Passejos i activitats a l'aire lliure per a les persones grans: beneficis de connectar amb la natura
L'envelliment és una etapa de la vida que mereix ser gaudida plenament i presa com un envelliment actiu.
Una de les millors maneres d'aconseguir-ho és a través de les activitats a l'aire lliure, és a dir, de la connexió amb la naturalesa i els llocs que ens envolten, de sortir de la llar habitual i diari.
La realització d'activitats a l'aire lliure i passejos en altres entorns és plaent i comporta una sèrie de beneficis per a la salut física i mental de les persones grans.
És important recalcar que la mobilitat és fonamental per a mantenir una qualitat de vida òptima, i aquest principi és aplicable a totes les edats i condicions físiques. No obstant això, és crucial adaptar qualsevol activitat física a les necessitats individuals de cada persona.
A més, els beneficis de mantenir-se actiu són integrals: l'evidència científica recolza que l'exercici i les activitats físiques contribueixen positivament a l'estat d'ànim.
En definitiva, participar en aquestes activitats en grup afegeix un component valuós, proporcionant companyia i suport emocional, especialment per a les persones grans.
Quins objectius tenen les activitats a l'aire lliure per a persones grans?
Dins dels propòsits que perseguim a El Cel Rubí en relació amb les activitats a l'aire lliure, fonamentats en les pràctiques de teràpia ocupacional amb els nostres residents, posem en valor els següents objectius.
Manteniment de la mobilitat articular global
Fomentar exercicis que preservin i millorin la mobilitat de totes les articulacions, contribuint així al benestar físic integral dels participants.
Desenvolupament i conservació d'habilitats diàries
Incrementar i/o conservar les habilitats i destreses necessàries per a les activitats quotidianes, treballant en pro de l'autonomia dels individus.
Millora de coordinació, resistència i condicions cardiorespiratòries
Implementar activitats que apuntin a la millora i cura de la coordinació, resistència i salut cardiorespiratòria, enfortint aspectes clau per al benestar físic.
Prevenció del sedentarisme i estímul de la connexió social
Combatre el sedentarisme mitjançant la participació activa en activitats a l'aire lliure, fomentant la interacció entre els residents i enfortint els llaços socials.
Promoció d'un ús positiu del temps lliure
Oferir activitats a l'aire lliure dissenyades específicament per a persones grans, amb el propòsit de promoure el gaudi i la utilització positiva del temps lliure, contribuint a una experiència més enriquidora i satisfactòria.
Activitats a l'aire lliure en la nostra residència
Des de la residència del Cel de Rubí comptem amb un ampli programa d'activitats a l'aire lliure, modificats i adaptats en cada cas depenent de l'època de l'any, els grups i les possibilitats de cadascun dels nostres residents.
Així, a la nostra terrassa, destaquen activitats de psicomotricitat, com a petanca o jocs amb pilotes. Mentrestant, en la piscina plantegem uns reptes divertits per a ‘pescar’ uns ninots i remullar els peus.
A més dels jocs de taula com els escacs o el dominó, també apostem per l'estimulació cognitiva, amb jocs més grupals com el penjat amb la pissarra o de preguntes.
Fora ja de la nostra residència, especialment en època de primavera/estiu, organitzem excursions a la platja o a l'exterior per a prendre cafè. També fem sortides grupals amb familiars per a passejar.
Tipus d'activitats a l'aire lliure per a persones grans
Quines són les activitats a l'aire lliure per a persones grans més habituals? Entre elles destaquem:
- Passejos per la naturalesa: Caminades suaus per senderes naturals i excursions a parcs locals o jardins botànics.
- Jardineria terapèutica: Plantar i cuidar flors o vegetals o crear espais de jardí accessibles per a tots.
- Observació d'ocells o col·locació de menjadores per a ocells en àrees comunes.
- Ioga a l'aire lliure, amb classes adaptades a les necessitats dels avis en parcs o jardins. El ioga millora enormement la qualitat de vida perquè activa els músculs i, alhora, els relaxa. Practicar-ho a l'aire lliure augmenta la calma que aporta aquest exercici, reduint dolors musculars i crònics, l'ansietat o la pèrdua de memòria, millorant el somni, etc.
- Art a l'aire lliure i activitats creatives en entorns naturals.
- Pícnics i esdeveniments socials: Organització de menjars a l'aire lliure i esdeveniments especials per a enfortir la comunitat.
- Programes d'educació ambiental: Xerrades i activitats que fomentin la comprensió i estima per la naturalesa.
- Gimnàstica per a persones grans: Per a conservar la mobilitat i recuperar part de la qual s'ha perdut, fer gimnàstica amb exercicis de mobilitat adaptada a cada persona ens ajuda a reduir l'estrès, la depressió i l'ansietat, augmentar l'autoestima i la vitamina D en el nostre cos i regular el sistema immunològic.
El control de les activitats
Lògicament, aquest tipus d'activitats han d'estar mínimament planificades, ja que si bé no existeixen ‘perills’ associats, sí que hem de valorar les possibles condicions climàtiques, portant protecció solar i roba adequada; que siguin accessibles, garantint l'accessibilitat als llocs seleccionats, especialment per a persones amb mobilitat reduïda; i per descomptat, mantenir la supervisió adequada durant les activitats.
Els beneficis de les activitats a l'aire lliure per les persones grans
La millora de la salut física, el foment del benestar mental, la socialització, l'impuls dels vincles interpersonals i l'estimulació cognitiva són els grans beneficis que podem observar en realitzar aquest tipus d'activitats.
Altres avantatges són:
- millora la circulació sanguínia
- buida la ment
- afavoreix mantenir un pes ideal, que és diferent en cada persona
- ajuda a dormir millor
- alenteix la deterioració cognitiva.
En suma, els passejos a l'aire lliure promouen l'activitat física, la qual cosa contribueix a mantenir la salut cardiovascular i reduir el risc de malalties cròniques.
A més, l'exposició al sol facilita la síntesi de vitamina D, essencial per a la salut òssia i el sistema immunològic.
Al seu torn, la naturalesa té un efecte terapèutic en la ment, reduint l'estrès, l'ansietat i la depressió. Sense oblidar que l'estimulació sensorial proporcionada per la naturalesa promou la relaxació i la millora de l'estat d'ànim.
Les activitats a l'aire lliure també fomenten la interacció social, enfortint els llaços afectius entre els majors i els seus companys. No en va, compartir experiències en entorns naturals crea records significatius i promou un sentit de pertinença.
Finalment, l'exposició a entorns naturals ofereix una varietat d'estímuls visuals i auditius que poden ajudar a mantenir l'agudesa cognitiva.
En resum, les millors activitats per a persones grans a l'aire lliure són aquelles que incorporen exercicis suaus i ajuden a millorar la seva salut sense fer un sobreesforç.
Rubí Social avança cap a la sostenibilitat amb l'instal·lació de panells fotovoltaics
Rubí Social fa un pas més en el seu compromís cap a la sostenibilitat introduint un nou model de consum respectuós amb el medi.
Aquest projecte, finançat pels Fons Next Generation EU dins del Pla de recuperació, transformació i resiliència, és part de la nostra estratègia per assolir un consum i producció d’energia 100% renovable i de les inicatives centrades en la transició cap a energies més sostenibles que contribueixin a la reducció d’emissions de CO2.
Relacions Intergeneracionals: enfortint el nostre teixit social
Una part essencial de la vida humana. Així podem definir a les relacions intergeneracionals. Aquestes connexions que s'estableixen entre persones de diferents edats i generacions i exerceixen un rol vital en la construcció de societats més cohesionades i enriquidores.
Les relacions intergeneracionals es basen en la comunicació i la comprensió mútua entre persones de diferents grups d'edat i, perquè siguin positives, és important que existeixi una obertura a la diversitat d'experiències i perspectives de cada generació.
Què són les relacions intergeneracionals?
Són les connexions que s'estableixen entre individus de diferents grups d'edat, generalment entre persones grans i joves.
Aquestes relacions es donen diàriament en diversos entorns, com el familiar, el comunitari, l'educatiu i el laboral. No obstant això, cal anar al nucli de la qüestió, a desxifrar com aquestes relacions modifiquen la nostra visió de la vida.
És a dir, el més destacat no és el component de l'edat sinó el de l'experiència.
Per tant, què distingeix a aquestes relacions?
L'oportunitat d'intercanvi, aprenentatge i suport mutu entre generacions.
Es produeix aquí una resposta bidireccional, perquè els beneficis de les relacions intergeneracionals funcionen en un doble sentit. D'una banda, subratllen la importància de les persones grans en la societat, i d'altra banda avalen l'impacte positiu dels nostres avis sobre les generacions més joves.
Les relacions intergeneracionals poden prendre moltes formes, des de la interacció diària entre avis i nets fins a programes formals de mentoria en els quals els més ancians comparteixen les seves experiències amb els més joves.
En qualsevol cas, l'amor, el respecte, l'amistat o la necessitat de cura i suport són conceptes molt presents.
Els beneficis de les relacions intergeneracionals
Independentment de la forma que prenguin, aquestes relacions intergeneracionals afavoreixen a tots per igual.
La diferència d'edat no és un impediment per a la comprensió, el diàleg i l'aprenentatge.
A nivell genèric, el tracte entre generacions trenca barreres i estereotips, augmenta el respecte entre generacions en veure a l'altre com un igual i suposa un enriquiment mutu, el reforç de la unitat familiar i comunitària…
Vegem ara els beneficis més detalladament segons l'edat.
Beneficis per a les persones grans
En relacionar-se amb persones més joves a través de diferents activitats, els més madurs:
- Aprenen i mantenen el cervell actiu i un bon estat cognitiu.
- Se senten més útils i s'accelera l'envelliment actiu.
- Guanyen en autoestima i autoconfiança.
- Disminueixen els pensaments negatius i la sensació de solitud.
- Veuen com augmenta la xarxa de suport i disminueix el sentiment de solitud.
- Potencien l'envelliment actiu i el sentit de propòsit en la vida.
- Gaudeixen de l'estat d'avi, és a dir, tenen tots els beneficis i alegries de la paternitat sense inconvenients.
Beneficis per als més joves
Per a ells es produeix un:
- Gran aprenentatge d'experiències de vida i coneixements que poden aprofitar.
- Desenvolupament d'habilitats socials com l'empatia, la paciència i l'escolta activa.
- El traspàs de valors i tradicions de primera mà.
- Es redueix l'estigmatització de la vellesa i es trenquen mites i prejudicis.
Un impacte positiu per sempre
Per què donar per fet el desinterès dels joves per la importància de les persones grans en la societat? Per què creure que en la vellesa es mira a les noves generacions majoritàriament amb recel o desconfiança?
Quan es promou la participació social de les persones grans, es posen en valor les seves aportacions i els joves són més capaços d'assimilar els aspectes positius de ser més ancians i de compartir aquestes experiències.
Aquestes relacions socials amb persones d'una altra edat generen en tots dos casos un ambient optimista, amb il·lusions renovades, nous reptes i un sentiment d'integració i comprensió.
Grans reptes per davant
Malgrat els avantatges de les relacions intergeneracionals, també poden presentar-se obstacles comuns.
El més lògic és la diferència generacional que cal salvar, ja que les diferències en valors, creences i estils de vida poden donar peu a malentesos i fins i tot conflictes. La clau aquí és clara: una comunicació oberta i l'empatia.
La bretxa tecnològica també pot dificultar la comunicació i la interacció entre generacions. La paciència i el suport són fonamentals per a superar aquesta barrera i que les persones grans no se sentin aclaparades per la tecnologia.
Per descomptat, també cal posar un contrapès quan les expectatives d'una de les parts poden ser desiguals en temps, atenció o compromís en la relació.
Com fomentar aquestes relacions? A continuació veurem alguns exemples com a activitats compartides, però sempre a partir de la construcció d'un pont intergeneracional per a facilitar l'enteniment i el suport mutu.
Activitats per a enfortir les relacions intergeneracionals
Les activitats que enforteixen les relacions intergeneracionals són d'allò més variat i han d'adaptar-se a les preferències i necessitats de les persones involucrades.
En El Cel de Rubí som molt conscients d'això. És per això que en el nostre centre desenvolupem les següents activitats intergeneracionals:
- Activitats a Sant Jordi: Intercanvi de punts de llibres i roses amb diferents instituts de Rubí.
- Cantar ‘Nadales’: Per nadal acudeixen diferents grups d'edats (guarderia i infantil) a cantar *Nadales i els avis preparen el cor de nadal i intercanvien versions i postals nadalenques.
- Projecte de rendiment físic: Projecte on estudiants del mòdul de rendiment físic de Terrassa venen a realitzar classes al centre amb i per als nostres residents.
- Servei comunitari d'Instituts de Secundària: Diversos col·legis i instituts de Secundària realitzen projectes intergeneracionals en el nostre centre. Cada any conjuntament amb els col·legis/instituts dissenyem una sèrie de projectes que els alumnes desenvolupen en el centre.
- Projectes amb l'Institut la Serreta: Col·laboracions amb estudiants del Grau Superior d'Atenció a les Persones on preparen activitats en carnestoltes, Sant Jordi, nadal, etc.
- Sortides a l'exterior amb participació de familiars: Durant juny i juliol, els dijous a la tarda es creen grups de sortides al parc de Ca Oriol, a berenar, dies de platja…
- La festa de les famílies: Menjar que es realitza en el centro en maig, on participen totes les famílies dels usuaris i es coneixen, es relacionen i es realitza una gran festa.
- Visita al col·legi Creanova de Sant Cugat: Els nostres avis van realitzar diferents tallers i ensenyen als més petits a plantar plantes i a jugar al dominó.
A més a més, estem ultimant els detalls del futur projecte de "Solidaritat i jocs intergeneracionals", que s'implantarà en el curs 23-24.
En definitiva, fomentar la comprensió i el respecte mutu entre generacions és la clau per a potenciar les relacions intergeneracionals.
Sens dubte, són un actiu molt valuós en la nostra societat.
Connecten a persones de diferents edats, generacions i eres, permetent un intercanvi d'experiències, suport mutu i enriquiment personal.
Així, a mesura que reconeixem i fomentem la importància de les relacions intergeneracionals, podem construir comunitats més fortes i cohesionades. Unes connexions que enriqueixen les nostres vides i ens ajuden a aprendre, créixer i prosperar en un món divers i en constant evolució.
Una alimentació i hidratació adequada per a persones grans durant l'estiu: consells i recomanacions
Amb l'arribada de l'època de major calor de l'any, és important fer esment a l'alimentació de les persones grans a l'estiu.
L'augment de les temperatures i l'exposició al sol poden afectar la seva salut i benestar, per la qual cosa és crucial prendre mesures per a mantenir una dieta equilibrada i nutritiva.
Sofrir cops de calor o deshidratar-se per la pèrdua de líquids són alguns dels principals problemes causats en èpoques d'altes temperatures. Quan parlem dels nostres avis, com a població vulnerable, les probabilitats de patir algun d'aquests mals a l'estiu es multipliquen.
Per això, una alimentació equilibrada, saludable i amb alt contingut de líquids, ajudarà a combatre la calor en aquest sector de la població.
En aquest article explorarem quins aliments han de consumir, quines begudes han de prendre i què han d'evitar menjar les persones grans durant els mesos més calorosos de l'any.
El consum d'aigua, la hidratació i les millors begudes per a l'estiu
A mesura que envellim, el nostre sentit de la set pot disminuir, la qual cosa augmenta el risc de deshidratació. Per això, és primordial mantenir els nivells d'hidratació adequats.
Bàsicament, es tracta de consumir molt de líquid en diferents formes.
A més a més d'aigua i/o aigües amb fruites de temporada, parlem de sucs, llet semi o desnatada, orxata baixa en sucre, infusions fredes o la gelatina sense sucre, que s'utilitza molt especialment en usuaris amb disfàgia.
Les llets fermentades com el iogurt també posseeixen un alt valor nutritiu, són de molt fàcil ingesta i digestió, i aporten calci per a combatre el seu desgast ossi.
Concretament, la quantitat d'aigua diària ha de ser de 8 gots o més o el seu equivalent en menjars i begudes líquides, com a sopes lleugeres, gaspatxos, sucs... I és més que recomanable beure un got d'aigua almenys cada dues hores, encara que la persona afirmi que no té set.
Hem d'insistir que, per a evitar la deshidratació, l'equilibri hídric ha d'aproximar-se als 2-2,5 litres per dia d'aigua.
La importància d'una alimentació nutritiva i completa
Una alimentació equilibrada i nutritiva és essencial per a les persones grans durant l'estiu.
Tot part de la base de consumir aliments hidratants, especialment fruites i verdures amb alt contingut d'aigua, com a síndria, meló, cogombre i enciam. Però hi ha molt més a tenir en compte.
Pel que fa a hortalisses i verdures fresques es refereix, parlem d'una excel·lent font de vitamines, minerals i antioxidants. Aquí, és important, tal com fem a El Cel de Rubí, seguir les recomanacions de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, que convida a donar més hortalisses i verdures refrescants com a amanides de tomàquet, espinacs, cogombre, pastanaga, carxofes, remolatxa, escarola, col, brots, pebrot, etc.
Sobre les fruites està ‘tot’ escrit, sent la síndria, el meló i el préssec els reis de l'estiu, als quals afegir, per exemple, kiwi, poma, maduixes i nabius.
També són recomanables les proteïnes magres, és a dir, optar per carns magres, peix, ous, llegums i lactis baixos en greix proporciona a les persones grans els nutrients necessaris per a mantenir la massa muscular i l'energia.
Tanmateix, el consum moderat de greixos saludables com a alvocats, nous i oli d'oliva, ajuda a mantenir una bona salut cardiovascular. I els greixos bufó i poli-insaturades, com les que contenen l'oli d'oliva i de llavors, a més de la fruita seca oleaginosa, han d'incloure's més en els adreços, menjars i berenars.
És a dir: els aliments amb Àcids grassos omega-3, com l'oli d'oliva, el peix blau, el marisc, fruita seca i l'enciam o espinacs, són essencials per a l'enfortiment de la massa muscular i retarda la deterioració cognitiva, i especialment el control de la pressió arterial.
També hem de fer un consum habitual de cereals, sent els més beneficiosos els integrals, com l'ordi o el blat de moro, que no aporten greixos.
En aquest sentit, cal tenir molt present la necessitat de prendre fibra per a evitar restrenyiments, que és un dels problemes més habituals en les persones grans, i preparar llegums o menjar habitualment fruita seca.
En definitiva, i sempre segons els experts, la dieta d'una persona anciana a l'estiu ha de ser rica en fibra, aigua i baixa en calories.
Quins aliments i begudes s'han d'evitar?
Hi ha alguns aliments que han d'evitar-se o consumir-se amb moderació durant l'estiu.
En general, parlem de plats de gran aportació calòrica, com a embotits, carns grasses, formatges massa curats o llet sencera, així com un excés d'aliments rics en sucres (uns certs gelats, granissats o begudes gasoses), ja que lluny de calmar la set, augmentaran la sensació d'ella.
Més concretament, els aliments fregits i grasosos poden ser pesats per a la digestió i augmentar la sensació de calor corporal.
Al seu torn, els aliments processats i ensucrats poden causar fluctuacions en els nivells de sucre en la sang i contribuir a l'augment de pes.
En suma, hem d'evitar preparacions contundents en forma de guisats, olles, fregits o rostits i les sopes calentes.
I molt de compte també amb l'augment del risc d'intoxicacions alimentàries: hem de consumir aliments segurs, ben conservats, envasats o cuinats, utilitzar ou pasteuritzat i anar amb compte amb les salses i maioneses.
I finalment, el quid de la qüestió: l'alcohol. Al costat de la cafeïna, l'alcohol pot augmentar el risc de deshidratació i afectar el somni, per la qual cosa no es recomana l'alcohol per a la gent d'edat avançada. Ara bé: el millor és limitar el seu consum, ja que si no està contraindicat, es pot donar una copa de vi en el menjar i/o en el sopar, o fins i tot una cervesa sense alcohol, però sense excedir els 25 grams al dia.
Idees de receptes per a l’estiu
Com dèiem, durant l'estiu són ideals els menjars més lleugers, com a cremes, brous i sopes fredes en esmorzars i sopars. Entre elles destaquem la vichyssoise, gaspatxo, ajoblanco i altres receptes estiuenques.
Com a segons plats, el peix blau i les cuixes de pollastre són ideals, i d'acompanyants les amanides, arròs integral o cuscús, entre altres.
Els ous farcits, el gaspatxo de síndria o maduixes, timbala de tonyina i alvocat o l'amanida de llenties són plats molt suggeridors i ideals perquè els nostres grans passin els dies més calorosos de l'any sadollats, feliços i sans.
Receptes estiuenques en El Cel de Rubí
En la nostra residència sempre realitzem plats especials segons l'època de l'any. En aquest cas, tres de les més demandades són el gaspatxo, l'ensalada russa i l'amanida d'estiu. Aquí us deixem els ingredients i la recepta tal com les preparem per als nostres residents.
Gaspatxo
- Ingredients: Tomàquets pera, pebrot verd, ceba, pa, vinagre, aigua freda, oli i sal.
- Manera de preparació: Primer es pelen els tomàquets i es trossegen tots els ingredients, es posa tot en la trituradora i quan aquesta es fica en la nevera per a refredar.
Ensalada russa
- Ingredients: patates, fesols tendres, tonyina, ous, maionesa, olives sense os i pebrots vermells.
- Manera de preparació: Primer es couen les patates i els fesols tendres. Es posen els ous en una cassola amb aigua per a fer ous durs. Es rosteixen els pebrots vermells en el forn. Una vegada està tot fet es talla en trossos i es barreja amb la tonyina i les olives. Quan ho tenim tot ben barrejat s'afegeix la maionesa i es barreja bé. I a la nevera a refredar-se.
Amanida d'estiu
- Ingredients: pebrots verds i vermells, tomàquets, ceba dolça, sal, oli i vinagre.
- Manera de preparació: Es rosteixen els tomàquets i els pebrots, una vegada rostits es pelen i es tallen a trossos, es talla la ceba bé *picadita, es barreja i es feta l'oli, la sal i el vinagre al gust. I a la nevera a refredar.
Alimentació fresca i nutritiva
L'alimentació és important tots els dies de l'any però els mesos d'estiu, l'increment de la temperatura fa que necessitem consumir menys aliments per al manteniment i estabilització de la temperatura corporal.
No obstant això, les persones grans no poden descurar la seva dieta.
Necessiten una aportació energètica i de nutrients adequat a les seves necessitats, basat en aliments amb menor aportació energètica (fruites, verdures i hortalisses), però més rics en vitamines, sals minerals, fibra, i especialment en líquids (aigua).
Com gaudir de les vacances viatjant amb persones grans
Viatjar en vacances amb persones grans és una experiència meravellosa i enriquidora. Però per a assegurar-nos de què gaudeixin plenament de les vacances, tant si viatgen en grup com si viatgen en família, és essencial considerar diversos aspectes pràctics.
Per això, des del Cel de Rubí us explicarem alguns consells i recomanacions per a viatjar amb persones grans, amb l'objectiu d'assegurar-nos que les vacances siguin segures, còmodes i agradables per a tots.
Recomanacions bàsiques per a viatjar amb persones grans
Abans de començar a planejar les vacances amb els nostres avis, hem de ser conscients de les seves capacitats.
Si la persona no sofreix de cap problema de mobilitat, en general no hi haurà cap obstacle per a visitar qualsevol ciutat, destí de platja, zona rural, ... No obstant això, és vital tenir en compte si cal caminar molt, hi ha un gran desnivell, etc.
En aquest sentit, sempre és necessari i imprescindible considerar els dos següents suposats abans d'organitzar qualsevol escapada familiar i vacacional:
- Que l'adult ha de comptar amb el seu propi espai, perquè se senti part de la família, i que disposi de la privacitat que necessita.
- Intentar que mantingui la seva rutina, independència i autonomia en la mesura del que sigui possible.
El repte és buscar una sintonia entre tots per a usar el viatge amb la família com el millor antídot per a combatre la seva nova vida, i aquesta solitud que sovint poden sentir, així com les seves conseqüències en la tercera edat. I per a aconseguir-ho, hem elaborat una sèrie de recomanacions i consells.
Triar bé el destí
Quin tipus de destins busquem quan ens fem grans?
Lògicament, amb l'edat, la manera de viatjar canvia. Quan s'és ancià, no val “qualsevol cosa”. Ha de prevaler la comoditat i el confort en els destins, així com la seguretat, la facilitat d'accés, el clima, la qualitat dels serveis… A això cal afegir possibles inconvenients com l'idioma, si anem a un país estranger, el sistema de transports en el destí o l'accessibilitat de les infraestructures.
Què hem d'evitar?
Climes molt extrems, llocs amb terrenys accidentats o condicions extremes, carrers mal pavimentats, etc. Amb això, ens assegurarem que la destinació triada és òptim per a passar unes vacances fantàstiques.
Per a tot això, podem informar-nos en la Plataforma Representativa Estatal de Persones amb Discapacitat Física (PREDIF).
Planificació anticipada
Abans d'embarcar-se en un viatge amb persones grans, cal realitzar una planificació prèvia, assegurant-nos de tenir en compte les seves necessitats i preferències.
Cal consultar amb ells sobre les seves condicions de salut, medicaments que hagin de prendre regularment i les limitacions físiques que puguin tenir.
També és més que recomanable saber quins serveis d'atenció mèdica estan disponibles en el destí i anotar els números de contacte d'hospitals, clíniques i metges locals, amén de portar suficient medicació i documents mèdics importants.
Triar bé les activitats
A l'hora de triar activitats durant el viatge, primer cal considerar les preferències i necessitats de les persones grans. En aquest sentit, hem d'optar per activitats de baix impacte físic, però sense caure en el sedentarisme en persones grans, com a passejos tranquils per la platja / naturalesa, visites a museus, jardins botànics, espectacles culturals, etc.
És una recomanació més que lògica però que convé recordar: s'han d'evitar activitats que requereixin molt esforç físic o siguin massa extenuants per als adults veterans, especialment en les hores de més xafugor.
Màxima cura de la pell
Gorres, barrets, protector solar de màxima eficàcia, ulleres de sol… Tota protecció és poca quan el sol estreny per a cuidar la pell dels nostres avis.
Roba i calçat adequats
La comoditat a la roba i el calçat no es poden negociar.
Si es planegen excursions o caminades, tria roba lleugera però protectora, com a camises de teixits naturals i fines, així com pantalons lleugers per a protegir-se del sol. En suma, no portar roba ajustada o que restringeixi el moviment. Així mateix, assegura't que tots portin sabates còmodes, transpirables i resistents per a evitar rascades o lesions als peus.
Confort en l'allotjament
Altre factor diferencial: la selecció d'allotjament.
És necessari triar hotels, resorts o apartaments que ofereixin comoditats adequades per a la seva estada, com el fet que hi hagi ascensors o habitacions en la planta baixa disponibles, instal·lacions accessibles per a persones amb discapacitats o fins i tot serveis addicionals com a assistència mèdica d'emergència.
El que volem és saber que no existeixen les barreres arquitectòniques, o que si n'hi ha se salven amb rampes i altres elements, tal com fem en la nostra residència del *Cel de Rubí.
Reservar allotjament en una ubicació cèntrica o a pocs passos del lloc habitual d'oci, com la platja, i sense importants costes, també és un altre punt a favor.
Itinerari flexible i una logística òptima
També és essencial planificar un itinerari que no inclogui un programa massa atapeït, sense temps suficient per a descansar i relaxar-se. Busquem fomentar el seu envelliment actiu, no sobrecarregar-ho.
És obligatori afegir parades freqüents durant les visites turístiques i assegurar-se d'incloure activitats que siguin d'interès per a tots els membres del grup, adaptant-les als gustos i capacitats de les persones grans.
Al mateix temps, el transport és un altre factor a tenir molt en compte.
En la mesura que sigui possible, hem de prioritzar opcions que siguin còmodes i segures per a les persones grans. Per exemple, si viatjaran amb avió, considerar sol·licitar assistència en l'aeroport per a evitar llargues caminades o temps d'espera extensos.
En altres mitjans com a autobusos o trens, verificar si ofereixen serveis especials per a persones amb discapacitats o si compten amb accés fàcil i segur per als adults.
En aquest sentit, és crucial, en trajectes llargs, programar parades freqüents perquè les persones grans descansin i estirin les cames. Això ajuda a reduir el cansament i el malestar.
Carnet de jubilat i descomptes
Com a consell, en multitud de llocs d'interès en Espanya i d'Europa, així com en transports, restaurants, llocs culturals, etc. realitzen descomptes a persones jubilades i persones amb discapacitat.
Aprofita aquestes ofertes per a la tercera edat i estalvia diners en les teves activitats i compres portant el carnet de jubilat.
La importància de la hidratació
Un dels principals factors que poden alterar el benestar i cura dels avis durant les vacances és el viatjar a zones molt caloroses. No en va, una de les afeccions més perilloses en la tercera edat a l'estiu són els cops de calor i les deshidratacions.
Per això, mantenir-se hidratat és fonamental, especialment durant els viatges i les activitats a l'aire lliure. És important portar ampolles d'aigua i animar als nostres avis a beure líquids regularment.
Farmaciola de primers auxilis
Preparar una farmaciola de primers auxilis és una precaució intel·ligent en viatjar amb persones grans.
Aquí incloem medicaments bàsics, embenatges, desinfectants, analgèsics i qualsevol altre element necessari per a fer front a lesions menors o malestars.
Paciència i comunicació
Viatjar amb persones grans en vacances requereix a vegades una mica més de paciència i comprensió. Però no hi ha res que no es remeï parant esment a les seves necessitats i escoltant els seus suggeriments, és a dir, mantenint una comunicació oberta i assegurant-nos que se sentin còmodes i secundats durant tot el viatge.
En definitiva, passar les vacances amb persones grans pot ser una experiència d'allò més gratificant i enriquidora sempre que es prenguin les precaucions adequades i es planifiqui de manera responsable, triant destins accessibles, allotjaments confortables, les activitats adequades i tenint en compte les seves necessitats mèdiques i preferències d'oci i gaudiment.
Les sales d'estimulació multisensorial o Snoezelen
Amb el repte de millorar la qualitat assistencial i aconseguir una millor qualitat de vida per als nostres avis, en les últimes dècades han anat apareixent i desenvolupant-se noves estratègies d'intervenció en l'àmbit psicogeriàtric.
Un dels mètodes que està guanyant més importància i popularitat en l'actualitat és la intervenció mitjançant l'estimulació multisensorial o Snoezelen.
Aquest concepte es va desenvolupar a Països Baixos als anys 70 com a Teràpia No Farmacològica (TNF) i està pensat per a proporcionar sensacions i estímuls específics a la persona, buscant el seu benestar i interacció amb l'entorn i contribuint a l'organització cerebral, la comunicació i l'aprenentatge.
La pràctica de Teràpies No Farmacològiques (TNF)
En El Cel Rubí les Teràpies No Farmacològiques (TNF) són un dels elements en els quals ens recolzem per a aconseguir una important millora de la qualitat de vida dels nostres residents.
Què són les Teràpies No Farmacològiques?
Es tracta de tota intervenció aliena a l'ús de medicaments, amb fonament científic, realitzada sobre el pacient o el cuidador i potencialment capaç d'obtenir un benefici rellevant sobre els principals símptomes de diferents malalties neurodegeneratives.
Per tant, les TNF són un complement del tractament farmacològic, sense excloure'l ni substituir-lo. Parlem d'intervencions dirigides a optimitzar la cognició, millorar l'estat d'ànim, la conducta i la funcionalitat dels pacients. Sempre, des d'entreteniment i la diversió, fomentant activitats lúdiques i la participació social.
Gràcies a la seva condició d'activitat grupal, s'afavoreix la connexió amb l'entorn, les relacions interpersonals i la comunicació.
Un exemple és la roboteràpia. A El Cel Rubí apostem per la roboteràpia per a jugar i acompanyar a persones amb deterioració cognitiva avançada i generar efectes en els nostres majors com el plaer o la relaxació. En aquest enllaç podeu veure en què consisteix.
Avui, no obstant això, volem parlar-vos d'una de les principals activitats terapèutiques englobades en el camp de les TNF que desenvolupem en els nostres centres: la Sala d'estimulació multisensorial – Snoezelen.
Què són les sales Snoezelen?
L'enfocament “Snoezelen” procedeix dels termes explorar i somiar, així com de la teoria de la Integració Sensorial de Jean Ayres.
És un concepte que assumeix el món com a lloc en el qual vivim en constant barreja de llums, sensacions, gustos, experiències tàctils, etc. mitjançant els nostres òrgans sensorials.
Això es pot configurar com a teràpia per a provocar el despertar sensorial de les persones, afavorint la comprensió amb nosaltres mateixos i l'entorn mitjançant activitats significatives i estímuls.
Per tant, les sales multisensorials Snoezelen són espais interactius pensats per a l'estimulació dels sentits, buscant millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat i persones grans amb deterioració cognitiva severa o demència, de les quals les capacitats motores i neurològiques estan afectades.
Característiques de les sales multisensorials Snoezelen
L'espai Snoezelen és una sala adaptada amb material ja preparat per a proporcionar experiències sensorials diverses. El que cerca és aconseguir un ambient d'estimulació facilitant l'exploració, el descobriment i el gaudir de diferents experiències sensorials. És el que coneixem com “despertar sensorial”.
D'aquesta manera, les activitats que desenvolupem en aquests espais estan planificades segons les circumstàncies i necessitats dels usuaris que participen en elles, per a oferir un servei personalitzat vetllant en tot moment pels nostres majors.
Aquests espais proporcionen ambients càlids i de benestar, la qual cosa permet a la persona treballar les capacitats conductuals i emocionals. Els elements que han de ser presents en un espai Snoezelen varien en funció de la mena de sistema sensorial que estimula: tàctils, vibratoris, vestibulars, visuals, auditius, gustatius i olfactoris.
Objectius i enfocament de les intervencions
Aquestes sales suposen un mitjà molt efectiu per a treballar múltiples objectius d'intervenció enfocats a millorar la qualitat de vida de les persones, com ara:
- Motors: Coordinació motora i manual, rangs de moviment, control de la postura…
- Sensorials: Registrar diverses sensacions, ja siguin tàctils, visuals, auditives, olfactòries, propioceptives o vestibulars.
- Cognitius: Nivells d'atenció i alerta, integrar conceptes, memòria, resoldre problemes…
- Psicosocials: Iniciativa, maduresa emocional, respectar torns i rols, autoestima…
Beneficis de les sales Snoezelen
L'estimulació sensorial és especialment beneficiosa, per exemple, en persones amb Alzheimer o deterioració cognitiva severa, ja que tenen dificultats per a controlar les seves habilitats psicomotrius.
En qualsevol cas, fer ús d’entorns multisensorials té beneficis immediats en l'estat d'ànim dels nostres avis, així com en les seves capacitats. Alguns d'aquests beneficis són:
- Millorar la confiança en un mateix i potenciar l'autocontrol, l'atenció i la concentració.
- Millorar l'autoestima mitjançant la possibilitat d'elecció, reduint l'estrès i millorant de pas el seu estat d'ànim.
- Mantenir el contacte amb l'entorn i fer que el cervell continuï sent receptiu als estímuls.
- Estar més actius i alerta, disminuint l'apatia i l'avorriment.
- Rebaixar les alteracions conductuals d'agressivitat i les d'agitació, parlant més espontàniament, relacionant-se millor, etc.
- Augmenta la durada de la mirada dirigida a les persones de referència.
- Maximització de la plasticitat neuronal.
- Incentivar l'exploració, l'experimentació, la creativitat i la comunicació.
L'evidència ens indica que els entorns multisensorials Snoezelen són òptims per a persones amb:
- Discapacitat intel·lectual i trastorns generalitzats del desenvolupament.
- Ictus, fractures, depressió o párkinson.
- TEA, RETT i trastorns de conducta.
- Demències i malaltia d'Alzheimer.
- Dany cerebral i altres patologies neurològiques.
Elements i activitats a les sales multisensorials
A El Cel de Rubí, la sala multisensorial snoezelen representa un recurs molt edificant i efectiu que ajuda al terapeuta ocupacional, educador social i psicòleg a crear ambients d'assossec i relax, agradables, accessibles tant física com cognitivament, capaces d'estimular els sentits i facilitar la interacció dels avis amb altres residents, les seves famílies, entorn i fins i tot amb els cuidadors.
Perquè les persones grans poden treballar la memòria, la comunicació i fins i tot la coordinació psicomotriu, a les sales multisensorials Snoezelen es recreen atmosferes mitjançant l'ús de llums, aromes, música, sons i textures.
Alguns exemples:
- Per al tacte, podem aprofitar caixes amb diferents productes de diferents grandàries, formes i textures, o teles de diferents textures.
- Per a la vista, tubs que canvien de color, fibra òptica, elements amb efectes en projectar-se…
- Per a l'olfacte, la difusió d'aromes.
- Per al gust, mossegadors.
- Per a l'oïda, música d'ambient, instruments, projecció de música i imatge…
D'aquesta manera, materials com el llit d'aigua, butaca vibro-acústic, tub de bombolles, llum negra o bola disc, que són materials eficaços però molt cars, passen a un segon pla, ja que per a la seva introducció es necessita un major suport humà per a poder utilitzar-los i una major inversió, la qual cosa converteix a les sales multisensorials en un espai molt costós i d'escàs profit.
Per a arribar al major nombre d'usuaris i poder implementar aquestes sales, tant materials com teràpies han de ser accessibles econòmicament i al seu torn poder dirigir la teràpia o activitat amb un únic professional, sent la sessió 1:1 o en grup reduït.
El Cel Rubí utilitza diversitat de materials amb els quals el terapeuta aplica estímuls, ja sigui per a l'activació i l'aprenentatge o a la recerca de la relaxació i el benestar. I sempre, realitzant una avaluació contínua dels residents per a adaptar cada element i activitat a les seves capacitats.
Conclusions
El principal objectiu de les residències d'ancians és garantir la qualitat de vida i benestar de les persones grans. Especialment, quan la deterioració cognitiva i funcional associat amb malalties típiques de l'edat és present, ja sigui Alzheimer, demències... Per això, comptar amb espais adaptats com les sales multisensorials és fonamental.
S'ha demostrat que, a través de l'estimulació sensorial i cognitiva, l'agitació es redueix i la deterioració cognitiva, sensorial i funcional s'alenteix.
Es tracta d'una teràpia que forma part de les teràpies no farmacològiques, molt presents en la residència El Cel Rubí. És, en definitiva, un perfecte complement a la resta d'activitats que busquen millorar la qualitat de vida i el tracte individualitzat del pacient.
D'aquesta manera, apostem per l'ús de materials simples per a realitzar teràpies i activitats sensorials, assegurant-nos que aquestes activitats arriben a tots els usuaris que poden beneficiar-se d'elles. Per descomptat, sent dutes a terme per la terapeuta ocupacional, educador social o psicòloga, en paral·lel amb altres activitats del centre, la qual cosa assegura l’èxit i el màxim rendiment de la nostra sala multisensorial.
Els avantatges de les residències per a persones grans
La majoria de les famílies considera que la residència és la millor opció per la gent gran degut als beneficis que implica respecte a viure en el domicili personal.
Si bé encara hi ha uns certs estigmes, l'ús de residències continua sent la principal alternativa quan els nostres grans no tenen algú que els pugui cuidar. Primer per la seva salut i cura personal diaria, i després per les facilitats que suposa per a famílies en les quals no es disposa del temps o espai suficient, ja que segurament necessiten una dedicació més específica, professional i continua.
És clar que no hi ha res com l'amor i l'afecte d'un ser estimat i la llar pròpia. Des d’El Cel Rubí sabem que encara costa entendre que no disposar de temps per a atendre les persones majors i fer-se càrrec és complicat amb treball i la vida atrafegada d'avui dia, per la qual cosa estar en un centre de dia o residència presenta nombrosos avantatges.
En les residències se satisfan totes les necessitats d'atenció i sobretot de manera professional, hi ha temps lliure i oci, es té atesa la part mèdica i social, es participa en les activitats, hi ha teràpies ocupacionals… I això no és fútil: per la inèrcia social, i també a conseqüència dels estralls de la Covid-19, hi ha un major nombre d’avis que viuen en solitud. Precisament, durant la pandèmia moltes persones grans es van quedar soles en les seves llars i potser amb dèficit d'atenció, especialment del tan necessari contacte social.
Les persones de més de 65 anys que viuen soles, en xifres
A Espanya, s'ha duplicat el nombre de persones majors de 65 anys en menys de 30 anys. En l’actualitat, aquest col·lectiu suposa el 18,5% de la nostra societat. S'estima que en els pròxims 30 anys les persones amb més de 65 anys estaran per sobre del 30% de la població -gairebé 13 milions-, sent ara com ara Espanya el país més envellit del món.
Al nostre país, actualment, 4.849.900 de persones viuen soles. D'aquestes gairebé cinc milions de persones, el 43% té més de 65 anys, i d'elles, set de cada 10 són dones. Així, hi ha 1,5 milions de dones majors de 65 anys que viuen soles (i 620.400 homes).
És a dir: segons les dades de l'INE en 2021, el 10,2% de la població al nostre país viu en solitari, i gairebé la meitat són persones amb més de 65 anys. Tot i així, el més alarmant és que segons les previsions de l'Institut Nacional d'Estadística en la seva Projecció de Llars 2020 – 2035, la xifra anirà augmentant fins als 5,8 milions en 2035.
Per tant, hi ha hagut un increment exponencial del 6% de llars (130.000) en els quals viu només una persona, en tot just un any. Unes dades que cobren especial rellevància després de la pandèmia de Covid-19. A conseqüència del coronavirus, el nombre de persones que viuen soles es va incrementar un 2,0% en 2020 (respecte a 2019).
Dit d'una altra forma: en 1 de cada 10 habitatges a Espanya habita una persona gran en solitud. Per comunitats autònomes, Catalunya és la regió amb més grans vivint sols, seguida d'Andalusia i Madrid.
A més, i per grup d'edat, les llars unipersonals de persones de 65 i més anys van augmentar un 6,1% en 2020. De fet, més de 850.000 viuen soles i tenen 80 o més anys. Unes dades que reflecteixen que les persones ancianes són cada vegada més… i viuen més soles.
El fet de cada vegada més persones grans visquin soles a les seves cases aparella uns riscos importants des del punt de vista sanitari o de seguretat.
Aquesta situació pot comportar diversos problemes. Més enllà de possibles problemes en la presa de medicaments, caigudes no ateses, etc. estan les pròpies conseqüències negatives de la solitud, com la falta d'atenció o la depressió, la qual cosa redueix la qualitat i esperança de vida dels nostres majors.
Avantatges de viure en una residència
Les residències per a gent gran són centres oberts que acullen a persones que, en general, sobrepassen els 65 anys, sent el perfil majoritari dels qui entren a viure en elles els majors de 80 anys. Habitualment, acudeixen persones amb alguna mena de dependència que els impossibilita viure de manera autònoma, o que poden valer-se per si mateixos però que, per diverses circumstàncies, no és factible que resideixin en la seva pròpia casa o que visquin al costat d'algun familiar, parent o amic. Sigui com sigui, les residències són llocs molt adequats perquè visquin els nostres grans, siguin o no siguin dependents.
Alguns dels principals avantatges de viure en una residència per a majors són:
- Disposen de personal qualificat i atenció mèdica continuada. Tenir personal sanitari tots els dies de la setmana i en qualsevol moment és una garantia de seguretat i de salut.
- Les residències solen estar adaptades per a atendre tots els nivells de dependència i patologies que afecten les persones majors. Els residents no estan limitats per a desplaçar-se, i els espais estan perfectament adaptats per a cadires de rodes. Així, els lavabos i les dutxes són amples i els passadissos estan lliures de qualsevol obstacle.
- Disposen de serveis com a seguiment de les seves prescripcions mèdiques, atenció sociològica i psicològica, rehabilitació muscular o vigilància.
- L'estada també pot ser temporal i tornar al domicili familiar quan es desitgi.
- Els menús diaris per a persones grans, adaptats a les seves necessitats i gustos, és un altre dels valors a tenir en compte.
- Les residències són cases grans on viuen moltes persones, són una gran família, poden gaudir de temps fora amb els seus familiars i de les atencions professionals que brinda el personal del centre, i sobretot molt d’afecte.
La importància de la socialització
Si hi ha una característica que defineix a les residències de persones grans i que millora ostensiblement la seva qualitat de vida és la socialització. D'entrada, en una residència s'està envoltats de persones en situacions similars, per la qual cosa resulta molt senzill poder socialitzar.
Acompanyats i supervisats pel personal del centre, els nostres residents compten amb la companyia d’altres persones per a conversar i compartir el temps i l'oci. Allunyar la solitud és crucial per al benestar personal.
Més enllà de poder rebre totes les visites de familiars i amics que desitgin, com si estiguessin en la seva pròpia llar, el fet de poder xerrar i realitzar activitats compartides diàriament permet que els nostres grans mantinguin la seva autonomia, se sentin útils, estiguin actius i estimulin la ment, la qual cosa ajuda a prevenir i controlar la demència. Una patologia que, com és sabut, afecta de manera especial a aquest col·lectiu.
Per això, a la nostra residència comptem amb un ampli programa d'activitats ocupacionals i culturals: tallers de costura i de cuina, visionat de documentals i debats, bingo, etcètera. També disposem d’altres activitats per a poder oferir diferents tallers segons els gustos dels usuaris, som un centre ‘viu’ que evoluciona amb els qui resideixen en ell.
Per exemple, cada mes celebrem l'aniversari dels residents tant amb els altres usuaris com amb la família. I cada any se celebra precisament la festa de la família, en la qual els parents s'incorporen a la dinàmica del centre i es realitza un menjar festiu. Realitzem també teràpies sensorials en l'espai Snoezelen, utilitzem gammes de realitat virtualitat per a fomentar la reminiscència, i de manera voluntària, per a fomentar l'autoestima i el sentir-se útil,… A més a més, els qui ho desitgin poden ajudar a l'hora de parar taula, doblegar tovalloles i pitets, etc.
També comptem amb un programa on els residents poden, acompanyats d'altres familiars i voluntaris, accedir a llocs particulars del barri, recordar vivències passades i sentir-se identificats. A més, hi ha trobades intergeneracionals amb algunes escoles, tallers solidaris on es realitzen productes artesanals per a vendre'ls i destinar els beneficis a projectes socials de la seva elecció.
Les residències no som un aparcament de cadires de rodes
Si una cosa hem après de la pandèmia, és el mal que pot fer l’aïllament social.
Avui en dia hi ha molta gent que viu sola. Tot i això, surten a treballar, es troben amb els amics, fan viatges... Però, ¿què ha passat quan aquestes persones s’han trobat tot el dia aïllades a casa sense poder socialitzar? S’han adonat que el fet de viure sol cobrava una altra dimensió.
Doncs a Espanya, un país notablement envellit, hi ha moltíssimes persones grans per a les quals aquest és el seu dia a dia. Ningú amb qui parlar, cap lloc on anar, traient algunes visites puntuals de familiars o, amb sort, algú que les ajuda.
Dades a Catalunya:
| Actualment |
| 17% de la població > 65 anys |
| 2050 |
| 30% de la població > 65 anys
4 milions de persones > 80 anys |
| Actualment a Rubí |
| 10,9% de la població de Rubí > 70 anys |
| El 20% viu sola
El 60% viu acompanyada > 65 anys |
El contacte social és fonamental per a la salut.
Necessitem relacionar-nos amb altres individus, establir vincles i sentir-nos acompanyats. I més encara la gent gran, que en molts casos han de menester ajuda per activitats diàries com l’alimentació o la higiene.
Quins són els riscos de l’aïllament social?
Les persones a qui els manca les relacions socials tenen tendència a patir un major deteriorament ja sigui cognitiu com de salut.
La soledat s’associa a taxes més altes de depressió, ansietat i fins i tot mort prematura. Una altra conseqüència podria ser una mala nutrició, ja que la manca de companyia fa que no es pari atenció a l’alimentació i que no es tinguin al·licients per a cuinar.
Tanmateix, augmenta el risc de patir demència, malalties cardíaques o accidents cerebrovasculars.
Per altra banda, si tenim en compte que la condició física es va veient minvada amb el pas dels anys, ens trobem amb el problema de les caigudes. En cas que li passi a una persona gran que viu sola, les conseqüències poden ser nefastes.
L’estigma de les residències d’ancians
Ara com ara, encara existeix un cert estigma social sobre les residències per a la tercera edat, que fa que es vegin com un lloc on la família “aparca” als avis i àvies perquè els resulten una càrrega.
Aquesta visió, tot i que afortunadament ha anat canviant en els últims anys, provoca sentiments negatius tant en la persona que és ingressada com en la família.
La primera, perquè pot sentir que l’estan abandonant, i els segons, culpabilitat de no fer-se càrrec del seu parent.
Però el cert és que aquesta decisió es tracta de la més encertada.
Els avantatges de viure en una residència
Quan una persona es fa gran, pot començar a necessitar ajuda per a dur a terme tasques que abans feia sola sense cap problema, com anar a comprar, cuinar, banyar-se, etc. I pot ser que els seus familiars no disposin de prou temps per atendre-la.
Una residència no només cobreix les necessitats bàsiques d’aquella persona, sinó que a més està envoltada per un conjunt de professionals que faran la seva vida molt més còmoda, segura i amena.
- Atenció mèdica continuada: la seguretat i la tranquil·litat de saber que la seva salut està controlada en tot moment. El personal facultatiu atén les patologies i estableix pautes per la seva cura, així com el control de la medicació.
- Espais adaptats: en cas de dificultats en la mobilitat, es disposa de lloc suficient per moure’s amb la cadira de rodes. Rampes i ascensors permeten desplaçar-se i donen més llibertat a l’usuari. Sense barreres arquitectòniques es guanya en autonomia, fet que repercuteix de forma positiva en l’estat d’ànim.
- Menús adequats a les necessitats de cada persona: esmorzars, dinars i sopars, preparats tenint en compte valors nutricionals i possibles al·lèrgies alimentàries. També s’estableixen uns horaris fixos, creant unes rutines que afavoreixen als usuaris.
- Personal qualificat: qualsevol sense la preparació necessària té un risc de patir una lesió intentant moure o carregar a una persona gran. A una residència, aquestes tasques les realitzen treballadors amb la formació adient.
- Envelliment actiu i saludable: activitats per a mantenir les capacitats físiques i mentals, millorant l’autonomia.
- Programa d’activitats lúdiques: bingo, cine, festes populars... Viure en una residència no exclou la diversió.
- Higiene personal: es procura que la persona estigui polida i porti roba neta.
- Socialització i companyia: com hem vist, les relacions socials són un punt important en el fet de viure en una residència. Poder estar envoltats d’amics i gent amb qui parlar i conviure és un avantatge significatiu respecte a viure sol a un domicili particular. Això no vol dir que no es pugui tenir un espai de privacitat, ja que es respecta la intimitat dels residents.
- Visites de familiars i amics: en aquests moments, a causa de la pandèmia, existeixen restriccions en aquest aspecte. Però en circumstàncies normals, els usuaris poden rebre visites com si estiguessin a casa seva, o sortir quan ho desitgin.
També s’ha de tenir en compte que l’ingrés en una residència pot ser temporal. Es tracta d’una opció que està a disposició de les famílies sempre que ho necessitin, durant el temps que vulguin.
Busca un centre de confiança
Davant d’una decisió tan important com aquesta, el millor és buscar una residència que compti amb la nostra confiança i ens aporti seguretat i tranquil·litat.
A El cel de Rubí, seguim un model d’atenció centrada en la persona.
El nostre objectiu és que els residents es sentin com a la seva pròpia llar, creant un ambient proper i familiar, a l’hora que es cobreixen totes les seves necessitats, oferint atencions a tots els nivells: físic, funcional, cognitiu, emocional i d’oci.
Fomentem un envelliment actiu i apostem per la innovació, aprofitant les últimes tecnologies per millorar dia a dia els nostres serveis.
Fundada el 1991 en Rubí, en l’actualitat la direcció està a càrrec de les filles d’una de els seves fundadores, garantint aquest tracte familiar.
A més de comptar amb una gran reputació entre els habitants de la ciutat, la ubicació és excel·lent, al tenir fàcil accés en transport públic i privat, i disposar d’un espai natural proper com és el parc de Ca n’Oriol.
