avis, així com en les seves capacitats. Alguns d'aquests beneficis són:
- Millorar la confiança en un mateix i potenciar l'autocontrol, l'atenció i la concentració.
- Millorar l'autoestima mitjançant la possibilitat d'elecció, reduint l'estrès i millorant de pas el seu estat d'ànim.
- Mantenir el contacte amb l'entorn i fer que el cervell continuï sent receptiu als estímuls.
- Estar més actius i alerta, disminuint l'apatia i l'avorriment.
- Rebaixar les alteracions conductuals d'agressivitat i les d'agitació, parlant més espontàniament, relacionant-se millor, etc.
- Augmenta la durada de la mirada dirigida a les persones de referència.
- Maximització de la plasticitat neuronal.
- Incentivar l'exploració, l'experimentació, la creativitat i la comunicació.
L'evidència ens indica que els entorns multisensorials Snoezelen són òptims per a persones amb:
- Discapacitat intel·lectual i trastorns generalitzats del desenvolupament.
- Ictus, fractures, depressió o párkinson.
- TEA, RETT i trastorns de conducta.
- Demències i malaltia d'Alzheimer.
- Dany cerebral i altres patologies neurològiques.
Elements i activitats a les sales multisensorials
A El Cel de Rubí, la sala multisensorial snoezelen representa un recurs molt edificant i efectiu que ajuda al terapeuta ocupacional, educador social i psicòleg a crear ambients d'assossec i relax, agradables, accessibles tant física com cognitivament, capaces d'estimular els sentits i facilitar la interacció dels avis amb altres residents, les seves famílies, entorn i fins i tot amb els cuidadors.
Perquè les persones grans poden treballar la memòria, la comunicació i fins i tot la coordinació psicomotriu, a les sales multisensorials Snoezelen es recreen atmosferes mitjançant l'ús de llums, aromes, música, sons i textures.
Alguns exemples:
- Per al tacte, podem aprofitar caixes amb diferents productes de diferents grandàries, formes i textures, o teles de diferents textures.
- Per a la vista, tubs que canvien de color, fibra òptica, elements amb efectes en projectar-se…
- Per a l'olfacte, la difusió d'aromes.
- Per al gust, mossegadors.
- Per a l'oïda, música d'ambient, instruments, projecció de música i imatge…
D'aquesta manera, materials com el llit d'aigua, butaca vibro-acústic, tub de bombolles, llum negra o bola disc, que són materials eficaços però molt cars, passen a un segon pla, ja que per a la seva introducció es necessita un major suport humà per a poder utilitzar-los i una major inversió, la qual cosa converteix a les sales multisensorials en un espai molt costós i d'escàs profit.
Per a arribar al major nombre d'usuaris i poder implementar aquestes sales, tant materials com teràpies han de ser accessibles econòmicament i al seu torn poder dirigir la teràpia o activitat amb un únic professional, sent la sessió 1:1 o en grup reduït.
El Cel Rubí utilitza diversitat de materials amb els quals el terapeuta aplica estímuls, ja sigui per a l'activació i l'aprenentatge o a la recerca de la relaxació i el benestar. I sempre, realitzant una avaluació contínua dels residents per a adaptar cada element i activitat a les seves capacitats.
Conclusions
El principal objectiu de les residències d'ancians és garantir la qualitat de vida i benestar de les persones grans. Especialment, quan la deterioració cognitiva i funcional associat amb malalties típiques de l'edat és present, ja sigui Alzheimer, demències... Per això, comptar amb espais adaptats com les sales multisensorials és fonamental.
S'ha demostrat que, a través de l'estimulació sensorial i cognitiva, l'agitació es redueix i la deterioració cognitiva, sensorial i funcional s'alenteix.
Es tracta d'una teràpia que forma part de les teràpies no farmacològiques, molt presents en la residència El Cel Rubí. És, en definitiva, un perfecte complement a la resta d'activitats que busquen millorar la qualitat de vida i el tracte individualitzat del pacient.
D'aquesta manera, apostem per l'ús de materials simples per a realitzar teràpies i activitats sensorials, assegurant-nos que aquestes activitats arriben a tots els usuaris que poden beneficiar-se d'elles. Per descomptat, sent dutes a terme per la terapeuta ocupacional, educador social o psicòloga, en paral·lel amb altres activitats del centre, la qual cosa assegura l’èxit i el màxim rendiment de la nostra sala multisensorial.
Els avantatges de les residències per a persones grans
La majoria de les famílies considera que la residència és la millor opció per la gent gran degut als beneficis que implica respecte a viure en el domicili personal.
Si bé encara hi ha uns certs estigmes, l'ús de residències continua sent la principal alternativa quan els nostres grans no tenen algú que els pugui cuidar. Primer per la seva salut i cura personal diaria, i després per les facilitats que suposa per a famílies en les quals no es disposa del temps o espai suficient, ja que segurament necessiten una dedicació més específica, professional i continua.
És clar que no hi ha res com l'amor i l'afecte d'un ser estimat i la llar pròpia. Des d’El Cel Rubí sabem que encara costa entendre que no disposar de temps per a atendre les persones majors i fer-se càrrec és complicat amb treball i la vida atrafegada d'avui dia, per la qual cosa estar en un centre de dia o residència presenta nombrosos avantatges.
En les residències se satisfan totes les necessitats d'atenció i sobretot de manera professional, hi ha temps lliure i oci, es té atesa la part mèdica i social, es participa en les activitats, hi ha teràpies ocupacionals… I això no és fútil: per la inèrcia social, i també a conseqüència dels estralls de la Covid-19, hi ha un major nombre d’avis que viuen en solitud. Precisament, durant la pandèmia moltes persones grans es van quedar soles en les seves llars i potser amb dèficit d'atenció, especialment del tan necessari contacte social.
Les persones de més de 65 anys que viuen soles, en xifres
A Espanya, s'ha duplicat el nombre de persones majors de 65 anys en menys de 30 anys. En l’actualitat, aquest col·lectiu suposa el 18,5% de la nostra societat. S'estima que en els pròxims 30 anys les persones amb més de 65 anys estaran per sobre del 30% de la població -gairebé 13 milions-, sent ara com ara Espanya el país més envellit del món.
Al nostre país, actualment, 4.849.900 de persones viuen soles. D'aquestes gairebé cinc milions de persones, el 43% té més de 65 anys, i d'elles, set de cada 10 són dones. Així, hi ha 1,5 milions de dones majors de 65 anys que viuen soles (i 620.400 homes).
És a dir: segons les dades de l'INE en 2021, el 10,2% de la població al nostre país viu en solitari, i gairebé la meitat són persones amb més de 65 anys. Tot i així, el més alarmant és que segons les previsions de l'Institut Nacional d'Estadística en la seva Projecció de Llars 2020 – 2035, la xifra anirà augmentant fins als 5,8 milions en 2035.
Per tant, hi ha hagut un increment exponencial del 6% de llars (130.000) en els quals viu només una persona, en tot just un any. Unes dades que cobren especial rellevància després de la pandèmia de Covid-19. A conseqüència del coronavirus, el nombre de persones que viuen soles es va incrementar un 2,0% en 2020 (respecte a 2019).
Dit d'una altra forma: en 1 de cada 10 habitatges a Espanya habita una persona gran en solitud. Per comunitats autònomes, Catalunya és la regió amb més grans vivint sols, seguida d'Andalusia i Madrid.
A més, i per grup d'edat, les llars unipersonals de persones de 65 i més anys van augmentar un 6,1% en 2020. De fet, més de 850.000 viuen soles i tenen 80 o més anys. Unes dades que reflecteixen que les persones ancianes són cada vegada més… i viuen més soles.
El fet de cada vegada més persones grans visquin soles a les seves cases aparella uns riscos importants des del punt de vista sanitari o de seguretat.
Aquesta situació pot comportar diversos problemes. Més enllà de possibles problemes en la presa de medicaments, caigudes no ateses, etc. estan les pròpies conseqüències negatives de la solitud, com la falta d'atenció o la depressió, la qual cosa redueix la qualitat i esperança de vida dels nostres majors.
Avantatges de viure en una residència
Les residències per a gent gran són centres oberts que acullen a persones que, en general, sobrepassen els 65 anys, sent el perfil majoritari dels qui entren a viure en elles els majors de 80 anys. Habitualment, acudeixen persones amb alguna mena de dependència que els impossibilita viure de manera autònoma, o que poden valer-se per si mateixos però que, per diverses circumstàncies, no és factible que resideixin en la seva pròpia casa o que visquin al costat d'algun familiar, parent o amic. Sigui com sigui, les residències són llocs molt adequats perquè visquin els nostres grans, siguin o no siguin dependents.
Alguns dels principals avantatges de viure en una residència per a majors són:
- Disposen de personal qualificat i atenció mèdica continuada. Tenir personal sanitari tots els dies de la setmana i en qualsevol moment és una garantia de seguretat i de salut.
- Les residències solen estar adaptades per a atendre tots els nivells de dependència i patologies que afecten les persones majors. Els residents no estan limitats per a desplaçar-se, i els espais estan perfectament adaptats per a cadires de rodes. Així, els lavabos i les dutxes són amples i els passadissos estan lliures de qualsevol obstacle.
- Disposen de serveis com a seguiment de les seves prescripcions mèdiques, atenció sociològica i psicològica, rehabilitació muscular o vigilància.
- L'estada també pot ser temporal i tornar al domicili familiar quan es desitgi.
- Els menús diaris per a persones grans, adaptats a les seves necessitats i gustos, és un altre dels valors a tenir en compte.
- Les residències són cases grans on viuen moltes persones, són una gran família, poden gaudir de temps fora amb els seus familiars i de les atencions professionals que brinda el personal del centre, i sobretot molt d’afecte.
La importància de la socialització
Si hi ha una característica que defineix a les residències de persones grans i que millora ostensiblement la seva qualitat de vida és la socialització. D'entrada, en una residència s'està envoltats de persones en situacions similars, per la qual cosa resulta molt senzill poder socialitzar.
Acompanyats i supervisats pel personal del centre, els nostres residents compten amb la companyia d’altres persones per a conversar i compartir el temps i l'oci. Allunyar la solitud és crucial per al benestar personal.
Més enllà de poder rebre totes les visites de familiars i amics que desitgin, com si estiguessin en la seva pròpia llar, el fet de poder xerrar i realitzar activitats compartides diàriament permet que els nostres grans mantinguin la seva autonomia, se sentin útils, estiguin actius i estimulin la ment, la qual cosa ajuda a prevenir i controlar la demència. Una patologia que, com és sabut, afecta de manera especial a aquest col·lectiu.
Per això, a la nostra residència comptem amb un ampli programa d'activitats ocupacionals i culturals: tallers de costura i de cuina, visionat de documentals i debats, bingo, etcètera. També disposem d’altres activitats per a poder oferir diferents tallers segons els gustos dels usuaris, som un centre ‘viu’ que evoluciona amb els qui resideixen en ell.
Per exemple, cada mes celebrem l'aniversari dels residents tant amb els altres usuaris com amb la família. I cada any se celebra precisament la festa de la família, en la qual els parents s'incorporen a la dinàmica del centre i es realitza un menjar festiu. Realitzem també teràpies sensorials en l'espai Snoezelen, utilitzem gammes de realitat virtualitat per a fomentar la reminiscència, i de manera voluntària, per a fomentar l'autoestima i el sentir-se útil,… A més a més, els qui ho desitgin poden ajudar a l'hora de parar taula, doblegar tovalloles i pitets, etc.
També comptem amb un programa on els residents poden, acompanyats d'altres familiars i voluntaris, accedir a llocs particulars del barri, recordar vivències passades i sentir-se identificats. A més, hi ha trobades intergeneracionals amb algunes escoles, tallers solidaris on es realitzen productes artesanals per a vendre'ls i destinar els beneficis a projectes socials de la seva elecció.
Les residències no som un aparcament de cadires de rodes
Si una cosa hem après de la pandèmia, és el mal que pot fer l’aïllament social.
Avui en dia hi ha molta gent que viu sola. Tot i això, surten a treballar, es troben amb els amics, fan viatges... Però, ¿què ha passat quan aquestes persones s’han trobat tot el dia aïllades a casa sense poder socialitzar? S’han adonat que el fet de viure sol cobrava una altra dimensió.
Doncs a Espanya, un país notablement envellit, hi ha moltíssimes persones grans per a les quals aquest és el seu dia a dia. Ningú amb qui parlar, cap lloc on anar, traient algunes visites puntuals de familiars o, amb sort, algú que les ajuda.
Dades a Catalunya:
| Actualment |
| 17% de la població > 65 anys |
| 2050 |
| 30% de la població > 65 anys
4 milions de persones > 80 anys |
| Actualment a Rubí |
| 10,9% de la població de Rubí > 70 anys |
| El 20% viu sola
El 60% viu acompanyada > 65 anys |
El contacte social és fonamental per a la salut.
Necessitem relacionar-nos amb altres individus, establir vincles i sentir-nos acompanyats. I més encara la gent gran, que en molts casos han de menester ajuda per activitats diàries com l’alimentació o la higiene.
Quins són els riscos de l’aïllament social?
Les persones a qui els manca les relacions socials tenen tendència a patir un major deteriorament ja sigui cognitiu com de salut.
La soledat s’associa a taxes més altes de depressió, ansietat i fins i tot mort prematura. Una altra conseqüència podria ser una mala nutrició, ja que la manca de companyia fa que no es pari atenció a l’alimentació i que no es tinguin al·licients per a cuinar.
Tanmateix, augmenta el risc de patir demència, malalties cardíaques o accidents cerebrovasculars.
Per altra banda, si tenim en compte que la condició física es va veient minvada amb el pas dels anys, ens trobem amb el problema de les caigudes. En cas que li passi a una persona gran que viu sola, les conseqüències poden ser nefastes.
L’estigma de les residències d’ancians
Ara com ara, encara existeix un cert estigma social sobre les residències per a la tercera edat, que fa que es vegin com un lloc on la família “aparca” als avis i àvies perquè els resulten una càrrega.
Aquesta visió, tot i que afortunadament ha anat canviant en els últims anys, provoca sentiments negatius tant en la persona que és ingressada com en la família.
La primera, perquè pot sentir que l’estan abandonant, i els segons, culpabilitat de no fer-se càrrec del seu parent.
Però el cert és que aquesta decisió es tracta de la més encertada.
Els avantatges de viure en una residència
Quan una persona es fa gran, pot començar a necessitar ajuda per a dur a terme tasques que abans feia sola sense cap problema, com anar a comprar, cuinar, banyar-se, etc. I pot ser que els seus familiars no disposin de prou temps per atendre-la.
Una residència no només cobreix les necessitats bàsiques d’aquella persona, sinó que a més està envoltada per un conjunt de professionals que faran la seva vida molt més còmoda, segura i amena.
- Atenció mèdica continuada: la seguretat i la tranquil·litat de saber que la seva salut està controlada en tot moment. El personal facultatiu atén les patologies i estableix pautes per la seva cura, així com el control de la medicació.
- Espais adaptats: en cas de dificultats en la mobilitat, es disposa de lloc suficient per moure’s amb la cadira de rodes. Rampes i ascensors permeten desplaçar-se i donen més llibertat a l’usuari. Sense barreres arquitectòniques es guanya en autonomia, fet que repercuteix de forma positiva en l’estat d’ànim.
- Menús adequats a les necessitats de cada persona: esmorzars, dinars i sopars, preparats tenint en compte valors nutricionals i possibles al·lèrgies alimentàries. També s’estableixen uns horaris fixos, creant unes rutines que afavoreixen als usuaris.
- Personal qualificat: qualsevol sense la preparació necessària té un risc de patir una lesió intentant moure o carregar a una persona gran. A una residència, aquestes tasques les realitzen treballadors amb la formació adient.
- Envelliment actiu i saludable: activitats per a mantenir les capacitats físiques i mentals, millorant l’autonomia.
- Programa d’activitats lúdiques: bingo, cine, festes populars... Viure en una residència no exclou la diversió.
- Higiene personal: es procura que la persona estigui polida i porti roba neta.
- Socialització i companyia: com hem vist, les relacions socials són un punt important en el fet de viure en una residència. Poder estar envoltats d’amics i gent amb qui parlar i conviure és un avantatge significatiu respecte a viure sol a un domicili particular. Això no vol dir que no es pugui tenir un espai de privacitat, ja que es respecta la intimitat dels residents.
- Visites de familiars i amics: en aquests moments, a causa de la pandèmia, existeixen restriccions en aquest aspecte. Però en circumstàncies normals, els usuaris poden rebre visites com si estiguessin a casa seva, o sortir quan ho desitgin.
També s’ha de tenir en compte que l’ingrés en una residència pot ser temporal. Es tracta d’una opció que està a disposició de les famílies sempre que ho necessitin, durant el temps que vulguin.
Busca un centre de confiança
Davant d’una decisió tan important com aquesta, el millor és buscar una residència que compti amb la nostra confiança i ens aporti seguretat i tranquil·litat.
A El cel de Rubí, seguim un model d’atenció centrada en la persona.
El nostre objectiu és que els residents es sentin com a la seva pròpia llar, creant un ambient proper i familiar, a l’hora que es cobreixen totes les seves necessitats, oferint atencions a tots els nivells: físic, funcional, cognitiu, emocional i d’oci.
Fomentem un envelliment actiu i apostem per la innovació, aprofitant les últimes tecnologies per millorar dia a dia els nostres serveis.
Fundada el 1991 en Rubí, en l’actualitat la direcció està a càrrec de les filles d’una de els seves fundadores, garantint aquest tracte familiar.
A més de comptar amb una gran reputació entre els habitants de la ciutat, la ubicació és excel·lent, al tenir fàcil accés en transport públic i privat, i disposar d’un espai natural proper com és el parc de Ca n’Oriol.
