Memòria històrica: la importància de preservar els relats dels nostres avis
La memòria històrica és el conjunt de records, vivències, sabers i experiències que una societat guarda i transmet al llarg del temps.
És el testimoniatge viu dels qui han estat protagonistes d'èpoques passades, portadors d'ensenyaments i guardians de tradicions.
En aquest context, els adults majors representen un veritable tresor humà: són la veu directa del passat, la memòria encarnada de generacions anteriors.
Preservar aquests relats no sols és un acte de justícia amb els qui han viscut intensament la història, sinó també una eina valuosa per a comprendre el present i projectar un futur més conscient.
I és precisament en les residències, així com en casals i els diferents punts de trobada dels nostres majors, on més i millor es propaga i fomenta la memòria històrica; on més de parla d'ella.
Els residents tenen això en comú: comparteixen, cadascun en el seu context, una dilatada memòria històrica. Són llocs on es dona curs a la seva expressió i a l'òptima conservació dels records.
La memòria històrica com a patrimoni col·lectiu
La memòria històrica no és només una qüestió acadèmica o institucional; és un fenomen cultural, emocional i humà.
Cada relat personal s'entrellaça amb uns altres per a formar el teixit de la història col·lectiva.
Quan una persona major comparteix com va viure una guerra, una dictadura, una migració o una transformació social, està oferint una perspectiva única i enriquidora que els llibres d'història rares vegades aconsegueixen capturar íntegrament.
Definint la memòria
Segons Padín (2013), la memòria és un procés mental complex que permet registrar, guardar i recuperar experiències, idees i accions.).
Permet desenvolupar la capacitat d'aprenentatge, i està implicada en la presa de decisions, la resolució de problemes i en la capacitat d'adaptació a l'ambient.
La memòria pot classificar-se segons diferents categories, sent una de les més utilitzades la següent: la memòria immediata, la memòria recent i la memòria remota (Psicopsi, s.f.).
D'altra banda, la memòria autobiogràfica forma part de la memòria remota i es refereix al record de la pròpia història de vida de l'individu (Padín, 2013).
Aquesta memòria està estretament lligada a la identitat personal (Vadillo-Melero, 2017) i contribueix a mantenir la sensació de continuïtat del jo.
El sentit de la memòria autobiogràfica
En la vellesa, la memòria autobiogràfica adquireix un sentit especial, ja que és un element clau per al sentit d'identitat, la regulació emocional, el desenvolupament de relacions interpersonals significatives i l'estimulació de capacitats cognitives.
Beneficis de preservar la memòria històrica
D'aquesta manera, gràcies a la preservació dels relats dels nostres adults majors, podrem:
- Donar-li una continuïtat a la seva identitat, tenint en compte elements que hagin estat importants i significatius en el seu dia a dia, i permetent que pugui continuar reafirmant qui és. En el *Cel de Rubí, recollim la història de vida dels nostres residents, per a poder incorporar aquests elements en la seva rutina, acostant-nos a una atenció centrada en la persona. Aquesta història de vida adquireix una significació especial quan és narrada per la pròpia persona.
- Promoure el benestar emocional, a través de la regulació emocional, mitjançant la reminiscència d'aquells records significatius per a la persona. Aconseguim que connectin amb el seu moment actual i experimentin sensació de familiaritat i de calma en recuperar records positius.
- Fomentar la creació d'una xarxa social sòlida, a través de llaços basats en la confiança i l'empatia. Aquesta xarxa pot ser entre els propis residents, el resident i els seus familiars, o entre el resident i els cuidadors.
- Afavorir l'estimulació cognitiva, treballant funcions com l'atenció i concentració, el llenguatge, l'escriptura, i la pròpia memòria.
Com treballar la memòria autobiogràfica amb persones grans
- Tallers de reminiscència: Mitjançant elements significatius per a la persona (fotografies o objectes relacionats amb la seva història de vida) es busca facilitar la recuperació i evocació de records vinculats a la seva pròpia història de vida.
- Meditació guiada: A través d'un professional o de l'escolta/visualització d'un àudio/vídeo, en un entorn tranquil, es guia a l'adult major oralment perquè s'imagini i recuperi de nou records de la seva història de vida.
- Tallers de memòria a través de l'escriptura: La construcció del relat vital mitjançant la recuperació i evocació de records de manera escrita. Es pot realitzar a nivell global (com si es tractés d'una línia de vida) o atenent moments concrets. És a dir, que l'adult major realitzi un resum de la seva pròpia història vital completa o que descrigui i recordi moments específics d'aquesta.
Preservar els relats de vida dels residents
Més específicament, a través de l'escriptura o el relat oral, es poden idear dinàmiques que permetin preservar els relats de vida dels nostres residents.
Sense anar més lluny, en el Cel Rubí hem dissenyat un programa d'entrevistes per a compartir la memòria històrica, similar a un programa de televisió, tractant temes concrets relacionats amb la memòria històrica i amb una altra multitud de temes, fomentant la recuperació d'aquests records i històries.
Igualment, alguns exemples concrets, i basant-se en el que s'ha dit anteriorment, podrien ser:
Dividir la història de vida en etapes significatives
Treballar cadascuna d'elles en una sessió distinta. Per exemple, ja sigui en petit grup o de manera individual, abordar aquests moments significatius.
Es pot realitzar a nivell d'etapa evolutiva (una sessió per a la infància, una altra per a la joventut, una altra per a l'edat adulta, i una altra per a la vellesa) o a nivell de situacions específiques (el dia de les noces, el dia de naixement dels fills/as, un dia en el treball, les vacances d'estiu, la jubilació…).
Promoure el relat a través d'un objecte/fotografia
Es tracta d'escriure o narrar aquest moment vital a través de la visualització d'algun objecte significatiu o de fotografies antigues.
Aquí són especialment rellevant les festivitats a nivell sociocultural, com la *Diada de l'11 de setembre, el Dia de la Constitució (6 de desembre), Sant Jordi cada 23 d'abril, etc.
Es realitzen preguntes que estimulin el record de la pròpia història vital. De manera addicional, es podrien recollir tots aquells objectes significatius/fotografies importants i guardar-les en un bagul/caixa per a poder accedir a ells en qualsevol moment. En la caixa, també podrien guardar-se olors significatives per a la persona i una llista de cançons importants per a ella.
Incentivar el record de llocs significatius del resident
En un primer moment, s'investiga sobre quins eren les ciutats i pobles on van passar un temps de vida significatiu els/les residents.
En segon lloc, es busquen imatges d'aquells llocs i se li mostren al resident, buscant que expliqui/redacti quins records li desperten.
Per exemple, organitzem el visionat de reportatges dels seus respectius pobles o de llocs on van estar i ja no poden visitar.
Es pot realitzar en paper, amb un dispositiu electrònic i a través de la seva projecció en alguna pantalla més gran. D'igual manera, se li realitzen preguntes concretes al resident perquè pugui recuperar aquests records.
Cal recalcar que, a més del propi benefici personal per als i les residents, el fet de preservar els relats dels adults majors contribueix a enriquir el coneixement social i històric de la societat.
Què passa si es descura la memòria històrica?
Quan s'ignora o desvalora la memòria històrica dels majors, es perden múltiples dimensions:
Pèrdua cultural
Es perden cançons, receptes, paraules, costums, creences que formen part de l'ànima d'una comunitat. La història oficial no basta per a preservar aquestes expressions.
Pèrdua d'identitat
Tant individual com col·lectiva. Els majors poden sentir que la seva vida no té sentit si ningú vol escoltar-la. I les noves generacions creixen sense arrels, sense comprendre les lluites i assoliments dels seus avantpassats.
Augment de l'edatisme
No escoltar els majors reforça estereotips negatius sobre la vellesa, com que ja no tenen res útil que dir, que el seu temps ja va passar. Això augmenta el risc de discriminació i abandó.
Empobriment del present
Sense memòria no hi ha aprenentatge. En oblidar el passat, vam repetir errors, desconeixem el valor del reeixit i perdem l'oportunitat de construir un futur més savi.
Una inversió en humanitat
Preservar la memòria històrica a través dels relats dels nostres majors no és només un deure ètic: és una inversió en humanitat.
És reconèixer que cada persona és portadora d'una història que mereix ser escoltada, valorada i transmesa.
En les residències geriàtriques, on el temps sembla alentir-se i les vides es troben en els seus capítols finals, hi ha un univers de saviesa esperant ser compartit.
N'hi ha prou amb oferir escolta, temps i respecte.
Fomentar la memòria històrica en aquests espais no requereix grans recursos, sinó una mirada sensible que entengui que cada ancià és, en si mateix, un arxiu vivent d'humanitat.
Escoltar les seves veus és construir una societat més justa, més empàtica i més sàvia.
Referències
*Padín, G. A. (2013). La memòria: concepte, funcionament i anomalies. Quaderns del Tomás, 5, 177-190. https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4462486.pdf
*Psicopsi. (s.f.). Concepte de memòria (Memòria immediata, Memòria recent, Memòria remota) - *Psicopsi. https://www.psicopsi.com/concepto-memoria-inmediata-reciente-remota/#*google_*vignette
*Vadillo-Melero, A. (2017). La memòria autobiogràfica i la influència de la cultura en el seu desenvolupament. http://tauja.ujaen.es/bitstream/10953.1/6113/1/vadillo_melero_alexandra__tfg_psicologia.pdf
El tresor de l'amistat en la tercera edat
En el transcurs de la vida, l'amistat és un pilar fonamental del benestar emocional. No obstant això, en la tercera edat, aquest vincle adquireix una nova dimensió, sovint subestimada.
Després de la jubilació, la pèrdua de sers estimats o els canvis en l'estructura familiar, les persones grans poden sentir-se soles o aïllades.
Per això, és en aquest context quan l'amistat es converteix en un veritable tresor, un bàlsam que aporta sentit, alegria i salut.
Des del Cel de Rubí volem recordar amb aquest post com l'amistat en la tercera edat representa una oportunitat per a noves connexions socials, el paper crucial dels centres residencials i els múltiples beneficis que ofereixen aquestes relacions tant a nivell físic com emocional.
Amistats que enforteixen l'ànima
A mesura que avancem en la vida, canvien les nostres rutines, les nostres prioritats, fins i tot la nostra salut.
No obstant això, hi ha alguna cosa l'amistat conserva el seu valor.
En la tercera edat, els vincles afectius entre amics juguen un paper essencial en el benestar físic, emocional i social dels avis.
Les amistats no sols són companyia, sinó que també són font d'alegria, consol i sentit de pertinença.
Compartir moments, riure junts, recordar històries o simplement asseure's a conversar, ajuda a combatre la solitud i l'aïllament.
En residències i centres de dia com el nostre, veiem diàriament com un gest d'afecte o una conversa pot transformar l'ànim de les persones grans.
El valor transformador de l'amistat en la tercera edat
La tercera edat, lluny de ser un tancament, pot ser una etapa de renovació.
La llibertat que ve amb la jubilació i la maduresa emocional permeten a moltes persones redescobrir els seus interessos, compartir experiències amb més autenticitat i establir relacions profundes i significatives.
Així, l'amistat en aquesta etapa no es limita al simple fet de tenir companyia.
És una via de comunicació i afecte que estimula la ment, enforteix l'autoestima i atorga sentit a la vida diària.
A més, aquestes amistats tendeixen a ser més seleccionades i basades en afinitats reals, lliures de pressions socials o laborals.
Per a moltes persones majors, és també una manera de superar pèrdues o dols, permetent-los reconstruir la seva xarxa de suport emocional.
Lluny del que alguns pensen, mai és tard per a fer nous amics o reavivar antigues connexions.
5 obstacles comuns que hem de salvar
Malgrat els beneficis de l'amistat, existeixen barreres que dificulten la socialització en la tercera edat:
- Mobilitat reduïda: Malalties físiques o limitacions de mobilitat poden dificultar l'assistència a activitats socials.
- Pèrdua d'amics o parella: La mort de sers estimats deixa un buit emocional i social difícil d'omplir.
- Falta d'espais de trobada: L'absència de llocs accessibles i adaptats per a socialitzar és un obstacle important.
- Por o vergonya: Algunes persones grans poden sentir inseguretat en iniciar noves relacions, especialment si porten anys sense fer-ho.
- Bretxa tecnològica: En un món digitalitzat, la falta d'habilitats tecnològiques pot limitar l'accés a noves formes de comunicació social.
Malgrat aquestes barreres, existeixen solucions efectives que permeten a les persones grans tornar a connectar-se.
Entre elles, els centres per a avis juguen un paper essencial.
Beneficis comprovats: l'amistat com a medicina
Nombrosos estudis científics avalen els efectes positius de les relacions socials en la salut de les persones grans.
L'amistat actua com una medicina natural que millora notablement la qualitat de vida.
Per això, és important conèixer els diferents beneficis que garanteixen:
Beneficis emocionals
- Reducció de la depressió i l'ansietat: Sentir-se escoltat, comprès i acompanyat disminueix significativament els símptomes depressius.
- Millora de l'autoestima: La validació dels altres reforça el valor personal i la identitat.
- Major sentit de propòsit: Les amistats donen una raó per a aixecar-se cada dia i participar activament en la vida.
- Suport en moments difícils: Tenir algú amb qui parlar en moments de tristesa o preocupació ajuda a gestionar millor les emocions.
Beneficis cognitius
- Estimulació mental: Converses, jocs i debats fomenten el pensament crític i la memòria.
- Prevenció de la deterioració cognitiva: La interacció regular s'associa amb un menor risc de malalties com l'Alzheimer.
Beneficis físics
- Major longevitat: Estudis demostren que les persones grans amb xarxes socials actives viuen més temps.
- Millor salut cardiovascular: Les emocions positives associades a l'amistat disminueixen la pressió arterial i redueixen l'estrès.
- Foment d'hàbits saludables: Compartir activitats esportives o alimentar-se en grup promou estils de vida més saludables.
En resum, els grans avantatges que trobem a mantenir relacions d'amistat en la vellesa són:
- Reduir el risc de depressió i ansietat
- Estimular la memòria i les capacitats cognitives
- Augmentar l'autoestima i el sentit d'utilitat
- Afavorir hàbits saludables com una alimentació equilibrada o la pràctica d'exercici
A més, les amistats poden actuar com una xarxa de suport emocional en moments difícils, oferint comprensió i consol quan més es necessita.
Els centres com a espais de trobada
Els centres de dia, associacions de majors i espais comunitaris s'han convertit en veritables oasis per a la socialització en la vellesa.
Proporcionen activitats recreatives, cures bàsiques i fomenten una xarxa de suport social que pot ser transformadora.
Al Cel de Rubí, fomentem espais perquè aquestes relacions floreixin.
En concret, organitzem tallers grupals, activitats recreatives, celebracions i també comptem amb espais comuns per al diàleg i la trobada.
El nostre compromís és cuidar i crear comunitat.
Busquem generar ambients segurs i adaptats, programar activitats, esdeveniments socials i culturals, oferir suport emocional i psicològic i finalment apostar per la implicació comunitària amb participació activa.
Una oportunitat per a noves connexions
Moltes persones troben en la tercera edat una oportunitat per a redescobrir el valor de l'altre, amb la maduresa i la saviesa que donen els anys.
Perquè encara que el cos envelleixi, el cor sempre té edat per a l'amistat.
Mai és tard per a fer amics.
Mai és tard per a obrir-se a l'afecte i a la trobada amb l'altre.
Com fomentar l'amistat en la tercera edat
Si bé els centres de trobada i les residències de tercera edat són claus, també és important adoptar una actitud proactiva.
Aquestes són alguns suggeriments per a fomentar l'amistat:
- Participar en activitats comunitàries o centres de dia.
- Prendre la iniciativa per a parlar amb altres persones.
- Reavivar velles amistats mitjançant crides o trobades.
- Acceptar invitacions i obrir-se a noves experiències.
- Utilitzar la tecnologia de manera senzilla per a comunicar-se (videotelefonades, grups de WhatsApp).
- Practicar l'escolta activa i mostrar interès genuí pels altres.
Les amistats, com les plantes, necessiten cura, atenció i temps.
Afortunadament, els fruits que ofereixen són abundants i dolços.
L'amistat en la tercera edat no sols és possible, sinó que pot ser més autèntica, profunda i transformadora que en altres etapes de la vida.
En un moment on el temps adquireix un altre valor i les prioritats canvien.
Els vincles afectius es tornen essencials per al benestar integral.
Apostar per espais de trobada, integració i desenvolupament personal ens porta a redescobrir el tresor de l'amistat en la vellesa. No sols com una possibilitat, sinó com un dret i una necessitat.
És una oportunitat per a créixer, per a sanar i per a continuar construint llaços que enriqueixin la vida.
El Consell de Participació: construint la nostra residència entre tots
En les residències de gent gran, fomentar la participació activa dels residents mitjançant els Consells de Participació és absolutament clau per a garantir el seu benestar i qualitat de vida.
Al Cel de Rubí creiem que un bon centre no sols es defineix per les seves instal·lacions o els seus serveis, sinó també per la capacitat que té d'escoltar, adaptar-se i millorar constantment.
I aquesta millora només és possible quan donem veu a totes les persones que formen part del dia a dia: residents, famílies i treballadors.
Per això, un cop a l'any, organitzem amb molta cura i dedicació el Consell de Participació, un espai de diàleg on entre tots analitzem, valorem i proposem accions que repercuteixin de manera positiva en la vida del centre.
Aquests Consells de Participació s'han consolidat com la millor eina per a empoderar als nostres residents, permetent-los influir en les decisions que afecten el seu dia a dia.
Què són els Consells de Participació?
Aquests consells tenen el seu origen en normatives com la Llei Autonòmica 12/2007 de Serveis Socials, que estableix la necessitat de processos de participació democràtica en centres que presten serveis socials, especialment aquells que reben finançament públic.
Així, estem davant uns òrgans consultius i deliberatius la finalitat dels quals és parlar amb sinceritat sobre com va el dia a dia del centre.
Es tracta de crear un espai segur i obert on els residents puguin expressar les seves opinions, inquietuds, suggeriments i preocupacions sobre la vida en la residència.
A més dels nostres majors, també participen familiars, professionals del centre i, en alguns casos, representants de l'administració pública, fomentant així la col·laboració i la presa de decisions conjuntes.
Així, ens plantegem i debatem entre tots sobre qüestions com: quines coses han funcionat bé? quins aspectes podrien millorar? o quines noves activitats o dinàmiques es poden plantejar de cara al futur?
Com funcionen els Consells de Participació?
Encara que varia segons la institució, el funcionament dels Consells de Participació sol tenir una estructura comuna, senzilla i lògica:
- Composició: Hi ha representants dels residents, familiars, direcció del centre i professionals com a treballadors socials.
- Elecció de membres: S'estableixen mecanismes per a garantir eleccions transparents i representatives.
- Reunions periòdiques: Se celebren reunions regularment per a abordar temes rellevants per a la comunitat resident.
- Temes tractats: Es discuteixen aspectes com la qualitat de l'atenció, programació d'activitats, alimentació, neteja, ús de zones comunes i convivència.
Quins temes abordem en el Consell de Participació al Cel de Rubí?
A l'inici d'aquestes reunions sempre revisem l'acta de l'últim Consell, és a dir, el resum del que es va acordar en l'última reunió.
Això ens permet veure si s'han complert els compromisos adquirits, si s'ha avançat en els objectius marcats i quins punts continuen pendents o poden reprendre's.
Després, s'obre una ronda d'intervencions on cada grup pot parlar de temes que considera importants. Solem centrar-nos en aspectes com els següents:
- Activitats noves que es poden incorporar en el centre o en el centre de dia.
- Canvis en l'organització, en horaris, espais comuns o dinàmiques internes.
- Millores en la comunicació entre el centre i les famílies.
- Opinions sobre l'atenció, la convivència, l'alimentació o els serveis en general.
- Propostes concretes per a millorar la qualitat de vida dels residents.
Intentem que sigui una reunió on tothom se senti escoltat, respectat i valorat.
Prenem nota de tot el que es comenta i, una vegada finalitzat, redactem una nova acta amb els acords i propostes, que servirà com a full de ruta per a la següent reunió.
Per a la nostra residència, la reunió anual del Consell de Participació s'ha implementat com una eina per a empoderar als nostres residents.
La seva participació enforteix la comunitat i promou un ambient de col·laboració i respecte i, al mateix temps, fomenta un sentit de pertinença i millora la qualitat dels serveis.
Com s'organitza el Cel de Rubí?
Unes setmanes abans de celebrar el Consell de Participació, enviem un comunicat a totes les famílies, als usuaris i a les treballadores informant que aviat es durà a terme el Consell de Participació.
En aquest escrit expliquem en què consisteix i animem a qui tingui interès a participar al fet que s'apunti.
Sabem que moltes persones tenen ganes d'implicar-se, així que si en algun dels tres grups (familiars, treballadors o residents) hi ha més de dues persones interessades, organitzem una votació interna, senzilla i transparent, per a triar qui seran els dos representants de cada col·lectiu.
D'aquesta manera garantim que totes les veus estiguin representades, però també que la reunió es pugui gestionar de forma ordenada i efectiva.
Una vegada tenim als participants, enviem la convocatòria oficial amb el dia, l'hora i el lloc on se celebrarà la reunió.
Aquesta convocatòria també es remet a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Rubí, complint amb el protocol establert per a aquesta mena d'òrgans participatius.
Beneficis dels Consells de Participació
Comptar amb un Consell de Participació en residències de majors ofereix múltiples avantatges. Per la nostra experiència, aquestes són les més destacades:
- Apoderament: Els residents se senten escoltats i valorats, la qual cosa millora la seva autoestima i benestar emocional.
- Millora de serveis: Els suggeriments i opinions dels residents contribueixen a la millora contínua dels serveis oferts.
- Enfortiment de la comunitat: La participació activa fomenta un ambient de col·laboració i respecte mutu.
- Transparència: Les decisions es prenen de manera oberta i participativa, la qual cosa augmenta la confiança en la gestió del centre.
Un compromís real amb la participació
Per a nosaltres, el Consell de Participació no és un mer tràmit.
És una eina molt valuosa per a treballar en equip, enfortir vincles i continuar creixent com a centre. Cada any surten idees, millores i propostes que posteriorment es duen a terme, i això marca una gran diferència.
Aprofitar i posar en pràctica aquests consells reflecteix un compromís amb una atenció centrada en la persona i una gestió transparent i col·laborativa.
Perquè sabem que escoltar els nostres majors i comptar amb la seva opinió és el que ens permet continuar oferint una atenció centrada en les persones i en el seu benestar.
Com fomentar la lectura i l'intercanvi cultural en residències de gent gran
La creació de clubs de lectura i activitats literàries per a la tercera edat és imprescindible a l'hora de fomentar la lectura i l'intercanvi cultural en les residències de gent gran.
Envellir no significa deixar d'aprendre, gaudir o descobrir noves històries.
Molt al contrari, els nostres majors tenen un bagatge cultural immens i una necessitat natural de seguir connectats amb el món.
En les residències d'ancians fomentar la lectura i l'intercanvi cultural no sols és possible, sinó que pot convertir-se en un veritable motor de felicitat.
El benestar dels nostres residents és una prioritat, i una de les formes més efectives de millorar la seva qualitat de vida és oferir-los activitats que estimulin la seva ment, la seva creativitat i les seves connexions socials.
Entre aquestes activitats, la lectura i l'intercanvi cultural juguen un paper fonamental.
Per això, des del Cel Rubí t'expliquem com els clubs de lectura, les activitats literàries i els espais de diàleg poden transformar la vida en les residències.
Per què fomentar la lectura en les residències?
La lectura no és només un passatemps: és una eina poderosa per a mantenir el cervell actiu, estimular emocions, generar converses i enfortir la identitat personal.
En el cas de les persones majors, llegir:
- Exercita la memòria i la concentració. Els ajuda a mantenir agudes les capacitats cognitives, la qual cosa pot retardar la deterioració mental.
- Redueix l'estrès i l'ansietat. Perdre's en una bona història relaxa i millora l'estat d'ànim.
- Afavoreix el somni. Llegir abans de dormir ajuda a desconnectar del soroll del dia a dia.
- Enforteix el sentit de pertinença. Especialment quan es comparteix en grup.
I si a això li sumem l'intercanvi cultural, l'efecte és encara major: les persones se senten escoltades, valorades i part d'una comunitat viva.
El valor de l'intercanvi cultural
Els clubs de lectura són L'Eina, en majúscules, de l'intercanvi cultural dins d'una residència.
Hi ha més opcions? Per descomptat, però aquesta és sens dubte una de les millors.
Fomentar el diàleg cultural en les residències va més enllà de llegir llibres. És obrir la finestra al món, a altres maneres de veure la vida i d'expressar-se.
Un club de lectura no sols proporciona accés a nous llibres, sinó que també promou l'intercanvi cultural.
Amb tot això, aconseguim:
✔ Explorar diferents cultures: La literatura permet conèixer altres realitats i comprendre diferents perspectives. Això ajuda als avis a mantenir-se connectats amb el món global i a enriquir la seva visió de l'entorn.
✔ Fomentar el respecte per la diversitat: En llegir històries de diverses cultures, els participants desenvolupen més empatia i comprensió cap a persones de diferents orígens, la qual cosa fomenta un ambient més inclusiu i respectuós.
✔ Enriquir el diàleg entre diferents edats: Si bé els clubs de lectura solen estar formats per adults grans, també poden ser oberts a altres grups d'edat. L'intercanvi d'idees entre generacions permet la creació d'un espai dinàmic i enriquidor per als nostres residents.
Aquests espais ajuden a trencar estereotips, obrir la ment i descobrir que sempre hi ha una cosa nova per aprendre, sense importar l'edat.
4 beneficis de la lectura en els adults grans
Nombrosos estudis assenyalen els efectes positius de les activitats literàries en la tercera edat. Parlem tant de beneficis psicològics, socials com a emocionals.
Alguns dels més destacats són:
- Estimulació cognitiva: La lectura activa funcions com l'atenció, el llenguatge, la memòria i la capacitat d'abstracció. Així, llegir manté la ment activa, ajudant a prevenir la deterioració cognitiva i diferents malalties associades amb l'edat.
- Millora de l'estat d'ànim: Sentir-se actiu i útil redueix la depressió i l'apatia. La lectura millora el benestar emocional, en proporcionar-los l'oportunitat de gaudir d'històries que els emocionin, els facin riure o els connectin amb records feliços.
- Augment de l'autoestima. Compartir idees i records reforça la identitat i el reconeixement personal.
- Desenvolupament d'habilitats socials: Els clubs de lectura fomenten la interacció entre els participants. Es creen amistats, es milloren les relacions i disminueix la sensació de solitud.
A més, moltes vegades aquests espais es converteixen en el “cor” de la residència: on riu, es plora, es canta i es recorda amb afecte.
4 recomanacions per a crear un club de lectura per a gent gran
Un club de lectura en una residència de gent gran no té per què semblar-se al d'una biblioteca tradicional. Aquí, l'important no és analitzar l'obra en profunditat, sinó gaudir-la, compartir el que evoca i deixar que sorgeixin històries pròpies.
Organitzar i crear un nou club de lectura, o restaurar el ja existent, és molt senzill. Només cal seguir alguns passos clau, com poden ser:
- Triar llibres adequats: Els llibres seleccionats han de ser apropiats per a l'edat i els interessos dels participants. És important oferir una varietat de gèneres (novel·les, poesia, biografies, llibres d'història) i assegurar-se que els textos siguin accessibles quant a llenguatge i longitud (i millor si la lletra és gran).
- Establir un ambient còmode i acollidor: Crear un espai còmode on els participants se sentin lliures d'expressar les seves opinions i compartir els seus punts de vista.
- Facilitar la discussió i permetre que cada membre comparteixi els seus pensaments.
- Incloure activitats complementàries: A més de la lectura, pots organitzar activitats relacionades amb els llibres, com a representacions teatrals, o fins i tot exposicions sobre els temes tractats en els llibres.
Com funciona un club de lectura per a residents?
Una vegada creat, el seu funcionament també és molt simple. Se sol comptar amb:
- Lectures adaptades. Es trien textos accessibles, breus, amb lletra gran i temes pròxims.
- Sessions setmanals o quinzenals. En trobades d'una hora, es llegeixen fragments (en veu alta si és necessari) i es conversa sobre ells.
- Moderadors amb sensibilitat. Un terapeuta ocupacional, cuidador o voluntari amb gust per la lectura pot dinamitzar l'activitat.
- Participació lliure. No fa falta que tots llegeixin; també poden simplement escoltar i compartir idees.
Temes que enganxen
Els llibres que més gaudeixen solen ser relats costumistes o històrics, novel·les amb personatges entranyables o situacions de la vida quotidiana, biografies de figures conegudes o poemes o cançons populars.
També funciona molt bé llegir periòdics antics, retallades de revistes o contes que els recordin la seva joventut.
5 activitats literàries que desperten records
Més enllà del club de lectura, existeixen altres maneres d'acostar la literatura a la vida diària en una residència.
Quins podem aplicar fàcilment?
Taller d'escriptura de memòries
Convidar als residents a escriure els seus records, anècdotes o històries d'infància pot ser profundament terapèutic.
No es tracta d'escriure “bé”, sinó d'expressar-se.
Tertúlies literàries temàtiques
Un dia al mes, es pot organitzar una tertúlia entorn d'un autor, un poema o fins i tot una cançó popular. Per exemple: “L'Espanya de Machado”, “Amor i desamor en la literatura” o “Els contes que ens contaven de nens”.
Lectura en veu alta amb música
Combinar la lectura de poemes amb música en directe (guitarra, piano, violí) genera una experiència sensorial única. Ideal per a persones amb deterioració cognitiva lleu o avançat.
Jocs de paraules i contes encadenats
Perfecte per a exercitar la creativitat de manera divertida: cada resident aporta una frase a una història, o es juga a endevinar paraules relacionades amb un tema (com un “*rosco” literari).
Intercanvi intergeneracional
Convidar a nens, adolescents o joves voluntaris a llegir contes als residents o a escoltar els seus relats genera vincles bells.
El respecte mutu creix i es fomenta la transmissió oral de sabers.
Propostes innovadores per a dur a terme
Al Cel Rubí cerquem innovar amb algunes iniciatives creatives que ja estan funcionant en diferents parts del món i que són molt adaptables.
Entre elles, destaquen els audiollibres. Què succeeix quan, per l'edat o per determinades condicions, no es pot llegir amb regularitat? És en aquests casos quan optem per audiollibres. Des de fa anys, comptem amb diversos usuaris que els utilitzen per a continuar amb la lectura en la seva vida, representant una excel·lent opció i que cada cop guanya més adeptes.
Tant en el present com de cara al futur, sempre és interessant comptar amb altres activitats relacionades com una biblioteca mòbil dins de la residència, amb carros que recorren habitacions amb llibres personalitzats per a cada resident, o un pòdcast intergeneracional, per a gravar als residents contant històries o comentant llibres, juntament amb joves o voluntaris.
I per descomptat, lectura amb animals, perquè algunes associacions porten gossos de teràpia durant sessions de lectura, la qual cosa relaxa i motiva.
O bé un “llibre humà”, és a dir, que cada resident pot ser “prestat” com un llibre vivent, contant la seva història a qui vulgui “llegir-la”.
Qui pot ajudar?
Implementar aquestes activitats no sempre requereix grans recursos. Podem comptar amb:
- Voluntaris amants de la lectura.
- Personal de la residència amb formació bàsica en animació cultural.
- Biblioteques municipals que col·laborin amb llibres o activitats.
- Famílies que donin materials o participin.
- Centres educatius que promoguin trobades entre generacions.
Llegir per a viure millor
Envellir amb dignitat implica continuar sentint-se part activa de la cultura i del món.
Promoure la lectura i l'intercanvi cultural en les residències d'ancians és una forma preciosa i poderosa d'aconseguir-lo.
No es tracta només de llibres, sinó de vincles, records, emoció i vida compartida.
Així que, si formes part d'una residència, com és el nostre cas, si tens familiars majors, o si simplement vols aportar una cosa valuosa a la teva comunitat, pensa en això: un llibre obert pot ser una porta a l'alegria.
Passejos i activitats a l'aire lliure per a les persones grans: beneficis de connectar amb la natura
L'envelliment és una etapa de la vida que mereix ser gaudida plenament i presa com un envelliment actiu.
Una de les millors maneres d'aconseguir-ho és a través de les activitats a l'aire lliure, és a dir, de la connexió amb la naturalesa i els llocs que ens envolten, de sortir de la llar habitual i diari.
La realització d'activitats a l'aire lliure i passejos en altres entorns és plaent i comporta una sèrie de beneficis per a la salut física i mental de les persones grans.
És important recalcar que la mobilitat és fonamental per a mantenir una qualitat de vida òptima, i aquest principi és aplicable a totes les edats i condicions físiques. No obstant això, és crucial adaptar qualsevol activitat física a les necessitats individuals de cada persona.
A més, els beneficis de mantenir-se actiu són integrals: l'evidència científica recolza que l'exercici i les activitats físiques contribueixen positivament a l'estat d'ànim.
En definitiva, participar en aquestes activitats en grup afegeix un component valuós, proporcionant companyia i suport emocional, especialment per a les persones grans.
Quins objectius tenen les activitats a l'aire lliure per a persones grans?
Dins dels propòsits que perseguim a El Cel Rubí en relació amb les activitats a l'aire lliure, fonamentats en les pràctiques de teràpia ocupacional amb els nostres residents, posem en valor els següents objectius.
Manteniment de la mobilitat articular global
Fomentar exercicis que preservin i millorin la mobilitat de totes les articulacions, contribuint així al benestar físic integral dels participants.
Desenvolupament i conservació d'habilitats diàries
Incrementar i/o conservar les habilitats i destreses necessàries per a les activitats quotidianes, treballant en pro de l'autonomia dels individus.
Millora de coordinació, resistència i condicions cardiorespiratòries
Implementar activitats que apuntin a la millora i cura de la coordinació, resistència i salut cardiorespiratòria, enfortint aspectes clau per al benestar físic.
Prevenció del sedentarisme i estímul de la connexió social
Combatre el sedentarisme mitjançant la participació activa en activitats a l'aire lliure, fomentant la interacció entre els residents i enfortint els llaços socials.
Promoció d'un ús positiu del temps lliure
Oferir activitats a l'aire lliure dissenyades específicament per a persones grans, amb el propòsit de promoure el gaudi i la utilització positiva del temps lliure, contribuint a una experiència més enriquidora i satisfactòria.
Activitats a l'aire lliure en la nostra residència
Des de la residència del Cel de Rubí comptem amb un ampli programa d'activitats a l'aire lliure, modificats i adaptats en cada cas depenent de l'època de l'any, els grups i les possibilitats de cadascun dels nostres residents.
Així, a la nostra terrassa, destaquen activitats de psicomotricitat, com a petanca o jocs amb pilotes. Mentrestant, en la piscina plantegem uns reptes divertits per a ‘pescar’ uns ninots i remullar els peus.
A més dels jocs de taula com els escacs o el dominó, també apostem per l'estimulació cognitiva, amb jocs més grupals com el penjat amb la pissarra o de preguntes.
Fora ja de la nostra residència, especialment en època de primavera/estiu, organitzem excursions a la platja o a l'exterior per a prendre cafè. També fem sortides grupals amb familiars per a passejar.
Tipus d'activitats a l'aire lliure per a persones grans
Quines són les activitats a l'aire lliure per a persones grans més habituals? Entre elles destaquem:
- Passejos per la naturalesa: Caminades suaus per senderes naturals i excursions a parcs locals o jardins botànics.
- Jardineria terapèutica: Plantar i cuidar flors o vegetals o crear espais de jardí accessibles per a tots.
- Observació d'ocells o col·locació de menjadores per a ocells en àrees comunes.
- Ioga a l'aire lliure, amb classes adaptades a les necessitats dels avis en parcs o jardins. El ioga millora enormement la qualitat de vida perquè activa els músculs i, alhora, els relaxa. Practicar-ho a l'aire lliure augmenta la calma que aporta aquest exercici, reduint dolors musculars i crònics, l'ansietat o la pèrdua de memòria, millorant el somni, etc.
- Art a l'aire lliure i activitats creatives en entorns naturals.
- Pícnics i esdeveniments socials: Organització de menjars a l'aire lliure i esdeveniments especials per a enfortir la comunitat.
- Programes d'educació ambiental: Xerrades i activitats que fomentin la comprensió i estima per la naturalesa.
- Gimnàstica per a persones grans: Per a conservar la mobilitat i recuperar part de la qual s'ha perdut, fer gimnàstica amb exercicis de mobilitat adaptada a cada persona ens ajuda a reduir l'estrès, la depressió i l'ansietat, augmentar l'autoestima i la vitamina D en el nostre cos i regular el sistema immunològic.
El control de les activitats
Lògicament, aquest tipus d'activitats han d'estar mínimament planificades, ja que si bé no existeixen ‘perills’ associats, sí que hem de valorar les possibles condicions climàtiques, portant protecció solar i roba adequada; que siguin accessibles, garantint l'accessibilitat als llocs seleccionats, especialment per a persones amb mobilitat reduïda; i per descomptat, mantenir la supervisió adequada durant les activitats.
Els beneficis de les activitats a l'aire lliure per les persones grans
La millora de la salut física, el foment del benestar mental, la socialització, l'impuls dels vincles interpersonals i l'estimulació cognitiva són els grans beneficis que podem observar en realitzar aquest tipus d'activitats.
Altres avantatges són:
- millora la circulació sanguínia
- buida la ment
- afavoreix mantenir un pes ideal, que és diferent en cada persona
- ajuda a dormir millor
- alenteix la deterioració cognitiva.
En suma, els passejos a l'aire lliure promouen l'activitat física, la qual cosa contribueix a mantenir la salut cardiovascular i reduir el risc de malalties cròniques.
A més, l'exposició al sol facilita la síntesi de vitamina D, essencial per a la salut òssia i el sistema immunològic.
Al seu torn, la naturalesa té un efecte terapèutic en la ment, reduint l'estrès, l'ansietat i la depressió. Sense oblidar que l'estimulació sensorial proporcionada per la naturalesa promou la relaxació i la millora de l'estat d'ànim.
Les activitats a l'aire lliure també fomenten la interacció social, enfortint els llaços afectius entre els majors i els seus companys. No en va, compartir experiències en entorns naturals crea records significatius i promou un sentit de pertinença.
Finalment, l'exposició a entorns naturals ofereix una varietat d'estímuls visuals i auditius que poden ajudar a mantenir l'agudesa cognitiva.
En resum, les millors activitats per a persones grans a l'aire lliure són aquelles que incorporen exercicis suaus i ajuden a millorar la seva salut sense fer un sobreesforç.
Rubí Social avança cap a la sostenibilitat amb l'instal·lació de panells fotovoltaics
Rubí Social fa un pas més en el seu compromís cap a la sostenibilitat introduint un nou model de consum respectuós amb el medi.
Aquest projecte, finançat pels Fons Next Generation EU dins del Pla de recuperació, transformació i resiliència, és part de la nostra estratègia per assolir un consum i producció d’energia 100% renovable i de les inicatives centrades en la transició cap a energies més sostenibles que contribueixin a la reducció d’emissions de CO2.
Relacions Intergeneracionals: enfortint el nostre teixit social
Una part essencial de la vida humana. Així podem definir a les relacions intergeneracionals. Aquestes connexions que s'estableixen entre persones de diferents edats i generacions i exerceixen un rol vital en la construcció de societats més cohesionades i enriquidores.
Les relacions intergeneracionals es basen en la comunicació i la comprensió mútua entre persones de diferents grups d'edat i, perquè siguin positives, és important que existeixi una obertura a la diversitat d'experiències i perspectives de cada generació.
Què són les relacions intergeneracionals?
Són les connexions que s'estableixen entre individus de diferents grups d'edat, generalment entre persones grans i joves.
Aquestes relacions es donen diàriament en diversos entorns, com el familiar, el comunitari, l'educatiu i el laboral. No obstant això, cal anar al nucli de la qüestió, a desxifrar com aquestes relacions modifiquen la nostra visió de la vida.
És a dir, el més destacat no és el component de l'edat sinó el de l'experiència.
Per tant, què distingeix a aquestes relacions?
L'oportunitat d'intercanvi, aprenentatge i suport mutu entre generacions.
Es produeix aquí una resposta bidireccional, perquè els beneficis de les relacions intergeneracionals funcionen en un doble sentit. D'una banda, subratllen la importància de les persones grans en la societat, i d'altra banda avalen l'impacte positiu dels nostres avis sobre les generacions més joves.
Les relacions intergeneracionals poden prendre moltes formes, des de la interacció diària entre avis i nets fins a programes formals de mentoria en els quals els més ancians comparteixen les seves experiències amb els més joves.
En qualsevol cas, l'amor, el respecte, l'amistat o la necessitat de cura i suport són conceptes molt presents.
Els beneficis de les relacions intergeneracionals
Independentment de la forma que prenguin, aquestes relacions intergeneracionals afavoreixen a tots per igual.
La diferència d'edat no és un impediment per a la comprensió, el diàleg i l'aprenentatge.
A nivell genèric, el tracte entre generacions trenca barreres i estereotips, augmenta el respecte entre generacions en veure a l'altre com un igual i suposa un enriquiment mutu, el reforç de la unitat familiar i comunitària…
Vegem ara els beneficis més detalladament segons l'edat.
Beneficis per a les persones grans
En relacionar-se amb persones més joves a través de diferents activitats, els més madurs:
- Aprenen i mantenen el cervell actiu i un bon estat cognitiu.
- Se senten més útils i s'accelera l'envelliment actiu.
- Guanyen en autoestima i autoconfiança.
- Disminueixen els pensaments negatius i la sensació de solitud.
- Veuen com augmenta la xarxa de suport i disminueix el sentiment de solitud.
- Potencien l'envelliment actiu i el sentit de propòsit en la vida.
- Gaudeixen de l'estat d'avi, és a dir, tenen tots els beneficis i alegries de la paternitat sense inconvenients.
Beneficis per als més joves
Per a ells es produeix un:
- Gran aprenentatge d'experiències de vida i coneixements que poden aprofitar.
- Desenvolupament d'habilitats socials com l'empatia, la paciència i l'escolta activa.
- El traspàs de valors i tradicions de primera mà.
- Es redueix l'estigmatització de la vellesa i es trenquen mites i prejudicis.
Un impacte positiu per sempre
Per què donar per fet el desinterès dels joves per la importància de les persones grans en la societat? Per què creure que en la vellesa es mira a les noves generacions majoritàriament amb recel o desconfiança?
Quan es promou la participació social de les persones grans, es posen en valor les seves aportacions i els joves són més capaços d'assimilar els aspectes positius de ser més ancians i de compartir aquestes experiències.
Aquestes relacions socials amb persones d'una altra edat generen en tots dos casos un ambient optimista, amb il·lusions renovades, nous reptes i un sentiment d'integració i comprensió.
Grans reptes per davant
Malgrat els avantatges de les relacions intergeneracionals, també poden presentar-se obstacles comuns.
El més lògic és la diferència generacional que cal salvar, ja que les diferències en valors, creences i estils de vida poden donar peu a malentesos i fins i tot conflictes. La clau aquí és clara: una comunicació oberta i l'empatia.
La bretxa tecnològica també pot dificultar la comunicació i la interacció entre generacions. La paciència i el suport són fonamentals per a superar aquesta barrera i que les persones grans no se sentin aclaparades per la tecnologia.
Per descomptat, també cal posar un contrapès quan les expectatives d'una de les parts poden ser desiguals en temps, atenció o compromís en la relació.
Com fomentar aquestes relacions? A continuació veurem alguns exemples com a activitats compartides, però sempre a partir de la construcció d'un pont intergeneracional per a facilitar l'enteniment i el suport mutu.
Activitats per a enfortir les relacions intergeneracionals
Les activitats que enforteixen les relacions intergeneracionals són d'allò més variat i han d'adaptar-se a les preferències i necessitats de les persones involucrades.
En El Cel de Rubí som molt conscients d'això. És per això que en el nostre centre desenvolupem les següents activitats intergeneracionals:
- Activitats a Sant Jordi: Intercanvi de punts de llibres i roses amb diferents instituts de Rubí.
- Cantar ‘Nadales’: Per nadal acudeixen diferents grups d'edats (guarderia i infantil) a cantar *Nadales i els avis preparen el cor de nadal i intercanvien versions i postals nadalenques.
- Projecte de rendiment físic: Projecte on estudiants del mòdul de rendiment físic de Terrassa venen a realitzar classes al centre amb i per als nostres residents.
- Servei comunitari d'Instituts de Secundària: Diversos col·legis i instituts de Secundària realitzen projectes intergeneracionals en el nostre centre. Cada any conjuntament amb els col·legis/instituts dissenyem una sèrie de projectes que els alumnes desenvolupen en el centre.
- Projectes amb l'Institut la Serreta: Col·laboracions amb estudiants del Grau Superior d'Atenció a les Persones on preparen activitats en carnestoltes, Sant Jordi, nadal, etc.
- Sortides a l'exterior amb participació de familiars: Durant juny i juliol, els dijous a la tarda es creen grups de sortides al parc de Ca Oriol, a berenar, dies de platja…
- La festa de les famílies: Menjar que es realitza en el centro en maig, on participen totes les famílies dels usuaris i es coneixen, es relacionen i es realitza una gran festa.
- Visita al col·legi Creanova de Sant Cugat: Els nostres avis van realitzar diferents tallers i ensenyen als més petits a plantar plantes i a jugar al dominó.
A més a més, estem ultimant els detalls del futur projecte de "Solidaritat i jocs intergeneracionals", que s'implantarà en el curs 23-24.
En definitiva, fomentar la comprensió i el respecte mutu entre generacions és la clau per a potenciar les relacions intergeneracionals.
Sens dubte, són un actiu molt valuós en la nostra societat.
Connecten a persones de diferents edats, generacions i eres, permetent un intercanvi d'experiències, suport mutu i enriquiment personal.
Així, a mesura que reconeixem i fomentem la importància de les relacions intergeneracionals, podem construir comunitats més fortes i cohesionades. Unes connexions que enriqueixen les nostres vides i ens ajuden a aprendre, créixer i prosperar en un món divers i en constant evolució.
Una alimentació i hidratació adequada per a persones grans durant l'estiu: consells i recomanacions
Amb l'arribada de l'època de major calor de l'any, és important fer esment a l'alimentació de les persones grans a l'estiu.
L'augment de les temperatures i l'exposició al sol poden afectar la seva salut i benestar, per la qual cosa és crucial prendre mesures per a mantenir una dieta equilibrada i nutritiva.
Sofrir cops de calor o deshidratar-se per la pèrdua de líquids són alguns dels principals problemes causats en èpoques d'altes temperatures. Quan parlem dels nostres avis, com a població vulnerable, les probabilitats de patir algun d'aquests mals a l'estiu es multipliquen.
Per això, una alimentació equilibrada, saludable i amb alt contingut de líquids, ajudarà a combatre la calor en aquest sector de la població.
En aquest article explorarem quins aliments han de consumir, quines begudes han de prendre i què han d'evitar menjar les persones grans durant els mesos més calorosos de l'any.
El consum d'aigua, la hidratació i les millors begudes per a l'estiu
A mesura que envellim, el nostre sentit de la set pot disminuir, la qual cosa augmenta el risc de deshidratació. Per això, és primordial mantenir els nivells d'hidratació adequats.
Bàsicament, es tracta de consumir molt de líquid en diferents formes.
A més a més d'aigua i/o aigües amb fruites de temporada, parlem de sucs, llet semi o desnatada, orxata baixa en sucre, infusions fredes o la gelatina sense sucre, que s'utilitza molt especialment en usuaris amb disfàgia.
Les llets fermentades com el iogurt també posseeixen un alt valor nutritiu, són de molt fàcil ingesta i digestió, i aporten calci per a combatre el seu desgast ossi.
Concretament, la quantitat d'aigua diària ha de ser de 8 gots o més o el seu equivalent en menjars i begudes líquides, com a sopes lleugeres, gaspatxos, sucs... I és més que recomanable beure un got d'aigua almenys cada dues hores, encara que la persona afirmi que no té set.
Hem d'insistir que, per a evitar la deshidratació, l'equilibri hídric ha d'aproximar-se als 2-2,5 litres per dia d'aigua.
La importància d'una alimentació nutritiva i completa
Una alimentació equilibrada i nutritiva és essencial per a les persones grans durant l'estiu.
Tot part de la base de consumir aliments hidratants, especialment fruites i verdures amb alt contingut d'aigua, com a síndria, meló, cogombre i enciam. Però hi ha molt més a tenir en compte.
Pel que fa a hortalisses i verdures fresques es refereix, parlem d'una excel·lent font de vitamines, minerals i antioxidants. Aquí, és important, tal com fem a El Cel de Rubí, seguir les recomanacions de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, que convida a donar més hortalisses i verdures refrescants com a amanides de tomàquet, espinacs, cogombre, pastanaga, carxofes, remolatxa, escarola, col, brots, pebrot, etc.
Sobre les fruites està ‘tot’ escrit, sent la síndria, el meló i el préssec els reis de l'estiu, als quals afegir, per exemple, kiwi, poma, maduixes i nabius.
També són recomanables les proteïnes magres, és a dir, optar per carns magres, peix, ous, llegums i lactis baixos en greix proporciona a les persones grans els nutrients necessaris per a mantenir la massa muscular i l'energia.
Tanmateix, el consum moderat de greixos saludables com a alvocats, nous i oli d'oliva, ajuda a mantenir una bona salut cardiovascular. I els greixos bufó i poli-insaturades, com les que contenen l'oli d'oliva i de llavors, a més de la fruita seca oleaginosa, han d'incloure's més en els adreços, menjars i berenars.
És a dir: els aliments amb Àcids grassos omega-3, com l'oli d'oliva, el peix blau, el marisc, fruita seca i l'enciam o espinacs, són essencials per a l'enfortiment de la massa muscular i retarda la deterioració cognitiva, i especialment el control de la pressió arterial.
També hem de fer un consum habitual de cereals, sent els més beneficiosos els integrals, com l'ordi o el blat de moro, que no aporten greixos.
En aquest sentit, cal tenir molt present la necessitat de prendre fibra per a evitar restrenyiments, que és un dels problemes més habituals en les persones grans, i preparar llegums o menjar habitualment fruita seca.
En definitiva, i sempre segons els experts, la dieta d'una persona anciana a l'estiu ha de ser rica en fibra, aigua i baixa en calories.
Quins aliments i begudes s'han d'evitar?
Hi ha alguns aliments que han d'evitar-se o consumir-se amb moderació durant l'estiu.
En general, parlem de plats de gran aportació calòrica, com a embotits, carns grasses, formatges massa curats o llet sencera, així com un excés d'aliments rics en sucres (uns certs gelats, granissats o begudes gasoses), ja que lluny de calmar la set, augmentaran la sensació d'ella.
Més concretament, els aliments fregits i grasosos poden ser pesats per a la digestió i augmentar la sensació de calor corporal.
Al seu torn, els aliments processats i ensucrats poden causar fluctuacions en els nivells de sucre en la sang i contribuir a l'augment de pes.
En suma, hem d'evitar preparacions contundents en forma de guisats, olles, fregits o rostits i les sopes calentes.
I molt de compte també amb l'augment del risc d'intoxicacions alimentàries: hem de consumir aliments segurs, ben conservats, envasats o cuinats, utilitzar ou pasteuritzat i anar amb compte amb les salses i maioneses.
I finalment, el quid de la qüestió: l'alcohol. Al costat de la cafeïna, l'alcohol pot augmentar el risc de deshidratació i afectar el somni, per la qual cosa no es recomana l'alcohol per a la gent d'edat avançada. Ara bé: el millor és limitar el seu consum, ja que si no està contraindicat, es pot donar una copa de vi en el menjar i/o en el sopar, o fins i tot una cervesa sense alcohol, però sense excedir els 25 grams al dia.
Idees de receptes per a l’estiu
Com dèiem, durant l'estiu són ideals els menjars més lleugers, com a cremes, brous i sopes fredes en esmorzars i sopars. Entre elles destaquem la vichyssoise, gaspatxo, ajoblanco i altres receptes estiuenques.
Com a segons plats, el peix blau i les cuixes de pollastre són ideals, i d'acompanyants les amanides, arròs integral o cuscús, entre altres.
Els ous farcits, el gaspatxo de síndria o maduixes, timbala de tonyina i alvocat o l'amanida de llenties són plats molt suggeridors i ideals perquè els nostres grans passin els dies més calorosos de l'any sadollats, feliços i sans.
Receptes estiuenques en El Cel de Rubí
En la nostra residència sempre realitzem plats especials segons l'època de l'any. En aquest cas, tres de les més demandades són el gaspatxo, l'ensalada russa i l'amanida d'estiu. Aquí us deixem els ingredients i la recepta tal com les preparem per als nostres residents.
Gaspatxo
- Ingredients: Tomàquets pera, pebrot verd, ceba, pa, vinagre, aigua freda, oli i sal.
- Manera de preparació: Primer es pelen els tomàquets i es trossegen tots els ingredients, es posa tot en la trituradora i quan aquesta es fica en la nevera per a refredar.
Ensalada russa
- Ingredients: patates, fesols tendres, tonyina, ous, maionesa, olives sense os i pebrots vermells.
- Manera de preparació: Primer es couen les patates i els fesols tendres. Es posen els ous en una cassola amb aigua per a fer ous durs. Es rosteixen els pebrots vermells en el forn. Una vegada està tot fet es talla en trossos i es barreja amb la tonyina i les olives. Quan ho tenim tot ben barrejat s'afegeix la maionesa i es barreja bé. I a la nevera a refredar-se.
Amanida d'estiu
- Ingredients: pebrots verds i vermells, tomàquets, ceba dolça, sal, oli i vinagre.
- Manera de preparació: Es rosteixen els tomàquets i els pebrots, una vegada rostits es pelen i es tallen a trossos, es talla la ceba bé *picadita, es barreja i es feta l'oli, la sal i el vinagre al gust. I a la nevera a refredar.
Alimentació fresca i nutritiva
L'alimentació és important tots els dies de l'any però els mesos d'estiu, l'increment de la temperatura fa que necessitem consumir menys aliments per al manteniment i estabilització de la temperatura corporal.
No obstant això, les persones grans no poden descurar la seva dieta.
Necessiten una aportació energètica i de nutrients adequat a les seves necessitats, basat en aliments amb menor aportació energètica (fruites, verdures i hortalisses), però més rics en vitamines, sals minerals, fibra, i especialment en líquids (aigua).
Com gaudir de les vacances viatjant amb persones grans
Viatjar en vacances amb persones grans és una experiència meravellosa i enriquidora. Però per a assegurar-nos de què gaudeixin plenament de les vacances, tant si viatgen en grup com si viatgen en família, és essencial considerar diversos aspectes pràctics.
Per això, des del Cel de Rubí us explicarem alguns consells i recomanacions per a viatjar amb persones grans, amb l'objectiu d'assegurar-nos que les vacances siguin segures, còmodes i agradables per a tots.
Recomanacions bàsiques per a viatjar amb persones grans
Abans de començar a planejar les vacances amb els nostres avis, hem de ser conscients de les seves capacitats.
Si la persona no sofreix de cap problema de mobilitat, en general no hi haurà cap obstacle per a visitar qualsevol ciutat, destí de platja, zona rural, ... No obstant això, és vital tenir en compte si cal caminar molt, hi ha un gran desnivell, etc.
En aquest sentit, sempre és necessari i imprescindible considerar els dos següents suposats abans d'organitzar qualsevol escapada familiar i vacacional:
- Que l'adult ha de comptar amb el seu propi espai, perquè se senti part de la família, i que disposi de la privacitat que necessita.
- Intentar que mantingui la seva rutina, independència i autonomia en la mesura del que sigui possible.
El repte és buscar una sintonia entre tots per a usar el viatge amb la família com el millor antídot per a combatre la seva nova vida, i aquesta solitud que sovint poden sentir, així com les seves conseqüències en la tercera edat. I per a aconseguir-ho, hem elaborat una sèrie de recomanacions i consells.
Triar bé el destí
Quin tipus de destins busquem quan ens fem grans?
Lògicament, amb l'edat, la manera de viatjar canvia. Quan s'és ancià, no val “qualsevol cosa”. Ha de prevaler la comoditat i el confort en els destins, així com la seguretat, la facilitat d'accés, el clima, la qualitat dels serveis… A això cal afegir possibles inconvenients com l'idioma, si anem a un país estranger, el sistema de transports en el destí o l'accessibilitat de les infraestructures.
Què hem d'evitar?
Climes molt extrems, llocs amb terrenys accidentats o condicions extremes, carrers mal pavimentats, etc. Amb això, ens assegurarem que la destinació triada és òptim per a passar unes vacances fantàstiques.
Per a tot això, podem informar-nos en la Plataforma Representativa Estatal de Persones amb Discapacitat Física (PREDIF).
Planificació anticipada
Abans d'embarcar-se en un viatge amb persones grans, cal realitzar una planificació prèvia, assegurant-nos de tenir en compte les seves necessitats i preferències.
Cal consultar amb ells sobre les seves condicions de salut, medicaments que hagin de prendre regularment i les limitacions físiques que puguin tenir.
També és més que recomanable saber quins serveis d'atenció mèdica estan disponibles en el destí i anotar els números de contacte d'hospitals, clíniques i metges locals, amén de portar suficient medicació i documents mèdics importants.
Triar bé les activitats
A l'hora de triar activitats durant el viatge, primer cal considerar les preferències i necessitats de les persones grans. En aquest sentit, hem d'optar per activitats de baix impacte físic, però sense caure en el sedentarisme en persones grans, com a passejos tranquils per la platja / naturalesa, visites a museus, jardins botànics, espectacles culturals, etc.
És una recomanació més que lògica però que convé recordar: s'han d'evitar activitats que requereixin molt esforç físic o siguin massa extenuants per als adults veterans, especialment en les hores de més xafugor.
Màxima cura de la pell
Gorres, barrets, protector solar de màxima eficàcia, ulleres de sol… Tota protecció és poca quan el sol estreny per a cuidar la pell dels nostres avis.
Roba i calçat adequats
La comoditat a la roba i el calçat no es poden negociar.
Si es planegen excursions o caminades, tria roba lleugera però protectora, com a camises de teixits naturals i fines, així com pantalons lleugers per a protegir-se del sol. En suma, no portar roba ajustada o que restringeixi el moviment. Així mateix, assegura't que tots portin sabates còmodes, transpirables i resistents per a evitar rascades o lesions als peus.
Confort en l'allotjament
Altre factor diferencial: la selecció d'allotjament.
És necessari triar hotels, resorts o apartaments que ofereixin comoditats adequades per a la seva estada, com el fet que hi hagi ascensors o habitacions en la planta baixa disponibles, instal·lacions accessibles per a persones amb discapacitats o fins i tot serveis addicionals com a assistència mèdica d'emergència.
El que volem és saber que no existeixen les barreres arquitectòniques, o que si n'hi ha se salven amb rampes i altres elements, tal com fem en la nostra residència del *Cel de Rubí.
Reservar allotjament en una ubicació cèntrica o a pocs passos del lloc habitual d'oci, com la platja, i sense importants costes, també és un altre punt a favor.
Itinerari flexible i una logística òptima
També és essencial planificar un itinerari que no inclogui un programa massa atapeït, sense temps suficient per a descansar i relaxar-se. Busquem fomentar el seu envelliment actiu, no sobrecarregar-ho.
És obligatori afegir parades freqüents durant les visites turístiques i assegurar-se d'incloure activitats que siguin d'interès per a tots els membres del grup, adaptant-les als gustos i capacitats de les persones grans.
Al mateix temps, el transport és un altre factor a tenir molt en compte.
En la mesura que sigui possible, hem de prioritzar opcions que siguin còmodes i segures per a les persones grans. Per exemple, si viatjaran amb avió, considerar sol·licitar assistència en l'aeroport per a evitar llargues caminades o temps d'espera extensos.
En altres mitjans com a autobusos o trens, verificar si ofereixen serveis especials per a persones amb discapacitats o si compten amb accés fàcil i segur per als adults.
En aquest sentit, és crucial, en trajectes llargs, programar parades freqüents perquè les persones grans descansin i estirin les cames. Això ajuda a reduir el cansament i el malestar.
Carnet de jubilat i descomptes
Com a consell, en multitud de llocs d'interès en Espanya i d'Europa, així com en transports, restaurants, llocs culturals, etc. realitzen descomptes a persones jubilades i persones amb discapacitat.
Aprofita aquestes ofertes per a la tercera edat i estalvia diners en les teves activitats i compres portant el carnet de jubilat.
La importància de la hidratació
Un dels principals factors que poden alterar el benestar i cura dels avis durant les vacances és el viatjar a zones molt caloroses. No en va, una de les afeccions més perilloses en la tercera edat a l'estiu són els cops de calor i les deshidratacions.
Per això, mantenir-se hidratat és fonamental, especialment durant els viatges i les activitats a l'aire lliure. És important portar ampolles d'aigua i animar als nostres avis a beure líquids regularment.
Farmaciola de primers auxilis
Preparar una farmaciola de primers auxilis és una precaució intel·ligent en viatjar amb persones grans.
Aquí incloem medicaments bàsics, embenatges, desinfectants, analgèsics i qualsevol altre element necessari per a fer front a lesions menors o malestars.
Paciència i comunicació
Viatjar amb persones grans en vacances requereix a vegades una mica més de paciència i comprensió. Però no hi ha res que no es remeï parant esment a les seves necessitats i escoltant els seus suggeriments, és a dir, mantenint una comunicació oberta i assegurant-nos que se sentin còmodes i secundats durant tot el viatge.
En definitiva, passar les vacances amb persones grans pot ser una experiència d'allò més gratificant i enriquidora sempre que es prenguin les precaucions adequades i es planifiqui de manera responsable, triant destins accessibles, allotjaments confortables, les activitats adequades i tenint en compte les seves necessitats mèdiques i preferències d'oci i gaudiment.
Les sales d'estimulació multisensorial o Snoezelen
Amb el repte de millorar la qualitat assistencial i aconseguir una millor qualitat de vida per als nostres avis, en les últimes dècades han anat apareixent i desenvolupant-se noves estratègies d'intervenció en l'àmbit psicogeriàtric.
Un dels mètodes que està guanyant més importància i popularitat en l'actualitat és la intervenció mitjançant l'estimulació multisensorial o Snoezelen.
Aquest concepte es va desenvolupar a Països Baixos als anys 70 com a Teràpia No Farmacològica (TNF) i està pensat per a proporcionar sensacions i estímuls específics a la persona, buscant el seu benestar i interacció amb l'entorn i contribuint a l'organització cerebral, la comunicació i l'aprenentatge.
La pràctica de Teràpies No Farmacològiques (TNF)
En El Cel Rubí les Teràpies No Farmacològiques (TNF) són un dels elements en els quals ens recolzem per a aconseguir una important millora de la qualitat de vida dels nostres residents.
Què són les Teràpies No Farmacològiques?
Es tracta de tota intervenció aliena a l'ús de medicaments, amb fonament científic, realitzada sobre el pacient o el cuidador i potencialment capaç d'obtenir un benefici rellevant sobre els principals símptomes de diferents malalties neurodegeneratives.
Per tant, les TNF són un complement del tractament farmacològic, sense excloure'l ni substituir-lo. Parlem d'intervencions dirigides a optimitzar la cognició, millorar l'estat d'ànim, la conducta i la funcionalitat dels pacients. Sempre, des d'entreteniment i la diversió, fomentant activitats lúdiques i la participació social.
Gràcies a la seva condició d'activitat grupal, s'afavoreix la connexió amb l'entorn, les relacions interpersonals i la comunicació.
Un exemple és la roboteràpia. A El Cel Rubí apostem per la roboteràpia per a jugar i acompanyar a persones amb deterioració cognitiva avançada i generar efectes en els nostres majors com el plaer o la relaxació. En aquest enllaç podeu veure en què consisteix.
Avui, no obstant això, volem parlar-vos d'una de les principals activitats terapèutiques englobades en el camp de les TNF que desenvolupem en els nostres centres: la Sala d'estimulació multisensorial – Snoezelen.
Què són les sales Snoezelen?
L'enfocament “Snoezelen” procedeix dels termes explorar i somiar, així com de la teoria de la Integració Sensorial de Jean Ayres.
És un concepte que assumeix el món com a lloc en el qual vivim en constant barreja de llums, sensacions, gustos, experiències tàctils, etc. mitjançant els nostres òrgans sensorials.
Això es pot configurar com a teràpia per a provocar el despertar sensorial de les persones, afavorint la comprensió amb nosaltres mateixos i l'entorn mitjançant activitats significatives i estímuls.
Per tant, les sales multisensorials Snoezelen són espais interactius pensats per a l'estimulació dels sentits, buscant millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat i persones grans amb deterioració cognitiva severa o demència, de les quals les capacitats motores i neurològiques estan afectades.
Característiques de les sales multisensorials Snoezelen
L'espai Snoezelen és una sala adaptada amb material ja preparat per a proporcionar experiències sensorials diverses. El que cerca és aconseguir un ambient d'estimulació facilitant l'exploració, el descobriment i el gaudir de diferents experiències sensorials. És el que coneixem com “despertar sensorial”.
D'aquesta manera, les activitats que desenvolupem en aquests espais estan planificades segons les circumstàncies i necessitats dels usuaris que participen en elles, per a oferir un servei personalitzat vetllant en tot moment pels nostres majors.
Aquests espais proporcionen ambients càlids i de benestar, la qual cosa permet a la persona treballar les capacitats conductuals i emocionals. Els elements que han de ser presents en un espai Snoezelen varien en funció de la mena de sistema sensorial que estimula: tàctils, vibratoris, vestibulars, visuals, auditius, gustatius i olfactoris.
Objectius i enfocament de les intervencions
Aquestes sales suposen un mitjà molt efectiu per a treballar múltiples objectius d'intervenció enfocats a millorar la qualitat de vida de les persones, com ara:
- Motors: Coordinació motora i manual, rangs de moviment, control de la postura…
- Sensorials: Registrar diverses sensacions, ja siguin tàctils, visuals, auditives, olfactòries, propioceptives o vestibulars.
- Cognitius: Nivells d'atenció i alerta, integrar conceptes, memòria, resoldre problemes…
- Psicosocials: Iniciativa, maduresa emocional, respectar torns i rols, autoestima…
Beneficis de les sales Snoezelen
L'estimulació sensorial és especialment beneficiosa, per exemple, en persones amb Alzheimer o deterioració cognitiva severa, ja que tenen dificultats per a controlar les seves habilitats psicomotrius.
En qualsevol cas, fer ús d’entorns multisensorials té beneficis immediats en l'estat d'ànim dels nostres avis, així com en les seves capacitats. Alguns d'aquests beneficis són:
- Millorar la confiança en un mateix i potenciar l'autocontrol, l'atenció i la concentració.
- Millorar l'autoestima mitjançant la possibilitat d'elecció, reduint l'estrès i millorant de pas el seu estat d'ànim.
- Mantenir el contacte amb l'entorn i fer que el cervell continuï sent receptiu als estímuls.
- Estar més actius i alerta, disminuint l'apatia i l'avorriment.
- Rebaixar les alteracions conductuals d'agressivitat i les d'agitació, parlant més espontàniament, relacionant-se millor, etc.
- Augmenta la durada de la mirada dirigida a les persones de referència.
- Maximització de la plasticitat neuronal.
- Incentivar l'exploració, l'experimentació, la creativitat i la comunicació.
L'evidència ens indica que els entorns multisensorials Snoezelen són òptims per a persones amb:
- Discapacitat intel·lectual i trastorns generalitzats del desenvolupament.
- Ictus, fractures, depressió o párkinson.
- TEA, RETT i trastorns de conducta.
- Demències i malaltia d'Alzheimer.
- Dany cerebral i altres patologies neurològiques.
Elements i activitats a les sales multisensorials
A El Cel de Rubí, la sala multisensorial snoezelen representa un recurs molt edificant i efectiu que ajuda al terapeuta ocupacional, educador social i psicòleg a crear ambients d'assossec i relax, agradables, accessibles tant física com cognitivament, capaces d'estimular els sentits i facilitar la interacció dels avis amb altres residents, les seves famílies, entorn i fins i tot amb els cuidadors.
Perquè les persones grans poden treballar la memòria, la comunicació i fins i tot la coordinació psicomotriu, a les sales multisensorials Snoezelen es recreen atmosferes mitjançant l'ús de llums, aromes, música, sons i textures.
Alguns exemples:
- Per al tacte, podem aprofitar caixes amb diferents productes de diferents grandàries, formes i textures, o teles de diferents textures.
- Per a la vista, tubs que canvien de color, fibra òptica, elements amb efectes en projectar-se…
- Per a l'olfacte, la difusió d'aromes.
- Per al gust, mossegadors.
- Per a l'oïda, música d'ambient, instruments, projecció de música i imatge…
D'aquesta manera, materials com el llit d'aigua, butaca vibro-acústic, tub de bombolles, llum negra o bola disc, que són materials eficaços però molt cars, passen a un segon pla, ja que per a la seva introducció es necessita un major suport humà per a poder utilitzar-los i una major inversió, la qual cosa converteix a les sales multisensorials en un espai molt costós i d'escàs profit.
Per a arribar al major nombre d'usuaris i poder implementar aquestes sales, tant materials com teràpies han de ser accessibles econòmicament i al seu torn poder dirigir la teràpia o activitat amb un únic professional, sent la sessió 1:1 o en grup reduït.
El Cel Rubí utilitza diversitat de materials amb els quals el terapeuta aplica estímuls, ja sigui per a l'activació i l'aprenentatge o a la recerca de la relaxació i el benestar. I sempre, realitzant una avaluació contínua dels residents per a adaptar cada element i activitat a les seves capacitats.
Conclusions
El principal objectiu de les residències d'ancians és garantir la qualitat de vida i benestar de les persones grans. Especialment, quan la deterioració cognitiva i funcional associat amb malalties típiques de l'edat és present, ja sigui Alzheimer, demències... Per això, comptar amb espais adaptats com les sales multisensorials és fonamental.
S'ha demostrat que, a través de l'estimulació sensorial i cognitiva, l'agitació es redueix i la deterioració cognitiva, sensorial i funcional s'alenteix.
Es tracta d'una teràpia que forma part de les teràpies no farmacològiques, molt presents en la residència El Cel Rubí. És, en definitiva, un perfecte complement a la resta d'activitats que busquen millorar la qualitat de vida i el tracte individualitzat del pacient.
D'aquesta manera, apostem per l'ús de materials simples per a realitzar teràpies i activitats sensorials, assegurant-nos que aquestes activitats arriben a tots els usuaris que poden beneficiar-se d'elles. Per descomptat, sent dutes a terme per la terapeuta ocupacional, educador social o psicòloga, en paral·lel amb altres activitats del centre, la qual cosa assegura l’èxit i el màxim rendiment de la nostra sala multisensorial.
